JOAN ALIGUER - CESC BAS - JOSEP M' BLANCH
JAUME BOIX - JOAQUIM BRUSTENGA - JOAN
M\" ROSA FONT . ORIOL FORT . JOAN CALTES -
JOSEP MASATS - JAIJME NORO . XAVIER PERIZ -
VICENQ VILA - JAUME VILAGINES - SANTIAGO
. MARTI BOADA
CORBALAN
JOSEP GORDI
JOAN VENTURA
VII-LANUEVA
NOTES
CENTRE D'ESTUDIS MOLLETANS
Mollet del vallcs Ajuntament de Mollet del Vallds
Pctrdr JOAN ABEXI6
rd.8t utttr{ tsl/u a![
^lo
B iEtE ft*lls^
X& Coao.atlon S,tJ
@ gr aulors
LS.SJ.: ll33-7tlE
D. lrSd: B. 37.O:t9-1947
. Inpos r LG. Seis Buhlia, Sanrs Eufalic da Rongrna
SUMARI
Presentaci6 7
9
13
t7
3l
77
9t
103
1u
El Mil.lenari de Mollet del Y all|s, Joan Galtis -
Monument al Mil.lenari, Cesc Bas .
Ruta del Mil.lenari a Santa Maria de Gallecs, Joaquim Brustenga
Descob r un pou de possibilitats, Oriol For,
Francesc Maspons i Labr<is. un l'olklorisra del VallEs.
Santiago Villanueta .
Huguet de Bigues, un bandoler feudal, \"/aume VilaginAs 45
El rigim municipaf al Baix VallEs, al se9le XVL Xavier PArez 59
L'evoluci6 del paisatge vegetal des de I'antiguitat fins al s. XVIII,
al Vallis Oriental, Marti Boada i Josep Gordi .
Can Pacii. L'origen i I'ocas de la pagesia,Josep Ma Blanch
El \"Manyo- def Ball de Gitanes de 1884.Jaume Noro .
Les Societats de Socors Mutus de la nostra ciutat. <El Mont
de Pielat- de Sant Vicenq minir- VicenE Vila
L'ensenyament priblic primari a Mollet del VallCs durant
la lla. RepUblica. Joan Corhaldn
Santiago Padr6s i Elies, pintor, mosaistai vidtiet, Joan Ventura .
Joaquim Mir a Mollet. Jaume Boix .
El l'ons del Club Allitic Mollet, Maria Rosa Font
Personatges, J oan Al i gue r
Quatre contes. -/osrp M4.rals.
35
123
t3'7
t45
151
163
111
Relaci6 dels temes tractats en els volums anteriors - 179
PRESENTACIO
La presentaci6 del volum setC de Nores es produeix en el marc de dos
esdeveniments molt rellevants. En primer lloc, coincideix amb la finalitzaci6 dels actes commemoratius del Mil.lena de Mollet. En segon lloc,
perqud aquesta publicaci6 apareix editada per un ens que cal que esdevingui un dels millors resultats de I'esmentat Mil lenari:. el Centre d'Estudis
Quan convingudrcm a celebrar el Mil.lenari, la Sala Fiveller i I'Aiuntament coincidirem en els c teris bAsics que havien de guiar-nos a I'hora
de preparar el seu programa d'actes i activitats: el millor coneixement
dels nostres origens; la popularitzaci6 de la nostra histbria; el foment i la
creaci6 d'una identitat col.lectivai I'orgull d'6sser membres d'un poble
mil.lenari; la mixima participaci6 individual i col.lectiva en I'organitzaci6 i realitzaci6 d'actes i activitats: la consolidaci6 o Ia creaci6 d'instruments que ens perrnetessin la recerca i la difusi6 del nostre 6sser passat i
present...
Aquesta coinciddncia de criteris ens ha permCs de treballar conjunta
ment i harmdnica durant aquest any, ampliant acords i aprofundint voluntats comunes que ja s'havien albirat en el decurs de diversos anys de
col.laboraci6, sobretot a I'entom d'aquest nexe d'uni6 que ha estat la re
vista Nole.r, des que I'any 1987 la crea, precisament, qui ens ha donat els
argumenls cientifics imprescindibles per al Mil.lenari. Mn. Joan Galtes.
No en deu pas 6sser element innocu o factor neutre per a aquestes
coincidCncies i acords, el fet que Parrdquia i Ajuntament siguin les entitats mds antigues de la ciutat, i que, fins i tot, fos la Parrdquia
-que aquest any ha celebmt, tamb6, els mil anys de la seva primera referEncia
escrita la instituci6 que exerci funcions substitutdries d'Ajuntament o
de protoajuntament quan aquest - cn l'ipoca en qui es fundd el pobleno existia.
La histbria ens ensenya tamb6 aixd, i el seu coneixement ens insinua
camins i experidncies que, en allb que foren positives, val la pena de rceditar.
1
Per tot aixd, virem creure que seria positiva la lbrmaci6 conjunta de
la Comissi6 organitzadora del Mil.lenari, I'ens que tingu6, per una banda,
la funci6 principal d'estimular la ciutadania i les seves associacions i entitats a participar de forma decidida i singular en el Mil.lenari; i, per altra
banda, la de garantir la realitzaci6 d'un conjunt d'activitats que considerarvem imprescindibles. El resultat ha estat magnific. ViLrem creure,
tamb6, que era el moment m6s adequat i inel ludible per a crear i editar el
primer Ilibre d'histdria general de la ciutat: el resultat, fruit del seri6s i intensissim treball de nou estudiosos del que en podriem anomenar la generaci6 Notej^, erts omple d'una legitima i intensa satisfacci6.
Perd calia fer possible, tamb6, la continui'tat que exigeixen la recerca
histbrica, socioldgica, geogrifica, etc. Calia que totes les il.lusions i les
perspectives que anaven creant les activitats del Mil lenari -sobretot les
activitats que ens anaven descobrint qui som- poguessin tenir un marc
estable des del qual fer-les realitat.
Es aixi que neix el Ccnt,c d Ljtudis Mnllctans. co.r|' a fruit de lc decidida voluntat de I'Ajuntament i de la Sala Fiveller de crear un ens que faci possible I'existCncia i la pervivdncia d'un instrument ciutadi al servei
de la recerca i de la difusi6 del que 6s i ha estat Mollet, la seva ciutadania
i el seu entom; i no pas per girar I'esquena al tutur, ans al contrari, per
afiontar el futur sobre la base i amb el bagatge insubstituible que 6s el coneixement conscient del que veritablement som i hem estat.
Per tot aixd, hem volgut que el volum de Noa?.s que coincideix amb la
finalitzaci6 del Mil.lenari, fos expressi6 feta realitat d'aquells criteris que
ens portaren a treballar junts i fos esper6 per la voluntat de treball de tot
un seguit d'estudiosos i de cientifics que, n'estem segurs, veuran en
aquest Centre la garantia d'un suport institucional i ciutadi a les seves indeclinables aspiracions.
El volum sete de Nore.s expressa, doncs, aquest futur; perd, al mateix
temps, essent setd i essent No/es, indica la voluntat de continuitat i, ensems, el desig d'homenatge a una trajectbria i a unes persones sense les
quals rcs del que ara l'em i proposem no hauria estat possible.
Monts€rrat Tura i Camafreita
Alcalde de Mollet del VallEs
Joaquim Brustenga
Rector
8
de la Parrirquir de Sanl Vicenq de Mollet
EL MIL.LENARI DE MOLLET
DEL VALLES
Conferincia pronunciada per Mn. Joan Galtds i Pujol.
el dia 3 de novembre de 1993. a Can Gomh d€ Mollet.
en ocasi<i de la festa del Mil lenarr.
Ma jestats,
Senyores iSenyors,
Enguany Mollet celebra mil anys d'histdria. Aixd vol dir que les primeres noticies escrites conegudes sobre Mollet s6n de I'any 993.
Efectivament, en el Cartulari del monestir de Sant Cugat del Valles, conservat a l'arxiu de la Corona d'Arag6, hi ha dos documents que fan referCncia, un a I'esgldsia de Sant Viceng i I'altre al territori o terme de
Mollet. El primer, datat el l0 de juny de 993, 6s una escriptura de donaci6 de terres que dues dones
-Ermengarda
i Ellregod- fan a I'esmentat
monestir; terres situades dins el terme de Parets ique limitaven pel migdia amb I'esglisia de Sant Vicenc. L'altre document, que porta data del 4
de novembre de 993.6s I'execuci6 del testament d'un tal Giscafred. el
qual deixa als seus germans Condefred iTruictari tola la seva heretat que
tenia a Mollet fMoledo) i a altres indrets.
Hom pot trobar la transcripci6 sencera d'aquests documents i algunes
altres precisions, en el meu article Mollet fa nil ar?)s, publicat en el volum 6 (1992) de la revista <Mollet del Vallds: Notes>, que edita la Sala
Fiveller. I una presentaci6 m6s amplia dels mateixos documents la feu
I'historiador Jaume Vilagin6s en el volum 5 ( l99l ) de la mateixa revista.
Sabem, d'altra banda, que al segle IX I'actual territori de Mollet, com
bona part del Valles, era despoblat, conseqiiencia de la invasi6 musulmana i pel perill que representaven les ratzies sarraihes. Fou entre els anys
900 i 935, durant el govem del fiu del comte Guifre el Pil6s, que es re
pobli i organitzi el VallOs. Es significatiu, en aquest sentit, que I'any 904
9
tingu€s lloc la consagraci6 de I'esgl6sia parroquial de Parets, aixi com foren consagrades les esgl6sies de la Roca (932), I'Ametlla (932), Sant Pere
de Vilamajor r950) id'altres.
Cal advertir que les parrdquies foren I'ordit i la trama del teixit social
del nostre pais que es repoblava. Les pardquies seguien els passos de la
repoblaci6 i conhguraven prdcticament els pobles. Elles foren I'origen i
el precedent dels actuals muncipis. La construcci6 de les esgl€sies parroquials sovint fou iniciativa i obra de les families pageses repobladores.
En el cas de Mollet. veiem que l'any 993 ja existia una esgldsiola dedicada a Sant Viceng i un terme o territori determinat amb el nom de
i'.ollet (Moledo). Si b6 no sabem el moment de la construcci6 de I'esmentada esglesia, perqud no ha aparegut I'acta de la seva consagraci6, tot
fa suposar que seria de mitjan segle X. Pel que fa el nom de Mollet, que
en els documents medievals, esc ts en llati, apareix amb petites variants:
Moledo, Motiedo, Moleto, Molleto, Moled, Muled, Mulled, referit evidentment a I'actual Mollet del Vallds, es tracta d'un topdnim catala (no
pas llati!), que designa la presEncia o I'acci6 de I'aigua. Un nom que servia per a identificar un lloc caractefstic pels seus aiguamolls o per la seva tefia sovint mullada o inundada. Aixi ho explica l'especialista Enric
Moreu-Rey, en la sevaobra Els nostres noms de lloc (Batcelona, 1982).
Perd tomem als primers pobladors de Mollet de fa mil anys. D'on
vingueren? Eren famflies de pagesos d'altres indrets, que s'establiren en
aquestes tefies baixes del VallCs, buscant-se la vida. Provenien d'arreu:
<undecumque venientes> diuen algunes cartes de repoblaci6. Per precisar
una mica m6s, podem establir aquesta hipdtesi probabilissima i documentada: els pagesos de les valls del Pirineu, super?oblades, baixaren a les
comarques de prop de la carena, i d'alli a les terres mds baixes anomenades de frontera (amb els e,rabs), com era el cas del VallEs. Aixd en generaclons successlves.
Es tractava d'un moviment migratori de conquesta i repoblaci6 de la
nostra tefia, pel sistema d'aprissi6. L'aprissi6 era I'ocupaci6 de la terra
erna, sense titular directe, amb el propdsit de rompre-la i conrear-la. Els
comtes, com hem dit, afavoriren aquest sistema d'aprissi6, per tal de repoblar els seus territoris despoblats. Era, doncs, un moviment migratori
que barrejava gent diversa, amb tot el que aixd representava d'enriquiment cultural, i que originava una societat agricola amb predomini de la
petita propietat rural, familiar, car la concentraci6 de la terra en poques
mans vindria m6s tard. Perd cal afegir, tot seguit, que em una societat de
to
pagesos que vivien en condicions durissimes: havien emigrat empesos
per Ia necessitat de buscar-se la vida, i les males collites, els infortunis en
el treball, el risc d'incursions sarratnes..., podien fer trontollar ficilment
Ia supervivdncia i apardixer el flagell de la fam.
Finalment hem de remarcar que aquella era una situaci6 de families
solitaries, habitants dels masos dispersos per les terres, perd que ffobaven
la seva unitat grdcies a les parrbquies. Tots els qui penanyien a la parrdquia o estaven dins el territo parroquial, quedaven units per vincles de
solidaritat veihal. M€s tard, alguns s'agruparen al voltant de I'esgl6sia,
buscant la proteccid i Ia jmmunitat. Es aixi com I eslructura religiosa. parroquial, afavoria tant la formaci6 dels pobles.
Al Mollet de la segona meitat del segle X, hi havia un nucli de pobladors d'aquesta mena. Ho constaten els documents de I'any 993. Eren repobladors vinguts d'arreu, que s'anaren configumnt com a poble pel llarg
dels segles XI i XII. Podem dir, doncs, amb rigor, que fa mil anys Mollet
comengava a fer cami. I que aquell poble arriba fins a nosaltres sense interrupci6. Per molts anys!
tl
MONUMENT AL MIL.LENARI
DE MOLLET DEL VALLES
Cesc Bas
Un bon os, el que se'm plantejava. Explicar el Mil.lenari del poble no
era gens planer, al meu entendre.
Feixuc per Ia rrarsparentia que li calia, i, per tant, respectu6s i amb
capacitat d'anansi. D'altra banda raoazmental, sense ca'Jre en el pamfletisme, i entenedor, sense menysprear la bellesa.l, per arrodonir-lo, simbdlic i satisfactori per als altres com a espectadors i per a mi mateix com
a creadorDels condicionaments habituals no calia ni parlar-ne, com I'enclau,
els materials, les dimensions, el preu. S'havia de comptar tot.
Calia afegir elements nous al projecte. Elements que fins fa pocs anys
cap escultor no s'havia ni plantejat, com materials sense manteniment,
amb relativitat de costos i economia de pes, de llarga durada sense que
haguessin de necessitar treballs de rcstauraci6. I un darrer component, i
potser el mds important, que fos invulnerable a I'agressi6, no tan sols
dels elements meteoroldgics i ambientals, sin6 de I'element humi, el mes
corrossiu de tots.
Calia, doncs, com un alquimista, comengar a barejar tots els components a la recerca d'un producte final idoni.
Com a gdnesi del treball, podiem panir d'una data, el 993, simbol de
I'assentament de primers pobladols, coincidint en el temps amb la fundaci6 o el naixement de Catalunya com a naci6.
Una gran pedra, com a element de construcci6, podria ser el primer
element en el conjunt. Amb pedres fem murs, amb murs cases i amb cases pobles. Ja tenia un primer element. Els altres podien ser el passat (la
pedra), el present i el futur. Tres fites en la histdria d'un poble.
t3
14
Alqats del monument al Mil lenari.
\"2o
t6 93
t
.tItt
a:Jlrt
-lt
.I\\
r1
Ju
l5
Un prisma central podia servir de suport a tot el coniunt d'idees disperses encara; un prisma rematat a Ia seva paft supedor per dues puntes
oposades, que visualmente representaven una <M>.
D'un passat agricola, remuntant-nos mil anys enrera, en el fons de la
nostra histdria, a un present de modemitat, sense oblidar que els pobles
els fan els homes i les dones.
Tenia ja dos elements mds: I'home del passat, ref6s dins del prisma
central, com un personatge llunyd que ve des dels nostres origens. I la pedra, com a simbol de I'esforg, supon de les quatre barres de la naci6 mare
i que td un rovell antic i tamb6 simbdlic.
La modemitat havia d'adquirir un altre carActer. Parlar del present
podia fer-se tamb€ a traves de I'home, encara que en una altra actitud: la
del present palpable, que surt d'aquell mateix origen que 6s el prisma
central.
Un home en actitud decidida a avangar amb un llibre a la miL, com a
simbol d'una cultura que ens ajudari a seguir endavant.
Els dos personatges ocupaven dues arestes oposades en el conjunt,
perd la pedra i el rovell de la catalanitat els fonia en un objectiu comf: el
futur.
El futur, una nena en actitud joganera, quasi fugint del prisma central
com a simbol d'esperanga, de fe en un futur simbolitzat per un < 1993>
inoxidable i brillant, sobre una base rovellada de passat, simbdlica primera pedra que comenga amb aquesta data: 99J.
En maquetar acabariem de dir-ne altres aspectes, alguna llegenda, algun sfmbol mes complementarien l'explicaci6.
La resta ja la diria la <<vox populi>>, per a ells es feia.
t6
RUTA DEL MIL.LENARI A
SANTA MARIA DE GALLECS
Presentaci6
\"NOTES\" publica els textos que varen ser llegits en la Ruta del Mil lenai a Santa Maria de Gallecs, el diumenge 23 de maig de 1993- Rememoren la histdia mil,lendia de Mollet en una mena de \"paralitirgia\",
on les refer,ncies histdriques s'enllacen amb textos biblics, textos d'en
Salvador Espriu i Angel Guimerd. El poble hi va paticipar amb respostes aclqmatdties i amb cants.
El Ext es de I'escriptor i poeta badaloni Joan de Deu Soler i Amig6,
qui el va redactar en ocasi6 del Mil'lenai de Catalunya, en un acte celebrat al monestir de Sant Ieroni de la Murtta, pel part de I'esglesia de
Badalona. Mn. loaquim Brustenga n'ha fet I'adnptacii amb I'assessorament de l'histoiador Mn. loan GahEs.
El text estd ditidit en quatre pa s, coftesponents a les quatre <estacions, que es varen fer en la Ruta. Tenen per tttol: nLittltgia de la llum\"
(parrdquia de St. Vicenq); \"El da de la tena, (esglesi.a de Plana Lled6); \"Retaule de la htsldna\" (Can Borrell): \"La terra i el treball dels homes i les dones\" (Can Cdnsul).
La comunitat cristiana de Sant Viceng de Moll€t celebra el Mil'l€nari
del poble.
El diumenge,23 de maig, mds de 200 persones caminaren des de
la parrdquia de St. Viceng fins a l'esgldsia romdnica de Sta. Maria de
Gallecs. La comunitat cristiana ha volgut celebrar el Mil lenari de Mollet, perqud aquelles families pageses que vingudes del Pirineu i del
RipollCs s'establiren a les terres aleshores deshabitades del Vallds,
t1
concretament cn el lloc on despris serit Mollet, honoraven ja a Sant
Viccnq i a Sanl Let6 i es reunien per a celcbrar I'Eucaristia. Mil anys,
doncs, de vida cristiana.
Els marxaires portavcn un foulard quc els identificava, en el qual
hi havia gravat cl segell de la parrdquia amb la llegenda nMil lendri
993-1993\".
Era una tarda agradable, assolellada i primaveral. La gent cs va
conccntrar a l'esgl6sia parroquial. El ciri pasqual, ben adornat, presidia la trobada. .Cada poble ds un Poble de Ddu. Cada terra ds Terra
Promesa...> El memorial de la nostra histdria mil lendria, celcbrat en
el si dc la comunitat cristiana, ds un sagrament de comuni6 amb tots
cls molletans que cns han prccedit. I cs un memorial de Pasqua, una
.cclcbracio pasqualo. Els fidcls de cada gcneraci6 han seguit Crist,
mort i ressuscitat. .Tu ets la llum del mon', cantava el poble.
Amb el cant vibrant de.Poblc de D€u, poble en marxa. Junts fem
cami,, cs va comcnqar la marxa. La primera parada fou a l'esgldsia
det barri de Plana Llcd6, on es varen llegir uns textos que proclamavcn que la tcrra ds do de Ddu. *Diu ens va donar aquesta terra com
herdncia\", aquestes terrcs del Vallds
Davant la masia, malauradament mig enrunada, de Can Borrell i
a l'ombra dels grans blocs de vivendes que s'cstan constmint, varem
fcr un repds de la nostra historia mil lenirria.
El grup de marxaires va scguir pel mig dels camps de blat i d9 cJvada fins I la masia de Can Cdnsul. Alld virem recordar el treball de
la tcrra dels nostres avantpassats: el pa, el vi i l'oli, .fruit de la terra
i del treball dels homes i les dones,; els oficis i treballs de les generacions posteriors: dels ferrers i fustcrs, dels teixidors, basters i mestrcs d'obra. Fins arribar a les darreres gcncracions, quan un gran
allau de families vingudes d'arreu treballaren a les noves fdbriques
dels poligons industrials i varen havcr d'anar a viurc a les novcs barriades. .i on antigamcnt 6rem cinc-cents habitants, o dos mil, vam
arribar a scr-ne deu mil i quaranta mil... I duien noms i costums diferents, i la nostra fillada\"
A l'esgl6sia de Santa Maria de Gallecs s'hi ajuntaren molts. d'al-
,.\",, n\".riun\". Feia goi!, dc veurc aquclles pedrcs romdniques' bellameniil luminadcs, i una esglesia plena de gt.rm a gom i la placa cxreriur lamb( plena, teguini la c.lebracio a trarcs dc la mcgalonia
Amb lcs lleLanies tl.ls sants, dcls sanls \\enerals pels nostres pares:
.Sta. Maria, Sant VicenQ, diaca i mirrtir, Sta. Joana de Lestonnac'
t8
Sant Jordi, Sant Isidre, Sant Eloi...\" s'inicid la solemne Eucaristia'
Un \"Crec en un Ddu, cantat a ple pulm6 ens enllaqit amb la fe pro-
- fessada des de fa mil anYs.
A la sortidd festa popular. Els novells castellers de Mollet' amb
els erallers de darb.ri, \"i*..\"t n els seus pilars i torres' Es va escoli\". i\" \".iat\". aJ uil lenari, composta pei molletd Jaume Boix' amb
iliiu Jt\" 1\".\" eliguer. Els pastissers di Mollet obsequiaren els assistents amb coca i vi dolq
Fosquejava ja. Plens de satisfacci6 i de vivencies de fe, relornerem
a Mollei, i-b ga.,\"s de repetir cada any aquesta <Ruta a Gallecs''
Joaquim Brustenga
,]
l9
R(aD.nr) nr el .lt.rr,,l.,l(' li hi\
nri:,\"
20
lr IrurJ,l(l \\4il l(n,rr tirr .Jrnr L t.r (.,I ( '{r\\ul
a
o
IJJ J
J
(5
IJJ
o
o
rll
tr,
=
F
a
F
f
E
amb motiu'de les celebracions del
Mil.lenari de Mollet.
la coounl.tat cristiana de Mollet'
junt aEb els gernans de les Parrdqules veines de l-arriprestat,
reneBora la histdria oil.lendria
dels nostres avantpassats,
tot fent cani
vers 1-esgl6sia ronanica
de Santa Maria de Gallecs'
Diumenge, 23 maig
Reproducci6 de la portada
de la Rula del
Cada poble 6s un Poble de Deu'
Cada lerra €s una Terra Promesa'
El menorial de la nostra hist6ria'
celebrat en el si de 1a comuniEat'
6s un sagrament de comuni6
amb tots e1s molletans
que ens han precedit en el signe de la fe'
i eDs uneix arnb tots aquells
creients j no creients
'
d-aqui i d'arreu,
que hen rebut aquesla terra
com a her€ncia.
del programa dossier
RUTA DEL MIL.LENARI A GALLECS
23 de maig de 1993
l. Parroquia de Sant Viceng
LITURGTA DE LA LLUM
PRESENTAC16 - INTRODUCC]O
Cada poble €s un Poble de Ddu.
Cada terra 6s una Terra Promesa.
La salvaci6 s'acompleix en la histdria i cada histdria personal o col lectiva ds una Histdria de Salvaci6. Cada escriptura i cada tradicio commemorada 6s reveladora, i cada temps td els seus signes, per tot aquell qui creu.
El memorial de la nostra historia mil len2rria, celebrat en el si de la comunitat cristiana, ds un sagrament de comunid amb tots els molletans que
ens han precedit amb els signe de la fe i viuen en la pau: pagesos, menestrals, clergues i religiosos, obrers, patrons, intel lectuals, politics, artistes...
Homes, dones, joves i vells, nens i nenes... Aquest memorial tambd ens uneix
amb tots els germans en la fe de les comunitats cristianes veines, amb els nouvinguts d'arreu, amb els crcicnts i no creients, tots els que hem rebut aquesta terra com a herCncia,
I €s un memorial de Pasqua, de passatge en el temps des d'aquest m6n al
Pare. Una celebraci6 pasqual, mentre el peregrinatge continua, on ressona
l'Am6nl i el cant de l'Al leluia!.
JiHi ha el Ciri pasqual al centre, adornat)
--Cant pasqual: Al lcluia de Taize
DIAcA:
Crist ahir i avui,
Principi i Fi,
Alfa i Omega,
D'ell s6n els tcmps i els segles
9
993
3
22
A ell la gluria iel poJcr
per tota I'elcrnitat.
-Tu ets la llum del m6n
DIAcA:
Que la llum de Crisr esvaeixi les tencbres del cor i de l'esperit.
D6u va dir: Que Ia llum sigui. I Ia llum va brillar.
-Tu ets la llum...
DtAcA'
El poble que vivia en les tenebres va veure una gran llum.
Ell era la llum dels humans i la llum brilla en mig de les tenebres.
-Tu ets la llum...
DIACA:
Vosaltres sou la llum del m6n. I no s'encdn una lldntia per posar-la dessota un mesuro, sin6 damunt del canalobre, perqud brilli per a tots.
(EI diaca aixeca el ciri i el mostra)
Tu ets la llum...
CANT (tot sortint al carrer) Poble tle Deu, poble en ma,.xa...
II. Esgl€sta de Plana Llad6
EL DO DE LA TERRA
--aANT: Lloat sigueu, oh Senyor nostre
LEcroR:
Amb un nrivol els va guiar de dia
i tota la nit amb resplandors de foc.
Esberld les roques del desert
i els don2L beure abundosamcnt:
de la pedra f€u brollar torrents
f6u c6rrer les aigiies a riuadcs.
PRoFETA:
Alceu-vosl Anem a prendre possessio de la terra. Es un pais obert.
Cert, D6u I'ha lliurat a les vostres mans; ds un lloc on no manca
res del que hi ha sobre Ia terra.
PoBLE,
Ens va donar aquesta terra com a herdncia,
LEcroR;
D6u va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantards.
PoBLE:
Ens va donar aquesta terra com a herdncia.
23
LEcroR:
Canta l'ocell, el riu Ia planta,
canten Ia lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.
PoBLE;
Ens va donar aquesta terra com a herdncia.
LEcroR:
I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot, canta el Montserrat.
PoBLE:
Som i serem gent catalana,
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra m6s ufana
sota la capa del sol.
PRoFETA:
El teu D€u et condueix a una terra bona, terra de torrents d'aigua, de fonts
i de pregones deus que neixen a la vall i a la muntanuya. Terra de blat,
i d'ordi, i de vinyes, i de figueres, i de magraners, terra d'oliveres i d'oli,
i d'arrop. Terra en la qual no menjariLs pa amb mesquinensa, de res no
et mancard. I menjaras, i et sadollaris i beneir2rs el Senyor, el teu Ddu,
per la terra bona que t'haura donat.
LEcroR:
A la plana de la comarca del VallCs, en els punts m€s baixos de Ia depressid del prelitoral, prop del riu Besds, quan hi baixaven aigries netes i abundants, solcat pel torrent Caganell i la Riera Seca, hi havia una terra anomenada Molletum o Moleto o Moliedo.
Un terreny enfonsat, amb aiguamolls i basses, una terra dificil per a habitar-hi.
La carena del litoral -amb Sant Mateu, el coll de la C<rnreria, el tur6 de
Casrellruf- el separen de la Mediterranea. Esia encerclar pel Montseny,
els Cingles de Berti, Sant Lloreng del Munt i el tur6 de Montcada.
PoBLEI
Ens va donar aquesta terra com a herdncia.
LEcroR,
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comenqa just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Ouan per la muntanya que tanca el ponent
el falc6 s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
24
Mentrc bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen cls camins,
he mirat aquesta tena,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l'olor de Ia pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent ens parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta teraa,
he mirat aquesta terra.
Mentre m envelleixo en el llarg esforQ
de passar Ia rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
PRoFETA,
Quan hi hauri enmig de tu un pobre, a Ia terra que el teu D€u t'ha donat,
no endurirds el teu cor, ni tampoc clourds la teva md al teu germe pobre.
Li donards, i al teu cor no recard de donar-li. I amb motiu d'aquesta cosa,
Ddu et beneira en tota obra teva i en tota empresa de la teva ma. Car
pobre no mancare mai en mig de Ia terra.
CANT:
Lloat sigueu, oh Senjor nostre
III. Can Borrell
RETAULE DE LA HISTdRIA
CANT;
Junts escaiurem,
CRoNIsrA,
El comte Cuifre el Pelos inicia la repoblacio de la Catalunya Vclla. S'han
organitzat, poc a poc, els comtats catalans. El fill Guifrd Borrell segueix
baixant amb pobladors que venen del Pirineu superpoblat, del Ripollds,
vers Osona i les terres baixes del Vallds, molt perjudicades per les incursions sarraines.
PRoFETA,
Cert, mil anys s6n als ulls del Senyor,
com el dia d'ahir, que ja ha passat,
talment una vetlla nocturna,
Els aneu sembrant un any i un altre,
i s6n com l'herba que creix;
25
creix i treu flor al mati,
al vespre cs marceix i s'asseca.
CRoNIsra:
Era cl primrr dia de iuliol de l'any 985, quan al-Mansur arriba\\a amb el
seu exdrcit davant les muralles de Barcelonba, des del sud. Nit i dia, sense interrupcio es creuaven les armes dels combatents, El comte Borrell resisteix. La situaci6 dc la ciutat era desesperada i del rei dels francs no arribava cap ajut. Barcelona fou saquejada i destruida. El comte Borrell, fugitiu, trenca els lligams amb el rei dels francs. Aixi comcnqd la independdncia de fet de Catalunya.
CANT;
.I nts escriurem
CRoNlsrA:
L'any segrient ds destruit a sang i foc el monestir de Sant Cugat, que havia esdevingut un important fogar dc cultura. El comte Ud6 refard el mo_
neslir i la seva influcncia en els pobles veins, com N4ollet.
PROFETA:
Cap al vespre dieu: Bon temps, quc el ccl ds roig enccs; i al mati: Mal
temps, que el cel es roig ombriu. Sabeu coneixer I'aspecte del cel i 6els
signes dcls temps no apreneu a esbrinar-los?.
CRoNISTA:
Les families que venen a viure a les comarques baixes despoblades es
devenen petits propietaris de la terra que conreen. Amb gran esforg
hagueren de preparar la terra insaluble de les nostres contrades. Els
fruits de la terra eren dificils d'aconseguir. Vivien amb cstrctors materials i amb moltes inseguretats: carcstics, gucrrcs, incursions sarraines,
pestes...
PRoFETA,
Sabeu prou b6, doncs, en quin temps vivim, i que ja 6s hora de desvetllar-nos; perquC ara la salvaciri €s mds a prop nostre que quan vam
PoBLE:
Amb vostre nom comenqa nostra histdria.
PRoFETA,
Perqud jo crec que els sofriments del temps present no s6n pas proporcionats a Ia gldria que s'ha de revelar en nosaltres. Ja que 6s en esperanqa
que hem estat salvats, i €s amb paciencia constant que ho anhclcm.
PoBLE:
Amb vostre nom comenQa nostra historia.
CANT,
Goigs de St. Vicena.
26
lV. Can Cilnsul
LA TERRA I EL TREBALL DELS HOMES I LES DONES
CRoNISTA:
L'agrupaci6 rural de terres i masos dispersos tenien com a centre fesglisia parroquial. Hi seran venerats Sant VicenQ, Sant Le1o, Santa Maria '
Al voltanf de l'esglesia s'hi fcu la sagrera: un recinte de trenla passes de
radi que gaudia de dret d'asil. Per aixo a les sagreres, a mes dcl cemen_
tiri, s;hi feren construccions per a residir hi i per a tcnir-hi en lloc segur
les provisions.
Les campanes de I'esgldsia parroquial repiquen el ritme del viure i morir
dc la pagesia: temps de treball i de repds, temps d'oraci6 i lloanqa Repic
de fesia gran i toc de sometent, d'aravatada en perill de tcmpesta, de sa_
queig i de guena, toc de queda i de morts...
I-al s-eu temps, la terra, amb la benedicci6 de D6u i el treball dels homes
i les dones. va donant el seu fruit.
PRoFETA:
Heus aqui que va sortir el sembrador a sembmr. I, tot sembrant' unes lla-
,roaa u^r, cj,ra\" arran del cami...; unes altres van caure cn lloc rocos, on
no tenien gaire terra...; d'altres van caure entre els cards..; d'altres van
caure a la ierra bona. i van donar fruit, l'una cent, I'altra seixanta, l'altra
trenta.
CRoNIsrA,
Blat, vinya, olivcra. El pa, el vi i l'oli... sagraments meditermnis de la ter
ra, sagraments del treball, de la comunitat humana SagrarnenE d'una
terra;il lendria, d'un treball mil lenari, d'un poble mil lenari, d'una esgl6sia mil leniria.
POBLE:
Fruit de la tetta i del tteball dels homes i les dones
Aquells que sembren enmig dels plors
cridaran de joia a la sega
Se'n van a sembrar tot plotant,
duent Ia llavor per escamPar;
pero tornaran amb crits de festa,
ducnt les seves garbes.
PoBLE,
Fruit de la tena i del treball dels homes i les tlones.
PRoFETA,
Sort6s de tu, fidel de D6u,
quc vas pels seus camins2'7
Podrds viure del treball de les teves mans,
serds felig i tindrds sort.
La teva esposa fruitara com una parra
en la intimitat de casa teva;
veurds els fills com plangons d'olivera
entorn de la taula,
Es aixi com sera beneit
l'home fidel a D6u.
POBLE:
Fruit ile la tena i del treball dels homes i les dones.
CRONISTA:
Dels homes i les dones que ens han precedit amb el signe de la fe sobre
la suor del seu front i que han trobat la pau.
Perqud d'un primer gra en va brostar una espiga,
i aquella esPiga va tornar a granar,
i del seu gra en va brostar un allra espiga,
i han seguit mil collites d'espigues i de gra.
Gra d'aquell mateix gra,
pa de la mateixa terra, madurat pel mateix sol.
PoBLE,
Fruit de la terra i del treball dels homes i les dones, amb la benedicci6 de
Ddu. Us oferim, Senyor, aquest pa de mil treballs, de mil sols, de mil collites. I aquest vi de mil veremes. Que sigui per a nosaltres menjar i beguda espiritual, i que Ddu sigui beneit per sempre.
(Ofereiten:
un gra pa de pagcs en una panera amb tovall6 blanc,
una ganafa i un pon6 de vi,
una bratca d'oli'era.)
CANT,
U s beneirem
B.
CRoNISTA:
A Ia nostra terra s'hi cultivava blat i ordi i un bon cdnem i molt lli. Hi
havia pasturatges per alimentar els vedells d'on obtenien les pells, bous
per a treballar la terra, porcs, ovelles i vaques. S'hi feien formatges, mantega i mat6. Anecs i pollastres, que utilitzaven tambe com a moneda d'intercanvi.
PoBLE:
Hem viscut del treball de les nostres ptbpies mans.
CRoNtsra:
Hi havia ferrers i fusters. En coneixem un que es deia Marti Faber, que
vivia dins de Ia sagrera. Hi havia reixidors de lli, cordert. esparter., basters i mestres d'obra.
)9
PoBLE,
Hem viscut del treball de les nostres prdpies mans.
CRoNrsrA,
I tots tenien el seu sant patr6 i la scva confraria.
Con-fraria volia dir germanor, comunitat.
Els gremis exercien la solidaritat, l'aiuda mttua, socorrien els
malalts, els orfes i lcs viudes; ensenyaven I'olici als aprenents
fins a aconseguir fer l'obra mestra.
POBLE:
Hem viscur del treball de l, s no'lres propies mans.
CRoNIsrAl
I sant Vicene va arribar a scr patr6 de la vila.
CANT:
(Mostren diferents obiectes: tna gerra, una feftadura, un mall, un cabds t|'espart, una paleta i una plomada, etc...)
c
CRoNISTA:
I Mollet va comenQar a crdixer i a eixamplar-se.
I va comenQar a poblar-se d'altra gent, vinguda de les comarques
veines,
PoBLE:
I ditiem noms i costums difbrents, i la nostra fillada.
CRoNIsrA,
I ja en el nostre segle, va venir gent de mds al sud, de terres murcianes. I
venien a treballar a la fabrica, a les indistries que s'havien obert a Mollet: a Can Fdbregas, a La Teneria, a Can Muld...
PoBLE,
I diiem noms i costums diferents, i la nostra fillada.
CRoNlsrA:
I encara, va vcnir un gran allau dc les terres andaluses i extremenyes, de
les contrades castellancs, de Galicia i d'Arago. I venien a treballar a les
noves fdbriques dels poligons industrials, i van haver d'anar a viure a noves bariadcs.
I on antigamenl drem uns cinc,cents habitants o dos mil, vam arribar a
ser-nc dcu mil i quaranta rnil.
PoBLE:
I duiem noms i costums diferents, i la n()stra lillada.
I quan un forasler vindrd a viure a Ia vostra tella no l'afeixugareu. El fo,
raster que sojorna amb vosaltres us serir com un dels nostres nadius, i
com a tu l'estimards; car forasters f6reu a la terra d'Egipte.
29
I piirria, quc volia dir.lc'rra dels parcs, per a lols els quc van venir a
Mollcr a qucdar-s hi va passar a volcr dir ulerra dcls fills'.
u,ta Ilut4ulora, Pa!\\ Jt ntquirnria )
CANT
Us
Arribant a l'csgli'sia dc Gallccs. es va celebrar I Eucarisria.
l{tul{'E :-.r#,g i'
)..-*t. g. I
Iinal. Celebraciir de I'Eucaristia
a lessl€sia de Gallecs.
30
DESCOBRIR UN POU
DE POSSIBILITATS
Oriol Fort
Segurament, un dels temes m6s importants i interessants des d'un
punt de vista socioldgic -i politic i psicoldgic de just aquest moment
en el nostre pais i, molt probablement en la nostra civilitzaci6 europea
m6s desenvolupada, en el nostre ambit geopolitic, €s la dificultat de trobar objectius o il.lusions comunes sobre les que hi hagi un ampli acord i
que, aixi, puguin esdevenir motiu, ra6, justificaci6 o excusa d'esforgos
col-lectius, de dedicacions plurals, que promoguin una font de creativitat,
d'aveng, de solidaritat €ntesa com a corresponsabilitat col lectiva- i.
per tant, de Progr6s.
Aquesta manca d'objectius i d'il.lusions col.lectives no €s pas d'ara
mateix; segumment a Catalunya i a Espanya fa a l'entom de deu anys que
plana sobre nosaltres o, encara mes exactament, que ha aterrat sobre la
nostra pell o que s'este endinsant en els nostres cors o en els nostres esperits.
Des de la deu vegades mil.lioniria il.lusi6 de canvi de I'any 82
-pa radigma d'il.lusi6 profunda, politica, social, cultural-, fins la incalculable i vitalissima il.lusi6 participativa dels Jocs olimpics i paralimpics
-
paradigma d'il.lusi6 emotiva, festiva, compensadora, altemativa-, segurament nomes trobem. com a element m6s definitori d'una dpoca., un lent
perd imparable aveng del pessimisme i de I'individualisme. Es a dir,
I'aveng d'alld que 6s tot el contrari de la il.lusi6 col.lectiva.
Perb I'objecte d'aquesta comunicaci6 no es analitzar I'aveng de I'a -
ti ser-social -tot i que no voldria deixar d'advertir sobre l'enorme potencial perill que estem gestant per a la humanitat-, sin6 parlar d'una
exemplar excepci6 que no s6n els Jocs olimpics i paralimpics -inoblida- bles excepcions-, sin6 el Mil.lenari de Mollet.
3l
I ho sento i ho escric des de la delicada posici6 d'un vingut d'arret,
que les circumstancies de la vida I'han portat a haver de tenir un paper
prominent en I'organitzaci6 i realitzaci6 del Mil.lenari; commemoracid,
sense cap dubte, histdrica per a la ciutat.
