Inspiracció

Tot és temporal, la vida i la mort ens envolten cada dia a cada instant.

Ahir ja no existeix, ja va morir i només el podem recordar i reviure’l a la nostra ment.

Al nostre cos, la mort de les cèl·lules és constant, alhora que es renoven els teixits i els òrgans.

Les relacions que tenim també son temporals, algunes duren més que d’altres, segons l’aprenentatge que ens regala i vulguem extreure interiorment

Una part de tu també mor quan t’adones que ja no ets la mateixa de fa uns mesos o de fa uns anys. Aquella que anomenaves JO ara ja no hi es i s’ha transformat en una altre que probablement també morirà i es seguirà transformant.

En aquesta societat que hem construït entre tots, ens passem la vida mesurant-ho tot en temps, sobretot en temps futur. Fugim inconscientment, sense adonar-nos que l'únic temps que tenim és l'Ara, que l'ara mai no torna.

M’agrada viure amb el mantra constant de que tot és temporal.

Si el moment d'ara és bo, ho gaudeixo al màxim, el visc amb intensitat, assaboreixo cada racó creant records que m’acompanyaran en el camí.

Si el moment és dolent, m'ho prenc com un punt d'inflexió per ser millor, per aprendre dels errors, del dolor, del que les ombres que surten per ser estimades.

Si tot és temporal i res dura per sempre, per què no arrisquem més? De que tenim tanta por? Per què posterguem les coses que volem fer?

Ens aferrem al món de les formes amb l’esperança d'omplir buits. Espais interns que sentim com un gran abisme i, ja sigui per inconsciència o per por de mirar, preferim navegar en la superfície.

En aquest procés ens oblidem que quan depenem de qualsevol cosa que sigui externa a nosaltres estem garantint el nostre propi patiment. Estem cedint la nostra llibertat i el nostre poder personal.

Què puc fer per transcendir aquesta dependència?

El primer pas és reconèixer allò a què m'aferro i faig servir com a pilar emocional

El segon pas és observar-ho, li dono les gràcies per tot el que m'ha servit fins ara

El tercer pas es deixar-ho anar

Què passa si veig un aferrament i no em sento capaç de deixar-ho? doncs no passa res! Almenys ara ho sé i actuo conscientment

La vida és un cicle, i així som nosaltres també

Seguint amb el fil de l’anterior episodi, el mode observador ens fa prendre consciencia del que es mou a dins nostre, del que esta aflorant i no intenta buscar un perquè raonable o amb sentit sinó portar a la llum allò que vol ser vist, escoltat i estimat.

Mentalment podem intentar buscar un motiu lògic i raonable que expliqui quin ha estat el detonant de tot això però et convido a no enredar-te massa en aquesta fita.

Personalment, he sentit que moltes vegades, aquesta busca de raons és una manera d’intentar sentir-me més segura en la raó i esquivar o demorar sentir plenament el que se'm presenta. 

En l’episodi d’avui vull indagar sobre els detonants que son aquelles situacions, circumstancies o persones que detonen una emoció en mi – normalment una negativa o incomoda.

La mateixa situació es viscuda per diferents persones de diferent manera. Per què? Perquè cada persona te els seus aprenentatges i les seves ferides

Parteixo de la base de que aquest univers es hologràfic i que ens fem de mirall els uns als altres.

La feina dels detonants es portar a la llum allò que no ha estat vist, sanat ni transmutat en amor.

En altres paraules, els detonants ens mostren directament les ombres i la llum que tenim a dins.

Un punt important és adonar-te que allò que admires en algú es perquè et recorda la llum que ja tens a dins i que pots fer servir aquesta perspectiva com una inspiració per passar a l’acció.

Som responsables de la nostra vida en el sentit de que tenim el poder de decidir com vull que m’afecti el que esta passant o el que estic sentint.

Tenim el poder de decidir com vull viure l’experiència, si des de l’aprenentatge i creixement o des del patiment i victimització.

Quan alguna cosa se’t remogui per dins davant d’un comentari o una situació, atura't.

El primer pas es adonar-te de que hi ha alguna cosa a dins que s’ha mogut, que hi ha hagut un detonant.

El segon pas es eliminar totalment de l’equació el detonant, alliberar-te de l’aferrament a la situació externa 

El tercer i últim pas en enfocar-te en el que sents i estar present per aquesta emoció, sentir-la plenament amb tot el teu cos i la teva presencia

Et vull compartir algunes idees com a punt de partida del que explicaré a continuació.

1. El present és l’única cosa real que existeix i es l’únic punt de partida des del qual es poden canviar les coses

2. La vida és basa en l’amor

Per mi, aquests dos decrets son certs incondicionalment i em moc per la vida sentint que aquestes son les bases sobre les quals vull viure.

Sento que nomes prenent consciencia del present, del que ES i acceptant-lo tal i com es, es poden canviar les coses.

Des del present, la tristesa se’m va presentar i sense jutjar-la, ni criticar-la ni tan sols entendre-la des de la ment, sentia que m’estava convidant a seure amb ella.

Durant 17 dies vaig viure aquest trajecte, sentint interiorment que no hi havia drecera, que l’únic camí era travessar-lo des del present i des de l’acceptació total del que ES

Des del mode observador, els aferraments es desfan sols, cauen. 

Veiem que no som nomes un cos i una ment i veiem que el nostre patiment ve de la por que neix en l’ego que hem creat per experimentar la vida humana.

Seguim el fil de l'episodi anterior...Fa anys ja que estem al segle XXI però en molts aspectes del sector laboral seguim funcionant i pensant igual que al segle XX i això fa que patim i que ens resistim al que està passant ara ja: el gran reset

No es una era de canvi, es un canvi d’era: del capitalisme al talentisme o la era de la consciència.

* Passem de estabilitat (encasellament i escassetat) a incertesa (és sinònim de creativitat, infinites possibilitats, potencialitat pura, de futur per escriure i ser creat) – la teva ment i el teu ego estan per mantenir la teva supervivència i mantenir-te en la zona de confort/segura/coneguda i es per això que ens hem cregut que incertesa es una cosa que hem d’evitar a tota costa, que patirem, que ens anirà malament...

* Para que haces lo que haces? Si has d’aportar un punt de valor diferent a un negoci -genial, si vols fer una replica d’un negoci com n’hi ha mil – no ho facis, queda’t como estàs.

* El valor que tu entreguis donarà com a resultat els ingressos 

* Contracte indefinit / sou fix provenen del paradigma d'escassetat, de que tot és limitat – passem a cooperar i col.laborar en projectes diversos i ingressos il·limitats.

Fa anys ja que estem al segle XXI però en molts aspectes del sector laboral seguim funcionant i pensant igual que al segle XX i això fa que patim i que ens resistim al que està passant ara ja: el gran reset

No es una era de canvi, es un canvi d’era: del capitalisme al talentisme o la era de la consciència.

* La destrucció de feines que ja no son útils serà cada cop mes rapida. Si ho pot fer una màquina, per què ho has de fer tu?

* Passem de Competència a Cooperació + col·laboració + co-creació

* Ningú et pagarà per fer una cosa que no t’agrada – tothom el voldrà pagar el que demanis per una feina on brilles i gaudeixes

* L’únic camp on una màquina no pot substituir a un humà és en gestionar les emocions

* Passem d’una era on s’intercanviaven productes físics a una era on el comerç serà cada cop més en serveis i en informació – coses intangibles

Quedar-te en la zona coneguda/familiar no es una tasca fàcil ni un camí de roses i et farà patir, emmalaltir o caure en depressió en molts casos.

Fer la feina d’auto coneixement i abraçar les ombres que tots tenim, tampoc es una tasca fàcil ni un camí de roses però si tens la garantia de que a l’altra banda seràs un altre persona.

Tot aquest mon nou que intenta emergir del teu interior cap a fora, necessita espai i que sigui reconegut, vist i estimat.

Aquesta feina incomoda ens fa créixer i deixar anar patrons mentals i de conducta que ja no en serveixen

Patir per patir, tria el camí que et farà créixer i convertir-te en la teva millor versió

Et convido a que durant una setmana sencera, juguis amb la idea que la següent hipòtesis es certa al 100% i a veure que passa: tot el que t’envolta es un reflex del teu interior, no hi ha res a l'exterior que et molesti, sinó que desencadena/detona alguna cosa dins teu que no havies vist o que no has processat.

