Llibret Falla Marqués de Montortal - Berní i Català 2023

FALLA: marqués de montortal berní I català

l’incom ustible

núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humor

Esta comissió ha rebut subvencions de la Regidoria de Cultura Festiva per a les activitats de les Falles del 2023

Llibret satíric del dia de demà

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart

Edita: A.C. Falla Marqués de Montortal Berní i Català

D.L: V-331-2011

Agraïm a la Diputació de València la seua col·laboració, mitjançant la concessió de la subvenció anual destinada a les comissions falleres 2023.

El present llibret participa en els premis de les lletres falleres 2023

Adreça: Carrer Berní i Catalá 9 46019 València

Tel.96 326 45 59

Email: laberni@laberni.es

Coordina: Xavi Bea

Col.laborador: José Tena

Publicitat:

Jesús Gómez i Roberto Soria

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023

Idea, Disseny i Maquetació: www.panalfallero.com

Portada:

Panal Fallero

XARXES SOCIALS

Instagram: @fallalaberni

Youtube: Fallalaberni

Tiktok: @fallalaberni

Facebook: fallalaberni43 (comunitat)

soydelaberni (grup)

Versió digital: Issuu.com/ fallalaberni/docs/llibret_la_berni_ incombustible_2023

﹠ barbàries desaires

sumari

﹠ barbàries desaires part temàtica

04-Estem farts i fartes de fer llibret. Pròleg

42-Les Falles, per tradició són inamovibles.

Falles i barbàrie

44-Fake News: barbaritat disfressades de notícies.

50-No cal tenir-la gran per trionfar.

54-Només al Cap i casal són Falles.

60-Només les falles nombroses poden mantenir-se i gaudir.

64-Hi ha bàrbars, per la seua grandesa, a les Falles. Manolo Algarra.

12-El barri de Torrefiel és una merda.

Urbanisme i barri

14-Haver de viure agatxant-se.

18-Al meu barri ni visc tranquil.

26-A Torrefiel mai es fa res.

32-Torrefiel és un barri lleig i punt.

40-Les mans al cap.

41-La maltractada.

70-El llibret serveix per al programa d’actes.

Llibrets bàrbars

72-Només les falles amb experiència poden fer un bon llibret.

78-Desaires i barbàries en els premis de Conselleria.

Fer llibret s’ha convertit en una tortura quan, com la resta d’actes de la falla, haurien de ser per a gaudir-los, per a fer cultura i falla, per a deixar llegat.

finsalscoll...

l’incom ustible

núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humor

Llibret satíric del dia de demà

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart

ESTEM FARTS I FARTES de fer LLIBRET

pròleg

Estem cansats de fer llibret.

És la veritat, no us mentim.

Estem farts de fer llibret perquè fer llibret, encara que per a molta gent siga una publicació festiva que només serveix per a la setmana fallera i com a record de les fotos més ridícules de les revetles de l’últim exercici, és un sacrifici. Un treball ardu, que ens esprem fins a vegades deixar-nos sense forces.

desaires

Quan portes anys i anys coordinant un llibret i competint per aconseguir el millor lloc en els certàmens, et quedes sec d’idees. Quasi amb ganes d’eixir al carrer i cridar davant del casal “que la cremen ja”, perquè no vols ni sentir parlar de Falles. Pensar una idea, o més ben dit, extraure una idea de les falles que enguany es plantaran i que a més tu no has triat (la utopia de triar temàtica abans de triar falla). Després buscar el fil conductor, eixe que enllaçarà pròleg amb epíleg, explicant-te

FER LLIBRET és una tortura

un a un tots els articles, que han de tindre sentit entre si, a més de ser originals i sense que tinguen centenars de bessons en uns altres llibrets d’altres exercicis. Articles, per cert, els autors i les autores dels quals no saben si t’escriuran, o si estan tan cansats i cansades o més que tu de col·laborar desinteressadament cada any davant la teua crida de novembre o desembre (o d’última hora). Eixos autors i autores, que poden parlar d’aquells temes perquè són especialistes en aquestes matèries, i en Falles, assidus a llibrets, coneguts per tot el món, perquè sembla que si cap d’ells escriu en el teu llibre, és impossible aconseguir la glòria. Mentre esperes que t’arriben els textos com si foren

salvavides davant una mar d’ansietat, el nivell de la qual ja t’arriba al coll, decideixes començar a dissenyar, una tipografia que no se semble ni a l’any passat, ni a l’anterior, però taronja no que ja ho vas usar en 2015, i és veritat, d’aquest format ja estem avorrits i avorrides, però si canviem, els anunciants hem de canviar-los també...

I arriben els textos. I et dona un infart darrere l’altre, perquè hi ha dels qui no han entés bé el concepte del teu llibret, uns altres t’han promés les mels del millor article i, en obrir-lo, veus que ocupa mitja pàgina, i bé, dona gràcies si arriben tots, perquè cada any hi ha algun que et fa ghosting. És una sensació molt estranya, perquè d’una banda et queixes d’ells i elles per no

complir les teues expectatives, però després t’adones que ho fan de manera altruista, que no tenen obligació de res, i que eres tu el que hauria de replantejarse el perquè fa mesos que els assetges per a completar el teu projecte.

Comences a maquetar. Presses, no tot encaixa. Hi ha pàgines que se’t queden coixes, categories que no has sabut resoldre amb encert. Però li tires hores, i més hores, i té les furtes de somni, perquè pot ser que no dormes, però és absolutament necessari que el llibret arribe a temps. Sí, a temps, perquè hi ha termini de concursos, i en lloc d’informar amb dos mesos d’avançament, t’ho diuen pràcticament un parell de setmanes abans, sense possibilitat de reacció. Els concursos marquen que hages fet un bon projecte o no,

comunicar és l’objectiu

que hages sigut un bon faller per a la teua falla, una perfecta coordinació de l’apartat més important a la delegació de cultura. Per a després, que a ningú li importe el premi, perquè només miraran que hi haja un estendard més a col·locar davant de la falla, encara que siga una ridiculesa. Eixa nominació o premi que t’ha omplit d’alegria i que segurament no t’esperaves, a ningú li importa.

Agonitzes, ja s’ha imprés el llibret, la impremta ha patit, però tens els exemplars justos per a poder presentar-ho a tots els concursos. Llavors fas les instàncies, l’una després de l’altra, no vaja a ser que el teu llibre tinga menys candidatures que uns altres que sempre han “competit” contra el teu. Ho has donat tot, t’has inscrit a tot, la sort està tirada.

Però a ningú li importa. Com a molt, et pregunten perquè no han eixit en cap foto en tot el llibret, o quan es recull l’estendard d’eixe premi del qual no saben ni el nom.

Estem cansats i fins als coll.. de fer llibret.

S’ha convertit en una tortura quan, com la resta d’actes de la falla, haurien de ser per a gaudir-los, per a fer cultura i falla, per a deixar llegat. Qui ens obliga a competir? Per què un llibret ha de tindre mínim dues-centes pàgines perquè almenys es parle d’ell? Per què sempre són els mateixos els qui escriuen en ells? Des de quan un lloc més en el llistat de llibrets premiats implica que el teu llibret siga millor? Descriuen els llibrets actuals a les falles plantades? Les expliquen? O són volums

FER LLIBRET, una barbaritat

﹠ barbàries desaires

sense solta ni volta que busquen ser els més grans i guanyarho tot a pes?

Quants llibrets llueixen una tapa dura sols per a concursos o totes les seues pàgines a color quan la resta d’exemplars, el del faller i la fallera, està en blanc i negre?

Hem arribat a un punt en què, per a seguir amb el llibret, per a continuar fent cultura fallera i valenciana, per a continuar deixant impresa la nostra veu i la nostra llengua, hem d’assumir primer alguna cosa:

Som addictes al llibret

Sí, és cert. Estem enganxats i enganxades a aquest món. Encara que ens queixem, volem continuar fent-ho, perquè és part del que considerem, de manera interna, ser fallers. Som fallers de llibret, i això implica directament que som fallers de falla, que els considerem a tots dos, al llibret i a la falla, eixos centrals d’aquesta festa. La resta és secundari.

Ara bé, aquest cansament no es dissipa perquè fa molts anys que el llibret ix de nosaltres. Hem de fer alguna cosa i ho farem. Un punt i a part, un canvi de cent huitanta graus per a poder gaudir a la mateixa vegada que construïm aquest exemplar que tens a les teues mans. Hem de trencar amb el que s’estableix, amb eixa barbaritat en la qual s’ha convertit el llibret. I, per a això, hem enumerat una sèrie de premisses, les quals ja hem posat en pràctica.

1.

és públic Sembla una obvietat, a la mateixa vegada que una contrarietat perquè el llibret és de la Berni. Però el que volem dir és que ací tenen cabuda tots i totes, qualsevol veu. No sols aquelles persones que porten a la seua esquena desenes d’articles fallers. Ací pot escriure qui demostre amor pel llibret, encara que mai haja escrit res sobre aquest tema. Pluralitat, diversitat. I, si en llegir això, t’interessa per a l’any que ve, escriu-nos perquè ací seguirem, cansats però feliços.

E t queixes dels escriptor i les escriptores del teu llibret per no complir les teues expectatives, però després t’adones que ho fan de manera altruista, que no tenen obligació de res.

2.

i barri I parlarem de Falles i del barri, de la gent de la falla, de les veïnes i veïns. Totes aquelles temàtiques en els llibrets que parlen d’altres temes són fantàstiques, i realment admirables, perquè obrin la porta al coneixement, ens reflecteixen altres realitats, arriben a punts als quals no hem arribat. Però enguany parlarem de nosaltres, de Torrefiel, de la falla de la Berni, de la seua gent, de València. I de Falles, que a vegades se’ns oblida l’origen d’aquestes publicacions.

FER LLIBRET: és necessari!

3. Aquest llibret és inclusiu des de la portada a l’última pàgina Hem utilitzat en tot moment el llenguatge inclusiu. Fins i tot en les salutacions dels representants. Intentem que aquest llibre continga a totes les persones, siguen com siguen, vinguen d’on vinguen, estimen i estimen lliurement.

transmetre

Es va acabar això de posar portadelles per posar, perquè el llibret semble més gruixut i ens compten més pàgines textuals. No fa falta. No ens compararem amb el nombre de pàgines d’uns altres llibrets, uns anys serà més grans i altres menys. Llegiu-ho, que és el realment important.

I si cau alguna nominació o entrem en la llista dels llibrets més ben valorats, perfecte. Però el nostre objectiu és que el llibre agrade, es gaudisca, es comprenga, i anime a la gent a que visite les nostres falles i les done la volta.

el llibret és

5. Els concursos són importants, però més ho és que la gent llija aquest llibret.

﹠ barbàries desaires

Estem cansats de fer llibret... però és posar-nos a escriure, i desapareix l’angoixa.

Fer llibret hui dia és una autèntica barbaritat, i ens quedarem amb la part positiva d’eixa afirmació, fent desaires als aspectes on se’ns ha anat una mica la mà. Fem junts tots i totes un llibret públic, plural, concís, explicatiu de les falles, interessant, divertit, amb un polsim de mala llet i sàtira, on estiguen reflectides totes les realitats, tots i totes nosaltres. Fem un llibret nostre, obert a tot aquell que vulga llegir-ho.

Enguany, titulat “Desaires & Barbàries” parlarem de tot el que al carrer es dona per prefixat, però que després, basta una excepció – com aquest llibret -, una persona que reme en contra o un primer pas cap avant per a tombar eixes afirmacions absurdes que tan calades portem.

l’incom ustible

El barri de Torrefiel és una merda

Comencem amb el barri, el nostre barri. Parlarem de barbaritats que s’estan fent, s’han fet o han aconseguit solucionar-se a Torrefiel i barris confrontants.

Quan nomenem Torrefiel, hi ha gent que pensa que vivim en un barri hostil, deixat, ple de gent perillosa. És com dir “allà, després de passar el barranc i saltar el reixat”. Torrefiel és també València, un barri humil ple de gent bona, on es viu bé, encara que hi haja coses a millorar. Sí, hem sigut durant molts anys abandonats, altres barris s’han emportat els pressupostos per a millores. S’estan fent coses, però encara queda molt camí.

Amb diversos exemples, volem reflectir en aquest apartat la situació actual del nostre barri, del barri de la nostra falla.

Torrefiel és un barri de merda? Xica, xica... però què dius?

Obri a Torrefiel la tercera Oficina de l’Energia per a “no deixar a ningú arrere”

﹠ barbàries desaires

Xica, qué dius!

València obri una nova unitat d’igualtat a Torrefiel-Orriols

La Policia desmantella dos punts de venda de droga a Torrefiel, un d’ells un habitatge ocupat

Ciutadans denuncia un retard de huit anys en el centre cívic de Torrefiel

l’incom ustible

Llibret satíric del dia de demà

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humo

HAVER DE VIURE agatxant-se

Per fi, el forat de la vergonya, eixe que semblava que ens separava del barri de Torrefiel, ha caigut. Després de més de 40 anys, ara per fi es poden connectar els carrers d’Agustí Lara amb avinguda Constitució, i no haver d’acatxar el cap i passar pel que anomenàvem “forat de la vergonya”. El pas des d’Agustí Lara a l’exterior el bloquejava l’edifici del restaurant Balaguer, i per culpa dels drets dels propietaris privats, als veïns i veïnes no ens va quedar una altra que crear un xicotet forat per a no haver de donar

tota la volta. Molts diran que, amb aquella solució, ja estava tot fet, i que el privat és privat i punt. Però era una manera d’aïllar-nos al veïnat, en un entorn que semblava deixat per part de les institucions públiques.

Les obres de reurbanització del PAI d’Agustín Lara han començat, a càrrec de Metrovacesa, i abasta una superfície total de 5.500 metres quadrats on fins ara només hi havia cases abandonades, enderrocs i deterioració, una imatge per al nostre barri i el barri de Torrefiel insofrible. Un niu

Una veïna d’Orriols (i de Torrefiel). Anònima

Cau el forat de la vergonya

Cuaranta anys d’espera

Ara, després d’anys de demandes veïnals, el forat de la vergonya s’acosta a la seua final.

L’Ajuntament de València ha iniciat les obres per a derrocar els edificis i rehabilitar els esmentats solars.

L’obertura del carrer

Agustín Lara permetrà dotar al barri d’una zona verda de més de 850 metres quadrats i dues parcel·les d’ús residencial de 1.000 i 1.700 metres quadrats.

urbanisme

i barri.

HAVER DE VIURE aïllats/des

Imatges del forat de la vergonya, i els edificits abandonats de l’avinguda Constitució.

de rates, un tap urbanístic, provocant un estrenyiment de les voreres de l’Avinguda Constitució i del carrer Baeza. I el que és pitjor, sentir-nos abandonats i abandonades. Per a arribar al centre de salut, havíem de donar la volta, en un passeig de quasi mig quilòmetre. Us podeu imaginar el que suposa això per a una persona major, o malalta, o amb dificultats de mobilitat?

Degradació. Inaccessibilitat. Pobresa. I un barri que viu així es veu abocat a degradar-se encara més.

Ara aquesta zona tindrà un parc de més de 850 metres quadrats, una zona perquè els nostres xicotets puguen jugar, els nostres majors caminar, una zona de sol, de verd, de vida. Portàvem quasi mig segle reclamantho. Sí, a més tindrà dues parcel·les d’ús residencial, de 1000 i 1700 metres quadrats. Gent nova, nous veïns i veïnes, encara més vida. Les voreres a més podran tindre arbres, bancs, podrem caminar dues persones juntes. Semblen coses supèrflues, però es troben a faltar quan veus que tu no les tens i altres barris sí (i a més noves i acabades de fer).

﹠ barbàries desaires

Projecte del PAI d’Agustín Lara

tots els barris compten

D egradació. Inaccessibilitat.

Pobresa. I un barri que viu així es veu abocat a degradar-se encara més.

Demolició dels edificis de l’avinguda Constitució i conexió amb el carrer Agustín Lara

Les obres han costat quasi un milió d’euros que, si el dividim entre quaranta anys, suposa un desemborsament totalment justificable per a les veïnes i veïns d’Orriols, i també de Torrefiel.

Hem de lluitar pels nostres barris. Som barris perifèrics, antigues poblacions embegudes, amb els mateixos drets que els barris més cèntrics o rics.

La llum, l’acerat, les zones verdes per habitant, en definitiva, la qualitat de vida en si és un dret. Eliminem doncs els murs que ens limiten, destruïm les parets que ens empresonen.

No més acatxar-se.

No més viure en un forat.

l’incom ustible

Llibret satíric del dia de demà

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humo

AL MEU BARRI NO VISC TRANQUIL

Arribes a casa, després de més de huit hores de treball. A la porta del teu edifici, policia, un grup de gent. Penses: “alguna cosa ha passat”. T’acostes, nerviós, perquè és la teua casa, el teu carrer, i potser li ha ocorregut alguna cosa a la teua família.

No, no és res d’això. El barri s’ha alçat contra les màquines excavadores que volien derrocar les naus antigues que confinen amb el teu edifici. Sí, derrocarles, no perquè estiguen malament, ni perquè es vagen a caure. La propietària ha decidit

tirar-les per a construir un macrohotel de més de cinc-centes habitacions dobles, d’una estrela, que nou mesos a l’any serà una residència d’estudiants, en molts casos de fora d’Espanya. Amb zones d’oci i divertiment. Magaluf en miniatura, en el teu barri, davall de la teua casa. Adeu a la tranquil·litat que et proporciona el teu niu.

L’article 47 de la Constitució espanyola diu que tots els espanyols i espanyoles tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Res més lluny de la realitat. En

Més de mil persones han signat

Un macrohotel dins d’un pati de llums

L’Associació de Veïns Sant Antoni, en el districte de Saïdia de València, ha recollit més de 1.000 signatures contra el macrohotel projectat per una signatura privada en les naus situades al carrer Guala, en les naus situades al pati interior de diferents edificis d’habitatges situats en aquest entorn.

EL MEU BARRI no és perillós

aquest país, que plaga les costes i les muntanyes d’urbanitzacions d’alt copet sense respectar el patrimoni natural que tenim; que circumda les nostres ciutats de macroblocs d’altures desorbitades perquè la gent visqui com a abelles en un rusc, sense importar si es queden buides, a mig construir o ho compren fons voltors per explotar-los turísticament; en aquest país que tanca les sucursals bancàries de nits – sí, aquestes sucursals on l’única persona que et pot atendre t’ofereix un cafè, però els teus dubtes sobre operacions els resols tu mateix al caixer o amb l’app – perquè no entren a resguardar-se del fred els sense sostre; en aquest país, que potser pots eixir de casa dels teus pares als 35, segurament de llogueraixò de la hipoteca és una utopia molt a l’estil K.Le Guin -, mínim 500€ per una habitació de 25m quadrats, per poder tindre un espai propi i treballar per un sou que ronda els 800€; en aquest país, tan cruel i despietat amb nosaltres pel que fa a l’habitatge, escriu a la seua Constitució que tots i totes tenim el dret a un habitatge digne. I a gaudir-ne. Mana collons.

No sóc un entés en el tema. No treballe en una immobiliària, ni he estudiat arquitectura, ni els meus estimats pares m’han satisfet de diners per formar part d’aquest electe assortiment d’especuladors i magnats – o magnats especuladors – que han après de cases i pisos perquè tenen diverses dotzenes. Tot i això, vaig ser el primer del meu grup d’amics a comprar un pis.

Una llar. I només pel grandíssim esforç que va suposar, em veig amb prou bagatge per parlar d’aquest dret del qual moltes persones estan privades.

Vaig adquirir el meu pis el 2015, just quan el valor del mercat estava més baix, després de la barbaritat de vuit mesos de recerca on el que em van ensenyar van ser pisos o bé per tirar a baix - cremar i telefonar a un exorcista -, o immobles de més de 60 anys – cal tenir en compte que, si el que jo buscava era una casa per a tota la vida, recordeu que els meus pares no em banyaven en una banyera coberta de bitllets, implicava buscar alguna cosa que es mantinguera en peu uns

﹠ barbàries desaires

Han decidit tirar-les per a construir un macrohotel de més de cinc-centes habitacions dobles, d’una estrela, que nou mesos a l’any serà una residència d’estudiants.

Naus dins dels carrers Sant Bruno, Sagunt, Guatla i Luis Casanova, projectades per fer un macrohotel

no

és tindre una casa, és gaudir-la

50 anys, si la salut m’acompanya -, o directament allò que no volia ningú. Jo no buscava una cosa excepcional, primerament perquè m’enfrontava a una compra a soles, i encara que l’espai és important, amb dues habitacions, un pis il.·luminat i que fora funcional – és a dir, que cuina i cambra de baix estigueren per fer servir i no per esfondrar – em conformava. I ho vaig trobar. El pis dels meus somnis, i a un molt bon preu, potser un 40% menys del que valdria avui dia. Per signar, feia dos anys que estava preparat, amb els meus estalvis, assabentant-me d’impostos, tràmits i detalls, ja que en cap assignatura de l’institut s’expliquen les hipoteques. Des de llavors visc en aquest pis i no puc estar més content.

Visc tranquil a la meua casa. Al meu barri.

La meua infancia la vaig gaudir a Marxalenes, i el meu primer col·legi va ser el de Torrefiel. Marxalenes, la Saïdia i Torrefiel han sigut els meus segons pares, i sempre (i el recalque) sempre he viscut tranquil. He conegut persones que, al dir-les que visc prop de Torrefiel em miren com dient “pobret“. A Torrefiel es viu molt bé.

Avui dia, tenir un habitatge és un èxit, més que un dret. És un èxit. Si a més és propietat, l’èxit és sublim.

L’any passat es va aprovar el bo jove d’habitatge per poder marxar de casa dels pares i anar-te’n de lloguer. Però, més que unes ajudes, el que el país necessita és una reestructuració del seu model immobiliari,

tot

EL MEU BARRI no és confictiu

N’hi ha dos inconvenients més grans que clamen al cel: el primer, el soroll constant de fins a 1000 persones que pot ocasionar, i que els que conformem el pati interior on està estimat el projecte, ens quedem sense llum ni aire.

barbàries desaires

una inspecció –amb totes les connotacions negatives que la paraula comporta– i lleis estrictes que impedeixin l’especulació. Perquè hi ha milions de pisos buits o a mig acabar, habitatges antics sense rehabilitar mentre el temps els minva dia rere dia, i un descontrol dels preus, sobretot de particulars, que inflen el preu de lloguers i pisos en venda fins als núvols. Sense oblidar-me, per descomptat, dels innombrables immobles que podrien servir per a habitatges socials o habitatges de protecció a persones sense llar, les quals, recordem, tenen el mateix dret que nosaltres, els afortunats i afortunades que o tenim casa o opció a tindre-la.

Us explique tot això perquè, el 2021, a més de les onades de la pandèmia, l’any em va portar un altre cop de (crua) realitat. El meu pis se situa a la poma que conformen els carrers San Bruno, Sagunt, Luís Casanova i Pare Urbano, a València ciutat. En aquesta cuadricula, hi ha unes velles naus centenàries però en molt bon estat de conservació, les quals estan sent utilitzades actualment com a magatzems. I una promotora, conjuntament als propietaris de les naus, han decidit construir un macro hotel low cost, d’una estrela, amb gairebé 600 habitacions que, als mesos on les universitats estiguin en actiu, esdevindrà residència d’estudiants.

Dit d’una altra manera: Magaluf.

No entraré en detalls del projecte, a la web noalmacrohotelsaidia.es i a la web de la nova agrupació de veïns i veïnes de la Saïdia, teniu tota la informació, però simplement vull explicar que, a més de tots els inconvenients de per vida que van implícits a l’hotel i que ens afectaran d’una manera, indirecta o directa, als veïns i veïnes del barri de la Saïdia, n’hi ha dos inconvenients més grans que clamen al cel: el primer, el soroll constant de fins a 1000 persones que pot ocasionar, i que els que conformem el pati interior on està estimat el

Membres

projecte, ens quedem sense llum ni aire. Sí, sona molt bèstia, però és així. El macrohotel no suposa només les dues naus centrals, sinó tot un cinturó d’edificis que recobreixen completament els edificis de veïnes i veïns que actualment estem vivint. Imagineu-vos viure en un pis, que la llum entra diàriament pel buit d’una poma on, en haver dues naus d’una planta, la llum, l’aire i la tranquil·litat que entren són impagables, i que de sobte et tanquen amb un teló de formigó i la teua casa es queda, literalment, a les fosques. Doncs per evitar això és pel que estem lluitant.

Hem realitzat assemblees, una manifestació, reunions amb els dos partits polítics que actualment governen a la Comunitat Valenciana i, encara que creiem que estem fent passos encertats, ningú de moment ens assegura que aquest projecte no vaja a veure la llum. Tots els dimecres de final de mes es fa una casserolada.

Inicialment, en ple, tots els partits menys VOX han votat en contra de la concessió de la llicència de construcció d’aquest projecte als responsables

EL MEU BARRI, per al veïnat

﹠ barbàries desaires

de les naus. L’endemà, la propietària d’aquestes, es va presentar amb una excavadora per a tombar-les. Prèviament, les setmanes anteriors, ja havia llevat (perquè d’això sí que té permís) les rajoles del contorn de les naus i un xicotet retaule de la verge. Tot això és perquè, actualment, continua havent-hi una investigació per a declarar les naus com d’interés arquitectònic i no existeix doncs la llicència d’enderrocament.

Fa tan sols uns dies, hem conegut un possible projecte del departament d’Urbanisme de Sandra Gómez que indica que molt prompte es donarà una solució a aquest conflicte. Pere Fuset, portaveu de Compromís, indica que s’estan remenant totes les possibilitats però dins de la legalitat. L’alcalde, Joan Ribó, ha indicat que no és viable, en un pati de llums, aquest tipus de projectes, pels veïns i el barri.

Aquest exemple és un dels tants que posen de manifest que hi ha forats en aquest dret que es reflecteix a la nostra Constitució. Que no només és que aquest dret, a un gran tant per cent de la població no li és possible aconseguir-ho, sinó que també, si s’aconsegueix, no és coste el que coste, no tot s’hi val. Com els “hotels colmena” que van sortir l’any passat a Barcelona, on podies llogar per “viure” un cubicle més semblant a un taüt que a una habitació, o aquelles habitacions compartides a Madrid – ays Madrid, que bé saben vendre’t però què de defectes tens per dins – on, cadascun dels cinc convivents han de pagar 500€ de lloguer – com per viure sol!- o els preus abusius d’immobles ensorrats que qualsevol pot trobar a portals com Idealista.

El dret a la llar, a sentir que pots formar la teua pròpia vida en un espai

En ple, tots els partits menys VOX han votat en contra de la concessió de la llicència de construcció d’aquest projecte als responsables del mateix.

el problema és l’especulació

Estat actual de semi-demolició de les naus

propi, on sentir-te segur i feliç, i anar omplint les parets de records i vivències, hauria de ser un dels primers drets intocables i preservats que totes i tots hauríem de fer de poder degustar. Jo ho vaig aconseguir, i encara segueix lluitant dia rere dia per mantenir-lo –impostos, hipoteca, atacs externs com el macro-hotel–, però en la meua història no he tingut cap tipus d’ajuda externa, ni una subvenció.

Va ser un camí dur i crec que l’èxit ja no va ser aconseguir-ho, sinó sentir-me un dia amb tot al meu cap llest i après per obrir el navegador i decidir començar la cerca de pisos. Sentir-me segur a l’hora de fer front a aquest repte.

Per què ara ha de minvar la meva seguretat?

Potser no hi tinc dret?

Cada dia, al obrir la finestra, tinc por de veure, en lloc de llum i tranquil·litat, un macrohotel que em cegue.

l’incom ustible

Llibret satíric del dia de demà

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humo

A TORREFIEL MAI ES FA RES

La nova Unitat d’Igualtat de TorrefielOrriols ha començat a atendre el veïnat el passat 10 de gener, en la plaça Salvador Allende número 5.

És el segon recurs municipal d’aquestes característiques, al costat del Marítim, creat com a espai d’informació i orientació a les dones i punt de participació de les associacions, entitats i ciutadania en la promoció de la igualtat de gènere. L’alcalde Joan Ribó, acompanyat de la regidora d’Igualtat,

Polítiques de gènere i LGTBI Lucía Beamud van visitar les instal·lacions i ha anunciat la posada en marxa “ràpidament” d’un tercer centre en Patraix amb l’objectiu d’arribar a set en tota la ciutat.

Res més començar l’any, quatre víctimes han sigut assassinades per violència de gènere. A més, les dades actuales indiquen que un 80% de les dones han pogut patir algun tipos d’assetjament. L’alcalde ha subratllat que “estem en uns dies terribles d’assassinats de dones” i “això ens indica que hem de fer tot el possible

Un barri igualitari

Junts i juntes lluitant per ser iguals La Unitat d’Igualtat és un servei on les persones que el necessiten puguen rebre informació, assessorament i orientació.

Les principals activitats es dirigeixen al foment de la igualtat entre dones i homes, a la formació en centres educatius i a la prevenció de la violència de gènere.

TORREFIEL al capdavant

﹠ barbàries desaires

i impossible per a canviar aquesta situació”. En aquest sentit, Ribó ha remarcat que la lluita contra els feminicidis ha de ser transversal: “des del vessant policial, passant pel treball amb el teixit associatiu a través de les unitats d’igualtat, fins a l’EMT, que ofereix un servei nocturn a les usuàries perquè puguen baixar de l’autobús sense riscos”.

Per a Joan Ribó, es tracta de “moltes accions amb el plantejament de canviar determinats aspectes culturals que estan molt arrelats i que hem d’anar modificant dia a dia”. Entre les actuacions impulsades des del consistori figura la nova unitat d’igualtat. El centre es troba dins del conjunt d’habitatges conegut com a Sant Jerònim, en el límit nostre barri de Torrefiel i confrontant amb el de Orriols. L’àmbit d’actuació comprén els districtes de Benicalap, Campanar, La Saïdia i Rascanya, si bé l’atenció prioritària se centra en Torrefiel i Orriols, on s’ha detectat una necessitat d’intervenció major.

La regidora Lucía Beamud ha posat en valor la tasca que es desenvolupa des dels

ajuntaments, l’administració més pròxima a la ciutadania: “El treball del tu a tu, del cara a cara i de proximitat amb les entitats i la ciutadania a través, per exemple, de les unitats d’igualtat”, especialment en un moment en el qual “el repunt de violència masclista és insuportable”. D’aquesta manera, ha apuntat, “el que fem és teixir una xarxa d’igualtat i complicitat entre totes i tots per a, junts, frenar la violència masclista i aconseguir la igualtat real i efectiva”. Les obres han costat més de 143.000 euros

La Unitat d’Igualtat Torrefiel-Orriols ha començat a funcionar després de la rehabilitació de l’immoble al llarg de 2022.