Dic delicada perqud a vegades he tingut la sensaci6 de constatar
I'existCncia d'lui cett sentiment de propietat del Mil.lenari i de Mollet,
estds entre algun sector de la ciutadania. que em creava -cofi a vineut
d'arreu lia cetla inconfortabilitat. Crec, per6, sortosament, que el conjunt de la celebraci6 del Mil.lenari i la pluralissima participaci6 han contribult, de manera notdria, a modular aquests sentiments. Possiblement
aixd 6s aixi perqud hom ha pogut constatar, entre d'altres coses, amb
aquesta commemoraci6, que la recupemci6 de la personalitat molletana
(una personalitat molletana prdpia de principis del segle XXId., i no pas
de principis del segle XXE.) 6s possible i en pan 6s ja una realitat.
Quines caracteristiques ha reunit el Mil.lenari per a convertir-lo en
una il.lusi6 col.lectiva i generador d'aquests canvis?
Al meu enlendre podem deslacar-ne les segiienls:
l. El Mil.lenari ens ha permCs descobrir l'origen i el cami. El temps,
que tot ho suavitza i que ens fa mds comprensius, m6s condescendents,
ens ha permds observar aquests origens i cami m€s amb la tendresa i la
identificaci6 del qui mira fotos d'infantesa, que no pas amb I'amargor i el
ressentiment del qui es dol en la soledat.
2. Hem descobert que tenim passat. I hem descobert que tenir passat
ens pefinet quelcom semblant a tenir ra6 d'orgull, tenir motius per a sentir-nos orgullosos, cofois: tenim histdria, no som uns qualsevols, uns nores, tenim arrels, tenim la noblesa, la distinci6, la dignitat de I'antigor.
3. No hem celebrat la victdria de ningi contra ningi. Aixi, certament,
hem commemorat uns fets on no existeixen guanyadors, perd tampoc
ningf no n'ds el perdedor.
4. La commemoraci6 no ho era per a protagonismes individuals, ans
el contrari, col.lectius. N'eren protagonistes tots els homes i dones de la
histdria de Mollet ---el poble de Mollet-. D'altra banda, aquelles persones que en la nostra histdria mds destaquen, s6n persones que no ens creen animadversi6, sin6 al contrari, simpatia. Des de Mir de Mollet fins a
Gaiet:l Ventall6 o vicens Plantada.
5. Les entitats que m6s han perdurat al llarg de la histdria i, per tant,
amb un paper destacat en cada una de les Epoques del nostre devenir ciu32
tadl (l'Ajuntament i I'Esgl€sia), s6n les entitats m6s col lectives que encara existeixen, i I'una i I'altra, en democricia, no ens s6n imposades.
L'Ajuntament 6s fruit del conjunt de decisions individuals envers la vida
social i col.lectiva; I'Esgl6sia 6s fruit de la voluntat de pertanyenQa de cada un dels individus que la conformen com a comunitat. La seva llarga
histdria i el seu paper actual, en legitimaven, sense malvolences, la seva
notdria presencia.
6. Les entitats organitzadores (precisament les suara esmentades) han
afavorit i esperonat, amb encert, la participaci6, i per tant el protagonisme, de totes les entitats i persones que ho han desitjat. El resultat: desenes d'entitats i associacions, desenes d'actes prope$ i engrescadors, mi
lers de persones.
7. El Mil.lenari ha tingut un altre encert: el posar omfasi en que tots
som, d'una forma o altla, inguts d'affer. Que no hi ha qui existeix aqui
des de sempre, sin6 que des de sempre hem anat venint, hem anat conformant-nos com a poble acceptant tots aquells que han anat venint d'arleu.
Aquest criteri en la celebraci6 del Mil.lenari ha permEs que les persones
ja molletanes- que mds recentment han vingut d'arreu (andalusos, gallecs, aragonesos, extremenys...) es sentissin en la normalitat: aos4lrrc.r
no som l'e.xcepci6: com tants en ld histdria del nostre poble, hem Ningut
d'arreu. El Mil.lenari ha estat, doncs, un extraordinari factor d'integraci6
(com a sensaci6 personal de voluntat d'uni6 a un cos plural, de penanyenga a un cos plural).
8. L acle central del Mil.lenari. amb la presincia dels reis d Espanya.
i la noble i digna solemnitat prdpia d'esdeveniments histdrics que semblaven insomiables i inabastables per als molletans, esdevingu6 la confirmaci6 que Mollet i els seus ciutadans iciutadanes no som un poble qual
sevol, vulgar, gris, anodi; ans el contrari, que tenim el nivell humi,
I'alqada ciutadana mereixedora del m6s altissim honor, en aquest cas personificat amb la presdncia reial. Aixd no €s un conte de fades; alliberats
-si m6s no per unes hores- de tota la superestructun (segons la terminologia mafiiana) podiem sentir-ho perfectament aixi. A molts els succei: la meravellosa humanitat de l'emoci6 incontrolada.
La combinaci6 de tots aquests factors €s el que ha fet possible que el
Mil.lenari no hagi estat una commemoraci6 elitista i minoritlria, sind
massiva i festiva, perd ensems solemne i culta i, en cap cas, vulgar o carrinclona.
:13
Aquesta ha estat la clau, i el que ens ha permds que els dos criteris fonamentals que des de bon princiPi es marciuen les entitats organitzadores
-identitat
i participaci6- hagin estat plenament assolits en la mesura
que aixd 6s possible de fer-ho en un any.
A partir d'aquest moment neixen -persisteixen- dos reptes, que
s6n, bisicarnent, I'aprofundiment en aquells dos criteris: reforgar el sentiment d'identificaci6 amb un poble, una gent i una histdda, i convertir
aquesta identificaci6
-un
sol cos plural- en motiu, argument d'esforg
col.lectiu, de solidaritat i de civisme.
Ja des d'ara mateix ens cal treballar-hi. El Mil'tenari ens ha descobert
un pou de possibilitats.
Un pou: imatge de profunditat, d'anelament, de m6n desconegut,
d'impuls incontenible per a conEixer, d'empenta irreprimible d'anar a
alld m6s desconegut, de foscor que cal it'luminar, de perills ignots, perd'
a la fi, de mare-terra, d'aigua-vida.
Alguns estem entusiasmats. Intentarem encomanar-ho!
34
FRANCESC MASPONS I LABR6S,
UN FOLKLORISTA DEL VALLES
Agruim la col.laboraci6 d'en Franrcsc Pujol,
n.nhrc de Ia St\\ ieta! HisritRo-cultural.
Museu de Bigues i Riells
Santiago Villanu€va
Francesc \\4a\\pons i Labr6s nasque a Granoller\\ el 23 d'abril de l84O
i mori l'l de setembre de 1901, a la seva casa pairal de Bigues. Primogenit d'un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residencia habitual a
Barcelona.
Continuant la tradici6 familiar des de ja entrat el mil sis-cents, segui
la carrera de lleis, es doctorl en dret administratiu i exerci de notari. Fou
advocat i membre de la Directiva del Col.legi de Barcelona (del que fou
degi el 1897).
Exerci de fiscal municipal substitut del districte de Sant Pere; actu)r
als jutjats de primera instdncia, en comissi6 de diversos partits judicials;
fou vocal, el 1879, de I'Associaci6 Artistica-Arqueolbgica de Barcelona;
membre del Congr6s catali de jurisconsultors de 1880; president, el
1881, del pdmer certamen cientific literari de Granollers; delegat en el
concurs pel partit judicial d'Igualada; delegar pel Col.legi Notarial de
Barcelona a I'Assemblea Notarial de Madrid; vice-president, el 1882, de
la secci6 de Dret id'Histdda de Catalunya del Centre Catali; membre del
Congrds Juridic de Barcelona celebrat durant I'Exposici6 Universal de
1888, i del Congr6s Econdmic Nacional del mateix any; vocal de la
Secci6 arqueoldgica i membre del jurat per les guies de Catalunya en la
mateixa exposici6 de 1888; president de I'Associaci6 d'Excursions catalanes; soci numerari de I'Acaddmia de Bones Lletres de Barcelona: membre de Ia Intemacional Folklore Congr6s, de Londres; mantenidor dels
35
Francesc Maspons
Jocs Florals de Barcelona de 1867, 1868 i 1886, i president dels mateixos, el 1897. Presidi I'Associaci6 d'Excursions Catalana (1883-91), a la
qual dond un gran impuls, especialment a la secci6 de folklore. lmpulsi
la seva uni6 amb I'Associaci6 Catalanista d'Excursions Cientifiques per
constituir el Centre Excursionista de Catalunya, que presidi (1892-96).
Col.labori en els periddics La Baru.lera Catalana, La Lumanera, de
New York, ao Gay Saber, Lo Calendart Catald, Butlleti de I'Associatio
d'Excursions Catala es, Retista Hisrbtica, La Renaixensa, La llustraei6
Catalana i La Literatura Popular.
La seva especialitat com escriptor foren els estudis histbrics de
Catalunya: les Cons catalanes. la lbrma de govem de Barcelona. etc.
De la seva obm s6n notables els prefacis a El llamp i els temporals,
de Cels Gomis, i Notes folkldriques de la tall d'Ager, de Joan Porcioles.
Public) tamb6 Jots d'infdncia (1814)', Les bodes catalanes'1 (1877,
Semprevires ( 1885)', Tradicions del vdu?s (18'76) i Lo Vallis (1882).
Tal com hem dit. va ser un dels fundadors de l^ rcvista LL) Cay Sabet .
juntament amb la seva germana petita, mds coneguda per,.Maria de Belllloch>, i amb Francesc Pelagi Briz, marit de la seva germana gran. En
Francesc Pelagi recerciL les cangons, Maria de Belllloch les llegendes, i
el nostre autor les tradicions, rondalles i jocs d'infants.
Amb el titol Lo Rondallaire publici el l87l una primera sErie de
contes populars. En seguircn altres el 1872, 1875, i el 1885 la completa
36
amb I'obra Cor?te-r pop!1dr.s. Aquest rondallaire va sostenir una densa corresponddncia amb els mds preuats folklo stes de I'epoca. En destaquen
els sicilians Pitr6 i Marino, l'escandinau Lidfors i Antoni Trueba (que recollia les volanderes contalles del vell poble euscar). Va tenir tant d'exit
que I'escriptor viends Poremvoiez va escollir, pel llibret d'una dpera,
l'argument del conte Le.s tres roses, que estava inclds en dites col.leccionsQuan era membre de l'Acaddmia de Bones Lletres, que presidi abans
de morir, va presentar els trcballs Recrerdos histdricos de Molins de Rey
(1890) i Un bandolero feudal (1898)- Aquesta iltima obra 6s el motiu del
segiient article.
El titol original 6s: <UN BANDOLERO FEUDAL,. oMemoria leida en
la sesi1n ordinaria celehradd por la Real Academia de Buenas Letrtts en
el dia 7 de Marzo de 1898, por D. Francisco de Sales Maspons i Labr6s\".
El document 6s una part del procds judicial contra Huguet de Bigues,
i consta, segons el Sr. Puiggari ':
\".le catorce y media mitades de pliegos de papel muy re.io y lu.s'
troso, especie de marquilla de la marca procesal, partidas d lo
ancho, formdndo como tiras unidas una al pie de la otra por medio de tres puntos de hilo blanco, de manera que en conjuntofor'
man una larga tira, dirididas en dos fracciones, la una de teinticudtt'o palmos ! la otra de ocho y medio; total treinta J dos y medio pliegos. Probahlemente d la cabecera falta un medio Pliego,
y entre las dos secciones habrla d lo menos cuatro 6 cinco, con
lo que alcanzaria una longitud de unos cincuenta palmos. Las
decldraciones, escritas d una sola cara, siguen en pdrrafos de
correctas l{neas, a cosa de un dedo de distancia de ambas mdr'
genes, en el carActer menudo y bien formado, aunque lleno de
abreviaturas, de aquella 6poca\" t.
En aquesta obra I'autor ens informa de la histdria de la familia dels
Bigues.
L'origen de la casa de Bigues queda referida a l'antiquissima Crdrlcd
(le CatalunJa, de Berenguer de Puigpardines. 6s una de les cases que,
desprds de la reconquesta de Carlemany, van quedar en peu.
Maspons ens diu, a finals del segle XlX, que ola casa esta\",a pujanl
Ia muntanya-, e\\sent llavors molt antiga. no gaire gran. pero amb un aspecte mds gran que la resta que es conserven d'aquella Cpoca. Esta situada sobre un torrent que baixa de Puiggraci6s, rodeiada d'un extens arbmt;
3'7
;
lrf :t,
.
,:€r
ifi.t ni tl t
OJ
i'! '
lbI
F
l8
J
!
g,
*^
{
I
s
(
J
.i
:.
I
i
.I
d J
t
I
$' :t\\,
-,J p
!l
i=..s*
zvr:!it \\ ,:E
'''
c\\t
i
!
*t
$jj
t
!
O
a
d
t_rl
i--z_ 9.\"
Tf\\, g la:
t{ f3
t,a'
z..i$
,r, !-FT
i
r./ I'-- .t
,$tl
tuHl$8 .;
t!
I
i/ac, Ij
r
d
'l! i
f
--
s i
;{ i
i; i .:
n
s
j
\\, s
H)
J
i
1-
.!
n
39
i encara avui es conserva un ampli barri amb els seus corrals i dues finestres m6s d'estil gdtic primitiu. La casa de Bigues era la casa feudal de la
comarca, alli hi vivia el senyor feudal. Com que la rcconquesta del Vallds
fou molt rapida, no va ser necessliria la construcci6 de fortaleses, ni demanar als vasalls grans prestacions. Per tant, la casa de Bigues no presentava aspecte de castell, ni tenia fossats ni muralles.
Pel que es rcfereix a la familia de Bigues, trobem en els pergamins
antics conservats a la rectoria de Bigues les segiients referCncies:
od siete de calen las de septiembre del aio 33 del reinado rle Luis
el joven. Bernando dc Biqas lBigiisl iuntamentc (on \\u mujer
Guillermina, dieron d la iglesia de Bigas dikrentes tietras y
Mansos 6 herealades para el sostenimiento de la misma (...)\"6 .
Consta tamb6 que, el 1201, Pontius de Bigas (Pons de Bigues) amb eJ
seu fill Pere, van donar de la seva propietat el teneny que avui ocupa
l'esgl€sia pairoquial, i fies-cents passos mds al voltant, pel cementiri'
A 8 de les calendes del mes d'agost de l3l8' apareix un Guillem de
Bigues. En el mateix segle XlV, segons un pergami de l'ajuntament
d'Orrius, surt un altle Bemat de Bigues. I, el 1425' segons un pergami de
la rectoria de Bigues, es troba un Humbert de Bigues De dates posteriors
ja no es troben m6s dades de la casa de Bigues.
NOTES
L Col.lecci6 de poemes.
2. OpLlscle que descriu un casament a les nostres muntanyes amb motiu del casament del
seu amic, el doctor Pitr€ de Palerm
3. Un aplec de fanlasies originals i traduccions escollides.
4. Segon arxiver de I'Arxiu Municipal de Barcelona, a finals del scgl€ XIX.
5. Franc isco de S ales y M
^spons,
U n bandole ro fe udal , PirE. 12.
6. Ibidem, plg. 9.
BIBLIOGRAFIA
FRANCISCO DE SALES MASPONS Y LABR6S. Un bandolerc feudal. Hijos de
Jaime Jesds. lmp'e.ores. Barcclona. I 90 l.
-
FRANCESC MASPONS I LABR6S T dicions del vallas. Biblioteca Folklbrica
Barcino. Nim. 2. Barcelona, 1952
Cotle.ci6 de LeLlutu Pop\"/dr, vol 6. png- 33-34 Estampa. La Renaixensa
-
En.i.loDAdia Catulana.
40
ErBilOTtCA fOtKt_ORtCA BARCTNO
S\\-' <\\Fs 'tVA,
'.IDICIO] L VALLB,
PER
r..rcEsc llasPoNa
r LaBRds
rF.:
'NM,'ffffi, W N\\ffiru{^ d+Nt ro,,x>HZ
Porlad:r del Ilibre - Irrdrlion' .lel Vrlle'-
1l
APENDIX
Oferim un petit resum de dues de les Tradicions d'en Maspons: <Les encantades de Vallcle is\" i \"El salt de la n via\", contingudes c \"Tradicions del
vallns\". 5l .
I,ES ENCANTADES DE VALLDERROS
La llegenda es situa a Vallderr6s, una estreta clotada siiuada al nord dels
Cingles del Beni, una mica mis amunt de Riells.
En mig de tanta vegetaci6 i amb els regalims d'aigua que per tot arreu corrien, una jove i bella pastoreta que menava un petit ramat es va ficar per un vialany desconegut del cingle i es fa trobar, sense adonar-se'n, dintre d'aquella clotada, Els cabrits que portava per avantguarda es van endinsar, i amb ells les ovelles, al bell mig de l'espessor. Quan la pastoreta se'n va adonar. ja era massa tard
i no va trobar sortida. Com que l'inica soluci6 era seguir els corriols que feia el
mateix bosc, tot d'una es va trobar al Gorg de les Donzelles.
En aquest gorg, segons una altra llegenda, s'explica que en el temps dels mo
ros, el senyor del castell de Montbui havia imposat als seus vasalls. entre altres
tributs, el lliurar-li cent donzelles cada any. Un dia, simulant els cristians una festa al peu del castell, van dur cada un d'ells, sota la roba, una anna i, en un moment de distracci6 dels sarrains, van poder reconquerir el castell, fent fugir al
Senyor del castell i alguns dels seus vasalls, refugiant_se a la cova que hi ha passat el gorg, que des de llavors es diu la Cova del Moro. Tot i aixi, al cap de poc
temps el Senyor va recobrar la seva dominaci6, perd no va sortir d'aquella cova,
ja que era de dificil accds.
El rribut de les donzelles (desprds les lrametia a altres .?rds d'Espanya) es
va mantenir.
Era un capvespre d'un d'aquells anys quan les millors noies de la comarca,
manades pels seus esbirroJ, anaven a la Cova del Moro. La nit estava plena de
nivols i el vent xiulava amb forea. Quan van arribar al pas del gorg, ja enfosquit,
un tro esgarrifds va ressonar per tota la timba i, de sobte, alqe torcs les aigiies del
gorg, i en un lres i no res va engolir d'un sol cop les cent donzelles- Tot seguit
s'aixecA una blanca llum que ho ompli tot de resplendor. Sorpresos per la llum i
atordits per la tempesta, tant el moro com els seus vasalls, perdut el seny, van
caure daltabaix de la limba. A panir d'aquell dia, d'ells no se n'ha sabut res m€s.
Doncs M, 6s en aquest gorg on va anar a parar la pastoreta. De sobte, una veu
humana i tan sonora que semblava un canl de sirena, va pujar de dins del gorg i
cantava com mai us podeu imaginar. La pastoreta va quedar bocabadada, tota
commoguda i, pas a pas, va acostar-se al Sorg m6s i mds. S'hi veia atreta l heus
aqui que, per art d'encantament, es va trobar enmig de palalrs de crislall i plata.
12
Badant, rellisc:il i caigu6 al lbns del gorg, sensc quc d'clla en quedds mds raslrc
que un xic dc bona que en la seva filosa hi havia. De la borra, que anava nedant
pel rierol, en feu niu un rossinyol, quc tot l'any cria, omplint-ho sempre tot d'har
monioses canlades.
Les ovcllcs dcl ramadet, en veure desapareixer la ramaden, van quedar convenides en pedres, que encara es poden veure al gorg.
Qui s'acosti al gorg i vulgui provar quina fondaria t6, b6 ho saben els de
Riells: no tindran prou corda, i una veu del fons avisa: no n'hi ha prou encara.
Les encantades d'aquell lloc van decidir fer reina a la pastoreta per la seva
bellesa i gentilcsa. Des de llavors, quan comenqa a fer-se de nit, ellcs baixen a
banyar-se als llacs de sota i a jugar per les coves, can(ant llurs cangons. Si la nit
€s clara, les encantades es poscn a fcr bugada i a donar cops de picador que des
de Riells s'escolten. aixi com les rialles i els enraonaments. Perb si la nit €s fosca
i amenaQa la tempesta, es posen a ballar la sardana voltant els llacs i, roda que rodaris, s'enlairen cap a la nuvolada fins que la desfan.
Les dones de Riells, quan tenen un fill malah, obren la finestra i el mostren, i
diuen que de seguida es curen,
EL SALT DE LA NUVIA
Heus aqui que un dia una donzella pujava cap a I'ermita de Puiggraci6s, per
donar la seva ma a un ric comte que de desconegudes terres havia vingut. Ella
s'havia promCs a Maria Santissima, i no volia trencar la seva promesa; perd tant
els seus pares com els seus parents ho volien, i ella havia d'obeir-los.
Amb ella hi anava una comitiva, i amb el comte una altra. Ambdues es va
irobar en un dels revolts; eren moltes les ganes del jove comte per trobar-se amb
sa promesa. Perd tan bon punl es van trobar, el cavall que duia la donzella va do
nar un bot i, tot girant en rod6, arrencd a c6rrer semblant a un llamp i va llanqarEn un principi tots es van quedar parats per la sorpresa, m6s tot seguit es
llangaren a tota brida per aconseguir aturar el cavall de la donzella; mes I'intent
fou en va. El cavall va continuar corrent fins arribar damunt d'un torrent que gairebd per l'indret de I'esgl6sia de Bigues passa. La timba, que no se li veia el fons,
era dreta i espantosa. El cavall es va aturar nomes el temps necessari per a donar
una mes fona embranzida i, de cop, llenqar se per damunt de tot alld, fins a dsser
al jag de l aigua.
En aquell moment del salt, els perseguidors tot just arribaven. Es van posar a
diferents punts damunt de la timba, perd ja havien fet tard. Descavalcaren dels cavalls i van anar al fons del torrent a cercar el cavall i la donzella, perb no van trobar res. Sols alli on havia caigut el cavall, damunt d'una roca, van veure assenya
lades les seves potes, que encara avui es poden veure. Des d'aquell dia el lloc va
ser concgut. com a!ui. pel Sall de la Ndvia.
43
HUGUET DE BIGUES
Jaume Vilagin6s
L'home mds pirfid del Vallis
\"es creu i es sap que I'esmentat Huguet 6s dels pit.iors homes del
Valles ,decla\"acio de T.F. de Monrmeld.
El 2l de juliol de 1266 el rei en Jaume dictava sentdncia contra una
reclamaci6 que els nobles de Catalunya (\"nobiles et milites Cathalonia\")
havien presentat davant el rei. Clamava I'estament aristocritic contra el
judici i posterior execuci6 que un tribunal, format pel veguer i alguns
prohoms de Barcelona, havia realitzat sobre un noble el qual havia estCs
la por iels abu\\os per algunes localirats del Vallds. Es tractava d'Huguet
de Bigues.
El rei va decidir que el judici havia estat just i absolvia aquells <1ue
havien ponat el cas contra Huguet de Bigues, els homes i la ciutat (uni
versitat) de Barcelona, juntament amb el veguer reial. PrEviament a
l'apel.laci6 dels nobles, havia estat executat en Huguet en aplicaci6 de la
sentCncia en contra seva. El rei donava la ra6 als jutges de la ciutat de
Barcelona i al veguer del Vallis i de Barcelona, tot i que I'afectat era un
membre de I'aristocriciaEls privilegis juridics de la noblesa catalana, recollits en els Usatges i
establerts en les primeres reunions a Corts durant el el segle XIII, justificaven la reclamaci6 dels nobles. No obstant, el monarca va preferir consolidar l'administraci6 estatal del territori, que en aquell moment s'estava
difonen pel Principat, malgrat que aixd poguds indisposar els nobles catalans r.
Afortunadament, ens ha arribat la majoria de la documentaci6 del sumari judicial que es va fer per condemnar n'Huguet. Es tracta del llistat
d'acusacions i de declaracions de testimonis que va fer el tribunal, juntament amb les declaracions de I'acusat. Hi manca una part del procCs inquisitiu i la senrencia condemnatoria.
45
Tol aquest malericl va ser recopilat i lranscril per F. Maspons y
Labr6s a comengaments del present segle, que hi va afegir el document
de la sentencia reial a favor del proces i condemna de I'acusat :.
Els principals testimonis del proces van ser els pagesos que vivien en
una irea ben delimitada del Vallds -i alguna poblaci6 veina del Maresme
Les acusacions contra n'Huguet eren forga variades i greus: abfs de la
forga, segrest, intimidaci6, robatori. rapte, violaci6 i, fins i tot, homicidi.
La lectura de les acusacions dels pagesos ens presenta la imatge d'un
bandit sense escnipuls, un veritable cripula que impunement tenia sotmesa la comarca en la por i el pillatge. EI mateix Sr. Maspons i Labr6s no
va poder rcsistir la temptaci6 de titular el cas de n'Huguet com la d\"'un
bandolero feudal\"; un malfactor, que cu osament usava poc de la forga i
que aconseguia dels pagesos el que volia sense recdrrer a la violdncia. Ho
feia mitjangant la intimidaci6, aprofitant I'ambient de terror que ell segunment afavoria i que es concretava en la \"mala fama\" que corria de veu
en veu per tota la comarca.
Un bandoler feudal
\"Huguel ts home de malafama i va viure molt temps de rapinyes que
feia als homes del Vallis\"
declaraci6 de Benet de Bufateres de la pandquia de St. Fost.
\"tA fama de conversar amb furtius i bandits i vivia de la violAncia i
de serveis for(tts dels homes delValks\"
declaraci6 de P. Sabater de la sagrera de S. Sadumi de Montomds
Les trapelleries de n'Huguet van cansar les seves victimes, que durant molt de temps confesaren haver estat sotmesos a la intimidaci6 i haver acceptat amb resignaci6 i per por les arbitrarietats de n'Huguet. Les
seves reclamacions van ser recollides per les autoritats pibliques: en concret, pel veguer reial de Barcelona i el valles, i les autoritats de
Barcelona.
El veguer era el delegat del monarca encarregat d'exercir el poder en
el territori de la vegueria. La comarca natural del Vallbs formava una vegueria, juntament amb el territori de la ciutat de Barcelona i el pla que
I'envoltava. El veguer entenia de les causes judicials, a m6s de defensar
els interessos de Ia monarquia i de procurar per la pau pfblica. Tenia el
poder del mer i mixt imperi sobre les terres de jurisdicci6 reial; 6s a dir,
46
.-.t\\
Huguet de Bigues en les seves maliferes acluava a la zona del baix Vallas, entom del
castell de MontornCs. especialment entre les parrdquies de Manorelles. Sant Fosl,
Monlmel6, Montomas i Vallromanes. Sembla que umb6 va esrendre ocasionalment el s€u
embit d'actuaci6 cap a algunes poblacions del Mar€sme, com Vilassar, Llavaneres. Alella
i Premi), ia alguna altra del Valles Ori€nral. com Vallderi6. El cognom Bigues va donar
lloc a una familia, amb la qual probablement estava relacional n Huguer, arrelada en la lo,
calitat del mateix nom.
No obstant, el cognom i la zona on actuava n Huguet no i€nen res a veure, segons
l'dnica font que coneixem sobre el personatge. eljudici que va servir p€r a condemnarlo.
Potser algun€s referdncies al castell de Vilassar. on sembla que es va refugiar algun cop, el
podrien vincular a l'entom de la famalia senyorial dels Sant Vlceng. senyors del cast€ll de
Vilassar,
Els Sant Vicene, per altra banda. tenien dominis a ambd6s vessanrs de la carena hloral, cap al Vallas icap al Maresme.
47
era el jutge de les causes que implicaven tot tipus de condemnes, incloses
les que suposaven cdstigs corporals o la mort del reu.
N'Huguet va ser executat desprds del judici, tot i ser membre de la
noblesa i gaudir d'un estatus social privilegiat. En el proc€s apareix idenLlficat com a milites, 6s a dir membre de la petita noblesa.
La reclamaci6 que va fer I'estament nobiliari contra el judici i la seva
execuci6 s'enten, perqui quan es va produir el proc€s, suposem que entom de 1266,la jurisdicci6 dels vegueru sobre les persones que formaven
part de I'aristocrdcia era posada en qiiesti6; per tant, es discutia la legitimitat del procds. Passat el temps, va quedar clar que si que havien d'estar
sota la tutela legal del veguer, sempre i quan s'hagu6s comCs el delicte o
el crim en territori que depenia del rei i no de cap senyor feudal.
Dels documents que ens han arribat que formen el conjunt del procCs
es pot deduir els passos i el metode processal que es va seguir r.
El procds
El tribunal es devia reunir en una sala i escoltava les declaracions
dels pagesos. Probablement, quan els testimonis declaraven hi estava present l'acusat perque, en plena declaraci6, a vegades, sobtadamment I'escrivi recull una rCplica que nega allb que s'este dient (negavit hoc capitulum). Els testimonis juraven i seguidament se'ls feia una pregunta general que els permetia comengar la declataci6 (G. de Serra iura',)it el interroeatus dixit). A vegades, quan havien acabat, se'ls feia una pregunta
concreta sobre alguns aspecte de la seva aportaci6 testimonial o se'ls pre_
guntava si coneixien quelcom sobre alguna acusaci6 ante orment feta.
En general, els interogats afirmaven tenir coneixenqa de rumors sobre
altres malifetes de n'Huguet. Molt sovint les declaracions acabaven amb
una valoraci6 personal de la figura de I'acusat, normalment negativa (home de mala fama, que es veia amb bandits i furtius, etc.)
Les declaracions dels testimonis van ser molt nombroses perquC,
sense comptar la part que falta de la documentaci6 que s'ha perdut, sumen quaranta-una. Aquesta fase inquisitiva degud portar enffe ffes i quatre jomades, d'un dimecres a un dissabte. L'escrivaL anotava la data, quan
es comengava una nova jomada; no obstant manca la del divendres, que
podia haver estat omesa involuntiriament i la del primer dia, que corespon a la part de la documentaci6 que no ens ha arribat. El mateix dissabte
es degu6 aprofitar per a realitzar Ia segona fase del procds, que va consistir en interrogar I'acusat. Aquest responia a acusacions concretes, plante
jades durant les declaracions dels testimonis i que no havien quedat invalidades per declaracions contriLries d'altres testimonis. L'acusat no es va
4A
limitar a negar els fets en rod6, sin6 quc rebatia les inculpacions amb una
versi6 diferent. I moltes de les seves justificacions s6n plenament ldgiques, des de la seva bptica, la d'un feudal.
Sobre la sentdncia no ens ha arribat cap informaci6 i sabem que
I'acusat va ser condemnat a mort i executat pel document del rei Jaume
que hem comentat mds amunt. De tota manera, en I'interrogatori que se li
va fer ja es pot entreveure la sentCncia ulterior. Cada cop que n'Huguet
negava o donava una altra versi6 d'una declaraci6 acusatdria, I'escriva
acabava donant m6s valor a la declaraci6 del testimoni. I. en acabar l'interrogatori, el notari va anotar: que el predit Huguet 6s home de mala fama i opini6 i gran lladre, i es rclacionava amb furtius i bandits, etc. ho
proven els testimonis que s'han donat contra n'Huguet: la qual cosa represenla una anlel.lacid de la sentbncia.
Drets senyorials enfronl de lliberlals pageses
\"Des de fa cinc anys que n'Huguet recdptava bldl per totd la parrcquia de Martorelles
declaraci6 de R.P. Terrades.
\"Va donar (el pag?s) a n'Huguet, qui va venir al seu mas amb set
servidors, dotze diners per servei (pro servitio), que va donar mls per
por que per prdpia \\'oluntat\"
declaraci6 de Dolqa de Canyelles, de la parbquia de Sant Fost.
En el decurs del procEs queda clar el punt de vista dels pagesos, que
es rebel.len contra les accions d'Huguet totalment contriries als seus
drets. No obstant, hi ha alguns aspectes que fan pensar que el comportament del feudal no em nom6s el d'un fora de la llei, sin6 que estava abu
sant d'alguns drets que justificaven la seva actuaci6. Es tracta, per tant,
d'esbrinar el perqui del comportament de n'Huguet, que com veurem no
era la d'un simple malfactor, sin6 la d'un membre d'una classe social, la
dels feudals, que actuava frcqiientment com ho feia Huguet sobre la pagesia de la contrada n.
Per un costat sabem que n'Huguet demanava pagaments pro servitio:
€s a dir exigia als pagesos el lliurament d'una prestaci6 senyorial indefinida, probablement relacionada amb la seva autoritat com a senyor del
lloc. Tamb6 cal fer notar que un dels abusos dels quals es queixen els pagesos era un servei que antigament havia cobrat I'Estat i que en el segle
XIII era una renda senyorial: I'alberga.
49
L'alberga era el servei que obligava el pages a subministrar aliments r
allotjament al senyor quan aquest li demanava. En la requisitdria judicial
no apareix la paraula alberga, perd s6n cinc els cops que Huguet va sol.licitar que li servissin menjar, a ell i als seus acompanyants, homes d'armes. En Pere de Carrance, pagds de Martorelles, va dir que n'Huguet li
va exigir <1ue li don6s menjar (dare eis ad comedendrrn) i el pages li va
donar \"per por que li tenia\". Tambd en T. Benedicte de Vinci, de Manorelles, explici que \"Huguet, amb cinc homes armats li van matar tres gallines i es volien endur dues capses i es van quedar al mas a menjar les
gallines, amb cams salades, pa i vi\", i el testimoni ho va permetre tambd
per por. S6n cinc casos, perd podem comptar que l'abfs (o el dret) el va
practicar m6s cops, perqud alguns testimonis parlen de fets ocorreguts diversos anys enrere.
En tots els casos Huguet negava que se li dones el menjar per la
forga, sin6 que ho feia amb el vist-i-plau del pagEs del mas: \"Interrogat
n'Huguet, va dir que amb cinc homes va menjar en I'esmentat mas amb
el permis de G. de Viver (pagis del mas)\".
N'Huguet no es defensava al.legant que tingu6s cap dret sobre les terres o els pagesos que I'acusaven. Es dedice a negar els fets o a explicar -
los, tot dient que els pagesos actuaven per prbpia voluntat. Solament admetia que les requises o apropiaments de blat i altres productes els feia
per un servei que li devien els pagesos - que aquests ldgicament no acceptaven, sin6 per la forEa, 6s clar -, no sabem sijust o injust.
D'altra banda, hi ha dos fets que fan pensar que els pagesos gaudien
dels beneficis de no estar sotmesos a cap senyor feudal i, per tant, de tenir
com a inic senyor el rei. El primer el trobem en una declaraci6, la d'en
Rotlandus de Montomds. En ella el testimoni explica que un dia, davant
les intimidacions (i insults) de n'Huguet, el va amenagar de portar-lo davant el poder del rei o del senyor del castell de Montomds (\"Nhuguet
ious Jaria dret en po.Ier de moseyor Rey, ho del seyor del castel\"), El
pagEs I'amenaga en recdrer al poder del seu senyor, que 6s el rei, o el
seu representant immediat, el castelli de Montomds. N'Huguet li va respondre amb la sobergueria i la fanfarronada d'afirmar prendre's el dret
per la forga i agredirlo amb un bast6 (\"va pegar el testimoni qui tenia la
mi ocupada quan condui'a els bous (llaurant), un cop al cos amb un pal)\".
L'altre fet el trobem en la intervenci6 del veguer, funcionari reial.
Primer encapgalant la persecuci6 del feudal, probablement a tav6s d'un
antecedent del sometent, perqud el mateix Rotlandus de MontomCs va ser
agredit per n'Huguet en represalia per haver participat en una batuda en
contra seu; segons diu Huguet, va colpejar en Rotlandus \"perqud va sortir
50
al so que convocava contra ell\". Despr6s, dirigint el procds icondefinant
Aixi, per un costat el feudal posava en precdca uns drets que podia
tenir en el territori, evidentment extralimitant-se, usant la violdncia, la intimidaci6 i I'abris excessiu, especialment pel que fa al tracte de les dones;
excedint-se amb comportaments per altra banda forga freqtients a I'Cpoca
entre la noblesa, molt insensible i menyspreativa pel que fa a la pagesia.
D'altra banda, tenim la pagesia que troba intolerables no nomds les
actituds del feudal, sin6 les seves pretensions d'imposar los unes cdrregues que ells no accepten i que entenien prdpies d'un bandit; al capdavall
ells pertanyien a senyoriu reial.
Raptes, violacions, profanacions i homicidi
\"Va dir que era fama per tota la terra que n' Huguet.forear'a dones\"
declaraci6 de P. Dominici.
La tiolAnLia com a(titud i com a td(tita
Hem citat anteriorment alguns dels abusos i arbitrarietats que cometia
n'Huguet. L'exigdncia de seryeis en espEcie, com blat, i en moneda i
tamb6 els lpats gratuJts que es feia servir per Ia forqa en els masos on recalava, que rememoren el servei de I'alberga, van ser dues de les injusticies de les quals es queixaven els pagesos. Perd no les fniques. Les altres
van ser tan oneroses i enutjoses pels que les van patir com les antedo6.
De tota manera, els pagesos les acceptaven i no procuraven combatir
les; per una ra6 ben senzilla: el comportament de n'Huguet i I'escamot
que el solia acompanyar havien crcat un ambient de temor entre la poblaci6 que alentaven, i probablement exageraven, els rumo6 populars.
Aixi els pagesos vivien amb la por constant de trobar-se amb
n'Huguet i el procumven evitar, fins al punt d'eludir sortir del mas quan
no era imprescindible: \"ni el testimoni (Rorlandus de Montomes) ni la seva filla volien de nit sortir de la casa, i especialment la seva filla per la fama que n'Huguet tenia de forqar les dones\".
Per crear aquest ambient que tant els afavoria, donat que els facilitava
la tasca d'obtenir el que volien dels pagesos, n'Huguet i els seus usaven
la violbncia, perd d'una forma controlada. Arnenagaven, perd no feien
mal, i en tot cas colpejaven sense ferir considerablement, com va fer amb
5t
el mateix Rotlandus de Montomds, que li va plantar cara i. per rebaixar-lr
els fums, li va clavar un cop amb el bast6, a m6s d'insultar-lo barroerament. Quan trobaven certa resistencia a les seves pretensions, actuaven
amb certa agressivitat amb els b6ns del mas. Aixi ho van fer quan van
anar, Huguet i cinc homes arTnats, a la casa de G. de Vinci de Martorelles
i, quan el masover els va dir que no els volia donar menjar, van \"matar
gallines, van agafar cams salades i van obrir alguna b6ta de vi, van agafar
una aixadella que la volien ficar en el pa, sin6 6s que la dona del testimoni els ho va canviar per dotze diners que van ficar al pa i van menjar tant
com van voler\".
El componament violent de n'Huguet era freqiient entre els membres
del seu grup social, que els documents anomenen \"milites\" i que formaven part de la noblesa feudal; no actuaven sempre violentament contra la
pagesia per extrcure li els beneficis del camp. Alguns cops es basaven en
drets legals per justificar el seu comportament, en altres ocasions s'intervenia en territoris d'altres senyors o d'institucions eclesiistiques; en
aquests casos els pagesos podien rec6rrer al seu senyor legal per demanar
que s'aturessin les arbitrarietats i violdncies. En general, aquests tipus
d'exaccions obtingudes per la forqa i de forma arbifaria s'anomenaven
toltes, forcies, questes i acaptes, estaven forga esteses i eren una font
d'ingressos important entre la noblesa, una veritable forma de pirateria
senvorialDe tota manera, no cal oblidar que la violdncia feudal no pretenia nomds usurpar al pagds el que produia de la terla per la forqa, sin6 tamb€
intimidarlo perque s'avingu6s pacificament a les pretensions dels feudals.
Raptes i violacions
Una de les acusacions que mds es repeteix en els rumors que esmenten els testimonis o que declaren haver patit directament, 6s la que fa culpable a Huguet de violacions de dones. Els pagesos tenien constincia
dels gustos de n'Huguet per les jovenetes verges i les amagaven quan estava a I'abast: \"moltes dones verges es salvaguardaven d'ell de dia i de
nit, perqud n'Huguet de Bigues volia posseir-les\".
I en la parrbquia d'aquest testimoni (G. Company, de Martorelles)
eren algunes les jovenetes que igualment \"es custodiaven d'ell\". Perd la
fama tambd la tenia per perseguir tota dona bonica: \"qualsevol dona que
era bonica, li fugia per por que li tenia\" (declaraci6 de Berengaria Cibila
de Mola, de Martorelles).