No em creguis, experimenta-ho!

Només et convido a jugar amb aquesta idea, aquesta premissa i que la prenguis com a certa durant una setmana a veure què passa J

Hi ha emocions estancades al teu cos i també hi ha coses que passen a l’exterior que molesten a una persona i a tu no...i el motiu es que hi ha característiques concretes de l’escena que està passant que detonen certes parts emocionals / ferides que no havíem vist i que segueixen obertes.

T’ofereixo la possibilitat de que miris en el teu interior més profundament, que posis el focus en com et sents i no tant en el que ha passat o algú ha dit o el que sigui.

El sol fet que estiguis escoltant aquest podcast ja et dona una pista molt obvia de que segurament estàs en un punt d’incomoditat màxima i busques respostes, potser el teu despertar ja es aquí i encara no l’has abraçat o estàs a una passa justa de començar a veure la vida des d’una altre perspectiva.

Et convido a estar present pel que sigui que sentis ARA i que no t’agafis, no t’aferris al per que estàs com estàs...

estar amb tu, escoltar com et sents i processar tot el que surti deixant espai perquè l’emoció aflori es la cosa mes productiva que pots fer amb la teva vida!!

Si tu ignores el teu interior, el que passa es que segueixes fent un munt de coses per evitar seure amb les ombres, i com et vaig comentar en l’episodi de fa uns dies, això ja no és sostenible en el temps en que vivim ara, el fugir, anestesiar i evitar seure amb tu, ja no funciona.

Les decisions que ens porten a accions només seran sostenibles i acompanyades per l'energia de la vida, si son presses des de l'amor i el perdó cap a tu mateixa.

Seguint la hipòtesis que et comentava al ppi, podràs observar i sentir com aquesta ferida ja hi era, et portarà a escenes passades amb altres actors on et vas sentir igual

L’ombra no es res mes que absència de llum, quan hi posem atenció, la mirem, la sentim i l’estimem...es dissol, es purga sol amb un plor o amb un crit.

Aquesta emoció estancada volia moviment, que es la seva essència natural i si en algun moment l’hem bloquejat, s’ha quedat allà a boxes esperant seguir el seu camí. Un cop la deixem fluir, ja ha fet la seva funció i marxa.

Partim de la base que els éssers humans no som només un cos físic, sinó que hi ha altres nivells, que anomenarem “cos energètic”.

Moltes vegades abaixem la vibració i és aquí quan entren les energies que anomenarem "denses" i es manifesten com un esgotament general, sensació d'estar drenades, o enroscades en una ment que gira en fals sobre si mateixa.

Generalment culpem a l'exterior per sentir-nos cansades i carregades, però moltes vegades això té a veure amb alguna cosa que fem nosaltres.

Tenir pensaments pessimistes i desmoralitzadors abaixa la nostra vibració i és així que les energies denses de l'ambient poden ingressar.

Som el resultat dels nostres pensaments i responsables del que intercanviem amb l'entorn!

Com netejar el nostre cos energètic?

1. El primer que hauríem de fer en arribar a casa és descalçar-nos.

En descalçar-nos busquem descarregar energies, la planta del peu té 1500 terminacions nervioses, i caminar sense sabates eliminem els ions positius que són perjudicials per a la nostra salut, com així també, connectem amb la terra.

Recolza bé els peus a la terra, pren diverses respiracions profundes, poden ser quatre i immediatament després imagina que tota l'energia negativa se'n va per les cames, i baixa per les plantes dels peus a la terra. Visualitza com la Pachamama la rep i la transforma, retornant-la al cap d'uns minuts en energia renovada, neta i de color verd.

2. Escaneig corporal

A on sento que tinc un pes, un nus, una bola...porto la respiració conscient cap a aquell punt. Amb la inspiració porto l’aire cap aquell punt, l’envolto i amb l’expiració surt del cos l’aire i la tensió.

3. Banys

Si vols fer banyera pots omplir-la i posar-hi un grapat de sal gruixuda i un rajolí de vinagre blanc. Si no fas banyera pots posar-lo en una gerra i et dutxes fer-lo servir del coll cap avall. La sal és un element purificador i eEl vinagre és un element àcid i com a tal neteja i purifica d'energies negatives.

4. Sahumat i encens

Plantes remeieres com el Romaní, la Sàlvia o el Llorer tenen propietats netejadores i purificadores. Son bones herbes per a rituals perquè també atrauen energies netes i lluminoses.

5. Pedres minerals

Les pedres són grans aliats del món mineral, ells estan fa milions d'anys a la terra i tenen tota la informació necessària per guarir el nostre món i tots els éssers que hi vivim. Ressonen amb els nostres conflictes i ens transmeten el seu potencial. Ens recorden que les propietats que elles guarden són a cadascun de nosaltres. Pareu atenció, les pedres que escolliu per a la teva vida parlen del que necessites integrar a cada moment.

Aquests tips o consells que et comparteixo no son per fer-lo cada dia tots plegats. Vés provant, combina i si no troba la teva pròpia manera de alliberar-te de nusos i densitats que no et corresponen.

Sigues un canal el més net possible i si ets una persona que fàcilment absorbeix energia de l'entorn, aprèn a dir 'això no es meu' i deixar-ho anar.

La primera passa, la primera acció que t’encamina cap allò que vols sempre és la més difícil.

Moltes vegades fugir del que no volem sembla més fàcil que apostar pel que volem, sembla absurd oi?

A un nivell mental ens podem convèncer i tenir molt clar el que hem de fer i quines passes hem de seguir però passar a l’acció….això ja es un altre tema…

Què ens frena?

En l’episodi anterior et parlava de les creences, limitants i potenciadores.

Tots anem emmagatzemant inputs/informació des de la infància (el que veiem, escoltem, experimentem 24hrs al dia non stop des del ventre de la mare fins que tenim aprox 6 anys) i tota aquesta informació fa que construïm els nostres propis paradigmes sobre com és el mon i construïm alhora patrons de conducta alineats amb allò que creiem.

A partir dels 6-7, quan comencem a tenir consciencia i pensem, podem deliberar, aprendre i entendre conceptes però les arrels ja estan plantades al nostre subconscient

Per això, encara que a un nivell mental entenguem que si fem determinades accions, obtindrem determinats resultats, el nostre cos sempre seguirà al subconscient i ens quedarem aturats.

El mes maco per mi del camí d’auto coneixement es que quan prens mes consciencia de com funcionen les regles del joc, més eines i capacitats tens canviar-les.

Cada cop que prens consciència, que te n’adones que alguna força t’està frenant de fer alguna cosa que t’acostaria cap allò que vols, pregunta’t:

Què he de creure com a cert perquè em comporti de la manera en que ho faig?

És cert al 100%?

Des de quan crec això?

Com sempre et repeteixo, la honestedat amb tu mateixa es clau, no ho has de ser amb ningú mes sinó vols però a tu mateixa no et pots enganyar ;)

Està oberta a rebre les respostes que la teva saviesa interior et dona, apagant el soroll que no et deixa escoltar el que et diu el cor.

Crec que moltes vegades, aquesta por a ser sincers i oberts/receptius amb nosaltres, aquesta mirada cap endins, es el que més ens frena.

El nostre ego vol sobreviure a tota costa i per ell el mes important és:

1. tenir raó

2. tenir el control

3. sentir-se segur en la zona de coneguda/familiar – malgrat sigui un infern

Aquesta mirada cap endins i trobar les respostes a les preguntes que ens fem, fa trontollar el nostre ego.

Depenent de la resposta que obtinguis de les preguntes, significa desmuntar tot allò sobre el que has estat vivint durant dècades.

I fa por, i fa mal i surten ferides que no volem veure...

El camí d’auto coneixement i acceptació, passa per reconèixer i veure que potser has estat vivint durant anys i anys en un terreny que no et corresponia i ara t’adones que el que el teu cor anhela i vol es una cosa totalment diferent.

Tingues molt present que TOTS fem a cada moment el millor que sabem amb les eines que tenim i aquí es clau el perdó i la compassió cap a tu mateixa.

Saber quines son les nostres arrels ens pot ajudar molt a entendre perquè em estat vivint com ho hem fet i també ens ajuda a decidir, a triar, començar a pensar i a actuar diferent.

Canviar creences es possible, no es fàcil però es possible, i tant que si! 