“Les obres, amb un pressupost de 143.264,00 euros, han tingut en compte la perspectiva de gènere i les necessitats de la població femenina com a principal grup destinatari”, subratllen fonts del consistori. Igualment, s’ha elaborat un estudi diagnòstic i un projecte de treball comunitari, que guien el programa que es durà a terme.

L’oficina pilot d’Igualtat realitza 70 atencions en els seus primers quatre mesos.

comencem per fer les coses més importants

Plaça de Salvador Allende 5, baix.

Tel.: 963 211 653 | 963 211 654 uitorrefielorriols@valencia.es De dilluns a divendres de 9 a 14h

Projecte i emplaçament de la nova Unitat d’Igualtat de Torrefiel i Orriols

La lluita contra els feminicidis ha de ser

transversal: “des del vessant policial, passant pel treball amb el teixit associatiu a través de les unitats d’igualtat, fins a l’EMT.

TORREFIEL, barri igualitari

﹠ barbàries desaires

L’ajuntament ha creat ja dues unitats d’igualtat, la primera la del Marítim en 2016, en el marc del Pla marc d’igualtat municipal. Entre les seues funcions es troba: “la informació i assessorament sociolaboral, en matèria d’igualtat i violència de gènere; la primera atenció i derivació de víctimes de violència de gènere als serveis jurídics i psicològics del Espai Dones i Igualtat l’atenció a les associacions i entitats en temàtiques relacionades amb la igualtat i les violències masclistes; la col·laboració amb centres educatius en activitats de foment de la igualtat; la dinamització comunitària a través de tallers, cursos i activitats de promoció de la igualtat de gènere, o el treball en xarxa amb entitats i serveis municipals per a implementar el Pla marc d’igualtat”.

Al capdavant del nou

recurs està un equip especialitzat en gènere i polítiques d’igualtat format per una agent d’igualtat i una treballadora social. El centre de Torrefiel-Orriols “disposa d’un despatx per a l’atenció personalitzada amb dos llocs de treball; una sala polivalent per a activitats de grup; un espai d’espera i atenció a les cures, joc infantil i lactància; un espai d’atenció íntima, a més d’un pati interior”, afigen fonts municipals.

El nou recurs municipal albergarà un servei d’atenció primària, segons el model desenvolupat en la zona del Marítim, “que es presta des de l’any 2016 amb resultats molt positius”, ha assegurat l’edil, després d’explicar que “la nova Unitat d’Igualtat, que respondrà a un dels objectius del Pla Marco d’Igualtat entre Dones i Homes de la ciutat: el de descentralitzar

les polítiques d’igualtat, oferirà assessorament i informació a les dones sobre els seus drets. I també serà un centre municipal idoni per a l’atenció i informació a les dones víctimes de violència de gènere”. De fet, segons el projecte, “aquest equipament disposarà tant de zones per a la socialització i la relació com d’unes altres que permeten major grau de privacitat, per a atenció personalitzada i per a asserenar i calmar”.

Les activitats que es programaran anualment en aquest espai, “aniran dirigides especialment a dones amb necessitats de suport emocional, psicològic, social, jurídic i cultural i a components d’associacions de dones o associacions d’un altre tipus, que treballen els principis d’igualtat entre dones i homes”.

“En general, l’espai estarà organitzat amb l’objectiu de garantir la visibilitat i cura de les criatures alhora que es puga disposar de la intimitat i privacitat que es requerisca. Per a aconseguir-ho ha sigut molt important la manera en què es resol l’accessibilitat (més enllà de complir requeriments merament normatius) atenent aspectes físics i socials per a assegurar que qualsevol persona siga com siga la seua edat o condició física puga utilitzar l’espai de manera autònoma. Un exemple d’això és que l’espai està pensat perquè xiquets i xiquetes puguen usar-ho sense perill, puguen interactuar i jugar amb els elements que ho componen”, ha aclarit.

Per a que diuen que, al nostre barri, no es fa res. Es fan coses, es fa barri.

Visita de l’alcalde Joan Ribó i inauguració de la nova Unitat d’Igualtat de Torrefiel i Orriols

L ’atenció prioritària se centra en Torrefiel i Orriols, on s’ha detectat una necessitat d’intervenció major

l’incom ustible

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humo

TORREFIEL és un barri lleig i punt

La ciutat és la suma de moltes ciutats que habiten en el seu interior. Una d’elles, és la ciutat suport de la creativitat pública independent. És la ciutat que, perquè vol o perquè consent, es nega a ser grisa, avorrida i silenciosa. La direm la ciutat de l’art independent, de l’art gratis, la ciutat de les coses, la creativitat pública, la ciutat dels colors, dels personatges, les icones, de la sorpresa, del joc, de la sorpresa, la que crida la teua atenció des de les parets, la ciutat que canvia cada dia, perquè l’explores, la ciutat que es reinventa. L’altra ciutat.

The Photographer és el personatge creat per mrbt62, artista urbà furtiu de València.

Li vaig plantejar fer una entrevista per al nostre llibret del 2023 i va acceptar, però amb una condició. Com vol que el que es conega siga la seua obra de carrer i no a l’autor, aquesta entrevista, respectant el seu desig, no és presencial sinó resultat d’un qüestionari que conjuntament preparem i que ell vol donar-li un enfocament didàctic.

Xarrada amb

Una visió artística del barri i de la ciutat

The Photographer és el personatge creat per mrbt62, artista urbà furtiu de València.

TORREFIEL té encant ﹠

barbàries desaires

1. Qui és

THE PHOTOGRAPHER?

És la imatge icònica d’un fotògraf, creada en 2011 per mrbt62 amb la seua pròpia imatge i que ha servit d’imatge eix per a les seues intervencions de carrer durant els últims vuit anys. Pots veure la seua obra per tota València i en Instagram, en el seu compte.

2. Per què el nom de mrbt62?

Tots els escriptors de grafiti i la majoria dels artistes urbans tenen un nom inventat. mrbt62 està construït amb les consonants de la paraula Morabit i el número d’1els anys que tenia quan vaig començar a intervenir al carrer, però se’m coneix com “The Photographer”.

3. Llavors tens seixanta i tants anys?

Si. Tinc ara seixanta-nou anys i porte set desenvolupant el meu treball de carrer amb “estil i insistència”.

4. Dona’ns unes pautes o nocions elementals sobre el grafiti i l’art urbà?

Sí, és important dedicar unes línies per a entendre alguna cosa d’aquest gran “revolutum” de carrer.

Al carrer si no vas de pressa, et fixes i vas contemplant tot el que hi ha pintat, escrit, adherit, pegat, a diferents altures, per superfícies planes, racons i cantonades, veuràs tot un univers gràfic, així com petits o grans objectes amb diferents orígens. No són la mateixa cosa. Et sonarà “grafiti” i “art urbà” o “Street Art”.

T’explique una mica cada cosa.

Grafiti, és una paraula que se sol emprar per a tot el que hi ha al carrer, però no és així.

El grafiti1 són “marques gràfiques i/o textuals, executades sistemàticament i il·legalment sobre superfícies públiques, que utilitzen un codi concret i dirigits a una audiència concreta, serveixen de sistema de comunicació interna d’una escena subcultural tancada” i solen fer-se en zones visibles i arriscades. Es valora sobretot l’estil, la grandària, el número, la complexitat i el risc per a la seua execució.

Tags o signatures

En el grafiti no et preocupes si no entens el que posa. Està fet perquè ho entenga únicament, la mateixa escena grafitera. El que s’escriu sol ser el nom inventat pel qual es coneix al grafiter i si et fixes veuràs, quan està acabat, a qui està dedicat, a quin crew2 pertany l’autor i un munt de detalls més que, encara que no entengues, són interessants de descobrir.

La base sempre és la utilització de lletres i una cosa important, el grafiti sempre és il·legal. Si no és il·legal, no és grafiti. Solen utilitzar predominantment esprais de pintura.

Una altra cosa que veuràs pels carrers, portes, superfícies planes, caixes de llum, llindes etc. són els tags, les signatures fetes amb retolador. Històricament, encara que sempre hi ha hagut escriptura en les parets, els tags7, són l’origen històric del

1. Segons JAVIER ABARCA (Urbanari)

2. Grup de grafiteres

3. Segons JAVIER ABARCA (Urbanari)

grafiti actual i provenen dels anys 60 a Filadèlfia i dels 70 a Nova York on es va produir una gran evolució, des de les simples signatures en parets i metre, el seu estilitzat, complexitat, proliferació, augment de grandària, competitivitat, creació d’estils etc... A les lletres se li van afegint imatges (ninots), adorns, efectes visuals, es van ampliant la temàtica i incorporant elements influenciats per la publicitat, el còmic, etc. utilitzant noves tècniques per a ampliar i facilitar la seua difusió, eludir la vigilància i les prohibicions, apareixent les plantilles, els stickers, els pasture ups, etc... arribant al postgrafiti actual o Street Art , hereu històric d’aquell grafiti i que en cada lloc adquireix múltiples propietats i estils diferents.

L’art urbà, ho pots veure perfectament en les accions de THE PHOTOGRAPHER, són3 “actuacions artístiques en l’espai

TORREFIEL té artistes

7. “Del mur a la butxaca”. Hi ha artistes i artesans que creguen peces de xicoteta grandària i les deixen visibles o semi amagades perquè, tu les descobrisques i te les emportes.

públic, per la sola iniciativa de l’artista, sense cap mena de control extern, sense interessos comercials i els fruits físics, quan n’hi ha, són abandonats a la seua sort”.

5.- El que fan els artistes urbans, ho fan amb permís o sense permís?

Important aquesta distinció. L’art urbà contempla dos vessants, l’art urbà per encàrrec, quan algú demana a un/a artista que li pinte la seua façana, el seu tancament, un Ajuntament demana que intervinga en una mitgera, la tanca d’un parc. Aqueix tipus d’intervencions són amb permís.

L’altra possibilitat, on es mou The Photographer i és l’art urbà furtiu, on qui pren totalment la iniciativa en el quin, el com,

el quan i l’on és l’artista, sota la seua responsabilitat. Algú va dir4 que el carrer és el lloc on “la transgressió es troba amb l’art” i així és. L’art urbà per encàrrec i el furtiu, comparteixen l’espai urbà, però en circumstàncies i condicions completament diferents.

﹠ barbàries desaires

Ja t’imagines. En el primer es treballa amb tranquil·litat, no importa que et vegen, pots corregir, prendre una cervesa, xarrades amb qui passa per allí, acabes l’endemà si fa falta mentre que en el segon has d’acabar com més prompte millor, ràpid, portant damunt el fonamental, buscant la millor hora, que no et vegen, sense poder corregir i acabant la teua peça, ja. Moltes vegades es pot detectar en l’art furtiu, la tensió de la intervenció5 .

En qualsevol cas, el bon art urbà siga per encàrrec o siga furtiu ha de ser sexy, que quan ho veges, digues “Uauuuuu”. Per la seua sorpresa, la seua complexitat, el seu encant, la seua força, el seu humor, el seu misteri...

6. Hi ha diferents classes d’art urbà a València

En l’àmbit d’artistes, a la ciutat convivim els que fan obra legal, per encàrrec i els que fem obra furtiva, els acadèmics que venen de Facultats o Escoles de Belles arts... i els que som autodidactes o amb coneixements no reglats, els que anem en solitari o els que pertanyen a crews, els que tenen pressa per ser coneguts com a artistes i els que no volem ser coneguts sinó que es reconega el nostre treball, els que són “from the wall to the pocket”6 perquè deixen coses, objectes, figures, poemes, dibuixos, treballs manuals... perquè tu, després de descobrir-les, les faces teues i els que volem que les nostres peces duren el màxim temps possible, els que veuen l’art urbà com un possible mitjà de vida i els que no és el nostre objectiu rendibilitzar econòmicament el que fem, els

Mural amb The Photographer pintat en l’Institut Sorolla de València. La imatge de The Photographer mesura 5 metres d’altura. Maig 2022

molt atrevits i els menys atrevits.

7. Què creus que pensa la gent del que feu els artistes urbans?

Mira, hi ha de tot. Hi ha detall que t’acosta a una gent i alhora t’allunya d’una altra gent i és que, en l’art urbà furtiu, traspasses la línia fronterera del no permés i quan per a uns, fas alguna cosa que és admirable, atrevit o envejable i per a uns altres embrutes, destrosses la ciutat i eres un vàndal.

Hi ha gent, en un altre ordre de coses que li agrada l’art urbà i segueix a determinats artistes, bé per a admirar el que fan o bé per a aprendre d’ells, com va ser el meu cas fa anys.

El que un siga anònim i no es done a conéixer a la gent, crea entorn de tu i al teu treball un halo

TORREFIEL és preciós ﹠

barbàries desaires

de misteri que té cert atractiu.

Mira que gran diferència. La gent va pel carrer sense deixar cap classe de petjada. Els grafiteres i artistes urbans si deixem empremta. Fa falta una mirada àmplia per a veure que el street art8 serà recordat com, l’art de la nostra època.

8.- Què recomanaries a la gent que llegirà aquesta entrevista?

Diverses coses. Que quan veja intervencions de carrer, de la classe que siguen, primer, que pense que sempre hi ha algú darrere i no necessàriament un

Diferents pastures ups Ronda Sud.

disbauxat o un vàndal. Pot haverhi una història, un procés artístic, una arrancada de valor...

Segon que no sempre estem preparats per a entendre tot el que veiem i no per això no ha de ser bo. El cant dels ocells ens agrada i és agradable i no ho entenem.

Recorda que el no es coneix o no es comprén, per principi, se li tem. No saber la motivació de per què els artistes de carrer fan el que fan ens inquieta. Estem acostumats a haver de donar explicacions de tot el que fem i, per tant, estem acostumats a demanar-les.

Tercer, perquè uns altres facen alguna cosa que jo mai faria, perquè uns altres vagen contracorrent, perquè uns altres facen alguna cosa a canvi de res, no necessàriament ha de ser dolent.

Quart, seguir a un o diversos artistes, m’explique, identificarlos per la ciutat i al llarg del temps ens permetrà conéixer aqueixa altra ciutat que parlàvem al principi i assegurança ens dona, una altra nova dimensió diferent de la que ja coneixíem. I quan parle de seguir-los és al carrer i no sols per les xarxes socials. Contemplar l’art urbà in situ genera una experiència intima

que internet, mai podrà aportar.

9. Quines zones recomanaries de València per a veure art urbà?

En relació amb l’art urbà, hi ha una cosa comuna a moltes capitals i són les zones i barris vells de cada ciutat. A València no busquem aquestes manifestacions en la zona de l’Eixample. Anem a la ciutat antiga, al barri de Velluters, Ciutat Vella, barri del Carme, Mercat, Benimaclet i per descomptat al Cabanyal.

Suggerisc us apunteu als Tours que s’organitzen per a visitar l’art urbà. Et mostren carrers que no havies trepitjat mai, aprens a reconéixer a autors d’ací i de fora de la ciutat i descobriràs, quasi segur, aqueixa altra ciutat dins d’aquesta.

València és destí d’artistes de tot el món, que venen a visitar l’art dels seus carrers i també, a

Quan exploreu la ciutat, no us fixeu només en les peces grans. Em referisc als murals que són potents i espectaculars.

deixar les seues peces. És destí d’un turisme que cerca, l’encant que té València amb l’art urbà.

10. Alguna cosa que vulgues afegir i que puga ser útil?

Sí, diverses coses.

Quan exploreu la ciutat, no us fixeu només en les peces grans. Em referisc als murals que són potents i espectaculars, però no són objecte d’aquesta conversa.

Demane que us fixeu en les peces xicotetes, les intervencions que estan per qualsevol part i que tenen les dimensions i l’altura de qui les va fer. Hi ha tot un univers de xicotetes

peces, escrites, objectuals, pegades, pintades, escrites que sens dubte reclamaran la vostra atenció i pot ser que, fins a arrancar el vostre somriure.

Quan exploreu la ciutat,

ser conscients que l’art urbà, tant el furtiu com no furtiu, el grafiti, el muralisme, formen part d’un moviment artístic transversal i universal i que, ens agrade o no, el seguim o no, ho entenguem o no, l’acceptem o no, siga legal o “de l’un altre”, ja són part de la nostra cultura contemporània.

Un detall, les peces que veieu al carrer i la seua documentació fotogràfica en les xarxes socials, tenen més mirades, que les obres que es guarden en un museu.

I una última cosa, fonamental per a entendre tot això. Un principi que comparteixen tant l’escena del grafiti com la de l’art urbà: “Si no et veuen, no existeixes”. A partir d’aquest principi i comprendreho des de fora ens permetrà entendre moltes coses que trobarem, a partir d’ara, en la nostra exploració de carrer per aqueixa, una altra ciutat.

les mans al cap

Que diuen que el barrí mor

Que diuen que ja fa por

Que ens queda poc de tros

Que l’arrancat d’un mos

Que veïns d’ahir en queden pocs

Que barbaritat!

Les mans al cap!

Diuen i diuen

Que ja no queda gent d’abans

Que a poc a poc se’n van

Que ja no es pot aparcar

Que no es parla valencià

Sense accent americà

Que barbaritat!

Les mans al cap!

Diuen i diuen

Que no hi ha granera que agrane

El que a terra deixen caure

Sense repar ni mirament

Que cal mirar a on xafes

Per el que el peu puga xafar

La merda d’un gos

sense replegar?

Que barbaritat!

No serà per a tant!

Diuen i diuen

Que exagerats!

Que barbaritat!

En lo bonico que és sentir parlar en valencià

Amb accent americà!

Que barbaritat

les mans al cap!

Diuen i diuen

No serà per a tant!

«En Arribà la gran setmana i caigué sobre mi el diluvi. Em vaig clivellar, com si el cel haguera volgut que, en lloc de maquillada i frivolitzada, em mostrara amb el meu autèntic rostre, l’escrostonat per la successió de calamitats, l’atrotinat pel meu maltractament. Un dels meus autors, davant de la pregunta de si em podien “fer un arranjament” per a la setmana fallera, va declarar que era impossible i que “ja estaven una mica cansats de la Meditadora”. I era normal. Jo he sigut la maltractada, de moment, per les circumstàncies, pel temps i per la incomprensió. Se’ns oblida que la falla, la seua essència, és la seua explicació, el seu lema i la seua sàtira, no la seua aparença i

la seua envergadura. El meu maltractament i deixadesa, a part de per problemes d’una –i reitere– vaga gestió, és pel fet que hem arribat a un punt en què no sabem valorar el significat d’una falla i només ens quedem amb la seua foto i la vistositat i la sorpresa que provoca. El meu maltractament és, en definitiva, fruit de molts anys de culte al volum, el gran déu de les falles, allò realment venerat. »

Estracte de “La Maltractada“, Premi Soler i Godes al millor article reflexiu al voltant de les Falles, de José Tena i Tejado, el nostre col·laborador habitual

l’incom ustible

Les Falles, per tradició són inamovibles

El que ens costa canviar!

Si no tinguérem tantes pors als canvis, si no mesclàrem els conceptes de tradició i classisme, si sabérem definir realment el que forma part de la història i el que és purament invenció recent... ens lluiria més el pèl.

Les Falles és un món que mou passions, i com tot el passional, genera debat i polèmica. Serà perquè els fallers i falleres estem fets de foc, però per cada canvi que succeeix, cremem i explotem, com si ens anara la vida en això.

Les Falles, com la vida mateixa, han d’evolucionar. Això és una realitat, i qui no ho veja és preferible que es baixe del carro i deixe als altres prosseguir el seu camí.

O aportes... O T’APARTES.

﹠ barbàries desaires

El primer faller major de València reobri el debat de gènere en les Falles

Banda o millor caramba? El debat de si les falleres han de portar el distintiu clàssic

Polèmica a Borriana per una falla amb caràcter “misogin”

Destrossen la zona genital d’una altra de les falles d’Anna Ruiz a València

l’incom ustible

FAKE NEWS: barbaritats disfressades de notícies

ls mitjans de comunicació en general, i els periòdics en particular, han sigut un dels puntals de la democràcia, ja que a través d’ells es transmetia als ciutadans una informació veraç, objectiva i contrastada del que feien els poders de l’Estat: el polític, el legislatiu i el judicial, i d’uns altres amb gran capacitat d’influència com l’econòmic, o amb gran capacitat d’influència en les àrees socials, culturals i esportives, se’ls sotmetia a un estricte control per a evitar excessos i barbaritats.

Amb l’aparició del periodisme d’opinió en les primeres dècades del segle XX, els mitjans de comunicació van adoptar una línia editorial (afí a una determinada ideologia), amb la qual cosa les seues informacions sempre tenien un biaix en favor d’un determinat plantejament polític. Aquest posicionament ideològic quedava compensat amb la presència d’altres diaris, televisions o ràdios amb plantejaments diferents i antagònics. La pluralitat informativa és la que garantitza al ciutadà l’accés a una informació lliure.

Els artistes fallers tanquen

La presió de les comissión pel seu monument afona a l’artista

El món de l’artista faller està en un punt molt delicat. Desenes d’artistes denuncien la poca repercussió econòmica per fer falla i l’increment dels preus dels materials sense un increment paral·lel dels pressupostos de les comissions.

NO FA FALTA una falla de 30m

﹠ barbàries desaires

En el passat segle XX, les barbaritats dels periòdics es reduïen en moltes ocasions a errors tipogràfics o a expressions equívoques d’alguns dels seus titulars, que deixaven entreveure una idea molt diferent a la que va volia plasmar el seu autor. Eren errades involuntàries que provocaven els riures del lector.

Per a il·lustrar estes errades o catxaps començarem per un exemple on la reincidència es manifesta: “Un avió espanyol s’estavella a Turquia per tercera vegada en el que va d’any”. Per si no no fóra prou una vegada, dos més. Vegem ara un exemple d’interpretació errònia de la història: “Ferran I va dividir el seu regne i van començar les lluites intestinals” (sembla ser que l’estómac sempre ha sigut el punt feble de les monarquies). A vegades, el periodista sentencia a més persones de les previstes: “Condemnen a 8 dels tres acusats pel segrest d’Àngels Feliu”.

Encara que l’atur sempre ha sigut notícia de primera pàgina, també hi ha persones molt treballadores..., massa treballadores: “El diputat de Turisme torna al treball després de morir quasi ofegat” (No tothom torna al treball després de morir, i encara sort que no va morir ofegat, si no realitzaria jornades intensives de 14 hores). També hi ha propostes polítiques difícils de puguen arribar a ser realitat: “El PSPV demana que es garantisca l’avortament als 12 mesos”. Tanquem aquest mini capítol amb els estranys costums de les cases reials, que sempre aspiren tindre el que li és prohibit al poble pla: “La princesa Magdalena de Suècia viu amb el seu nuvi de quatre mesos”.

En els programes en directe, ningú queda exempt de tindre un lapsus. Que li ho diguen si no a la presentadora de La Sexta Televisió que, en comentar les concentracions de gent per

a comprar loteria de Nadal, va dir: “la polla es tan larga que hasta hay tiempo para hacer amigos”. En què estaria pensant la dona. En el debat entre els candidats a la presidència del Govern d’Espanya també va ser molt comentada la “mamada” de Pablo Iglesias per a referir-se als condemnats de la “manada” per violar a una jove en els Sanfermíns de Pamplona.

En el segle XXI, l’era de la tecnologia 5G ha creat unes noves barbaritats: les notícies falses o fake news, un més que perillós enemic de la veracitat periodística i de la credibilitat democràtica.

L’afany d’aconseguir clics en els mitjans digitals o de compartir contingut immediat té la contrapartida de transmetre informació de menor qualitat, ja que les històries que es publiquen primer són, generalment, menys precises en disposar d’un menor

Una barbaritat és mantenir la tradició del llibret, un esforç de les comissions per preservar la producció editorial vinculada a la fallas.

temps per a verificar fonts i completar la informació. En altres ocasions, per a desprestigiar al contrari polític o reforçar el discurs ideològic d’una opció política, no paren esment en crear notícies falses per a provocar un canvi d’opinió o aconseguir la desafecció cap a un determinat partit polític.

A més, les notícies falses arriben a molta més gent que la informació verídica i poden fins i tot alterar el criteri per a distingir entre el que és cert i el que és fals. Segons un estudi sobre l’impacte de les fake news a Espanya, el 86% dels ciutadans no distingeix les notícies inventades de les reals.

Com a conseqüència de tot això, els lectors més formats perden la confiança en els mitjans que les difonen, però malauradament una gran majoria de lectors es creuen tot el que lligen, encara que siguen autèntiques barbaritats.

Vegem alguns exemple de fake news: en les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016, en les quals va eixir elegit Donald Trump, va haver-hi milers de notícies falses desvirtuant les propostes del partit Demòcrata i de la seua candidata Hilary Clinton. Va guanyar Trumb pel suport massiu que va obtindre en els estats de l’Amèrica profunda, on la població te menys formació.

Un exemple més: les pàgines webs sensacionalistes de tot el món van publicar que un asteroide gegant podria impactar en la Terra el 3 d’octubre de 2019, provocant un cataclisme en el planeta. Estem al març de 2020 i encara no hi ha hagut impacte.

Altres barbaritats que hem pogut llegir o veure en els mitjans

Esta falla tiene mucha tela, de Julio Monterrubio (Nou Campanar, 2009) Barbaritats, d’Alejandro Santaeulalia (L’Antiga de Campanar, 2015)

FER FALLA, sense ofegar-nos

de comunicació són les referides a l’amnèsia dels polítics quan es descobreix que estan immersos en casos de corrupció. En el cas Bankia, els principals encausats van reconéixer sense rubor que no tenien formació per a ocupar càrrecs de responsabilitat... però els van acceptar per a cobrar sucosos sous que, en alguns casos, oscil·laven entre un i tres milions d’euros a l’any. En el cas Bárcenas, Mariano Rajoy, president del PP i cap de les campanyes electorals del partit, res sabia de com es finançava el partit ni si hi havia diners suficients per a celebrar actes de campanya en els quals no s’escatimava en mitjans humans i tecnològics. Serà per dinés. En els ERE’s d’Andalusia, els responsables socialistes de la Junta ignoraven els centenars de persones incloses en les ajudes que res tenien a veure amb les empreses en crisis, però que curiosament si guardaven relacions familiars o d’amistat amb alts càrrecs del Govern andalús.

Podem citar també altres exemples, com el de l’exministra Ana Mato que tenia cotxes de gran luxe en el garatge de la seua casa però que no sabia com havien arribat allí; o la promesa de l’expresident de la Generalitat Francisco Camps que la celebració del Campionat del Món de Fórmula 1 no anava a costar un euro als valencians, i després s’han descobert deutes assumits per l’erari públic pròxims als mil milions d’euros; o les actuacions de la mal anomenada “policia patriòtica” que durant l’etapa del ministre Jorge Fernández Díaz va realitzar informes per a desacreditar políticament a partits de l’esquerra espanyola, especialment Podemos.

Encara que el ciutadà valencià i espanyol ja està habituat a tota mena de barbaritats i abusos, encara ha hagut d’assistir recentment al súmmum de les barbaritats polítiques: haver de votar per quarta vegada en quatre anys

unes eleccions generals perquè els partits no han acceptat la voluntat popular expressada en les urnes i, anteposant interessos personals i partidistes, han sigut incapaços d’arribar a acords per a formar govern.

Però no és necessari referirse a la Comunitat Valenciana o a la resta d’Espanya. Barbaritats també les tenim a prop, sense moure’ns de Cullera, encara que algunes tenen un perfil positiu.

Una barbaritat és mantenir la tradició del llibret, un esforç de les comissions per preservar la producció editorial vinculada a la falla i per garantir la continuïtat de la poesia satírica i les col·laboracions relacionades amb la cultura popular, incorporant a la festa, mitjançant articles d’opinió i reflexió, no solament als fallers sinó també a personalitats d’altres àmbits de la cultura. Però barbaritat és també convertir eixa labor encomiable en una lluita desmesurada per

un premi, amb publicacions que superen les 400 pàgines i que difícilment poden ser llegides per un públic generalista. Eixos llibrots acaben sent cultura sols per a uns pocs interessats.

Una barbaritats són també les falles perquè, mitjançant l’ocupació de l’espai públic, ofereixen a la ciutadania, amb les armes incruentes de la sàtira, la crítica i l’humor, una visió mordaç de la vida política, dels abusos del poder i dels usos i costums socials. Si és amb una estètica tradicional o transgressora, açò no importa. El que realment importa és el suc, no la corfa. Per contra, una gran barbaritat va ser destinar quasi un milió d’euros a una falla, Esta falla tiene mucha tela, de Julio Monterrubio (Nou Campanar, 2009), no tant per reconeixement a la labor de l’artista i al mèrit del seu projecte en sí, sinó per la utilització de la festa com a mitjà per a promocionar un projecte personal i immobiliari que la pròpia realitat i la crisi va acabar

Premsa... màquina tot val!, de José Latorre i Gabriel Sanz (Plaza de la Mercè, 2000) Barbaritats, de Pere Benas (Passeig-Mercat, 2016)

demostrant la seua inviabilitat. A més, es va construir en dos anys (una cosa inèdita fins eixe moment en les falles).

I ja que parlem de falles, en citaré dues més: Barbaritats, d’Alejandro Santaeulalia (L’Antiga de Campanar, 2015), una atrevida composició en la qual es posava de manifest la confrontació dels pobles del Regne d’Ibèria (les autonomies espanyoles) amb els bàrbars prestadors del nord (la Unió Europea); i Premsa... màquina tot val!, de José Latorre i Gabriel Sanz (Plaza de la Mercè, 2000), en la qual es mostraven tres tipus de premsa: la freda i calculadora de l’economia i les finances; la premsa rosa, amb les tafaneries del cor; la premsa groga sensacionalista; la premsa negra de les catàstrofes i successos truculents; i una premsa llavors en bolquers (parlem de l’inici del segle XXI) com era Internet.

Cullera també ha tingut falles amb la paraula Barbaritats

en el seu lema. Ens referim a Xe, que barbaritat, de Juan Carlos Donet García (Sant Antoni, 2013); Barbaritats, de Pere Benas (Passeig-Mercat, 2016), que va guanyar el premi de Turisme; i Barbaritats, de Juan Carlos Donet García (Plaça d’Espanya, 2016).

Quan ja hem entrat en la tercera dècada del segle XXI, el ciutadà s’ha acostumat a tota mena de barbaritats, però afortunadament de tant en tant apareixen figures com Greta Thunberg que ens remouen la consciència col·lectiva per a intentar frenar el canvi climàtic i la contaminació de les mars i oceans, perquè les futures generacions no hagen de viure en un planeta àrid sinó en un entorn més saludable.

l’incom ustible

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humo

NO CAL TENIR-LA GRAN per trionfar

Molt de volum, ni és una condició necessària ni suficient per a una gran falla; les millors falles no han de ser obligatòriament molt grans.