52
Alguns cops la violaci6 anava acompanyada pel rapte, com vapassar
en el cas Geralda, filla d'Elisenda de Brugueres, a la qual Huguet va pretendre com a esposa i, davant la negativa de la jove, va entrar al mas on
vivia, per la forQa. La va trcurc del cofre on l'havia amagada la seva mare
i la va portar, junt amb els seus sicads, a un bosc prop del castell de
Montomds, on va cometre estopre (\"detlordvit eam\") i se la va endur a
casa del seu pare, a Montpalau (Maresme), on la va tenir i la va prcnyar;
desprds el va seguir. aremorida. per alli on anava i va estar a Vilassar r
Barcelona, per mesos.
S6n diversos casos mds els que es presentaren en el judici de dones
forgades o obligades per temor a sotmetre's als desitjos de n'Huguet. En
alguns casos els pares, una vegada n'Huguet els proposava que li permetessin passar la nit amb les seves filles, les procuraven amagar, perb quan
el feudal els sorprenia s'avenien a alld que pensaven que era irremeiable,
per por. Per exemple, Ramon de Senfost va accedir a enviar la seva filla a
Barcelona, desprds que Huguet I'amenacds de violar la per la forga si no
s'avenia als seus desitjos. N'Huguet imposava el que en I'actualitat
col.loquialment s'anomena el \"dret de pemada\", que mai va existir legalment en la societat rnedieval catalana. El fet que n'Huguet s'aprofit6s de
la seva posici6 de forga, no implicava que tothom, fins i tot ell mateix, reconegu6s que es tractava d'actes fora de la llei i immorals. El mateix
Huguet intenta, en el seu descerrec, demostrar que mai va tocar cap dona
sense el permis d'ella. Quan se'l va acusar d'haver forgat la dona
d'Arbert de Mola, va explicar I'escena dient que \"quan passava davant
del mas li va atreure la dona de n'Arbert, la va voler veure, va demanar
si podia entrar i, en presEncia de n'Arbert i amb el seu vist-i-plau, va entrar i es va limitar a contemplar-la, i va estar quiet, es va \"escalfar fins a
cremar-se\" (\"escafavit ad ignen\") i desprds se'n va anar\"; la qual cosa
demostm un grau d'autocontrol molt gran per part seva.
El tema de les violacions i els raptes planteja el de la situaci6 de la
dona medieval. Mentre algunes dones portaven masos, perquC els marits
probablement havien mort, la qual cosa els donava un marge important
d'independencia, les joves havien de protegir la seva virginitat. La freqiidncia amb que apareix I'expressi6 \"desflorar\", i el fet que el tribunal
s'interessi per si les dones forgades eren o no verges, fa pensar que les joves eren valorades com a moneda de canvi, per un possible maffimoni.
Tambd sobta la facilitat amb que s'accepta el fet de la relaci6 sexual
forgada, tant pels pares com per part de les mateixes joves. Alguna
d'elles va declarar en parlar del fet d'haver estat forgada, que no es considerava violada, encara que al principi no li agradava i ho feia m6s per
temor que per prdpia voluntat.
53
Homi.itlt. ProJanat id iSegrcst
Les malifetes de n'Huguet no acabaven amb rcbatoris, intimidacions.
violdncies, estupres, violacions i raptes. Una de les acusacions que mds
sovint s'esmenta 6s 1a d'un homicidi que prctesament va cometre I'inculpat. Molts testimonis coflentaren haver sentit parlar del tema i alguns
testificaren que alguna cosa van presenciar. Segons les versions'
n'Huguet va assassinar un escuder seu (\" scutiferc\" o \" trotario\" ) prop de
la sagrcra de la parri,quia de S. Fost. Aquesta acusaci6, gravissima' convertia I'acusat en possible reu de mort, si es confirmava. De tota manera,
un dels testimonis va fer una completa descripci6 dels fets que exculpava
n'Huguet, i convertia el que els pagesos veien com un horrible assassinat
(fet propi de la imatge que s'havien fet del feudal)' en la mort per enfermetat de I'escuder. Aquest sembla que es va trobar malament quan estava
amb el seu senyor assegut a Ia tanca de la sagrera' protegit a I'ombra'
N'Huguet el va increpar perque no s'aixecava ien fer-ho' va vomitar'
Huguet li va donar un cop amb un bast6 perque s'espavil€s i I'escuder va
caure a tena. probablement mort. N'Huguet, alarmat, el va posar sobre de
la tanca de la sagrera i se'n va anar a buscar una manta per tapar 1o.
Algun testimoni explica que no va tomar i que el caddver va ser entenat
pels popis pagesos.
Les dues ve6ions, la d'un conjunt de testimonis, que despr€s es va
convertir en un rumor estEs que parlava d'un assassinat, i la del testimoni
prcsencial, Joan de Sant Fost, que exculpava I'inculpat, ens demostren
fins a quin punt la imatge del bandoler, brutal i violent' no costava gens
de convertir la en la d'un assassi per part d'una poblaci6 atemorida
Sensatament el tribunal no va considerar aquesta acusaci6, i probablement si n'Huguet va ser condemnat a mort ho va ser per les moltes altres
raons -i greus- que hi havia en contn seu.
Una altra acusaci6 que I'inculpava era la d'haver entrat i profanat una
esgl6sia, la de S. Climent, contravenint una de les clAusules mds important de la Pau i Treva 5. Ell ho justifica dient que ho va fer quan estava en
guera contra Sim6 de Laure. L'esgl6sia era del seu oponent i, per tant,
objectiu militar.
Tamb6 se I'acusava d'haver segrestat algun pagds' tenirlo retingut i
haver demanat rescat per la seva llibertat. Se'n queixava d'un fet semblant P. de Montomes, que havent anat a buscar fusta va ser segrestat i.
per la seva llibertat, va haver de pagar XV sous i mig entre n'Huguet de
Bigues iRamon de Bigues.
54
Algunes acusacions m6s es comptabilitzen entre les nombroses queixes dels pagesos. Haver robat uns esparyers, aus de cetreria, que obliga a
mantenir als pagesos; haver robat un cavall del senyor del castell de
Montomds, un altre cavaller com ell, desprds de penetrar a la sagrera de
Montomos per la forga, fet que estava prohibit per Ia normativa de la Pau
i Treva; haver manllevat robes i haver demanat cobrar a canvi: haver fugit de la llei i haver amenagat I'autoritat pfblica en la penona del veguer,
Ramon Porcell, etc. Sempre amb la violdncia com inic dret, fins al punt
que les seves victimes devien haver celebrat el fet de ser condemnat i
executat. Potser a l'espera d'un altre feudal, que usant i abusant de la
forga. sense o amb drels reconeguts. com n'Huguet. els obliguds a sotmetre's als seus dictats i arbitrarietats.
De tota manera, segurament, aquella generaci6 de pagesos de
Martorelles, MontomCs, Sant Fost, Vilanova, Montmel6, Alella (i probablement d'alguna altra poblaci6 veTna), van retenir a.la memdria la por
que van patir i la brutalitat de la qual van ser victimes molt de temps, per
les trapelleries i malifetes \"del pitjor home del VallCs\".
Principal zona d acluacio d Huguet de Bigues
Mapa dels dominis d'Huguet de Bigues,
a I'entom del Castell de Montomds.
VALLiS ORIENTAL
I\\,IABESIT,1E
casteltde Montomds
55
r
AA.E If OR,IA
l
, sxsli[ 0mNr l cElxBnt0l tot l,t txtl lcll)[utd nx B]J[]us l,!Tll$
Pn .t did 7 de Mar26 de lAgA
D. BRA11CISCO DE SIt[S llISPOI'{S Y TABROS
- criii D
- : -,:.-.. 't! : .\"t:'
Porrada de lopuscle sobre Huguel de Bigues,
d'en Francesc Maspons i Labr6s.
NOTES
l. Els Usatges s6n una compilaci6 de normatives Iegals que es va comenqar a fer en
el segle XI i es va anar completant posleriorment. Es un codi legislatiu feudal. Les seves
normes, conjuntament amb les decisions de les Cons generals, pretenien defensar els interessos econbmics, politics i socials de la noblesa feudal. Es ldgic, per tant, que el poder del
rei est6s molt limital. Per contra, des de la monarquia es buscava defensar els embits del
poder reial i la decisi6 dejutjar un noble i executarlo, i la posterior proresta de I'esrament
aristocradc s'explica per aquest estira i aronsa caracteristic de I'Epoca. Per m6s informaci6 vegeu: Lalinde J. Zd jutisdicci6n real inferiot en Ca&luiia, Barcelona' 1966.
2. EIs docum€nts que ens expliquen la histdria de n'Huguet els va publicar F.
Maspons y Labr6s a Un bandolero feudal. Balcelona, 1901. Els originals s6n de I'Arxiu
Histdric Municipal d€ Barcelona, sense calalogar. Un, el m€s llarg i el m6s imponanq 6s el
judici de n'Huguet. L'alke 6s la sentancia revisbria del cas presentat al rei. Maspons i
Labr6s es va basar en la transcripci6 de l'original de l'arxiver Josep Puiggari. I en la introducci6 de la transcripci6 que va publicar ens descriu el document original: \"Comp6nese,
segfn detalla el propio Sr. Puiggarf, de catorce y media mitades de pliegos de papel muy
recio y lustroso, especie de marquilla de la marca procesal, panidas d ancho, formando co
mo tiras unidas una al pie de la otra por medio de tres puntos de hilo blanco. de manera
que en conjunto fornan una larga tira, divididas en dos fracciones, la una de veinticuatro
palmos y la otra de ocho y medio; tolal falta un medio pliego. y entre las dos secciones habria 6 lo menos cuaro 6 cinco, con lo que alcanzaria una longitud de unos cincuenla pal
mos, Las declaraciones. escritas ii una sola cam, sigLren en p6rrafos de correctas lineas, d
cosa de un. dedo de distanci:i de ambas mdrgenes, en el cardcter menudo y bien formado,
aunque lleno de abreviaturas, de aquella €poca.\"(pag.12)
3. Sobre les caracteristiques del document original vegeu la nota anterior
4. Hi ha molta bibliografia sobre el caricter violent de I'aristocrtrcia feudal. Pel cas de
Catalunya es pot llegir Bonnassie,P. Catalurya, mil anls e erc, Barcelona,1979. El componament violent dels feudals, que sotmetien per la forEa i la intim'daci6 als pagesos. va
ser geneml a tota l'Europa occidental- A Catalunya, els abusos que es van convenir en
exaccions permanents els pagelos els anomenaren eloqiientment \"mals usos\".
5. l-€s reunions de Pau i Treva van aparaixer a principis d€l segle XI a Catalunya i es
van estendre despr6s per Europa. Van ser un intent de frendr la violEncia feudal i van sorgir de la iniciativa eclesidst;ca i estatal (el comte); I'objecriu era protegir els indefensos,
sobretot els pagesos, dels abusos feudals- A Catalunya les seves conclusions van quedar
com normativa l€gal. Vegeu sobre el tema: Junyent, F,. La Pau i TrcM, Barcelona,l9?5.
51
EL REGIM MUNICIPAL AL BAIX
VALLES EN EL S. XVI
Xavier Perez i Gdmez
Introducci6
El segle XVI lou una dpoca puixant per a la vida municipal a la
nostla comarca, especialment al Vallds Oriental mcridional. Efcctivament, el 1550 els poblcs de Sta. Perpdtua, St. Fost, Cabanyes i Martorclles es deslliuraren del fcudalisme i, al cap de poc tcmps, aprovaren un <estatut municipal\" amb el qual s'haurien de governar des d'aIcshores. Anvs despris, en concret cl marq de 1564, Ies parroquics de
La Roca, Vilanova, Malanyanes, Orrius i Vallderiolf, deixarcn de dcpendrc del senyor dcl castcll de la Roca i redactaren i aprovaren uns
capitols similars.
Finalment, la primavera dcl 1573, el municipi format pcr Mollet,
Gallecs i Parets (crcat ja el 1385), decidi rcformar el seu govcrn local
i confeccionarcn uns \"Capitols per al bon govern...'. Forcn uns anys,
doncs, d'csplendor dels Consells municipals, rcunits en Consells gcnerals quan hi assistien tots cls caps de familia i en consclls ordinaris o restringits, quan nomds hi assislicn un reduit nombre de consellers, l2 mcmbres en el cas de Mollet i Sta. Perpatua-St. Fost, o 14 cn
el cas dc La Roca (en aquest cas, tenien trcs iurats i un zroslassal).
l. Els Capitols per al bon govern de Mollet
Tot i que al llibrc <Molcdo-Mollet, 993-1993\" ja vdrcm fer referdncia a aquest document, quc creiem cabdal per a la historia municipal
dc Mollet, ara hem cregut oportf de publicar sencer el text que po59
dem qualificar com l'(Estatut municipal' vigent en aquesta localitat
des d;l 1573 fins al 1716, any de publicaci6 del Decret de Nova Planta. Aquests capitols van regular, doncs, durant segle i mig el funcionamcnt de la univcrsirat (municipi) composta per les poblacions de
Mollet, Parets i Gallecs.
I .1. IJn text necessari per a la concbrdia
Aquests Capitols van respondre a l'intent d'acabar amb els continus enfrontaments pel control dcl poder local, i es va celebrar un Conscll General (una assemblca comunal de lcs tres parrdquies) per tal
d'arribar a un acord i redactar-los: uQue (lttis que ab determinaci1 del
Consell General de dites paftdquies que han tingut enlre ells per obtenir
de Vostfti Excel'laficia lo prcsent ptivilegi, s'ha fet un acte de concdr'
dia...\" o \"La concdrdia y atininsia qte entre ells es stada feta...\"
Lcs relacions entre molletans i paretans eren forga delicades, i font
de frcqiients discussions. Per cxemple, s'acordi en el capitol qlart
que I'alcaldia seria ocupada un tricnni pels de Mollet i I'altre pels de
Farets o Gallccs, de forma alternativa. Els habitants de Mollet tambd
es queixaven del fet que els de Parets i Gallecs no contribuien als impostos quc havia de pagar el municipi a Ia Corona, i que aquestes chrrcgues eren suportades en solitari pels molletans.
1 .2. Principal novetat: la insaculaci6
La insaculaci6 ds una dc les principals novetats introduides en el
g<.rvern municipal de Mollet per aquests Capitols, i consistia a elegir
els cdrrecs municipals a les sorts.
EIs noms dels candidats eren cscrits en unes boletes o \"rodolins\"
i introduides cn una bossa o sac (d'aqui el verb ninsacular>). Tot seguit un infant extreia a l'atzar les persones designades per ocupar els
diversos citrrecs en la segiient legislatura.
A Catalunya aquest sistema cs va comcnQar a fer scrvir a mitjans
del segle XV. S'ha dit que fou un sistema introduit per Ferran cl Catolic el 1493 per tal de controlar m6s dircctament els municipis. Dubtem de la veracitat d'aquesta teoria tan simplista: els primers casos
cl'insaculaci6 a Catalunya cs donarcn ja el 1450 a Vic o el 1457 a Girona, en temps d'Alfons el Magn2rnim, i rcsponien a la voluntat de posar fi a la coirupci6, al desgovern i al monopoli dels cArrecs politics
pcr part de determinades famtlies.
En el cas de Mollet, el tcxt es clarissim: s<.rn els mateixos habitants
dels tres pobles els que demanaren la insaculaci<i, farts dc tantcs i tantes disputes entre ells. Si desprds el sistema va anar degenerant, aixd
ja ds altra tema, perd el ccrt es que molts municipis van veure en la
insaculaci6 una possible soluci6 a la inestabilitat politica i a les discordies que tot sovint alteraven el bon funcionamcnt dc lcs seves universitats o municipis.
1.3. Funcionament i composici6 del Consell ordinati
Els capitols determinen de manera molt precisa com havia d'estar format el consell ordinari, que era el veritable drgan de govern
del municipi, integrat, com ja hem dit altres vegades, per l2 membres. S'introduiren els cirrecs de jurats i clavari, que fins aleshores
no existien a Mollet i que tenien una duraci6 anual, a l'igual que els
consellers. EI mandat dcl batlle era de tres anys, perqud era considerat un oficial reial.
El dia de renovaci6 dcls cdrrecs era el l7 de gener, diada de Sant
Antoni Abat. EIs saquets amb els noms dels candidats eren guardats
fins aquella data en una caixa tancada amb trcs claus: l'una la tcnia
el batlle i les altres, els dos jurats. Com ja ds prou conegut el Consell
es reunia sota uns roures situats a les rodalies de can Ros d'Amunt.
El dia dels Sant Innocents es rcemplaQaven els candidats a batllc
en el sac o bossa del sorteig. Als qui intervenien al sorteig sc'ls pregava de deixar de banda possibles rancfnies i favoritismes, i se'ls prohibia deixar-se subornar:
\"En la dita [nsaculaci6 se hauran be ! lealment, tot amor,lavor, odi
! mala voluntat a depart posats, y que per tal inseculations no hauran
rebut ni rebran din1s ni ahra cosa alguna...\" (Cap.lO)
El tema de les incompatibilitats ja es plantejava com un problcma en aquella dpoca, ja que en el capitol 8 s'estipula que ningri podia
ocupar dos cirrecs p(blics cn un mateix any i quc haurien d'esperar
un altre any per poder optar al cdrrec que havien exercit antcriorment.
1.4. Estructura dels Capttols
En primer lloc, abans dels capitols, trobem un prdleg, en llati al
document original, on el Virrei diu que ha rebut aquests capitols i
61
que els ha examinat i llegit acuradament, ajudat pcl Consell reial del
Principat.
A continuaci6 v6nen els (Capitols per al bon govern...,, composts
pcr l4 articlcs o apartals quc publiqucm amb ortografia original del
segle XVI. Sols hi hem afegit els nimeros de cada capitol, accents, alguns apdstrofs i signcs dc puntuaci6 pcr fcr mis cntencdora la lcctura. Tal com podreu veure, al linal de cada capitol l'escrivir reial anava escrivint la lrase \"Plau a Sa Ercel'lincia\", per tal que constds el
vist-i-plau dcl Virrci.
El document es clou amb un fragment, tamb6 en llati al registre
original, on cl Virrci aprova cls esmentats capitols i ordena que siguin respectats i observats sola amcnaqa dc sancio.
Igualment, a fi i efecte de facilitar la recerca i comoditat dcl lcctor, hem posat cls segr.ients titols a cada article:
l. De com s'ha d'elegir el batllc.
2. Dcls candidats a la insaculaci<l del batlle.
3. Dcl procediment a seguir en aquesta insaculaci6.
4. De l'altcrnanga cn cl carrrcc dc batllc.
5. Dels nous cirrrecs de jurats i clavari.
6. Dcls problcmes de consell o consellcrs.
7. Del nombrc dc mcmbres dcl conscll i dcl lloc de rcuniri.
8. De les incompatibilitats.
9. Dcls candidats proposats a la primera insaculaci6.
10. De la substitucici dc candidats, prohibici<i de frau i nacionalitat dels candidats.
11. Dcls impostos i obligacions militars.
12. Dels podcrs i dcurcs dcls jurats i clavari.
13. Dcl lloctinent del batlle.
14. Dc la sanci6 als possibles infractors.
(,eure apindLr)
2. El municipi de Sta. PerpCtua, St. Fost i Martorelles
2.1. Finalitzaci6 de la jurisdicci6 fbudal
Dcs dcl 1343, Ies parroquies de Santa Parpdtua de Mogoda, Sant
Fost dc Campscntellcs, Sant Cebrid de Cabanyes i Santa Maria de
Martorelles [ormavcn parl d una unilal polrtica i atlministrativa: la
62
bart-rnia de Mogoda. EI 1434 el monestir dc Montalegre csdcvingue scnyor feudal de la baronia i aquesta siruaci6 cs perllongd fins al 1550,
tot i que no fou fins al 1568 que cls cartoixans van pcrdre definitivament els seus drets jurisdiccionals (que no pas tributaris).
El 1550 els habirants d'aquestcs quatre poblacions rccolliren amb
u infinits treballs i despeses\" les 3.041 lliures que la Cartoixa dc Montalegre havia demanat a canvi de renunciar a la jurisdicci6 fcudal que
tcnia sobre ells. El desembre d'aqucll mateix anv els sindics de les poblacions lliuraren l'esmentada quantitat al Prior de Montalcgre, pero
el monestir no firmd el document dc revenda de la jurisdicci6 fins al
cap de l6 anys, 6s a dir, 1'l I de juny de 1566. Montalegre, no obstant,
pretcnia retenir certs drets del castell termcnat de Cabanycs i la jurisdicci6 civil, i volia que aquests pobles fossin govcrnats directam.'tt
pel vcguer de Barcelona o pel sots-veguer del Vallds.
El 1568, el Lloctinent dcl Rei al Principat sentencie quc les pretcnsions del monestir no eren vilidcs i el 1570 comenqi una llarga sd
rie dc plets a la Reial Audidncia que duraren fins al 1602; els sindics
del municipi volien governar-se mitjanqant un batlle rcial, triat d'entre una lcrna de candidats. Alguncs de les sentancics foren contrArics
als intcressos de les quatre poblacions, i minvaren en certs aspectes
les atribucions dcl batlle rcial de Mogoda.
Poc abans d'iniciar-sc tot aquest frec a frec als tribunals, el sindic
o representant del nou municipi, un vei de Sta. Perpdtua anomenal
Antic Murtra, havia fet arribar al Lloctinent reial Juan Fern6ndez
Manrique, Marquds d'Aguilar, un tcxt anomenat .Capitols per al bon
regiment i administracio de la justicia a les parrr)quies de Sta. pcrpdtua, St. Fost, Cabanyes i Martorelles\". Aquests capitols forcn examinats pcl consell reial i pel matcix Felip II, aleshorcs cncara princep, segons document datat a Madrid l'l de desembre de 1551. Finalment foren aprovats oficialmcnt l'11 d'abril del 1552 per l'esmentat
Lloctinent o Virrei de Catalunva.
2.2. Contingut deb .Capitols per al bon rcgiment...,
Aquest text, aprovat i redactat m6s de 20 anys abans que el dc M<>
llct, consta de 17 capitols o articles quc fan referdncia a la lorma en
qud es governara el nou municipi rcial format per Sta. Pcrpdtua, St.
Fost, Cabanyes i Martorelles. En aquest cas vcicm com la parrdquia
de Sta. Perpdtua cs la que tindrd un papcr predominant al ConselL,
cosa ben normal ja que era la mds poblada i rica de les quatre.
63
Mcntre que cls Capitols de Mollet tenen un marcat contingut politic (12 dcls 14 capitols tractcn aspectcs rcguladors del consell municipal i la insaculaci6), cls de Sta. Perpetua-St. Fost fan referancia a
temes mis variats, com els de I'aplicaci6 de Ia justicia, creaci6 d'una
notaria i una taula dc fermances i la possibilitat de nomcnar saigs <.r
executors de les ordres municipals. Aquesta variacio is deguda segurament al fct que Mollet era un municipi rcial des de finals del seglc
XIV i Sta. Perpdtua-St. Fost-Martorelles, en canvi, acabaven de sortir
de la jurisdiccici fcudal d'un monestir. Les circumstincies, doncs, eren
forqa diferents en ambdues universitats.
En els Capitols de Sta. Pcrpetua-St. Fost es dona, igualmcnt, mds
rcllcu als jurats. Altre aspectc interessant is que en aquests capitols
es fan tot sovint referdncies a les Constitucions de Catalunya i als
Usatges dc Barcelona, lleis a les quals s'hauran de subjectar amb mds
rigor a partir d'aqucll momcnt
Es curios tambe obscrvar com cl salari quc s'rslableix pcr al battle de les parrdquics de Mogoda ds de 10 lliures anuals, ds a dir, la
mateixa quantitat que en aqucll momcnt rebia el batlle de Mollet. En
aqucst sentit, cal dir que els salaris dels batllcs reials semblen ser unifoimes a tot el Principat durant el scgle XVI: aixi sabem que fins al
1599 els batlles de St. Feliu de Cabrera i Bcsora, entre d'altres, cobraven tambe lO lliures l'any.
2.3. Lloc de reuni| del Consell: la Baraca de Mogoda
Cal dcstacar que el capitol primcr estableix que cl lloc habitual
de reunio dcl consell d'aquests quatre poblcs serir la casa anomenada
Barraca de Mogoda. Grircics a un interessant pergami datat el 6 d'agost del 1509, sabem que aqucsta casa era propietat en emfiteusi dc
Bcrnat Canvelles, natural de St. Fost. El documcnt 6s un establiment
pel qual Montalcgre rebrir 27 sous anuals d'en Canyelles a canvi de
poder habitar dita casa i se li d6na permis perqud hi tingui carnissc-
;ia i hostal. A l'escrit tambd s'esmcnta la venda dc pa i vi. (Sembla
que el seu pare ja havia regcntat l'establiment).
La Barraca de Mogoda era situada aproximadament en cls limits
parroquials entrc Sta. Perpdtua i Cabanyes, i el terrcny on era edificada afrontava a l'Est amb la tinenga d'cn Soler i amb un alou de I'esmeDtal monestir; al Sud amb el riu Besds, amb una terra o honor
d'en Gabricl, amb una d'en Torrents, i amb la riera de Caldes; a 1'Oest
amb la riera de Caldcs i amb un hon<.rr d'en Soler; i finalment al
64
Municipi de la baronla
de Mogoda
Pobles de Sta. Perpdtua, Sant
Fost, Cabanyes i Marlorelles.
lncorporacid provisional a la
Corona: 1550
Definitiva: 1568
Redacci6 \"Capitols bon
regiment': 1552
..
ara-\\
.---.. \"Ao.
.-_-_. r((b
il'-,- qrr^^ 'i
qu.'---.. \"u\"
{*; ,
Municipl de Mollet
Pobles de Mollet,
Gallecs i Parets.
lncorporaci6 a la
Corona: 1385
Redacci6 \"Capitols
bon Govern\": 1573
GALLECS\\________
I,lOLLET
LIJ z
LIJ F
MONTORNES
VALLROMANES
Lloc de reuni6 dels
Consells municipals
1: Roures d'en lranent
2: Barraca de Mogoda
ELs MUNtctpts AL BArx VALLES EN EL s. xvt
STA. PERPETUA
DE I\\,IOGODA
65
Nord amb un honor d'en Ragell i un altre alou del monestir cartoixi!.
En resum, l'indret on es reunia el Consell municipal de les parrdquics dc Mogoda era, almenys uns 40 anys abans dcl 1552, un hostal
i carnisseria. Potser va scr triat prccisamcnt pcr aix(j, pcr scr un lloc
bastant frcqiientat per la gent de les rodalies, i per ser situat a mig
cami de Sta. Perpdtua i Cabanycs, prop dc la confludncia dc la ricra
de Caldes amb el riu Besris, i molt segurament al costat del cami ral
de baix (ruta Barcelona-Girona-Franga).
2.1. Resum dels Caprtols de Sto. Ppryetua-St. Fo:t
Capitols per al bon regiment i administraci6 de la justicia a Sta.
Perpdtua, St. Fost, Cabanycs i Martorelles.
Aprovats I ll d abril de 1552
l. El Cc,nst'll Ccncral, lormar pcr tots els caps dc casa de les 4 parrdquies, es podrd aplcgar a la Barraca dc Mogoda semprc que cl batlle, els jurats o els consellers ho creguin convenient.
2. Es triaran dos iurats pel sistema d'insaculaci6 el dia de Sant
Scbastiir (20 dc gcncr). Un d'clls serir de Sta. Pcrpctua i l'altre d'alguna de les 3 parroquies restants. Prcstaran sagrament i homenatgc
de mi i boca al batlle d'aquesta Universitat.
3. Els jurats tindran un salari de 4 sous quan hagin de sortir del
terme per ler rramits dc la Univ,. rsitat o municipi.
4. Es triard un clavari a les sorts, el mateix dia de St. Sebastia,
el qual haurir de guardar els diners dcl municipi, portar llibre d'ingrcssos i dcspeses, i donar compte de la seva gesti6 en deixar el cdrrec.
5. El ba1lle sere triat tamb6 a sorts, d'una bossa on hi entraran
l2 candidats: 6 de Sta. Perpdtua i 6 dc lcs altrcs parrdquies. Un tricnni cl batllc serir de Sta. Perpdtua i l'altre d'alguna de les altres tres
localitats. De la mateixa bossa cs lrcuran cls dos jurats i cl clavari, i
els 8 que restin seran nomenats consellers.
6. El batlle sera nomenat pel Rei o pel Virrei del Principat o en
darrer cas pel Batlle Gcncral, d'cn1rc una tcrna de candidats majors
de 25 anys, extrets de l'esmentada bossa. El batlle tindra atribucions
sc.rbre la jurisdicci6 civil i criminal, mer i mixt impcri, i el seu mandat durarir tres anys.
7. Els candidats de la terna a batlle no elegits podran optar a ser
jurats o clavari.
66
8. El dia de Ninou (Any Nou) de cada trienni, cs reemplagaran a
la bossa els candidats quc hagin mort, i s'insacularan altres noms.
9. Et batllc podrir nomenar un lloctinent de batllc, que el substituird en cas de malaltia o altre impcdiment. Aquest lloctincnt podra
portar el bast6 del batllc i tindrir les sevcs mateixcs atribucions.
10. El batlle podr2r nomenar saigs o corredors pfblics (una mena
dc policies locals), amb facultat de castigar i fer nrelacions,.
11. Lcs competoncics judicials del batlle seran aquestes:
Podri cobrar composicions, 6s a dir, pcrdonar delictes a canvi
de multes sempre que no hi hagi instincia de part. S'exceptuen els delictes de traici6, heretgia, bausia, falsificacio de moneda, sodomia, crim de la lesa Majestat, i altres que meresquessin pena de mort, mulilaci6 de membres o robatoris uquaIificats,.
-
Sc l'autoritza tambd a aixecar i soterrar caddvers (feia luncions
semblants a les de l'actual jutge de pau).
12. El salari dcl batlle ser2r de l0 lliures anuals, a cobrar de les
esmentades composicions. Donarar comple al Mestrc Racional
13. Es prohibeix fer comp<.rsicions a cap altre cirrcc que no sigui
el batllc, respectant scmpre les regalics i les atribucions a lcs quals
tindria drct cl Rei, son lloctincnt o el governador gcneral si es trobessin dins dcl terme municipal.
14. Es nomena Joan Coll, de Sta. Perpdtua, com a primcr batlle
reial.
15. El batlle tindrd obligacio d'establir en el municipi una taula
per donar fbrmances.
16. Es prohibeix de jutjar fora del terme els delictcs
aquesl, i es respectaran les regalics.
17. Es concedeix a la universitat llicdncia perqud tingui una notaria o escrivania priblica, rcgentada pcr un escrivir i notari elegit pel
batlle.
comesos dins
67
t.
.\\'
..\\
Var lna*,-*o/\"4)2: ).,., C>kzrtr'; ) -ri? i;,;''6' a o /),,ia\"--.-i s c' I 2
? .au'6^-tu\"'f74.o'+L a-4t .o ?n-2)
- -- -) : /-'^*:\")^2,; c7.,,r..a )n' z --,.
, /o,'--Aa/\"/?,-t'^? r'..4.o,,2 \" \"'+>a L a,al*4,*liai V(lVi)*\"J5'z. >>--* >\"
\"//-
zan <t,tz*tii.+i2*tt+ *tZJ * *
a*-.-i...ko.n.7- t4? 3r.,.\"1 ?1t\"'2'zo
d''\\
)aAor /o,.ztc
/ fr !'Z'3?.--o *> 92 \"'2't/
#/;lijol ?'utu'
Primer foli dels capitols per al bon sovem de Mollet. 1573.
APENDIX
GALLECS
l0 d'abril de 1573
Corona d'Arag6. Reial Cancelleria,
TEXT INTEGRE
registre 4.701, folis
CAPITOLS PER AL BON GOVERN DE LES
PARROQUIES DE MOLLET, PARETS I
Arxiu de la
l87v-193r
(Proleg):
Sindics de Mollet, Parets i Gallccs.
Jo, Hernando de Toledo, prior de Castella de l'orde de Sant Joan
de Jerusalem S.C., conscller de la Rdgia Majestat, Lloctincnt i Capita
General al Principat de Catalunya, i als comtats de Rossello i Cerdanya; ens foren presentats per part dels vostres fidels i amics regidors
de la Universital. i singulars de les parrdquies de Sant Viccng de Mollet, Sant Esteve de Parets i Santa Maria de Gallecs, de la diocesi de
Barcelona, els capitols infrascrits, cls quals foren examinats i atentament revisats per Nos en rcgi consell del dit Principat de Catalunya,
i finalment vdrem decidir i fer decidir les respostes i decrets, cls quals
capitols i decrets es segueixen per ordre amb aquestes paraules:
(Text literal dels capitols):
I . Excel lentissim Seior. La Universitat y los habitants en las parrdchias de Mollet y Gallechs y Parets per privilegis reals tenen facultat d'elegir quiscun trienni balle a veus y ab dit privilegi ds donada
potestat al dit balle d'exercir las jurisdictions civil y criminal, mer y
mixt imperi.
Si y segons en dit privilegi se cont6, y perqud lo ris 6s stat fins aqi
fer-se a veus la electi6 de dita tcrna de balle, y se collegeix serir m6s
convenient y (til a dites parroquies fer la dita electid de dita terna
per via d'insaculatio o a les sorts que no a veus.
69
Sr.rppliquen pcr qo dite: parrochits dL Mollct. Parets y Gallechs a
Vostra Excel ldncia li pldcia y sia scrvit consentir y darJos privilcgi
que axi com dita electi6 se solia fer a veus, se faga d'aci al devant per
via d'inseculatid.
Plau a sa Excel ldncia.
2. Item supplican ditas parrdchias per dar lorma a dita inseculati6, que plaua a Vostra Exccl lancia quc en una boga pcr agd dedicadora sien insaculades dotze persones, qo 6s de la parrdquia de Mollet
sis, y de la parrdchia de Parets sinc y de la parrdchia de Gallechs una
persona, e que sien dcls mcs ibils c sufficicnts de dita parrdchia.
Plau a sa Exccl ldncia.
3. Itcm suppliquen a Vostra Excel ldncia dites parrochies que lo
any quc los officials triennals se hauran a mudar en Cathalunya, lo
dia de St. Antoni dcl mcs dc Jancr dc dit any convocat lo conscll ordinari de dit terme devall mentionador en lo lloch acostumat, de la
dita bossa Ia qual haie de star recondita juntament ab lcs altres deslis mentionadorcs en una caxa tancada ab tres claus, les quals haicn
a tenir qo 6s, lo balle una y los dos jurats quiscf la sua.
Y aquella sia uberta en presdntia del dit ballc, o de son loctinent
cn absdntia o just impedimcnt dcl dit ballc, e los dits jurats y los altres del consell que alli's trobaran o Ia major part d'aquell.
Y de la dita bossa de balle sien trets tres redolins per un minyo
d'edat de sis en vuyt anys, y los anomenats o scrits dins aquclls trcs
redolins sien en terna de balle per aquell trienni venidor, y I'un d'aquells sia provehit pcr ballc conformc al privilegi prcdit que dit terme ne t€.
Plau a sa Excel ldncia.
4. Itcm suppliquen a Vostra Exccl ldncia ditcs parrdquics que per
evitar molts plcts y dcbats quc quiscun tricnni se suscitaven, y tambd perqud la justitia sia millor administrada, que lo balle axi extret
de dit terme haie isser un trienni de la parrdchia de Mollet y lo alre
trienni de Parets o Gallechs.
Y que per evitar tot gdnero de controvdrsia quc quant se traura la
dita terna, si lo ballc scrtr dc Mollct no sia admds ni cxtrct cn terna
ningri de dita parrdchia de Mollet, I' per lo semblant quant lo balle
scra de Par,. ts o Gall,.'chs no sia admi s cn l( rnc ningu quc sia de Pa10
rets ni Gallechs, axi quc un tr:ienni sia lo ballc de Mollct y altre tricnni de Parets o Gallechs y no d'altra manera.
Y aqucst tricnni corrent per pactc axi consertat, si t€ elegir com
s'ds clcgit de la parrdchia dc Mollet y lo trienni propvenidor haien dc
traure de la dita bossa la terna per a balle dc las ditas parrdchias de
Parcrs y Gallechs, com axi per cvitar los dits inconvenients stiga entre ells pactat y concordat sots imposici6 de certa pena.
Y que Ia pcna sian dos-centes lliurcs partidorcs lcs cent pcr lo official qui farir la executi6 y las altras cent per la part obedient.
Plau a Sa Excel ldncia.
5. Item suppliquen a Vostra Excel.ldncia dites parrdquies que per
no havcr-hi hagut jurats ni clavari sien stades en algunes coses mal
governades, y axi dit termc haie patit molts y diversos danys, que pcr
96 li plicia y sia servit Vostra Exccl.ldncia manar-los concedir en privilegi que de la matexa boga a hont stan ensaculades les dites dotzc
persones per al offici y cirrech de balle, quiscun any Io dia de St. Antoni del mes de Janer sien tretcs dos pcrsoncs pcr a jurats, go is, hu
de Mollet y altre de Parcts o Gallechs, e un clavari, Io qual clavari sia
e puga isscr de qualsevol de ditcs parrdquics y haie per scmblant 6sser extrct de la dita bossa com cs dit.
Plau a Sa Excel ldncia6. Item suppliquen ditcs parrdquies a Vostra Excel.ldncia los placia concedir en privilcgi que dites parrdquies pugan fer una altra bossa, Ia qual haic dc star recondida cn la matcxa caxa a honl stara rccondida la del balle, jurats y clavari. Y aquella sia intitulada bossa
dels prohdmcns de conscll, en la qual sien ensaculades vint y quatrc
personcs, qo 6s, dotze de Mollet, y nou de Parets y tres de Gallecs, dc
la qual cada any lo dit dia dc St. Antoni aprds que scran cxtrcts los
dits dos iurats y clavari, se haien a traura vuyt persones les quals se
digucn prohomens de consell, los quals haicn d'isser cxtrets, qo ds,
quaLre de Mollet y altres quatre de Parets o Gallechs.
Plau a Sa Excel ldncia7. Item suppliqucn a Vostra Excel.ldncia ditcs parroquics quc li
plAcia concedirJos en privilegi que lo consell de dita
dinari sia de dotze persones, €s a saber, lo balle, los
clavari y los vuyt prohdmens de consell.
Y quc dites dotze persones sc pugueu c()uvocar eu
universitat ordos jurats y Io
lo lloch acostu-
-71
mat, qo ds, als roures d'cn Mancnt, y si hi hauri impediment per
pluies, altrament se pugan convocar a la casa del mas Ros d'Amunt,
tostemps que al dit balle, iurats y conscll serir ben vist; y que axi conuo\"ud\"i tot. o la maior part de dit nombre, sien y representen Ia dita
universitat, y pugan tenir y celebrar consell e fer tot qo e quant porra
fer lo consell general dc dita universitat.
Plau a Sa Excel'ldncia
8. Item supplican ditas parroquias a Vostra Excel'ldncia quc per
lo que es porri scguir quc un matex any hisquds algri de la bossa que
tinguds altre offici dels susdits y scria gran inconvcnient; que per qo
ple;ia a Vostra Excel ldncia concedir en privilcgi quc en un matex
any ningu haie ni puga tenir dos officis, ans b6 qui haur2r tingut un
offici haie uagar un any del matex offici, entis empero e d€clarat com
sia axi entre dites parrdquies concordat, que los jurats e clavari y prohdmens de conseli que seran en 1o temps de traure terna de balle pugan concorrer en la dita terna encara que no sia finit lo-temps de llur
iegiment, y que per poder exercir o regir dit offici no haien a vagar
un any com en los altrcs officis sti dit
Plau a Sa Excel ldncia.
9. Item supplican a Vostra Excel lincia ditas parrochias que els plircia concedir en privilegi que dits officis de balle, jurats, clavari y prohdmens sien y siiguen enbossats segons lo nombre desfs mentionador:
E que en aquesta primera insaculati6 per Vostra Excel ldncia facdora.;ia vostra Excel ldncia Tscrvir? manar-se informar de les personcs irbils y sufficients de ditas parrdchias per als susdits cirrechs- e
officis, eo 6s, de Jaume Ombert, sindic que 6s ara, e dc Joan Gorrell,
y de Joan Colomer, y de Joan Moragues y de Pere Mas6, lcs quals persones ditcs universitats tcnen elegides per al dit effecte y que presten
juramcnt de nomenar personcs mds ibils, ydoneas y sufficients per
als dits c2rrrechs.
Plau a Sa Excel ldncia.
lO. Item suppliquen a Vostra Excel ldncia ditas parrdchias plircia
v sia servit conccdirJos cn privilcgi que per lo que's podrat scguir quc
.n les dites boqes no y fos tot lo numero predit per scr morts alguns
dels ensaculats o haurien del tot transferit son domicili en altre termc, que de tres en tres anys, qo is lo anys quc s'haurd a traure la terna de balle, go 6s, lo dia dels Sancts Innocents sc haicn a traure de
'72
la bossa de ballc, convocat tot lo dit conscll en Io susdil lloch, lres
pcrsones qo ds de Mollct trcs y altres tres de Parcts o Gallechs.