Adonar-te d’elles es el primer pas i el mes gran i poderós. Saber que el teu paradigma de vida s’assentava sobre les bases d’una creença concreta ja t’ha fet el 85% de la feina.

Prendre consciencia et fa baixar-te del tren del pilot automàtic i començar a crear conscientment la vida que vols.

Els éssers humans tenim creences de tota mena.

Una creença és una veritat subjectiva, una convicció que considerem certa.

Les creences poden ser de dos tipus:

· Externes. Quan provenen del nostre entorn, ens han sigut ‘’donades’’, ja sigui perquè acceptem les del nostre entorn social per encaixar millor, o perquè rebem una educació informal sobre això, creences religioses, culturals, socials o polítiques.

· Internes. Quan provenen de la nostra pròpia ment, com a fruit de la nostra experiència directa amb el món, o de la interpretació / el significat que es li hem donat a un esdeveniment. És el cas de moltes creences personals, especialment durant la infància que es quan ens comencem a formar una idea de com es el món i sobretot què interpretem com a seguretat i amor que son les dues coses bàsiques que necessitem

A la vegada les creences poden ser:

· Potenciadores (positives): són les que t’ajuden a avançar cap a l’objectiu que vols. Són creences que impulsen a créixer, a potenciar el millor d´un mateix i a complir les fites proposades

· Limitants (negatives): ens impedeix dur a terme alguna acció que voldríem fer, i ens ocasiona, per tant, patiment. És a dir, es tracta de creences personals que mai no ens animem a posar a prova, perquè estem convençuts de la seva certesa. No sóc bo o bona per això. No sóc capaç de fer-ho. Sóc un desastre, o no se'm dóna bé allò. Això és molt difícil per a mi. Si alimentem dia a dia el nostre cervell amb elles, ens poden paralitzar, perquè ens limiten, ens bloquegen, ens impedeixen ser realment els qui som o aconseguir allò que volem.

Les creences estan per qüestionar-les perquè són una idea, un pensament concret que afirma ser veritable sense haver-ne comprovat la seva veracitat.

El que passa és que ho anem fent nostre, ho integrem, ens ho mengem, ho anem reproduint i funcionant a partir d'aquesta creença.

Moltes vegades estan molt incorporades a la nostra manera de pensar, al nostre discurs tant intern com extern, en la manera que tenim de parlar de nosaltres amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Per tant, intenta localitzar, identificar, detectar aquests titulars, aquestes conclusions o frases que hi són en forma d'afirmacions o decrets posant-te límits.

Cal no oblidar que és una programació, i només podem eliminar-la desprogramant aquesta creença, però per això necessitem primer identificar-la

Després d'identificar aquesta creença limitant, el següent pas serà criticar-la, posar-la en dubte. Fes-te preguntes com:

· Per què penso això?

· En quin moment he après això?

· Des de quan penso això de mi?

· Quines proves tinc que és veritat?

De vegades t'has convençut una cosa que és una fantasia i que no es basa en una experiència viscuda sinó que has absorbit creences que no son teves

El tercer pas consisteix a re formular aquestes afirmacions de manera que siguin més realistes. Sobretot si és una creença molt distorsionada i que no es recolza en res real o res que sigui prou probable.

Presta atenció a si fas servir molt paraules categòriques com mai, sempre, tothom, ningú i posa-ho en dubte.

· Realment ningú t’entén?

· Realment tothom pot fer això i tu no?

· Realment sempre et passa el mateix?

· Realment mai et surt res bé?

Posa en dubte els paradigmes existents i així podràs imaginar, crear i desenvolupar alguna cosa nova, alguna cosa que potser ningú hagi ni tan sols imaginat.

Una cosa que molts deien que no era possible

A l'episodi d'avui et vull compartir com una manera de funcionar molt habitual ja no funciona ni serà sostenible en el temps.

Si prenem decisions que ens porten a accions, basades només en voler evitar sentir-nos frustrats o avergonyits, el resultat ja no se sostindrà i caurà

Si un dia has menjat mes del compte o alguna cosa que no ''hauries'' i prens la decisió de no menjar res al dia següent perquè et sents culpable, avergonyida o ressentida amb tu, el resultat no durarà.

Les decisions que ens porten a accions només seran sostenibles i a mes a mes acompanyades per l'energia de la vida, si son presses des de l'amor i el perdó cap a tu mateixa.

La propera vegada que facis alguna cosa que creus que ''no hauries'' haver fet i et sentis malament, atura't i no prenguis cap decisió.

Estigues present per l'emoció que vol ser vista, no la jutgis, no la critiquis ni la reprimeixis. Visualitza on notes en el teu cos que algún punt on l'energia la sents estancada, porta l'atenció a aquell punt i visualitza un bany de llum que el dissol. Amb l'expiració surt del cos i es transmuta.

Les emocions son energia en moviment i si aturem el moviment per no sentir les que son incomodes, es queden estancades en el nostre sistema nerviós.

Sanar passa per acceptar i perdonar des de l'amor infinit que som.

L´inici de la història de la humanitat inaugura el temps lineal. Fins llavors, l'home prehistòric vivia al món mític, el temps del qual és circular.

D'aquesta manera, dues formes del temps coexisteixen a la història: el temps circular, diví, etern i igual a si mateix, i el temps lineal, humà, el de la llibertat i el canvi.

El temps Diví és perfecte! Res no passa ni abans ni després, sinó quan ha de passar. 

Per això et vull animar a mantenir la certesa que allò que tant anheles arribarà. Ho manifestaràs quan tot estigui llest. Quan tu estiguis preparat per rebre-ho.

Ha de ser respectat per tots nosaltres pel nostre propi bé. 

No obstant això, com a petites espurnes de Déu que som, tenim lliure albir i ens deixem portar per l'egoisme i la tossuderia i de vegades anem en contra del flux del temps Diví. 

Després ens preguntem perquè les coses no surten com ens agradarien...

Tot opera d'acord a les Lleis Universals i al Temps Diví. 

Això significa que certes parts del que demanem, necessiten organitzar-se al lloc i temps correcte i això permetrà reunir totes les peces necessàries per aconseguir el resultat final.

És la creença que tot a la teva vida passa exactament en el moment adequat. 

Tot i que les coses o els esdeveniments poden semblar difícils, inusuals o no tenen sentit, el temps diví t'assegura que l'Univers està posant persones, coses, reptes i més a la teva vida quan pots gestionar-los, ni abans ni després.

És una sensació increïble saber que estàs sent guiat i que les coses estan passant realment per una raó. 

Sempre hi ha una lliçó que es pot aprendre de tot. 

També és important tenir en compte que sou un co-creador de la vostra vida. Depèn de tu co-crear amb l'Univers veient aquestes coses que s'estan introduint a la teva vida en un moment diví i després treballant amb elles.

L'univers mai et donarà res per al qual no estigues preparat. Pots argumentar-ho i dir que les coses et venen en mals moments, però estàs absolutament preparat per fer front a qualsevol cosa quan arribi.

El que estàs passant t'ensenyarà la lliçó que has d'escoltar ara, ni abans ni després.

La intenció que li posem a l’acció que realitzem te un impacte directe amb el resultat que obtenim

Hi ha la intenció primera que potser es la mes conscient i després hi ha la real de la teva anima.

Moltes vegades, les bones intencions, per si mateixes, no són suficients. Donar suport és tot un art, ja que oferir ajuda a una persona no vol dir necessàriament ser d'ajuda a aquesta persona.

L'autoconeixement és clau com sempre, no hi ha dreceres, i ser conscients que certes regles transformen la nostra intenció d'ajudar, donar suport, en una acció veritablement útil.

El nostre desig d'ajudar pot estar molt condicionat per sentiments personals. Encara que siguem conscients, els activem de forma inconscient davant del patiment.

Partim de la falsa hipòtesi que nosaltres estem bé i ell malament quan oferim la nostra ajuda a algú.

Aleshores, les solucions que oferim poden anar més encaminades a que el nostre amic ens ajudi a nosaltres que a ser-li veritablement útil.

El que estem fent és intentar evitar el nostre patiment, sense adonar-nos-en, gràcies a veure'l millor a ell.

Aquesta situació es veu clarament reflectida en les paraules que fem servir a l’amic que està passant un mal moment. Més que acompanyar-lo en el seu dolor, una cosa gens fàcil, aconsellem.