Sembla que en qüestió de falles estem igual que els germans Marx: “Més fusta! Més fusta!” (perquè tinga més altura); i també més i més gent, en aquest cas ninots, no per a la cabina sinó per omplir de gom a gom les bases. En altres paraules: a una bona part del públic, i no diguem de la premsa, se’ls cau la baba quan es parla de falles enormes, qualitat que consideren indispensable per tal de considerar-la un “falló”. Però, ¿realment és així?

Un friki de les matemàtiques diria: molt de volum, ni és una condició necessària ni suficient per a una gran falla. Que traduït al llenguatge d’un friki faller, vol dir que les millors falles no han de ser obligatòriament molt grans, ni per ser grans s’han de considerar grans falles. Cridar l’atenció sí que la criden amb molts metres d’altura i escampant desenes de ninots pel carrer, però si tot això no té un sentit, no té coherència o, simplement, està mal acabada o és lletja de nassos, no serveix per a res. Una falla necessita més per a ser bona, i molt més si vol ser boníssima de veres.

El vent tomba una falla de 24m

No s’han registrat danys personals

A més, a causa del vent s’havia prohibit al públic visitar la falla en la seua zona més pròxima per a evitar algun perill.

La falla ha tingut un cost de 300.000 euros. El president de la comissió, va reconéixer que l’obra tenia un disseny “molt arriscat”.

EL TAMANY no és important ﹠ barbàries desaires

En efecte, la dictadura de l’estètica en les falles -o siga, que per a ser una bona falla ha de ser molt, molt bonica, i quant més quantitat de bonicor millor- ha fet que amb el pas dels anys, l’exigència de volum haja sigut cada vegada major en les màximes categories de totes les poblacions. Remats múltiples, contraremats, recontraremats i desenes d’escenes omplin els cadafals de major pressupost, conjunt que naturalment podia fer que se’ls posaren els ulls com a plats al públic i als fallers que la planten. El problema ve quan anem més enllà de l’estètica, i ens plantegem: ¿què significa tot això?

Les primitives falles eren escenaris on els ninots representaven una escena. Crítica veïnal, política o internacional, cada element que hi havia posat tenia una raó de ser, un element del missatge. Actualment ja no existeix escenari, però la funció de la falla hauria de ser la mateixa. Com bé diu el periodista

Quique Collado en la seua tesi doctoral de Periodisme, les falles serveixen per a comunicar, i per tant totes les seues parts haurien d’estar al servici del missatge que volen donar. Bé, tampoc passa res si hi ha algun adorn que faça més estètica l’escena, però de vegades els adorns són grans escultures mitològiques, flors gegants o angelets femenins amb cossos perfectes que resulten superflus o almenys excessius, ja que no aporten res al que es vol dir. Ara bé, aporten volum, que és el que interessa, encara que volum buit de contingut.

El problema s’agreuja quan estem en les màximes categories, on les comissions participants que opten pel primer premi han entrat en el joc de fer les falles com més gegants els siga possible. Sembla que siga una condició necessària, però no suficient, perquè el jurat les considere candidates al primer premi, i per això aposten per omplir la plaça com més siga possible. No obstant, la pràctica

ha demostrat que no sempre les falles més voluminoses són les millors, ja que en alguns anys la crítica n’ha valorat més que el primer premi falles més modestes com Cuba-Literat Azorín, la veïna Sueca-Literat Azorín o Na Jordana. Fins i tot en 2010, Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal va guanyar amb Rumb al Paradís de Paco López, el primer premi de la secció especial davant Nou Campanar, un «monstre» (de gran, no de lleja) amb el doble de pressupost, 600.000 euros. Un David crescudet (perquè xicotet no era precisament) va tombar al pes pesat (pel volum i pels bitllets) Goliath.

Hi ha més exemples, de falles «grans» per qualitats que no eren el volum. En 1942, el mític artista Regino Mas va plantar La música al carrer de les Barques, una falla amb un gran treball de fusteria que sostenia un acordió gegant. Quasi nou anys després, en 1961, Ricardo Rubert sorprén la gent amb una «falla desintegrada», omplint la plaça

Falla Plaça Ajuntament 2017, la falla més alta plantada amb 41 metres

del Mercat Central de València amb un concepte innovador que fa que siga encara recordada. Un altre gran entre els artistes, Julià Puche, planta en 1975 una falla que encara que no excessivament gran, és considerada una de les millors de la història: es tracta de «Naufraguen les tradicions», un cadafal inoblidable de Na Jordana que va destacar per la seua composició, expressivitat i ornamentació. Per posar un altre exemple de falla «gran» per motius diferents del seu volum, no pot faltar la de L’Antiga de Campanar de 1989. «L’eroticrònica» de Ramón Espinosa va ser el primer premi de la secció especial d’eixe any, i no per tenir centenars de ninots, sinó per atrevir-se a tractar l’erotisme en la màxima categoria i pel seu estil aproximat al còmic, entre altres raons.

En definitiva, cal pensar en les falles com quan un o una vol lligar: no tot és el físic. Els monuments efímers, com les persones, han de tenir més que bona presència per a ser considerats interessants. Un home o una dona amb un cos gens cridaner pot compensarho amb enginy i donant un bon entreteniment; perquè igual li pot passar a una falla.

l’incom ustible

Llibret satíric del dia de demà

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01

NOMÉS AL CAP I CASAL són Falles

Al llarg de tota la Comunitat Valenciana existeixen multitud de poblacions que també celebren la que és sens dubte la festa valenciana per excel·lència: les falles. Però, quan parlem d’aquesta festa, sobretot de cara a l’exterior de la nostra geografia, ens centrem pràcticament de manera única a la ciutat de València, deixant de costat a les quasi 90 poblacions en les quals també se celebren.

En cada lloc, amb les seues peculiaritats, es desenvolupen les nostres tradicions amb les ganes de fer festa que tant ens caracteritzen, i això és del que parlaré, de com es desenvolupen les festes josefines més enllà dels límits de la ciutat de València, i en el meu cas ho faré parlant de les falles del meu poble, Paterna.

La primera falla que es va plantar a Paterna de la qual es té constància data de l’any 1927, però la primera comissió fallera com a tal es va fundar en 1943. Després d’uns en els

Paterna ho té tot fet

per a celebrar les seues Falles 2023

Paterna ja ho té tot llest per a gaudir de nou de les seues Falles. La música, els monuments fallers i la pirotècnia ja estan preparats per a omplir de color els carrers de la ciutat en aquestes festes, en les quals es disposarà d’una normalitat absoluta, després de dos anys de pandèmia i alguna xicoteta restricció que encara seguia patent.

falles i barbàrie

FALLES DE POBLE, bones falles ﹠

barbàries desaires

quals van proliferar i alhora van anar desapareixent diferents comissions falleres, es produeix una aturada de 13 anys entre els anys 1956 i 1969 en els quals el municipi no va celebrar les falles. En 1969 es funda una falla, fins que amb l’aparició d’altres 2 més en 1973, decideixen constituir la Junta Local Fallera de Paterna (que aquest exercici celebra el seu 50 aniversari). El resum d’aquests últims 50 anys seria haver format part d’aquesta Junta Local fins a 28 comissions falleres, de les quals han arribat a existir de manera simultània un total de 21 i arribant a aquest 2023 amb 18 comissions actives i unes 2900 falleres i fallers censats entre totes elles.

Aquest últim paràgraf seria un brevíssim resum de la història fallera del poble de Paterna, però com se celebren les falles a Paterna? En què es diferencien de les del “Cap i Casal”?

El primer que hem de tindre en compte, és que Paterna

La principal diferència, poder eixir al carrer i poder gaudir de la festa sense aclaparaments i sense que un turisme desmesurat envaïsca els carrers.

és un poble situat en l’àrea metropolitana de València, per la qual cosa bàsicament per proximitat, les falles de Paterna són un reflex de les que se celebren a la ciutat, això sí, amb l’encant que li procuren el fet de no estar ni en una mínima part tan massificades com les de la ciutat.

Crec que aquesta és la principal diferència, poder eixir al carrer i poder gaudir de la festa sense aclaparaments i sense que un turisme desmesurat envaïsca els carrers. Si a això últim li sumem també el fet que en el col·lectiu faller pràcticament ens coneixem entre tots, el resultat és també una festa molt més familiar i acollidora que permet que els que estimem les falles puguem gaudir més si cap d’elles.

Jo pertanc a la falla Sant Roc de Paterna des que tenia 1 any, per la qual cosa jo realment conec l’ambient faller en el qual he crescut i en el qual he viscut

tota la meua vida. En el meu cas, visitar les falles de la ciutat es redueix a alguna escapada els dies previs per a veure la mascletà, les il·luminacions de carrer i també en alguna cosa que s’ha fet molt típic en la meua falla, l’excursió a València la nit del 14 de març per a veure les falles.

Sembla que aquesta excursió és una cosa que en els últims anys ha agafat bastant popularitat entre els fallers de “poble”, perquè aquesta nit és molt freqüent veure gran quantitat de fallers i falleres amb els seus respectius autobusos per a veure les falles. Una vegada passa aquesta excursió de la nit del 14 de març, crec que es podrien comptar amb els dits d’una mà (i sobrarien alguns) les vegades que entre els dies 15 i 19 de març he pogut visitar la ciutat. L’any 2021, quan les falles es van celebrar al setembre, a Paterna es van celebrar una setmana més tard que a València a causa del quadrant de dates amb les nostres festes majors, i

crec que aquesta ha sigut l’única setmana fallera que realment he pogut gaudir a la ciutat. Com ja he comentat, bàsicament els actes són els mateixos: plantà, lliurament de premis, ofrena, cercaviles… això sí, amb molta menys gent i bastant més modestos.

Una de les coses que fem diferents és la forma en la qual ens assabentem dels premis que hem guanyat. A València el president de la Junta Central Fallera els llig mentre són retransmesos i cadascun s’assabenta dels seus en el seu casal o demarcació mentre que, a Paterna, ens reunim totes les comissions falleres a les 14 hores del 16 de març a la porta de l’Ajuntament i és l’alcalde del poble el que llig la decisió dels diferents jurats estant tots allí present, i a la vesprada es realitza la desfilada del lliurament de premis on recollirem els tradicionals “palets”.

Com a curiositat quant als premis es refereix, ací a Paterna

SOC TAN FALLER com tu ﹠

barbàries desaires

El que veritablement importa, que es visquen amb el respecte de mantindre les nostres tradicions per a continuar fent de la festa de les falles la festa que tots els valencians portem en el nostre ADN.

es posa l’accent principalment en els concursos de presentacions i playback, sent els premis que possiblement “més piquen” a les falleres i fallers. Això es deu al fet que són els concursos en els quals més s’involucra la gent, als quals més temps dedica i als quals més obstinació sol posar, la qual cosa ha acabat generant una rivalitat, a vegades absurda, que fins i tot arriba a generar mal ambient i controvèrsia… en fi, coses que passen!

Deixarem de costat els

premis, que al final és la causa principal dels mals rotllos que es puguen crear, per a continuar gaudint de la setmana fallera. El dia 17 és el dia en què celebrem l’ofrena, en una única jornada, destacant que igual que a València, tenim un Cadafalc amb la imatge de la verge en el qual els vestidors van posant els rams de flors per a anar confeccionant el mantell.

El dia 18 és el dia que aprofitem per a realitzar visites a la resta de falles del municipi,

per a fer algunes cercaviles per la nostra demarcació i perquè els nostres xiquets i xiquetes s’ho passen en gran amb castells inflables, mags, animacions…

I ja per a finalitzar el dia de Sant Josep amb les tradicionals misses, mascletà i la cremà de les falles respectant l’horari en què et toque segons el premi que hàgem obtingut.

Com has pogut llegir, crec que les falles de Paterna no són tan diferents respecte a les que se celebren a la ciutat.

el secret de la falla és la il·lusió

Llibret 2022 de la falla Sant Roc de Paterna, guanyador del 1er Premi de JLF de Paterna, millor llibret de l’Ajuntament de Paterna . Coordinació Roberto Usina i disseny de Panal Fallero

Possiblement, aquesta diferència és major com més et vages allunyant del Cap i Casal, el que és clar és que siga com siga la manera de fer falla, és que qui sent la festa per les seues venes les viu amb la intensitat que requereix i això és el que veritablement importa, que es visquen amb el respecte de mantindre les nostres tradicions per a continuar fent de la festa de les falles la festa que tots els valencians portem en el nostre ADN com a màxim exponent de la nostra idiosincràsia.

Falla Gran 2018 de Sant Roc de Paterna.

Falleres i falleres de la mateixa comissió

l’incom ustible

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humo

NOMÉS LES FALLES nombroses poden mantenir-se i gaudir

Un dia de pasqua, passejant sota un dia assolellat i amb la típica llonganissa sota el braç llesta per al berenar, el destí va voler que em creuara amb dues persones que parlaven de falles i en concret de la meua comissió declarant fermament que una comissió si no té 200 o 300 fallers com a mínim és impossible sobreviure... es a dir, que la meua comissió amb 100 fallers i falleres seria un modern Titànic el destí del qual, segons elles, seria el naufragi. Quina barbaritat!

I aquesta atrocitat, entre tu i jo, benvolgut lector, no es pot sostindre perquè l’ésser humà té un poder extraordinari que fa possible l’impossible i que la meua comissió, AC Falla Vistabella de Picanya, coneix molt bé: la il·lusió.

Deia Blaise Pascal que l’ésser humà té il·lusions com l’ocell ales. I les nostres ales van nàixer en el 2018 quan un grup d’amants per la nostra festa vam decidir donar un pas avant i donar-li forma a un projecte ple de màgia on, per fi, la part oblidada de la meua localitat, faria olor de falles, sentiria l’emoció i vibraria amb la pólvora.

Un llibret xicotet

El llibret de la Falla

Vistabella de Picanya guanya el 1er premi

El llibret 2022 de la Falla Vistabella de Picanya, coordinat pel seu president Carlos Justo i Gutiérrez, i titulat “DRETS“ guanya

el premi al millor llibret de Picanya, a més de que, per primera vegada, obté Premi de Conselleria a l’ús i promoció del valenciá.

També va ser nominat a Lletres falleres, al Premi Mestre Ortifus a la coherència.

El tamany del llibret, com tots els de Picanya, és de mig foli, amb un total de 140 pàgines.

AMB ELS QUE SOM, ens sobra ﹠

barbàries desaires

I dic “part oblidada” perquè a Picanya es poden distingir històricament dues zones: Picanya poble i Vistabella, l’altra zona a l’altre costat del barranc. Qui coneix i passeja per Picanya sap que, en qualsevol dia, el nucli urbà està pletòric i ple de vida i cultura, però en creuar el barranc la realitat és totalment altra: més tranquil·litat, més silenci, menys bullícia i menys ofertes culturals. M’atreviria a dir que qualsevol sent que ha canviat de poble.

I ací tens el motiu de somiar, d’il·lusionar-nos i d’haver fet realitat un projecte que buscava i continua treballant per estendre la tradició, la cultura i nostra estimada festa a tots els racons del poble, estigues abans o després del barranc.

Escrivint aquestes paraules em ve al cap el record d’una de les primeres reunions. La vam fer en un bar del poble ja que en aquells dies no teníem ni casal i tot eren somriures, ganes i motivació per fer més gran la nostra millor festa.

No arribàvem a 100 fallers i falleres entre adults i infantils però la il·lusió que contenia i conté cada membre de la comissió val pel triple o quàdruple.

Els engranatges es van activar i va començar a moure’s tot el mecanisme començant per buscar seu en la nostra futura demarcació. I va ser ràpid, una nau industrial amb perfecta ubicació i amb espai suficient per a tots els nostres projectes.

Encara que la Falla Vistabella comptara amb poc cens, res ni ningú ens parava. Continuàrem fent el nostre segon pas: identificarnos. I així es va fer, parlant, rient i gaudint del moment vàrem triar el que encara hui és el nostre color, el blau, i dissenyàrem l’escut que ens identificaria com a falla, com a cultura, com a història.

Aquest projecte va nàixer amb la idea de fer les Falles més grans i més visibles en el nostre poble, però sobretot que el més important és passar-ho bé i mantindre a la família unida.

Per fi, eixa Picanya després del barranc estava representada en la gran festa, en una festa patrimoni immaterial de la humanitat.

I d’allí fins hui en dia, la nostra família fallera ha crescut. No arribem ni als 150 però continuem sent part de la festa, continuem sent un vaixell a tot vapor.

L’important és saberse organitzar, i ho sabem. És primordial consensuar i acceptar que hi ha altres opinions i som conscients. I és fonamental passar-ho bé en un ambient càlid i familiar i eixe és el nostre full de ruta.

Amb eixos ingredients hem pogut organitzar i celebrar presentacions, festes temàtiques com a flamenc, de l’aigua o pólvores de colors. A més, acudim a tots els actes que ens

requereixen amb la mateixa il·lusió que el primer dia i cuidem, o almenys l’intentem, a cadascun dels nostres membres amb detalls, gestos i celebracions internes.

Nosaltres ho tenim clar: no anem a per premis. Aquest projecte va nàixer amb la idea de fer les Falles més grans i més visibles en el nostre poble i per tant tot allò que fem ho duem a terme conscients dels nostres recursos, però sobretot que el més important és passar-ho bé i mantindre a la família unida. I ja portem 5 anys.

No hi ha força major ni poder indiscutible ni major font d’energia que la il·lusió i el somriure.

Les il·lusions són el motor de les nostres vides, ens dirigeixen a fer realitat els nostres somnis. Ens impulsen, ens donen energia,

esperança i alegria amb la qual collim somriures per a regalar.

Què més dona si som 90 o 100 persones; si tots nosaltres tenim el cor encès en flama, la resta sobra.

Per això si tens un somni, veu per ell. Si tens una il·lusió, lluita per ella. Si tens un objectiu, compleix-lo. Estic convençut que ho aconseguiràs perquè naixerà en tu una força descomunal que et farà moure cel i mar per a aconseguir-ho.

No deixes que altres persones esborren eixa il·lusió i eixe somni; creu en tu.

I ara disculpeu-me, però he de marxar-me. M’espera la meua comissió de 100 fallers i falleres per a anar-nos al parc i menjar la llonganissa de pasqua. Sí, qualsevol excusa és bona per a ajuntar-se i fer falla.

l’incom ustible

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humo

HI HA BÀRBARS, per la seua grandesa, a les Falles.

Quan fa unes setmanes ens van cridar de la vostra falla perquè escriguérem alguna cosa per al vostre llibret sobre MANUEL ALGARRA SALINAS, vam dir que sí ràpidament, pensem que seria fàcil, ja que és el nostre amic (sí, anem a parlar en present perquè en els nostres cors clatell s’apaga la seua flama).

Però us comptarem un secret: cada vegada que ens posàvem davant de

l’ordinador ens plantava cara, qué escriure de Manolo si ja s’ha dit tot, només amb posar el seu nom en Google ixen 139000 resultats en 46 segons.

Després de moltes voltes, hem pensat que ho estructurarem en tres parts el nostre relat. La primera, “he autoritzat la meua sedació” per a descriure’l com a persona, “sempre falla” com a artista i l’última, el premi que la nostra falla Almirall Cadarso-Compte d’Altea ha creat amb el seu nom com a homenatge.

Mor Manuel Algarra

L’artista d’Almirall

El món de les Falles acaba de veure’s commocionat amb la mort de l’artista Manuel Algarra Salinas. El que ha sigut en els últims 17 anys artista d’Almirall Cadarso, així com en Mestre Gozalbo, amb la qual era el vigent guanyador en Primera A, ha mort de manera ràpida i inesperada. Ha sigut a través de la seua pròpia xarxa social on s’ha anunciat la mort de Manuel Algarra, en assegurar que havia sol·licitat la sedació.

TOT UN REFERENT

“HE AUTORITZAT LA MEUA SEDACIÓ”

Aquestes paraules defineixen a Manolo com a persona:

Conscient: duu a terme amb coneixement del qual es fa o que ho denota o implica

Íntegre: es diu del que posseeix enteresa moral.

Responsable: que és conscient de les seues obligacions i actua conforme a elles.

Sincer: que parla i obra segons el que pensa realment, sense mentir ni fingir.

Cabut: quan alguna cosa se li ficava al cap no hi havia qui li ho llevara.

Amable: que es comporta de grat, educació i afecte cap als altres.

Geni: manera de ser o caràcter d’una persona, especialment pel que respecta a la manera de reaccionar davant les persones o davant les coses que li succeeixen, d’això també tenia una mica.

Company: és l’individu que s’acompanya amb un altre per a algun fi.

Tot això li porta a ser per a tots el millor fill, germà, marit, pare, company i amic.

L’equip d’Algarra entregant diversos ninots per a l’Exposició

﹠ barbàries desaires

“SEMPRE FALLA”

Els que coneixem a Manolo vam entendre perfectament el final de l’escrit, ell té una lluita constant en què la falla es diu falla i no monument, paraules textuals “els monuments és el que hi ha en les rotondes”.

Això té una explicació molt fàcil el diccionari de la llengua espanyola, que defineix al punt 3 la paraula falla i diu

Aquestes paraules ho defineixen com a artista:

Creatiu: Que posseeix o estimula la capacitat de creació i invenció, tant que sempre es deixa una escena per al mes de març. Un exemple d’això va ser al març de 2020, quan en vespra de la Crida, va ser destituït Pere Fuset i nomenat Carlos Galiana, i el dia 1 de març en la visita de les FFMMVV, corts d’honor i polítics a la ciutat de l’artista faller els va ensenyar una escena en la qual el cap de Fuset estava en una safata a la mà de l’alcalde i Galiana mirant l’escena.

1. f. Conjunt de figures de caràcter burlesc que, disposades sobre una base, es cremen públicament a València per les festes de Sant Josep.

Llavors, perquè cal cridarho d’una altra manera, paraules que ressonen al nostre cap cada vegada que sentim un monument.

Eficient: Que realitza o compleix un treball o funció a la perfecció. En totes les comissions on ha plantat, siga la categoria que siga, mai ha tingut una mala experiència i sempre s’ha implicat al màxim, i per això sempre ha sigut ben rebut.

Empresari: És aquella persona o grup de persones que, de

manera individual o col·lectiva, fixa els objectius i presa les decisions estratègiques sobre les metes, els mitjans, l’administració i el control de les empreses. En el seu cas el taller és l’empresa en la qual sempre té el cap i té molt clar que és el seu mètode de vida i el dels seus empleats. Ha complit amb escreix la seua comesa.

Professional: Persona que exerceix una professió, la d’artista faller de la qual deia en una entrevista recent que era mestre de res i aprenent de tot.

Artesà: Que està fet a mà i seguint les tècniques tradicionals. El seu taller era visitat per tot aquell que volia i sempre el rebia per a explicar el seu ofici i la forma de la realització de les falles. Com a anècdota dir que l’any que va ser jurat de FMV en el procés els va fer una pregunta (que a dia de hui encara s’estudien les candidates perquè és de les més repetides) d’una part artesanal del desenvolupament d’una falla.

SEMPRE FALLA ﹠

barbàries desaires

HOMENATGE

Per a Almirall, Manolo segueix entre nosaltres, i no hi ha millor manera que recordar-ho sempre. Per això, el passat 12 de gener vam presentar als mitjans de comunicació - i aquests al món sencer - el nostre sentiment. Ens han permés utilitzar aquesta presentació feta per José Miguel Montalva Subirats, un dels nostres presidents:

Manolo ha sigut durant els últims disset anys consecutius l’artista faller d’Almirall Cadarso-Compte Altea.

L’artista que més anys ha plantat ininterrompudament en una falla.

Manolo ha sigut un referent com a artista i com a persona collint innombrables premis per a Almirall.

La relació d’Algarra, com ho coneixem en la comissió, ve des del 2005, any en què la falla i l’artista debutem en la secció Especial.

Huit ninots indultats: 2011, 2012, 2015, 2016, 2017, 2018, 2020 i 2021

Primer premi d’enginy i gràcia en 2021 i en 2022, premi que Manolo valorava especialment perquè reuneix

l’essència d’una falla: sàtira, crítica, enginy i gràcia sense comparació.

Encara que creiem que els premis no han fet justícia amb Algarra, ni amb Almirall en el seu palmarés, hi ha grans premis destacant el segon en 2011.

Ens vam acomiadar d’ell al març de 2022 amb un quart premi i el primer d’enginy i gràcia.

Un artista d’aquesta categoria, reconegut pel gremi d’artistes amb el qual va col·laborar exercint càrrecs com a secretari general, vicemestre major i director del museu. Va apostar fermament pels estudis de Formació Professional col·laborant en la posada el marxa del cicle formatiu d’Artista faller i construcció d’escenografies, acollint a nombrosos alumnes en pràctiques en “El Taller d’Algarra”

sempre, sempre, sempre falla

És per a nosaltres un plaer reconéixer els mèrits de l’artista que més ninots indultats té en el seu haver i volem instaurar el Premi Manuel Algarra al Millor Ninot Indultat de cada exercici faller. Premi que en forma de “palet” s’entregarà en la plaça de l’Ajuntament el dia 17 de març. Així mateix, la falla entregarà una estatueta commemorativa a la falla guanyadora del Ninot Indultat ací, en el nostre casal, en finalitzar la setmana fallera.

Un altre dels actes que hem previst per a homenatjar a Manolo es donarà a conéixer el dia 15 de març en l’enclavament de la falla Almirall Cadarso.

Però no sols nosaltres en fogueres d’any passat diversos companys van fer escenes sobre ell i, a dia de hui, en l’exposició del ninot hi ha diverses figures recordant-ho.

en el

l’incom ustible

El llibret serveix per al programa d’actes

El llibret és el programa d’actes. Res més lluny de la realitat!

Eliminem JA aquest concepte!

El llibret és l’explicació de les falles que plantem i un element essencial de la nostra cultura fallera, ja que a més de les falles, els seus esbossos i explicacions, porten un fil conductor, tracten un tema en paral·lel a la falla, l’expandeixen. Són font de coneixement, és una via perquè tots i totes puguem expressar la nostra veu.

Continua havent-hi moltíssimes comissions que detesten el llibret. Ho veuen únicament com una font d’ingressos (Pàgines Grogues d’anunciants), o com un llast econòmic que any rere any han d’abonar. El faller de torn que només vol veure’s en el cens, la fallera que es busca en les fotos a veure si apareix el seu grup d’amistats.

El llibret és cultura, és escriptura, és la nostra llengua. És falla.

I el programa d’actes és el de menys... per a això, fem un díptic i tot solucionat.

Una exposició

museu del Carmen recopila 300 llibrets de falles des de 1850

﹠ barbàries desaires

Però, Quin invent és aquest?

El Museu Faller reflexiona sobre la relació entre festa i disseny

València

Ribó concedeix 419.000 euros a “grups catalanistes” i retalla l’ajuda a lo Rat

Capital Mundial

del

Disseny

ret

homenatge al Llibret de Falla a Frankfurt

l’incom ustible

NOMÉS LES FALLES amb experiència poden fer un bon LLIBRET

barbàries desaires Llibret falla Campaments (Dénia)

Només les falles amb experiència poden fer un bon llibret... En el nostre cas, havent-nos estrenat aquest any i veient el resultat pensem que no és del tot certa eixa expressió. Matisem, ja que d’experiència es necessita molta, però no és necessari que isca de la falla, nosaltres no en teníem cap, per això l’hem hagut de buscar fora de la falla per què ens donaren unes pautes per poder aconseguir un bon llibret. El que volem compartir és tot el procés que hem viscut

des que ens vam animar a fer el llibret fins a l’actual on únicament queda esperar rebre els exemplars de la impremta.

Primer que tot aprofitarem per a contarvos per damunt qui som i d’on venim, així, si en algun moment vos trobeu per Dénia en època de falles - cosa que imaginem que serà complicat - podreu localitzar-nos en la mateixa entrada de la ciutat i visitar-nos al nostre casal, concretament situat al Carrer Mallorca número 3.

ELS llibrets de Dénia

Dues falles de Dénia es colen entre els millors llibrets 2022 de la Comunitat Valenciana.

«Les nostres comissions demostren dia a dia que les falles són festa i també són cultura», ha celebrat la Junta Local Fallera de Dénia en ferse públics els resultats, donant l’enhorabona a les dues comissions que deixen en tan bon lloc les Falles de la ciutat.

llibrets bàrbars

EL LLIBRET no va a pes

barbàries desaires

Som una falla de poc recorregut que durant la pandèmia vam complir trenta anys, estem en la flor de la vida... La veritat és, que el nostre model de falla dins de la nostra ciutat (i de vegades fora d’ella) és un poc xocant per ser de lideratge horitzontal, ja que nosaltres optem per prendre les decisions entre tots els fallers i falleres en assemblea. Totes les persones que formen part de la comissió aporten idees per igual, i això, és un poc complicat de trobar dins del món de les falles.

La nostra prioritat sempre ha sigut que les despeses de tot l’any anaren a càrrec de la falla, sense que els nostres representants tingueren una càrrega econòmica extra i així permetre a qualsevol persona optar als màxims càrrecs dins de la nostra comissió. Pot ser per això els nostres pressupostos sempre són més ajustats que els de la resta de les falles de Dénia i no invertim tant en “cartó”, per a nosaltres el més important sempre és passar-ho bé i que no falte de res.

És per això que moltes vegades no és fàcil fer una carrossa o una comparsa, una presentació i un decorat d’escenari o fins i tot un llibret, però el que és cert és que en la nostra falla hi ha moltes persones que amb un ajustat pressupost són capaços de fer bones carrosses, de les que tot el món parla, comparses originals, espectaculars posades en escena i guions de presentacions i bans fallers que emocionen a tot el públic.

Nosaltres no estem acostumats a guanyar, per si no ho sabeu en Dénia, es competeix per tot, i en els últims anys la nostra falla ha aconseguit sempre algun guardó que ens ha donat molta alegria, ja

Potser no serà un llibret de 200-300 pàgines, però tampoc ho buscàvem.

El nostre objectiu era iniciar-nos en aquest món i aconseguir un llibret complet, interessant i ben dissenyat.

que encara que popularment en el nostre casal es diu: “EL PREMI NO IMPORTA” per què mentir?

A tot el món li agrada que li reconeguen que ho ha fet bé.

La relació de la nostra falla amb el llibret al llarg de la història, ha sigut sempre enfocada a recaptar diners amb les publicitats, sempre amb contingut faller donant el protagonisme que cal als nostres representants, però mai endinsant-nos en la cerca d’articles i contingut cultural.