Y que lcs dites tres personcs asi cxtretas haien, y sicn tengudes,
ans que pugan fer dita insaculati6, jurar cn md y poder del balle, que
Ieshores serd, damunt los Sancts Quatre Evangelis, que en la dita inseculati6 se hauran b6 y lealment tot amor, favor, odi y mala voluntat a depart posats, y que per les tals inscculations no hauran rcbut
ni rebran din6s ni altra cosa alguna, com axi convcnga per la bona
administratid de la justicia, y bon govcrn del dit terma.
Y que no insacularan ningri que no sia nat en ditas parrr)chias.
Plau a sa Excel ldncia. Y lo que dcmanan que no pugan csser ensacuIats sin6 los qui sian nats en ditas parrdchias. Plau a sa Excel lencia
Si donchs no, hauran stat cn cllas deu anys y que sian cathalans, y
tinguen casa y lerres en dites parn4uics.
11. Item supplican a Vostra Excel ldncia ditas parrochias, plircia
y sia servit perque cesse tot gdnero de controvdrsia y debats cntre los
habitants en dites parrdquies, y perqud tots faQcn un matex cos, manar lloar y emologar y en quant mcnester sia autoritzar ab son decret real la concordia y avindnsia que entre clls ds stada fela, qo 6s
que ditas parrdquias de Parcts y Gallechs sien obligades de contribuyr per la mitat en l<.rs treballs, axi per qualsevulla cosa s'offeresque, axi pcr soldats y per qualsevol altres serveys que s'haguessen a
fer a sa Majestat com altrament als de la parrdchia de Mollet.
Y tamb6 per lo semblant cn ax6 matex sien obligats los de Mollet
als de Parcts y Gallechs en manera que com dit 6s, dits talls se haien
a pagar entre ells per iguals parts.
Plau a sa Exccl ldncia.
12. Item suppliquen dites parrochias a Vostra Excel ldncia li plhcia sia servit manar conccdir en privilegi a ditcs parrdquies que los
jurats de la susdita forma extrets, tingan tot aquell poder que semblants jurats tencn acostumat tenir y tingucn cirrec en tolcs les coses que convindran en dita univcrsitat y per la policia d'aquella.
Y que lo clavari tinga poder de rebre totes les pecinies dels drets
y emoluments de dites parrdquies y dcls talls se faran, dc les quals
haic a dar compte dcl que hauri administrat al consell ordinary quc
seri de di1 terme quiscun any un mes apres que hauri finit llur offici.
Plau a sa Excel lincia.
73
13. Irem suppliquen dites parrr)quics attis quc pcr Ia bona administracid de la justitia conve que pcr lo que es poria scguir que lo ballc no poguds exercir llur offici per algun just impedimcnt, qo is, malaltia o abscnlia del terme, que plircia a Vostra Excel ldncia per go dc
conccdir-los en privilegi que puga dit balle o per la dita absdntia o
malaltia o altramenl per algun just impediment, crear un loctinent.
Plau a sa Excel ldncia que sent malalt lo balle o tcnint altre just
impedimcnt, o havent d'anar fora de ditas parrdquies puga fcr loctincnt seu de la parrdchia de hont seri lo ballc, y fcr y exercir dit offici
fins a tant ccsse Ia malallia o just impediment o absdntia.
14. Ilem suppliqucn dites parrdquics a Vostra Excel ldncia quc attes que ab dcterminati6 del Consell General que ditcs parroquies per
obtcnir de Vostra Excel lencia lo prcscnt privilegi han tingul entre
clls, se ha fet un acte de concdrdia y cn dit Conscll se determinat quc
pcr mis observanga del present y susdit privilcgi, per Vostra Excel ldncia impetrador, fos imposada pena de dos-centcs lliurcs per als
contrafahents cn lcs coses en dit privilcgi conlingudes y concedidcs,
la mitat dels quals sia dc la parrdchia obedient y l'altra mitat del of
ficial exccutant.
Y que dita cxccuti6 se haie a fcr a instirntia dcl sindic de dita univcrsitat y si lo dit sindic per algun particular intcrcs no volia instar,
que la maior part dels hdmcns de dita parrdchia obedicnt ho puga
fer, que per go plicia a Vostra Exccl ldncia cn quant menester sia posar sa autoritat y dccret en la susdita c<.rncdrdia y concedir-los en privilegi.
Plau a sa Excel ldncia en quant no sia contrary als dalt dits y concedits capitols y pcr aqd hi interposa sa autoritat y decret imposant
als conlrafahents pena dc dos-centes lliures partid<.rrcs com se contd
cn lo capitol quart.
(Decret fina\\
Per tot cl qual ens vau fer suplicar amb humilitat que els esmcntats capitols cm dignds concedir per a una millor administraci6 i conscrvaci6 de les dites parrdquies. Nos, volguent aprovar i dcliberar
aquesta petici6 per a utilitat de ditcs parrdquics, amb coneixemcnt
dc l'autoritat i potcstat reial, vdrem fer deliberar i consultar els predits capitols (...) amb dccrcts i respostes per Nos posats i dccretats, i
a vosaltres, dites universitats i singulars homes i habitants dc lcs csmcntadcs parrdquies dc Sant Viceng de Mollet, Sant Esteve de Pa14
rcts i Sanla Maria dc Gallecs, cotced in, lloent, aprcven,linneu i.conlirmem la Doslr^ tegia concessio, i dcl noble i magnific conseller, Governador General, i dels estimats i fidels veguer reial, batlle, sotsveguers, sotsbatlles i dcls assessors, i de tot i cada un dels oficials i d'altres.
Als esmentats olicials, lloclincnls, prescnls i futurs al Ballle signant i als altres oficials del dit termc, diez i mazez quc els presents
capitols i tots i cadascun d'clls continguts en aqucstes resolucions i
decrets, mantinluin i compleitin i facin complir amb fermesa i sensc
canvis, i que no siguin contravinguts o canviats sense caurc en la reial
indignaci6 i sota pena de mil florins aragonesos bons d'or, exigidors
de forma irremisssiblc i pagadors a l'erari.
En presdncia dels testimonis fou posat el segell pendent reial
com(, i datat a la ciutat de Barcelona el 10 d'abril de I'any del naixcmcnt del Senyor de 1573, per autoritat del Rei...
El Prior Don Hernando.
FONTS INEDITES:
ARXIU DE LA CORONA D,ARAGO
-
Reial Cancelleria, reg.4701, folis l87v-193r (Moller)
Reial Cancelleria, reg.4204, folis 253r-263r (Capitula bonum rcgimen
administratione justicie parrochiarum Sancte Pclpetua, Sancli Fausti
aliarum).
-
Monacals: .Breu resum o sumari del drct ha tingut lu R Prior ] lonvent
de Montalegre en la jurisdicci6 civil y criminal, mer y mixl impcri dels
Ilochs y tarmens de Sta. Perpdtua, Cabanyes, St. Fost y Martorelles\", pcr
Francesc camps i Torc6, advocat de dit monestir en I'any 1667
Monacals, Montalcgre, perg. n.\" 2563 (6 aSost 1509).
cl
ct
-75
BIBLIOGRAFIA;
-_ F. Cenneers r Crr.rnr \"Ia castell de La Roca,. La Roca: Ajuntament de La
Roca, 1988 (la l ' edici6 6s del 1895).
-_ J. LALTNDE ABADiA: rla jurkdicci6n teal infeior eft Catalufra'. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona, 1966, P,216,
-
X. PEREZ: L'Ajuntament de Mollet durant l'Edat Moderna, dirrs \"Moblo 993-Mollet 1993\". Mollet: Ajuntament de Mollet, 1993, pp. 57-65.
-
J. M. ToRMs: \"Els municipis catalans ib l'antic rcgim 1453-1808\". Barcelona:1983.
VOCABULARI:
Bausia: Traici6 contra el jurament de fidelitat a una autoritat.
Cooptacl6: Sistema d'elecci6 dels regidors pel qual els consellers que acabaven llur mandat proposaven un o dos candidats per a ocupar el cdrrec vacant. Aquest sistema s'utilitzi a Mollet al segle XVIII, tal com es pot veure en un document datat el 1771. (Veure ( Moledo 993-Mollet 1993', p. 63.)
Lloctlnent del Rel: Nom que tamb€ es donava al Virrei, mexim representant
del rei d'Espanya a Catalunya.
ReSalies: Prerrogativa particular i privativa que un sobira exerceix en el seu
regne.
Unlversltat: Nom que rebien els municipis en Cpoca baix-medieval i moderna.
16
L'EVOLUCIO DEL PAISATGE VEGETAL
DES DE L'ANTIGUITAT FINS AL S. XVIII,
AL VALLES ORIENTAL.
Marti Boada i Josep Gordi
l.- Int.oducci6
L'objectiu d'aquest article 6s presentar les linies b)lsiques de I'evoluci6 del paisatge vegetal d'una pan d'una drea geogrifica que, des de l'antiguitat, ha estat un passadis histdric d'assentaments i comunicacions.
Biogeogrificament es tracta d'una zona de contacte entre el m6n mediterrani, representat a nivell climicic per I'alzinar litoral, i l'eurosiberid,
que t6 com a pdncipals comunitats climiciques les rouredes de roure
martinenc i la fageda amb el.lObor verd.
2.- L'antiguitat
El poblament ibdric al Vallis i a la Selva va estendre's bdsicament per
la serralada litoral, encan que en alguns indrets tambd va descendir fins a
la plana. Els poblats ibers eren de diferents tipus: poblats-magatzem, poblats-fortificaci6, poblats talaiots, etc. Tenien, entre d'altres funcions,6sser enclaus d'activitat econdmica, fet que va generar que al seu voltant
s'hi localitzessin camps de conreu, bestiar i foms. En conseqiidncia, la
cultura ibem va dsser un dels primers agents de desforestaci6, sobretot de
la serralada litoral. i tamb6 van estendre el conreu de la vinva i l'olivera
que van introduir els grecs.
A partir dels treballs d'elaboraci6 de la carta arqueoldgica, que va dur
a terme J. Estrada al llarg de quaranta anys i que posteriorment s'ha revisat en el 1983 i 1993, es pot comprovar la impofiAncia del poblament
romh, que suposa I'ocupaci6 generalitzada de la plana vallesana. Aquest
proc€s s'inicid amb la rompuda de les millors terres, o sigui, les terasses
quaterniries situades a les ribes dels cursos fluvials. Tambd al costat dels
'77
rius van circular les principals vies de comunicaci6, van ubicar-se bona
part de les vil.les i les primeres ciutats, com la prdpia Scmproniana
(Cranollers) que va crdixer en mig d'una veritable cruilla de camins
(Pardo, 1990). L'ocupaci6 de la plana va propiciar I'expansi6 de conreus
ja existents, com I'olivera i la vinya. Respecte a aquest conreu, Plini el
vell (Balafla, l99l), que va 6sser procurador a l'Espanya Citerior, ja es
menta la imponincia dels vins de la Laulor,ers€ (Vallas Oriental).
La prosperitat rural i urbana de les planes vallesanes va tenir el seu
mixim esplendor, i en conseqiidncia la major ocupaci6 de I'espai, a
I'bpoca d'ALrgust, si b6 a panir del segle III s'inicii un llarg declivi que
componi I'abandonament de I'explotaci6 del medi natural i el despoblament. La Plana de la Selva, en canvi, devia ser molt menys poblada per
culpa de les nombroses zones humides que hi havia.
En conclusi6, el poblament ibCric i sobretot la romanitzacid van su
posar la primera gmn desforestaci6 de les planes vallesana i selvatana.
En I' analisi pol.linica del jaciment de Can Trullds (Granollers) tamb€ es
parla, en les conclusions, que la zona formava part d'un ambient forga
desforestat, amb cultius d'oliveres, cereals i hortalisses. Els tlxons arboris m€s abundants s6n els de Pinus, Alnus i Quercus (AGUIRRE, en premsa). En el mateix jaciment tamb6 es va realitzar una anilisi antracoldgica,
1a qual ens assenyala un aprofitament diversificat del paisatge, explotantse especies de diferents ambients: comunitats arbustives, alzinars, rouredes i boscos de ribera (Ros, en premsa)
5.- L'ipoca medieval
No 6s del tot clar si el poblament romi va tenircontinuitat ob€ va desaparCixer del tot al llarg de I'ocupaci6 visigoda i saraiha. Alguns autors
(Vilagines, 1987) mantenen la tesi que el poblament, i per tant l'explotaci6 del medi. no van desaparCixer mai del tot. Tampoc ho 6s encara si la
repoblaci6 que afectir importants valls de la Catalunya humida es va produir a la nostra zona d'estudi on, com ja s'ha dit, hi havia una llarga tradici6 d'assentaments i 6s fa dificil saber si la poblaci6 era nova o d'Cpo
ques anteriors. A partir de la documentaci6 existent, si que queda clar que
en el segle X la poblaci6 del valles era estable, existint una estmcutura
agriLria consolidada, malgrat les importants zones efines (siltas, gatri(is,
montem...) qtJe ben segur havien estat irees d'antiga colonitzaci6 romana.
L'herdncia de les viles romanes dispe$es que caracteritzaven el paisatge de la plana en I'dpoca romana va mantenir-se a I'dpoca medieval
Al llarg dels segles X-XI es troben documentades m€s de llenta illae al
7a
Vallds, en una proporci6 de 2 a I en favor del Vallds Orientall aixi per
exemple, yil/a Olcinellas (99a) o Villa Martorelas (1060), (Sanchez,
1992). La dispersi6 de l'hibitat va donar lloc a petites unitats d'explotaci<i
fbrga compactes (t\"rra cum arbores el (asd cum cufte et solo superposito)
que inclola, a mds dels boscos, arbres fruiters com la figuera, la noguera,
la perera o la pomera (ficulnea, noguera, perera, pomderos), i tamb6 eren
molt importants els horts on les l'aves eren el llegum m6s important, els
conreus de cereals, sobretot I'orJt (ordi) t el blat (frument). i el de la vi
nya, que va 6sser un conreu molt afavorit pels monestirs.
Finalment, en les zones properes als cursos fluvials, hi havia basses de
lli (linarc) i cdnem (cannamario), els conreus dels quals es veieren afavorits pel manteniment d'un important complex hidraulic heretat de la romanirzaci6, que nodria les terres de regadi! (at'bores e, o,'Ios), els canya:.s (canahares) i les basses de lli (lirares). La toponimia actual del poble de Llinars prov6, precisament, de I'abundincia del conreu de lli a la
zona. En conclusi6, cases, horts, vinyes, camps de cercals i boscos eren
els principals
segle X.
elements que configuraven el paisatge agrari del VallEs, al
A I'epoca medieval augmenta t'aprofitament del bosc, en pan degut al
baix index de productivitat de la terra en comparaci6 a l'epoca romana.
Aquesta major pressi6 sobre els boscos comportarer un augment de la cacera, de la recol.lecci6 de fruits salvatges, de la llenya, de la pastura del
bestiar, entre els quals cal destacar els ramats de porcs que s'alimentaven
de glans (glandiferi.s). En algunes ocasions la vegetaci6 apareix esmentada en la documentaci6 (Sanchez, 1992), i es troben referencies de
I'existdncia de rourcdes (ratiras), alzinars (alzinas), brugverars (bruga'
r-ios), garrigues (8drr-i( is), oms (r.,1m o), pollancres (po2zlus)...
A partir del segle XI s'iniciarl un fort creixement econbmic, ocupantse terres ennes i la major part de les vores del rius, que continuara fins al
segle XIv. Per tant, podem concloure que al llarg de la baixa edat medieval s'ariba a una ocupaci6, primer de les muntanyes i despr6s de les planes, molt semblant o superior a la de I'dpoca romana.
4.- L'epoca moderna
A partir de I'expansi6 Baix-Medieval (segles XIII-XV), lligada a les
crcuades i molt especialment a la prosperitat comercial catalana per la
Mediterrenia, els boscos del Montseny, del Montnegre i els del Corredor,
van ser molt importants per a la construcci6 de vaixells, sobretot a les
79
drassanes de la demarcacid de Barcelona. Matar6 i Arenys. Hom creu.
precisament, que una de les causes de la disminuci6 de la superficie ocupada per les nostres rouredes fou la necessitat de fusta per les drassanes.
Perd tamb6 les necessitats creixents de carb6 degueren componar un
fort impacte a les masses forcstals de tota la zona. Segons Vemet (1980),
I'explotaci6 dels arbres per fer carb6 hauria marcat I'evoluci6 del bosc
des de I'edat mitjana fins a la primera meitat del s. XX, especialment en
indrets muntanyencs. Ben segur que als boscos monoespecifics de I'alzinar s'hi hauria aribat com a conseqiiincia de I'explotaci6 secular del
bosc mixt, del qual interessava nomds la fusta de I'alzina que d6na carb<i
de m6s bona qualitat. Les tales continuades van afavorir I'alzina, perd no
pas els arbres que no rebrotaven, com ara pins i avets.
Potser el domini de I'alzinar al Montseny en lrees potencials de la
roureda, es pugui explicar per aquesta explotaci6 secular que va donar
boscos mds clals i, doncs, progressivament menys humits, afavorint aixi
I'alzina davant els caducifolis, com ara el roure.
Per entendre l'estat dels paisatges de Ia comarca en aquesta dpoca s6n
intercssants les descripcions que en grau i estil divers en fan alguns viatgers, com I'ambaixador florenti Guiciardini (1511) (Bolds, l98O) que
diu, referint se al territori comprds entre Hostalric iel castell de la Roca:
ts un lloc de molt mal passar, tot is boscat, molt perill6s i ple de handolers. Als riberals hi havia alguns sembrats i algunes vinyes, mis al sud
vallesd els horitzons s'eixamplen, els camins sdn mes hons i abunden els
conreus i les pastures; fins i lol reconeix alguns camps de regatliu, amb
candls i s?quies que porten aigiies del riu Besbs.
En comenqar el mes de mare de I'any 1561, el virrei castelle Garcia
de Toledo, preocupat pels robatoris i homicidis que es cometen en els camins immediats a les viles, ordena la crema sistemitica de tots els boscos
situats prop dels camins que esmenta, i de tots els altres del Principat i
comtats, si 6s necessari. Aquestes mesures, juntament amb I'elevat consum de fusta que feien les dmssanes en la construcci6 de galeres, van mo
tivar la desforestaci6 de Catalunya (REGLA, 1.966). El mateix autor assenyala que aquesta situaci6 va accentuar I'eixut i el regim irregular dels
rius, que la documentaci6 posa en relleu a panir del darrer tere del segle
XVI.
El veneciar Cavalli passd per Sant Celoni i La Roca el 19 de maig del
1.568 (Bolds, 1980) descrivint el segiient:
80
despris de Riudarenes, les nuntanyes s a(osten fotca i cave quem
per un lloc que sembla una lall. Hi ha molts boscos. En arribar a
Hostalric, la vall s'obre una mica i es passa en barca la Tordera. Cap a
ponenl segueixen per |alls semblants, amb boscos. El terreny es m4s dolent que abans, pel fet d'haver-hi moltes roques e tre un gran nombre
d'arbres. Hi ha moltes pinedes i xiprers i els boscos son formats d' alzines. Les muntanyes no s6n gaire altes, perd incultes. No se'n pot fteure
altre profit que servir de pastura pels xais i el de fornb una bona quantitat de llenJa. Nou milles mes endavant hi ha Sant Celoni. Seguint endavant, ca\\)alcant entre boscos entremig de muntanres, apareix Llinars.
Seguim cap a garbi. El terreny es va torndnt una mica mAs bo i obert,
apareixen sembrals en els que hi veiem molt bells animals bovins.
En sortir de la Roca cavalquem unes quatre milles entre hoscos, per
un pais sorrenc. A partir de les quals es van separant de les muntantes i
arribem a unes lerres mes conreades que les del dia anterior. Es un pais
me ls enroltat de muntanyes i amh diversos petits corrents d'aigua, amb
els quals poden regar els camps i treure'n un bon profit: sis milles enlld
dpareix Monlcada, trayessem el riu Besds per una tall voltada de muntanyes, el tessdnts de les quals s6n plenes de vinyes.
El conseller de rei de FranQa, Joly (1603), parla de la conca de la
Tordera fins Cardedeu com:
un pais arenbs, ple d'aiguamolls, dificil de tansitar ja que per tot
arreu hi ha rierols i amb moltes pinedes.
Joly cita tambe a I'alzina surera com un arbre sorprenent que ell anomena el tercer roure, per la singular forma d'explotarli l'escorga sense
haver-lo de tallar. Continua comentant:
passem per un lloc escabrds anomenal Trentapasses per causa dels
trenta llots per on els bandolerc poden destrossar els viatgers. Dinem o
Llinars, peix i amanida amb mel i ous ferrats cuits a l' oli. A la nit ens
vam hostatjar a La Roca, a l'Hostal dels Tres Reis, que As conceptuada
com la millor foncla de tot el pais.
L'any 1600 apareix un document manusc t que es pot considemr la
primera geografia de Catalunya, escrit pel jesuita Pere Gil amb el titol segiient: Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de
Histirria o descripci6 natural, go es de cosas naturals de Cathaluiia.
(Igl6sies, 1949)
8l
Es el primer intent reelxit de descripci6 fisica i administativa dels recursos naturals del conjunt de Catalunya. L'autor ho fa des d'una perspectiva prbpia de l'Cpoca, tot donant la impressi6 d'un gran coneixement
del pais, que sembla va rec6rrer abastament. L'obra esti dividida en vinti-dos capitols. Hi descriu les quinze vegueries en quC estava dividida
Catalunya, Pel que fa als municipis de la nostra actual comarca, estaven
repartits entre la vint-i-dues que 6s I'antic VallCs, la vuitena que corTespon a Osona, i la setena a la Selva. Alguns aspectes rellevants que Gil fa
de la nostra comarca, des del punt de vista dels recursos i de I'entom son
els segiients:
El riu 7 ordera es un riu molt itil pcr ru6 dc lcs siquies i del que s hi
treu (hom hi treu or, en foma de petites fulletes, rodones o triangulars o
quadrades, com unes llentilles, i mes petites perd moh primes). Cria peixos, perd no son grans ni abundants, per no ser un riu cah.tl6s.
El riu Besds no va rdpid sino pla, hi ha moltes i bones siquies d'aigua
per a molins i per a regar, amb les quals es rega bona part del Vallis.
Destaca b sAquia dels molins que passa per Barcelona, i la fan servir els
tintorers, blanquers i assaonadors, passant tdmbA per I'escor.xador barceloni on hi llencen totes les deixalles i bruticies. Hi cre* poc peh i petit.
Ld muntanJa del Montseny, .lespfts dels Pirineus es b mes altd de
Catalunya. Sempre en aquesta muntanya, exceptuant els mesos de juliol i
agost, hi ha neu. Les poues de neu que hi ha son per a fer gel i servir clurant I' estiu a la ciutat de Barcelona i per a d'dltres ciutats i viles i llocs
Neins d'elles. Seria llarga cosa el descriure-les.
Pel que fa a la rique\\a fore\\tal diu:
en tota la part mediterrdnea que dista del mar de vuit a dotze llegiies,
hi ha entre d'altres, alzines, roures, carrasques, sureres, faigs, pins vers i
bords, dlbers, pollancres, arbogos, xiprerc, serveres i en algunes parts
castanJers i avellaners. En alguns indrets del Montseny es fan avets i
roures dels que se'n fabriquen antenes de naus i galeres. En el Vall4s hi
ha collites de forment, ordi, espelta, sigol, civada, mill, faves, guixes, cigrons, llenties, llobins, dara i altres.
De tot plegat, doncs, es pot concloure com n'era encara de boscosa bona pafi de la plana de la Selva i del Vallds Oriental en aquella epoca, i el
dificil que era traverssar-la, a causa de les nombroses zones humides. Les
rouredes i altres boscos caducifolis humits havien de ser per forqa les formacions dominants, i encara avui se'n poden observar les iltimes restes.
a2
5.- EI segle XVIII
La regressi6 de les superficies foreslals durant aquesta centuria es pot
provar de diferents maneres. Aixi per Urteaga (1987) les causes seden
I'increment de la poblaci6, la seva expansi6 cap a les zones m6s de muntanya i el progressiu increment del consum dels productes forestals a nivell domdstic, anesi, industrial i particularment navilier.
A mitjans d'aquest segle apareix per primera vegada un document que
en forma de reial ordre regulard l'explotaci6 i Ia conservaci6 dels boscos:
6s la \"Real Orden del 31.1.1748, creando la Ordenanza para el Cultivo y
Conservaci6n de Montes\" (Aranda, 1990). A Catalunya aquest document
considera que els boscos mds notables es troben a les comarques del
Llobregat, EmpordiL, Vallds i la Selva, destacant les forests de Montseny,
Hostalric, Sant Celoni i Vallgorguina.
Pel seu interCs histdric i ambiental s'han documentat les segiients ordres dels llibres de I'Ajuntament de Ia vila de Sant Celoni :
14.5.1748. Corta de drboles. Para poder transportar las maderas de roble,labradas de bs Arboles cortados en el Principado de Catalunya a
la Fdbrica de Cartagena, para la construcci6n de na os, se ordena,
por el Sehor Corregidor, que:
Se faciliten los cdrros i bagages, t se rtje el precio para el pago correspondiente.
13.7.1750. Cdiiamo. Se ordena que se facilite relaciones de la cantiddd
de quintales de cAnamo que se cosecha21.7.1751. Maderas para la base de Cartagena. Con el fin de poder
transportar la madera labrada destinada a Cartagena, no son suficientes los mulos que actualmente hacen el transporte.
16.10.1752. Corta de drboles. Orden por la que se pide relaci6n de los
6rboles que se han cortado y de
por los Comisionados de Marina.
los que hay marcados para cortar,
26.2.1753. Arboles. Se pi.le relaci6 de los drboles que haJd en el
no de esta Villa.
I I .2.1754. Vigildncia de la corta de drboles. Controlar la corta de robles, pinos, hayas, dlamos blancos y negros, que se hayan cortado.-.
83
I L8.1768. Orden de que cada vecino debe plantar cada aio, por lo menos, cinco ,irboles.
27.10.1777. Relacion de tirboles que existen en el tdrmino de la Villa de
Sant Celoni..
Ano 1777. Arboles, Desde 1.754 hasta el dia 2 de mayo de 1769, hay en
esta villa guarda de montes, que cada aiio controla los que se talan y
los que se repoblan.
TambZ es coneixen informes anuals de l'Ajuntament de Sant Celoni
sobre tdles i repoblacions d'arbres i altres incidincies fins I'any 1791 .
A la fi de I'Antic REgim, Francisco de Zamora, en un manuscrit de finals de XVIII. diu:
en el conjunt de Catalunya en aquestu epoca la llenya is escassa i els
pobres es veuen obligats a rcbar-la.
Perb afirma que el quA a|ui As el Vallis Oriental, is considerat com
el territori mis abundant de monts de Catalunya (en un sentit mes forestal i productor que orogrdfic):
proreeix Barcelona i d'altres pobles de llur perifi a, de tota mena
productes forestals per a la combusti6: llenya, carbd, costals, feixines,
pega (brea). Primeres maftries per a carros, carrudtges, cadiratge, fusteria, fusteria de ribera (drassanes), ebenisteria, envigats, formes, soles,
escloperia etc. Hi ha costum de plantar en rtkres a les riberes de les rieres per a prolegir-se de les revingudes
En un dels seus viatges cita que: baixant per Font de Cera hi ha pins i
alzines amb sotabosc de pins i arboE, que s6n molt abundants en tota la
comarca. Hi ha carboneres i es cullen pinyes de les que en treuen els
pinJons: aquesta activitat tambe b toba a St. Feliu de Codines, on es
realitzada per les dones.
I que a Cardedeu hi ha prats de farratges per l'engreix dels porcs; al
voltant del poble s'hi conserven bons boscos. A Llied .le Vall, concretament d can Coll, hi observa pins de gran magnitud.
En el cami de Caldes a Sant Miquel del Fai hi ha vinyes, cirerers, alzines i pins, i conreus regals amb aigiies caldes, amb les que avancen les
collites. A l'Ametlla, prop del Congost, hi ha alzines i oliveres i conreus
A Llinars diu que la riera ha fet estralls en els horts. Despr4s de Trentapasses, hi ha la vila de Sant Celoni als peus de les rieres i muntanyes
84
del Montseny i del Montnegre. En aquest poble s'hi porta amb matxo de
bast el carb6 que produeixen aquestes muntanyes, que t4nen a bu-tcar
traginers des de Barcelona. Els camins estdn plantats d'oms empaftats,
segons que es costum a la zona
Pel que fa al Besds, hi ha trams que esfin pldntats d'arbres, sdlzes,
alhcrs, pollancres i verns. Es un riu que, tret de les revingudes, porta poca aigua.
Sobre el Vallis Occidental descriu la importdncia del conreu de la
vinya a la plana tallesana, com en els municipis situats en la serralada
pre-litoral, ja que en aquests municipis es d6na una combinaci6 de factors fisics (mdtdmd insolaci1 en els vessants orientats al sud, nul.la inJluincia de les boires i sirls pocs profunds) que no s6n adequats per al
conreu dels cereals.
Sobre Sabadell assenyala que el paisatge existent entre Sant Cugat i
Sabadell passa per entre pinedes de particularc, que conyefteixen en vinyes en arrihar les pinedes a la decadencia.
Dels seus escrits hom en treu la impressi6 general que no hi ha una
gran cura amb els boscos, i que tampoc es produeixen plantacions
d'aglans: quan s'abandonava una vinya vella, s'hi plantaven pinyons.
Segons Zamora, hi havia en aquella Epoca molts menys boscos a causa de
I'augment de I'agricultura, sobretot pel que fa a la vinya que anava ocupant I'espai de les pinedes i les brolles.
L'obertura del comerg ultramari incentiva I'explotaci6 de castanyer en
el Vallds humit, per a la construcci6 de botes i cCrcols (Par6s, l98l). La
nova demanda de castanyer afavoriraL la seva introducci6 i posterior expansi6 en detriment dels roures que encara restaven i que en molts casos
seran subtituits pel castanyer. A mitjans del XVIII, les fustes anomenades
llaurades, de roure, faig, ilber, pins, pollancrcs, etc. s6n portades a la
Flbrica de Canagena per a la construcci6 de navilis. En aquesta Cpoca hi
ha en alguns pobles de la comarca els anomenats \"Comisionados de
Marina\", que controlen les densistats d'arbres i en regulen la seva tala. La
significaci6 de I'activitat forestal 6s tal que obliga a prcndre mesures administratives ben singulars, com la ja esmentada de St. Celoni que obligava que cada vei plant€s cada any al menys cinc arbres (ordre de
I'Ajuntament del I -8- 1768).
Als vessants de muntanya hi s6n ben notoris el trencament de pendents mitjangant petites feixes, sovint minfscules i suportades amb parets
85
seques, on s'implanten cultius de secd, fruiters i molt especialment vinya
i oliveresDurant aquest periode prolifera una explotaci6 singular, la neu i el
glag, que de retruc tambd afecta als boscos. A Ia comarca del Vallds
Oriental apareixen dues formes d'obtenci6 del gel: les poues de neu, a
I'alt Montseny i el pous de glag a Castelltergol, Montmel6, Llinars,
Aiguafreda, Olzinelles etc.
A la plana vallesana i selvatana abunden el conreus de ciLnem, cereals,
naps, remolatxa. Els regadius s6n importants pel sistema de rescloses, bagants, pous i mines. A Caldes de Montbui hi ha un tipus de regadiu amb
aigua calenta, especialment pensat per avangar les collites. En algunes
planes i riberes s'hi conreen arbres, segurament oms, pollancres i vems.
Aquest pen'ode es caracteritza per una fona explotacid dels recursos
forestals i mmaders a la muntanya, amb les consegiients modificacions i
alteracions de les formes de paisatge natural. La plana coneix un important creixement demogrefic que, juntament amb la millora del sistemes
de regadiu, suposarien un canvi substancial en I'estructura i funcionament dels paisatges agricols i un considerable augment de I'ocupaci6 de
la plana amb la consegtent disminuci6 dels boscos.
6. Bibliografia.
ACUIRRE, 8.I., A,arii pol.linica del jacinent de CanTrullds (Granollers) (en prcmsa), Museu de Granollers.
ARANDA, G. (1990): aos bosques flotantes. Histotia de un roble del siglo XVIII,
Icona, Madrid.
BOLdS, J. (1980): Com wieren els Pa:isos Catalans alluns yiatgers del segle XV|.
Episodis de la histt'ria, Ed. Rafael Dalmau, Barcelona.
BALANA, P., yrsin.rsmopotita de Catatunya. Relats de eiateerc i esuiptors (seelcs
I a.C.-XIX ), Ceneralitat de Catalunya. Barcelona, l99l.
IGLESIES, t. (1949): Perc Gil,Sl.(1551-1622) i la sew Ceoerafia de Cathalufia.
Seguit de la trunscfipti.i .lel Uibte ptiner de la hist4tia catalana en lo qual se tructa de histtjria o defffipci1, natural, Co es de cosas naturuls de Cathalufia, se4ons el
manuscrit de I'any 1600, Quadems de Geografia, Barcelona.
MIQUEL. F. (1967): yiatee aCatal nlad u consellcr del rei de Franca,I'any 1603.
Episodis de la histbria, Frt. Rafael Dalmau, Barcelona.
PARDO, l. , Trunsfomacit del paisatge i organitzaci6 del poblament en I'ipoca romana al VaUas Otiental, Limes.Retista d Arqu@losia, 1990, nnm.O.
86
PARES, E. i GUISAN, S. Ig8I. Perspectives histbriques sobre la polltica foreltal a
Catalunta. Ser\\ei de Parcs naNrals de la Diputaci6 de Barcelona.
REGLA, J. ( 1966): E/ bandolerisme catuh dcl rdrror, Edicions 62, Barcelona
ROS, M.T., Anatii a/rtracoldgica de Con Trullas (Granollers), (en premsa), Museu
de Gmnollefs.
SANCHEZ, M., O/igens histdrics del Vallts (segles X-XI), l/allgorgrina, 1992.
URTEAGA, L., Ia tierru esquiltutda, F.d. Serbd,1987.
VERNET, JL. 1988. A propos de la 1)AeCtation prahistotique dans la moitie orientale
des br6nees. Homenaje a Pedro Montserra!: 759-?65, JACA-Huesca. Inst. de Est.
Altoaragoneses, Inst. Pir. de Ecologia.
VERNET, J.L. i THIEBAULT,S. Dins DENIZOT, M. & SAUVAGE,C., ed.Ia dise
en place, I'evolLtion et la caracterisation de la flore et de la y6qetution circufimediterraneenne. Naturalia Monspeliensia., 1980, Montpeller.
VILAGINES, J., Las rransici6 al feudalisme. Un cas original: El Valles Oriental,
Cranollers, 1987.
V\\.r''1!. (1992\\t Tra,ado de Monerta del siqlo Xy. Publicado y anotado por el duque
de Almazan, Ediciones AlabaZAMORA, F. (1973): Diario de los iajes hechos a Catalurya,Ctial,B^rcelona.
8'7
ANNEX
1. Francisco de Zamora
Diario de los vidies hechos
1973.
Dia 9 de enero de 1790
Dia l!. de Barcelona a Sant Andreu, Montcada y Monmal6'
Salimos de Barcelona cerca del mediodia para ir al Ampurde' tomando el camino de Montcada, que tantas veces hemos pasado: y dejiindolo a la izquierda tomamos el camino de la derecha, que va a Caldas; y dejando 6ste a la izquierda a
poco rato seguimos el de Hostalrich, llegando a Monmal6, a donde nos hemos
quedado a dormir en la rectoria.
Todo este camino, aunque de carros' es muy malo vimos a un lado y a otro
las tierras fangadas. cuya operaci6n hacen regularmente cuando quieren hacer ceffamo, y habas en ofias Partes.
Encontramos grandes porciones de cerdos que vienen de las ferias al merca_
do de Barcelona, cuyo comercio es muy lucrativo. A un lado del camino se ve el
puebto de Mollet, y a la derecha el de Rexach, de casas dispersas.
Llegamos a la rectoria de Monmal6 y. por no hallarce allf el rector. estuvimos
a pique de vemos obligados a seguir el camino; pero habiendo hallado buen aco_
gimiento en et Padre Capuchino que le sustituia' gas(amos el resto de la tarde en
ier dicho pueblo, que estd situado a orilla de la tierra de Granollers' sobre el camino real de Gerona, en una llanura del Vall6s, descubriendo Montserrat' etc' Es
un pueblos de 20O almas de comuni6n y. aunque tienen muy poco lerreno viven
acomodados. Se coge mucho cdframo, judias' trigo y vino de mediana calidadHace pocos afios que este pueblo era miserable; pero habiendo sus vecinos em_
prendido la formaci6n de una mina, que. tomando las aguas subterrSneas de la
iiera de Granollers las conduce al pueblo, regdndose toda su tierra llana' se ha
aumentado el vecindario y se ha hecho sano el pueblo, que antes no lo era por las
aguas detenidas.
2. Pere Gil' S.I.
no rapido, es molt pla; y te
desde Tramontana a mitgdia
temps de grans plujas creyx
en Cataluia. Ed. Curiel. Barcelona.
ONCEAVA SALIDA: VIAJE AL AMPURDAN
Libre primer de la historia Cathalana en lo qual se tracta de Histotia
o descripcio, go es de cosas natutals ( I600).
Lo. 10. Riu se diu Beto.. Lo qual es riu que va
molts rams del qual nayx y camina casi per sos rams
per espay de sinc o sis llegues: y per esia causa en
88
molt; y ades molt fanc, y arena falg:r movedissa: ha succcyt moltes vegades off-egarse homens y animals en ell. Nayx per una pan cerca de un lloc nomenat
Tagamanent: y passa per Palau, Llinas, la Roca. Per altra bms d part nayx cerca
de St. Mani de Centelles; y passa per la Garriga, Granollers, Vilanova, Monmcl6.
Moncada: y amboca enlo mar cerca de una llegua de Barcelona. De aquest Riu,
per anar com esti dit pla. se trauen moltas y molt principals sequies de aygua per
a molins, y per i regar: les quals se rega bona pan del Velles; la qual es la 221comarca d partida de Cathalufra. En especial se trau la Sequia pcr a molins, que serveyxen per d Barcelona: y passa dita sequia per Barcelona; y fa servey als
Tintorers, Blanquers y Assaunadors per e sos officis; y passa devall lo Escorchador per A pendrer y llanEar al mar tota la sanc y bruticia dels bestiars ques matan.
y desta sequia molen vuyt d deu molins que estan fora y dins de Barcelona. Cria
poc peyx y molt petit; per que per raho de las sequias que dell se trauen aporta
poca aygua. Entre Besos y Barcelona y ha una riera molt petila, que no te nom. y
apenas te
3. Relacid del viatge de Segismondo Cavalli (1567).
58. 20 de maig. A dinar a la vila de Montcada. l0 milles.
En sonir de la Roca, hom cavalca durant quatre milles entre boscs, en un pais
sorrenc, semblant al que trobirvem ahir. Ens separem tamb€ sempre de les muntanyes, que es troben a la nostra dreta. A la mateixa md dreta, fetes aquestes milles, hom deixa dos petits poblets. A md esquerra, en el vessant de la muntanya,
hi ha unes quantes cases esparses. Aquesta terra es mds conreada que no pas la
que vbiem ahir. Aixb 6s aixi tant pel fet que no es troba pas tan envoltada de
muntanyes com pel fet que d'aquestes s'escorren molts petits corrents d'aigua,
amb els quals poden regar els camps i treLlre'n un bon profil. Un cop fetes aquestes quatre milles, deixem el cami dret i ens girem gaireb6 cap a migjom. Anem
per una vall on les muntanyes s6n, si bE llunyanes, a una banda i l'allra- A sis milles t.obem Montcada. Iloc de 15 cases situat al vessant d'un tur6. Al damunt
d'aquest tur6 hi ha un vell castell deshabitat.