Amb els nostres consells volem canviar el seu estat d’ànim per ajudar-nos a suportar, per exemple, la impotència que sentim en veure'l patir.

Altres vegades, l'ajuda que oferim actua sota la influència inconscient del sentiment de culpa.

El que aconseguim fent-nos càrrec dels problemes dels altres és evitar la veu de la nostra consciència acusant-nos de passivitat davant del patiment dels altres

Oblidar de donar consells i solucions sense filtre. És molt més efectiu fer les preguntes adequades perquè la persona que pretens ajudar pugui orientar la seva ment cap a la solució.

És la persona implicada qui ha de fer el veritable treball dirigit cap al canvi.

La nostra tasca consisteix, “simplement”, a oferir un suport exterior que faciliti el procés.

Molts de nosaltres passem la major part del dia desperts però com a anestesiats, seguint patrons habituals que hem desenvolupat al llarg dels anys.

Ens movem de tasca en tasca en pilot automàtic, lluny de construir una vida intencional on viure desperts, conscients i alineats amb els nostres valors personals.

Una vida en què precedeix a les nostres accions una intenció conscient.

Cada decisió que prenem, cada acció que fem, neix d'una intenció.

Si ens aturem i baixem del pilot automàtic, les intencions conscients faran que prenem decisions i accions impulsades al canvi real.

La realitat que percebem en el nostre dia a dia es molt molt molt limitada respecte a tot el que realment ens envolta.

Si estiguéssim en un aeroport o en un supermercat ple de gent, i poguéssim veure, escoltar i sentit tot el que realment ens envolta, el nostre sistema nerviós col·lapsaria.

Tota la gama de colors que realment existeix, totes les emocions de les persones que ens envolten, tots els sons, olors…es impossible percebre-ho tot. El nostre sistema nerviós no està dissenyat per rebre tanta informació i fa moltíssims filtres fins que ens arriba el que sigui que ens arriba.

Per tant, la informació que ens arriba sobre la realitat que estem vivint i experimentant, es molt limitada però alhora altres realitats estan coexistint a la vegada encara que nosaltres no les puguem percebre.

Aquí es on entra el camp de les infinites possibilitats.

Hi ha tantes realitats com persones al mon, o sigui, més de 7 bilions.…totes son certes i totes son valides, cap es mes o menys valuosa que l’altre. 

Cadascú experimenta el que esta condicionat a experimentar.

Hi ha molts factors que influeixen en aquest filtre:

Primer de tot, a un nivell cerebral, tenim el sistema reticular que no es res mes que un circuït de diversos nuclis neuronals on estan implicades en moltes funcions, totes elles fonamentals per a la nostra supervivència com ara on posem el focus d’atenció i els trànsits de somni i vigília entre d’altres.

Aquest sistema neuronal el podem visualitzar com un casquet que envolta el cervell i esta format per multitud de xarxes de connectors i son la porta que connecta el subconscient i el conscient. O sigui, aquest sistema es com el porter de la discoteca que diu ‘’tu entres, tu no entres’’

I quins son els requisits perquè et deixin entrar al local? 

El primer filtre que fa es el nostre nom de pila, per això encara que estiguem en mig d’una multitud de gent, si sentim el nostre nom des de l’altre punta, ens girem i el captem.

Un altre filtre que fa que es el va lligat al focus d’atenció, és a dir, allò al que prestem mes atenció i mes energia, les nostres neurones graven automàticament que allò és important per nosaltres i el sistema reticular deixarà passar el filtre a totes les experiències i vivències i sensacions que vagin lligades a allò que te gravat com ‘això es important per la mi’

Per exemple, si tens pensat comprar un cotxe concret i no pares de comentar-ho, de pensar-hi, d’imaginar-ho…endevina que? Veus aquest mateix cotxe a cada cantonada.

Sigui el sigui, si li poses tota la teva atenció de forma intensa, les teves neurones graven que allò es el que han de filtrar, en altres paraules, et portaran evidencies que constatin el que estàs pensant constantment. El punt clau quan saps això, és que per una banda confirma que co-creem la nostra realitat i en segon lloc, ens dona tot el poder per donar-li les directrius que volem perquè filtre allò que volem.

Tot depèn de nosaltres. Que es important per mi? 

Un altre filtre vital que fa el sistema reticular està basat en la nostra supervivència, és el que ens alerta d’un perill però aquí un matis molt important: pots ser un perill real com ara un cotxe que ve a tota velocitat o algú que s’acosta pel darrera o pot ser un perill basat en les nostres creences limitants. Són creences que hem après al llarg de la nostra vida i aquestes creences han marcat des de molt petits el que filtra el nostre sistema reticular

Per tant, si prenem consciencia de que el que veiem, vivim, sentim i experimentem es individual a nosaltres en base al que filtra el porter de la discoteca, podem veure com la discoteca pot ser com jo vulgui que sigui. 

Les infinites possibilitats hi son a cada moment esperant que triem veure la vida d’una altre manera.

El verb maternar prové de la paraula maternitat. Maternar és cuidar des de l'amor, des de la capacitat d'establir vincles afectius, emocionals i energètics amb el nostre objecte a maternar: truqueu-vos fill, família, treball, projecte o fins i tot un mateix.

Maternar és vincular-se des de l'amor. 

La mare interna és un aspecte propi, és la part de mi que té cura de mi, que em protegeix, em vigila, m’observa, em nodreix i m'alimenta. 

La creem dia a dia quan triem com estar disponible per a mi quan em necessito. Maternar-nos és connectar-nos amb una font d'amor inesgotable que ens ajudarà a restaurar i curar el que calgui per continuar expandint i desplegant el nostre autèntic poder,tant a benefici propi (a la nostra pròpia vida) com, de retruc, al nostre entorn.

Aquest rol intern vam aprendre del que va rebre de la mare externa que vam tenir (biològica o no). El primer pas seria aprendre a prendre allò que ressona amb tu d'allò que vas rebre. També afegir a la llista les qualitats que admires en mare dones que coneixes o aquelles qualitats que t'hauria agradat que la teva mare hagués tingut amb tu. Exemple: afectuosa, atenta, etc.

Pots fer una llista d'aquestes qualitats, maneres de fer i dinàmiques que ressonen amb tu i vols que t’acompanyin i així començar la teva motxilla personal de recursos.

Amb el que NO vas rebre, et pots preguntar el següent: Què em van donar en lloc de no donar-me això? i agrair també. Amb el que consideris dolent o injust és important comprendre que pots triar que ja no et pertany, que son coses que vas aprendre i que ara tens la capacitat i tot el potencial dins per sanar-ho.

Un cop revisat l'escenari de partida, ve el més bonic: triar com vull ser jo la meva millor mare per a mi mateixa. A cada moment on em necessiti, com triaré estar per a mi? Com triaré nodrir-me, cuidar-me, protegir-me, mimar-me i mirar-me?

Escriu les diverses situacions que consideres desafiant per a tu en aquest moment de la teva vida i pregunta't:

· Que faria aquesta mare si m'equivoqués.

· Què faria aquesta mare en veure'm cansada.

· Què faria aquesta mare en veure'm trista.

· Què faria aquesta “Mare” ideal en aquesta situació?

Com poder començar a maternar-me? El primer és començar a descobrir aquest ideal de mare que habita en nosaltres, el costat constructiu de l'arquetip de la Mare. Potser ho descobriràs a partir del que sempre vas esperar de la teva pròpia mare (t'ho hagi donat o no) i també del que potser t'exigeixes a tu mateixa com a mare dels teus fills. Aquesta energia ens dóna l'oportunitat de curar la nostra pròpia relació amb la mare interna que ha estat influenciada i creada a partir de l'experiència que vas tenir amb la teva mare i totes aquestes expectatives, desitjos i necessitats que no van ser satisfetes.

La majoria de nosaltres tenim alguna història de dolor amb la pròpia mare, del passat o present, que ha gestat una ferida en aquesta versió infantil que cadascuna carrega fins al dia d'avui.

Des d'aquest lloc, encara que ja hagin passat uns quants anys, seguim relacionant-nos amb els altres i nosaltres mateixes des d'aquest abandonament, des d'aquella distracció. Des d'aquesta negligència que per aquí vivim realment o la sentim com a tal. Perquè encara que avui ja siguis una dona adulta, quan no et respectes, cuides o nodreixes, repeteixes un cop més aquest patró d'abandonament.