Ha sigut durant els últims anys que ens hem fixat en aquest tipus de llibret que no sols compta amb contingut faller i publicitats com els nostres de sempre sinó amb una part temàtica enllaçada amb el tema de les falles.

Podríem descriure la nostra experiència com quan puges per

primera vegada en una muntanya russa. Tot un repte del qual no podem estar més orgullosos pel resultat final.

Tot va començar la setmana de després de Falles 2022, en el dinar de l’apuntà per aquest exercici. Sempre que s’inicia un nou exercici la motivació i les ganes de fer coses afloren en les persones. Una volta amb la panxa plena i amb el cafenet davant vam estar de xarreta fins que un va dir “Sabeu que podríem tornar a fer? Un llibret” “Sí, perfa!” “Oh jo també ho estava pensant”

“Però podríem fer-ho diferent! Com els llibrets que es fan en algunes falles... Amb articles i col·laboració de persones alienes a la falla...”. Amb l’eufòria del moment, el primer que vam fer va ser buscar per Google “llibret falles”, vam trobar diferents empreses que es dedicaven al disseny i impressió de llibret de

falles i vam contactar amb ells. Només faltava esperar resposta i escollir.

Vam escollir Panal Fallero, ja que des del primer moment en què els vam explicar la nostra situació - inseguretat en iniciar aquest projecte, però al mateix temps molta il·lusió per fer un llibret com els que ells havien dissenyat -, ens van transmetre tranquil·litat i seguretat en què el resultat que aconseguiríem anava a ser un llibret ben acabat i del qual estaríem contents.

La primera reunió que vam fer amb José, va ser telemàtica, i no haguérem acabat mai de parlar. Aquell dia vam sentir que sorgia la màgia, per a nosaltres el més complicat era pensar en com aconseguir una temàtica que agradara i poder trobar contingut d’interés, però ell ens va assessorar i guiar i entre

EL LLIBRET es gaudeix

tots vam decidir que el millor anava a ser unir les temàtiques de les dues falles, ja que dos conceptes com amor i bogeria ens obrien molts camins per trobar diferents aspectes dels quals parlar en el llibret.

Hi havia molts fronts oberts i no teníem idea de com començar. Així que ho vam solucionar com a nosaltres ens agrada, amb un bon esmorzar. Entre entrepà, ensalada, vi i llimonà, vam escollir el format del llibret, vam parlar de com finançar-lo, a quins anunciants demanar col·laboració, quines possibles rifes podíem fer i, el més important, redactar el llistat de temes que tractaven el que volíem expressar. I de què volíem parlar? De l’amor per la cultura i la nostra terra, la bogeria política, l’errònia associació de bogeria amb malaltia mental i bogeria en el món de les falles en general.

Pot ser fora per la zero experiència en aquestes

situacions, i és que el fet d’omplir un llibret de 80 pàgines se’ns feia una muntanya. Així que vam elaborar una llista extensa d’articles per assegurar el tir i no quedar-nos curts. Amb aquesta llista començava el més complicat, contactar amb les persones que havíem pensat perquè col·laboraren amb els nostres articles. Podem dir que no esperàvem tanta resposta positiva per part d’ells i de sobte les 80 pàgines que ens havien paregut molt complicades d’omplir ja no pareixien tant.

Nosaltres havíem marcat una data límit per a l’entrega dels articles i no tot anava com esperàvem, de la part temàtica, uns articles van arribar de seguida - però molt pocs -, de la part fallera anàvem arreplegant la informació molt lentament.

El temps passava i va arribar el whatsapp que ningú volíem “... novembre s’acaba i necessitem tindre el 50% del contingut del llibret...”. Panal Fallero feia la

﹠ barbàries desaires

seua tasca pressionant al personal per avançar i nosaltres no teníem ni el 40% del contingut “Perfecte, tot va de luxe...”. I ací és quan nosaltres pressionem al personal i comença a haver resposta, algunes persones ho van allargar

entregar-ho tot el divendres 13...”. Es fa el silenci... Entregar el 90% en quatre dies ho donem per perdut, però entregar el 98% en 8-9 dies és viable. Teníem bona part del contingut normalitzant i la resta anava acabant-se. Fins que arribem al dia on ja està tot entregat. Quin descans!

Arriba la primera mostra, van ser a penes 15 pàgines de les quals 8 eren amb textos de prova. Però, només amb això ja vam veure una qualitat a la qual no estàvem acostumats - recordem que feia temps que en la nostra falla no es feien llibrets i quan s’han fet ha sigut disseny propi... evidentment ens va sorprendre - i va començar a brollar un sentiment d’alegria i eufòria de pensar que el que estàvem veient ja era el nostre llibret.

tingueren una solució igual de ràpida... Així que per sorpresa de tots acabaríem tenint un llibret de quasi 100 pàgines.

A partir d’ací, arriba el moment de la revisió. Revisió detallada de manera individual, llegint en veu alta i amb el zoom al 200%, tot el que siga necessari per a evitar els errors - segur que només el tinguem en les mans a la primera ullada veiem un ha, ha, ha -. I ara sí que sí, podem descansar perquè el contingut del llibret ja està maquetat i enviat a impremta.

més del que esperàvem i d’altres amb les que ja no contàvem, ens van confirmar que si anaven a col.laborar.

I el temps s’obstina a passar encara més ràpid, i rebem el whatsapp d’ultimàtum “... el dilluns 9 necessitem tindre el 90% ... i el termini màxim per

Per poc temps... José ens va fer una pregunta senzilla “Heu fet una aproximació de les pàgines que voleu en cada secció i si el text que teniu encaixa?”, revisant els documents de cada secció és on ens vam adonar que havíem pecat de novençans i que la por que teníem de no omplir el llibret es transformava en por de necessitar més pàgines. Per sort havíem aconseguit més anunciants i ens ho podíem permetre. Que tots els problemes

L’últim pas que queda és el disseny de la portada. Només ens conten la primera idea que han tingut i amb el temps que hem estat treballant amb Panal Fallero, no tenim cap dubte en deixar-nos dur per les seues idees per què sabem que el resultat serà de deu.

Amb això ja acabem. Potser no serà un llibret de 200300 pàgines, però tampoc ho buscàvem. El nostre objectiu era iniciar-nos en aquest món i aconseguir un llibret complet, interessant i ben dissenyat. Com diguem per la terreta, “Qui fa el que pot, no està obligat a més”, i si damunt estàs content amb el resultat, no es pot demanar més.

l’incom ustible

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humo

DESAIRES I BARBÀRIES en els premis de Conselleria

Les bases del concurs fins fa ben poc, sempre ha beneficiat en els criteris objectius de les seues bases els llibretsenciclopèdia, eixos de més de tres-centes fulles i amb una tirada de cinc-cents exemplars.

barbàries desaires

Els premis de la conselleria de Cultura a la promoció i ús del valencià al llibret de falla, s’han convertit en el gran dinamitzador del món de llibret de falles a la nostra comunitat. Les persones, que ja fa més de trenta anys, els varen pensar, crear i posaren en marxa la primera edició, poden estar ben orgullosos del seu treball i de l’evolució que han tingut.

Aquests premis han contribuït a evolucionar de llibret de falles a llibre de falles, on s’ha passat de llibrets molt senzills, que

contenien l’explicació de la falla, el programa de festejos, les fotos de representants, els llistats de membres de la comissió i poc a més, a llibres que són autèntiques joies literàries, on es pot veure el treball d’investigadors fallers, i de moltes altres disciplines, il·lustradors, dissenyadors, etc.

L’evolució que han tingut els llibrets en aquestes trenta edicions dels premis de conselleria es excel·lent, any darrere any, els llibrets han anat evolucionant, i millorant en continguts i disseny, i innovant en diferents formats i presentacions.

El llibret que torna als orígens

El llibret de la Falla Reis Catòlics ens anima a tornar a temps passats del llibret

El llibret 2022 de la falla Reis Catòlics de Silla, aquesta vegada no ha fet rècord en pàgines. No. Ha tornat als orígens, intentant tindre un contingut de qualitat dins del nombre just de pàgines, sense articles de farciment. Als premis de Conselleria a l’ús i promoció del valencià, no obstant això, ha aconseguit el 3er premi, el màxim guardó aconseguit per aquesta comissió al llarg de la seua història.

CONTINGUT i qualitat

﹠ barbàries desaires

I el que és més important, aquests premis estan aconseguint el seu objectiu inicial, que recordem no és altre que promocionar i normalitzar, la utilització de la nostra llengua a les publicacions falleres, aconseguint any darrere d’any superar-se en falles participants, el que implica que cada any, més falles, es preocupen per tindre un bon llibre, fet amb molt de treball, molta estima, i molta cura per la llengua.

Debut a la importància que tenen els premis, i el desig de guanyar que tenen tots els participants, el que és evident és que aquests premis i les seues bases, han modelat la forma que tenen els llibrets avui en dia.

I podem dir que el model generat ha sigut d’alguna manera una barbàrie, una barbàrie de pàgines, i una barbàrie de llibrets, ja que les bases del

concurs fins fa ben poc, sempre ha beneficiat en els criteris objectius de les seues bases els llibrets-enciclopèdia, eixos de més de tres-centes fulles i amb una tirada de cinc-cents exemplars, perquè el número de pàgines en valencià, i la tirada eren importants a l’hora de puntuar. Evidentment, uns llibrets tan grans i amb una tirada tan llarga requerissen d’un gran pressupost, i això ha beneficiat a les falles que més diners podien invertir en el llibret.

Això vol dir que amb un llibret xicotet no pots passar d’una posició determinada? Afortunadament, no és així, ja que en el concurs hi ha una sèrie de criteris subjectius que tenen més pes que els objectius, i permeten que llibrets no tan grans estiguen en les primeres posicions, i fins i tot guanyar el primer premi. Però el que està clar és que en aquesta convocatòria

la grandària importa, pel fet que els llibrets més grans ixen en un lloc preferent a l’hora de ser puntuats.

Com és normal els coordinadors i coordinadores de llibrets, coneixedors de les bases, intentem sempre tindre les màximes possibilitats, per tant, el model macro-llibre s’ha anat estenent al llarg dels anys, però la realitat és que no sempre ha sigut d’una manera exitosa, el nombre de pàgines ha crescut, però les pàgines en articles interessants no han crescut de la mateixa manera, provocant l’aparició d’articles d’escàs interés que han acabat sent pàgines per omplir paper. Una altra variant per omplir crear més fulles ha sigut l’engrandiment de la lletra, provocant casos on el text que ocuparia que una pàgina de Word en un format estàndard (tamany 11) acabe ocupant fins a 3 fulles en el llibret. La reducció de tamany

Enguany les bases ja han vist reflectides les nostres propostes, i s’ha vist reduïda a la meitat la quantitat de pàgines que cal tindre escrites en valencià per a obtindre la màxima puntuació.

de llibret també ha sigut una altra treta per a augmentar el nombre de fulles, ja que les bases no indiquen grandària màxima o mínima, i tampoc especifiquen tamany de font.

Totes aquestes barbàries llibreteres, era una cosa que no passava per alt a molts coordinadors i coordinadores de diferents llibrets de la comunitat, que l’any passat, ens vàrem reunir en diferents videoconferències on poguérem parlar i debatre sobre les bases del concurs de conselleria. Les conclusions obtingues en estes videoconferències, es varen reflectir en un article del llibret de la falla Reis Catòlics 2022 “Els premis de llibrets a la promoció i ús del valencià. D’on venim i on voldríem anar?”, i justament la principal conclusió que vàrem obtindre, és que calia reduir o inclús si poguera ser, eliminar els criteris objectius de les bases, perquè el tamany i la tirada deixe de ser un factor determinat per l’obtenció del premi.

Aquest article i aquestes conclusions varen ser presentades també en la mostra de llibrets de Gandia, on varen tindre un gran consens entre els assistents. A més a més, varen

ser debatudes en una reunió en Conselleria amb el director de Política Lingüística, Rubén Trenzano i el seu equip, que molt amablement ens atengueren, i ens escoltaren, i es mostraren oberts a fer els canvis, que les persones que estem fent i coordinant llibrets acordem. I la veritat és que així ha sigut, ens han fet cas.

Enguany les bases ja han vist reflectides les nostres propostes, i s’ha vist reduïda a la meitat la quantitat de pàgines que cal tindre escrites en valencià per a obtindre la màxima puntuació, i s’ha reduït d’una manera considerable (si ho comparem en els anys prepandèmia) el número d’exemplar que cal imprimir per a obtindre la màxima puntuació. Enguany amb 100 pàgines de textos en valencià i una tirada de 100 exemplars ja s’aconseguiria la màxima puntuació en aquests apartats.

Per tant, enguany els premis estaran més igualats que mai, molts llibrets obtindran la màxima puntuació en els criteris objectius, per tant, on es decidiran els premis, és en els criteris subjectius, així que confiem en el criteri del jurat, i esperem que no facen ninguna altra barbàrie.

Criden a Rihanna

l’incom ustible No és per criticar, però m’han dit que...

Com a últim apartat, i com vam dir en el pròleg, parlarem de diversitat. De nosaltres, de les veïnes i veïns d’aquest barri i d’aquesta ciutat.

Potser és on més titulars corrosius es podrien escriure, perquè diàriament veiem en la premsa arguments rancis, antiquats, i en molts casos racistes, misògins, retrògrads i que van en contra de molts col·lectius.

Hauràs llegit alguna cosa sobre una cantant que s’ha posat molt grossa, o t’hauran comentat alguna cosa del veí del carrer que vist massa

cridaner i amanerat. Estem envoltats de frases fetes que al seu torn amaguen milers i milions de realitats que les tomben. Les dones no saben conduir... Una dona trans mai podrà ser una dona... Els homes no saben fer dues coses alhora (i mai ploren).

Quants titulars tòxics ens hem engolit durant la nostra vida? Desmuntem alguns, perquè per a aconseguir acabar amb tots, hauríem de nàixer de nou.

‘grossa’ pel seu cos i mostren el pitjor de la societat

﹠ barbàries desaires

Odi a Irene Montero. Com capitalitza la ràbia masculina l’extrema dreta?

Així són els cursos per a homes que volen desprendre’s de la seua ‘masculinitat tòxica’

Eduardo Casanova denúncia els missatges de “profund odi” pel seu ‘ look’ en els Goya

Vaig entendre que no és culpa meua que et critiquen

l’incom ustible

Llibret satíric del dia de demà

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01

UNA DONA pot amb tot i més, però... si ella vol!

De sobte sona de nou el despertador són les sis i quart. Maria s’alça del llit pensant “quin dia tan esgotador es presenta hui”. Per un instant recorda aquells anys d’universitària on l’única preocupació del dia que tenia era anar a classe i desitjar que arribarà l’hora d’entrenar al gimnàs o a l’equip de bàsquet i fer la xarradeta de tots els dies amb les amigues.

Com he arribat a aquest moment de la meua

vida? Es pregunta. Hui no tinc temps ni per mirarme a l’espill. Encara que és millor que no em mire ni jo ... Almenys fins que no em passe xapa i pintura, no siga que em trobe algú pel carrer i es pense que qui camina és una morta i no una dona de camí al treball.

A les set i quart Maria inicia la seua jornada laboral amb bona cara i preparada per a enfrontar un nou dia de telefonades i corregudes. Tan sols el moment de l’esmorzar i el café li donen un respir.

Dones, mares i

treballadores

Hisenda no demanarà a les mares treballadores les ajudes per maternitat si van estar en ERTO

En els últims dies, l’Agència Tributària havia enviat diverses notificacions a dones que van rebre les ajudes per maternitat durant la pandèmia i li comunicaven que si van estar en ERTO “no compleixen els requisits i condicions necessaris per a aplicar la deducció per maternitat”.“Ja que no van exercir, es diu literalment, una activitat per compte propi o alié durant aqueix període, independentment que consten cotitzacions socials”

diversicrítica

DONES: deesses, però humanes ﹠ barbàries desaires

Arribada l’hora del dinar Maria acaba la jornada laboral remunerada, però encara li queda la segona i tercera jornada, com si es tractarà d’una marató.

La segona jornada comença quan Marc, Joan i Marina arriben de l’institut a casa. Quasi al mateix temps arriba Maria que a la plaça es troba amb Joan al qui li pregunta com li ha anat l’examen de hui que junts havien preparat el cap de setmana. Com sempre Joan li contesta que Bé. Contestació habitual . Sense pensar ni donar més explicacions, curt i senzill per a què més? Encara que la mare estiga tot el cap de setmana preparant i fent l’esforç de recordar l’anàlisi sintàctic i morfològic i fent de mestra … No fa falta explicar més. Estos adolescents...

Prompte començà el torn de la mare taxista les activitats extraescolars. Qui va tindre la genial idea de posar de moda l’anglés i els esports?... De segur que qui començà no tenia tres

fills, que dic? No tenia fills.

Com la ciutat és gran i Marc al barri no té equip de nivell, mare i fill es desplacen a la zona de la ciutat on està el pavelló poliesportiu del club de bàsquet. Allí Marc entrena a Bàsquet tres o quatre dies per setmana. I Maria aprofita per a fer una hora d’esport, l’únic moment del dia dedicat exclusivament a ella. Mentre el Joan practica un altre esport, handbol a l’equip de la ciutat i el seu pare s’encarrega de portar-lo i replegar-lo a més d’estar amb ell.

Al cap de setmana Maria també fa ruta turística per tots els meravellosos pavellons de la província de valencià i voltants per portar a jugar el partit de la jornada al seu fill Marc. Fins i tot fora de la província al poble de la carxofa: Benicarló.

Marina tan sols fa classes d’anglés i piano (a veure si li troben la tecla que té cada dia) i clar també cal portar-la i

replegar-la . Com a l’hivern es fa molt prompte de nit, Maria no vol que una xiqueta de dotze anys torne a casa tota sola.

Així que un dia qualsevol cap a les 8 de la vesprada tots els pardalets tornen al niu. I Maria “es lliga bé les espardenyes” i comença en marxa la cuinera; cal preparar sopar i dinar per l’endemà, entrepans per l’esmorzar i els adolescents ”mengen més que una revolta de riu “ ja pots estar ben preparada.

Comença l’organitzadora i secretaria personal a encomanar tasques per l’endemà i tracta de signar algun paper d’excursió o autorització de l’institut... quan de paper a signar ni que fora ministra.

La tercera jornada comença cap a les 10 de la nit, quan el silenci s’escampa per la casa és l’hora d’obrir llibres i estudiar. Comença la dura jornada d’opositora després d’estar constantment preparant-

dona no és sinònim d’esclava

se al llarg de tretze anys; “ara va de bo” han tret la consolidació de places i a uns els ha tocat “la grossa de Nadal “i a altres ens “han tocat el nas” i no ens queda altra que estudiar i estudiar per aprovar les oposicions. Amb sort al dia aconseguirà dues o tres hores d’estudi... però almenys “tota pedra fa paret”.

Esgotada finalitza el seu dia cap a la mitjanit.

El dissabte vinent és la presentació de la seua estimada falla i encara no havia passat a replegar els vestits de la modista , ja que Marc enguany ha hagut d’arreglar-se el jupetí perquè se li havia quedat curt. D’altra banda, Maria enguany per les seues circumstàncies personals (oposició, tasques a casa i cura de la seua Mare) no gaudirà al cent per cent de la seua passió: les falles. Perquè una dona pot amb tot, però fins a un punt i enguany el sacrifici serà no estar a l’equip de llibret de la falla, no gaudir de la cavalcada (per no tindre temps de fer disfressa), no

gaudir d’alguns sopars del casal i el que més sacrifici li suposa no lluir com bona fallera del vestit de llauradora a la setmana fallera enguany no ha fet “operació corpinyó” i no aconsegueix cordar el cosset del vestit.

A punt de començar el mes de Març Maria es declara en rebel·lió. La mare treballadora, mestra, taxista, cuinera, secretaria, opositora i fallera no pot més . O millor dit ja no vol fer més.

Des de menuda han educat a Maria amb la idea que pot fer tot allò que desitge fer, però la societat o les dones mateixes per la seua posició a la societat les imposa unes responsabilitats i unes obligacions que caldria plantejar-se canviar o canviarles directament amb fets. Les dones han de ser bones mares (i que passa amb els pares?), bones treballadores a la seua professió, ser bones cuineres i cuidadores de pares i fills. És a dir, que les mares han de ser supermares. Han de saber de fer de tot i bé.

Ara Maria “s’ha tirat la manta al coll” i “el món per baina” i ha fet vaga de braços caiguts i s’ha convertit en Marieta la nova filla de la família( fins i tot s’ha comprat una motxilla d’adolescent i es dedica a fer tik-tok amb el seu mòbil ultima generació, es passa la vesprada mirant el mòbil( encara que no saben que són vídeos de l’oposició) ha adoptat l’estilisme de Rosalia, fins i tot volia posarse les ungles com ella però no li permetia teclejar l’ordinador al treball). Al llarg d’una setmana ni taxista , ni mestra ni cuinera, ni secretaria, Marieta és una adolescent més a casa i fora . I esta preparada per la setmana fallera posar-se saragüells, jupetí i mocador per gaudir per primera vegada de la indumentària masculina.

....en aquest moment la família s’adona del gran treball de la mare

I es que : Una dona pot amb tot i més però… si ella vol!!

l’incom ustible

L’EXCEPCIÓ A LA NORMA,

Si alguna cosa caracteritza a les persones LGTBIQ+ és la ruptura de les normes socials establides en qualsevol àmbit i al llarg de la Història. La societat es dota d’unes normes, no sols legals, sinó també socials, que regeixen el comportament de les persones que integren cada societat. Aquests comportaments, normalment dictats per la moral imposada per la religió i el costum, han de regir-se rigorosament en cada època, sota pena de convertir-se en

un pària, ser expulsat de la societat, perseguit, ignorat o menyspreat, normalment humiliat i ofés, convertintse en un pària social. I això en el millor dels casos, perquè en les societats on, a més, la dissidència sexual o de gènere està penada les persones LGTBIQ+ poden acabar a la presó o, directament, ser executades. No obstant això, moltes persones al llarg de la Història i fins a l’actualitat han desafiat els convencionalismes socials, enfrontant-se al qual diran, sense tindre en compte les reaccions

o com les persones LGBTIQ+ suposen una ruptura de les normes socialment establides

Jankto del Getafe ix

de l’armari

Soc homosexual, i no vull amagar-me més

temps

El jugador de les selecció txeca de futbol Jakub Jankto, de 27 anys, ha declarat hui la seua homosexualitat en xarxes socials, convertint-se en uns dels primers futbolistes a fer-ho públicament. “Soc homosexual, i no vull amagar-me més temps”, va dir en el seu compte de Twitter el futbolista cedit pel Getafe en el Sparta de Praga

L’HÀBIT no fa al monjo

irades de la societat. En alguns casos la rebel·lió els va eixir cara, en uns altres la societat va ser sorprenentment més benèvola i comprensible. Veurem alguns d’aquests personatges a través de la literatura, en molts casos escrita en primera persona.

Catalina de Erauso i Pérez de Galarraga, coneguda com “la monja alferes”, va ser monja, militar i escriptora. El seu cas és certament sorprenent per a l’època en la qual li va tocar viure, ni més ni menys que el segle XVII, on el paper de la dona es limitava a ser esposa, mare o monja. Filla de militar, va ser internada en un convent a l’edat de quatre anys, però es va escapar als quinze tallant-se el pèl i disfressant-se d’home. A partir d’eixe moment va viure una vida de pròfuga. Va fugir a la Cort de Valladolid per a servir com a patge d’un personatge principal sota el nom de Francesc de Loyola. El seu pare va anar a buscar-la i parle amb ella sense conéixer que era ella, però encara així va tornar a

marxar, peregrinant com a home per diferents llocs d’Espanya, fins i tot veia a familiars seus sense que la conegueren. Posteriorment es va embarcar cap a Amèrica, on va assassinar, va robar, va comerciar, va tindre mil i una batusses i duels, i fins i tot va tindre embolics de faldes que exigien que es casara amb la dona suposadament deshonrada. Va acabar a Xile com a militar en la guerra contra els indis, on va rebre el grau d’alferes, va ser condemnada a mort en diverses ocasions i sempre es va lliurar en l’últim moment, amb peripècies rocambolesques que donen per a una sèrie de Netflix de diverses temporades, fins que en una de les ocasions en anar a ser ajusticiada, i no tindre un altre remei, va demanar parlar amb el Bisbe confessant-li que era una dona, després de comprovar per unes matrones que era dona i verge, el Bisbe la va protegir i la va enviar a Espanya on va causar admiració el cas, tant que el Rei la va sobrenomenar “la monja alferes”, permetent-li

﹠ barbàries desaires

usar nom masculí i donant-li una pensió. La notícia del seu cas va recórrer Europa i va ser rebuda fins pel Papa. Però Catalina no podia estar quieta i va voler tornar a Amèrica, instal·lant-se a Mèxic on finalment va morir, no sense abans deixar-nos unes suculentes memòries on conta la seua vida: Història de la monja alferes escrita per ella mateixa. No obstant això, les seues memòries no van ser publicades fins al segle XIX en què van ser redescobertes, i això ha donat lloc a ser la protagonista de novel·les i d’un parell de pel·lícules, quedant el seu mite en l’imaginari popular.

Així doncs, la monja alferes va subvertir tots els codis socials morals sobre el paper de la dona en la societat, va trencar totes les normes referides al codi de vestir, de les relacions socials i sexuals que podia tindre una dona, inclòs el fet de ser militar i condecorat en una guerra servint a la corona. Va trencar amb tot, i no obstant això, al final li va eixir bé la jugada, vivint la

(de dalt a baix) Catalina de Erauso, Anne Lister i Eleanor Butler amb Sarah Ponsonby

vida que va poder donades les circumstàncies, sense doblegarse davant res ni ningú.

Anne Lister (1791-1840), una terratinent en la molt puritana Anglaterra del segle XIX, que es va atrevir a desafiar totes les normes socials. Àmpliament coneguda en l’actualitat per la sèrie de TV Gentleman Jack, va escriure els seus famosos Diaris (Editorial Mènades, 2019), en els quals conta la seua vida social i amorosa. Els diaris van ser escrits encriptats pel que es desconeixia el seu contingut fins a la dècada dels 30 del segle passat. Però, en realitat, no era molt necessari desencriptar-los perquè la seua vida va ser un llibre obert. Va desafiar els convencionalismes socials de gènere en vestir amb una roba masculina adaptada a una dona, portava els seus propis negocis, li agradaven el risc i l’aventura, viatjar, fer alpinisme, i a més va tindre nombroses amants, alguna d’elles com a companya de vida, amb la qual cosa va formar el que després

es diria un matrimoni bostonià, per a escàndol de les ments més tancades.

Les dames de Llangollen, Lady Eleanor Butler i la molt honorable Sarah Ponsonby, que van viure juntes i, igual que Anne Lister, a cavall dels segles XVIII i XIX, en el xicotet poble de Llangollen (Gal·les), on s’havien escapat, ja que la família volia o casar-les a la força o internar-les en un convent, donada la seua solteria i la seua més que evident inclinació. Van acabar convertides en dues iaies entranyables vestides d’home amb barret de copa, que la societat va tolerar com una mostra d’excentricitat, encara que en el fons tothom sabia que eren lesbianes, avant la lletra, abans que existira si més no el terme, i disfressat com a convivència entre amigues, encara que el seu amor era evident i no l’amagaven. Però no hi ha més cec que el que no vol veure. La seua casa va acabar convertint-se en un centre de peregrinació d’artistes,

SER DIFERENT és un privilegi ﹠

barbàries desaires

literats i curiosos, i fins al Rei va acabar concedint-los una pensió vitalícia. Van lluitar per a viure la vida que volien no la que els altres volien per a elles conforme a les normes de la societat.

El cas més paradigmàtic sobre l’enfrontament societatpersona homosexual és el d’Oscar Wilde. A la fi del segle XIX, Wilde regnava en l’escena i la societat britànica, tenint Londres als seus peus. Però el seu escandalós romanç amb Lord Alfred Douglas li va portar als tribunals, on se’l va acusar del greu delicte d’indecència greu, per sodomia. Els seus processos van ser un espectacle on els tabloides britànics van fer tota la sang que van poder de manera hipòcrita, i qui ahir li enaltia i deïficava, hui li vituperava i el negava. Va poder fugir per a evitar-ho, com tants uns altres havien fet abans, però no ho va fer, afrontant un judici que estava perdut per endavant. Va ser condemnat a dos anys de presó i treballs forçats, que va complir en la presó de Reading, on va escriure la seua

obra mestra autobiogràfica

De profundis. En eixir es va convertir en un empestat social. L’alta societat que abans li adorava, ara fugia d’ell, fins al punt que va passar la resta de la seua vida a cavall entre França i Itàlia amb el nom de Sebastià Melmont. Va voler ser ell mateix, com no podia ser d’una altra forma en Wilde, va apostar contra la societat i va perdre, però segurament va valdre la pena per a ell.

L’homosexualitat en l’esport

En el nostre segle XXI, sembla que ja no fora necessari enfrontar-se, almenys en la societat d’Occident, a obstacles pels quals ningú haja d’amagarse per la seua orientació sexual o la seua identitat de gènere. Se suposa, almenys quant a l’orientació sexual, que hi ha multitud de lleis a Espanya, i altres països del nostre entorn, desgraciadament no en tots, que protegeixen les persones amb diferent orientació sexual a la normativa heterosexual, i per tant que qualsevol persona, siga com siga la seua orientació sexual o identitat de gènere pot manifestar-se i viure la seua vida tal com és sense necessitat de subterfugis i plecs, sense amagar res ni amagar-se de ningú. No obstant això, aquesta realitat legal és una utopia social. No parlem dels innombrables casos que diàriament ocorren d’agressions, insults, vexacions, etc., a persones LGTBIQ+, de les quals ens assabentem d’una mínima part,

ja que moltes no són si més no denunciades, sinó que existeixen àmbits concrets on es pot dir que és pràcticament impossible que les persones LGTBIQ+ visquen amb normalitat la seua identitat de gènere o la seua orientació sexual.