89
CAN PACIA
L'origen i l'ocds de la pagesia
Josep M.' Blanch i Esteve
Lcs terres de Catalunya, abans cren ermes i verges. Bdstics i homes en el seu estat primitiu no tenien necessitat de conrcus ni de camins ni de cases. El seu habitacle ercn coves o cavcrnes, als boscos i
muntanyes, agrupant-se primeramcnt en families i desprds dc manera tribal, cercant aixi [a seva prdpia subsistdncia en cls fruits naturals, Ia caqa d'animals al bosc i la pesca per riberes i maresmes. Aixi
I'home era lliure, dins d'aquella llibertat inicial i primitiva que sols
van trencar les invasions d'altres dtnies tribals mds nombroses i fortes, a la recerca d'aquells fruits i riqueses naturals dc la terra pcr a
la seva subsistdncia.
Aixi van comengar les lluites i guerres de conquesta entrc els homes que, malauradament, avui cncara no s'han acabat; d'aquesta manera es feien esclaus als pobladors de les terres conqucrides i els obligavcn a treballar i a guerrejar no pas per ells, sin6 pcls seus conqueridors. Convertits en amos d'ells i dc les seves vidcs, els obligaren a
constmir cabanyes i cases de paret seca i fusta, i es comenqaren els
conreus dels cereals i fruits.
Aquestes terres, aquests fruits, aquests homcs i aquests trcballs foren assolats per altres homes invasors, que imposaven tambd la seva
autoritat i les seves lleis, ja fossin ibcrs, cdltics, fenicis, romans, gots
o drabs desprds. Tots ells guanyadors temporalment, parlaven el mateix llenguatge: \"Tot aixd 6s mcu!\".
Venint de l'altra banda dcls Pirineus, els francs ajudaren a Ia gent
de les nostres contrades, exiliats a Septimania, a reconquerir lei scves terres. Els irrabs varen ser empenyuts fins el Llobregat, despr€s
de grans lluites, perd mai cls homcs ni les terres restaren lliures, ja
91
oue a imitacio dels invasors, homes i terres passaren sota altres sign\"r, u -un, de nous cabdills.
iqucsts cabdills, d'acord amb la mentalitat d'aquells temps, van
dcixar establir les families dels seus soldats esclaus, damunt les terres ermes deixades pels venquts. Aquests familiars dels antics residents retornals a la ierra despoblada, recomenqaren a fer coves i cabanves de parcl seca com cncara se n lroben en les ressanls dels Pirineus. Despres baixarcn cap als plans, fent cascs de fang i pedra i'
mds tard, de calq i pedres, al voltant de les terres conreades Aixi esdevinsue el comencament de les nostres masies'
Lei nostres terrct sofriren altres repetides invasions Els uns enderrocant al seu pas; els altres, rcconstruint cases i pous per l'aigua'
camins i torres dc guaita als cims dels serrats o prop dels passatges
i, aixi, avisar i preparar l'escomesa. ' Els qui varen expulsar als drabs de moltes contrades es feren els
u-os d\" les terres alliberades i es constituiren en noblesa i magnats
religiosos, obligant a treballar a les families pageses com a remences
de i-\"\" \"eu\"\"
propietats, amb imposicions sobre part de les seves.collites i uncs iervituds dels omals usos'. A mds, la servitud deguda a
I'eselesia. amb els delmcs i primlcies per airecar esglesies i monesLirsl ia oue llavors tota I economia era cssencialment agricola'
l\"tu ii d\"t segle XIV, pels voltants del Pirineu, Olot i la Selva, van
comenQar a assenyalar-se manifestacions de descontentament, protestes, malgrat l'amenaga de repres2rlia dels senyors feudal^s'
.. -
fls puglso\" de remcnga de Sabadell, I'any 1366, van fer.l'oferiment d;5\"0.000 sous barcelonins a la muller de Pere IV per tal de redimir-los del comte de Castellb6 que, segurament degut a l'abris i despoii\"tn\", tuttt el senyor com cl castell on residia no tenien res de bo' ^ E.r,.,n -o-\"nt d! desesperaci6, despr6s de la desfeta produida-p,er
Ia pcsta negra del 1407, pe; la qual van morir una gran part dels fills
ioves dels Jae\"ros, d'uni poblacio de remcnqa de 20 000 focs o famiiies I any l3Sl (segons fa constar Joan I), a la Catalunya vella van restar abandonades m6s de la meitat de les masies.
En aquests moments de grans dificultats, tant per pagesos com
pels r.nyo.. feudals, es suprimiren tots els tributs dcls \"mals usos\",
id\"i\"u.\"n d'6sser.criats,, quedant lliures de poder treballar les terres del mas, abonant un cens com a tribut. L'incompliment del tracte
i l'actitud dels ucobradors, obligd, el mes de maig de 1448, a quatre
sindics representants dels remences de Girona, a queixar-se a la cort
reial, a ViLfranca del Penedds. Exposat el conflicte creat pels senyors
feudals, fins el 1485 es va intentar, moltes vegades, cl compromis en92
tre els reprcsentants de la reialcsa i de les forces cn lluita, noblcsa i
remenea. En Bertomeu Sala, de Montorn6s del Vallis, que havia optat per la lluita armada, va aixecar-se amb 600 homes i, dcsprds dc
revoltar la Plana de Vic, passd al Congost intentant un cop de md a
Granollers, arribant prop de Barcelona, i anant cap a Lligd i Terrassa, on el cap de remcnces s'havia apoderat del castell d'Egara. per fi,
el 23 d'abril de 1486, davant dels reprcsentants dels scnyors i dels pagesos remences, desprds de m6s de cent anys de conflictes i guerres,
va ser signada per lcs dues parts i el rei Ferran II la sentencia arbitral de Guadalupc, que aboli els omals usoso.
Els fets histdrics principals de les guerres de remences a Mollet
lr. El 7 de gener de 1485 arriba una cana reial als mr-rnicipis de
Granollcrs, Caldes de Montbui, Vic, Manrcsa, Mollet dcl Vallds, Argentona, Tiana, etc., que ordene enviar als seus sindics a Barcelona
per tractar del procds contra en Sala de Montornds.
2on. El 2 de febrer de 1485 l'exdrcit rcial, host de Ia noblesa i eclcsi2rstics de Barcclona, amb uns 200 genets i 700 soldats a peu, sortiren de Barcclona, acamparen a Sant Andrcu de Palomar, donat que
tenien noticies que en les muntanyes de la Conreria, sobre Montcada,
hi havien emboscats uns 1.000 remences; al dia segrient les hosts
reials proseguiren per Ripollet i Mollet fins a Sabadell.
3er. El dia 16 de fcbrer de 1485 tingud lloc una reuni6 a Vilanova
de la Roca, en fracassar-nc una d'anterior convocada a Montmel6; a
Vilanova s'acordd el tall de 5 sous pels remences de Girona i nomcnar comissaris i col lcctors als scnyors Vallmalor de Dosrrius, Ros de
Mollct del Valles i Buscarons, de Monlornr.s.
La masia de Can Pacia
La histdria i la realitat coincideixen a Mollet a la masia de Can
Pacii que, envoltada d'habitatges, es troba al vell mig dc Ia vila; el
seu origen 6s confiis en el temps, perd hom dedueix, per la histdria,
que com a conscqiidncia de les gucrres de remences el pagds de la gleva passa a ser propietari de les terres que conreava. Can pacia de Mollet no fou un cas apart i quede provat que els pagesos de Mollet adquiriren llurs propietats immediatament desprds de la sentdncia ar9?
bitral de Guadalupe del 2l d'abril dc 1486 (Sententia arbittalis super
redimenc is) .
Amb els anys, els pagesos hiscndats de Can Paciir, aleshores Can
Plans6, tcnien els avantpassats procedcnts de remences del temps feudal; la familia de Marid Pic6, que acabit per descntendre's del camp
i la pagesia, va preferir una vida de senyor rural a la ciutat. L'iltim,
en Ramon Pic6 de Valls. sense descenddncia directa.
Segons el llibre de .Geografia Local de Mollet del Vallds\", de 1893,
cls propietaris de les masies de Mollet al segle XIX procedents de remences eren: Can Flaquer; Can Pantiqucu Can Ros, Can Vila amb
mina seca; Can Fonolleda amb mina; Can Torras amb mina; Can Borrell amb mina; Can Besora; Hostal de la Prat; Can Pujol; Can Mollet;
Can Magre amb mina; Can Magarola i Can Rajoler.
L'any 1750 entra a Can Plans6 de masover, procurador i administrador de la familia Pic6, en Josep Mutgc i Morral, que fou batlle i
jutge de Mollet. L'liltim masover d'aquesta familia, en Vicenq Mutge
i Blanch, l'any 1905, decidi construir una casa al carrer Jaume I i
deixd la masoveria de Can Plansri, que la seva familia havia regentat
155 anvs.
L'any 1906 passA a ser masovcr de dita masia de Can Plans6 en
Paciir Ros i Dufl6, de Can Falguera, una masia que existia on ds I'esgldsia actual, i cabaler de Can Mole de Gallecs, possible descendent
directe del sindic de Mollet que l'any 1485 fou nomenat comisari de
remences a Vilanova de la Roca. La seva muller era Rosa Dufl6 i Llad6, oriinda de Can Lladrj, i fou amb ella que s'cxtingi aquest cognom,
que havia donat el nom a un dcls predis m6s grans de Mollet i a la
masia, propietat municipal, nEl cuartelillo\", que fou caserna dels
mossos d'esquadra al segle xIX.
A t'any 1906 Can Plans6 passa a anomenar-se Can Pacid. Els fills
d'en Paciir Ros i Dui6 i Na Genoveva Esteve Blanch s6n els actuals
propietaris dc Can Paciir, donat que els descendents de la familia Pic6
la transferiren en venda a Baldiri Ros i Esteve, l'any 1956.
Can Paci2r te les caracteristiques prdpies de les masies del Pla de
Barcelona. Estir formada per tres cossos d'edifici, el central mes alt
que els laterals. En el central hi ha una porta d'entrada, coberta amb
una teulada de dues vessants amb desguirs als costats de la casa. Sembla talment que, en un principi, fou edificat el cos central i que desprds, amb el temps, ho foren els dos cossos laterals; el conjunt 6s senyorial i elegant. El frontis, com el de totes les masies catalanes, es
troba sempre orientat a sol ixent.
En la disposici6 o la repartici6 interior de l'habitacle humir, els
94
baixos estan dcstinats a cuina a pcu pla fiig. ,t) i mcnjador. Establc,
ccllcr i quadres per les bdsties. Al primcr pis, lcs cambrcs pcr a dormir. Aixi que s'entra, a peu plir de I'era, es troba un gran rebedor,
adornat amb una caixa de nivia (lig. 2), amb els frontals i laterals esculpits a I'estil renaixcntista. Al damunt hi ha un morter de pedra,
un cintir dc ccrimica i un quinqud de molt bon gust. Al costat esquere, la cuina-menjador (fig. 1), on hi ha la llar de foc. Al voltant
de la llar hi treballcn, reben visites, hi passen les llargues horcs dc
l'hivern. Al costat, el menjador gran o de convidats, destinat a les solemnitats. Del fons arrcnca una escala que puja al primer pis on cs
troben les cambres dormitori.
El tancament exterior de Ia masia no correspon a l'original, a
conseqridncia de l'urbanisme de primers dc scgle, projcctat l'any
1913 per l'arquitecte Domdncch Sugranyes, amb carrers tirats a
cordill.
La masia td un doble pati tancat (f€. 3), formant un cos protcgil
de defensa, que actualment conserva les grosses i ferrades portes obertes de bat a bat, sols protegides a un costat del portal per un gos fcrmat amb una cadena que crida de tant en tant quan algri s'acosta. A
I'altre costat per un gat mandr6s i endormiscat. Al centre d'aquest
pati interior s'aixeca una majestuosa i bcn construida finestra de pedra, d'estil gdtic-renaixentista (lig. 4) coronad,a per un arc conopial,
amb capitells escultdrics molt interessants. La finestra i Ia paret lateral estan protegides per un rAfec d'obra vista. Aqucsta finestra ens
confirma, una vegada mds, Ia tesi que l'alliberacid del pagds de remenqa al Renaixement, significe no sols un moviment espiritual sino
que, per Catalunya, assenyalh un moviment social i econdmic, com
ho proven les diverses construccions rurals de Mollet del Vallds,
datades al 1500, que assenyalen I'evoluci6 de les cases rfstiques i humils vers cases espaioses i acollidores i, en algun cas, senyorials.
Els actuals propietaris de Can Pacid s6n en Baldiri Ros, el seu germa Ramon i la seva germana Delfina. Tots ja grans, de cos molsut,
braqos arremangats i colpits pcl sol; de turmells gruixuts de trepitjar
la terra amb passa segura. En tots ells hi ha una profunda i palpable
relacid de contingut. Sempre estan a la feina, si b€ no s'han preocupat molt de les comoditats del seu estatge fins actualment. Tot i aixd,
ja sigui per infludncies mitiques o religioses, o per tal de fruir de l'encis de les coses velles, si que s'han preocupat amb intensitat per conservar la majoria dels estris tradicionals i en desus de segles passats,
tots ells m6s o menys artistics i populars, pcr scnzills que siguin. Els
9-5
(E OJ @oJ
o
@(!
E{ :llnr --ln
------Al--
Fi8ura 1
ir'
-)r;<
q
7-
gIl
m
96
Figura 2
iiri
v_-z-..
-<.<
;>\\
Figuri -l
.J
-:
__ _, 'i
/r. fir,_ '' i'',
91
]i-il
Figura 4
98
Fieura 5
tencn cxposats, nets i polits, a i'antic ccllcr, coronat amb una volta
dc can6 rebaixat i dc molt bona construccid. Tots cls estris exposats
s6n originals de la masia. Per tant, conserven encara el scntit funcional i utilitari, agermanat amb I'estdtica i la bellesa del bon gust que
la gent de Can Pacid ha sabut donar-els-hi.
Perqud l'intcrds d'alld que anomenem popular radica, sobretot, en
l'adaptaci6 que ha fet el poble, a la seva manera, de les arts inddites,
ja siguin pldstiques o ritmiques, les quals, en passar de moda el seu
(rs, han caigut sota la cura dels homes senzills i sensibles que les recullen i intenten perpetuar-les tradicionalment, de generaci6 en generaci6. Taules, armaris, bressols, romanes, mesures, eines del camp
i un llarg etc. Tots ells ben disposats que dona gust de veure'ls, formant un autdntic muscu dc la pagesia i de la vida rr\"rral.
Els moblcs quc cncara decoren Can Pacitr s6n els tradicionals i familiars que, en aquest cas, sortosament, no han passat per l'antiquari. La caixa de nnvia (flg. 2) pertany a l'aixovar de noces de les ntivies dels segles XVIII i XIX. La de Cal Pacia es pot considerar d'infludncia tarragonina, ornamentada amb requadres, de llistons
ribetejats com una motllura simple, amb una mena de fris a la part
de dalt.
L'art de la forja esta reprcsentat a Can Pacia, en protegir les obcrtures de dues finestres bcn diferenciades: el llangardaix i la rcixa. El
llangardaix ds un tipus de proteccio molt senzilla i prdctica, destinada a protegir obertures i finestres petites (fig. 5), i col locada popularment des d'uns tres-cents anys endarrera. La reixa propiament dita (lig. 6) esta feta amb barrots rectangulars i rodons,
revinguts i forts, enginyosament entrecreuats els uns dins els
altresi son una mostra de la forja p<.rpular catalana dels segles XVII
i XVIII.
En Baldiri i la Delfina ho mostren molt cofois: \"Ara estem jubilats,
ja no venem llet , ni tenim teftes , petd encafti tenim l' atiram per a les fuspeses de la casa i I'Esttella, l'rthima vaca,. Obrim la porta de la quadra, fosca, sola, inica, clapada de blancs i negres, restava perduda en
un rac6. En veure la llum, la vaca aixeca el cap, fent un esforq per
recuperar la seva perduda dignitat de vaca. Em sento colpit, intentant compendre la seva solitud. En aquell moment em sembla entendre perqud al gran poeta de la rcnaixenqa catalana, Joan Maragall,
va inspirarJi un poema la contemplacio d'una vaca cega. Jo estic segur que si avui el poeta Maragall visitds Can Paciar, en contemplar
l'Estrella en solitud, privada de l'espai i la llum naturals, s'hi inspiraria per escriure el poema de la vaca sola (fig. 7),
99
-/
&Ft
Figura 7
too
BIBI.JOCRAFIA CONSULTADA
Jaiee VrcENs r Vlvps, Hisroria de los Ranensas at d sifu Xy, CoDsejo Sup€rior & Investigacion6 Cientlfica6. Instituto Jet6aimo Zurita. Impr€lta Claras6. Barcelona,
1945.
RaDon M^s, Camiris pagesos dc Catah. fa, testittuftiatge turt Rabassain. Edito'ial
Nova Terra. Barcelona, 1970.
Ramon VtoL NrrSrMoRx ,L'art ppulatdeomtirlaCatalmya.Pjitftrial''es Belles EdicioG. Barcelona, 194E.
Vice[C PtrNrrD r FoNo[tDr - J6ep P^ylr RAURlcg, c?ogndf& lulde Mollet tMvalhs.
Lipolitografia de Uuts Taaso. Bscelona, 1893.
l0l
EL \"MANYO\" DEL BALL DE GITANES
DE 1.884
Jaume Nord i Camats
En la transici6 politica es va produir a tot Catalunya una revifalla de
celebracions festivo-populars que, com altres fendmens socials, havien
quedat somorts durant el franquisme. Aquella revifalla se sustentava en
els elements festius que havien perdurat durant la dictadura, alhora que
s'intentava desposeir-los del cardcter oficial i se'ls dotava d'espontaneJtat. Calia, perd, retrobar tamb6 aquells elements perduts en el temps; per
aixd es furgava en la membria col.lectiva i en la lletra impresa.
Aparegueren publicacions que donaven fe d'un passat lidic.
Sovint els elements festius retrobats servien de motivaci6 per rellangar
unes festes que aviat toma en a ser populars. El Camaval, com a festa de
les festes, va agafar molta forqa arreu.
A Mollet del Vallds la recuperaci6 del Camaval va prendre un patr6
gendric d'arribada amb preg6, rua, balls de mdscares i judici i mort d'un
Camestoltes encamat en una disfressa. Van quedar al marge el Ball de
Gitanes, que en altre temps n'era hegemdnic, el ball del Barril6 i altres
particularitats. Entre l98O i 1983 es va configurar I'esquema basic de la
celebraci6 del Camaval tal com es viu ara.
Nom€s al programa de Camestoltes de 1982 (fi9. l) va existir un timid intent d'enllag amb la festa de ddcades precedents. S'hi prograrnava
una Ballada de Gitanes per dissabte al vespre, i tambd hi figuraven unes
fotograhes dels anys 1929 i 1945, i una cita extreta de \"L'Aveng\" que
deia textualment:
Caro Baroja, en el capitol IX del \"Carnaval\" ens descriu el Ball de
Gitanes del Vallis, concretament de Mollet. Hi inteflenien un conju de
parelles representants (la colla) precedides pel \"Manyo\",
entrado en aiios vestido de arlequin, que se distinguia pot
dc imprLrvisa, i6n poitica que lcnia. Detrds iban, saltando tamhien, J,,s
t03
hombres ton talzas de piel, ctncerros en la (i lutd t larllos :urriagos en
las manos... denominados \"Diahlols\"....
Es tractava d'una descripci6 del Ball de Gitanes i la terminologia em
prada era coneguda, perd l'existCncia d'un personatge amb el nom de
\"Manyo\" era una novetat. Calia buscar m6s a fons la presdncia i caracteristiques d'aquella figura.
La cita del Programa del Camaval de l9tj2 venia d'un article intitulat
\"Els Camestoltes a Catalunya\" del vilanovi Bcnvingut Moya' aparegut al
nimero 24, de febrer de l98O de \"L'Aveng\", Revista d'Histdria. En
aquest article I'autor completava la descripci6 amb els pe$onatges que
intervenien en el ball: un vell, una vella i uns nuvis. Deia, a mds a mds'
que Caro Baroja havia obtingut la intbrrnaci6 d'un article de Francesc
Maspons i Labr6s intitulat Ball dc Gitetttcs en lrt l'allis publicat I'any
1881 a Mis(eldnid Folk l6rita. Moya comparava el personatge del
\"Manyo\" a altres que obrien les representacions de Carllaval i li atribuia,
segurament basant-se en la capacitat d'improvisaci6 pobtica que tenia, el
serm6 o preg6 d'inici de les festes. A mes, denominava per extensi6 el
\"Manyo'com a [igura del Ball de Citaner rlel Vallbs
La leclura directa del lext de Julio CaIo Baroja. en el capitol lX de El
Carnaval. Anilisis hist6rico-cultural, intitulat Mas(arodcts catalanas
aporta m6s informaci6 sobre la ballada de Gitanes del dilluns de Camaval
de 1882. Fa una descripci6 mes acurada dels penonatges que hi intervenicn, del ritual de la festa, de ies colles que hi prenien part, tres de Mollet
i cinc de fora; a m6s d'esmentar ballades de Gitanes d'altres temps i altres indrets. En relaci6 al \"Manyo\" diu nofies: \"La prc.edia el \"Manyo''
tlarulo brincos \\ (ahriolats. El \"Manyo\" era un hombre enoado en aiios,
restido de arlequin, que se distinguia por la .'apa(iddd de improNisaci6n
po'tica que tenia\".
Calia anar directament a les fonts oriEinals, a Misceldnea Folk-l6tica,
editada l'any 1887, de la que sortosament se n'havia fet una edici6 facsimil I'any 1981, amb prdleg de I'antropdloga Josefina Roma.
Mistelcinca Folk-torita recollia un \\eguil de treball\\ presenlals a la
Secci6 de Folklore de I'Associaci6 d'Excursions Catalana per un grup
d'estudiosos que reconien, al darrer terq del seSle XlX, diferents indtets
del Principat cercant tot alld que perdurava del folklore catale. Es tractava d'enllagar arnb el passat. Era I'dpoca de la Renaixenga.
Dins de I'Associaci6 Catalana d'Excursions s'aplegaven un seguit de
persones desitjoses de connectar amb les veritables arrels del pais, per dit04
CARNESTOLTES I982
r 6'a p6 e.ctdrta h3ru
Les llanses de
Garnesloltes
8nr dcsdu .t B.t de
lb .oi,) prcceddas Pe, .M3nyo, . !i
r.q0'n quc ae diiquia por
3Atr O€ DTSFRESSES rmenirai
orsaiira comrsr6 d. c.Drdb
r ,ocna Aturi.m. d. Mo[.r 'hl vdta.
Progromo dels octes del
Reproducci6 del programa de Came(olre\\. de tany 1982.
fondre les despr6s entre la gent
bitants de les zones rurals sense
de ciutat mancada d'arrels i enffe els haconscicncia de tenir-les.
L'Associacid Catalana d Excursions. que mds tard integraria el Cenlre
Excursionista de Catalunya, va cont buir al desenvolupament de diferents disciplines i a la seva difusi6, perb va ser en el camp dels estudis
folkldrics on potser m6s va destacar. Pels seus reballs de camp comptaven sovint amb el suport d'erudits locals.
Francesc de S. Maspons i Labr6s, president aleshores de I'Associaci6
d'Excursions Catalana, va fer una detallada descripci6 del dilluns de
Camaval de 1884 a Mollet del Vallis, en I'article Ball de Gitanas en lo
Va As,llegit a la Secci6 de Folklore de I'Associaci6 d'Excursions
Catalana i publicat posteriorment a Misceldnea Folk-16rica'
Maspons va fer en vint-i-set plgines una exhaustiva relaci6 del que va
veure i escollar aquella tarda a Mollet
A la plaEa (€s de suposar que es rcferia a la plaga del l,ercadal) hi van
ballar iuit coltes: fadrins del Arrabal de vilanova.le la Roca, casats del
mateix Arrabal. Montmel6, Martorcllas, Parets i tres de Mollet, la de
Bair, Id de , an Mcnna i la de la Tenda
Hi descriu tot el ritual de la prdpia ballada i dels preparatius, el vestuari de tothom que hi participa, les mrisiques, les danses, els instruments,
els penonatges i les seves funcions\". Tota la terminologia prdpia de la
f'est; hi td la seva explicaci6: Colla' Diablots, Forquetas, Vell, Vella,
Nuvi de devant. Nuvi de detr6s, vestidoras, Nuvi major' Passeig, Manyo
En un dels primers fragments el cronista exposa les circumstencies
que en que es va produir la visita a Mollel:
\"Els actius delegats de la Associaci(t el'Excursions Calalana en
Mollet, D. Pere Altisench ! D. Vicens Pldntada, tdren invitdrla' era d
I'any 1t384, d assistir (i ta Jbsta de .lit balt, que ft lloch en lo dilluns de
Carnesk)ltas. Que la Associaci' va acceptarho ab gust 6 hi va assitirhi,
no cal dirho, sapiRuent tothom, (om sab, ta afici' de la mateixa al trdhall, y al estudi A investigaci6 de tot lo que puga afavorir al obiecle pera
que Jbu c'reada\" .
La vdlua i el nombre de membres de la comissi6 que rcpresentava
I'Associaci6, demostren I'interes d'aquesta per condixer el que anomenaren un veritable tresor del folklore' en una comarca tant a prop de
Barcelona com 6s el Vallds.
r06
\"Aixi es que va sortir en lo tren de la una de la tarde de dit dia, per Ia
via de FranEa, sec(i6 del Interior, una Comissi6 composta de D. Valenti
Almirall, D. Ramon Arabia, D. Roman Arnet, D. Joseph Bar(on, los germans D. Joan y D. Enrich Br , D. Fta cisco Llorens y Riu, lo delegat en
Tortosa, D. Daniel Olesa, y I'infrascrit, 6 qui encarregdren sos companys la redacci6 del acta. En Mollet hi trobdrem tambe, esperantnos, al
delegat en Granollers D. Dionis Puig .
La descripci6 de I'ambient d'aquella tarda al poble i a la plaea en concret demostren l'important paper que jugaven en la vida social de la comarca les ballades de Gitanes en els dies de Camaval. Cal tenir en compte que Dijous Gras comenqaven les ballades i pel sistema de I'intercanvi
de visites cada poble comptava amb I'actuaci6 de moltes colles convidades. Maspons recolli tesrimoni de qui afirmava haver vist a Mollet vint-iuna colles forasteres.
\"Tant bon punt f6rem d la Estaci6 de dit poble, pogu4rem
cow4nce' ns ja de lo popular que es Ia referida festa. De gom a gom quedA pbna de la gent que hi anara no sols de Barcelona, sin6 tamb6.le tots
los altres pobles de la comarca; y llensant una mirada per tot arreu, per
entre'ls caminals del ja verdejant blat, 6 de las llavoras desfulladas y secas salzeredas, no s'veyan mis que currias de llargas comitivas, totas
alegres j animadas t cada volta mAs espessas, que s'dirigian d Moltet,
ah una gatzara y broma quc tot ho animava.
Mes si alli d la Estaci4 hi ha|ia moviment J vida, no compon res per
la que hi havia en la plassa. Era plena d'una gentada inmensa: s'harien
guarnit grossas bastidas per sas quatre bandas, de sis rengles de banchs
cada una, que anavan formant escala, deixant al mitj un ample y quadrat
espay, vohat d'amplas escalinatas, en las que s' hi agitaran d centenars
de caps y era inmensa la bellugadissa. Los caffers que hi donan, los balcons, finestras y fins los terrats eran plens de gom d gom; j sobreixia tot
tant de genl, que mollas personas se tinguiren de quedar d fora.
Acompanyats de nostres delegats y d'una Comissi6 de personas del
poble, amigas, que tambe vingAren A ribre'ns, nos instaldrem en lo lloch
que acptessahent nos havidn preparat,
Desde alli, dominant tota la plassa, feya all6 un {ecte magnifich. Tot
de prompte calld una mica la inmensa enrahonadissa que s'hi movia, y
aparegulren, precedits del agutzil, lo senyor Arcalde, lo Jutge Municipal
y lo Jefe de Carrabiners que ocupdren la presidencia, al enfront nostre\" .
10'7
Al cap d'una po(:a estona se senli una llun)'ana mrsica que s'and
acostdnt depressa, y als seus acorts, per un costat, vistosa j ab bon ayte,
entrd la primera Colla d plassa.
La festa comengava i algf amb prou coneixement del ritual devia anar
informant al cronista ia la resta de la comissi6 del que anaven veient, situant cada cosa al seu lloc, puntualitzant el que calia. Aixi la crdnica
apona la clau sobre la sinpularitat del Manyo.
\"Se tlona lo nom de Colla al dplech de parcllas d'un mateix poble,
que ixen d formar lo ball. Era la del Arrabal de Vilanova.
Va ressonar un aplauso Reneral. A davant hi anava, tot fent salts y cabrk;las, urt home ja entrat en anls, vestit d'arlequi, aix6 es, de grttch y
Es co egut pq lo Manyo, y es \\iehi de Mollet. Es un tipo verdadera
ment populat': no hi ha dol ni festa en que o siga conri.lat, improvisa
llargas tiradas de \\tersos, y sempre porta la broma d las cdsas; alt6 si,
tant bon punt sab que hi ha un malalt en alguna d'ellas, J es menester
qui'ls ajude peta conrear la terra, 6 se'ls esdevt una desgracta, 6 d'una
manera 6 altra s'ti de soc6rrer ti n'algi, ell, tot desseguida, vd de vehi
en vehl, avisa lo que s'tt de fer, recull los diners, 6 la gent, y tothom ah
gust li dona t- ajuda, tal com ell proposa: tanta es la confiansa que li tiEl Manyo no era. tal com s havia afirmat. un personrlge del Ball de
Citanes de Mollet. com ho eren els Diablots iel Vell i la Vella. Trmpoc
exercia les funcions de pregoner. Es tractava d'una persona que devia tenir aquest sobrenom i que pel que es desprCn del text, em un home entranyable que en aquells moments dinamitzava la festa tot fent de mestre
de cerimdnies, en aquell Mollet rural que s'atansava als dos mil habitants. Encam hi ha a la crdnica una altre fragment que reafirma la desvinculaci6 del Manyo com a personatge del ball de Gitanes.
\"Totas (les colles) entraren als acorts de la misica, ab lo Manyo ti
devant, fbnt arlequinadas, si bA que est personatje hi es d(i.lental: ab lo
Vell y la Vella, y las vestidoras; totas farcn lo Passeig, balldre la jota,
Ia contradansa y los balls de figuras, y en totas hi haguA lo.s o-il.r, ri.rca.s,
cigarros, confits y aplausos explicats, salt,o d una que per no estar ben
ensajada, d causa del poch temps ab que s'ho va pendre, li fou (ridat per
lo pihlich lo terrible <'rit de \"Pega\" , al qual la Colla deu retirurse\" .
t{)8
A Ball de Gitanas en lo Vallls Francesc Maspons va fer tamb6, a par_
tir de les informacions recollides aquella tarda de 1884, una molt comple_
ta descripci6 del que eren i havien estat els balls de Gitanes a tot el
VallCs. A la mateixa Misceldnea Folk-l6rica hi ha un altre article de
Valenti Almirall en el que tot partint del que havia observat com a mem_
bre de la Comissi6 desplagada a Mollet, feia una sErie de consideracions
sobre el ball en general i el ball de Gitanes de Mollet en concret.
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACI6
-MOYA, Benvingut, Eis Carnestohes aCatalun a..L'Aveng, ne 24, Barcelona. fe_
brer 1980.
-CARO BAROJA, Julio, El Camalat, Andtisis hist6r.ico-cuhur.al,-taurus, Madrid.
1983.
-Vy.AA., Misceldnea Folkldtica, Otaneld, F,ditor, Barcelona, 1981.
-AMADES, Joan, Co'umai CahtA, Satvat, Barcetona, 1950_1956,5 votums_
-Prcgrames d'actes dels Camestottes de Mo et det Va es dets anrs t9AO, tg\\t,
1982 i 1983
-Diversos fulls ciclostilats de les Comissions Organitzadores del Camesroltes de Mollet dels anys 1980, l98t i t982.
l09
LES SOCIETATS DE SOCORS MUTUS
DE LA NOSTRA CIUTAT.
EL .MONT DE PIETAT,'!
DE SANT VICE,NQ MARTIR
Vicenq Vila i Armadans
Breu histdria del mutualisme
Dins la Constituci6 dc 1837 s'obria per a la classe obrera el dret
d'associaci6 que varen aprofitar els obrers de les indristries per a constituir les primeres associacic.rns reivindicatives.
El Reial Decret de 28 de fcbrcr dc 1839 va pcrmetre -a peticiu
feta per una associaci6 barcelonesa al Govern- l'establiment de societats de socors mutus, fagana legal d'un sistema d'associaci6 voluntaria dcls afectats per uns mateixos interessos o riscs, que cobriria,
de fet, a les societats de resistdncia obrcra.
L'exemple mds punycnt de tal actuaci6 obrera fou la fundaci<j a
Barcelona el l0 de maig de 1840 de Ia \"Societat de Protecci6 Mftua
de Teixidors del Cot6 de Barcelona,, quan cls scus dirigcnts es defcnsaven queixant-se de \"la facilitat que tenen els principals fabricants
en mancomunar-sc, mentre els obrers per entendre'ns necessitem de
m6s publicitat,. No 6s d'cstranyar, doncs, que la pressi6 dels burgesos sobre les autoritats fren6s els primers intents d'associacionisme.
Una Normativa de l'any 1848 i e[ decret dc 28 d'agost de 1853,
equipararen les societats de socors mutus a les societats mercantils.
Amb [a caiguda d'Espartero, el juliol de 1856, s'inicia una forta
* Respeclem en el lext l'expressio anliga .Mont de Piera1,, equivalenl a Societat
nl
rlapa de reprcssi6 contra lcs associacions obrcres, amb la dissoluci<t
dc lcs gcrmandats dc socors mutus dcl ram de la filatura (12 dc n-rarq
dc 1857) i la prohibici<i de tota classc d'associacions obrcrcs (31 de
marq de 1857).
Aquesta dpoca dc prohibicio oficial, comporta una postcrior etapa
de relaxaci<i del control politic, possibilitanl la fundaci6 de gcrmandats amb un caire molt mcnvs sindical.
Pcr I'cfecte dc la consolidaci6 libcral, a partir de 1881, s'inicia un
nou clima politic, consolidant-se la llibcrtat d'associacio amb Ia Llei
d'Ass<.rciacions de 30 de juny dc 1887.
A partir d'aquest momcnt aparcix bastant clar el papcr de les s<.rcictats de socors mutus, difcrcnciant-sc de lcs associacions obrcrcs dc
cairc barsicament socialista o anarquista.
Aquest consens dc I'associacionismc mutualista cs mant6, amb
mds o mcnys clectivital, fins a la dictadura de Primo de Rivcra, que
fou quan expcrimcntara! un lbrt rctroces.
Lcs mutualitats cxc'mptcs dc linalilat luct.lliva han cslat I'origcn
dcl sistcma contemporani dc la scgurctat social.
A les mLitucs, la parl asscguradora fs la col lcclivitat, i cada mutualisla hi contribucix proporcionalment mitianqant quotcs variables
o fixes.
L'extensio de l'cstat assistencial i cl progris de les companyics
d'asscguranccs, amb fins dc lucrc, els han fet perdrc cntitat en l'actualitat.
Confraries grcmials, germandats i (monts dc pietat, es considcrcn com a precedcnts de lcs mutualitats modcrncs.
Els .monts de pietalo cobrien riscos de supervivdncia, vcllesa o invalidcsa. Entrc aqucst tipus d'institucions, cal anomcnar la Caixa
d'Estalvis i Monl dc Pietat de B.rrcclona, fundada I'any 1844.
L'anv 1896 va crcar-se la Unio i Dc{cnsa dc Monts dc Pictat, convertida l'any 1919 en Fedcracio de Societals de Socors Mutus dc la
Provincia de Barcelona.
A principis de scglc, a Catalunya, el volum i la importirncia de les
societats mutuals ercn comparables, si no superiors, a les de la Gran
Brctanva, Franga o Bilgica.
Durant lcs tres primeres ddcades del scglc cl moviment mulualisla s'organitz,r cn I'irmbit estatal i, I'any 1922, constavcn m€s dc
5.000 socictats de socors mutus a Espanya, de les quals 800,
amb un total de 240.000 associats, pertanyicn a la provincia dc Barcclona.
Amb la guerra i la rcpressirJ dc postguerra, forga mutualitats plc1t2
garen, afcctadcs pcr l'aparici6, l'any 1944, de l'Asseguranga Obligatoria d'Enfcrmctat.
La Federacio de Mutualitats de Catalunya i Balears tenia I'any
1976 al voltant de 600 entitats associadcs i mds d'un mili6 i mig de
socis. L'anv 1986 nomds restaven a Catalunva 270 entitats.
El mutualisme a Mollet
De tota la histdria dcl mutualisme, cal no oblidar que el seu naixement 6s en una epoca de moltes dificultats, tant econdmiques com socials, i que a mds a mds, les enfermetats de tot tipus feien estralls, sobretot a les zones rurals.
Sorticm de les dpoques de les grans epiddmies europees, inicievem la manca del cot6 amb el conflicte de les coldnies, i esperivcm
el desastre de Ia fil loxera que malmctria totes les vinyes de les rodalies.
I deixem apart, pcr altra banda, les uites de la clase politica que
per descomptat cxistien a la nostra poblacio.
Denominaci6 de les Societats de Socors Mutus existents a Mollet
a) \"MONT DE PIETAT,, DE SANT ISIDRE LLAURADOR
Data fundacional: any 1865
Darrera revisi6 del reglament: 4 de marg de 1923
b) \"MONT DE PIETAT, DE SANT VICENQ MARTIR
Data fundacional:23 de marg de 1877
Darrera revisi6 del rcglament: 27 de rr,aig de 1926
c) \"MONT DE PIETAT' DE SENYORES DE SANTA RITA
Data fundacional: I d'octubre de 1892
Darrera revisi6 del reglament: 6 dc gcner de 1903
d) -MONT DE PIETAT\" DE SANT JAUME
Data fundacional: 30 d'ocrubrc de 1899
El reglament no varid durant la seva existencia.
n_l
EL (MONT DE PIETAT' DE SANT VICENE MARTIR
L'cstabliment d'un rdgim nou, Ia Restauracid, amb la proclamaci6 d'Alfons XII i la Constiluci6 del 76, i la liquidaci6 de la guerra carlista que comportava un caire marcadament militarista a les dpoques
anteriors, possibilita l'any 1877 el naixement del segon \"Mont de Pietat\" de la nostra vila.
Del \"Monl de Pietal' de Sanl Vicenq Martir se n conserva el llibre
d'actes, aixi com els noms dels primers \"germans' del \"Mont de Pietat\"'
A I'acta fundacional s'indica l'adrega on va tenir lloc la primera assemblca de l'entitat, el domicili particular del Sr. Menna Corominas.
La primera junla directiva que signa I'acta fundacional amb data
3l dc marg de' 1877, la formada per
Prcsident .......... Francisco Lostal'
Comptador ..,,.... Viceng Sans i Guim
Secretari ........,..... Josi Montoto
Cobrador .,........ losep Sans i Guim
En totes les actes signa, perd, com a Sccretari, en Pere Mutg6.
A la reuni6 del dia 18 d'abril, al sal6 dc ball del Sr. Menna Coromines, es presentaren 93 sol'licituds de veins del poble per scr admesos co- u <germans> del \"Mont de Pietat' de Sant Vicenq, de les
quals 8l van ser admescs i les altres 12 desestimades, pcr presentar
malalties crdniques.
A l'acta consten cls noms dels 8l admesos.
En el mateix llibre d'actes hi figuren tant les Juntes Gencrals de
l'entitat com les Juntes Ordinitries \"particulars\" dels representants
designats per la Junta Gcneral
Fent una lectura exhaustiva de cada una de les actes destacarem
alguns rrets de la vida de I entital.
Durant els anys 80 sorgeixen diverses dissencions entre els <germans, per culpa de la celebraci6 de la fcsta del patr6 de I'entitat, St
Viccng, ja que en coincidir amb la festa major d'hivern, I'Ajuntament
dificultava els actes planeiats, fins el punt de promoure un nou patr6
cs
laume Fonolledn
Viceng Mtttgd
Joan Mutge
Gil Fortunt, i Aniceto Gotsens
Pelegrl Alemany i Jacint Vidal
Pau Fransi i Josep Botell
114
per a I'entitat, St. Estcve. Perd, a l'acta dc l'1 de octubre de 1884, cs
va desestimar per motius de I'augmcnt d'enfermetats i I'estat critic
en que es vivia el moment.
L'any 85 s'aprova la confecci6 d'una bandera-estandard del \"mont de pietat\", pel preu de setanta duros, a la casa Medina de Barcelona.
A 3l de desembre de 1885, els comptes de I'entitat eren:
Recaptat el 1885 ......................