Però aquesta vegada, no és “l'altra persona” que ho fa, sinó tu mateixa, cap a tu mateixa.

Aquestes ferides del passat amb la teva pròpia història maternal, fan que avui, de forma inconscient segueixis sent aquesta nena que no ha rebut allò que necessita, allò que genera insatisfacció, cerca constant en allò extern (persones, coses, títols, etc). Buit. Ansietat. i uns nivells altíssims d'autoexigència.

La Mare ideal pots ser tu.

Per molt que intentis planificar la teva vida, es produirà un canvi inesperat i el canvi es pot produir en moltes formes: pèrdua de feina, dificultats econòmiques, canvis de relació, malalties, etc. La veritable pregunta és què sents i què vols fer.

Acollir els canvis inesperats d’una manera efectiva és una habilitat que es pot aprendre. Requereix que comencis a pensar en el canvi en un context molt més ampli. Ja que el canvi és inevitable, la tàctica final és ser més una persona més resilient

La resiliència és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de "tornar" al seu estat estàndard, a més també és l'aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats. Ser resilient no significa que no pateixis conflictes ni inquietuds, sinó que saps com superar-los i treure el millor profit

En primer lloc, el canvi és normal i natural. Des dels inicis dels temps moderns, sempre s’ha tractat d’afrontar noves maneres de fer. El canvi és inevitable. És a tot arreu. És cert, acceptar el canvi és una habilitat. Es necessita honestedat, autoreflexió i una mica de temps, però és una habilitat que es pot aprendre. 

I a mesura que guanyis comoditat gestionant amb més cura els canvis de la teva vida, la teva experiència es multiplicarà exponencialment, un bé per tu i pels que t'envolten. Tria si vols veure aquest problema en un context més ampli. Opta per veure-ho com una cosa que pots fer servir, no només per suportar.

El primer que t’aconsello que facis és res. És cert, de vegades és millor fer un pas enrere i no intentar gestionar el problema immediatament.

Molt sovint, quan el nostre entorn extern canvia, les emocions passen per sobre. Així que aquí tens una norma: No prenguis decisions importants com a mínim durant 48 hores. Deixa que les emocions tornin a la normalitat. 

exercicis que t'ajudaran:

1. Reduir el repte a parts més petites. No et centris a la muntanya. Centra’t en el primer o com a molt dos passos

2. Comprova la memòria: és molt probable que hagis enfrontat aquest problema en el passat o segurament alguna cosa similar. Els records d’aquestes experiències et poden ajudar a recordar que aquest és un canvi més i que et farà ser millor.

3. Deixa de comparar el canvi que estàs experimentant només amb les teves experiències passades. Pensa més gran.

La realitat és que no hi ha sentiments acceptables o no acceptables. No podem negar l'existència del que es genera dins nostre. El més recomanable és aprendre a reconèixer i gestionar aquests sentiments i les emocions.

Per potenciar la resiliència cal aprendre a identificar, acceptar i gestionar les emocions .

És important tenir clar que no són les situacions en si mateixes les que defineixen les emocions, sinó la valoració personal que fem de cada situació, el significat que li donem.

- Comença cada dia amb l’opció de veure el que passi des d’una perspectiva d’oportunitat i que aquesta elecció formi part de la teva rutina cada matí

- El següent pas es fer-te conscient que ets molt més que el teu ego, ets molt més que això, que ets l’energia total que ho engloba tot

- Un altre consell és comptar les teves habilitats i virtuts i practicar la gratitud

- L’última tàctica clau per construir resiliència és tenir present la cura personal. Ets la persona més important de la teva vida i només si estàs sana i plena d’energia podràs donar el millor de tu als que t’envolten.

La vida és una sèrie d’eleccions, així que t’animo que triïs una visió positiva davant del canvi.

Mira, pots sentir llàstima o pots fer passos cap a la teva pròxima victòria, pots maleir la mala sort o començar a treballar per millorar les teves probabilitats.

Tot comença i acaba en tu. Ningú pot fer viure la teva vida.

Quan som infants, l’aferrament es necessari per la nostra supervivència i a mesura que anem creixent, anem aprenent patrons de comportament per tal de mantenir aquest vincle que és essencial.

Els nostres pares, amb el seu nivell de consciència i amb la intenció de fer el que creuen que es millor, ens condicionen a seguir certes pautes de comportament, premiant unes i castigant d’altres.

Amb aquesta condicionalitat, aprenem que depèn del que fem i diem, obtindrem un resultat o un altre. El resultat que volem obtenir quan som petits, es en essència amor i seguretat.

D’aquesta manera comencem a tapar i a evitar el nostre autèntic ser. La nostra essència més autèntica, allò que ens fa únics.

Si de petits vam aprendre que per ser estimat i sentir-me segur, he de fer contenta a la mama o al papa, em negaré directament la opció d’escoltar-me i sentir-me.

I així cadascú de nosaltres, va creant el seu propi búnker on el nostre autèntic ser queda amagat i quan han passat 30-35-40 anys està tant enterrat, que si ens pregunten que sentim no ho sabem.

Ens desconnectem de la nostra essència i de la nostra intuïció i per tant, de les nostre emocions. La autenticitat no te res a veure amb dir i fer tot el que et doni la gana sense tenir en compte a ningú.

La autenticitat va lligada amb l’auto coneixement i a la consciència sobre nosaltres mateixos. Només podem ser autèntics al nivell que ens coneixem i això vol dir una mirada cap endins.

I encara fa mes por i et paralitza més si mai has fet aquesta mirada i si esta tant i tant enterrat en el subconscient que d’entrada no tens accés.

No saps com connectar amb les teves emocions, ni expressar-les, ni gestionar-les. 

No saps perquè mai ningú t’ha ensenyat, mai ho has vist en el teu entorn i pot ser fins i tot mai ningú t’ha preguntat: com et sents?

La bona noticia es que el fet de que no sàpigues, no vol dir que no puguis aprendre. 

La connexió no l’hem perdut mai.

Quan negues com et sents, per tal de que els altres no ho vegin i evitar ser jutjada o criticada, estàs negant la teva autenticitat.

Quan fas o dius coses amb la intenció de quedar bé i agradar estàs negant la teva autenticitat.

Quan la teva intuïció intenta avisar-te de que preguis una direcció i la ignores i fas el que l’exterior et diu que es el millor per tu,  negant la teva autenticitat.

A mesura que la teva consciència i auto coneixement van creixent, comences a veure amb mes claredat les incoherències entre el teu mon interior i el mon exterior.

No es fàcil ser honesta i admetre que hi ha coses en tu que jutges i critiques en els altres. Veure i abraçar parts de nosaltres que no son ‘’acceptables’’ als ulls del món creat sota les nostres creences.

El nostre ego te un fort aferrament des de la infància a ser estimat i sentir seguretat, i això vol dir, ser acceptat, ser bona persona segons uns estàndards concrets segons en quin entorn hagis crescut. 

Moltes vegades, només estem disposats a ser autèntics quan el dolor que sentim d’haver viscut negant el nostre autèntic ser tota la vida és tan gran i insuportable que no veiem una altre manera de viure.

No cal arribar a extrems. En un episodi anterior, compartia que la vulnerabilitat és imprescindible per crear vincles ferms i profunds i sobretot una relació autèntica amb els altres. Doncs per ser autèntic, hem d’abraçar-la. No hi ha més, autenticitat i vulnerabilitat van de la mà.

Tot el camí d’auto coneixement es únic i individual i nomes el pots fer TU. Pots tenir guies, ajuda, demanar consells i fer teràpia però la FEINA l’has de fer tu.

Fa mes de 50 dies em vaig apuntar a un grup on compartim el repte de meditar cada dia durant 1 hora durant 90 dies i observar què canvia en cadascun de nosaltres i de retruc, en el nostre entorn exterior. 

Els reptes sempre ens fan créixer i sobretot descobrir més sobre nosaltres mateixes.

La meva prioritat és la meva connexió amb la divinitat, l’univers, la vida, diga-li com vulguis. Aquest és el meu propòsit principal, ser la meva millor versió.

Per què? Doncs perquè quan tu t’enfoques en ser millor i en vibrar en sintonia amb el que la teva ànima anhela i desitja, el teu ego cada vegada està mes en segona posició.

