Francesc Balada clou la seva dedicació a l’Arxiu Nacional

Després de 37 anys de servei al centre i gairebé una dècada ocupant amb la màxima dedicació la direcció de l’Arxiu Nacional, el passat 21 de febrer Francesc Balada i Bosch (Caldes de Montbui, 1957) va iniciar el seu temps de jubilació. Ha estat protagonista principal de la formació de l’Arxiu Nacional com el més potent en l’estructura d’equipaments del patrimoni documental de la Generalitat de Catalunya.

En Francesc Balada i Bosch es va incorporar a l’Arxiu Nacional l’any 1987, quan n’era director en Casimir Martí i Martí. Des d’un bon principi, fruit de les seves aptituds, es va encarregar d’administrar el centre, en esdevenir mà dreta d’en Casimir Martí i posteriorment del nou director, en Josep Maria Sans i Travé.  

Durant aquells primers anys, a banda d’ocupar-se de la gestió dels recursos econòmics i personals de l’Arxiu, va participar activament en les reunions amb els arquitectes per definir quines havien de ser les funcionalitats la nova seu, inaugurada l’abril de 1995. Sota el seu guiatge es va produir el trasllat de tota la documentació conservada en aquell moment als vells locals del carrer Villarroel de Barcelona, la maquinària i el personal al nou edifici situat a la localitat de Sant Cugat del Vallès.

El gran impuls a la consolidació de l’Arxiu Nacional

A partir d’aquest moment s’inicia una etapa de consolidació de la institució. El mateix any 1995 es publica el Decret 2/1995, de 10 de gener, de reestructuració de l'Arxiu Nacional de Catalunya que dota el centre de diferents òrgans que s’ajusten a les noves funcions desenvolupades i a les necessitats sorgides al llarg d’aquest anys. És també el 1995 quan en Francesc Balada és nomenat subdirector de l’Arxiu, càrrec que va ocupar fins l’any 2015, en que en va passar a ser el director.  

En la seva etapa com a subdirector es va iniciar la informatització del centre, amb un programari informàtic fet a mida, que gestiona tots els processos arxivístics. També en aquesta època, va veure la llum el portal ‘Arxius en Línia’ on, qui ho desitgi, pot consultar en línia els fons i documents que hi són accessibles. Així mateix, al llarg d’aquests anys es va produir el volum més significatiu d’ingressos i no només de fons procedents de l’Administració de la Generalitat sinó també de fons privats que van confiar en l’Arxiu Nacional per custodiar la documentació de la que n’eren propietaris. També és en aquesta època quan es produeix el retorn de bona part de la documentació catalana confiscada en acabar la Guerra per les tropes franquistes i que fins aleshores era conservada a la ciutat de Salamanca. Finalment, és en aquest període quan l’Arxiu va obtenir el Certificat de qualitat d’acord amb la norma qualitat ISO 9001, convertint-se en el centre arxivístic pioner en l’acompliment d’un Sistema de gestió de la qualitat. 

A partir de l’any 2015, en Francesc Balada és nomenat director de l’Arxiu Nacional. Des d’aquesta posició ha coordinat la implantació de diversos plans estratègics de l’Arxiu Nacional amb la  finalitat de fixar, amb la participació de tota la plantilla, uns objectius i compromisos a assolir en un termini de 3 anys. També ha impulsat l’aprovació del Decret de seccions de l’Arxiu Nacional per tal que arxius privats que tinguin documentació d’abast nacional i d’especial rellevància i que estiguin donats d’alta al Servei d’Arxius de Catalunya puguin esdevenir-ne seccions. Així mateix, ha apostat activament per la digitalització dels fons documentals conservats al centre amb la finalitat de preservar la documentació original i fer-la accessible a la ciutadania a través del portal ‘Arxius en Línia’ (els 12,5 milions de fitxers digitals que actualment conserva l’Arxiu en són una bona prova). 

El seu llegat a la institució

Francesc Balada deixa l’Arxiu Nacional amb una estructura orgànica molt més ben definida i adaptada a les seves funcionalitats actuals, amb la recent creació de quatre noves places de responsables d’àmbits que configuren la institució amb una estructura orgànica més potent. Queda pendent iniciar les obres d’ampliació de la nova seu, que han de permetre disposar de fins aproximadament 22 km de prestatgeries per a dipòsits documentals en armaris compactes, així com també ampliar les sales de tria i millorar l’àrea de recepció de documentació. 

El director ha estat al capdavant d'un equip de professionals que han contribuït de manera molt activa a fer de l’Arxiu Nacional l’Arxiu més important del país, així com un centre capdavanter i prescriptor de polítiques d’arxiu relacionades amb el tractament, la conservació i la difusió dels fons documentals del país. Ara només ens resta agrair-li la seva dedicació durant tots aquests anys i desitjar-li una molt feliç jubilació!