Satisfct per subsidis ................
Deficit de I any 1885
Romanent d anys anteriors
Estat actual de caixa ...............
939,7 4 pts.
1.478,40 pts.
438,74 pts.
L342,26 pts.
903,41 pts.
'cxigeix l'aplicaci6
els ogermans, que
A totes les actes de juntes generals apareixen discussions sobre la
correcta aplicaci6 dels subsidis, i resulta bastant complicat determinar quan una malaltia €s crdnica i, per tant, exempta de subsidi.
L'any 1888, en virtut del compliment de Ia Llei d'associacions del
1887, el govern civil comenqa a exigir, per medi de I'Ajuntament, l'estat de comptes dcl nMont de Pietat>.
El 2 de febrer de 1889 s'accepta com a (germar> del .Mont de Pictat> el Sr. Lluis Duran i Sold, i is designat metge de I'entitat amb
data 14 de gener de 1894.
La reuni6 de la Junta General de 1896 va celebrar-se al sal6 del
Casino la societat La Pau, on els <germans) es queixen de la manca
de puntualitat del trcsorer en fer efcctius els subsidis, i fins i tot es
produeix una votaci6 per tal de substituirlo.
Arqueig de cai-xa amb data 31 de deseubre de 1899:
A la Junta General del 14 de gener de 1900 s
de l'article 2on. del reglamcnt per tal de multar
no asisteixin a la Junta.
A I'acta de 29 de gener de 1900 es fa espccial esment de la situaci6 creada per I'afecci6 gripal, que el Dr. Duran considera de caricter epidemic i que cal tenir present, doncs el perjudici pot portar a
la dissolucid de l'entitat.
El 27 de mare de l90l se suspdn de subsidi els malalts de verola,
a instancies del metge de I'entitat, perd, a l'assemblca de l2 de gener
115
de 1902, s'aprova a instirncia del \"germe\" Joan Santamaria una aportaci6 voluntaria d'una pesseta per part dels associats i que aquesta
s'aboni als (germans> afectats. Per aqucsta finalitat, entre febrcr i
marq, es recaptaren 33,55 pts.
Per manca de fons. es convoca Junta General extraordiniria el dia
7 d'octubre de 1906. S'arriba a I'acord de rcunir-se una comissi6 amb
els germans i que aquests aportin una quantitat volunt2rria que els
serd descomptada quan el nMont de Pietat, disposi de millor salut
econdmica. Es recolliren 475 pts.
A l'acta de la Junta General de l7 de gener de 1909 s'acorda rctornar als <germans, que van fer l'aportaci6 voluntdria les quantitals en aquell momcnt entregadcs.
A partir de l9l0 cs d6na llibertat d'inscripci6 als fills de pares associats, d'edat superior als quinze anys, sense necessitat d'aprovacio,
ni pagament de drets d'entrada.
Amb data 2l de desembre dc 1910 apareix una acta invalidada
on, per primera vegada, es parla d'una rcuni6 mantinguda entre els
presidents dels *Monts dc Pietat, de Sant Isidre, Sant Jaume i Sant
Viceng per tal d'arribar a un acord, degut a I'estat de manca de rccursos en que es trobcn les tres institucions. Parlen de reduir les convalescdncies i, fins i tot, de fusionar-se.
El 26 de marg de l916 cs fa una nova crida als pares, en una Junta General extraordinaria, per tal que els fills que encara no siguin
associats ho facin aviat, doncs ells dcpbn el futur de l'entitat. En
aquest cas es comparen les aventatges del nMont de Pietat\" de
Sant Vicenq Martir en relaci6 a les altres entitats paral leles de la
poblaci6.
L'acta de 3 d'octubre de 1919 es fa resso de la mort del Dr. Lluis
Duran, el 27 de setembre, i es pr<.rposa com a metge interi de l'entitat
el Dr. Santiago Tiffon i Ramonet.
Situaci6 de caLjca amb data 31 de desembre de 1919
El 23 de febrer de 1922 es nomenen uns comissionats per tal que
visitin els <germans' que tencn fills amb edat suficient i no els han
inscrit encara al *Mont de Pietat\". A l'acta del l0 de mare s'accepten
16 nous germans.
A l'acta de 17 de febrer de 1924, el germi comptador Pere Soldet 16
vila i Gordi proposi a la Junta utilitzar els fons no necessaris del
\"Mont de Pictat\" com a prestec, pagant el quatre per cent de les quantitats que entrin en caixa durant I'any, i dcscomptant el quatre per
cent de les quantitats quc durant l'any es paguin. Es compromet, tambd, que no qucdar,r cap subsidi per pagar mentre existeixin fons comunitaris.
Arqueig amb data 31 de desembre de 1925
EXIStencla a calxa ...............--......-.
4.674,83 pts.
874,50 pts.
3.800,33 pts.
+ Abonament prestcc 49o 3.952,33 pts.
A la Junta General de 31 dc gener de 1926 s'acorda reimprimir el
reglament i repassar e[ llibre d'actes per tal d'incloure, en el nou reglament, les modificacions resultants dels acords de les diverses Juntcs generals anteriors. Un exemplar del nou reglament seri enfegat
a cada germir.
(Un evmplar d'aquest reglament, ls el que ha anibat a les nostres
mens i ens permet estudiar el seu co ingtl.)
A l'acta de la Junta General cxtraordiniria de 24 d'agost de 1930
el metge titular de I'entitat, doctor Santiago Tiff6n, exposa als presents que si s'unifiqucn els <monts de pietat, de la poblaci6 es podrien augmentar els subsidis, muntar un dispcnsari pcr atendrc millor els malalts i que, a mcsura que augmentessin els associats, es podria pensar en muntar un Hospital de curaci6.
Van volar 73 germans, amb cl segrient rt.sultat:
.Volem la uni6 de germandats> ............................................. 66 vots
nNo volcm la unid de germandats> 7 vots
En la segiient acta general de 25 de gener de 1931, el mateix Dr.
Tiff6n cxposa les dificultats en que es troben les diferents comissions
de la Uni6 de Germandats de Mollet. Es preveu superar els mil associats amb la fusi6 i que, una vegada estudiat i discutit el nou reglament per la comissi6, es presentaria en Junla Gcncral cxtraordinaria, tal com s'havia previst.
La Junta General de 29 de gener de 1933 parla de la presentaci6,
el proper febrer, del reglament de la Uni6 i que es convocarA Junta
extraordindria per la seva aprovaciri en breu termini de temps.
I t'l
El darrer estat de cornptes de I'entitat es tanca el dia 15 de juny
de 1933, amb les seglients dades:
7.7N:15 prs.
1.198,00 pts.
6.542J5 pts.
6.673,50 pts.
A la Junta General extrao de 9 de juliol de 1933 el Sr. President, en Martl Franst i Alernany, exposa als socis que, des d'aquell
moment, queden adherits a la Societat de Socors Mutus de Mollet.
ll8
APENDIX
R€laci6 de Pi€sidents-Dircctors de l'Entltat
Francisco Instal6
Vicenq Pujol i Mutg6
Jaume Serbar i Aliot
Josep Mutg€ i Morral
Josep Camp i Lluch
tsidre Llareu6s i Puis
Vicene Pujol i Mutgd
Jaume Serbat i Aliot
Joan Blanch i Vidal
Josep Fransi i Colomer
Joan Blanch i Vidal
Narcis Santamaria i Vinals
Pere Fortuny i Borrell
Narcis Santamaria i Vinals
Joan Blanch i Vidal
Jaume S€rbat i Aliot
Josep Fransi i Colomer
Joan Blanch i Vidal
Rafel Sans i Mollet
Josep Fmnsi i Colomer
Joan Blanch i vidal
Joan Comadran i Cladellas
Vicenq Sans i Guiu
Josep Fransi i Colomer
Joan Tura i Pedmsosa
Vicenq Sans i cuiu
Jos€p Camp i Plantada
Feliu Tura i Valldeoriola
Jaume Pi i Ballbona
Jaum€ Moli i Lloreda
Josep Ribas i Falsuera
Enric N€gr€
Pere SolA i Sauqud
Pere Berensuer i Masachs
Jaurne Pi i Ballbona
Joan Gordi i Ventura
Marti Fransi i Alemanv
(31-3-1877)
( 9-3-1879)
(t 8-r-1880)
(30-1-188r)
(r s-1,1882)
(2 t-l-1883)
( 2-2-188s)
(17-l 1886)
(r6-l-1887)
(rs-1,1888)
(20,r-1889)
08-1-1891)
( 8-l-1893)
(14,1-18e4)
(13-l-189s)
(19-1-1896)
(16-r-r 898)
(14- l -l9oo)
(19-l-1902)
( 1-2,1903)
(3r-l-1904)
(29-l-r90s)
(28-l-1906)
07 -t-1909)
(16-1-l9lo)
(29-l-l9l l)
(28-1-1912)
(2s-1-r914)
(r7-r-l9ls)
(30-1,t916)
(20-l-1918)
( 9-2-t9t9)
(15-2-1920)
( 6-2-\\921)
(28-l-1923)
( t-2-1925)
( 3-2-1929)
( 9 3,1879)
08,1-1880)
(30-l-1881)
(15-1-1882)
(21-l-1883)
( 2-2-188s)
(17-1-1886)
(16-1,1887)
(rs-l-1888)
(20,r-1889)
(18-l-1891)
( 8-l-r893)
(14,1-1894)
(13-r-189s)
(19-1,t 896)
06-1-1898)
( l4-l-1900)
(r9-l-1902)
( 1-2,1903)
(3r-l-r904)
(29-l-190s)
(28-r-1906)
07 -t-1909)
(16-l-r9r0)
(29-r-l9l l)
(28-l,l9l2)
(2s-1-1914)
07-l-l9ls)
(30,1,1916)
(20-l-1918)
( 9-2-t9t9)
(15-2-1920)
( 6-2-1921)
(28-l-r923)
( t -2-192s)
( 3-2-1929)
( 9-7,1933)
I l9
Reglament del \"Mont de Pietat> de Sant Viceng MiLrtir
A grans trets, fem una sintesi dcl rcglament de la germandat.
,4d'n,rsid. Dels articles ler. al 6c.
S'ha de ser del poble o, maxim, a una hora de cami.
Cal demostrar bon estat de salut i presentar fe de baptismc.
Pagament d'entrada:
de 14 a 25 anys
de 25 a 40 anys
2,25 pts.
3,25 pts.
Obliaacions. Articles 74. a l'l lt.
S'imposen multes per qualsevol incompliment d'obligacions.
La no assistcncia sense avis a una Junta, costa 0,50 pts.
Qui no pasui les multes, s'exclou de l'entilat.
Pagam? r5. Articles l2d. al l5d.
Es recull una per.eta men'ual de cadc germa.
Si la caixa €s inferior a les 250,00 pts. s'augmenta I'aportaci6 mensual a 1,25 pts.
Sltrtdts. Articles l6c. al 234.
Pcr medicina, 3 pts/dia. (Maxim 90 dies).
Per cirurgia major, 2,50 pts/dia. (Maxim 90 dies).
Pcr cirursia menor, 2 pts/dia. (mrxim 60 dies).
Tots els malalts han de quedar a casa durant la convalescCncia.
Es castigada la sortida del domicili sense el conesponent permis mcdic signat per
la dirccci6 del Mont de Pietat.
En seneral, I'aplicaci6 del subsidi representa la tasca de mes dificulrat de totes les
direccions i es reflecteix a les actes.
Subsidi d'impossibilirats. Articles 24d. a 26e.
En cas d'obtenir-lo, haure de repartir-se entre els beneficiaris.
L'entitat com a maxim es desprdn de 1,50 pts/diaries.
Suspensi6 de subsidi. Arlicle 27.
En casos d absdncia de la poblaci6.
Difunts. Article 28.
Maxim 30 pts., descomptant les pagades per subsidi.
Enfermetats que no coblen sarsidi. Ariicles 29 i 30.
Venirees, gota, dolor reumatic crdnic, bogeria, embriaguesa, barallcs, sangries i
purgues, mals crdnics.
Epidimies i contaBis. Articles 3l i 32.
Es tanca el .Mont de PietatD mentre duri la situaci6.
Raons per a ser etclds. Article 33.
Malalts habituals o crdnics. Els que enganyin al metge. Qui no compleixi el reglament. Qui sigui castisat per la iuslicia per delicte greu. Qui no pagui.
120
Junta Ccacnl. I!tRler J4 a 3a.
Les actuals assemblees, amb aprovaci6 de comptes, nomenamenr de iunta directiva, precs i preguntes dels associats.
luntes Palticulars. Article 39.
PrCvia a la Junta General, per passar comptes i poderlos p.esenrar.
.lunta Directiva. Articles 40 a 42.
Composici6, condicions i obligacions, arribucions.
Obligacions del Dircctol. Articles 43 a 49.
No sols dirigeix l'entitat sin6 que, a m€s a m6s,6s responsable dels llibres, dels
comptes i de l'oryanilzaci6.
Obligacions del compradol Articles s0 a 53.
Int€rv€ en tots els cobramenrs i pagamenrs que ordeni el Direcror.
Obli4acions del Tresorel. Article 54 a 60.
Responsable i custodiador dels dincrs de I'entirat. DisposarA d'una de les dues ctaus
de la caixa de l'entitat.
Obligacions del Secrctan. Arriclcs 6l a 68.
Li corr€spon tota la feina burocrdrica. Est?r exempr de pagamenr de la quota mensual, degut als molts treballs que recauen sobre el cdrec.
Oblisacions del Metge. Arricles 69 a 72.
En compensaci6 pel seu treball, rep una pesseta percada individu que consta a I entiiat.
Oblisacions del Infemers. Articles 73 a 80.
Controlen, visitant-]os, I evoluci6 dels malalrs. En cas d'incomplir els infcrmers les
seves obligacions, s6n multats amb 5 pts.
Obligacions dels Censors de Comptes. Articles 8l i 82.
Controlar, autoritzar i signar els llibres de comptes.
Oblieacions del Cobndoz Arlicles 83 a 89.
Sota les ordres del Dir€ctor. Responsable de la recaptaci6 de les quotes mensuals
d€ls associats. t-a Junta Directiva defineix el seu sou, que aprova la Junta General.
Dissoluci' de la Societat o separaci' d'algun individr. Afticles 90 i 91.
M€s de deu individus poden decidir la no dissoluci6 de l'enritar. Les baixes volun,
teries o e\\pulsars no tenen drer a cap reclamacio.
Aplicaci6 dels.fins del Mont de Pietat. Artictc 92.
A la previsi6 de subsidi per enfermetat o detunci6, a Ia compra de marerial quirursic, als honoraris mddics i del cobrador i a la compra de material d'adminisrraci6.
t2t
Soluci' de conflictes. Pau i uni6. Article 93.
Les qiiestions no pr€vistes en el reglament, es resolen mitjanqant dos individus nomenats per la junta Directiva i altres dos individus nomenats pel germa agraviat. Cas
de continuar la discdrdia, els quatre nomenaran un altre individu o, per sort, entre
Viatic i funeraL Arricles 94 ^ 99 .
El Viatic s'acompanya per quatre individus amb blandons
Els ditunts s6n acompanyats per vuit individus amb blandons, quedant ex€mpts
les juntes directives sortint i actual.
Aquest Reglament subsliiuia I'anterior de data 23 de mar9 de 1877, aprovat p€l Sr.
covernador. Ibanez de Ald€coa.
El va signar el 12 de gener de 1927 el Sr. Governador, J. Milans del Bosch
Figuren com a signants per part del (Mont de Pietat, de Sant Vicenq Martir de Mollet del Valles, el seu president Sr. Joan Cordi i Ventura, el Sr. Pere Soldevila, el Sr.
tsidre Esteve, el Sr. Ram6n Ros, el Sr. Amadeo Sans, el Sr. Vicenq Mutg€, el Sr' Jaume
Pi, el Sr. Manuel Monle6n, i el Dr. Santiago Tiff6n.
REFERENCIES BIBLIOGRAFIQUES
Tun6n de Lam, dtutori.a de Espafla. Volum 8. Afianzamiento y dcsplegamiento del sistema liberal, per Casimir M^rti, pAZ.2l2,214,232,247.
Tun6n de Lara, Aistona de Espafia.volumen 8. La 6poca de la restauraci6n, panorama
politico-social, 1875'1902, per Josep M.\" Jover Zamora, $g 341
Pierre Vilar , H istdria de Catalunya. V olum V . El temps dels moderats, pag. 323.
Pierre Vil^t, Histdria de Catalunya. Volum VI, La restauraci6.
D iccioltari d'H istdria de catalunya. Edicions 62 , phg. 7 2a
Llibres d'Actes del \"Mont ale Pietat, de Sant Vicenc Martil.31 de marq de 1877 a 9 de
iuliol de 1933. Arxiu de la Societat de Socors Mutus de Mollet del Vallds.
L'ENSENYAMENT p0eI-rc pRIMART
A MOLLET OBT- VRI-I-PS
DURANTLA rra. RBprgLrCe Q%t-t936)
Joan Corbaldn Gil
Durant el primer terg del segle XX sorgeixen amb forga diversos moviments escolars de Renovaci6 Pedagdgica que tindran la seva empenta
durant la IIa. Repfblica i molt especialment a Catalunya. Seri aqui on
personalitats tan destacades en el m6n de la pedagogia com la Rosa
Sensat, en Joaquim Xirau, I'Aflur Martorell o I'Alexandre Gali, entre
d'altres, podran desenvolupar un treball de.,renovaci6', (conegut com
Escola Nova), treball que ja s'havia iniciat en els primers anys del segle
(principalment a la ciutat de Barcelona, amb projectes recolzats pet
l'Ajuntament de la ciutat i per la Mancomunitat de Catalunya) i que es
van veure truncats durant la Dictadura (1923-1931).
Amb I'adveniment de la IIa Repfblica i la pujada al poder de les forces d'esquerra, es produira un importantissim canvi en matdria d'educaci6. Destacaran per la seva tasca en el Ministeri d'Instrucci6 pfblica
(MIP) personatges tals com Femando de los Rios, Rodolfo Llopis o el
mateix ministre Marcel.li Domingo amb el seu Pla de Construccions
Escolars. Domingo pretenia pal.liar amb aquest pla la manca de llocs escolars mitjangant la construcci6 de noves escoles (durant el bienni l93l1933 se'n van crear unes 7.000) i, conseqiientment, la creaci6 de places
de mestres (unes 14.000) per a cobrir-les. A mds, es va incrementar el sou
dels docents, es van crear facultats de Pedagogia, es va comengar a introduir a les escoles el lalbisme i la coeducaci6, es va incrementar el nombre
d'estudianls d'ensenyament secundari...
Per la seva banda, a la Generalitat de Catalunya i pel que fa a l,educaci6, va destacar, a mes dels pedagogs esmentats ante orment, el seu
conseller de cultura Ventura Gassol pels seus projectes sobre la regulaci6
de I'ensenyament en catali, el Decret sobre el Bilingiiisme, la creaci6
d'una Escola Normal (una escola de mesres) Catalana, ...
123
\\o obstant tot aixd. els verilables afli[exs d aquesls pelits iquolidians
canvis educatius caldrA cercar-los dins les escoles, entre el professorat
(tant en el ja existent com en el de nova formaci6), en els ajuntaments i
en I'actitud dels pares. Aquestes transformacions no apareixen de cop ni
amb la mateixa intensitat a tot arreu. La tradici6 \"pedagdgica renovadora\" existent a Catalunya es localitzava, principalment, a la ciutat de
Barcelona. Panint, doncs, d'aquesta premissa, el present treball preten
evidenciar els canvis qualitatius en matCria d'ensenyament priblic primari
que es produeixen a Mollet del Vallds durant el periode 1931-1936, amb
I'aribada de la IIa. Repiblica i de la Generalitat de Catalunya.
En aquesa epoca que ens ocupa Mollet del Vallds 6s una poblaci6 bdsicament agricola, propera a Barcelona, que es troba immersa en un pro_
c6s de crcixement econdmic important (desenvolupament industrial) i demografic des de finals del segle XIX. La seva poblaci6 era el 1930 de
5.527 habitants; el 1933, de 6.123, iel 1936 en comptava 6.219. La seva
poblaci6 activa el 1932 eta de 3.211 persones, el 4 7, de les quals eren dones. Per sectoG de producci6, el primari (agricultura i ramaderia) comptava amb el 46,7 Vo de Ia poblaci6 activai els sectors secundari (indfstria i
construcci6) i terciari (administraci6 i serveis) estaven for9a igualats amb
un 26,3 9o i vr 2'1 Vo. Amb aquestes dades no seri d'estranyar Ia gran influCncia que tingueren a la poblaci6 les forces d'esquerra mitjangant la
Uni6 de Rabassaires (sindicat agricola) iel Centre Catala Republic,L,
grups vinculats a I'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
El 1931, quan s'inicia el periode republica, Mollet del Vallis comptava amb la segiient infrastructura en matCria d'educaci6: una Escola
Graduada (els Col.legis Nous), inaugurada el mes de setembre del 1925,
de caire priblic, amb una secci6 per a nens i una altra per a nenes amb tres
graus cadascuna, un \"luxe\" per a la poblaci6 ja que a Catalunya nomds el
8 o/\" de les escoles ho eren de graduades, essent totes les altres unitiries.
Com a complement existia un parvulari municipal. Cal esmentar
I'existdncia d'una escola pfblica unithria que hi havia a Callecs. Al llarg
d'aquests anys es van arribar a comptabilitzar uns l0 centres privats m6s.
En tots ells s'impartia ensenyament pdmari, exceptuant el parvulari de la
senyora Rosenda Fullerachs. Durant I'any 1932 va iniciar les seves tasques docents l'Acadamia Mollet, un altre centre privat, desprds de superar diversos entrebancs legals amb I'ajuntament. Malgrat que no apareix
referenciada en la documentaci6 municipal consultada, existeix al poble,
des de comeneaments de segle, una escola de religioses (de Sta. Maria de
Lestonnac) per a nenes.
124
Les dades existents sobre el nombre de nens i nenes escolaritzats durant aquest perfode s6n poques i basicament fan referdncia a I'Escola
Graduada- No obstant les xifres que s'han trobat sobre el curs l92g-29
ens poden donar una lleugera idea de la situaci6, malgrat la manca de da
des generalitzada:
*Escola de nens de D. Emili Ninou
*Escola de nenes de Da. Carmela Arhuss)
*Parvulari de Da. Rosenda Fullerachs
(*) Centres privats
Font: Arxiu Histbric Municipal de Mollel del V. (AHMMV)
Aixi doncs, pel que fa a les dades, l'escola estatal durant aquest periode (1931-36) oscil.la entre uns 340 i 450 alumnes. Aquesta xifra es va
veure notablement incrementada durant I'etapa de la guerra civil, 1936-
1939, amb I'arribada d'un important contingent de 91 escolars que fugien
del front bCl.lic. La ritio d'alumnes/professor es va anar incrementant des
dels 60 alumnes dels primers anys fins els 70 (i m6s) dels datrers cursos.
No obstant l'existdncia de tantes institucions educatives. una de les
preocupacions mds importants de I'Ajuntament va ser la de comptabilitzar i escolaritzar el major nombre possible de nens i nenes (els alumnes
dels centres p.ivats no van poder ser comptabilitztats, malgrat els esforgos municipals en aquest sentit). Un problema que sembla molt greu i
que ja s'adossegava des del segle anterior (a Ia provincia de Barcelona es
calcula que un 40 70 dels infants no estaven escola tzats durant aquest
periode), accentuant-se durant la guerra. El municipi va intentar resoldre
el problema, d'una banda, pagant anualment 1.000 pessetes m6s als mestaes a canvi que aqllests acollissin en les seves aules el major nombre
possible d'alumnes (uns 70 per classe) i, d'altra banda, amb la creaci6
d'estudis noctums.
Seguint la documentaci6 oficial, una de les primeres mesures adoptades pel consistori republici va ser la creaci6 del Consell Local de primer
Ensenyament (CLPE) -acta de constituci6 del 9 de desembre del l93lAquest Consell va ser I'organisme encan-egat de posar en prdctica la politica d'ensenyament del municipi d'esquerres, demostrant la gran preocupaci6 existent a l'Ajuntament i en el conjunt de la poblaci6 pel que fa a
221 alumnes
I l0 alumnes
132 alumnes
46 alumnes
90 alurnnes
MATRICULA ESCOLAR A MOLLET DEL VALLbS - CURS I92S 29
Escola Graduada (secci6 nens)
Escola Craduada (secci6 nenes)
125
I'ensenyament. El CLPE estava constituit per sis pe6ones: un representant municipal, dos parcs, dos professors de I'escola graduada (generalment els directors de les dues seccions existents) i el metge-inspector del
poble.
Al principi la seva creaci6 no va implicar un canvi radical pel que fa a
I'ensenyament, perd a la llarga si que va comportar un control forga exhaustiu dels mestres i de les escoles, pdncipalment la \"Graduada\"i seria
convenient recordar que, durunt una bona part d'aquests anys, el professorat de les escoles graduades va ser el mateix que ja havia estat exercint
a l'etapa de Ia Dictadura; el canvi de personal no va ser un fet definitiu en
la millora de l'ensenyament. A finals d'aquest pdmer curs (maig-1932) el
Consell \"suggereix\" al professorat de I'escola piblica una sdrie de \"normes per al bon funcionament de la [escola] graduada\" . exposar els reballs realitzats pels alumnes al llarg del curs i la creaci6 d'una associaci6
d'ex-alumnes.
El CLPE no repara en sol licitar material per al centre tant pel que fa al
MIP (miquines d'escnure, laboratori de fisica, \"llantema de projecci6 de
cossos opacs\", llibres per a formar una biblioteca escolar...) com a la
Generalitat de Catalunya (es demanen llibres a les Missions Pedagdgiques)
i a I'ajuntament (mobiliari necessari i articles m6s bisics). Aquestes sol li
cituds de material semblen reflectir molt clamment que I'ensenyament, en
general, depenia del govem central i no de la Generalitat, tal i com en un
p mer moment es pretenia des de la Generalitat de Catalunya. La manca
d'un pressupost catali propi es va deixar notar, especialment despr€s de
I'aprovaci6 de I'Estatut per les Corts I'any 1932, i bisicament pel que fa a
educaci6, (malgrat aixb, el percentatge del pressuPost destinat a Cultura
per la Generalitat era una mica mds alt que el del govem de la Repfblica).
El govem central es reservava el dret a legislar en aquest camp i deixava a
la Generalitat la facultat \"de crear y sostener centros de ensefrarlza en todos los grados y 6rdenes que estime oportuno, siempre con afeglo a lo
dispuesto en el articulo 50 de Ia Constitucidn, con independencia de las
instituciones docentes y culturales del Estado y con los recursos de la
Hacienda de la Generalidad, dotada por este Estatuto...\" (article 7d de
I'Estatut d'autonomia aprovat per les Cons el 1932), com qualsevol altra
instituci6 priblica o privada. A m6s, I'Estat garantia un sistema d'escola
unificada (en un intent de garantir la igualtat de drets a I'escola per a tothom; no hi podien haver distincions ni per motius religiosos laibisme-, ni
de sexe -coeducaci6-) per a tot el territod espanyol (article 48 de la
Constituci6) i es reservava el dret de crear institucions docents de tots els
graus en I'idioma oficial de la Repriblica, aixi com \"la suprema inspecci6n\" (anicle 50 de la Constituci6).
126
Les funcions del CLPE, segons el seu llibre d'actes, van ser les
segiients:
- Elaborar el calendari de vacances escolars d'acord amb les directrius
rebudes des del MIP i el Consell Provincial d'Ensenyament Primari
(substitult el 1933 pel Consell Regional de Primer Ensenyament), a m6s
de procurar que els diferents centres pdvats de la poblaci6 el complissin
per tal d'evitar diferbncies d'ensenyament entre els centres pfblics i els
privats. El calendari escolar i el seu compliment seri una font de conflictes com veurem mds endevant.
- Tenir cura que els mestres que treballaven en els cenffes p vats
comptessin amb la titolaci6 exigida per tal d'exercir el magisteri.
- Vetllar pel bon funcionament de l'Escola Graduada (tant pel que fa a
material escolar com a nivell pedagdgic).
- Es van donar dive.ses indicacions (les quals tamb6 es van fer directament des de I'ajuntament) per tal d'afavorir I'ensenyament laic en l'escola piblica, recordant als mestres que en matO a d'ensenyament religi6s
s'havien d'atenir a les disposicions del MIP.
- Havien de procunr les vacunacions i revisions necessdries i oportunes per als escolars; cal recordar que un dels components del Consell era
I'inspector-metge de la poblaci6; durant aquests anys va ser el doctor
Bonaventura Puigcerc6s.
- Sol.licitar la provisi6 de mestres en cas de vacants i procurar que en
tot moment les classes estessin ocupades per un mestre substitut mentre
no arribava el titular; aixi mateix havia de donar possessi6 del cirrec als
mestes titula6 quan aribaven.
- Regular el proces de matriculaci6 dels nens i nenes en edat escolar
per tal d'evitar suspicicies entre la poblaci6 (cal recordar el problema de
la manca de llocs escolars).
- Controlar el pressupost d'educaci6 destinat per l'Ajuntament a l'escola priblica i les despeses que es produr'en.
- Organitzar xerrades i conferencies sobre diferents temes d'interds
cultural; a m€s, es va procurar I'organitzaci6 de cursos d'ensenyament
del catalaL per a la poblaci6 en general (6s obvi assenyalar que havien rebut el seu ensenyament en castella). Aixd implicaria que alguns dels mestres de Mollet del Valles al comengament d'aquest pefode ja feien servir
el catale com a llengua vehicular, i gaudien dels coneixements necessaris
per a impartir-lo. Poc temps desprds la documentaci6 de I'Escola
Graduada passari a ser en catal)L: horaris, programacions, treballs
d'alumnes..., confirmant aixi que el catalA era la llengua que s'utilitzava a
12-7
I'escola (veure Annex). Er aquest mateix sentit, cal indicar que I'ajuntament de Mollet del Vallds no es fari soci institucional de I'Associaci6
Protectora de I'Ensenyament en Catal)r fins el 22 de mary del 1934' quan
les forces politiques de dretes havien ocupat el govem centml i es veia
perillar l'autonomia catalana i el que aixd comportaria (actes dels Plens
Municipals del 2 idel 29 de mars del 1934).
- Tamb6 es pot deduir que una altra funci6 del CLPE era la de controlar el professorat (igual que en dpoques anteriors) que no era afi als interessos del consistori.
Tomant al tema dels conflictes escolars que protagonitzir el CLPE durant aquest periode, cal esmentar que aquests aparegueren sovint per
qiiesti6 de les vacances escolars, especialment les de primavera. El CLPE
s'enfronti als diversos centres privats que no complien el calendari i tamb6 als consistoris de dretes (1934-1936). El punt Algid d'aquests conflictes es va produir durant I'abril del 1934, amb I'obertura d'un expedient,
sancions econdmiques i posterior tancament de I'Academia Mollet entre
els dies 5 i lO d'abril. La documentaci6 existent a l'Arxiu Histdric
Municipal sobre aquest conflicte 6s molta i variada (notificacions de tan
cament, multes per no fer cas de les indicacions de I'ajuntament, canes
d'alumnes sol.licitant que no es tanqui I'escola per tal de no interrompre
Ia seva formaci6 acadbmica, la resoluci6 del Jutjat de Gmnollers en la
qual es declara innocent el Sr. Arcadi Vifras, director i propietari de
I'Acadbmia. (veure Arrer).
Tambd seri important la tasca d'oposici6 que des del CLPE es fa contra els ajuntaments de dretes, i que resta reflectida en les actes existents
per al periode que va des d'octubre del 1934 fins el marg del 1936' i tamb6 amb les vacances de primavera del 1935 com a motiu de fons. Aquesta
activitat opositora del Consell s'ent€n, ja que durant aquesta epoca Joan
Castells continuava sent el seu president. Joan Castells era membre del
\"Centre Catale Republica\" de Mollet del VallCs, forqa afi a I'Esquerra
Republicana de Catalunya, i va formar part del primer ajuntament republice com a regidor i responsable municipal en el CLPE, del qual va ser
escollit president; en aquests moments (1934-36) en Joan Castells havia
deixat I'ajuntament i es trobava al Consell com a representant dels pares
Aquest fet demostra la forta implantaci6 en la localitat de la forEa politica
que representava.
L'escolaritzaci6 i I'educaci6 dels m6s petits va ser una de les m,Lximes
preocupacions de I'ajuntament. Durant el curs 1933-34 el parvulari muni
128
cipal va ser integrat a la xarxa d'escoles pfbliques i el consistot es va
veure en Ia necessitat de crear-ne uns altres de municipals. Aixi doncs,
l'ajuntament es va veure en la necessitat de condicionar diversos locals i
haver de pagar un lloguer per aquests (amb I'increment obligat del pressupost d'educaci6). Pel que fa al tipus d'ensenyament, en la documentaci6 municipal consultada s'esmenta I'existdncia de diferent material
\"montessori\" (sense especificar el tipus) en els parvularis de la poblaci6.
La infludncia de la pedagoga italiana Maria Montessori i del seu mdtode
d'ensenyament va ser molt important a Catalunya des del comengament
de segle, participant activament ella mateixa en diversos congressos, cursos i escoles d'estiu celebrats a la ciutat de Barcelona ja des dels temps
de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923). Els parvularis de Mollet
del Vallds no van ser una excepci6, pel que sembla, a aquesta innovacici
pedagdgica.
Cal afegir a la manca de places escolars la situaci6 en qud es hobaven
els \"Col.legis Nous\". Foren inaugurats el setembre del 1925, amb un cost
aproximat de I2O.0OO ptes. segons les difercnts i inegulars dades oficials
de l'ajuntament dictato al (el crddit demanat es va acabar de pagar durzrnt aquests anys de la repfblica). A partir del curs 1932-33 s'han de fer
nombroses i urgents reformes degut al seu estat de deteriorament. La
manca de places escolars i el deteriorament dels \"Col.legis Nous\" va portar als diferents ajuntaments de la poblaci6 (tant d'esquerres com de dretes) a demanar la creaci6 d'un nou centre escolar i la rcstauraci6 continua
del \"vell\" edifici. El nou centre escolar no arribaria fins desprds de Ia
Guerra Civil; durant aquesta es van haver de condicionar nombroses instal.lacions del poble per tal d'acollt i donar ensenyament a tots els nens i
nenes en edat escolar, tant els del poble com els exiliats.
Ifs diferents obres realitzades als Col.legis Nous durant el curs 1932-
33 van donar peu a un greu enfiontament entrc Joan Castells i Guillem
Vigo (mestre de la graduada de nens des del curs 1925-26). En Guillem
Vigo va acusar al president del CLPE (en Joan Castells) d'haver \"camls
immmoralitats en els \"gastos\" que s'havie fet en I'adquisici6 de material i en les obres de I' escola\" (acta del CLPE del 12 de marg del 1933).
Un debat entre ells dur.mt una sessi6 extraordinbria (la del l2 de marg del
1933) del Consell Local va mostrar la popularitat de Joan Castells al consistori i ente els components del CLPE, i les enemistats que despertava
en Guillem Vigo. El doctor Puigcercds diu d'ell: \"Es molt simpbma c
que ja des del sr. Garreta, passant pel sr. Alzina [antics directors de la
secci6 graduaala de nensl i tots els altres senyors mestres, sempre ha sigut la queixa contra el sr. Vigo [...], la convivincia amb el sr. Vigo ha
129
estat impossible\" (de la mateixa sessi6). El mateix alcalde Feliu Tura in
terv6 dient que se I'ha de perdonar, perd en cas de reincidir el consistori
intervindria per evitar-ho. Els comptes estan correctes i demosren la innocencia de Joan Castells. Poc despres d'aquest incident va quedar vacant la direcci6 de la secci6 graduada de nens, i per unanimitat del CLPE
es decideix nomenar interinament al professor Andreu Sis6 \"ia que en
sentit popular no es vol fer lliurament de la direcci6 al sr. Vigo, ja que
no mereix la confianga de cap organisme local, ni dels nens de la gtadua&1\" (acta del CLPE del l5 de juny del 1933).
En aquest sentit de control i de simpaties del CLPE, s'ha de fer referdncia al de la mestra de l'escola unitiria de Gallecs. Aquesta demana
permis per a anar a uns cursos de perfeccionament (se suposa que seria
algun dels molts cursets de reciclatge que es feien a Barcelona i que
comptaven amb el conseotiment de les institucions educatives de la
Generalitat) i deixa a cArrec de I'escola com a substituta una senyoreta de
Mollet. El CLPE li denega el permis ja que la persona que I'ha de substituir no reuneix els requisits legals per a rcalitzar aquesta feina. No obstant aixd la mestra marxa a fer el curset, i com a conseqtiCncia haura
d'abandonar I'escola dos mesos desprds (actes del CLPE del 24 de setembre i del l7 de novembre del 1993).
Una de les maiors preocupacions dels diveros consistoris, aixi com la
del CLPE, va ser la seguretat dels nens i nenes de la poblaci6. Per tal
d'evitar riscos innecesaris I'ajuntament concedeix subvencions per al
condicionament de les instal.lacions del Sport Club Mollet (camp de futbol i dutxes dels vestuaris) per a que els nens en gaudissin tant en hores
de classe com fora de I'horari escolar. En aquest mateix sentit caldria esmentar les \"semi-coldnies\" d'estiu. Aquestes consistien en la realitzacid
de diverses activitats (m6s o menys ltidiques, m€s o menys educatives)
organitzades per un grup de mestres per als infantsi durant els primers
anys nom6s matins i despr6s s'allargarien fins a les tardes. Tamb6 es realitzaven \"coldnies\" d'estiu consistents en portar un grup de nens i nenes
d'un lloc deteminat a passar dues setmanes a un lloc diferent (mar/muntanya; poble/ciutat...); Joan 5016 Tura recorda que alguns escolars molletans varen estar a Arenys de Mar, Malgrat, Moii...; una part del preu estava subvencionada per I'Ajuntament (entrevista a Joan 5016, desembre
del 1987). Els nens i nenes de la poblaci6 realitzaven de tant en tant i durant el curs alguna sortida a Barcelona (veure Annex).
Un altre aspecte que cal tenir en compte €s l'actitud de I'ajuntament
vers el professomt de I'escola pfblica. Durant aquest temps es decideix la
130
construcci6 de 6 vivendes per als professors de l'escola graduada amb
uns arguments forga convincents: d'una banda s'aconseguia arrelar el
professorat al poble, de I'altra l'ajuntament incrementava el patdmoni
consistorial i s'estalviava el pagament en concepte de vivenda de 50 ptes.
per professor i mes. S'estimula el treball d'aquests meshes incrementant
de 50 a 100 pesssetes mensuals (durant els lO mesos que durava el curs),
a canvi d'augmentar en una hora les classes i intentar escolaritzar, com ja
s'ha dit, el major nombre possible de nens i nens. De fet, una de les partides pressupostiries m6s importants de I'ajuntament molletd seri la
d'Instrucci6 Piblica, que se situare per sobre del g 7, del total municipal.
Alenenr a les explicacions del Sr. Joan Sold Tura i a la documentacid
consultada, amb I'adveniment de la IIa. Repfblica i de la Generalitat trobem que hi ha moltes coses que canvien; especialment \"la manera de fer\"
dels nous professors que es van incorporant: eren m6s oberts, m6s hacta
bles, menys rigids...; els nens veien en ells a \"veritables mestres\" i no els
tenien tant de penic com als anteriors. Ara s'estudiava quelcom m6s que
\"les quatre regles, llegir i escriure en castellA\"; s'estudiava aritmdtica,
geometria, llengua catalana, geografia, histdria, ciencies, dibuix, gimnis,
higiene, civisme, moral, misica... es van crear activitats extra-escolars
com les \"semi-colbnies\" d'estiu. etc.
Sembla m€s que evident que la situaci6 ha canviat forga i en sentit positiu. L'ajuntament, el Consell Local de Pdmer Ensenyament, I'actitud de
la majoria del professorat, la dels pares... van treballar per a millorar la
qualitat de I'ensenyament i intentar inculcar en la poblaci6 infantil els
principis bdsics de respecte, solidaritat i democrlcia. L'arribada de la
Guerra Civil i la Dictadura franquista van acabar amb aquests nous mdtodes d'ensenyament durant molt de temps.
t3l
RIRI,IOGRAFIA
- Arxiu Histdric Municipal de Mollet del Vallcs: Actes de plens municipals,
del Consell Local de Primer Ensenyament i diversa documentaci6 rcferent a I'en
senyament local durant els anys l93l a 1936.
BALCELLS, A.: Catalunya Contempordnea (1900-1939). Edt. Siglo XxI.