En la lliga professional del futbol espanyol hi ha 42 equips, amb, habitualment, 22 jugadors en cada equip. Si a això li sumem que en les lligues semiprofessionals de la RFEF hi ha 418 equips amb 22 jugadors, almenys, en cadascun, fan un total, entre les lligues espanyoles professionals i semiprofessionals, de 10.120 jugadors, i cap és gai o bisexual o transsexual. Simplement, per pura estadística és impossible. Quin és el problema? El masclisme i l’homofòbia en l’esport masculí en general i en el futbol en particular. Encara que ocorre el mateix en qualsevol altre esport. Siga tennis, bàsquet, handbol,…, tan sols en alguna ocasió i quan ja s’han retirat, es donen casos d’eixides de l’armari: Thomas Hitzslperger, internacional

alemany en 52 ocasions, va jugar l’Eurocopa de 2008, i va desenvolupar la seua carrera principalment en l’Aston Vila i l’Stuttgart alemany, i va eixir de l’armari en 2014 quan ja s’havia retirat, i últimament en actiu està el cas de Josh Cavallo, jugador de la primera divisió australiana, o el de Jake Daniels, jugador de 17 anys del Blackpool, equip de Segona divisió anglesa. Com es pot veure es poden comptar els casos amb els dits de les mans per a desenes de milers de jugadors professionals de futbol. El cas més desgraciat va ser el de Justin Fashanu, el primer futbolista negre pel qual per primera vegada es pagaven un milió de lliures esterlines, per allà l’any 1981, evidentment la seua eixida de l’armari no va ser molt bé en l’època, a més de servir d’avís per a navegants, com ho va ser el cas d’Oscar Wilde quasi un segle abans, i va acabar suïcidant-se.

La pressió de clubs, companys, que no ajuden amb les seues declaracions fora de to, entrenadors, societat

UN PAS ENDAVANT

ser diferent i ajudar als altres com tu

en general, i patrocinadors en particular, fan que l’eixida de l’armari siga realment complicada, provocant un greu sofriment en els esportistes. Va ser el cas de Gareth Thomas, capità de la selecció de Rugbi de Gal·les, el primer jugador que va aconseguir les 100 internacionalitats amb Gal·les, que va eixir de l’armari després de patir un calvari de matrimoni fallit, depressions i alcoholisme per haver d’ocultar la seua orientació sexual. O el de Ian Thorpe, 36 medalles d’or en natació entre mundials i Jocs Olímpics, a més de 5 plates i 2 bronzes, un dels majors campions de natació de la història, i no obstant això un infeliç, amb greus problemes

d’autoestima i mentals pel fet que va haver de negar la seua homosexualitat diverses vegades, va tindre problemes d’idees suïcides, alcoholisme i depressió, fins que es va alliberar i va ser feliç, això sí, deixant la natació, és clar. Són casos paradigmàtics, però bastant comuns i que van eixint cada vegada més a la llum, esportistes amb por de revelar o al fet que esbrinen sobre la seua homosexualitat cauen en depressió, alcoholisme, i acaben deixant l’esport per a poder sobreviure, o bé és en retirarse quan aconsegueixen eixir de l’armari.

No obstant això, a Espanya tenim un cas quasi diria únic en

﹠

el món: el de Víctor Gutiérrez, waterpolista espanyol, internacional amb la selecció espanyola en 70 ocasions, màxim anotador de la lliga de waterpolo espanyola en tres ocasions, capità del seu equip, el Canoe, durant quatre anys, i després fitxat pel Terrassa, i tot això havent eixit de l’armari com a homosexual en gran, a través d’una entrevistareportatge, amb portada inclosa, en la revista Shangay l’any 2016.

Recomane vivament, i hauria de ser d’obligada lectura en els centres educatius, el llibre autobiogràfic de Víctor Gutiérrez Balón amarillo, bandera arcoiris (Editorial Timun Mas, 2022), en el qual explica com al cap de 8

barbàries desaires

anys ja li van dir marieta, sense ell saber ni el que significava la paraula, i quan ho va esbrinar va intentar allunyar-se del que se suposava que era la imatge del marieta, va començar a nadar i a fer waterpolo, i la seua màxima aspiració era que ningú li notara res, evitar la ploma, tindre moltes núvies i lligues, perquè el món del waterpolo masculí s’assembla molt al del futbol, esport d’equip i molta testosterona. I així, va viure amb terror, pànic, la vida que els altres esperaven d’ell, i no la vida pròpia, que és el pitjor que li pot passar a ningú, ser anul·lada la teua personalitat per a passar a fingir ser qui no eres durant les 24 hores al dia. Però va anar pujant i pujant, i cada vegada era més

difícil, però després va començar a permetre’s algun respir, amb la qual cosa va baixar la guàrdia i van començar els rumors, i al final va entendre que el millor era eixir de l’armari en gran, sobretot per a fer un exercici de visibilitat i ajudar a tots els xavals que es pogueren trobar en la tessitura en la qual ell havia passat. I a partir d’aquell moment es va convertir en un referent de l’activisme

LGTBIQ+ i tot això sense deixar l’alta competició, guanyant-se el respecte de companys i clubs, plantant cara en un incident en el qual en la piscina un jugador del Sabadell, el serbi Nemanja Ubovic li va dir marieta, això ho va deixar en xoc i van tornar les seues antigues pors, però

els va afrontar i no ho va voler deixar passar, per ell i per tots els que vingueren darrere d’ell, aconseguint que ho sancionaren. Ara és Secretari de Polítiques

LGTBIQ+ del PSOE i segueix amb el seu activisme a través de xarrades educatives.

Aquestes vides de “sants”

LGTBIQ+, són algunes de les persones que van afrontar la censura i les normes de la societat per a viure la seua vida malgrat les normes, la religió, la cultura, i el que diran, i en elles hem de reconéixer la valentia per a trencar aquelles regles que en molts casos són absurdes i provenen d’un passat que és millor deixar arrere.

l’incom ustible

Llibret satíric del dia de demà

XARRADES AMB ORGULL, Colors al cercle

AValència van apareixent activitats i xarrades LGTBIQ+ que trenquen barreres. Per als qui vivim en aquesta ciutat, les rebem amb alegria. No obstant això, quan algú de ciutats com Madrid, Barcelona o fins i tot Sevilla i Bilbao arriben a València, una de les coses que et diuen és: que pocs llocs LGTBIQ+ hi ha en aquesta ciutat. València, que històricament s’ha caracteritzat per una ciutat pionera en l’obertura de barreres de gènere i

orientació, una ciutat lliure, progressista... ara sembla que s’ha quedat una mica arrere respecte a unes altres.

Però hem notat en els dos últims anys un augment d’activitats i esdeveniments sobre diversitat i inclusió, com per exemple festes com Chocochurros, el festival VIHsibles, la presentació dels curts CCCStories o les xarrades de Colors al cercle. Hem volgut entrevistar a Carlos Giménez, responsable d’aquestes conferències que, al costat de la gran drag Liz Dust, està revolucionant el panorama

Liz

Dust es converteix en falla

Una falla que aposta per la diversitat

De la mà d’Estudi Chuky, Palleter presenta la seua falla per a 2023 que amb el lema Iguals i diferents tindrà com a figura central a l’artista drag Liz Dust. Amb el director audiovisual Carlos Giménez com a guionista, aquesta proposta pretendre “ reivindicar i visibilitzar cada lletra del col·lectiu LGTBIQ+ com a forma de normalització i acostar la seua realitat a tot el públic

LO drag DE LA VIDA ﹠

barbàries desaires

valencià amb apostes potents perquè tots i totes obriguem la nostra ment, ens xopem de la història LGTBIQ+ de la nostra ciutat i aprenguem en el respecte, la tolerància i l’amor a la diversitat.

Qui és Carlos Gimenez?

Soc una persona que sempre s’ha considerat una mica diferent, que la societat potser li ha mirat una mica amb desdeny, però que ha sabut fer d’eixa diferència una virtut. Sempre m’ha agradat el panorama audiovisual, que m’ha facilitat

somiar molt; m’he imaginat moltes situacions, creat un món paral·lel al que vivim i que he aprofitat eixe món audiovisual per a poder plasmar-lo. Encara que semble que la societat ha naturalitzat al diferent, no és del tot així, i la meua condició d’homosexual, sumada als prejudicis que tenia, m’ha portat a desconstruir-me per complet, definir tots els estigmes, les pors, veure totes les febleses que la societat ens ha portat a tindre.

Quan va nàixer aquest projecte i la seua finalitat?

Colors al cercle sorgeix arran d’un senzill mini documental que li vaig realitzar a Liz Dust, com un metratge de recopilació de tot el que havia fet a nivell drag, el bagatge cultural tan ampli que té. Liz no sols és travestí, no hem de quedarnos només amb el banal d’això, sinó amb la seua implicació i importància en el món cultural. Ens van proposar, després del gran acolliment del documental, Colors al cercle. Era pandèmia, tampoc hi havia molt a fer. Vaig aprofitar aquest format per a indagar en totes les realitats del col·lectiu LGTBIQ+. Totes les versions, visions i opinions

de la gent. En Colors al cercle parlem de totes les realitats, pors, estigmes i prejudicis, inquietuds, de qualsevol persona i col·lectiu. Ha sigut una cosa que ha ajudat a la meua desconstrucció com a persona, perquè amb Colors al cercle he aprés sobre la vida dels altres, per molt diferents que semblem. Colors al cercle es resumeix a donar visibilitat als col·lectius i a totes les parts de la societat que són invisibilitzades, assenyalades i estigmatitzades. És una obertura de la ment, aprenent i passant-s’ho bé.

Converses amb orgull és una altra proposta nostra, avalada per la vicepresidència d’Igualtat i Inclusió de la Generalitat Valenciana, per a poder donar tota aquesta visió, però al voltant de la Comunitat Valenciana, fora de la ciutat. No hem d’oblidar els que vivim ací que aquest món és una bambolla, i tot aquest ventall de realitats que tenim més pròxim, en poblacions més xicotetes, són menys comunes. Converses amb orgull són deu esdeveniments, deu municipis

diferents, on Liz fa entrevistes sobre diferents temes LGTBIQ+ amb la finalitat de donar visibilitat i apoderament.

En Colors al cercle heu tingut tota mena de xarrades, tota mena de realitats i, com dius, versions, visions i opinions. Quines han sigut les més, diguem, complicades? Continua sent aquesta societat poc inclinada a parlar sobre temes com l’adopció per part de tota mena de famílies, el poliamor o fetitxes sexuals? Creus que València és, en general una ciutat oberta i disposada a aprendre?

Fa falta visibilitzar tot. En general, la gent ve a entendre, aprendre a entendre. També estan els curiosos que venen per la morbositat, per exemple en xarrades sobre el sexe o pràctiques sexuals, però hi ha de tot. Una de les xarrades més

polèmiques ha sigut la de la prostitució, la gent estava una mica poc inclinada amb aquest tema, tenim molts estigmes amb la prostitució, però després no hem parlat mai amb algú que l’exerceix.

València és en si una ciutat disposada a aprendre, però com altres grans urbs té encara molt a fer. València ha sigut el bressol de la cultura LGTBIQ+, sempre hi ha hagut diversitat, un referent espanyol sense parangó.

Per què Liz? Com és Liz com a presentadora?

Amb Liz va ser tot mera casualitat, com totes les coses realment boniques. Li vaig fer el documental i ens vam adonar que tots dos formàvem un bon duo. Cadascun ocupa el seu lloc, jo soc més l’organitzador, presentador, i Liz agafa el guió i el fa amb tanta soltesa i gràcia, d’una manera tan senzilla però tan divertida, que provoca directament que la gent gaudisca.

APRENENTinclusió i diversitat ﹠

barbàries desaires

De presentadora a FALLA. La primera falla Drag, la de Palleter. Com va sorgir aquest projecte?

Volien commemorar el 55 aniversari de la falla i el president de la comissió, que coneixia a Liz, la va proposar. Jo els vaig comentar que estava produint el primer documental sobre la història LGTBIQ+ de la ciutat de València i, conjuntament, ideem les escenes que envolten la rematada de la nostra amiga. Comença des de l’inici, el simbolisme de la bandera, fins a frases que escoltem al carrer com “ah! Però, eres homosexual? No se’t nota res!”, però donant-los la volta (eres heterosexual? Perquè no se’t nota res!). Fem esment especial a les transformistes, que són les grans lluitadores de la visibilitat LGTBIQ+, i inclusivament, curiositats com el primer programa radiofònic, la primera llibreria, parlem del Titi... Parlarem del no binari, del trans, destruirem els estereotips heteropatriarcals que ens envolten (qui és el xic i la xica d’aquesta relació?).

Per què una falla drag? Tota falla té un lema, un guió, un objectiu (i una crítica). Què pot aportar aquesta falla dins del món faller?

L’objectiu del guió de la falla és donar a conéixer a tothom la gran història LGTBIQ+ de la ciutat de València, que és al meu entendre la major d’Espanya.

Com a curiositat, dins del remat, eixe gran pastís on apareix Liz, podrem entrar i posar-nos unes ulleres per a gaudir d’un metavers, on estic posant-li el contingut i afegint fotos, vídeos, que aporten també més informació sobre aquest tema.

Aquesta vegada veurem a les drags des d’una perspectiva d’orgull, de lluita, de reivindicació, no ridiculitzades com quasi sempre s’han pogut veure en les falles. És un homenatge a elles.

Esbós de la falla gran de la comissió Palleter, la primera falla drag

Actualment estàs realitzant un documental sobre la història LGTBIQ+ de València. En quin punt està? Tens o estàs buscant suport per a subvencionar-ho?

València t’estime és un recorregut de quaranta anys, des de finals dels 70 a principi dels 2000, on reuneix a performances històrics del món de la cultura, historiadors, transformistes, gent del món de la nit, persones amb VIH, i es reuneixen per a rescatar la nostra memòria, amb material inèdit d’arxiu, com el de Rampova, que tenim el seu últim testimoniatge (setmanes després va morir). Està en un punt de

reivindicació històrica, perquè fa dos anys que ens deneguen les ajudes de l’Institut Valencià de Cultura i, encara que hem aconseguit reforç de Diputació de València i Presidència de la Generalitat Valenciana, és insuficient, ens ajudarà a pagar drets d’autor i altres despeses. Estem a l’espera de guanyar el Premi Talent Jove que, en el cas que així succeïsca seria, a més d’un somni, el reforç suficient perquè aquest projecte veja la llum.

Presentació del projecte 2023 de Palleter i cartell del futur documental Valencia, t’estime

Amb tot el que he viscut, puc dir que una societat que no coneix la seua història, està condemnada a repetir-la. Que no fa falta crear referents, encara que sempre siguen benvinguts, perquè ja els hem tinguts. I que una societat culturitzada, és una societat empoderada, i eixa és precisament la lluita.

Finalment, alguna cosa més que vulgues dir, exposar... sigues lliure per a això.

l’incom ustible

SOLS UNA DONA pot ser Fallera Major, no?

Tot el món coneix el seu nom i la seua cara. Ha sigut la notícia més impactant i que més debat ha originat en aquest últim exercici que encara ens queda per cremar. El primer Faller Major d’una falla de València. Raúl Puerta, murcià de 34 anys, s’ha proclamat màxim representant de la falla Borrull Socors.

Aquests moviments els considerem de màxima importància en el món,

a vegades una miqueta immobilista, de les Falles. Per això, perquè les notícies importants han de quedar gravades en les nostres prestatgeries i en la nostra memòria, hem volgut ferli una entrevista. I sí, a més perquè és amic, i sempre ha sigut “molt de la Berni”. Com vas arribar a ser faller i com vas arribar a Borrull?

Soc de Múrcia, i quan tenia tres anys, els meus pares em van portar a les Falles a visitar a un familiar.

Primer Faller Major

de València

Em vaig enamorar d’aquesta festa

Raúl Puerta és el primer faller major de la comissió de Borrull-Socors, una falla que, explica, “fa cinc anys va modificar els seus estatuts perquè tant un home com una dona pogueren ocupar aqueix càrrec”, una cosa difícil i reservada exclusivament a dones.

“La gent em comentava: ‘per què no t’atreveixes a fer el primer pas?’. I, mig de broma, mig de debò, em vaig anar animant i ací estem”, assenyala.

crítica

FORA rols de gènere

Em vaig enamorar de la festa. Insistia i insistia perquè cada any em portaren a les Falles i així ho feien. Als díhuit vaig tindre la primera oportunitat d’apuntar-me a una, però per motius personals vaig haver de deixar de ser faller.

Abans d’enguany, abans d’oferir-te ser el Faller Major de Borrull, se’t va passar pel cap representar a una falla?

A través d’una molt bona amiga, i arran de la pandèmia, fa tres anys em vaig apuntar de nou a una falla, aquesta vegada a Borrull Socors. Mai se’m va passar pel cap ser Faller Major, ni en la meua anterior etapa com a faller. La idea em va anar, a poc a poc, rondant pel cap, i el meu entorn em va acabar de convéncer.

Eres conscient que has marcat un abans i un després en el Cap i Casal? Eres el primer, sents responsabilitat a la teua esquena? Molts ulls mirant-te?

Intent no pensar molt perquè, si ho pense, sent molt pes sobre la meua esquena. Intente gaudir-ho com qualsevol altra fallera major de la seua comissió.

Què és ser Faller Major en el teu cas, o en cas d’una dona, Fallera Major per a una comissió? Què suposa per a tu aquest càrrec? La societat fallera està fent passos cap a canviar aquest càrrec pel de REPRESENTANT MAJOR?

Sempre he sigut un faller de falla, que és el més important. El món de la representació era bastant desconegut per a mi. He pogut comprovar ara, no sols tots els prolegòmens d’aquest càrrec, sinó que he eliminat aquell pensament que vaig tindre en el seu moment que les falleres majors, aquell càrrec, era inservible. Una fallera major o un faller major serveix per a mobilitzar a la comissió, per a unir a la comissió, i en aquesta festa de germanor, això és crucial.

El món està evolucionant cap a la igualtat, sense distincions. El món faller no és alié a això, i sí, crec que cada vegada més comissions s’obriran cap a la igualtat pel que fa als seus representants de l’any.

Una cort d’home i dones a València? De xiquets i xiquetes?

No crec que siga enguany ni el que ve. Potser en molt de temps no veiem canvis. Però sí, igual que a Logronyo hi ha vendimiador major i vendimiadora major, al temps veurem un Faller

Major igual que una Fallera

Major de València, o homes i xiquets conjuntament a les dones i a les xiquetes.

Creus que després de tu, les comissions s’obriran per a portar els seus màxims càrrecs cap a un nivell sense distinció de gènere?

És imparable. Ja hi ha hagut fallers majors en pobles, o en altres festes. Per exemple, el Gremi de modistes. Hi ha hagut moltes declaracions, gent que ho veu bé, gent que no. De fet, hi ha hagut dones que han expressat que, si ja hi ha càrrecs que no són tan habituals que els ocupen dones (com les presidències), que pot ser que això acorrale més a la dona en el món faller. Com veus aquestes opinions? T’afecten?

El càrrec de Fallera Major és un càrrec honorífic, i al cap i a la fi, relegar a les dones a aquest càrrec honorífic sense cap capacitat directiva els fa un mal servei, perquè en una certa manera és com que les lleva el poder. Això no és igualitari. La lluita per la igualtat passa perquè

hi haja més dones presidentes de falla. Els càrrecs simbòlics només destinats a les dones provoca perpetuar els rols de gènere i mantenir a la dona en una posició secundària. No va de donar drets als homes, sinó demostrar que els rols de gènere són absurds.

Encara sent Faller Major, t’impliques en altres àmbits de la falla? Eres faller de falla, de llibret, de teatre...?

Jo soc faller de falla, de veure falles. Aquests últims anys he portat l’àrea de Sensibilitat de Borrull, i enguany soc el secretari.

És el món faller un món inclusiu? Hi ha molts murs a derrocar? Continuen havent-hi barbaritats en ell?

La societat continua sent desigual, i el món faller un reflex d’aquesta. Cada vegada s’avança més. El tradicional, el folklòric, a vegades tarda més a canviar. Però es van fent passos, a poc a poc.

l’incom ustible

Llibret satíric del dia de demà

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humo

NO ESTIC sola, sol, soli

marginació social que patíem les persones LGTB+.”

Quaranta-quatre anys han passat.

Hola, els meus pronoms són ell-ells/ellaelles i soc voluntària en Lambda València.

Potser no saps què és Lambda, però no et preocupes, jo t’ho explique.

És, literalment, “una associació sense ànim de lucre que es constitueix el 25 de setembre de 1986 motivada per la situació de discriminació legal i

Feia anys que en plantejava l’opció de fer voluntariat, però no tenia molt clar on realitzar-ho. Són moltes les entitats en les quals col·laborar i era incapaç de decidir-me.

Per a les persones que no em coneixen personalment (ni tampoc de vista), soc un senyor CIS homosexual, nascut l’any 1978.

Durant la meua infància, adolescència, i una certa part de la meua vida

Agredeixen a un jove en València

Nova agressió homòfoba a la ciutat

Quan tornava de passar la nit amb amics, la víctima va ser perseguida per un grup de xavals més joves que ell, tal vegada menors, segons la seua impressió, fins que li van aconseguir i el van tirar al sòl. Allí van començar a propinar-li colps mentre li proferien amenaces i insults com a “marieta, bujarró, et matarem”, segons ha relatat

SOM MOLTS/ES amb tu

﹠ barbàries desaires

adulta, no va haver-hi internet, ni mòbil, ni coses semblants. Quasi quasi, com en les cavernes, però amb amb la possibilitat de veure “La bola de cristal”, els caps de setmana i l’Un, dos, tres, la nit dels divendres.

El que sí que hi havia era alguna cosa en el meu interior que em deia que no era igual que la resta.

Què em passa?

Per què sent que soc diferent?

Hi ha més gent que se senta així?

On estan?

Soc l’únic?

Soc l’únic… Quina por de frase!

Resulta que no, que no soc l’únic. El col·lectiu LGTBIQ+ està, ha estat i estarà sempre ací amb mi.

Només havia de trobar-ho.

La vida em va portar una família triada. La que es tria amb el passar dels anys, les vesprades de cinema i teatre, els sopars junts, els riures i els moments difícils que se superen estant units.

Una de les sensacions més tranquil·litzadores que he sentit ha sigut eixa mateixa, la de saber que

no sols compte amb una família biològica (per sort per a mi, meravellosa), també compte amb una estupenda família triada.

No esperava sentir eixa cosa millor que això últim, però va la vida, amb els seus “girs en la trama” i planta en mi la semilla del voluntariat.

Necessite fer alguna cosa que em done caloreta per dins, que em faça sentir bé, necessite sentir que estic col·laborant en una cosa bona. Sent part del col·lectiu LGTBIQ+ la resposta era clara: he d’estar amb les meues, amb les mies, amb els meus.

Va ser a través d’un correu electrònic, que va esperar quaranta-quatre anys a ser enviat.

Encara recorde la primera vegada que vaig arribar a la seu. Aqueixa sensació d’estar a casa, d’estar segur, d’estar en família. I us promet, querides lectors, que no coneixia a ningú allí. Però era igual, no importava en absolut. Estava amb la meua tercera família.

La sensació de pertinença, la sensació d’estar connectades, de tindre diferents històries de vida però amb moltíssims punts en comú, la sensació de compartir “ferides” i processos de “curació” similars, la sensació de ser un grup, de ser comprés fins sense necessitat de parlar…, Tant de bo trobara millor manera de descriure-ho.

Encara que ara que ho pense, crec que sí que n’hi ha. Les falleres i els fallers coneixeu aqueixa sensació millor que qualsevol altra persona en el món.

Jo mai he format part, directament, d’una falla (això han de ser com menys mil punts en el carnet de valencià), però sí que soc testimoni de la unió que es respira, l’afecte que es veu en els casals i als carrers de València durant els dies grans. Escoltar “la meua falla” i notar aqueix orgull, aqueixa satisfacció, eixa plenitud, eixa “germanor”. Qui sabrà millor que La Berni, millor que vosaltres, vosaltres i vosotres, cosa que significa la paraula germanor?

Perquè el mateix sent jo quan estic en Lambda. Germanor, unió, afecte, seguretat, calma (malgrat la quantitat de coses que es fan des de l’entitat i des del voluntariat), no em sent sola.

I crec que puc parlar en nom de todes els que formem part de l’entitat, dient que tenen la mateixa sensació que jo. És la nostra tercera família.

No estic sola, sol, soli.

Amb aquest text vull convidar-vos a participar en el voluntariat, a formar part del que he descrit anteriorment. Sobretot, si formes part del col·lectiu LGTBIQ+ i tens la sensació que jo tenia fins que vaig trobar a Lambda.

Podeu escriure un email a info@lambdavalencia.org o podeu cridar al telèfon

963 342 191

l’incom ustible

núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humo

Llibret satíric del dia de demà

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart

ELS MAJORS NO SERVEIXEN, per a res

Tranquil amb ELLA, per a parlar, perquè em conte històries, experiències, vivències. Ens asseiem davant d’una tassa de xocolate encara que jo no soc molt fan i, el primer en el qual em fixe són les seues mans. Estan cuidades, però plenes d’arrugues rojors i del pas del temps.

﹠ barbàries desaires

Pense en aqueix moment en tot el que aqueixes mans han tocat treballat, acariciat. En quantes vegades s’han

cremat fent unes creïlles ràpides per a l’antull d’un fill. En quantes vegades s’han arrapat netejat el camp de mala herba o simplement cuidant unes roses de la seua jardinera favorita. Quantes vegades s’han clavat unes tisores, una agulla, una agulla, cosint un vestit de fallereta per a la neta. Aqueixes mateixes mans que ara entorpeixen quan s’han d’enfrontar a la tasca de bregar amb els moderníssims caixers automàtics dels bancs (que dit siga de pas, les oficines semblen més un bar dels “cuqui” que una oficina.)

Activitats per a majors a València

5000 usuaris es beneficiaran d’aquest programa

El nou contracte del Programa d’Activitats Físiques per a Persones Majors té una important ampliació pressupostària, la qual cosa ens permetrà arribar a més grups i a més centres i, per tant, millorar el servei. De fet, la previsió és superar les 5.000 persones usuàries amb la contractació de 32 monitors, que faran classes gratuïtes, entre altres matèries, de ioga, taitxí, balls de saló, o gimnàstica…

ELS MAJORS són importants ﹠

barbàries desaires

Quina barbaritat, exclama la meua convidada en preguntarli per com li les apanya per a anar al banc.

I allí estic d’acord, amb ella. No pots anar quan vulgues al banc a gestionar els teus diners del qual es lucren ells Quan tu acabes de prendre’t totes les pastilles, encendre una llavadora, deixar endreçada la teua casa, decideixes arreglar-te una mica i de pas que ix al mercat passar pel banc.

Doncs No, no pot ser perquè no has demanat cita. Últimament per a tot el que hem de fer, cal demanar cita. Hem matat l’espontaneïtat!

I això de la cita ens porta a la meua interlocutora i a mi a una altra de les coses que són bàrbares a l’hora de fer-te major.

Els metges i l’ambulatori.

Digueu-me si no us sembla una barbaritat haver de fer 28 crides perquè et puga veure un metge. I si no... a l’APP ..., en aquest punt torne a mirar les

mans de la meua visita i pense en com s’apanyarà per a fer-se amb aqueixa app de la qual ara depén la seua salut.

Abans el metge de família sabia més de tu que el teu mateix perquè li ho explicava la teua mare. Perquè el metge, era accessible tenia una mica més de temps, i mentre escrivia la recepta per a les pastilles de la tensió tenia temps per a escoltar les altres cosetes del seu pacient. Hui si

aconsegueixes cita telefònica (cosa difícil fins i tot) tot es redueix a... dis-me que pastilles necessites i tomaca la tensió, i cuida el sucre, i...

La pandèmia ens va deixar tocats a tots, però als nostres majors els va arrasar, va aïllar, i va delmar.

L’aïllament que va portar amb si el virus va ser el pitjor perquè la soledat es va fer patente. Se’n van anar les abraçades de veritat i van arribar

les videotelefonades, se’n van anar els cafés a les terrasses i van arribar les quedades per a aplaudir als balcons. Se’n va anar l’alegria dels riures en el saló i es va quedar el ressò de la multivideotelefonada grupal en les quals parlem tots i no escoltem res. Però encara hi ha esperança gràcies a associacions i entitats que s’han adonat que deixem en la cuneta a gent molt vàlida encara. Els programes d’ajuda per a salvar la bàrbara bretxa tecnològica que hi ha, l’acompanyament telefònic, són coses que alleugen d’alguna manera aqueixa soledat tecnològica en la qual hem sumit, volent o sense voler als nostres majors. Clar que mola poder fer una videoconferència a la vesprada per a veure als nets i que et conten que tal el dia, l’escola mentre el teu fill per darrere apunta el cap, per a murmurar un “hola mare”. Però la meua interlocutora em diu que prefereix tocar aqueixes manetes grassonetes del seu net que mentre està assegut en la seua falda es queixa que la B

és molt difícil d’escriure, o que els gomets no es peguen bé en la cartolina. I també que aqueix hola mare, mola més acompanyat d’una abraçada per darrere, un bes en la galta i un Et veig millor hui.

Us compte un secret? La meua amiga s’ha volgut modernitzar i no vol quedar-se arrere així que té un Facebook d’eixos Li agrada perquè ha trobat amigues de la universitat i ha descobert que tenen nets com ella i que com ella alguna s’ha quedat vídua. Em diu amb un somriure, la meua filla m’ha fet el face i ara sé fins a posar emoji d’aqueixos. Me’ls ensenya i tot, i mirant la seua graella d’emojis em va donar tendresa.

Em diu que s’ha d’anar perquè arriba un paquet de qui comprà per internet la seua neta, i li ha dit: “iaia no et mogues quin total no tens una altra cosa per a fer i Així em reculls la comanda”

Em conta que intentarà veure si per allí podrà comprar

algunes cosetes de merceria, que se li estan esgotant del costurer i en el seu barri l’última ja va tancar fa dos anys. I que ara busca els interiors per altres llocs perquè ni braga pot comprar ja a la manera antiga. Ens acomiadem amb una abraçada i llisque amb afecte una carícia sobre aqueixes mans que m’han comptat amb només mirar-les molt més que totes les “història” de l’Instagram. Ens emplacem a no deixar de tindre contacte, de seguir-nos la pista i continuar desenvolupant aquesta gran amistat que hem començat a forjar.

La meua visita era la vellesa.

Programa Persones Majors Acompanyades de Jovesólides no a

PD: Hem privat a una generació tan grandiosa com la seua del contacte, de l’abraçada,de la proximitat. Hui tot volem fer-ho per l’app, pel “wass”, per un “forms”. Però ells tenen dret de rebel·lar-se, de no voler, de no engolir, de donar baralla perquè no acaben com una enciclopèdia obsoleta en un racó.

desde temps

inmemorial, el polític no és com cal

La campanya electoral és un conjunt de mentides. No estic descobrint la sal doncs és quasi un ritual dels que ocupen les cadires. Mentre es juguen els vots: somriure incondicional, abraçades, batistots. Encara que després tots, amb amnèsia temporal.

Quan s’acaba la campanya s’acaba abraçada i bes.