Quan tu canvies, tot canvia. El canvi SEMPRE va de dins cap a fora. Si jo vull que la meva vida sigui diferent, he de començar per mi mateixa.

El que et vull compartir sobretot és que amb cada meditació he entrat en el món de les infinites possibilitats.

He pogut veure en el meu exterior com circumstàncies que semblaven problemes, s’ha resolt com per art de màgia. Al jo sentir més pau, estar més present i més en sintonia amb la meva veu interior, estic menys reactiva, més abraço tot el que arriba amb una nova curiositat de ‘’què he d’aprendre d’això?’’, més desperta estic a viure el present, a agrair i a gaudir de tot el que m’envolta. 

Estar més connectada amb mi mateixa em va sentir que no necessito tant perquè la vida em prové de tot el que necessito. 

Al estar més present prioritzo el que és important a la meva vida a cada moment.

Meditar o escoltar el silenci interior, es una eina accessible per tots i que ens ajuda a re connectar amb la nostra veritat, el nostre autèntic Ser. La connexió de fet no l’hem perdut mai, el que passa es que l’hem tapat amb patrons egòics que ens han fet oblidar la veritat de qui som. Estem tant adormits en el nostre paper 3D ens creiem que som aquest personatge.

Un món nou vol ser creat a través teu, on les teves capacitats tinguin espai per brillar i per oferir, servir i donar el millor de tu a la comunitat. Però perquè es pugui materialitzar en aquest pla 3D, primer ha de morir, ha de caure tota l’estructura antiga de patrons.

La caiguda i a la destrucció sempre es mes rapida que no pas la creació d’una cosa nova. Imagina’t un edifici vell que ha de ser enderrocat perquè un de nou s’ha de construir en aquell solar. Primer l’has de tirar a terra i no pots evitar aquest pas i a més a més no pots començar a construir el nou edifici fins que no ha caigut totalment l’antic i has netejat les runes que ha deixat.

El que et dic et pot semblar catastrofista o apocalíptic fins i tot però també t’ho pots mirar com una enorme oportunitat de redreçar el teu camí cap a una vida amb més coherència, sentit i significat.

En tota aquesta caiguda, sentirem mes fort que mai com el nostre ego es resisteix a caure, com moltes de les pors surten mes i mes a la superfície i mes dolor i patiment es reflexa fora.

L’aferrament que cadascú tingui a la seva falsa identitat es farà molt mes obvi i la vida t'empenyerà amb força a deixar anar i connectar-te més amb la infinitat que ets.

Et convido a que no defugis, a que no intentis reprimir totes les emocions que et vagin sortint perquè es un procés de purga i sanació.

El nou món necessita aquesta llum que només tu tens, els teus regals, la teva millor versió, amb els teus dons i talents posats al servei de la comunitat.

Molt s’ha parlat de la llei d’atracció des de que es va publicar el famós llibre de ‘El Secreto’ i la pel·lícula però moltes idees malenteses han sorgit també arrel d’això

En primer lloc has de veure-ho des de la perspectiva de que tot es energia, TOT, nosaltres també i de que atraiem allò que SOM per tant no es tracta de pensar positivament amb la ment i desitjar tenir coses concretes com un Ferrari o una mansió i que aquesta es manifestarà al moment. Això no passarà.

Si la teva energia interna vibra Baix, atrauràs escenaris i situacions que confirmin com ETS. Per tant, si vols atraure noves coses a la teva vida, has de elevar la teva freqüència vibratòria.

Un punt de partida que has de tenir present es entendre que TU vas néixer amb una freqüència MOLT ALTA, vas néixer com el que ets: AMOR INCONDICIONAL i que per tant elevar la teva vibració no es una cosa que ve de fora i has d’aconseguir sinó que es tracta de deixar anar, treure capes, per tal de tornar a l’estat natural.

Els infants son purs, no tenen condicionaments, ni expectatives, ni prejudicis. No saben dir mentides ni amaguen el que senten. Vibren en AMOR i busquen el gaudir en cada cosa. Així som TOTS d’inici. A mesura que creixem, anem afegint capes i capes que fan que la llum, l’amor que som en essència quedi camuflat i tapat.

Imagina’t una habitació fosca on hi ha un fanal al mig. Ara poses una manta sobre el fanal i un altre manta, i ara un abric, un altre manta…fins que l’habitació torna a quedar a les fosques. PERO el fanal segueix encès amb la llum intacta. La nostra feina per tornar a brillar en la nostra essència es anar traient aquestes mantes i roba i pes que hi ha sobre el fanal.

Aquestes 5 accions que t’indico a continuació son les que a mi personalment més m’ajuden en el dia a dia. 

1. Desaferra’t de l’objectiu concret a aconseguir: com més obsessionada o focalitzada estàs en materialitzar o manifestar una cosa, menys probabilitats tens de que succeeixi. Perquè? Per què estàs vibrant des de la carència i escassetat, projectes energia de necessitat, fora del moment present i estàs aferrada mental i emocionalment a una idea molt concreta i especifica. Això provoca que la vida no tingui marge de maniobra per oferir-te el que la teva anima realment vol i la vibració de carència nomes farà que atreguis mes d’això. Estàs emeten una resistència amb aquesta necessitat.

2. Mantén la teva vibració alta. La nostra ment està còmoda amb la familiaritat i busca constantment aquest estat per ‘mantenir-nos vius’ i això també afecta a les nostres emocions. Si energèticament estem familiaritzats amb energies de baixa vibració com la culpa, la ràbia, el rancor, el ressentiment o la ira, i de sobta entra a la nostra vida alguna cosa que ens fa entrar en un estat d’alegria o goig, inconscientment ens auto sabotejarem i estarem tenses fins que tornem a la vibració ‘coneguda i familiar’. La teva vibració pot canviar si prens consciencia d’aquests bloquejos, creences o limitacions que tens instal·lades com a ‘familiars’, que serveixen com un mecanisme de defensa inconscient i que et mantenen en una vibració baixa.

3. Presta atenció a TOT el que alimenta el cos energètic: el menjar, les converses, les pel·lícules, series, programes de televisió, companyies, entorn...tot que el que deixes entrar en el teu cos te un impacte directe sobre com et sents.

4. Tu atraus a la teva vida les coses que tu creus que mereixes. Les circumstàncies, situacions i vivències son un reflex del teu nivell de mereixement i amor cap a tu mateixa. El grau de recepció està directament relacionat amb el grau de mereixement.

5. Prenent acció es confirmar-li a la vida que volem anar en una direcció i les sincronicitats i aprenentatges aniran sorgint pel camí. Sense compromís sincer no hi ha canvi real.

Quan parlem de començar de nou, ens referim a fer una mena de reset, és a dir, a esborrar totes les dades que hem anat arxivant fins ara (les experiències, les vivències, les tristeses, el patiment)

És com fer una neteja de l’armari: revises què hi ha, treus el que és vell i fas espai per al que és nou. 

Encara que realment mai no comences de zero,les teves peces preferides es queden després de la gran neteja.

Quan es tracta de la teva vida no deixes anar peces, sinó mals hàbits, relacions tòxiques o que et debiliten i et limiten, pensaments fútils i qualsevol altra situació que estigui frenant l'evolució de la teva ànima.

L'únic que ha de romandre són els aprenentatges que t'han deixat aquestes situacions.

Estàs a punt per escriure un nou capítol a la biografia de la teva vida, hi ha tres passos que has de seguir:

1. Avalua la teva situació actual

Quan observes la teva situació de manera objectiva, és com si prenguessis un mapa i busquessis el punt vermell que diu “Estàs aquí”.

El primer que has de fer per començar de nou és avaluar la teva posició actual. Pren un full. A la part de dalt dibuixa un punt vermell i escriu “Estic aquí”. Immediatament després comença a desglossar els detalls de la teva situació. Aquí hi ha algunes preguntes que us ajudaran:

• Com et sents?

• Què funciona?

• Què no funciona?

• Què has fet bé i has de continuar?

• Què has fet malament i has de canviar?

• Quines són les teves fortaleses en aquest moment?

• Quines són les teves debilitats?

• Anota tres coses que has aconseguit en el passat i et fan sentir orgullosa

• Anota tres situacions que t'agradaria millorar

Si estàs tractant de reconstruir la teva vida perquè vas travessar un moment difícil; el teu millor amic va morir, el teu negoci està en fallida o vas acabar una relació de dos anys; és probable que tot es vegi gris. No reprimeixis al dolor, millor canalitza'l.