Madrid, 1974.
- BOSCH, A.: \"L'alcalde Fo unJ. Notes biogftliques\" , a Mollet del VallCs.
Notes, nUm. 5. Editen Sala Fivaller i Ajuntament de Mollet del VallCs. Mollet del
Valles, 1991.
CORBALAN, J.: L'educaci6 a Mouet del Valles (1923-1939\\. 'frcball inCdit. Bellaterra, 1988.
- CORBALAN, J.i \"Mollet del vallas durant la IIa. Rep blica. El Biennni
Nefre\"; a Mollet del Vallas. Notes, nfm. 4. Editen Sala Fivaller i Ajuntament de
Mollet del V. Mollet del V., 1990.
- MONES. J.: El pensamenl escolar i Ia renova(io pedasdgirc a CatalunJa
(1833-1938). Col.lecci6 Els origens, nrim. l. Edicions La Magrana. Barcelona,
19'7'7
NAVARRO. R.t L cdu(aci6 a CatalunJa durcnt la Ceneralitat l93l - 1939.
Coleccidn Llibres a I'abast. 145. Edicions 62. Barcelona, 1979.
SOL6 TURA. J.. Mollet, una mica d'histbria. Edt. Griificas Aster. Mollet
del Valles, 1981.
- SOLE TURA, J.t Motler, una mi& mh d'hi:rbria. Edl. Crii{lcas Asrer.
Mollet del Vallas. 1982.
132
5.\"
. lrltl
L].n€u.ta.: .;.!clct! gfu.t1o!1., r.il.cctons, traducclons,
ctlncl.! !16rco-qulnlq .s I n.tu!.1!.- 0.o..t\"t\", nroti...\"
Tt!d'
.- Dlot.t, !.il.ccrd, cbnl!, voc.bnldrt,...
.- O.og!.fl! t hlstb!1..- Dlbulr (dcl nltur.1,
v6, d. cb?r.,...) I r.alttzoclonr.
.- L.6tu!. (!l1.ncto!., .n v.u .lta, coD.nt.da,
ANNEX
'!bll.t,2o d. l1.rg d.l 1!3?
NOIES
it. o.nb!!., a' ! nv.n
G.-f
3., horu
Lect!ra! d€ trtorco! eicoLltrs, I cont.. D.r trfa!r6 ! rer atr
^t*'Y
Horaris del 3r. grau de les seccions de nens
curs 1936-37. Fonr: AHMMV
133
1...I 'g';^1^d\"t '\"1^u Ll/ a'wezda44
l;;Ai, to11,( oh)/4t iW ''4b'\"4''--l| \"!\"'4fu
a& ^\"<t^tta-b-.,\";l',t -'l'/ d';'^'' At c/^-) dL'd\"\"-
\"- ^'d-*',.^,-t^*
dXa Jn;'^tt f )\" 4\"
uL'atz*t ay-1t,t^' ^\"A-'6h-\"\"'e)-\"^^'; d f^r a\"xa
' , ,-;'Urtu aAil)\"'n- *U -|\"''\"t^-t l\"t \"t'
* u.^1,-;.;a* ,.-
e'\"t:\" 4-4';'**.4t\"L\"\",
'.^tu) t, -'n\" Ll--a' 4ottu* t^-^\"lt f2-l\"/t\"
* 2,;*^4 '; r* a.\"'-^I lul'u\"-t\"Q T!lz\"'1t\"'
)u Qonl't'; t-.t o.'^t'\"- a';'ut\"\"'\"e\"+ z) p t' aPat-'
\"..'b-\"\"L'f t \"fj.,& /'2la7';''\"aa\"'+' lov ta'
/r' 4-.ht'-\"y). f',il4afua-,a'Ab n a^'-nu\"\"'zJu '
,\".,t 11\", k L,l;,\"/'1\". /.; l^-/
do.4 2tt t'Oo i Vo'ttt r\"4rota-n-J d\"Lt*
n^n d&;*t; \"^ ;eP*lq\"lat,.,^<;u,,.,,it'al )z Ja^.4,i' ln-Lr-rL/ e^L i
.bh uil;-\"\"ht< *\"\"n\"'h '
V, c, .'az-./-'J\"rlz^-rJtzll.
Fragment d'un treball escolar' realitzat en
una excursi6 a Barcelona Fonrl
catata, que descriu
134
P.d int rior r.r r.dj!.r.r. r.!tsJi. .
N,i -.
S.reit tct .t Fecn.nt d. td i
ot, '!d.^.n tobt .
in'p.'oda dt Stnyot - - rjotiL llh!! fr.t _---:=
,ardrrckd. !!.-ue4t. !1r ..od!.. d. tic.d..! .9
il];,:&,d \"i .? t;lI\".I i}is',9?tLp;i;i-ii-o-j;qiir
EQ
_
n9ll4! cr ldlolla -::-:
uLr
t,.. I
tr. d.bo {.J.r. t &rr .r!.a.crc L Elt d. or.! Dp.!., rrD!r..ta.
. Doa ^r..alc tt!.. tFr D.t.l ll..r& a. rcll..t.l.{1. .ar. <t .l!!t
d.I .to rilttro, .a..urlJlErt..bo r..Rr,r, ..E.d. L ..._&^:Iirj
.u lrlora. rcr .l cttsdc ltaa,rr..!orD*tt.. 1.. !!l!rt.. I.s.r... l
R.!1L.. al .rD..rt.!!. .rtlDl . dr.!, colDor.c!6. .urlctr.l D.t .-
ri!c!. d.l JEA.Co r$t.!9.1 d. dtcbo ,!.blo,..!..!ril!.!.t6r d. t.,
0t....t. r...olu.t6a t.r. r! .o.cl6l..t.
, .Ertrel.ato.
l.l poF..t. 6t ..!t.qct.r6.a1atttro..otc Ju,ss.do.I; D!o.s..to.Er.ll'
y rrt@. JorQulN sEaa No- Rubrl..do.publrcod. .q .), dl. d. .q ,.cb3._
d. lo! .dt.c..t.o!.. o qu. a. !.fi.!o t
.on.!. y !u!to 1o. .f.cto! ploc.d.ar... !.aio
.:pt<t..I pr...trt. .n C!raolt.!! . di.z y ou.v. d. !.br.ro d. DII no
-)>r-; a,a-*
Documentaci6 diversa sobre les <vacances escolars> que no va
realitzar I'Academia Mollet (multa i resoluci6 exculpaldria
del iutjat de Granollers). Font: AHMMV.
135
rrrbttlJllxlr! rr.^sr...r!lu $g/l/!a a. la aslco!-ollll lt' EFolt!
lrldr &g$ rat.. l0 ..r! a. ldbl.
L. a-t.ol.hl. ,ar.rl. .!a{&t r! D.l,l .rt rl.r!.
.ol. .r .t r.lr.rt aI r..&. i. lola lrrartla qr. D!a- a
oal,.t !. !r.Da rl lddllor.D!. rt.!i {lr. cr$.!r6 t-tr .L
tqf.ata pc a-r$ l. a3r. 1..{a.
tC,. ac. Flat. al6 a. t tt...al ..1$...! a.aloa'iln t'l! rEi lal Drlfaarclal a aQtf .l r.l.!l.f lotaaaart t.! rl !6-l alrolo$.aot a. lr a-l.o$rr..
tt 4&cr.r akc'A - tt',arc tr t.'.. r taatl!!.r a L !-t.otbst. r tt Ca qEa d tiroo.rqr. t!! af tt!.
r.r drr $rl| rr,rau.!;o .i. tntGlrrlcl r!t6a .a oo.itoldtr tE
loarar oahltt ..6{lll..ar! L lsor.
E' r!ot...or.! aa h 8.d,.ot&1. t-Elq-.! De lit
..!toa.{.. hrll. noc.,lottactat toD{.ro6r Ddaala t a&
r.!Ff. t.iln. t..cl.Dr,Pi!. 1...1.l. r P.d( o.!olr,thatrd u!. rasrtd t roo!{.rd Ed.E dl!.otd I ..6r€t.tl aa lr
8-.fogllott d. 6r!.tt!er. lt !t.s. t aruU odol..
a'i9!fl| .f ..gu.at t !.rt I th . ..rqlr cul' rlt
.l on!. a. h S-lootbor.r
0rut00lolrA {,1 6rlo
O!a,'-ltt.6. p.r I'4..1-l6tt..lr ljut.Dlt n.
toLE! {.1 Yr.Llts .
lra ?rr.a..r a.n.! r.tt..o t.r .l
l.. Fri!.. .tool-r.olF.[t uo oe
vt a'aatlvt!.t I d.61qr1... l !t
.l at ..Er t l. t.r.r. D.t . .*iJ.
Primera pagina de la memdria setmanal de la <semicoldnia'
d'esliu del 1936. Font: AHMMV
136
SANTIAGO PADROS I ELIES
Pintor, mosaista i vidrier
.Ioan Ventura i Mavnou
Perfil humi i artistic
Neix a Terrassa I'any 1918, on curs)L els estudis elementals i de
Batxillerat a les Escoles Pies, en les quals rebrd i assumiri una formaci6
religiosa que el marcare en molts aspectes de la seva vida. (Fora zq ,l).
Terrassa, com a ciutat fabril i activa. Ii dona indirectament una inquietud de treball i d'acci6 constants que ho fari servir per buscar, dins
dels imbits artistics, diversos camins hns a portar-lo a I'estudi i prdctica
de la pintura.
Li interessa vivament, des de jove, tot el conjunt de l'acrdpolis de
l'antiga Egara, formada per les esgl6sies de Santa Maria i Sant pere, i pel
Baptisteri de Sant Miquel, amb un conjunt de mosaics paleocristians, pintures prerominiques i rominiques, amb taules pintades per Jaume
Huguet, Jaume Cirera, Guillem Talam i Lluis Borrassi, embolcallat tot
per una arquitectura romanica amb vestigis visigbtics.
En aquest conjunt, un dels millors d'Espanya, s'ha de suposar que hi
trobi un mirall per al desenvolupament de la rcsta de la seva trajectdria
professional, una linia artistica basada en el classicisme i en I'humanisme.
rurroa I any ryJo, comenga la guelra crvll, te t6 anys I pren posrclo
per un bendol. Ho fa pel sector nacional, travessant el front i prenent part
Arriba l'any r936, comen9a la civil, te t8 posrclo
en la contesa.
Acabada la guera civil, es replanteja la direcci6 de la seva vocaci6
artistica i comenta els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de
Barcelona, perqud li sembla que pot, aixi, enriquir la visi6 i amplitud de
la seva vocaci6 a la pintura.
L'a\\y 1943, quan nom6s t6 25 anys, €s designat membre de la
Fundaci6 Alexander Von Humboldt, i va ser pensionat per aquesta entitat
137
alemanya, a I'escola de Kronemburg, dirigida pel gran pintor Wemer
Peiner. S6n els anys de la seva formaci6 definitiva, i rcp ensenyament en
els tallers dels escultors Georg Kolbe, Amo Brecker i Joseph Thorak,
mentre viatja infadigablement, per a coneixer I'art, a les ciutats d'Alemanya, Austria i Txecoslovaquia.
El 194'7 , en plena activitat creadora, d6na un tomb a la seva trajectdria artistica i comenga a interessar-se plenament pels mosaics. Passa una
temporada a Venecia, Roma i Rivena, on, sens dubte, hi ha els millors
mosaics d'Europa. Tornant d'ItAlia, entra dins I'drbita intel'lectuaL
d'Eugeni d'Ors, del qual rebri una infludncia noucentista molt intensa 1
pellnanent.
Se li reconeix immediatament
posar a la sala especial \"Sal6n de
la seva vilua artistica i 6s invitat a exlos once -. re\\ervat nomds a gmns artisDefinitivament s'instal la a Terrassa i obre el seu estudi; de mica en
mica va deixant I'escultura i la pintura per dedicar-se al mosaic i, posteriorment, als vitralls.
Es una etapa de gran activilat en el laller per poder complir amb els
encerrecs que li venen prhcticament de tot arreu, bAsicament de les esgl6-
sies en periode de reconstrucci6 degut a la guera.
T€ necessitat d'obdr un taller de mes amplitud i funda, a Molins de
Rei, la manufactura de vidre ReSio Pistrira, segons I'estil de Murano.
L'any l95l se li encomana el projecte m6s gran de la seva vida, que
€s Ia decoraci6 de la cipula central del <Valle de los Caidos>). Per poder
dirigir aquesta obra, i les que diigeix per diversos indrets de l'Estat i de
Madrid, instal.la el tercer taller en la prdpia capital.
Durant els segiients anys treballa per les principals catedrals' edificis
priblics, paniculars, obres civils i oficials, d'Espanya i tamb6 de I'estranger, com Pueno Rico, New Jersey, India, etc...
El 2 de maig de l97l mori en trdgic accident de carretera al Vendrell
(Tarragona), a I'edat de 53 anys, en plena carrera professional.
Malgrat haver mort en una edat prou jove, ha deixat una extensa relaci6 de treballs i obres que, com a exemple i no pas de manera exhaustiva.
s'exposa a continuaci6.
r38
r!4,:, i
f . ?,,-tr'+7--'
Srnriaso Padr6s i Elias.
Rerral a la mina de plom. realitzdt
cl 1959 per Revello de Toro.
trm
,.'
139
Obres realitzades
1939 Pinlura mural. Capella Cermanes Carmelites. Terrassa.
1939 -Pintura a I'oli, a les Escoles Pies, Terrassa.
1941 -Tela en or i sdpia de la Llar dels Ex-combatents, Terrassa.
1942 Pintura al tremp. Finca Valldbda, Manresa.
1943 Decoraci6 mural. Esgl€sia de Sant Joan, Berga.
1944 -Retaule a l'oli. Capella del Col.legi, Caldes de Montbui.
1944-Mosaic. Consell Superior d'Investigacions Cientifiques, Madrid.
1945 Mosaic. Col.lecci6 Joan Joly, Matadapera.
1945 Mosaic. Cementiri Nou, Terassa.
1946 -Mosaics. Tron de la Mare de D6u, Monestir de Montserrat.
1946 -Mosaics. Santuari del Miracle. Solsona.
1947 -Mosaic, Seminari Conciliar. Barcelona.
1947 -Mosaics. Monestir de Montse.rat.
1948 -Mosaics. Ermita de Sant Crisrbfol i Col.lecci6 Manuel Echevarria,
Vilanova i la Geltni.
1948 -Mosaic. Museo de la Catedral, Santiago de Composlela.
1948 Mosaic. Col.lecci6 Antonio Oriol, Buenos Aires.
1949 Mosaic. Col.lecci6 Edouard Maire, Ginebra.
1949 -Mosaic. Esgl6sia de Sant Miquel, Molins de Rei.
1949 -Cripta del Terg de Nostre Senyo.a de Montserrat.
1950 -Mosaics. Fabrica Sanllehi, Terrassa.
1950 -Mosaics. Ciutat Universidria. Madrid.
1951 Mosaics. Recintes Esgldsies Romilniques, Tenassa.
1951 -Comenqa la gran cfpula de <El valle de los Caidos>.
1952 -Mosaic. Ciutat Sanatorial Carbonell, Tenassa.
1953 -Vidrieres. Parrdquia Nostra Senyora de Begoiia, Madrid.
lo53 - Mosaic. Parque del Oeste. Madrid.
1954 Mosaic. Vestibul bloc carrer Geneml Pardifras. Madrid.
1955 - Mosaic. Col.lecci6 Camilo Josd Cela. Palma de Mallorca.
1956 -Mosaic. lnstituto Nacional de Previsi6n. Ja€n.
1956 -Mosaic. Teatro Real, Madrid.
1957 -Mosaic. Esgl6sia Nuestra Sefrora de Fdtima, Orense.
1957 -Mosaic. Col.legi Valldemia, Matar6.
1958 Mosaic. Esglesia de Sant Agusti, Madrid.
1958 -Mosaic. Sagristia de <El Valle de los Caidos>.
1959 -Mosaic. Temple de Sant lldefons. Madrid.
1959 -Mosaic. Convent Germanes de la Caritat. Madrid.
1959 Mosaic. Parrdquia Sanatorio de Trillo, Guadalajara.
l960 -Pintura al fresc. Casa del Artista, Madrid.
l960 -Mosaic. Central Hidro€lCctrica E.N-H.E.R., Caldes de Bohi.
l96l -Mosaic. Fibrica Colomer Montmany, Vic.
1961 -Mosaic. Esgl6sia de I'Ascensi6, Pueno Rico.
t40
Vitrall de l'
t4t
l96l . Mo\\aic. Set mosaics murals. Ne$ Jer\\ey.
1962 -Mosaic. Col.legi Sant Joan de D6u, Saragossa.
1962 -Mosaic. Fabrica Loste, Tarragona1962 -Mosaic. Esgl6sia, Tortelavega.
1962 Mosaic. Esgl€sia Parroquial, Corella.
1963 -Mosaic - Catedral, Vigo
1963 -Mosaic - Parrbquia Verge Gran, Torrelavega.
1963 -Mosaic. Esgldsia de SantiaSo de Canes, Sanlander.
l9& -Mosaic. Seminari dels Jesuiles, Bombay
1964 Vidrieres. Esglesia del Pilar, Madrid.
1964 -Mosaic. Faqana edifici carrer Conde Vallellano. Tarragona.
1965 -Mosaic. Parrbquia de I'Anunciaci6' Burgos.
Ia65 -Mosaic. CampeLnar de Sanl Joan de Ddu. Le6n.
I965 -Mosaic. Cotlecci6 Edouard Maire, Ginebra.
1965 -Mosaic. Ambulatori Seguretat Social, Toledo.
1966 -Mosaic. Esgldsia de Medinaceli, Madrid.
1966 -Mosaic. Santuari de Villablanca. A€valo.
1966 -Vidrieres. Col legi del Sagrat Cor, Taragona.
lq66 -Mosaic. Comrssanal Maritim Espanyol. Madrid
1967 -Mosaic. Aeropon de Barajas, Madrid.
1967 -Mosaic. Sanatori Villablanca, Tarragona.
1967 -Mosaic. Pardquia Nostra SenyoB del Carme, Lleida.
1967 -Mosaic. Sanalori Santa Teresa, Arevalo.
1967 -Mosaic. Edifici Plus Ultra, Pamplona.
1968 Mosaic. Saint Patrick Church, Devlava (india'
I 968 -Mosaic. Institu! Secundari, Terrassa_Sabadell.
1968 -Mosaic. Parrdquia de Sant Pere, BurSos.
1968 -Mosaic. Cripta Jefatura Provincial, Tarragona.
1969 -Mosaic. Esgl€sia de Nostra Senyora de Fetima' vigo.
1969 -Mosaic. Laboratoris Pevyra, Molins de Rei.
1970 Mosaic. Banc Hispano_America, Terrassa.
l97O Mosaic. Cripta Cementiri del Pardo, Madrid.
l9'7O Mosaic. Familia Miralles, vilafranca del Penedes.
l97O Mosaic. Presbiteri Esgldsia Parroquial, Clariana.
l97O -Mosaic. Esgl€sia Parroquial, Gomal.
t97l -Mosaic. Col lecci6 J. Chover, Madid.
1974 -Mosaic. Collecci6 J. Segura. Matadepera
142
Altar Major de Sant Vicenq de Mollet.
Mosaic de I'Arc Triomfal.
t43
Ohres a Mollet del Vallis
En la nostra poblaci6 s6n dues les obres conegudes i que estan precisament en els dos edificis mes representatius de la ciutat, una a la Casa de
la Vila, i I'altra a I'Esgl6sia Parroquial.
En algun catileg d'obres fetes per Santiago Padr6s es parla d'un mosaic que pona per titol <<Alegoria> i, com a destinatari, el Casal dels AvisNo s'ha pogut trobar I'obra ni tampoc la seva destinaci6.
El treball fet a I'edifici de I'Ajuntament de Mollet 6s un espldndid vitrall que il.lumina I'escala de l'immoble, amb unes mesures forga considerables i fet amb la tCcnica de m6s qualitat pel que fa a la mateixa resistbncia del parament, que consisteix en abocar el vidre fos entre les diverses separacions, donant-li la forma, dibuix i color desitjat. Aquesta vidriera va ser feta als tallers de Molins de Rei, i el projecte per I'arquitecte
tdcnic Josep Maria Blanch i Esteve. (Foto ne 2).
Quan al treball de I'Esgl6sia, esti situat en el frontis de I'arc principal
que emmarca el Presbiteri o Altar Major. 6s un mosaic, de dibuix classicista, representant una part del cami que ha fet I'Esgldsia des de la predicaci6 de Sant Joan Baptista fins els temps actuals, amb el concili Vatici II.
El proiecte d'aquest zuc va ser del pintor Jaume Busquets i Mollera, i
realitzat en el taller de Mosaics Egara de Tefiassa. (Foto na 3 ).
BIRI-IOGRAFIA
Cran Enciclopedia Catalana. Volum ll. Barcelona, l9?8.
FRANCESC MIRALLES. Hisiria de I'Art Catald. Volum 8- Edicions 62.
MARQUES DF I ozov A.
-
Sa nt i o !' P dLl t ot. \\ i.la i oh a. Edirora Na(ional. I q72.
144
JOAOUIM MIR A MOLLET
Jaume Boix
Vcritablement, els mollctans podcm scntir-nos orgullosos d'haver
tingut l'honor de tenir entre nosallrcs un dcls millors pintors de tots
els temps. La seva pintura, impressionista per excel.ldncia, de seguida va traspassar les frontcres de Catalunya, aconscgui la Medalla
d'Honor a Madrid l'any 1930 i, poc a poc, ha estat reconegut mundialment. No precisament pcrque fos un artista que cs promocion6s
de cara a l'cstranger, com era costum en aquella epoca. Era un pintor d'aqui, de casa nostra, meditarrani, apassionat amb el color. Davant d'una tela es transformava en un guerriller: la paleta era l'escut, i el pinzell l'espasa. Esdevenia magistralment gcnial. Cada \"taca\"
quc imposava, sortia la llum, plasmava cl dibuix, era un geni!!!
Quan no pintava, pensava en cl color i, quan ho feia, s'enfadava
mentre no aconseguia el que lenia dintre seu. Una mica era un <nen
gran,, tot d'una pega! Es trobava molt b6 entre la gcnt de pagesia, era el seu terreny. Era un home scnzill, pcro un gegant de la
pintura.
Quan cm demanaren quc fes aquest article, vaig veure molt clar
que no es tractava pas de fer una biografia d'aquest pintor, (aixd ia
esta molt ben fct per l'Enric Jardi i en Josep Pln.) Sin6 de donar una
breu pinzellada de la seva estada entre els mollctans, Tinc la sort que
els meus avis i el meu pare varen scr veins seus, davant per davant.
Aixd va comportar conviure moltes anecdotes, junt amb molts vilatans del poble de Mollet que, encara que ja havia comenQat a ser un
centre fabril, majoritariament estava dominat per la pagesia dc professi6 i, per aqucst fet, en Joaquim Mir s'hi sentia molt bi. Abans de
passar a relatar-vos fets i anecdotes de la seva rcsiddncia a Mollet,
145
Un dels daraers retrats
de Joaquim Mir.
faig un recull que saplguem exactament I'dpoca que
el tinguerem
de dates, per tal
entre nosaltres6- l -1873. Neix al Carrer de la Ciutal n\" 7 (tocant a la plaqa de Sant
Jaume) de Barcelona. Gairebd cada diumenge i dies de festa surt a
pintar als afores de Barcelona, junt amb amics (pintors tots ells) com
Sunyer, Riera, Nonell, Canals, Pichot. Aviat varen ser coDeguts com
\"La Colla del Safrio (per la quantitat de grocs, ocres i cadmis que posaven als seus quadres). Aixd passava per I'any 1894.
Cap el 1897 demani permis a l'arquitecte Gaudi per poder pintar,
ell sol, dins el recinte de les obres de la Sagrada Familia; li fou concedil i, d'aquella dpoca, sorti una obra molt ambientada i genial \"La Catedral dels Pobres,-
Als voltants delgOl es trasllada a Mallorca. Una gran epoca pictdrica, de la qual esdevingueren fets de diferent signe. D'una banda,
i, juntament amb el polifacdtic i tambd pintor Santiago Russinyol, varen viure uns dies de frendtica activitat pictdrica i vivdncies interessants per molts racons de l'illa. En Mir esl.ava sobreexcilat, amb lant
de color i sota un sol de justicia: pintava i pintava i ho feia fins i tot
lligat als penya-segats del Torrent de Pareis, fins que un dia esdevingud el trdgic accident. Caigud roques avall i el varen trobar en un estat lamentable. Se [i desarrolld una depressi6, que es va complicar.
146
El van haver d'ingressar a I'Institut pcrc Mata de Reus,.el dia
I l-l-1905. Malgrat que millord ripidament cs quedd cn un punl que,
encara que no deixd de pintar del tot, no va poder obtenir l'alta iins
el 28-10-1906.
Despr6s, amb la seva mare i la seva gcrmana pilar, s'instal.laren
a L'Aleixar. En aquesta dpoca pint) obrei veritablement interessants.
Desprds de la fantasia grandiloqiient de l'dpoca de Mallorca, tornd a
Ia calma bonica de les terres de Talragtrna.
Al 1910 fa una breu estada a Montserrat. Torna a volar la fanrasia, pcnsa tornar-hi i que serd per m6s temporada (aixi ho promct als
monjos Bcnedictins).
1913, MOLLET. S'hi trasl.lada amb la familia, ja que hi viu la seva
germana Joana, casada amb cl gue era llarors el Mcnescal dcl poble (vetcrinari). Hi va r iure molta tcmporada, ja que la seva obra \"Ai- gties de Mogoda, data del 1917. Aixd si, es va desplaqar continuament per tots els indrcLs. A parr de molLes masies de Mollet i Ia Mo_
goda, li son conegudcs molres obrcs de Caldcs de Monrbui i Montornds. Una de Mollet, <Carter de la Ganiteta,, cstd datada del 1919.
l7-8-1921. Es casa a Vilanova i Ia Geltrri amb Maria Estalella. Viu
en una casa (cncara avui existent) amb un bon jardi, on Ii agradava
de tenir-hi ocells exdtics, i on hi fa moltes sessions de pintura. (Abans
d'afincar-se a aquesta casa, van viurc els primers mcios a Caldes de
Montbui).
Sovinteja moltes exposicions a Barcclona, a les principals sales
d'art. La seva pintura es va cotitzant cada dia mis (en aquestes dates
ja cobra des dc 1000 a 4000 pts. I'r.rbra) i aixo [a que la scva posicio
econdmica vagi pujant cada dia m€s, cosa que li permet aviat tenir
un cotxe amb el seu nChofeur, (en Viccns). Aixd si, sempre quc es
trasllada a Barcclona ho fa per f intcrior, mai pcr les Costes del Garraf, ja que del seu accident a Mallorca li restd un vertigen impressionant.
1929. Pinta molts paisalges de L'Alforja, Miravet, Maspuiols, molts
llocs del Camp de Tarragona.
1930. Aconsegucix el que feia molt dc temps anhclava: la Medalla
D'Honor a Madrid.
1931. Llarga estada a Montserrat fcnt obres meravelloses. Els
monjos benedictins aprecien la seva pcrsonalitat i cl tenen com un
familiar.
1934. Andorra
1935. Costa Brava
1936. Esclata la Guerra Civil. Quasi no es mou de Vilanova, on quedd bloquejat. La impossibilitat dc sortir a lcs scves campanyes estil1'7
vals excitar la seva natural incontinencia verbal. Les seves reaccions
abruptes estigueren a punt de produir-li, a ell i als seus familiars, seriosos contratemps. Acabada la guerra la seva salut havia empitjorat
molt, pero, tot i aixi, va volcr fer una campanya al Montseny. S'instal la a Gualba i, als pocs dies, es trobir tan malament que l'ingressaren a Barcelona on fou operat d'un rony6.
1940. Mori a casa de la seva germana, al Carrer Gran de Gracia
n\" I 17, a Barcelona. Fou enlerrat a Vilanova i la Gcltni Era el 27 d'Abril, dia de la Verge de Monlscrrat.
Les seves obres es poden contcmplar en
MUSEU DE MONTSERRAT (llegat Sala
els segr.ients museus:
Ardiz)
MUSEU D,ART CONTEMPORANI MADRID
MUSEU DEL PRADO, MADRID
MUSEU D'ART MODERN, BARCELONA
MUSEU VICTOR BALAGUER, VILANOVA I LA GELTRU
MTISEU CASTELL DE LA GELTRU, VILANOVA I LA GELTRU
rem a I any tv1J,
Viu amb la seva mare i gcrmana a L'Aleixar' A Mollet t6 la seva
t'
MUSEU DEL SEGLE XIX, MADRID
Hcm fet una breu pinzellada del seu ncurriculum,. Ara, retoma191 3.
germana gran, casada amb al Sr. Dands, que es el mcnescal de Moitet (veterinari). El matrimoni td un fill i els agradaria molt que cn
Joaquim fos cl padri. A la mare del pintor cncara mds, ja que aixi podria estar a prop de Barcelona d'on ella €s filla. En un principi costa
una mica convdnccr en Joaquim, ja que ell estd molt arrelat al Camp
Tarragoni. La mare cl conveng (les marcs ho poden tot!), arribaren a
Mollet i s'instal'laren al carrer Berenguer III n' 120, la casa de la seva
gcrmana Joana. Aquesta casa cstit exactament com estava llavors (La
iorre de cal Creus). No li costir gens de condixer tots els racons mds
pictorics de Mollct i voltants. Era en aquell temps I'dpoca daurada
dc la finca dc .La Mogoda,, propietat dels comtes de Giell, dcls que
n'era l'administrador el pare del per tots conegut doctor D. Jaume Vilascca, amb el qual haviem passat moltcs estones parlant d'andcdotes i aspectes del caracter del pintor.
El Dr. Vilaseca, en aquell temps, era un vailet que tot cl dia estava ficat dins la finca i, quan en Joaquim Mir es prescntA a pintar en
aquell indret, no li cost,! gens de franquejar-se amb el pintor. En Mir
t48
era un homc scnzill, afable, entrc <nen gran> i (murri,, i no Ii imporlava gaire fer alguna *pallassada, amb la gent amb qui cs trobava b6. Aviat ajudd a porlar tots els estris dcl pintor. En Mir, quan pintava, deixava un rastre endimoniat de pinzells, tubs, apunts, etc., perd
en Vilaseca ho recollia tot de bona gana. Un dia varcn coincidir amb
Santiago Russinyol (que era un homc molt polit: quan acabava dc
pintar, ho deixava tot en ordre, pinzells nets... tot al seu lloc). Quan
es va acabar la sessi6 pictdrica, li digue: Quimet, petquA dekes tant rastre de coloraines per tot an eu)
En Mir li respongud en to amable: PINTORETIII
Moltes obres foren d'aquests dies: nLes aigties de Mogodao, *L'alzina i la vaca\" .L'alzinao, \"Jardins' de Mollet i de Sta. Perpetua, \"El Sortidor>, oEl carrer de la ganiveta, s6n les mis conegudes. Veritablement 6s una dpoca de plena producci6 pictdrica, interessantissima i plena de maduresa.
Un dia el meu avi estava lligant mongeteres a l'hort que tenia al
costai de la casa que s'esqucia davant mateix dc la casa d'en Mir. AI
cap d'una estoneta sorti el pintor i li digue Jaume, no et fa rcs que
prcngui un apunt?... I aru!!, fbs, fes. EntrA a ccrcar els \"patracolsn i
va estar una bona estona pintant... En acabar li digud:,/aume, per cinquanta pessetes...teal. El meu avi ho pcnsi una mica i li contestA:
\"Saps... ja tenim un calenduri molt maco penjat a kt cuina, merci.s!\"
En aquells temps, a Mollet, no hi havia gaires coneixemcnts dc les arts.
En la meva joventut jo havia scntit parlar molt d'aquell vei pintor. Rccordo que un dia vaig preguntar al meu avi: QuA pintave.? ell
em contesta: Feia unes <taques, i unes pinzellades esttanyes. Es veu
que als que hi entenen, els agrada.\"
En Pere Soler, aquarel.lista que tots coneixem pcr \"cn Pcret Soler\", m'ha contat tamb€ moltes anicdotes, una d'elles molt simpdlica: Un dia en Mir estava pintant en un indrct de .Can Pantiquet\".
Un pagds que passava per alla es va quedar davant dcl quadre molta
estona i, bo i gratant-se el clatcll, dela Bi...Bi, sembla que serd maco!
El pintor li digu6, si cncara el vol vcurc mis maco faci una cosa: Posi's d'esquena, ajupis, i mii'l per entre les cames Aixi ho va fer, i tot
seri6s digu6: Si, si es veritctt... es teu mas maco!
Un dia tota la familia va anar convidada a una masia de Mollet,
els habitants de la qual cstaven agraits pels scrveis del menescal Sr.
Dands. Es va servir un apat abundant i de qualitat i finalment vingue
149
la sobretaula. En M ir va dir que ja lorna\\ a de seguida (ell semprc portava una capseta, amb un bloc, tubs, llapis, pastells. etc.). Passa molta estona i no apareixia. Sortiren i, donant voltes, el trobaren a la fi
pintant uns arbres, amb posta de sol. La seva mare, preocupada li digu€: Quimet!! Com t'has deixat el ttaio! i 4s el de les festes!
Quan pintava s oblidava de tot.
Mentre la familia cs va estar a Mollet, cll va seguir tots els paratges del voltant. Ja de jovenet havia estat a Montornds, on hi tenien
familiars i on hi va passar temporades, mentre tenia la familia a Mollet. Consta que tambd hi va dsser molt popular. Tal com ja hem dit,
es casir cl 17-8-21 amb Maria Estalella. Visqud uns mesos a Caldes de
Montbui i desprds residi definitivament a Vilanova i la Geltni (on es
enterrat). En la seva agonia digu6 que volia ser enterrat sota un arbre, on hi anessin a cantar els ocells. Aixi ho diu Josep Pli, en la seva
biografia.
Si visiteu el cementiri de Vilanova, veureu la scva tomba sota un
gran arbre, on hi canten els ocells.
Jo, fa uns anys, el vaig visitar... i vaig pensar quc, potser, un ocell
d aquells tambi un dia havia volal pcr Mull(1.
150
E,L FONS DEL CLUB ATLETIC
MOLLET
Maria Rosa Font i Ever
Introducci6
El juliol passat moria a Mollet del Vallds un personatgc que durant tota la scva vida es va preocupar de promocionar l'atletisme a
la poblaci6: l'Alfons Falguera i Castells, que havia nascut a Mollet el
17 de juliol de I'any 1908, i que des de ben jove i fins el moment de
la seva mort va estar dins dc la junta del Club: com a prcsident, com
a secretari, com a vocal...
Aixi doncs, no 6s d'estranyar que la prdctica totalitat del fons de
l'arxiu del club es trobis al seu domicili particular, barrejat fins i tot
amb altra documcntaci6 de caire m6s pcrsonal.
A la seva mort els responsables del Club van decidir que els documents que l'Alfons Falguera tenia a casa passessin a l'Arxiu Historic Municipal de Mollet del Vallds, en part pcr por que es dispcrsessin o es perdessin.
D'aquesta manera 6s com va arribar tot aquest fons a l'Arxiu. EI
fons reflccteix l'activital del club des de la seva crcaci6 i permet veure l'interds que tenia l'Alfons Falguera per l'atletisme: recollia articles de premsa referents a l'atletismc, retallava i reunia els articles
que explicaven com realitzar exercicis de preparaci6 fisica, i fins i tot
guardava aquells impresos de propaganda que rebia al seu domicili
en nom del club, tinguessin o no relaci6 amb l'esport.
Apunt histdric del Club Atlitic Moller
El 1928 tres molletans entusiastes de la carrera a pcu (Alfons Fall5l
guera, Pere Carrcra i Vicenq Torrents) s'entrenaven al camp de futbol
de la Plana Llad6 sota les ordres de J. Erra que havia estat atleta de
categoria en el seu tcmps.
El Club Attetic encara no cstava format; aquests esportistes formaven part dc I'Sport CIub Mollet. Poc desprds tots tres aconseguiren les llicdncies i participaven en curses com la Jean Bouin.
El l93l ja apareix l'equip d'atletisme en pista, ja fedcrat, com a
Secci6 d'Atletismc del Club Sport Mollet.
Perr) no fou fins el 1934 quc s'establi com a entitat autdnoma amb
el nom de Club Gimndstic Esportiu, nom que perduri fins el 1939,
amb estatuts propis i aprovats pcl Govcrn Civil.
El 1936 es pararen lcs activitats del Club, justamcnt el 18 de juliol, dia en qud un grup d'atletes espcravcn el tren per anar a I'OIimpiada Popular a l'Esladi de Montjuic. La compctici6 ja no es va efectuar.
No es posir de nou en marxa fins el 1941, quan cl 7 de juny el senyor Alfons Falguera rep el nomcnament de Cap de la \"Seccirjn de Atletisrno\" adherida a Educaci6 i Descans. Mcs tard (entre 1955 i 1967)
passaria a ser la Sccciri Atletica del Club Recreatiu Mollet.
El 1970 passa a anomcnar-se Club Atldtic Mollet de Educaci6n y
Descanso,
EI 1977 s'independitza. Es redacten els estatuts i s6n aprovats pel
Conscll Superior d'Esports i el Govern Civil amb el nom de Club Atletic Mollet.
El Club no ha disposat de pistcs prdpies fins el 1990 (l'Alfons Falguera no va poder veure finalitzat el seu somni). Entre els anys 1928
i 1934 els entrenaments cs feien al camp de futbol dc la Plana Lledo.
Del del 1934 fins als anys 40 en un solar d'una antiga firbrica de Lcors. Llavors es passaren a fer al gimnhs de la Cooperativa de Tencria i el 1970 I'Ajuntamcnt cedeix uns terrenys al costat d'una indfstria de ttailes .
El 1972 cs sol licita uLilitzar uns lcrrcnys al costat tle la Ricra
Seca.
M6s endavant s'iniciaren cls trdmits per a la construccio d'unes
pistes prdpics. Les pistes del Club Atldtic Mollct foren inauguradcs el
17 de novembre dc 1990. Dins del seu recinlc hi ha un petit monument cn homenatge a la pcrsona que tant les va desitjar: I'Alfons Falgucra.
Actualment, cl club compta amb mis de cinc-cents socis, cssent reEl 1983 el club Atletic Mollet is legalitzat a I'Institut Catald de
l'Esport amb un altre Estatut de Constituci6.
152
marcable el nombre d'escolars afiliats. Voldria remarcar que el.mo_
lletd Jordi_ Sol6 Tura havia practicat l'arletisme en la seva joventut,
i fou membre del Club.
Al llarg dels anys s'han anat multiplicanl les competicions csportives al nostre pais, i degut a I'entusiasmc d'alguns dels,\"rrr -\"--
bres, el Club Atl(:lic Mollct ha participat i segueii participant en mol_
tes d'aquestes competicions. Mostra d'aixd 6s la nombrosa documentaci6 que es genera i que rccull el nombre de participants i resultals.
Des dcl club tamb6 s'organitzen competicions, de caire escolar o
local.
El testimoni de totes aquestcs competicions, fins a comengaments
de l'any 1990, cs troba recollit a l'Arxiu Histdric Municipal d; Mollet
del Vallds.
Tractament del fons del Club Atlatic Mollet a l,Arxiu
Primer de tot em va caldrc veure tot el fons, per dilcrenciar si es
tractava d'un arxiu o d'una col.lecci6, i tambi per separar el quc era
fons prdpiament del club i fons personal de l'Aifons Falgucra.-
_
Aixd em va ocupar forga tcmps, ja que al principi m,entretenia
bastant _llegint_ document per document. Si bd aixd'cm feia perdre
temps, d'altra banda cm servia per condixer a fons I'evoluci6 histdrrca del club.
4l. mateix temps que revisava els documcnts, hi anava posant el
segell de l'arxiu; com que no €s gaire discrct, i seguint les iniicacions
de l'Isidre, l'imprimia al marge esquerre inferior dcl revers dcls fulls.
Nom6s treia les grapes i clips mis rovellats (seguint semprc les indicacions de l'Isidre). Al mateix temps, si veia que els fulls podien per_
dre facilmen l'ordre cn qud cstaven, els numcrava.
Tambd extreia la documentaci6 de lcs carpetes en les quals havia
arribat (d'aquelles vermelles o blaves que es subjecten amb gomes) i
la,posava en subcarpctes blanques de I'arxiu, retillant i guardant les
referdncies externcs originals, assenyalant-ho a la cardtuli amb el signe [or.] (original), si cl nom era original, i les dates cxtremes, entie
clauddtors, si les havia posat jo.