Mira si és gran la patranya que fan sempre, amb molta manya, el contrari a allò promés.

Per raó d’este descuit li trobem explicació a com apareix l’oblit quan claven la mà amb profit en temes de corrupció.

O quan col·loquen amics, familiars i coneguts, companyons d’escola antics a guanyar uns bons pessics, com si foren molt sabuts. També després d’eleccions, si resulta una desfeta, obliden les conviccions, abraçant altres raons, i se canvien de jaqueta.

Esta falta de memòria en l’assumpte comentat és de tots definitòria per a res contradictòria, amb cap polític citat.

Perque segons com bufe el vent, adapten el seu pensament.

quina barbaritat!

T’hauria agarrat de la mà

﹠

barbàries desaires

I jo que t’haguera agarrat de la mà, però no, quina barbaritat! Amb tot preparat, la roba neta, el calçat llest, ben pentinat, amb ganes de donar-ho tot i vas tu i ho deixes tot. Nits de riures, nits de confidències on cada secret era un pas més a prop. Però no, amb tot compromés diste la volta.

Cada instant treballat, cada moment viscut, cada excusa suplida, ja tot dona el mateix. Queda el viscut, però també queden eixos moments compartits. Nits d’assajos, divendres de juntes i, a una setmana, tot per l’aire, sense sentit.

No dubte que dubtes, que tingues els teus contrasentits. Ningú és perfecte i tots podem equivocar-nos. Però així, sense més paraules que les que tinc gravades al meu cap, eixes paraules que tant fan mal. Quina barbaritat!

Marcant les dates en el meu mòbil perquè arribaren els dies i ara, amb tot comprat i tot comanda, t’allunyes. Em deixes. I no puc amb l’oblit. Sona la música i la traca al carrer. Ja no hi ha marxa arrere. És l’inici.

Juan Meneses

Decidit. Aniré sense tu. Segueixen ací eixes paraules i el teu gir infinit. Em vas deixar consumit en la pena, cremat com un ninot de falla. Jo volia l’indult. Però el teu i el meu va acabar. Tu ho vas acabar i jo sense veure-ho vindre. Ximple de mi.

Però l’emoció de les Falles m’arrossega. Aniré sense tu. Aniré vestit amb la roba neta, amb el vestit que tanta il·lusió em feia. De gala per a festejar a pesar que tu no estàs. Són Falles. En la nit de San José tot es cremarà. El meu cor cremarà. I el nostre amor en cendres quedarà.

El foc em purificarà, deixarà camí per a avançar. Si en el casal pregunten per tu, mentides a ells. Es para el món. Es para. I ací estic, plantat, com la falla, sense lema i sense fallera a la qual agradar.

Quin despropòsit! A propòsit de la teua descaradura. Et desitge el que et mereixes, com diu la cançó. Jo ací seguiré plantat. Quina barbaritat! T’hauria agarrat de la mà. Ara ja tot és igual.

toquen revolta

Vet ací que un dia t’espolses la remor freda dels llavis Mires el gris sobtat i agraeixes cel de pluja

Un dia amaneixes transvestit d’inoportuna consciència per necessària

I arrabasses amb tot amb tots si cal Si cal superba elèctrica inclement

T’immolaven de culpes alienes

Ofrena sarcàstica amb flors de plàstic

Una espelma balla l’enyorança de les ombres

La llum de la foscor lluita les temors

agòniques dels adéus mundans

Adéus de foc i aigua emmudeixen la possibilitat de les brases

Núvols de dol

Tones i tones de cendra alimentaran la fam celestial dels camps

Toques revolta

Crescut rapsoda que versa en cursiva pels renglons torts de quaderns

folrats d’utopia

Mires al cel

Amb grocs balles l’estesa

I amb guix el decurs dels dits.

saluda president

B envinguts i benvingudes

Tinc el plaer de dirigir-me a vosaltres i vosaltres com a president de la falla Marqués de Montortal Berní i Català, vull agrair-vos la confiança que heu depositat en la meua persona i en la Junta Directiva en aquest exercici 20222023, que iniciem carregats d’il·lusió.

Des d’aquest lloc privilegiat he de dir-vos, que la nostra pàgina web i les nostres xarxes socials, i en definitiva, en aquests temps que corren, la nostra Falla

La Berni, cada dia es troba immersa en el Món Digital, fent que puguem estar més a prop i més units que mai.

Des d’ací, és on podem ensenyarvos i explicar-vos de primera mà com gaudim d’una festa única i acostar-vosla una miqueta més a aquells i aquelles que per circumstàncies esteu més lluny, o voleu conéixer la nostra festa.

Un treball incansable que es realitza any rere any perquè la nostra ciutat es transforme durant 5 dies en pólvora, música, art, tradició, però, sobretot, en sentiment i “germanor”, aqueix sentiment que fa que s’unisca la gent amiga, grup de veïns, comerços i gent fallera, per a gaudir de la millor festa del món, les Falles.

saluda president

Voldria convidar-vos a tots i totes, al fet que ens visiteu, ens seguiu en la nostra web, per a conéixer-nos i participeu amb la nostra comissió, de cadascun dels actes que realitzem, necessitant de la vostra ajuda per a engrandir la nostra Falla.

M’agradaria fer un esment especial als comerços, el gran grup de col·laboradors que en aquests temps que corren, es fa més difícil la vostra aportació a la nostra comissió i per això us agraïm des d’ací tot el vostre esforç i suport.

Finalment, voldria acomiadar-me agraint a tots i cadascun dels directius i membres de la comissió, ja que sense el vostre suport no hauria pogut embarcar-me en aquesta meravellosa aventura i presidir aquesta magnífica Falla, que per a mi és tot un privilegi i un honor.

Us anime que treballem, però sobretot gaudim d’aquest meravellós any 2023. Salutacions.

junta directiva

President:

José Luis Sánchez i Torres

cultura:

Vicepresident 1r:

Xavi Bea i Carrillo

festejos:

Vicepresident 2n:

Francis Villanueva i Machancoses

economia:

Vicepresident 3r:

Borja Ortiz i de la Orden

Secretària:

Blanca Navarro i Jiménez

Vicesecretari:

Kike Fuster i Sánchez

Comptador:

Joaquín Checa i Valero

Tresorera:

Mª Carmen Navarro i Cases

Delegat de Loteria :

Manolo Gil i Climent

Subdelegada de Loteria:

Susana Gil i Martínez

Delegats Publicitat i RRPP:

Jesús Gómez i Sánchez i

Roberto Soria i Collado

Delegat de Llibret:

Xavi Bea i Carrillo

Delegat de Festejos:

Julio Gil i Barberá

Vicedelegats:

Guillermo Macián i Campos

Desirée Pertusa i Cortés

Delegat d’Infantils:

Luis Pérez i Prieto

Vicedelegat:

Nica Novalvos i Navarro

Delegada de Juvenils:

MªCarmen Betoret i Catalá

Vicedelegat:

Jaime Antón i López

Delegada de Presentació:

Marta García i Navarro

Vicedelegades:

Ruth López i Molina

Cristina Cuñat i Montañés

Delegat d’Enginy i Gràcia:

Mario A. Palomo i Martínez

Delegades Seniors:

Clarisa Cosma i

Teresa García i Reig

Delegat Veïnal, Participació

Ciudadana, Igualtat i Solidaritat:

José Vicente García i García

Delegada COVID-19:

Laura Bargues i Balanzá

Delegat de Pirotècnia:

José Pertusa i Saiz

Delegats Protocol i Premis Berni:

Enrique Pertusa i Cortés

Eva Estela i Comos

Delegat de Replegà i

Medi Ambient:

Juan Palmer i Veiga

comissió major

José S. Adelantado Torres

Carlos E. Alapont Sanz

Alicia Alcalde Navarro

Teresa Alfaro González

Sergio Alonso Vega

Laura Álvarez Álvarez

Adrian Álvarez Gimeno

Julián Álvarez Nager

Amparo Álvarez Navío

Ana María Álvaro Climent

Julián Amo Rodríguez

Tania Amo Segovia

Raquel Amo Segovia

Mari Feli Andreu Alcobenda

María José Andreu Castillo

Jaime Antón López

Sergio Aparicio Millán

Rosa Arbona Garrigues

Patricia Asunción Rodríguez

María Ballestero Casamayor

Cristina Barambio Moya

María José Barberá Villarroya

Rosana Barberá Villarroya

Gloria Barberá Villarroya

Laura Bargues Balanza

Xavi Bea Carrillo

Alejandro Belda Luna

Raúl Belda Luna

Ricardo Belda Úbeda

Mª José Belenguer González

Daniel William Bell

Natividad Belmar Sánchez

Alberto Benlloch Boix

Luis Bermejo Vaquera

Marían Berzosa García

Carmen Betoret Catalá

Milagros Blasco Edo

Mª Carmen Body Naya

Raquel Bordes Castillo

Amparo Borredá Lluch

M.auxulia. Borredá Monrabal

Javier Bueno Vacas

Laura Caballero Benítez

Raúl Cabezuelo Ortí

Francisco Calero Pedregosa

M.carmen Campos Ramos

Dolores Campos Ramos

José Vte. Capilla Villarroya

Sara Carrasco Mayono

Héctor Carrasco Moyano

Jorge Castaño Martín-Pozuelo

Judith Castellano Pérez

Rosa Castillo Cabrera

Víctor Cervera Cortés

I. Chunai Checa Ortiz

Joaquín Checa Valero

Rebeca Chiachio López

Emilio Ciudad-Real Sánchez

Ana Belen Clemente Hernández

Ana María Climent Borras

Carla Climent Villanueva

Víctor Climent Villanueva

Delia Collado Perea

Adrián Colomer Granero

Manuel Comesaña Folgar

Alicia Corell Sales

Elena Corell Sales

Amparo Cortés López

M.ángeles Cortés López

José Enrique Cortina Ramón

Clarisa Cosma

Vanessa Cuadros Córdoba

Carlos Cuello Rodrigo

Cristina Cuñat Montañés

Oscar De Luca Mateu

Laura Del Cerro Carpintero

Carmen Delgado Roca

Ana Díaz Rubio

Laura Dols Albalat

Cristina Domenech Hernández

M. Eva Duarte Peligro

Alicia Duarte Peligro

Mª Carmen Espejo López

Eva Estela Comos

José Enr. Estellés Royo

Sergio Estellés Royo

Silvia Falcó Márquez

Nieves Felipe Guerrero

Paloma Feliu Julia

Ana Belen Fernández Gomez

Elena Fernández Martínez

Antonio Fernández Martínez

Alberto Ferreres Agulleiro

Alba Ferreres Palomo

Ana Isabel Flores Ferriols

Iván Font Martínez

María José Franch Rojas

Enrique Fuster Sánchez

Sonia Gámez Torres

Baltasar Gámez Yera

José Vte. García García

Sonia García Lopezosa

Raquel García Martínez

Laura García Navarro

Marta García Navarro

Mª Ángeles García Olivares

Teresa García Reig

Bernabé Gari Ferez

Bernabé Gari Fita

M.dolores Garrido Cuadros

Enrique Gaspar Aparisi

Hugo Gaspar Villalba

Alberto Gaspar Villalba

Manuel Gil Álvaro

Amparo Gil Barberá FM

Julio José Gil Barberá

Manuel Gil Climent

Begoña Gil Domingo

Julio Gil Mañez

Susana Gil Martínez

María Giménez Asensio

Mª Amparo Gimeno Sanz

Cristina Giner Moragón

Fallera Major Ixent Marian Berzosa i García

Verónica Girón Molina

Jesus Gomez Sánchez

Mari Luz Gómez Vendriel

Jesús González Fernández

Pepa González Frías

José M. González García

Antonio González Nuñez

Sara González Ochando

Cristina Hernández Martí

Esperanza Hernández Martínez

Amparo Hernández Noverges

Celia Herraiz Adillo

Carolina Huerta Rubio

Jaime Ibañez Gil

Rosa Isabel Ibañez Muñoz

Sofía Ibañez Muñoz

Graciela Iraola Esteso

Juan Izquierdo Erena

Iván Izquierdo García

Patricia Jarque Alfonso

Antonio Jiménez Consuegra

Antonio Lacasa Corral

Carlos Laosa Luque

Marta Linuesa Hernández

Eduard Llistó Estela

Eduardo Llistó San Godofredo

Begoña López García

Ángeles López Giménez

Monica López Lopezosa

Patricia López Mases

Fernando López Mir

Victor López Molina

Ruth López Molina

Pascual López Serrano

Pilar Luna Benavente

Vicente Machancoses Gimeno MªÁngelesMachancoses Gimeno

Carla Machancoses López

Mireia Machancoses López

Raquel Machancoses López

MªAmparo Machancoses Pla

Rafael Machancoses Pla

Lorena Machancoses Pla

Elena Machancoses Sánchez

Rafael Machancoses Vázquez

Vicente Machancoses Vázquez

Joséfa Machancoses Vázquez

Alberto Macián Álvarez

Guillermo Macián Campos

Alberto Macián Campos

Elena Macián Campos

Vicente Macián Faubel

Mª Teresa Mañez García

Elena Marín Sarasua

Luis Maroto Martín

Mª Carmen Martín García

José Martínez Álvaro

Natividad Martínez Belmar

Juan José Martínez Belmar

Sergio Martínez Borcha

Héctor Martínez Cortés

José Enrique Martínez Cortés

Sheila Martínez Cortés

Leticia Martínez Gil

Mayte Martínez Laosa

Nereida Martínez Marco

Amparo Martínez Martínez

Ramiro Martínez Martínez

José Martínez Quesada

Rebeca Mascarós Sebastián

Julián Membrilla Mémmndez

María Méndez Andreu

Carlos Méndez Andreu

Estefanía Méndez Capel

Rafael Mercé Giner

Silvia Merino Alfaro

Javier Merino Lujan

Carlos Miguel Reig

Isabel Miralles Olmo

Marta Moliner Andrés

Raúl Mondaray Fernández

Fco. Javier Montejano Castañeda

Nerea Monterde Chiachio

David Monterde Igual

María José Monzó Ayala

M.dolores Monzó Ayala

Alfonso Mora Arenas

Nieves Mora Felipe

Remedios Moragón Moragón

Daniel Moreno Garzón

Carlos Morrio Martínez

Laura Mosser Úbeda

Luis Mota Ferrer

Bárbara Muñoz Asunción

José Muñoz Arcos

Rosa Isabel Muñoz Ruiz

Sergio Muñoz Villaescusa

Enrique Navarret Palanca

M.carmen Navarro Casas

Marcos Navarro Gil

Sandra Navarro Gil

Blanca Navarro Jiménez

Manuel Navarro Navarro

Isidro Navío García

Veronica Navío Tabasco

Carlos Navío Tabasco

Nicanor Novalos Navarro

Julia Ochando Capapé

Eva Ochando Capapé

Carlos Olaya Pérez

Francisco Oliva Monzó

Natalia Ordoñez Lladró

Saray Ortega Mañez

F De Borja Ortiz De La Orden

Isabel Ortiz González

Manuel Ortiz Rodríguez

José Ángel Ortiz Soriano

Yuliva Palamar

Juan Manuel Palmer Veiga

Mario A. Palomo Martínez

Pablo Palomo Martínez

Monica Palomo Martínez

M.isabel Palomo Miralles

Pascual Palomo Vilalta

Eugenio Palomo Vivalta

Federico Pardo Lucas

Luis Pardo Romero

Andrea Paricio Ramiro

Vicente Pau Montesinos

Esther Pau Ramos

Sergio Pedrajas Rodríguez

María Peligro Sánchez

Noelia Pérez Arco

Luis Pérez Prieto

Desiree Pertusa Cortés

Enrique V. Pertusa Cortés

Jorge Pertusa Inserte

David Pertusa Inserte

Marta Pertusa Navarro

Vicente Pertusa Saez

Enrique Pertusa Saiz

José Pertusa Saiz

Leonardo A. Piccin De Palma

Cami Pizarroso Flores

M.teresa Pla Cortés

Alejandra Pla María

Ana Bélen Plaza Aibar

Agustín Pomar Arranz

Carlos Pomar Franch

Carlos A. Ponce García

Juan Francisco Ponce García

Guillermo Ponce García

Hugo Ponce Giner

Juan José Ponce Hernández

Aarón Pozo Taboada

Noelia Ramírez Gómez

Julia Ramirez Luján

Raquel Ramiro Pizarroso

Ana Monserrat Ramiro Pizarroso

Mª Pilar Ramos Serna

Antonio Rodríguez Pons

Mario Rodríguez Soriano

Eva Romero Gil

Pilar Romero Mari

Monserrat Royo Martínez

María José Royo Martínez

Amparo Rubio Collado

Mª Dolores Rueda Navarro

Fernando Rufián Bataller

Sandra Rufián Borredá

José Rufián Borredá

José Rufián Carballo

Sofia Ruipérez López

Javier Ruiz Aliaga

Vanessa Mª Sala Sancho

Adrian Salvador Andreu

Natalia Salvador Andreu

José Salvador González

Andres Salvador Granero

Nuria Sánchez Calvete

Paloma Sánchez Campos

José María Sánchez Fernández

José Sánchez Garrido

Paula Sánchez Garrido

Elena Sánchez Taboada

Dones: 196 Homes: 160

José Luis Sánchez Torres P

Lucía Sanchéz Valero

Aida Sanchís Bea

Eva Sanchís Martin

Mª Ángeles Sanz Pavia

Cristina Sebastian Falcon

Conchin Sebastian Torán

Ángeles Segovia Segovia

Pilar Serna Zarate

David Serrano Murcia

Ángel Serrano Sebastian

Concepción Sinisterra Torres

Patricia Solá García

Guille Soler Araujo

Óscar Soler Bermúdez

Lucía Soliva Herraiz

Fco Manuel Soliva Herraiz

Roberto Soria Collado

Fernando Ángel Soria Navarro

Silvia Soriano Mazarío

Elvira Tabasco Moreno

Salvador Tarazona Ballestín

Celia Tarazona Sánchez

María Tardío Royo

Mario Tardío Royo

Mario Tardío Vaquero

David Tárraga Pérez

Pedro Tárraga Roche

Celia Tena Vázquez De Agredos

Asunciótn Tomás Valero

Fernando Tornero López

Daniel Torres Gómez

Daniel Torres Tur

Luis Alber Torres Villodre

Cristina Torres Villodre

Alejandro Torres Zahinos

Joséfa Úbeda Puchol

Mª Esther Vázquez Moreno

Elena Vicent Belenguer

Lucía Vicent Belenguer

Ainhoa Vicent Palmero

Vicente Vicent Rodríguez

Antonia Villalba García

Ana Villanueva Barberá

Francis Villanueva Machancoses

Noemi Villanueva Pérez

María Villarroya Costa

Julio Zafrilla López

FALLA: marqués de montortal berní I català

fallera major saluda

F alleres i fallers, amics de la Berni.

Soc Amparo, crec que la majoria de vosaltres ja em coneixeu. Aquest any tinc l’orgull i responsabilitat de representar aquesta gran comissió.

Una comissió que m’ha vist créixer i convertir-me en la persona que soc hui en dia. Gràcies a ella he tingut la sort de poder viure moments molt especials i màgics, i estic segura que els que em queden per viure aquest 2023 seran més emotius si cap.

la nostra fallera major ´23

Queden a penes dies per a la nostra setmana gran en la qual tant d’esforç preparem els fallers al llarg de tot un any. Esforç que es reflectiu quan arriben les nostres falles al carrer, en la il·lusió dels xiquets, en les cercaviles acolorides acompanyades per la música del tabal i la dolçaina.

Com a Fallera Major aquest any i valenciana d’arrel espere amb gran il·lusió el moment d’arribar a la plaça de la Mare de Déu, mirar-li als ulls a la nostra Geperudeta i oferir-li en flors tots els meus desitjos.

Mitjançant aquestes línies m’agradaria donar les gràcies a tota la gent que m’ha mostrat el seu suport des del dia de la meua elecció, tots els meus amics per estar al meu costat, i com no al suport fonamental de la meua vida, tota la meua família. Un gràcies es queda curt per a vosaltres.

Per últim, quan acabe aquest any m’agradaria que em recordàreu com una Fallera Major propera a tot el món, que estima la nostra festa i tradicions valencianes i que per damunt de tot ha gaudit amb tots vosaltres i allà a on ha anat ha portat orgullosa el nom de la seua comissió, la Berni.

Visquen les falles i Visca la Berni!

directiva

President Rafa Machancoses i Sánchez

Vicepresident 1er: Marc Jiménez i Delgado

Vicepresident 2n: Carlos Mota i Climent

Secretari: Adrián Morales i Corell

Tresorera: Sara de La Fuente i Rubio

Comptadora: Laia Rodríguez i Ochando

Delegat 1er: Álvaro Ferrandis i García

Lucas Alapont Ubed

César Albert Antón

Lucas Alonso Boj

Paula Aparicio Dols

Celia Aparicio Dols

Tania Aucejo Bordes

Sofía Bauset Álvarez

Marc Belda Cardaba

Lucía Belda Cardaba

Lucas Bell Villanueva

Josep Bruixola Álvarez

Laia Bruixola Álvarez

Erika Bueno Cuadros

Francisco Calero Vázquez

Fallera Major

Infantil Ixent

Aitana

Maroto i Machancoses

Marc Campos López

Dani Campos López

Nora Carné Sanchís

Marc Carrasco Palamar

Hugo Carretero Machancoses

Carla Carrión Bea

Cento Carrión Bea

Héctor Castaño Rufián

Lucía Climent Villanueva

Lola Colomer López

Adrián Colomer López

Nacho Comesaña García

Quique Cortina Moliner

David Cortina Moliner

Gloria Cortina Moliner

Paula De La Fuente Rubio

Sara De La Fuente Rubio

Sofía De Luca Romero

Ainoa Díaz Clemente

Alba Doñate Candela

Juan Carlos Durán Sala

Sergio Estellés Plaza

Daniela Estellés Plaza

Álvaro Ferrandis García

Paula Ferreres Palomo

Daniel García Esclapés

Irene García Ramírez

Álvaro García Ramiro

Carol Garrigós Barberá

Lucía Gastón Pardo

Maya Ioana Ghimici

Layla Gomera Guijarro

Paolo Granado Linuesa

Eva Guerola Torrubiano

Marc Jiménez Delgado

Jana Jiménez Delgado

Natalia López Alcalde

Lluc López Fuster

Nela López Fuster

Diego Lorenzo Machuca

Noa Lozano Linuesa

Rafa Machancoses Sánchez PI

Diego Macián Hernández

Mateo Macián Hernández

Darío Macián Hernández

Aitana Maroto Machancoses

David Martínez Falcó

Alejandra Mascarós Sebastián

Blanca Mascarós Sebastián

Naia Membrilla Martínez

Xavi Merino Alfaro

Unai Montejano Torres

Adrián Monterde Chiachio

Gabriel Monterde Chiachio

Adrián Morales Corell

Alexia Morales Corell

Xiquetes : 57 Xiquets: 51

Luna Morillas Sánchez

Nacho Morrio Fernández

Carla Morrio Fernández

Carlos Mota Climent

Noelia Mota Climent

Alejandro Muñoz Asunción

Elena Navarret Espejo

Adrián Novalvos Sanz

Nerea Novalvos Sanz

Enzo Olaya Martínez

Didac Olaya Martínez

Arantxa Olaya Martínez

Ari Ortiz Díaz

Ángela Paricio Ramiro

Coral Pérez Cosma

Leyre Pérez Pertusa

Olga Pertusa Caballero

Nicolás Pertusa Caballero

Noah Ponce Fernandez

Erica Recio Hernández

Sabina Recio Hernández

Laia Rodríguez Ochando

Pau Rodríguez-ReyMachancoses

Aitana Rufián Pla

Daniela Rufián Pla

Alejandro Salvador Ramiro

Jairo Serrano Berzosa

Angel Serrano Duarte

Alba Serrano Duarte FMI

Olga Tena Aparicio

Clara Tornero Andreu

Lucía Tornero Andreu

Aroa Torres Iraola

Daniela Torres Mendez

Hugo Torres Mendez

Thyago Vaca Gimeno

Paula Vicent Belenguer

Mar Villanueva Barberá

saluda president

serà president amb 11 anys

Benvolguts fallers i falleres, gent amiga, grup de veïns i com no, als meus familiars.

Ja aplega la setmana fallera, tinc moltes ganes de viure-la amb tots i totes vosaltres perquè per a mi enguany està sent molt especial.

Ho estic passant genial al costat de José, Amparo i Alba.

Vull donar les gràcies a tots per estar amb mi i per tota l’ajuda que em donen.

Tinc moltes ganes de viure aquesta setmana fallera al Casal i al carrer amb tots i totes vosaltres, de gaudir d’unes bones festes faleres i de passar-ho molt bé.

el nostre president

infantil ´23

Per a finalitzar la meua salutació vull recordar a les persones que ja no estan i que porte al meu cor i que des del cel estan amb mi.

Acomiade aquesta salutació dient que estic profundament orgullós de ser el President Infantil de la nostra Falla.

Visca València, visquen les Falles i visca La Berni.

fallera major saluda

Hola falleres i fallers de la comissió de la Berni. Sóc Alba la vostra representant infantil 2023.

Ha arribat el moment de compartir el meu somni amb tota la meua família, el meu grup d’amics i amb tota la comissió. Un somni que volia fer realitat des de molt xicoteta.

Un somni que enguany compartisc amb José, Amparo i Rafa i les seues famílies, que segur que la setmana fallera serà inoblidable, com ha sigut tot enguany.

Per a mi és un orgull representar a la meua falla com a Fallera Major Infantil i passar a formar part de la història i que espere representar-la com es mereix.

Vull donar les gràcies a tots el grup d’infantils i als meus “tetes” per acompanyar-me i no deixar-me sola en cada acte i en cada festa que fan els delegats d’Infantils i fer-me passar tants moments bonics fent un any tan especial.

la nostra fallera major infantil

També vull donar les gràcies a tota la delegació d’infantils, a Luis Pérez i com no a Vicente Vicen per estar sempre amb Rafa i amb mi i no deixarnos sols.

Donar les gràcies a la Junta Directiva els quals van fer possible que enguany tinguérem finalment un betlem a nadal en el nostre casa, que va quedar “súper chuli” i això que no tenien quasi temps. I com no també a tota la resta de la comissió pel sense vosaltres tota aquesta festa i aquest somni no seria possible.

Faig una crida a tota la nostra comissió perquè ens continuen acompanyant en els actes restants, cercaviles, desdejunis, replegà, plantà, orquestres, ofrena, despertà. Al veïnat i gent amiga del barr, que s’acoste a la nostra falla a compartir el nostre somni, un món d’alegria, de color, de música d’olor a pólvora, de ninots al carrer i de foc purificador.

Crit molt fort fins al Cel.

Visca València, visca les Falles i visca la Berni.

els nostre bàrbars

Enguany ningú, ni ninguna cosa, pararà als 4 representants de la nostra falla cap el seu destí, les Falles 2023. Són capços de donar solucions a qualsevol pedra en el camí, per molt bàrbara que siga. Problemes, solucions,

Benginguda i benvingut llector a la part més fallera d’aquest llibre. Perque ells, junts amb la resta de la comissió, formem La Berni. Una comissió que per damunt de tot, vol fer les coses com toca i sempre millorar, que ens agrada plantar falla, i conviure amb el barri.

desairar

1. v. tr. Ofendre amb el menyspreu o la indiferència. barbàrie

1. f. Estat de qui és bàrbar, de qui presenta falta de civilització.

2. f. Pobles que es troben en este estat.

3. f. Absència de civilització. Les contínues guerres han conduït el país a la barbàrie.

4. f. Qualitat de bàrbar, ignorància grossera de les regles. La barbàrie dels seus escrits.

5. f. Crueltat extrema. La barbàrie dels invasors aterria la població.

6. f. HIST. Estadi evolutiu de la cultura intermedi entre el salvatgisme i la civilització, que es caracteritza, principalment, pel desenvolupament de l’agricultura, el pastoralisme i la ceràmica.

al nostre bàrbar

F allers i Falleres de La Berni.

Escrivim unes línies des d’ací per a parlar-vos del nostre president, José.

Que dir-vos d’ell... faller dels de parca i blusó, dels de tota la vida...

Es va apuntar amb 15 anys a La Berni, en la qual va jugar junts amb els seus amics del mateix any, tantes vesprades al futbol en l’enyorat Camp dels Caragols.

Ell és el que ajuda a tots en qualsevol moment, però això sí, quan acaba de parlar per telèfon... creiem que va ser la primera persona en la falla a tindre mòbil dins una maleta tipus agent 007.

Encara que sone repetitiu, José és José; (també “Pare” o“José Luis” segons el moment...), el trobaràs sempre amb un somriure en la boca per a tot el món. Un somriure sorneguer que tant li caracteritza.

Incansable jugador de dòmino, i engalipador de qualsevol per al que es propose... amic dels seus amics... i de tot el que es pose al seu costat.

En la Berni ha fet, durant tot aquest temps, un gran grup d’amistats, la seua altra Família.

Gaudeix d’enguany al costat d’Amparo, Alba i Rafa perquè segur que és un any inoblidable. Al teu costat estarà la teua comissió, i sobretot la persona que escriu aquestes paraules juntament amb la teua dona Lola, José i Paula.

H ola Rafeta, un dels teus somnis s’està complint i fent realitat, ho estàs gaudint amb molta alegria i compartint-ho amb la resta dels teus companys de viatge: Alba, Amparo i Jose.

És un càrrec que has triat per tu mateix i l’estàs fent molt bé. Des de ben xicotet apuntaves maneres des de les traques de petards fins a acabar enmig de la banda de música tocant els platerets.

Eres una persona molt afectuosa i alegre. T’agrada compartir molts ratos en família i per això estàs fent que gaudisquen amb tu d’este any tan meravellós.

Sabem que per a tu és important que tinguem present a eixes dues persones que ja no estan però que tens en el teu cor en tot moment.

Contínua per aquest mateix camí gaudint de les Falles perquè és una cosa que forma part de la teua vida, ja formaves part d’elles des del mateix dia que vares arribar al món.

No oblides gaudir com l’estàs fent, que seran unes Falles 2023 magnífiques i inoblidables i que cada vegada que et gires ens voràs als tres darrere de tu, perquè et volem i estem súper orgullosos de tu.

Papà, Mamà i Elenita.

-Rafeta! Esperem que gaudixques d’aquest any faller avalotador com a President Infantil de la Berni, una tasca que des que vas nàixer, sempre has volgut poder fer ho realitat, ja que ho has viscut de prop en les ambues famílies. Continua sent així de sensible, faller i valencianista. Et volemmolt Luquitas, Ramonet i May.