2. Decideix a on vas

El moment en què tanques la porta és quan prens inventari i defineixes la situació actual. Després t'has d'atrevir a somiar en gran! dona't el permís, t'ho mereixes

Pren un nou full, posa un gran punt blau a la part de dalt i escriu “Aquí vaig”. 

Explica com és un dia a la teva vida avui, escriu en present i en primera persona. L'únic límit és la teva imaginació. Detalla el màxim possible: a quina et lleves? com es el teu dormitori? què esmorzes? quina roba portes? de qui t'envoltes? on vius?

3. Traça un pla d'acció

Saps on ets i on vas. Ara necessites un mapa que t'ajudi a connectar A amb B. La manera més fàcil és començar amb B i treballar a l’inrevés.

El vostre pla d'acció dependrà del punt A (la vostra situació actual) i no és estàtic.

Quan posis això en pràctica, trobaràs buits i et toparàs amb obstacles inesperats. Això és precisament el que fa al camí divertit i entretingut (i el que desespera més al teu ego i et va prendre més consciència d’on tens les resistències més limitant)

Fes servir cada contratemps per créixer, sempre ENDAVANT.

“No pots tornar enrere i canviar el principi, però pots començar on ets i canviar el final...” C. S. Lewis

L’aferrament o vincle es presenta de moltes formes. Ens podem vincular a persones, a un objecte, a una feina o a una identitat social, fins i tot a una idea o una creença.

Tenim tot tipus de vincles o aferraments, alguns molt forts i d'altres molt més subtils i sovint no som conscients de la seva fortalesa fins que perdem alguna cosa o ens enfrontem a l'amenaça de pèrdua.

Molts dels aferraments inconscients que tenim venen de la infància, potser va passar alguna cosa que et va fer sentir-te insegura físicament, tenies por i per controlar la situació, vas crear patrons de pensament i de comportament basats en la por que es segueixen repetint fins que no li dones llum.

De vegades, sobretot si estem en un camí espiritual, pensem que per desfer-nos de l'aferrament hem de desfer-nos de l'objecte, canviar les relacions o canviar les circumstàncies externes. Pensem que el apego significa separar-nos d'algú o desfer-nos de les possessions materials. Però això no resol realment el problema més profund.

En comptes d'alliberar l'aferrament ens resistim, lluitem, l'enterrem i qualsevol que sigui el desig que l'alimenta encara hi és. S'amaga sota la superfície creixent i supurant. Ens convencem que ha desaparegut, però realment només l'hem enterrat.

El nostre vincle no és causat per res extern, és un estat psicològic intern. Per tant, canviar el nostre comportament o el nostre entorn és només una façana temporal. 

El primer és que hem d'acceptar que l'aferrament hi és, no resistir-hi, no pressionar-nos per lluitar contra ell perquè això només ens fa patir encara més. Simplement reconèixer els nostres vincles, ser conscients d'ells i acceptar-los sense cap mena de judici negatiu. Hem de mirar el nostre propi vincle d’aferrament a mesura que l'experimentem per observar-lo i examinar-lo i per entendre el procés sencer. Hem d'entendre tota la por i el desig que hi ha darrere.

Has de veure-ho i entendre-ho per tu mateixa, encara que digui que el teu vincle està arrelat en algun desig o por o el que sigui, potser ho entenguis intel·lectualment i pots estar d'acord o en desacord, però això no et porta enlloc.

Sovint, el que hi ha darrere del nostre vincle és una mena de desig que és essencialment una forma de por i inseguretat, però estàs disposat a explorar-ho? Estàs disposat a mirar-ho profundament per entendre-ho? Aquestes coses poden ser molt incòmodes. Preferim no anar-hi; Preferim no molestar aquesta bèstia adormida perquè no volem fer front a aquest nivell de malestar, però si volem acabar amb l'aferrament, hem d'entendre'l i això significa seure amb qualsevol incomoditat que surti.

Quan arribem a comprendre aquestes coses, podem trobar-les completament il·lusòries, en aquest cas no cal lluitar contra elles perquè només veure la naturalesa il·lusòria d'alguna cosa és suficient en si mateixa per transcendir-la.

Quan parlem de deixar anar alguna cosa estem parlant d'un acte que no requereix absolutament cap esforç. L'esforç que estem fent no està realment en deixar anar, sinó en mantenir el vincle viu. El vincle en si és l'esforç, així que la pregunta és per què aguantem? Per què tenim por de deixar-nos anar? Quina és la por? Quina és la creença darrere d'aquesta por? 

Sovint tenim por fins i tot de mirar la nostra pròpia por, però què tenim por de descobrir? Ningú mai ens ha ensenyat a gestionar les emocions,no en sabem, no es un lloc familiar i per això ens costa tant. El nostre ego adora la familiaritat, el que es conegut, encara que sigui una merda, però és al que està acostumat i odia els canvis i la incertesa. D’aquí ve tanta resistència.

En lloc de centrar-te en deixar anar, posa la teva atenció en allò a que et resisteixes, centra’t en veure per què t’aferres tant fort. Aporta consciència sense judici, sense resistència ni esforç i sobretot sense vincular-te a cap resultat en particular

L'ombra es absència de llum

Les nostres emocions, pensaments, paraules i accions son les arrels que determinen els fruits, els resultats, la vida que tenim, la vida que co-creem.

Moltes vegades no ens adonem que les arrels que tenim, no donaran mai els fruits que desitgem. Les paraules que dius sense pensar, les accions impulsives, els pensaments que et creuen la ment davant d’una situació determinada, et poden donar moltes pistes de si veus la vida com un lloc d’abundància o un lloc de carència i escassetat.

En aquest episodi et vull comentar alguns punts de diferència per si et poden ajudar com a punt de partida a veure en quina posició estàs.

1. El got mig buit o mig ple. Aquesta frase tan típica resumeix molt be com afrontem diverses situacions. Es tracta de si veus els fracassos com oportunitats o com a coses a evitar. I si ho has intentat i has fracassat, has extret l’aprenentatge de la vivència o simplement t’has quedat amb la idea de que no vols tornar-ho a intentar per por a fracassar de nou?

2. Amb una mentalitat d’abundància veus que hi ha de tot per tothom. Per exemple, que tu guanyis més diners, no fa que un altre persona en guanyi menys. La vida no és un pastís on si agafes un tall, en queden menys pels altres, es un buffet lliure per tothom.

3. Els reptes em fan créixer amb una mentalitat d’abundància. Tinc la curiositat d’aprendre coses noves amb la humilitat de preguntar el que no sé. Amb una mentalitat d’escassetat, creus que o vals o no vals. Òbviament hi haurà coses que et costaran mes que d’altres i potser mai arribes a ser súper bona però el mes important es la constància i sobretot la mentalitat de voler aprendre coses que no saps.

4. El meu potencial es infinit i no està predeterminat. Amb una mentalitat d’abundància, saps que la teva actitud i el teu esforç suposen el pes gran d’allò que aconsegueixes. Amb una mentalitat de carència, creus que o bé vas néixer llesta o tonta, que no ets capaç, que ets massa gran o massa jove, que no serveixes per això. L’actitud ho multiplica tot. Es igual la formació acadèmica, les experiències viscudes o els coneixements que tinguis, si la teva actitud es derrotista i et limita, això es el que obtindràs i així es com veuràs el mon que t’envolta. Recorda que veiem el mon com som, no com és.

5. Amb una mentalitat d’abundància, veus la creativitat en totes les àrees i amb una mentalitat de carència, creus que no ets creativa o que això només es per artistes que han nascut amb talent. Quan som infants, la creativitat flueix per tot el nostre cos i som capaços de pintar animals de colors sorprenents, tenir amics imaginaris, experimentar que estem en una selva o volar en una nau espacial fet amb una capsa de cartró. Per desgràcia, arriba un punt on ens hem cregut que quan ets adult, això de jugar i imaginar s’ha acabat, i bloquegem i sabotegem inconscientment la nostra creativitat innata. La creativitat la lliguem amb la pintura, les arts escèniques, la musica i la dansa però es molt més; és pensar diferent, crear solucions a problemes de maneres sorprenents, trobar la frase adequada per allò que vols dir, crear receptes, construir alguna cosa amb les mans que prèviament hem visualitzat a la nostra ment.