Un cop visfa tota la documcntaci6 dues vegades, i col.locada de
manera provisional als arxivadors, vaig fer un inventari anotant el
n.\" d'arxivador-i la documcntaci6 que contenia.
Seguidament r,aig passar a intentar elaborar I'organigrama, cosa
que em va resullar moll costosa pels motius q.,\" \"*posa.i tot seguit:
153
e
-[:lque str
'd Att€d5pe.
els Ellstuts i A.glaFed.roci6 (lrtilxnx
-]tl
fit
qlt
Ei
',4,6rlr: pcs*tct
pet*.
Fesele.
M,.lld a.
*,7.',*0,\"\"\"
/i
\"f*':
l.-i, . .
llr'*i I
lt
1.- d;
uB fitl[{[$Tl[
pOmu
d'aq.sto E^titat ta ran$a
per h quoto @n sqonc t,
pct
d. 193
154
Pose ae Entrenomiento
Vritorno,ursrr eL -31 Oli. 195/
ACIoN ESPAfioLA DE ATLETISMo
FCDERACION x.\" -48f, -
ltl
o foyor {e- D.A'} fcrneo. FAI/6U rlR.tl..
..ffor,E
fUnA
ciorEe
ciedad c.R. r,,oltul?
!
l5-5
En primcr lloc, la documentacio venia organitzada per temes, segons els interessos de la persona que l'havia manipulada. Em trobava amb documents agrupats sota <DIVERSOS, (principalment
corresponddncia) que no s'encabien sota dels temes ja establerts.
Evidentment, aixd calia respectar-ho.
Hi havia un munt de documentaci6 que va arribar a l'arxiu en un
pilot
-vam
suposar que l'havien extret del seu suport original, sobretot les fitxes d'csportistes-: filxcs d'esportistes, corresponddncia, propaganda diversa...
Em va costar aplicar el conccpte de respecte al fons original, ja
que en principi establia la classificaci6 seguint critcris propis, sense tenir en compte l'ordrc que ja venia fet des del club.
Un altre aspecte cs que em va costar diferenciar la numeraci6 de
I'organigrama de la signatura topogrAfica
Desprds de diversos csborranys i dc tornar a ar'alirzat els documents, el resultat 6s el que cs podrd veure a continuaci6. Cal dir, perd,
que:
-
S'ha respectat la nomenclatura utilitzada a les carpetes originals,
aixi com les dates, i s'han intentat restablir les subdivisions que
hi havia fetes.
-
Entre claudirtors trobareu les dadcs assignades per mi. En alguns
casos les dates no corresponien a la rcferdncia original.
-
La documentaci6 esparsa s'ha intentat agrupar per tipologia documental (tal ds el cas de les carpetetes de marques d'atletes) o
bd, com cn els fulls solts, s'ha intentat rcstablir a la sdric (6s a dir,
sdrie ficticia) on haguds pogut pertitnyer.
t56
APENDIX
QUADRE DE CLASSIFICACId DE LA DOCUMENTACI6 DEL
CLUB ATLiITIC MOLLETI
1. Historial club 9831
1.1. Historial
L2- Historial
2. iPersonall
2.1. lcarn€ts d'€sportistes] [1955-19s8]
2.2. lPassis d'entrenamenr 1956]
3
l La numcraci6 d
d alguns dels apartats
u926-t
club
SiE atula
lo.2
to.2.3
to24
18.1.
18.2.
tseccions del clubl
3.1. [Atl€tism€]
3.1.1. lcorrcsponddncia]
3.1.1.1. Documentaci6n alletismo
lcoffespondCncia 1954-19621
3.1.1.2. Correspondancia [1964-1984]
3.1.1.3. Correspondancia [1987-1990]
3.1.1.4. lcorespondencia 1990]
3.1.2. [Atletes]
3.1-2.1. [Llistat alfabatic amb datcs de naixement
1935-19641
3.1.2.2. Catesoria veterans n975-19891
3.1.3. Incripcions 973-19901
3.1.3.1. Inscripcions a proves
3.1.3.2. Inscripcions a proves [s.d.]
3.1.3.3. [Inscripcions a proves en blanc]
3.1.3.4. Incripcions [1973-1990]
. pista
. Competicions
. Cross
24.1.
14.3.
14.4.
22.6.
3.1.4. Pistes
3.1.4.1. Organitzaci6 pistes [1984-1989]
3.1.4.2. Pisla coberta 972-19001
3.1.4.3. Vallds Oriental Pista [1988-1989]
3.1.4.4. Pistes atletisme
3.1.5- Tccnica atletisme
25.1.
14.2.
20.1.
20.2.
20.3.
21.4.
21.4.1
21.4.2
21.4.2.t.
16.I
16.2.
t6.3.
16.4.
l l.l.
tt 2
lRetalls de premsa i tulls de propasanda t93l-19801
3-1.5.1. Gimndstica i tdcnica arlCtica [- -1990]
3.1.6 Cultura fisica
aquesl quadt corcspon a una agrupacid u ordenaci6 mcva. Els punrets dins
coftsponen a les ordenacions qucja venien feles dins lescarpetes orieinals.
I
I
t57
IRetalls
cionsl
3.1.7. Cross
3.t.7 .1.
3.t .7 .2.
de premsa. manuscrits i p'opaganda dc comperi.
. Classificacions 1987-19881
3.1.7.3. Cross Pinetons 986-19891
3.1.7.4. Cross Paradis [1986]
3.1.7.5. Cross Popular [1987-1990]
3.1.7.6. Classificacions cross u984-1986j
3.1.8. cursa Popular Festa Major u988-19891
3.1.8.1. Unformaci6 i inscripcionsl
3.1.8.2. [Classificaci6 i dorsals]
. Any 1988
' AnY 1989
3.1.9. Campionats Vallas [1936-1989]
3.1.10. Proves de promoci6local i comarcal de pista [1979-1987]
3.l.ll. Jean Bouin 958-19891
3.1.12. Marxa atlitica n98l-19901
3.1.13. Maraion [1987-1990]
. Maratons i mitges maratons 1987 [1987-19891
3.1.14. Promoci6 n973'19871
3.l.ls. campionat escolat U976-19871
3.1.16. Competicions en cun u987-19901
3.1.17. Pista local promoci6 escolar
lFulls d'inscripci6 en blanc 1971-19861
3.1.18. Seimana esportiva
fFulls d'inscripci6 €n blanc 1971-1986]
3.1.19. Dorsals lscnse data]
3.1.20. Fulls de concursos en blanc [sense data]
3.1.21 . Federaci6
3.1.2t.1. Espanyola n943-19811
3 1 .21 .2. C^t^lan^
Cross de Sant Vicenq [197s-1990]
. [1980-1988]
3.1.21.2.1. Federaci6 catalana
. Cursets monitors, entrenadors i
jutges drbitres
ll97l-19891
lt9, -19801
. Tresoreria Federaci6
[1982-1989]
. Mutualita.
. Programaci6
. Qrieslionaris
3.1.2t.2.2. F e<ler
.
^ci6 Normes de competici6. Rankings
11975-19881
. Reunions Consell Directiu de la Fedcraci6 Catalana [l988-19891
983,19901
ajudes t1974'198e1
[1973,1980]
22.t.
3.t J3.7
4.1.
4.2.
4.3.
4.4.t.
4.5.
4.4.2.
19.
19. t.
t9.2.
19.3.
24.2.
15.2.
\\4.6.
20.3.
2t.3.
21.3.1.
I1.4.
15.3.
21.2.
21 .1.
2t.1.
20.6.
20.5.
8.1.
7.3.
7.3_t.
7.3.2.
7.3.3.
7 .3.4.
7 .3.5.
7.3.6.
7.4.
7.4.1.
7.4.2.
158
. Relaci(t de clubs i enlitats afiliadcs
a la Federaci6 Catalana d'Atletis,
me [198s_1989]
. Assemblees generals de la Federaci6 Catalana 0988-19891
. Varis
lcurre\\pondencia de la Federacio
1976-t990l
3.1.21.2.3. Reglaments temporada 1988
3.1.21.2.4. Reglaments temporada 1990
3.1.21.2.5. Calendari proves 1990
3.1.21.2.6. Relacions de ctubs afiliats a la Fede,
raci6 catalana u9s3-19891
3.1.21.2.7. Relaci6 de clubs afiliats a la Federaci6 Catalana u9891
3.1.21.2.8. Proves pistes federatives cranollers
11984-t9871
3.1.21.2.9. Competicions Federaci6 [circulars
1987 -t990l
3.1.21.2.10. Resultats proves pistes federatives
. AnY 1988
. AnY 1989
3.1.2 1.2.1 l Cross Fedcratiu'?
. Cross 1988-1989
3.1.21
3.1.21
7 .4.3.
7 .4.5.
8.2.
7 .5.t.
7 .5.2.
7.2.
7 .5.4.
6.3.
5.3.
5.1.
5.2.
6.2.1.
5.5.
6.l.
6.2.2.
5.6.
5.7.
7.5.5.
8./9./t 0.1
13.3J13.1
22.7.
1.t./t.2.
14.5.
25.2.
13.I
125
22.3.
22.4.
22.5.
3.1.22.
3.1.23.
3.1.24.
3.1.25.
3.t.26.
3.t.27.
. Rcslaments u986-19871
. Reclaments 1989-1990
. Planells 0981-19871
. Classificacions u987-19891
.2.12. Normes Federaci6 [198 l-1989]
.2.13. Lliga catalana del Club 1989. Nor3.1.21.2.14. R)nkinss 973,19891
3.1.21.2.15. Memdria tdcnica [1978-1989]
lTaul€s de puntuaci6l [193 ?'1985]
lResultats compelicionsl
. u93l-19891
.1988,19901
Marques d'atletes [l93l-19891
Records [1955-1988]
Colegio de arbitros. Reglamento n957-19881
Diversos
3.1.27.1. lcorr€spondancia, propaganda i tulls
solts d€ classificacions sense data inicial
- l98sl
3.1
3.1.28. [Circulars i classificacions l98s-1990]
.27.2. fconespondancia i propaganda
1969,19891
2- La d@umentaci6 d€ Crcss FedeFtiu es fobava dispcEa cn difcrcnrs calPetes. He iDrental
agruparla a I hom d elaborar aquesl qud.c.
I-59
3.1.29. [Llibretes atletisme l97l-1990]
3.1.30. Resultados t€cnicos n972-19731
3.1.31. Setmana esportiva [tull d'inscripci6 en blanc]
3.1.32. lHemeroteca 1970-198s]
3.2. B€isbol [1979-1985]
4. tPropaeandal
4.1. Articles esportius u93-?'19701
4.2. [Andorra 1983]
4.3. [Productes cncrsctics. Sense data]
5. lOuestionari de I Anuari de I esporl a Caralunya I98sl
7. tcaixal
7.1. Caixa + socis [1958-1990]
7.2. lRebuts trimestrals 1978-1988]
7.3. comprovants Caixa Atletisme C. A. Mollet
. 1972-1982
. 1984-1989
7.4. Subvencions ajuntament [1984]
. Relacions de pagament
8. Consells Mun'cipal: d Esport. [1q82-19881
l. lHemeroteca]
Aiufltanent de Mollet: but etl infoman
[febrer 1980 - juliol 1981]
Infomnti Mo et
[novembre l98l - octubre 1988]
2. Noticies de Mollct [1966-1989]
3. [Retalls de premsa amb noiicies referents a Mollet del Valles i correspondcncia oficial. l97l'19861
4. [Quadres manuscrits de temperatures. 1983-1990]
5. Eleccions dc Mollet i propaganda partits polidcs. [1979-1989]
23.2
23.t.
22.8.
t7.
t4 I
11.5.
I1.6.
23.3.
23.4.
6. 23.5. [Programa de \"ConvergCncia i Uni6, sense data]
12.1.
t2.3.
2.1.
2.2.
2.3.
2.4.
124
La signatura indica:
-
En el primer digit, el ndmero de capsa o arxivador.
-
En el segon, el nimero de subcarpera, que pot ser el substitut de I'original o no.
-
El tercer digit indica una subcarpela tambd original.
Sd qu€ la sisnatura 6s incompleta, ja que hi faltaria la indicaci6 topogdfica de la
prestatgeria i la indicaci6 de \"Secci6 Club Atlctic Mollet,.
Com que al matcix temps havia organitzat els pocs documents personals de l'Al'
fons Falguera que estaven barrejats amb els del club, tambe vaig fer-ne el quadre de
classificaci6. Es el sesnent:
OUADRE DECLASSIFICACIO DEL FONS PARTTCULAR DE L'ALFONS FALGUERA
Sicnatuftl
t.
2.4.
2.5.
2.1.
2.2.
160
6. [Retalls de premsa i rcbuts d'excunions i sortides] [1963-1980] 2.6-
7. lFulls volants de propaganda de temes diversos] tsense datal 2.3.
8. R€sum del Tractat d'Utecht segons Enciclopddia Sop€na i Diccionari
Enciclopedic Salvat [tull mecanoscrit sense data] 2.7.
Per elaboEr aquest quadre de classificaci6, tamb6 he rcsp€ctat les rcfertncies odginals i he posat enlre claudetors les assignades per mi.
Ettqucta dels antvadors
Despras d'elaborar els quadres de classi6caci6, vaig anotar la signatura i l€s dades
que detallar€ m6s endavant a les etiquetes, p€r colocar'les a l'exterior dels arxivadors.
Podeu veure un model d'etiqu€ta al tull segiient. A l'etiqueta hi feia constar:
-
El nom de Ia secci6 a Ia qual pertany. Per exemple: (Club Atlatic Mollet,.
-
La signatura.
-
EI nombre de subcarpetes que contenien. Per exemple 2.L-2.7.
l6t
PERSONATGES
La festa grossa dels noshes avis
aqui es celebm cada any m6s E,
i 6s tan bonica, que els nostres llavis
tan sols elogis en poden fer.
Tot just arrenca la comitiva.
La plaga €s plena com mai ho ha estat.
Jo no he vist cosa m€s emotiva,
d'un goig m6s intim i delicat.
La barretina que s'alga airosa
i el ret amb llagos, i els maneguins,
en tant s'escampen fulles de rosa
que de les pedres en fan jardins,
Al so i al ritme de les trompetes
obrint la marxa, van uns infants
buidant seriosos les cistelletes
amb vestidures de catalans.
Al seu darera, i entrant a Missa
vells i velletes donant-se el brag,
tots ells calmosos -llum estantissapensant tal volta que a son enllag
Joan Aligu€r
PREGARIA
Escrita el 12 de maiE del 1957, data del
Ve. Homenatge local a la Vellesa, i dedicada
afectuosament a na Pilar Ferndndez i FiSueroa,
mes coneguda a Mollet per <la negritao.
163
les coses veien amb optimisme
com se les mira lajoventut,
i els anys que passen, cap a l'abisme
de mica en mica se les ha endut.
Com s'ha endut galtes de pell encesa,
rialles clarcs, que ja s'han fos,
deixant intacta sols la fermesa
d'aquest afecte tan poder6s
que com m6s passen jomades plenes
de melangies i desenganys,
mes junts conviuen les seves penes
i mes s'estimen, al pas dels anys.
Segueixen ara les m6s velletes
que van ben soles per tot arreu,
ja corferides per cent sagetes
que fan pesada la seva creu,
vivint encara sols d'enyoranga
i alimentant-se sols de records
d'aquelles hores de benauranga
de quan vivien els qui s6n morts.
De sobte es renca la comitiva.
Tothom s'estranya. Qud deu passar?
Una velleta tot just arriba
que a dures penes pot carrinar.
Jo me la miro, tan fatigada
---dues fadrines la van portantla galta sento tantost mullada
-records
que vdnen, en un instanti la veig agil, valenta i jove
quan jo em encara sols un vailet,
en tant rentava cubells de roba
ja fos temps cilid, o fos temps fred.
164
Jo l'espiava, a Ia galeria
i tot cridant-la:
-<<Pilar,
Pilar...!\"
com hi parlava i m'hi divertia
fins,a vegades, fer-la enfadar!
Despr6s, la vida, per altre rutes
encaminava els meus jocs d'infant;
i tot fent netes les rob€s brutes
ella envellia, jo em feia gran.
I en retrobarla, feble i corbada,
movent sos passos sols la il.lusi6
d'oir la Missa tan esperada
per donar grlcies al Redemptor,
sense adonar-me'n, al seu darreta
dins de I'esglesia m'he agenollat,
i la pregaria, breu i sincera,
del cor als llavis se m'ha escapat:
<-Apiadeu-vos d'aquesta dona
senzilla i dbcil, pobra i humil
que, si de jove fou noble i bona,
ho 6s en les xacres del temps senil.
Ses mans s6n blanques, i mes de sota
de tanta roba com va fregar
per viure sempre la vida ignota
del qui treballa per guanyar el pa.
Qui hi fa que els homes li diguin negra
si 6s roja i pura la seva sang,
si €s resignada quan no €s alegre,
si t€ el cor ample, si t€ el cor blanc!
165
ODA AL MESTRE SUNE
Escrita el 13 d'octubre dc 1968, en ocasi6
d'inaugurar-se la plaea que porta el seu nom.
Avui Mollet us ret honor, oh Mesrre
que haveu provat en cent composicions,
no solarnent que en mfsica sou destre
si que tambd capteu les emocions
i alld que a molta gent ens deixaria
totalment freds, o almenys indiferents,
en vostra oida es toma melodia
que els vostres dits transcriuen, diligents.
Jo que he pogut copsar la lleugeresa
i el goig amb qud heu servit un ideal
vivent a dins del cor, com flarna encesa
que, m€s que flama, sembla una fomal
capag de fer que ---dia rera dia
en el ranscurs seguit d'anys i mds anysla vostra tasca fos segura guia
pels que, com v6s, sentiem ferms afanys
de fer una Vila intel.ligent i unida,
enamorada d'un sentit m6s bell
enaltidor de tota nostra vida,
que aixd en definitiva 6s <.El Clavelb,
m'alegra comprovar que no era vana
la sembra d'il.lusions pel llarg cami;
i que en les mans d'aquesta gran sardana
166
el cor del tot Mollet es troba aqui
per demoshar que no 6s la Vila eixuta
que sap sols el negoci i el heball,
sin6 que vibra avui, quan us tributa
aquesta ofrena, que 6s un sol detall
entre altres mil, que prou els citariem
si nosha pobra Musa ho permet€s
i que, n'estem segurs, demostrarien
que no 6s just sostenir ni un dia m6s
el que s'ha escrit i dit del nostre poble
-tilllal de fred, ingrat i horiuonlal-.
Mollet demostra avui, ardent i noble,
que sap vibrar, quan I'ocasi6 s'ho vall
Per acabar, Sui6. deixeu que us digui
que en un deme llunyi, temps a venir,
quan en aquesta vida ja no hi sigui
ningrl dels qui hi som ara, aquest mati,
sere goj6s, encara, en vosha plaga
m6s que a cap altra banda, reposar
car I'aire hi portari
-passa
que passa
per a qui sigui atent en escoltarla melodia lleu de la sardana
-tal com si fos un fum subtil d'encensles notes de la vosha Sufleriana,
o l'himne dedicat a Sant Vicens!
167
AL DOCTOR JAUME VILASECA
Quaranta anys d'exercir la Medicina.
Setanta amb pols d'argent sobre els cablls,
encimbellant la tasca gegantina
de cumcions, visites i consells.
Records amargs, de temps dificultosos
quan a I'esforg de tot comeng.unent
s'hi unien els problemes Paorosos
d'un fratricida i llarg enfrontament'
M6s tard, anys de progr€s i de riquesa;
i els fills, que van creixent i obrint-se lloc
en tant que els pares prosseguim I'empresa:
donar-ho tot a canvi de ben poc.
I a la fi, joia de poder-los veure
fidels al motlle amb qud se'ls va forjar;
aqui, el consol del compliment del deure
i una esperanqa ferma, m€s enlli:
Que Aquell que tot ho cura i ho perdona
ens doni acolliment al seu costat
no pel que hem fet, o valgui la persona,
sin6 a pesar del molt que li hem fallat.
168
EL MIL.LENARI DE MOLLET
SARDANA
Es l'any del Mil.lenari: nou-cenls noranla-lres:
una <<parrdquia> i unes cases de pagds.
Cent cinquanta anys m6s tard, Pere Ramon,
Senyor d'aquell Moller del remps feudal
i el seu castell, altiu i senyorial;
i al voltant seu, submisos i obedients
vassalls treballadors, fidels creients.
,(**
Segle disset: fem front a Felip quart
al cop de falg d'aquell Corpus de Sang,
a la masia de Can Borrell.
I quan vingu6 el francCs (mil vuit-cents nou),
Mollet s'algava com un home sol
amb un heroi, Gaieta Ventall6.
astut i valer6s, per fer-los fiont.
En el segle dinou, Felix Ferran.
Viceng Planrada i el Doctor Duran:
fe. curiositat
i un bagatge molt gran d'humanitat.
D'aquell comengament. des del no-res.
Mollet ja s'envaneix: ha crescut tant!
(Es un nucli fabril molt importanr).
Si hagudssim d'escollir un sol pensament
diriem que hi vivim, de bona gana
nadius i nouvinguts, de tot arreul
i aital condici6, vista a diari
DE CONVIVENCIA EN LA DIVERSITAT
6s el que ens concedeix, al Mil.lenari.
el titol merescur: ja som CIUTAT!
Mrtsica: Jaume Boix
r69
A L'AMIC JOAN ABELLO
Ets, Abell6, pintura acolorida.
Tenacitat, que veng tot entrebanc;
volenter6s artista fora mida
de &acte afable, intel.ligent i franc,
I el teu Museu, quelcom extraordinari,
de nostra Vila singular flor6.
Sorprln i meravella sols entrar-hi.
De tot elogi n'€s mercixedor.
Que l'acte d'homenatge que t'ofrcnen
no sigui flor d'un dia, o cas apart,
sin6 un volar, fins pels que no I'entenen,
al m6n subtil i eteri del teu Art.
Que sigui aixi. per b€ del nosm poble
i que el nom de Mollet -mal coneguts'estengui arreu com Vila sivia i noble
que honora els millors fills que li han nascut!
Joon Aliguer
170
tf-D
A
\\t/
Auu,
XEN I LIN
Josep Masats
A Ricard Mira
Xen i Lin de menuts jugaven d'un cap de dia a I'altre. Pastaven fang
dels araossan amb palla i en feien guerrers, emperadors, palaus, cavalls,
tigres i dracs.
Quan van fer onze anys, Xen se'n va anar set dies lluny i va entrar en
un monestir de les muntanyes. Hi va anat a aprendre a escoltar el silenci,
clar i quiet com la llum del dia. Enyorava els camps arrossers tocats de
sol o de lluna i les figuretes de fang a les que feien pailar.
1'71
Lin va vinclar lesquena de sol a sol. amb aigua fins als genolls. per
planlar o recollir arrbs. Trobava a faltar el\\ jocs amb el Xen i la soledat
no el deixava viurc.
La gent del seu poble es recordava de quan corrien Dracs benefaclors.
tigres ratllats de coure i nit iemperadors magne'nims. Sabien que quan de
les seves cabanes i conreus en fugia el Drac, tindrien males anyades, amb
fam. malalties iplors.
Feia molt de temps que esperaven el Drac.
Un dia clar aixecareo l'esquena adolorida per veure acostar-se un foraster. Nom€s Lin el va reconeixer i va c6rrer a abragar Xen.
Ja eren homes fets i drets i s'havien passat mitja vida jugant plegats
en somnis. Tenien el cor ple d'dmsia i ni amb el treball ni amb I'estudi havien trobat la manera d'aquietar-lo.
Van ficar-se de peus als afiossars i van tomar a moldejar figures de
terra amarada d'aigua i a ferles enraonar. Els va sortir un home de fang.
Unes vegades tenia la cara de Xen id allres els ulls de Lin. Un gest en recordava I'un i una manera de dir I'altre.
Una serena alegria va tomar a viure dins de Xen i de Lin. I els seus
cors van ser els cors de la gent.
Aleshores es va veure volar un Drac protector, d'ulls de lluna, pintat
de plata i de foc.
(xrr-92)
172
VERD I VERMELL
Aixi com hi ha amants cClebres com Romeo i Julieta, hi ha la histdria
d'amor de la meva veina.
Es deia Flora i una vegada que conduia
es va Senlir alrela per un home que sonia
plantat, de mirada clara i el cor li va dir que
tendresa felina i que potser el consumia el
<M€s que l'home de la meva vida, ets el supervivent dels meus somnis>.
La noia baixi fins a Colom, fdu la volta a la plaqa i puji per la
Rambla amb els semifors en verd. Pass)L per la Plaea de Catalunya, la
Ronda, Balmes i Pelai amb els verds que li van semblar de bon auguri. I
va tirar Rambla avall una altra vegada, fins al dret del mercat. Alli va fer
xociu el seu cotxe contra el de l'home. I li va deixar una nota al parabrises que deia: <Perdoni'm. Si vol parlar de I'accident, 549 27 29>.
Es van condixer i s'intercanviaren els papers dels cotxes, poms de
violetes i cartes amb notes de mdgia i de desig. Navegaren a la vela, i eL
mar i el cel els esborraren tota la gent del m6n.
Dirieu que les seves besades pels parcs engelosien estAtues. Aturaven
el temps amb caricies i els agradava de fer ioga abans de calar foc als
llengols.
Enmig de la dolga barbd,rie, es delien perqud el seu amor fos immortal. I una matinada amb un tall de lluna pel.lida, s'estavellaren amb el
cotxe vermellNo hi puc fer m6s: Quan s6 d'amants joves, semprc tinc present la
HWtro
per la Rambla de Barcelona,
d'un cotxe vermell. Era ben
el desconegut devia tenia una
foc d'un secret. I va pensar:
meva veina Flora.
(xrr-9t )
t7?
L'AGUILO
seves ales immenses eren el
d'espasa i ulls de llampec.
meu abrigall. Aixf em vaig fer fon. d'urvela envolat-se les allgues per no tomar ats nlus I un ora Ja no em
van dur m6s menjar. No sabia quC era el patiment; i la farn i la solitud
tomar als nlus dia Ja
les
pes
Quan jo era un aguil6, de bec tendre i plomissol, la mare em peixava i
Veia envolar-se les aligues I
m'ho van ensenyar.
Aleshores vaig enirlar-me a la vora del niu i des de les roques del ceL
vaig fitar el m6n, verd, blau, emboirat i misteri6s, i em va fer por.
I quan era a punt de llangar-m'hi, vaig pensar: ..I si no en s6, de volar? I si m'estavello?>>.
Mentre dubtava, un cop furi6s del vent de les muntanyes em va abocar al buit. D'esma vaig estendre les ales i vaig planar darnunt de cimals
de neu, turons, rierols i d'un mosaic de petites prades i conreus.
Vaig volar i volar com si ho hagu€s fet de tota la vida. I em vaig convertir en la fletxa d'un Ddu de cor canviant com el vent. En un instant feria una llebre, en dos jugava amb els nrivols i en tres em perdia de vista.
(r-93)
174
;i\"t, r>it7
x:B / Ji
EL VELL DELS DIARIS
El vell dels diaris compareixia al cafb cap a mig mati. Era desnerit i
duia un abric tronat que no es treia mai de sobre mentre fresquegds. Em
saludava amb una mirada tendra, humida, i se n'anava a seure a la taula
del capdavall.
Jo li servia un carajl/1o i li deixava damunt la taula els diaris que podia arreplegar. Ell s'embolicava un caldo i llegia.
De vegades em deia:
-Els diaris s6n la meva rinica distracci6, Quimet. No se pas quE fotrd quan no pugui llegir. M€s valdria morir-me abans.
-V6s enterareu a molts joves...
-La politica m'ensopeix, les artistes em fan sentir mds vell del que
s6c... El diari 6s el meu rellotge, em marca els dies que se m'escapen... El
tindria de fotre al foc, el diari; en canvi, aqui em tens passant fulls com
un ximple...
t'75
Recordo com si fos ara el que va passar el dia que la va fer grossa de
debd. Jo n'acabava de recollir quatre o cinc, de diaris, els del cafC i un
parell m6s que es devia haver deixat alg[. Quan els hi vaig donar em va
semblar veure un esquitx d'alegria a la mirada del vell. I em va dir:
-De menut, Quimet, llegia les esqueles a la mare, que no en sabia de
llegir, la dona. Aquells diaris duien el nom dels morts i les creus negres a
la portada. De gran m'hi vaig aficionar, a llegir esqueles. No tenia de patir mai perquE sempre sabia quC dirien, jo que he sigut patidor de mena.
Perd des que s6c vell que em fan por les esqueles; i ara me'n salto les pAgines... Entre tu i jo, Quimet, et dir€ una cosa que no hauries dit mai: He
deixat pagada una esquela al Ton fuster. Quan m'arribi l'hora me la fariL
posar a (La Vanguardia\". Em fa gricia sortir al diari, jo que no hi he sortit en ma punyeteta vida. I m'estalviar6 de llegir-la, Quimet, perqub d'esqueles no en puc sofrir ni la meva.
Jo devia fregar gots. Sembla que encara senti a les mans I'aigua
glagada de la pica. S'entaulava I'hivem. De tant en tant el guaitava.
Al vell se'l veia animat com mai, amb la punta del caldo tofiant-ll el
bigoti blanquin6s. Va anar desplegant tots els fulls de que disposava i els
va anar enganxant amb trossos d'un esparadrap ben gald6s que es devia
treure de la butxaca de I'abric.
Em va demanar els periirdics passats i va recollir el que teniem penjat
a la comuna. I xiulava, l'home dels diaris, i jo no I'havia sentit xiular en
ma vida.
Disposava fulls i fulls que es tocaven de les vores i arrodonia la seva
obra. Primer va fer-ne un cercle pel terra, d'un metre i mig d'amplada, i hi
va enganxar ffossets d'esparadrap. El vell s'hi va posar a sobre de peus i
va continuar pujant-ne els costats, apoiant les pagines sobre les taules icadires del voltant. Desprds va anar cobrint la part de sobre fins que I'home
va quedar tancat en una mena de globus de paper. I el sentia que em deia:
Els diaris s6n un cony de dEria per a mi, una emprenyamenta i tota
la meva espennga. Les lletres hi salten, s'abmcen un instant i corren a fugir per canviar de parella i d'amics. Donen vida a les criatures, als joves i
als vells que em fan companyia amb les seves converses. Les Paraules
impreses em fan badar i pinten de mfsica les meves estones perdudes, i
jo en tinc moltes, Quimet... Ara ressegueixo els blancs que hi ha als papers, s6n la geografia, les valls, les muntanyes, els deserts i els mars del
desesper i I'oblit... I fixa't, Quimet, els trossos blancs del dimoni s6n el
silenci que creix a l'altra banda...
Van entrar dos parroquians. Van contemplai bocabadats la bolassa, es
van veure un got de vi cada un i van sortir sense dir res. Jo em vaig empassar un parcll de conyacs.
116
El vell, de dins estant, no parava. A la bomba li sortia un bony per
aqui, se li desinflava i se li feia per una altra banda- L'home en tapava totes les escletxes que li quedaven.
Va passar una hora o m6s. Jo servia gots de vi, cerveses o caraiillos.
M'anava bd per dislreure'm. Perb quan em quedava sol palia. I si pateixo
faig el traguet.
-Vinga, Jaume, sortiu, home, que us afogareu -li deia jo de tant en
tant.
-Deixa'm fer, Quimet ----€m contestava ell i io passava una estona
tranquil.
Molts no en feien cabal, de I'embalum. Perd d'altres em sortien amb
alguna bestiesa com:
QuE hi tens embolicat aqui, un globus per anar a la Lluna?
-Es el mundo d'un viatjant --els contestava.
Jo em volia fondre.
Quan em tomava a quedar sol, demanava al vell:
-Jaume!
Va b€, aixd?
Cada vegada em va tomar contesta. Fins que ja no em va dir ni ase ni
bestia.
Aleshores em vaig espantar de debd.
Vaig rumiar una estona entre anar a buscar el senyor rector o el metge de casa. I vaig agafar por de trobar-me el vell mort, jo tot sol, o en
companyia d'algi.
Mal m'esta dir-ho, perd vaig tomar a traguejar <<Fundadoo> i em vaig
determinar a esquingar els diaris. Els vaig rompre d'una manotada. I la
bola era buida com el cel serd!... Si em punxen no tlec sang. Llavors els
meus ulls van anar a petar amb 4/1d.
Al fons de Ia bolassa de paperam, a I'altra banda de l'estrip, hi havia
un requadre negre que deia:
SR. D. JAIME VILA MARES
Falleci6 cristianamente, a la edad de 78 aios,
el 29 de marzo de 1953. (E.P.D.).
Sabia que aquell era precisament el dia que viviem, perd ho vaig
comprovar al <Calendari del pagos>. Em vaig servir un conyac per referme i em vaig afanyar a fer-ne un bon manyoc, d'aquells diaris. Pel carrer
no corria ningf. Fulles seques i algun paperet giravoltaven pet terra i hi
1'77
vaig Ilangar el bolic del vell. Amb un cop de vent va emprendre el vol
cap a migdia ies va anar fent menut com un ou fins que el vaig perdre de
vista.
El m6n va tomar a rodar com sempre. El vi, la cervesa, el conyac, el
calaix, l'avoftiment. Sempre treballant per les putes.
No van trigar gaire a venir-me a veure els civils. Em van preguntar
per un tal Jaime Vila. Els vaig contestar que feia tres dies que no venia
per casa, el vell. No els gosava convidar perqud no malpensessin. Ells em
van demanar dues barreges cada un i van tocar el dos sense pagar.
El senyor rector va investigar a la sortida de les misses del diumenge.
No tenia familia, el vell. Els seus informadorc el van dur fins al cafe. Jo lr
vaig explicar tot aixd sota secret de confessi6. Ell em va dir que jo no ha
via perjudicat el vell, que era voluntat de D6u que s'emboliquds de diaris
i que no se'n sortis. I que potser jo havia fet mal fet de no denunciar la
desaparici6 de l'home al <Cuartelillo>, perd que tambd era cert que ningi
no m'hauria cregut. I el mossen. que lraguejava verrnut com un marincr.
va fer un rot i em va absoldre. Jo vaig plorar com una criatura. Ddu em va
ben perdonar.
Ara el vell podria ser un ingel. I mira que en s6n, de murris, els engels; v€nen com si res de I'altre m6n i es passegen entre els vius amb la
mateixa naturalitat que ho fan entre els mofis.
Per a ells la vida i la mort han de ser com el rovell i la closca tendre
d'un ou de p mera posta. I quan se'm trenqui la vida, tan poca cosa, malaltissa, l'esperit, com el del vell Jaume, m'entrara al pais de les tenebres.
I per alli seguird buscant a les palpentes alguna companyia, ni que sigui
la dels Angels rebels.
Des d'aquella feta, si al cafE no hi ha parroquians i s'hi nota un silenci que m'inquieta i veig un diari obert damunt d'una taula, el cor em diu
que I'esta llegint en Jaume... I no em fa res, perqud m'agrada sentir-me
acompanyat, encara que la companyia em vingui de 1a vida desencamada,
d'aquella que no pots veure, tan sols sentir-ne la presencia...
56 que ets a casa meva, que vetlles per mi i que m'esperes... Angel de
claror, eque no coneixes els mars de dol, I'exili i la por? Em fas agafar
fred. Per qud em vols tocar amb les teves mans blanques?
( I992-93 )
t78
RELACIO DE TEMES TRACTATS
EN ELS VOLUMS ANTERIORS
VOLUM I
- lntroduccio geogralica, Josep Gotdi
-
Origens i formaci6 del Municipi de Mollet del V alles, ,Ioan Gabes ..
-
Comentari del Capbreu de Moll et del Y allEs, Jaume Vitagines .,..,,,..
-
El retaule de Sant VicenE: noves aportacions per a la seva histdria,
Pere Castano
-
El senyal herildic de Mollet del Vallds,loan Gahes
-
La Segona Repfblica a Mollet, Maria Anlela Massager i Airn6n .....
-
Observacions climatiques a Mollet, Josep Goldi ...,.............................
Pdg
9
l5
19
25
33
39
45
VOLUM 2
Mir de Mollet: un senyor feudal del segle I.lI,lautrc Vilagines ...,... ll
Mollet i el Vallds durant la cuerra contra Joan ll (1462-1472), Mercd Rosell ...................
Els comportaments de la poblaci6 de Martorelles davant la mort
(17 OO- l7 50\\, Diego Granado ......................
Andlisi de la poblaci6 de Mollet del Vallds en eI 1986,.losep Gordi i
Pere Gordi
MercC Rodoreda, sempre, Josep Masats
o L Estaci6,. Conte de Merce Rod.oreda
t7
25
3l
5l
59
I
t79
VOLUM 3
-_ Berenguer de nBannalochao. Batlle episcopal de Moller,laume Vilaqind i Seeura
-
Sim6 de Moller. Rector de I'Ametlla del Vallds (1296-1344), Antoni
8asso\\as ...................
-
L'Estructura del testament a dues comunitats rurals: Martorelles i
Sant Pere de Vilamajor (|7OO-175O), Diego Granado ......,.......... ... ...
cronologia d'alcaldes de Mollet dcl vallcs (1821-1987), Isidre Gar'
cta ............................................,
-
Notes sobre el planejament urbanistic de Mollet del vallds, JoseP
Gordi i Pere Gordi .
-_ Francesc Folguera i Grassi, arquitecte, Joan ventura
-
Un llibre s6n paraules que volen abraqar un tros de vida, Josep M4-
VOLUM 4
-
EIs templers al Vall's, Jaume Vilagines ...............................................
._ San! Fost i la Cartoixa de Montalegre, Xariet Perez i G6mez ............
_ Aproximaci6 a la vida i obra de Vicen I Plantada, Josep Masats ......
._ Josep Goday i Casals, arquitecte, Joan vent ra
Un rabassaire a l'alcaldia, Feliu Tura, Cdrme Pi ........ .............. ...
-
Mollet del Vallds durant la II Rep(blica: el Bienni negre (1934-1936),
Joan Corbaldn
Un rector de Mollet en temps malastrucs: Mn. Josep Casanovas
t1934-1946), loan GarCs ............................
PAs.
la Caixa d'Estalvi i Previsi6
Ros ........................................
t9
35
43
51
63
73
7
29
45
51
7t
81
85
lo7
117
-
Estudi de les relacions intermunicipals de treball de Mollet i rodalies,Josep Gordi i Josep Llord
-
L Escola publica primaria de Mollet del Valles en el segle XlX.Joan
I ofholhn
Inicis, fundaci6 i desenvolupament dc
Molletense (1907-1928 i l94O), Fredeic
._ Radio Mollet, una realitat a mig gas, Jaume Barbera
180
VOI,IJM 5
Dues mirades retrospectives: Mil lcnari iCarreratge.
Jaume Vilagines
Els Sant Viceng, senyors de Cabanyes i de Mogoda, Xavier PArez 19
[-'alcalde Fonuny, Anna Bosch 1',7
Els primers anys de I'empresa <.Teneda Modema Fmnco-Espafiola)>
de Mollet del Yallds, Ma Carme Macid
-
L'Hostal de la Marinelte, Josep Me Blanch .
-
DomCnech Sugrafres i Gras, Arquitecte, Joan Ventura
-
EI medi ambient en el Vallis Oriental-I. Josep Gordi i
-
La pobresa a Mollet. Sarri I illanueva
Els inicis del Bdsquet a Mollet
Relaci6 de temes tmctats en els
Pag.
6l
'75
87
93
l0l
113
tt9
del VallEs, Josep Masats
volums anteriors
VOLTIM 6
Presentaci6
Prdle9, Montserrat Tura
P.ig.
5
'7
9
23
Francesc Juventeny i Boix,
La penya \"L'Altra Banda\",
Escrltor, J o a n V e nt u r a.
Xavier PArez
Mollet i el VallCs del futur. Marcel Gdlobart
Ttes Col].tes, Josep Masats
Relaci6 dels temes tractats
- El benefici de Santa Maria. de Sant Vicenq de Mollel del Vallis.
S- XlY, Jaume VilaginAs.
-
Mollet fa mil anys, Joan Galtts
El personal politic de I'Ajuntament de Mollet del VallCs
de 1930 a 1942, M3 Carme Macid . 33
Can Borrell o el gemec de les pedres, \"/osep Blanch 45
El medi ambient en el Valles Oriental-Il, \"/osep Gordi iJosep Lloret 63
Consideracions sobre les sectes religioses desfiuctives
Santi Villdnueva '79
99
105
lll
I l9
en els volums anteriors . 129
l8l