-Sóc el iaio José, Rafa, desde molt xicotet,aquests anys anteriors,ja portaves el estendard de la teua Falla, jo et preguntava Rafeta sino et cansaves, i tu sempre em deies... no iaio¡ ho portaria tots els dies de

cercavila, fins m’ho portaria a la meua casa si poguera!. Ets molt bon faller i un valencià amb molt de llinatge. Una abraçada molt gran, et vull molt.

-És un any molt especial per a tota la família, sobretot per a un xiquet que des que té ús de raó ho veus concentrat sense parpellejar, fixant-se en la seua falla, vivint la crida per a gaudir del començament de les falles. Ets un xiquet amb la mirada fixa i amb ulls plorosos, acomiades les falles amb la cremà. Sabies que era difícil poder ser President Infantil però amb l’esforç de

tota la familia, hem aconseguit que Rafa fóra president. Desitge que gaudisques cada acte, passa-t’ho bé, em consta que viuràs al màxim cada minut, portes la ilusuó en la teua preciositat de cara i en els teus ulls que parlen sols, et vull molt, sempre seràs el meu “nenuco” com t’anomenava de xicotet. La teua iaia Rosa.

-Ja estàs quasi en la setmana fallera i fins ara el temps viscut com a faller ha sigut molt especial, perquè eres el nostre President Infantil. Et desitge que tingues una setmana fallera molt feliç, que et divertisques molt i aprofites cada minut al màxim. Et vull molt. Tu oncle Pepe.

-Rafa en el moment i any en què ens trobem, jo, el teu cosí Pablo, volia deixar en memòria el feliç que em sent que vages a gaudir el teu any com a president de la teua falla, Un any en què tens a la teua disposició ser la màxima representació del grup de xiquets

i xiquetes de la teua falla. Crec fermament que per les teues ganes, il·lusió i compromís faràs que se’t recorde en els anys pròxims com un excel·lent president infantil. Gaudeix i viu el teu any de la mà dels teus pares, germana, familiars i amics, que estan tots emocionats de veure’t amb la teua actitud tan viva i riallera estar de president infantil del 2023 en la falla que li ha acompanyat a ell i al seu sentiment faller durant tota la seua vida. Una abraçada, un bes i molt amor per al meu cosí-germà Rafa. Del teu cosí Pablo.

-És un orgull veure’t com a president de la teua falla, que serà una experiència que no oblidaràs mai i de la qual aprendràs moltes coses. Gràcies per fer-me partícip d’esta etapa tan important per a tu i per a la teua família. De segur que la tia Rosa també està contenta que pugues fer realitat una de les teues il·lusions com a faller i valencià. T’estime, el teu cosí Rubén.

-Un any més la família Machancoses segueix e la presidència dels infantils de la Berni enguany... Rafeta, només espere que te’l passes igual que Huguito el teu cosí (Zipi i Zape ) i com ja et e vist molt solt amb el micro en la falla la teua iaia Amparo des de dalt i jo ací baix esperem que ens dediques aquestes falles la cançó de NOELIAA NOELIA NOELIA NOELIA, i així celebrar l’any de Nino Bravo. Iaio Rafa

-Per a mi és un privilegi tornar a ser per segon any la tia del President Infantil, us comptaré com és Rafa, ell és un xiquet alegre, vergonyós, extrovertit i ve d’una família molt fallera. Es faller desde que va nàixer, i quan a penes tenia un mes i mig de vida ja es va vestir per primera vegada per a la seua primera presentació, i així any rere any. Viu les falles amb molta il·lusió, li agrada també disfressar-se i tirar petards.L’anypassatvaserPresident el seu cosí Hugo, i van compartir tants moments de complicitat junts que es va animar enguany a ser el President Infantil, la tia sap que ho faràs molt bé i que representaràs a la teua falla amb molt d’orgull i molta il·lusió. Rafa, la teua família està molt orgullosa de tu, i la iaia Amparin desde dalt està plorant d’alegria de voret lo bonic que vas. Et volem! Visca el President Infantil. La teua tia Amparo i el teu oncle Sergio.

-El meu Zipi ,tan sols et desitge que MAI deixes de fer el que et faça FELIÇ. Més que un cosí eres com un germà, amb el qual sempre tinc amb qui jugar a la play,jugar a futbol , fer de “les nostres al iaio” …tenim milers de moments viscuts dels quals no oblidare mai. Estic segur que estàs gaudint moltíssim i et desitge que tingues un any inoblidable. Et Vull. El teu cosí Hugo.

-Que dir de tu Rafeta,venies al món i jo pensant que em gastaven una innocentada…però no…hores més tard vas arribar a les nostres vides.Ja tens 11 anys i estem súper feliços de veure’t complir un dels teus somnis,gaudeix al màxim d’enguany i viu-ho de la forma més intensa perquè tot això seran records bonics per a tu. Ens sentim molt orgullosos de tu perquè eres una personeta molt especial per a nosaltres i estem segurs que tot el que et proposes en la teua vida ho aconseguiràs. Et volem.El teu oncle Alberto i la teua tia Lorena.

Aquest és el teu any. Eres el nostre President Infantil, gaudeixlo i viu-lo amb molta alegria i molta il·lusió, que la tens.Ens sentim molt orgullosos de tu, del bon xiquet que eres, afectuós, bon estudiant, responsable, que et preocupes pels altres i, una cosa molt important, el molt que t’agrada jugar al futbol.Eres un amor.. Tere i Carlos. Et volem.

la nostra bàrbara

infantil

Alba Serrano Duarte va nàixer el 23/ 06/2012 la mateixa nit de Sant Joan va vindre sense avisar, en el moment just.

Era molt plorona i tragona, el seu germà sempre estava pendent d’ella, perquè el xupló no el perdera. De seguida va començar caminar i res se li posava per davant. Si volia agafar un got no et demanava res ella obria els calaixos i es feia una escala i allí que estava pujada en la placa de cocció agafant el got o el que fora. Havíem de tindre mil ulls amb ella (va fer sant al seu germà).

És afectuosa, Sensible, Introvertida, discutidora i molt presumida. És fallera des que va nàixer, li encanta… Vestir-se, pentinar-se de fallera no hi havia manera de llevar-li el vestit ni les trosses (com a la seua tia Eva).

Li encanta eixir en els playback, amb dos anys va fer el primer (abans morta que senzilla).

Li encanta disfressar-se, la presentació, passar per la Verge i sobretot tirar petards. Als 4 anys va començarballetials6anysvaprovarlaGimnàstica Rítmica i li va encantar des de llavors és la seua gran passió com ser fallera.

Des de molt xicoteta i des que el seu germà va ser President no aparador de fer-li preguntes i de fer-nos preguntes a nosaltres.

Encararecordemelmomentdelateuaelecció, elsnervisqueteniesielsnervisqueensvastransmetre a tota la família, ja que enguany estava l’elecció molt difícil.QuanBlanca,vapronunciarelnúmero51seguit del teu nom no el podíem creure, ens emocionàrem molt tota la família i sobretot les iaies.

Des d’eixe dia ja no vas parar de pensar i d’imaginarcomseriaelteuany,lateuapresentació, el monument, les sabates que portaran taló, els colors dels vestits i de preguntar-li a la seua tia Eva quants vestits li anava fer, un sense fi de preguntes.

Perquè Alba ja a arribat el dia la setmana fallera està que tant esperaves, guarda-la en la teua memòria i en el teu cor i obri bé els ulls i fotografia cada moment i que gaudis de gom a gom amb la família, amb els tetes i tota la comissió i com no amb els teus companys d’aquest somni, Rafa, Amparo i José que des d’ací volem agrair-los com et cuiden i estan pendent de tu i a les seues famílies moltes gràcies a tots estem molt contents de veure format un bon equip d’aquest somni.

Et volem Alba més que arena té la platja. Papa i Mama.

Alba, un dels teus somnis era ser Fallera Major Infantil de “La Berni” i ja està, ho has aconseguit, però queda el més bonic dels somnis, gaudir-ho. Espere que gaudis de cada moment i que guardes cada minut en la memòria, ja que aquests records t’acompanyaran tota la vida. Cada vegada que tancaments els ulls podràs tornar a un d’aqueixos records que vas viure sent fallera major infantil. Has complit un somni, que et permetrà continuar viatjant per ell, per sempre. Gaudeix-ho. El teu cosí Raul.

La meua xicoteta neboda la meua xica ja és fallera major infantil, va arribar el dia sabíem que no era fàcil, però la sort va ser amb tu, no sé si estava jo més nerviosa que els teus pares, la meua xica per als quals no la coneguen us diré que té moltes qualitats igual no ens somriu tot el que a nosaltres ens agradaria, però no li fa falta perquè és una xiqueta molt afectuosa i atenta per a tirar una mà si el necessites, és sensible adora a la seua família i amics sempre ha estat disposada a vestirse de fallera no sols ara per ser Fallera Major ha sigut així sempre (a la seua mare no se li sembla) des de ben xicoteta volia ser la primera en ell pèl, a vestir-se encara que haguera d’esperar a tots els altres. Et volem Eva i Balta.

Alba la meua cosina xicoteta, em van concedir el gran honor de ser el teu padrí, des de xicoteta sempre has somiat amb ser Fallera ajor ara saps que els somnis es compleixen, has sigut i seràs una benedicció que tant volem,l’amor que tens per la teua família e amics,vull continuar veientte créixer tal com eres ,perquè jo des del primer dia que et vaig veure em vaig enamorar de tu i brinde amb el braç ben alt per tu ,que seguisques i perseguisques tot el que et proposes, et vull Alba. El teu Cosí i padrí J.Carlos.

Espere que passes unes boníssimes falles i que em convides a veure’t, segur que estàs superbonica. Et vull molt. Amiga i companya de classe. Gemma.

Eres una bona amiga desitge que t’ho passes molt bé aquestes falles i que tires molts petards, que balls i cantes molt. Et vull molt. Amiga i companya de classe Alex.

Hola, Alba gràcies per ser la meua amiga que passes unes bones festes de Falles i intentaré anar a veure’t aquestes falles i també a gimnàstica rítmica perquè ho fas genial.Etvull molt.De la teua amiga i companya de classe Claudia.

Alba la meua amiga, la meua companya en falles. Aquest any complixes un somni i jo estic orgullosa de viure-la al teu costat. Espere que gaudisques molt i sempre ens il·lumines amb el teu somriure. T’estime molt. Noelia.

Teta Alba, et desitgem unes felices falles 2023, ens alegra molt que sigues Fallera Major Infantil perquè sabem que és el que sempre hasvolgut.Etvolem molt tota la meua família. Adrián i Gabriel.

Per fi s’ha complit el teu somni, gaudeix d’aquesta experiència inoblidable perquè aquest és el teu any. Estic molt orgullosa de tu. T’estime Claudia.

Aquest és el teu any. I volem dirte que ens fa molt feliços veure que s’ha complit el somni que tenies de ser fallera major infantil. Admirem de el compromesa que ets amb els teus propòsits, i que encara que el camí per a aconseguir-los no et siga fàcil,no et rendeixes i lluites fins que arribes a la meta. Albita, valenta, riallera i dolça. Gaudeix de les falles que tant t’agraden.Mai deixes de somriure com ho fas, i tampoc deixes de compartir amb nosaltres les teues alegries. Etvolem molt.TiaAna i oncle José. Cosins Javier Luis i Eva.

Tteta Alba, espere que sigues molt feliç enguany i que ens ho passem molt bé. Et Volem molt els meus papis i jo i gràcies per deixar-me jugar amb els teus joguets i en la teua piscina i cuidar-me molt. Tete Noah, Elena i Guillermo.

Pensant!, a escriure alguna cosa per a Alba i ja imagine aqueixa preciosa careta mirant-me... Podria dir la bona gimnasta que és, les condicions físiques tan bestials que té, la planta quan ix al tapís, i aqueixa classe quan es mou pel, per hi ha una cosa molt més bonica que tot això... Alba és preciosa per fora pèl és moltíssim més per dins, no hi ha dia que no entre al pavelló i el vinga a fer una besada, m’encanta quan de sobte ve i t’abraça perquè si! No fa falta raó, és perquè li abelleix, la seua sensibilitat i afectuosa que és, fa que siga tan especial… Impossible no sentir tantes coses boniques per ella, impossible no voler-la. Gaudeix del teu regnat i no canvies mai. La teua entrenadora Lydia.

Des de ben xicoteta t’ha fet il·lusió ser fallera major infantil de la teua falla i, a la fi, ho has aconseguit. Aquest és el teu any! Per a nosaltres eres la millor representant que la Berni podria tindre. Ens complau enormement poder compartir amb tu molts dels moments especials que podràs viure aquests dies i que quedaran marcats en la teua memòria per a tota la vida. Intenta que tots ells siguen la més agradable i feliços possibles. Sabem que tens la responsabilitat suficient perquè tots estiguem orgullosos del teu regnat. Ho estàs fent i ho continuaràs fent fenomenal, estem convençuts d’això. Els teus cosins Esther, Javi i Cesar.

Esperem que aquestes falles 2023 siguen molt especials per a tu sent fallera major Infantil. Sabem que va ser molt difícil fer les dues coses alhora, però nosaltres t’ajudarem sempre, el teu conjunt sap que

representaràs a la teua falla de la millor manera possible. Et desitgem unes bones Falles. Et volem molt Alba. El teu conjunt de Rítmica. Paula, Nerea, Sofía, Jana, Carla, Maia.

Ara que eres FMI vull i desitge que ho gaudisques com mai. Encara que no estiguem juntes jo sempre em recorde de tu i sempre seràs la meua millor amiga. Enguany és el teu any, gaudeix-lo moltíssim, riu, balla, canta, juga... així com ets no canvies mai. Et vol la teua amiga Edurne.

Contentíssims estem que la nostra superamiga i Fallera Alba Serrano Duarte seguisca la nosaltres FMI 2023 que bé sona!! Una xiqueta, riallera i supercarinyosa. Et volem molt i crec que ho saps perquè t’ho demostrem dia a dia igual que el teu a nosaltres. Desitjant estem de Gaudír aquestes falles al teu costat i al de la teua família que és la nostra. De segur que seran inoblidables per a tots i ací estarem per al qual necessites. Família Tornero Andreu.

Alba que et podem dir que no sàpies, eres més que una amiga ets la meua cosina postissa, com ens diem nosaltres. Per a nosaltres eres part de la nostra família juntament amb el teu germà i els teus pares. Sempre alegre, afectuosa i amb aqueixes abraçades que ens dones que ens fonen el cor. Eres generosa, divertida i molt bona amiga. Per tot això et mereixes complir el teu somni de Fallera Major Infantil que tant anhelaves. Estem segurs que ho gaudiràs de gom a gom. Desitgem que de tot cor tingues un regnat increïble, ple d’emocions i alegries, que tot això quede en la teua ment, ànima i cor gravat. Et volem Alba La família Jiménez

Que dir de la meua neta Alba, que contenta em vaig posar quan en la vídeo cridada quan vaig escoltar el teu nom i et van nomenar Fallera Major Infantil. Me’m vaig emocionar moltíssim, ella és

molt afectuosa esta disposta sempre, atenta de mi per a ajudar-me en tot el que necessite i si estic en la cuina sempre entra corrent per a dir-me iaia t’ajude?

Sempre és positiva encara que també té el seu caràcter. Et vull la meua xica bonica gaudeix de les falles, que tant t’agrada des de xicoteta. Iaia Mari.

Alba la meua benvolguda neta quan vas nàixer va ser una alegria per a tota la família, tan bonica, i és molt afectuosa i és la xicoteta de la meua casa. Ara s’està complint un del teu somni ser fallera major infantil de la teua falla la Berni, espere que t’ho passes aquests dies com un somni i ací està el teu iaia per a desitjar-te tota la felicitat del món. Et vol la iaia Conchin.

Fa 10 anys em vaig emportar una de l’alegries més grans de la meua vida, va nàixer una xiqueta preciosa de la qual els seus pares em van preguntar en una carta si volia ser la seua padrina, òbviament entre llàgrimes vaig dir que si. Alba eixa xiqueta ets tu. Va ser un dia inoblidable. La mateixa Alegria em vaig emportar quan em van dir que t’havien nomenat fallera major infantil, passa-ho superbé, gaudeix de tot el que pugues per aquest any de fallera mai l’oblidaràs, per cert, que sàpies que eres la meua fallera preferida, la fallera més bonica de tota València. Et vull molt la meua rossa. La teua padrina i prima Cristina.

Enhorabona al final ho has aconseguit ser fallera major infantil, que alegria ens emportem tota la família. Els teus oncles i la teua cosina de Torrent et desitgem que enguany siga un any inoblidable envoltat de la família i amics, ja que et mereixes per ser una xiqueta tan afectuosa i tan bona, Alba que tots els teus somnis es facen realitat. Cristina, José i Paula.

la nostra bàrbara

Tlindre a Amparo com a amiga és com tindre cent amigues en una. Amparo és la sociable, l’extravertida, la que vertebra el grup, la que s’equivoca i demana perdó, la que no para de parlar, però t’integra en totes les converses, la que escolta, la que és molt tirada cap avant, però després acaba fent un pas cap enrere quan s’ho pensa millor, la que s’apunta a qualsevol viatge, la que cuida a xicotets i majors, i, per descomptat, Amparo és la més fallera. Sense anar més lluny, probablement jo no estaria escrivint aquestes paraules com a fallera de la Berni si no fora per ella. Fa ja uns quants anys, Amparo em va obrir les portes de la falla i em va convertir en una més de la comissió.

Una comissió que l’ha vist nàixer, participar en totes les activitats de la falla, créixer, complir el seu somni de ser Fallera

Major Infantil fins a dues ocasions!, convertirse en infermera i que, ara, l’acompanya amb tant d’afecte en aquest exercici tan especial per a ella. En la falla, Amparo ha construït una segona gran família, la família fallera, l’amor de la qual transcendeix més enllà de

les parets del casal. Amb ells, Amparo va a veure jugar al seu xicotet, però gran Llevant, s’apunta a campionats de pàdel i aprofita qualsevol ocasió per a baixar al casal a fer falla.

Intel·ligent, esportista, perseverant, tendra i molt, però que molt parladora, és pràcticament impossible que no vulgues tindre a Amparo en el teu cercle més pròxim. Perquè si la necessites, Amparo sempre està. Per això, enguany, Amparo, tota la Berni estarà amb tu. En aquest somni que comparteixes amb Alba, Rafa i José, els que et volem t’acompanyarem físicament o amb el cor. Com també ho faran aquells als quals ja no pots veure, però que sents molt a prop: els teus iaios Pepe i Julio i la teua tia Rosita.

Amparo, som amigues des de fa vinti-dos anys i, curiosament, és en 2022 quan comença el teu gran somni. Anem pel 23 juntes. El teu somni és el nostre. T’estime molt.

Carlos:

Amparo, no conec a cap persona tan fallera com tu (només al teu germà), a més si faig memòria des de xicotet, no tinc records en la falla on no aparegues tu manant a algú, barallant amb el teu germà o gaudint de les festes, sopars o esdeveniments fallers. Sempre parlàvem del moment en el qual fores la Fallera Major de la falla i enguany s’ha fet realitat. Espere que siga tan genial com pensaves que seria. Sempre estaré al teu costat, un bes.

Rosabel:

Amparo, eres una xica amb una gran personalitat on destaca, per damunt de totes les coses, el teu amor per les falles des de bé menuda. La Berni té molta sort de tindre com a representant a una persona

com tu i el dia del teu nomenament com a Fallera Major es podia vore en la teua mirada que el teu somni de representar a la teua falla de tota la vida era ja una realitat.

El 2023 serà un gran any i vivir-ho al teu costat ho fa molt més especial.

Patri i Victor:

Aquest és el teu any i brilles més que mai, i nosaltres serem ací per a viure’l i gaudir-lo amb tu. Et volem.

Elena:

A la fi, ha arribat el moment que tant portem esperant. Fallera Major de la teua falla, el teu gran somni. Des de xicoteta, ens has transmés l’esperit faller a alguns que com jo, volem estar al teu costat enguany per a veure’t brillar. Sempre juntes, amb

unes ganes immenses de viure aquest 2023 al teu costat. Per un regnat de somni

Saray i Dani:

Fallera des de la Pinta fins a la punta de les seues sabates, amb un somriure sempre en la cara disposada a gaudir al màxim de cada moment. Per les seues venes corre la pólvora i en el seu cor ressona l’amor per les falles. Així és ella, la nostra Fallera Major 2023 Amparo Gil Barbera. Gaudeix d’enguany, que nosaltres gaudirem al teu costat d’aquest somni.

Tia Gloria i Carol:

Des de terres valencianes, volem dir-te que des de ací sentim eixa llum i alegria que tens per la nostra festa,

desitjar-te el millor per al teu regnat, que continues com eres, autèntica! I sobretot valenciana i fallera... i per això volem dir-te la teua tia i cosineta, Visca la Fallera Major! Et volem molt!

Rosana, Francis, Ana i Mar:

Amparo, la més alegre festera de totes. La festa fallera té la sort de comptar amb una persona tan valenciana com tú per a les falles 2023. Veure-la lluir el tratge regional amb tanta elegància i sentiment és el privilegi més gran per a nosaltres. Esperem que gaudisques al màxim d’aquest any tan especial

Sandra:

Ella és fallera de cap a peus, simpàtica, té paraules per a tots i no

deixa indiferent a ningú, i per a mi és la xiqueta amb la qual he compartit moltes il·lusions i moments que mai oblidarem, però sobretot Amparo per a mi és família. Continua gaudint de tot el que ve com has fet fins ara, com una gran Fallera Major, t’estimem.

Cris Cuñat:

Amparo, veure’t créixer tan de prop ha sigut un regal. Que la xiqueta alegre, espontània i responsable amb qui he compartit tants moments siga hui la gran dona i fallera que representa la nostra comissió és tot un orgull. Et desitge el millor dels regnats, el 2023 tindrà la teua empremta per sempre, la mateixa que deixes a tots els que t’estimem.

Marta i Eva:

Les mítiques del padel et desitgen un any tan mític com tu perquè... el nostre major trofeu és veure’t gaudir del teu any com a Fallera Major.

FMS Rascanya:

Els teus àngels del 2023 no volíem deixar passar aquesta oportunitat. Les nostres vides es van creuar enguany en el que estem vivint i gaudint cada acte que tenim. Hem

tingut la gran sort de tindre’t com a companya de somni, connectem des del primer moment les cinc juntes amb les nostres mirades i els riures que ens caracteritzen.

Amparo, eres Dolça, riallera, afectuosa i alegre, molt amiga de les teues amigues i el més important, fallera, molt fallera. Per a nosaltres és un privilegi tindre’t a prop, però encara més sort té “la Berni” de tindre’t com a Fallera Major. Des de fa mesos, iniciem una amistat i esperem que siga per a molts anys i que juntes tinguem un gran 2023. Un any especial, un somni compartit, on les cinc gaudirem en l’àmbit personal, però sobretot tindrem l’oportunitat de brillar juntes. Sempre quedarà en el nostre record enguany amb tant d’afecte i afecte. És tot un plaer poder tindre companyes de viatge com tu. Et volem. Les teues xiques del 2023.

Hospital:

Amparo, per fi ha arribat l’any que amb tanta il·lusió esperaves, nosaltres estem felices de veure’t tan emocionada per ser Fallera Major, gaudeix de cada moment i esprem al màxim tot el que està festa et regalarà aquest 2023, et volem. Les teues “compis” de Manises.

quina barbaritat!

Saps...

E ls representants ens conten algunes històries que els han passat interactuant entre ells durant tot aquest temps.

Rafa, el nostre President Infantil, ens conta algunes anècdotes amb la resta de representants.

José: Com José és l`encarregat d’apuntar-nos en cada presentació, Rafa en quant arribava el moment de pujar de seguida li preguntava a Jose: han apuntat bé el meu cognom? Li preocupa molt aquesta qüestió! Jose li responia “Tranquil que tenen el teu cognom bé apuntat i els

DGFPP¨

he dit que et diguen Rafa en lloc de Rafael”.

PS: Allò del nom sense problema, però allò del cognom no sempre ho aconsegueix.

Alba: Alba i Rafa cada vegada que arriben a una presentación i els arriba el torn de pujar entre ells es diguen quan s’han d’agafar, quan s’han de soltar i quan Rafa deu soltar-la i donar-li pas. Aquesta parelleta tenen analitzades totes les passarel·les i tots els escenaris de València.

Amparo: Als dos els agrada molt cantar i ballar i com a les presentacions van sempre junts al cotxe, cada vegada que s’ajunten els agrada molt la cançó de Shakira Monotonia, cada volta que sona els dos es tornen bojos cantant i ballant. Ella li diu Rafaelín i ell li diu Amparín.

Alba, la nostra Fallera Major Infantil, ens conta algunes anècdotes

amb la resta de representants.

Rafa: Amb Rafa em va riure molt, en les presentacions de l’agrupació que anem convidats quan estem esperant en la fila ens diu quasi sempre Amparo i a mi que passaria si us destrossen la trossa de fallera i el vestit?.

Però quan més vaig riure va ser un dia que en una presentació li van nomenar president infantil Rafa “Mamancose”s i l’es va quedar amb una cara com dient... riem molt.

És molt divertit, també en lainaguració de la falla del Betlem ens ho passem molt bé perquè ens va fer pujar a l’escenari a contar acudits, cantar i ballar.

Amparo: És molt divertida m’ho passe molt bé el dia de Nit de cap d’any en la Falla que no paràrem de ballar juntes.

Una anècdota va ser en una presentació de l’Agrupació ens van nomenar i estàvem ja en l’escenari saludant als representants i Amparo se li va enganxar el davantal de fallera amb el davantal de la fallera major infantil i no hi havia manera que se soltara.

El dia 5 de Gener quan venien els Reis a la falla ens vestirem de fallers vam anar Rafa i jo a per Amparo en un cotxe tot terreny descapotable i vam anar pel barri donant voltes. Em va agradar molt.

José: És molt divertit i de tant en tant em mossega l’orella quan estem en les presentacions de la Agrupació. També s’apunta amb nosaltres a fer tiktok.

Una anècdota que puc contar de José és que ens va donar per a ensobrar la felicitacions de Nadal per a tota la comissió i per a la falles de l’agrupació i compromisos i em va dir que ja ho havien fet que ja havien acabat i era una broma al final encara que donaven i les ensobre amb ell. El dia de la inaguració del betlem em va dir que buscara un

playmobil que hi havia pel pesebre i vaig estar una bona estona fins que el vaig trobar em va fer molta gràcia.

Amparo, la nostra Fallera Major , ens conta algunes anècdotes amb la resta de representants.

Alba: no ens coneixíem molt, però poder viure aquest somni juntes està sent un regal per a les dos. Encara que a vegades sigues un poquet vergonyosa, he tingut la sort de poder conèixer de prop i t’has guanyat un lloc en el meu cor per a sempre. T’acordes de tots els moments que hem viscut juntes en el teu cotxe i gravant tiktoks en les presentacions?

Rafa: Rafaelin t’acordes quan fa un any en Falles ja pensàvem a poder viure aquest somni junts i finalment es va fer realitat. Gràcies per aportar al nostre equip el teu caràcter rialler que et caracteritza. Per unes falles en les quals no ens falten els bons moments i els balls de la ‘monotonía’.

Jose: S’embulla i t’embulla amb qualsevol causa que es creue en el seu camí, ja siga de caràcter festiu, familiar o laboral …és un 365 full stage i sempre penjat al mòbil.

Pendent de la seua família i amics en qualsevol moment dia i lloc, si has de telefonar-ho a qualsevol hora no dubtes que allí estarà, perquè el compromís amb els amics i família és inqüestionable.

Enguany hem compartit molts actes i moments junts, els quals sempre recordara amb un gran afecte.

José Luis, el nostre President, ens conta algunes anècdotes amb la resta de representants.

Amparo: sempre quadrant agenda i després ens fa esperar, veient més a prop que tots de la falla

Rafa: buscant a “Willy” sempre anem buscant-ho per a eixir en les presentacions.

Alba: mimosa sempre em busca i em troba.

FALLA: marqués de montortal berní I català

Falla 2023

Artista: Ernesto Cimas

la nostra falla 23’

Lema:

Damunt d’ella, un bàrbar embogit, en una de les seues naus, lluita, contra vent i marea. contra les últimes bandades de la pandèmia, que ja navega sense rumb fix. La guerra i l’enduriment de les condicions financeres ha acabat per disparar la inflació, i en conseqüència la qualitat de vida.

També trobem un tauró amarrat al barc, els problemes els problemes amenacen en qualsevol moment, no hi ha confiar-se mai.

REMAT U na heroica dona, bàrbara i guerrera, representa a la societat valenciana i espanyola, que veu com ha d’afrontar un nou revés econòmic i social en aquest 2023.

El nostre esforç per a eixir d’ací ha de ser major encara si cap i per a això cal estar preparats.

A poc a poc anem veient com al lluny, comença a haver-hi una mica d’esperança en què aquesta guerra acabe, i tot torne a la normalitat. Ho veurem representat per una àguila emprenent el vol, cap a la llibertat i un nou futur esperançador.

Fem desaire a esta barbàrie

ESCENA PRINCIPAL

Dos grans bàrbars caricaturitzats de Putin i Joe Biden, vestits de pastors ens reben. Cadascun dirigeix al seu ramat d’ovelles cap al seu territori.

Les ovelles són els països aliats amb uns i amb uns altres.

Biden controla el ramat de l’OTAN, i Putin el que queda de l’antiga Unió Soviètica.

ESCENA FALLERA E

l president d’una falla és l’encarregat de tirar del carro amb tots els problemes que això implica, enguany ha sigut més difícil que mai tirar d’ell, perquè damunt tots els proveïdors han incrementat el seu preu a la Falla. Llum, Aigua, Transport, Lloguer..., el mateix cost de la Falla.

Fins enguany, per a estalviar-se uns diners, ens toca traslladar la falla nosaltres mateixos, i que millor forma que tirar de força.

La Fallera Major, aliena a aquesta problemàtica, està molt contenta pels premis aconseguits, ja pot anar a la plaça de l’Ajuntament a fer el passeig.

ESCENA TRASERA

En un port, dos bàrbars damunt de dos trossos de vaixell que anaven a la deriva han sobreviscut a aquesta gran barbàrie que ens ha tocat viure. Han de continuar defensant-se de qualsevol possible nou atac, i estar previnguts.

De fons es veu un poblat bàrbar, que està preparat per a ajudar en el que es puga.

ESCENA ESMORZAR

Els valencians, quan ens posem a alguna cosa, ho fem tots molt bàrbar.

La tradició de l’esmorzar, s’ha convertit ara en una religió, o tradició, i ho fem cada vegada més en gran. Aquests dos valencians, destrossen la taula de les ganes que li estan posant.

L’esmorzar s’ha convertit en una professió. Qui guanyarà el cacau d’or? Visita el seu museu.

La dieta mediterrània, fa que malgrat les quantitats ingestades siguen d’allò més sans possibles.

ESCENA LLOP

El que és una autèntica barbaritat és el comerç amb pells d’animals. Una indústria global dedicada a la captura d’animals per a utilitzar la seua pell.

Cal fer tot el possible, perquè això acabe ja.

#laculturadelalmuerzo.

FALLA: marqués de montortal berní I català

Falla 2023

Artista: Vicent Gomar

la nostra falla infantil 23’

NINOT EXPO 23

Secció TERCERA

Lema: Aventurers

Farem un viatge en el temps i per completar-ho, la Berni ens convida a un trajecte molt especial... Viatges que han fet historia i que son un referent mundial...

Vos donem la benvinguda i vos convidem a que ens acompanyeu a un viatge en el que ningú es quedará enrrere...

Anem a viatjar a un mon de fantasía, que ens encanta a grans i menuts i a on la protagonista es la ilusió i la imaginació...

Ilusió, per tornar a disfrutar del nostre monument infantil, que amb tant de desig hem esperat... Vos presentem... “

AVENTURERS”!

1.-La conquesta del Pol Sud

Amundsen fou valent, a l’Antartida va viatjar, i com era molt inquiet, fins al pol Sud va arribar... Els gossos, sempre fidels, el dugueren a la gloria... Una travessia entre gels, arribant fins a la victòria...

2.-Ruta de la seda:

Amb el cuquets ens comvida a una ruta sense destí... En la fletxa està reflectida per on era el seu camí... La gran ruta de la seda creua països i continents... Des de Xina va arribar a la Llotja dels mercaders...

3.-La conquesta del Everest:

A vegades costa d’entendre l’esforç per arribar a la cima. Amistats que dalt es forgen i son per a tota la vida. Amics que van fer història, aconseguint la gran assenció, perduraran en la memòria mostrant-nos la seua passió...

4.-L’aviadora Amelia Heart:

Va fer un repte fantástic... Amelia revolucioná l aviació. creuà sóla l’Oceà Atlàntic sense parar en cap lloc... Amelia, la primera aviadora, dona valenta i atrevida, va aconseguir grans reptes, quan ningú en ella creía...

5.-La cerca del Daurat:

El gran explorador Orellana, El Dorado buscá en afany, travessant el riu Amazones se n dugué un dessengany... Els natius li oferiren espécies, sucre i café... Tot el millor que tenen i que huí aprofitem...

6.- Viatge de Colón:

Un italiá curios, va trobar-se un mes d’octubre, amb un nou mon. Navegant inquiet, descobriría unes indies que hui son un gran continent. Cristobal Colón, un gran conqueridor, demostrant en aquell viatje, lo grandisim que era el mon...

7.- Primer home en pisar la Lluna:

Tres intrepids astronautes, viajaren en el Apolo al espai. Arribaren a la lluna, donant un xicotet pas per a l’home, però un gran pas per a la humanitat. Uns herois, que van cambiar la historia, per la seua tenacitat...

8.-Marco Polo:

Mira Venecia emocionada, l’eixida de Marco a la aventura, que per una ruta complicada, arribá a la Xina desconeguda... Marco Polo, inquiet mercader, per moltes cultures va rodar... Alguns dubten si fou verdader o historietes que va inventar...

9.- La xiqueta adormida, somia amb viatges de fantasia...:

La xiqueta dormida, somnia viatjes de fantasía. Qui sap si els seus somnis son el ser com Wendy, viatjar per la galaxia, o ser como la mismisima Mary Poppins, encara que no podem descartar, que el seu somni sería, al pais dels minions despertar...

-”País de nunca jamás”. Un xiquet anomenat Peter, i la seua amiga Wendy, vivien en el país de “Nunca Jamas”. Ens varen ensenyar, que no creixes sino vols, i que amb uns polvets magics i un pensament feliç, es pot volar... Amb els xiquets i xiquetes perduts, per a vencer al malalt capitá, moltes aventures tindran que passar...

-Viatge por la Galaxia. Un viatje de ciencia ficció, té al ser humá ilusionat.I es que viatjar a altra galaxia, no está de moment, al alcanç de la seua mà...

-Els viatges de Mary Poppins. Mary Poppins... Es un mític personatge que volaba molt lleugera, sols porta un paraigües i la resta a la cartera...

-Viatges pel pais dels minions. Viatjar per el país dels minions pot ser de lo más divertit... Sempre tindras un villá, a qui poder servir...

els nostres brillants

Ell és un home molt familiar, amic dels seus amics, seriós i reservat, i el que més li agrada és estar gaudint de veure com creix el seu net. Ell mai hauria imaginat que li donaren la màxima recompensa fallera, com és el “Bunyol d’or amb fulles de llorer i Brillants “, perquè ell es va apuntar com a faller perquè li van convéncer, perquè tot això no li anava a ell, però ací tenia de fallera a la seua filla i a la seua dona, i tan sols podem mirar cada any que han passat i ací segueixes… I qui t’havia de dir que aquestes falles passades tingueres el privilegi de desfilar en l’ofrena i portar en braços al teu net Lucas.

Alapont i Sanz

Belenguer i González

Des dels 3 anys has sigut fallera de la teua Falla, ara nostra, la falla del carrer que et va veure nàixer.

La teua setmana favorita de l’any són les falles i el que mes l’agrada és vestir-se per a l’ofrena i per a les cercaviles. Portes sempre amb orgull i passió el nostre escut i la teua valencianía, i asi li ho has transmès a les teues tres filles que segueixen la tradició amb molt d’afecte.

Estem molt orgulloses de tu mama, enhorabona per aquesta gran recompensa.

Brilllants*

Carlos Enrique Alapont Sanz

María José Belenguer González *

Fulles*

Alberto Ferreres Agulleiro

Carlos Morrió Martínez

Carmen Delgado Roca

Cristina Cuñat Montañés

Elena Fernández Martínez

Fernando Tornero López

Jose Víctor Rufián Borredá

Laura Bargues Balanza

Laura Del Cerro Carpintero

Noemí Villanueva Pérez

Pilar Luna Benavente

Ruth López Molina

Or*

Alberto Gaspar Villalba

Clarisa Cosma

David Pertusa Inserte

Elena Macián Campos

Esther Pau Ramos

Fernando Díaz Aparicio

Héctor Martínez Cortés

Jesús González Fernández

Luis Pérez Prieto

Mª Carmen Martín García

Mari Luz Gómez Vendriel

Maria Villarroya Costa

Rebeca Chiachio López

Víctor Climent Villanueva *

Argent*

Carlos Cuello Rodrigo

Daniel Torres Tur

Daniel William Bell

David Serrano Murcia

Estefania Méndez Capel

Graciela Iraola Esteso

Letizia Martínez Gil

Mª Dolores Rueda Navarro

Sergio Pedrajas Rodríguez

Sonia Gamez Torres

Yuliva Palamar

Adrián Novalvos Sanz

Coral Pérez Cosma

Jana Jiménez Delgado

Tania Aucejo Bordes *

Argent*

Álvaro Ferrandis García

Daniela Estellés Plaza

Daniela Torres Méndez

Dario Macián Hernández

Erika Bueno Cuadros

Josep Bruixola Álvarez

Laia Bruixola Álvarez

Sofía Bauset Álvarez

Unai Montejano Torres

gentamigade...

Penya Valencianista La Berni Grup de Danses “La Berni”

Gloria Bellver i González

Ángeles Jiménez Antonio

Amadeo Capilla i Pradas

Mercedes Capilla i Pradas

MªAntonieta Garcés i de García

Vicente Gregori i Aznar

José Miguel Machancoses i Vázquez

Cesar Albert Antón

Alicia Alcalde Navarro

Lucas Alonso Boj

Sergio Alonso Vega

Luis Bermejo Vaquera

Mª Carmen Body Naya

Raúl Cabezuelo Ortí

Francisco Calero Pedregosa

Francisco Calero Vázquez

Víctor Cervera Cortés

Adrián Colomer Granero

Adrián Colomer López

Lola Colomer López

Alicia Corell Sales

Elena Corell Sales

Quique Cortina Moliner

David Cortina Moliner

Gloria Cortina Moliner

José Enrique Cortina Ramón

Alba Doñate Candela

Juan Carlos Durán Sala

Mª Carmen Espejo López

Paloma Feliu Julia

Iván Font Martínez

Jose Vte. García García

Verónica Girón Molina

Carolina Huerta Rubio

Patricia Jarque Alfonso

Lluc López Fuster

Nela López Fuster

Patricia López Mases

Antonio Lacasa Corral

Alberto Macián Campos

Mayte Martínez Laosa

Rafael Mercé Giner

Marta Moliner Andrés

Adrián Morales Corell

Alexia Morales Corell

Sergio Muñoz Villaescusa

Elena Navarret Espejo

Enrique Navarret Palanca

Marcos Navarro Gil

José Ángel Ortiz Soriano

María Peligro Sanchez

Aarón Pozo Taboada

Pau Rodríguez-Rey Machancoses

Vanessa Mª Sala Sancho

José Salvador González

Lucía Sanchéz Valero

Conchín Sebastián Torán

Hugo Torres Méndez

Mª Esther Vázquez Moreno

Julio Zafrilla López

nous components

FALLA: marqués de montortal berní I català

* programa de festes

DL. 6 a Dv. 10

Setmana de repartiment de llibrets i tiquets

DS.18

Exaltació de les nostres FMs i Cort d’Honor 2023.

DG 26

09:00 Final Campionat de padel, en padel interclub Meliana

14:30 Menjar a escot

17:00 Concentració per anar a la CRIDA

DV 3

23.00 Presentació del llibret:

DS.4

﹠ barbàries desaires

DS.11

10.30 Esmorzar barbar (hi haurà llistat per apuntar-se)

10.00 – 14.00 Parc infantil i Esmorzar Infantil

17.00 Berenar infantil

17.30 Recompenses infantils

19.00 “Tardeo” amb Yambú

22.00 Sopar de pa i porta.

23.30 Recompenses Majors

00.00 Fi de festa: Que Barbaritat d’Espectacle!

DG. 12

11.00 Replegà ‘’La Berni anuncia al barri que ja estem en falles’’

20.30 Vi d’honor oferit per la nostra Fallera Major Amparo Gil Barberá en benefici de l’associació “Cal prendre’s la vida amb tumor”

DG. 5

8.00 Macrodespertà Agrupació Rascanya

11.00 Gimcana 6.0, es farà per grup de majors.

14.00 Convidem a dinar als Fallers d’Honor i tots els fallers Arròs amb fesols i naps, al finalitzar acte homenatge als Fallers d’Honor. Els nostres Infantils dinaran paella.

19.30 Encesa de llums.

11.00 Paelles al carrer

*Aquest programa podrà tindre modificacions, per canvis d’última hora, consulta el tauler de la falla o les xarxes socials per a confirma-lo.

DM. 14

17.30 Berenar infantil a continuació, replegà ninot infantil San Miguel dels Reis

21.00 Sopar de la plantà infantil oferit per Alba Serrano Duarte, Fallera Major infantil Mc Donald’s

22.30 Acte de la Plantà Infantil ‘’Aventurers”, al finalitzar Albà de les falles infantils

23.00 Espectacle de Màgia Mag JJ

DM.15

8.00 Plantà Infantil,

9.00 Xocolatà oferida pel nostre quadre d’honor Alba, Rafa i Amparo i José

10.00 Gimcana infantil

18.00 Replegà ninot Major Museu Príncep Felip

21.00 Sopar infantil Entrepà de Truita

21.30 Sopar de la Plantà Major, Galtes de porc

23.30 Acte de la plantà major “Fem desaire a esta barbàrie’’

00.00 Espectacl pirotècnic “Albà dels falles”

DJ.16

11.30 Cercavila per la demarcació

17.00 Recollida Premi infantil en defecte d’això cercavila

21.00 Sopar infantil oferit pel nostre President infantil Rafa Machancoses Sánchez Pizzes .

21.30 Sopar major Barbacoa

23.30 Concurs de disfresses de grup amb disco movil serà imprescindible estar apuntat prèviament mitjançant formulari i als 00.00 disfressat ja que el jurat ira passejant valorant les disfresses.

00.30 Veredicte concurs de disfresses

setmana fallera

DV. 17

0.00 Recollida premi major o pasacarrer

17.30 Berenar Disfresses infantil patrocinitat Farmàcia Torrefiel

18.30 Cavalcada disfresses infantil

21.00 Sopar infantil Entrepà de llonganisses

21.30 Sopar Major Entrepà de truita

23.30 Orquestra Panther

DS.18

10.30 Esmorzar

13.00 Recepció d’Associacions i equip de col·laboradors (Setmana cultural, Anuncis llibret, Gent amiga de la Berni, i persones convidades)

14.30 Minimascletà.

17.15 Concentració per a l’ofrena

21.30 Sopar Major, la falla dona la possibilitat d’encarregar entrepà de samfaina amb llomello de “El racó d’Arturo” per l’import de 5€, *termini de sol·licitut d’entrepà i abonar serà el mateix que el repartiment llibret 6-10 de març.

23.30 Orquestra Scream

DG.19

07.30 Despertà de Sant Josep amb final traca correguda, 3 Edició.

8.00 Xocolatà oferida pel nostre quadre d’honor

Alba, Rafa i Amparoi José

11.00 Cercavila i missa Sant Josep

14.30 Minimascletà

17.00 Activitat per a Infantils

18.00 Xocolatà oferida pel nostre quadre d’honor

Alba, Rafa i Amparo i José

20.00 Cremá Falla Infantil

21.00 Sopar infantil pizza Domino’s Pizza

21.30 Sopar Major Domino’s Pizza

22.30 Cremá Falla Major

00.00 Brindis per les falles 2024

records de l’any

F allers i falleres! És el primer discurs que prepare en tot el meu exercici i ja avise que per a un que faig en vaig a estendre.

Tinc el plaer de compartir en tots vosaltres un moment on els records i els sentiments es multipliquen i on és el moment de fer balanç de l’any més important de la meua vida.

I que puc dir del meu 2022 a la falla?

Amb vosaltres he comprés que cada dia és un principi, ple de moments que perduraran en mi al llarg de la vida.

Sempre somniava que si el destí em donava la possibilitat de ser jo vostra màxima representant, als primers que ens dirigiria seria a vosaltres, als meus, als fallers i falleres, al meu grup de ball, a totes i tots el que m’haveu transmès tant afecte i respecte. Estic orgullosa com Fallera Major d’haver representant a la nostra falla.

Són moltes les persones a les quals he donat les gràcies per fer que tot aquest any fora més fàcil i increïble. Molts d’ells ja ho saben perquè se ho he fet saber en infinitat d’ocasions, però ara vull destacar públicament algunes d’aquestes persones:

Gràcies als meus pares, als meus amics, las “Gomis”, als meus amics de la infància, als meus fills, a la meua nora i a la meua avia, per acompanyar-me en cada acte, per la paciència i l’esforç cada dia per poder viure aquest gran somni. Gràcies per participar de la meua alegria, m’heu demostrat una vegada més que la meua felicitat és la vostra, mai tindre prou temps per agrair-vos el feliç que m’heu fet.

Gràcies als meus companys de viatge i als seus familiars, a Xavi per la seua paciència i per orientarme i per no escandalitzar-se amb les meues preguntes boges, a Hugo per aquesta alegria que ens has transmés, per ser tant remolí fins a acabar adormit per esgotament i a la meua xiqueta Aitana pel seu port

i saber estar en tots els moments difícils que hem hagut que passar. Els quatre hem sigut un gran equip, comptant els uns amb els altres, por tots els moments que hem viscut de rialles i complicitat, quan anàvem en el cotxe fent-nos selfies i cantant, som uns golfs, “ens arrepleguem els últims i al penúltim l’acompanyem, que ningú no els conten, que ningú no els conten!” I també a la nostra amiga la Verge de la Cova que ens ha acompanyat en tot moment.

He volgut deixar per al final al meu marit, el meu gran company de vida i no sols en aquest viatge sinó al cap de 20 anys de suport en tot, les meues bogeries, els meus capritxos, perquè tu i jo no som un matrimoni. Som amics, companys, confidents… Perquè amb tu he format una família que és el més important de la meua vida.

Acabe com he començat, dirigint-me a vosaltres, els fallers

i falleres, perquè per molt que us ho diga mai podré agrair-vos quan m’heu transmés i he aprés amb vosaltres. Gràcies perquè mai m’heu fet que em sentira a soles. M’emporte els gestos, les mirades, mostres d’afecte i bondat. Inclús amb la pandèmia a mitges, ara tanquem un capítol, acaba el millor any que podia imaginar.

Moltes gràcies per fer-me sentir com una reina. Us estime molt.

2022 en el record

Premis Exercici 2021/22

Falla Gran

14è Premi, secció 1B

Falla Infantil:

-16è Premi i 2n Ingeni i Gràcia, secció 2

-4è Premi Llibret GVA Conselleria Llibrets Ciutat de València.

-Nominació al Premi Mestre Ortifus a la millor Portada de un Llibret Faller 2022, dins dels Premis de les Lletres Falleres.

un bàrbar inici 2023

Q uan un any acaba, un altre comença. Aquest és l’any a on podeu conéixer més de prop a Alba, Rafa, Amparo i José Luis, perquè ells quatre són els màxims representants de la nostra comissió per al 2023. Encara que els queda la setmana més intensa, ja fa uns mesos que estàn molt actius. Així vos deixem un bon grapat de fotos, que així ho demostren.

FALLA: marqués de montortal berní I català

premis berni XXII edició

Pérez Galdós Calixt III i com no la representació de tots els valencians i fallers realitzada per Carmen Martín FMV22.

El passat 15 d’octubre la comissió de la falla Marqués de Montortal Berní i Català es va vestir de gala. L’ocasió ho mereixia, un any més es va celebrar la gala de lliurament dels Premis Berni que des de 2001 atorga la nostra comissió amb l’objectiu de retre homenatge a aquelles persones o institucions que per la seua vocació, professió o afició ressalten, mantenen o difonen la cultura i les tradicions valencianes.

En la vetlada celebrada en el Restaurant ‘’La Hípica’’ es va homenatjar el treball exercit pel Centre de transfusió de la Comunitat Valenciana, les carreres de Laura Esquer per tot el món, passant per la investigació de la indumentària tradicional valenciana de María Luisa

Lloréns, reconeixent l’enginy i la gràcia en els ninots per la Falla

Coneix al premiats:

Cada paraula d’agraïment que ens van dedicar els premiats d’aquesta XXII edició va aconseguir emocionar tots els allí presents, ens van recordar el motiu principal pel qual la Berni atorga aquest reconeixement i van posar en valor el treball de tota la comissió a l’hora de portar un acte així avant, convertint-se d’aquesta manera en un mutu agraïment.

Des de la delegació encarregada dels Premis Berni només podem agrair a tots els que d’una manera o una altra vau formar part d’un acte així, i sobretot gràcies als col·laboradors que any rere any ens ajuden perquè puguem portar avant aquests premis.

Us esperem a tots i a totes en la XXIII edició!, no podeu faltar.

Laura Méndez i Esquer

Laura Méndez Esquer va nàixer el 6 de novembre de 1988 a Almussafes, València. L’Atleta valenciana és especialista en fons i anteriorment al mig fons. Entre les seues últimes actuacions esportives destaquen, Subcampiona d’Europa per equips de marató 2022, Bronze en el campionat d’Espanya absolut mitja marató 2022 o ser la Representant d’Espanya en la Marató dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020.

María Luisa Llorens i Fuster

María Luisa va nàixer a València en 1949 en el si d’una família molt arrelada a la ciutat. En els anys 70 comença a investigar la indumentària tradicional valenciana, i ja en 1983 després de conéixer a Alberto Catalá, es

dedica a la investigació amb la finalitat de la recuperació dels teixits tradicionals valencians. A més durant la seua trajectòria ha ocupat diferents llocs en el Col·legi de l’Art Major de la Seda de València.

Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana, El Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana, coordina des dels anys 80 la donació en tota la Comunitat, subministrant la sang i els hemoderivats necessaris per al correcte funcionament de la xarxa sanitària. Al centre treballen més de 300 professionals. La donació de sang es altruista, anònim i lliure el que reforça el paper de l’autèntic protagonista del seu treball, el Donant.

Falla Pérez Galdós Calixto III

Aquesta comissió, pertanyent a l’Agrupació Botànic La Petxina va nàixer en 1963. Des de l’any 1987, porta retent homenatge, a la figura de l’artista multidisciplinari Rafael Raga Montesinos, dit guardo El Premi Raga atorga una distinció al millor ninot satíric de tots els presentats a l’exposició del ninot de cada any. Així com el premi “Tïo Maravillas” que premia en aquest cas, al millor ninot satíric infantil.

Carmen Martín i Carbonell FMV22

Fallera de la Falla Poeta Alberola Totana, durant aquest 2022 ha sigut l’afortunada d’ocupar un lloc privilegiat, el de Fallera Major de València. Durant aquest temps ha representat a tots els fallers i valencians. Amant de les falles i les tradicions valencianes, el seu somriure ha sigut el seu segell durant el seu regnat, amb ella es tanca un nou episodi de la festa de les falles.

PREMIS BERNI

l’incom ustible

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humor

Quin empastre Visente¡

En la falla ens ajuntem per a preparar la plantà...

Dinars, sopars, caçalletes... D’ahí no ens tiraran...

Al capdavant de tot això, Checa, Tito i Mario, fan un gran trident...

I la resta, sols estem ací, per a poder dir: Quin empastre Visente!

F allers, i falleres, gent llectora, estem cada vegada més a prop de la Plantà de la nostra falla, i diem bé, Falla, perquè els fallers no plantem monuments, un monument s’erigeix en record d’una persona o fet memorable perquè siga gaudit per les generacions posteriors.

Nosaltres els fallers plantem Falles, símbol de l’esforç realitzat durant tot un exercici i símbol vertebrador de la nostra festa, que any rere any renaix de les seues cendres, símbol del que som com a valencians i fallers.

La d’una Falla és ser consumida pel foc puri cador en la nit de Sant Josep, per

a desde les seues cendres renovar noves il.llusions, per tant és el símbol de la però també del començament.

Enguany la nostra Falla esta basada en el poble bárbar el qual tenia els seus símbols i els expressaven a través de les “Runes”. Cadascuna d’elles tenia un signi cat i un poder màgic associat amb cada símbol, així com un nom que identi cava cadascun dels caràcters.

Nosaltres, la gent fallera també disposem de les nostres pròpies runes, dels nostres propis símbols, els quals transmetem de generació en generació i ens identi quen com el que som, valencians i fallers, els recordarem:

Equip de la plantà

Els abans denomintats “delegats de falla”. (que no monument)

Ni són tots, els que estan ni són tots els que són. Si has passat pel casal alguna vesprada, o cap de setmana pel nostre casal, (si, el local que està situat al carrer berní i catalá número 9, no és un taller faller), hauràs pogut comprovar que hi ha més d’un, i més de dos, amb alguna pistola de silicona a la mà, un metre, cotó, o una cosa semblant. autors

Totes juntes fan... BERNI

MÚSICA

No s’entén una festa en aquesta terra sense les seues bandes de música, recorren els nostres carrers omplint-les d’alegria, formen part de tots els nostres pobles i per descomptat part indivisible de la nostra cultura, la nostra MÚSICA.

ESFORÇ

Tots els fallers sabem el que ens costa any rere any continuar fent la nostra festa mes gran, vencent obstacles tant econòmics com burocràtics. Aquests últims anys, amb una pandèmia per mitjà, han sigut especialment delicats, però entre tots hem tornat a aconseguir plantar la nostra falla un any mes, això si a base de molt de… ESFORÇ.

FESTA

Segons la RAE és un dia en què per disposició legal no es treballa, és una jornada en què se celebra alguna cosa o que es dedica a algú o a alguna cosa, és l’organització d’un acte o un conjunt d’actes per a la diversió o gaudi d’una col·lectivitat. Nosaltres com a fallers sabem que som moltes coses mes, però per descomptat també som… FESTA.

SOLIDARITAT

Fa falta un local per a donar sang, ací està el nostre casal i els seus fallers. Fa falta suspendre les seues festes i respectar totalment les normes per a salvar vides durant una pandèmia, ens quedem a casa. Qualsevol associació necessita donar visibilitat als seus projectes d’ajuda, ja siguen xiquets, majors,

contra el maltractament, contra qualsevol tipus de desigualtat en la nostra societat, La Berni, sempre al seu costat, perquè som… SOLIDARITAT.

PATRIMONI

Nosaltres ja sabíem que unes festes que conjuminen les artesanies tradicionals amb la sàtira contemporània per a alçar els ninots; que congrega a tota una ciutat a més d’atraure a milers de turistes; que entre il·luminació, castells de focs, indumentària, música i protagonistes efímers conquesta a totes les generacions de valencians, no podien ser conegudes i reconegudes només a València, sinó a tot el món, és per això que podem cridar bé fort que les falles són Patrimoni immaterial de la humanitat, som… PATRIMONI.

DIVERSITAT

Qualitat de posseir varietat. Incloure-la com a factor

runes falleres

diferencial significa que aquesta societat és inclusiva, incorporant a qualsevol individu en igualtat de condicions i oportunitats, sense importar el seu gènere, raça, classe socioeconòmica, edat, religió o orientació sexual… i en els nostres casals anem sobrats… DIVERSITAT.

CULTURA

Moltes vegades ens acusen de molestar en les nostres festes, es pensen que les falles són només això, xerinola, borratxeres i golafres, però també som balls regionals, llibret de falla, teatre en valencià, jocs populars, divulgació i foment de la nostra llengua valenciana, en definitiva som la primera línia de defensa de la nostra… CULTURA.

TRADICIÓ

Transmissió o comunicació de notícies, literatura popular, doctrines, ritus, costums, etc.,

que es manté de generació en generació com una part integral dels seus usos i costums i es manté perquè siguen apreses per les noves generacions, com a part indispensable del llegat cultural. I us puc assegurar que en això, els fallers, som uns experts… TRADICIÓ.

INDUMENTARIA

La cuidem, la vivim, fins i tot a vegades discutim per ella, però sobretot la gaudim com alguna cosa molt nostre i que forma part de la nostra festa, de la nostra cultura com a valencians, com un llegat dels nostres pares que hem de mantindre, cuidar i transmetre, nostra…

INDUMENTÀRIA.

ART

Escultors, pintors, fusters, il·lustradors, guionistes i com a figura principal, els nostres artistes fallers… ens mostren any rere any plantant les nostres falles, que som

capaces de fer del no-res, amb tan sols una idea, una vertadera obra de … ART.

PASSIÓ

Del verb en llatí patior, que significa patir o sentir, és una emoció definida com un sentiment molt fort cap a una persona, tema, idea o objecte. És una reacció intensa que engloba l’entusiasme o desig per alguna cosa. S’aplica sovint a un viu interés o admiració per una proposta, causa o activitat. Nosaltres com a fallers estem plens d’ella i se’ns nota quan parlem, treballem o defensem la nostra festa… PASSIÓ.

FLOR

Des de finals del segle XIX, cada mes de juliol en el passeig de l’Albereda fem batalles amb elles, creem tapissos en honor a la nostra patrona, com bé diu una

de les nostres lletres favorites, les teues dones totes tenen de les roses el color, en sentir com perfuma en les teues hortes la flor del taronger, València és la Terra de les… FLORS.

FOC

La nostra festa no es pot entendre sense ell, és l’essència del que som, mitjà pel qual ens renovem any rere any, és el final de tot un exercici, però sobretot és el principi d’una cosa nova, transforma les llàgrimes de tristesa en il·lusions renovades, sense ell no existiríem… EL FOC.

GERMANOR

Fa temps em van preguntar perquè passes tant de temps en el Casal i amb els fallers, després de pensar-lo un segon vaig respondre, que millor lloc per a estar que a la teua casa, amb

els teus amics i amb la família i els teus germans disfrutant en...

GERMANOR.

PÓLVORA

Els valencians i fallers sabem que el seu so no és soroll, que fem música quan la usem, només la seua olor ens transporta a un carrer de valència en falles, si estem parlant de LA PÓLVORA.

FERVOR

Cada 17 i 18 de març, els carrers de valència són rius de fallers i falleres, pares amb els seus fills, avis, germans, amics, tots amb els ulls vidriosos en una mateixa adreça. Creients i no creients, perquè no hi ha res ni ningú que puga explicar el que sent un faller en passar per davant de la seua Patrona, us puc assegurar que la devoció que tenim per la nostra Geperudeta només es pot explicar amb una paraula… FERVOR.

l’incom ustible

Llibret satíric del dia de demà

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humor

La nova joventut de la falla!

Des de la Directiva de la nostra falla enguany considerem fer un pas més per a fer valdre als nostres més majors, als quals porten fent falla tantes dècades, als quals saben el que és fer una falla amb les mans. Per això naix la delegació Sèniors de la Berni.

Actes culturals, eixides a museus, berenars, jornades gastronòmiques, tot enfocat a ells i elles i per a fer-los sentir especials.

Emmarcat en aquest nou projecte decidim emprendre una acció conjunta amb l’associació Joves Solides i el seu programa Persones majors acompanyats, col·laborant amb ells en la nostra setmana cultural i solidària!

FALLA: marqués de montortal berní I català

l’incom ustible

Llibret satíric del dia de demà

periòdic que ix quan vol amb notícies d’actualitat i titulars d’infart núm. 01 fet per a gent amb sentit de l’humor

fins l’any que ve

S i has arribat ací per la part davantera, moltes gràcies per llegir-me fins al final, espere que haja sigut del vostre grat, ens veiem l’any que ve amb més contingut, mes sorna, humor, i sobretot amb més falles. Llarga vida al llibret del 2014.

Si en canvi has arribat ací, perquè eres rar i t’agrada obrir els llibres a l’inrevés, no perdes el temps, cerca el teu article favorit i gaudeix d’aquest gran llibre. Un treball que s’ha fet amb molt d’esforç, amor, treball, ganes i il·lusió. No et comptaré més, ara el teu tens el poder!

Navega per la nostra publicitat 2020 i fes despesa.

M oltíssimes gràcies per col·laborar amb la Berni un altre any més, sense la vostra ajuda no seria possible fer aquesta aposta per les Falles i la Cultura.

o por ser no...?

Amb les Falles!

Si encara no eres del grup privat de Facebook de soc de la Berni, no oblides de demanar el teu ingrés en ell. Si si que ho eres, però saps d’algú que no ho siga, convida-li per a estar informat per una altra xarxa social.

Nom grup: Soydelaberni