BONUS. Amb una mentalitat d’abundància, veus les infinites possibilitats que t’envolten a cada moment, a cada decisió o saps que MAI t’equivocaràs: o creixes o aprens però mai vas enrere. Amb una mentalitat de carència, la por a triar la opció equivocada et paralitza, creus que la vida es com un examen tipus test on nomes hi ha una sola resposta correcta i que si la cagues, ja l’has cagat per sempre. Si fracasses i has de tornar a començar, mai tornes al punt de partida, mai comences de zero, sempre estàs avançant encara que no t’ho sembli.

La vida te moltes coses meravelloses per oferir i nomes depèn de la teva voluntat d’abraçar tot allò que arriba i de veure més enllà de la il·lusió.

En aquest episodi et vull compartir una reflexió que comparteixo i que és un punt d’inflexió en el camí d’auto coneixement i sobre tot de creixement personal.

Cadascun de nosaltres som individualment responsables del nostre cos físic, això és un fet. Si t’alimentes malament, no fas exercici i no portes una vida saludable, no depèn de la gent de la que t’envoltis. Per molt que passis temps amb gent sana i esportista, si tu no prens acció sobre els teus hàbits, el teu cos no canviarà, no estaràs més en forma.

Doncs de la mateixa manera, tu i només tu ets responsable del teu cos emocional, és a dir, les emocions que sents no tenen res a veure amb la gent que t’envolta.

Sé que a priori això pot sonar estrany i potser fins i tot et molesta perquè penses ‘’no no, son els altres els que fan que jo m’enfadi, em frustri o fins i tot els que em fan feliç’’ però això equivaldria a dir que estàs grassa perquè els altres mengen porqueries.

L’entorn de fora és un reflex del teu interior, i si algú diu o fa alguna cosa que et molesta, és perquè detona alguna ferida teva no sanada.

Potser fins i tot no n’ets conscient que la tens però hi és.

De la mateixa manera, tu no ets responsable de les emocions de l’altre.

En la parella és molt clar, de vegades dipositem la motxilla en l'altre i li adjudiquem la responsabilitat de fer-nos felices i a la inversa.

Tant tu com la teva parella heu de fer feliços individualment, malgrat el que passi. La parella ideal es aquella que no es necessita per res, sinó que vol compartir i créixer conjuntament.

Cadascú fa el seu camí i podem donar suport, tenir compassió, ajudar, donar consells però de cap manera som responsables de com se senti l’altre ni d’estalviar-li cap tram del camí.

Hem d’honrar i respectar el punt on es trobi cadascú i apropiar-nos del que ens correspon únicament.

La teva vida es només responsabilitat teva i de ningú més.

Un dels principis fonamentals de la intel·ligència emocional és que l'emoció és energia i per tant, és informació.

Les emocions contenen dades importants relacionades amb els nostres pensaments, actituds, creences i accions, per la qual cosa ser capaç de llegir les emocions, pròpies i alienes, t’ajudarà a transitar el camí d’una manera més lleugera i serena.

Els camps de la biologia, la psicologia, la neurologia i fins i tot l’antropologia han donat llum sobre com funciona el nostre complex sistema d’emocions.

En primer lloc, el cervell té tres capes de sofisticació:

· El nivell més bàsic és el cervell reptilià que està lligat a la nostra supervivència. Llegeix constantment el nostre entorn per detectar signes de perill i, quan en detecta un, l’amígdala inicia la resposta de la lluita o la fugida. La seva funció es basa en preparar el cos per escapar o enfrontar-se al perill.

· La part mitjana és el cervell límbic, també conegut com el nostre cervell emocional. De nou, la nostra supervivència està lligada a aquesta part perquè hem de poder connectar-nos amb els altres. Aquesta capa s’adapta a categories emocionals àmplies com la felicitat, la tristesa, l’amor i el fàstic.

· La porció externa del cervell és el neocòrtex, que és el nostre cervell pensant, també conegut com el centre executiu on fem anàlisi lògica i presa de decisions. El nostre palet emocional s’expandeix per incloure emocions més matisades i ens permet tenir pensaments sobre les emocions.

La constatació clau és que, quan arrenca el nostre cervell reptilià, literalment apaga les funcions de les altres porcions del cervell, juntament amb molts altres canvis físics per preparar el cos per a la batalla. Això estaria bé si l’amígdala només es disparés quan estiguéssim realment en perill, com durant un accident de cotxe o un robatori.

El tema clau és que la nostra pròpia història personal conforma la nostra amígdala i el que veu com a perill.

Ser intel·ligent emocionalment comença per explorar i honrar les seves emocions i el primer objectiu és identificar-les correctament. No hi ha emocions dolentes, totes es mereixen ser honrades i sentides. Es tracta només de triar el moment i el lloc adequats per a una expressió sana.

Una gran part de l’autocontrol emocional és entendre els desencadenants. Un detonant és el mateix que el botó d'accés ràpid. Normalment se’l descobreix quan de sobte, s’està produint una forta reacció emocional.

La clau aquí és que la teva emoció és més gran del que probablement ho justifica la situació. Et sents enfadada, furiosa, defensiva, espantada, angoixada, estàs jutjant o culpant a un altre o estàs fent autocrítica i colpejant-te. Tot això és senyal que és possible que estiguis patint un desencadenant.

Part de ser intel·ligent emocionalment és saber què et desencadena. Quan ens desprenen els nostres desencadenants, normalment no prenem les millors decisions. 

Els nostres desencadenants són restes d’experiències difícils, físiques o emocionals, que ens van passar en el passat. Quan experimentem una situació similar o una persona que ens recorda, fins i tot inconscientment, a algú que ens fa mal, el nostre cos respon.

El motiu pel qual la nostra reacció emocional és més gran que la que justifica aquesta situació és perquè té connexions amb el nostre passat.

Els desencadenants són les ferides, encara obertes, de les experiències passades i no sanades.

Comprendre els desencadenants és un dels regals més importants que et pots fer com a persona. 

Només quan et permets brillar, dones permís als que t’envolten per fer-ho.

Recordes el moment més vergonyós de la teva vida? pensa en un defecte teu del qual no et sents orgullós o imagina't exposant les teves idees davant una gran audiència. Com et sents en pensar en això? T'exposaries a situacions similars? Compartiries aquestes experiències amb altres persones?

Si les emocions que et vénen són molt semblants a la por, la vergonya, la inseguretat o fins i tot pànic o ansietat, és probable que sigui perquè són situacions en què et sents vulnerable.

Ens sentim així perquè temem el rebuig dels altres i que això ens faci sentir-nos desconnectats de l'altre o del grup.

Si mirem el significat que li donem, moltes vegades tendim a relacionar la paraula vulnerabilitat amb debilitat, perill, inseguretat, sentiments d'incapacitat, vergonya i incomoditat.

Entenem que la vulnerabilitat és el sentiment que ens envolta quan ens hem posat en una situació en què d'alguna manera estem desprotegits, per exemple, quan compartim un aspecte difícil de la nostra vida amb algú o parlem dels nostres sentiments… és realment difícil!

En aquest llibre, la Brené Brown, exposa un concepte diferent sobre la vulnerabilitat i la defineix com “el punt on neixen l'amor, el sentit de pertinença, la valentia, la creativitat, l'empatia i l'alegria . És font d'esperança, empatia, responsabilitat i autenticitat (…) és poder compartir les nostres històries amb aquells que s’han guanyat el dret d'escoltar-les”

Aleshores, lluny de posar-nos en risc de desconnectar amb l'altre, la vulnerabilitat és imprescindible per crear vincles ferms i profunds i sobretot una relació autèntica amb els altres.

El que passa sovint és que en lloc de respectar i apreciar la valentia i l'atreviment que hi ha darrere de la vulnerabilitat, tendim a permetre que la nostra por i la incomoditat es converteixin en crítica i judicis. És per això que comencem a evitar situacions en què ens sentim incòmodes o massa exposats. Però encara que intentem evitar-ho, sentir-nos vulnerables no és una elecció, és una cosa que simplement passa. El que sí que podem triar és com reaccionar davant d'aquestes emocions de manera que la vulnerabilitat ens serveixi de base per connectar amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Brown explica que les persones creem escuts que ens “protegeixen” de les situacions en què ens podem veure o sentir vulnerables. Els escuts els sintetitza en les tres formes mes comunes:

Témer la felicitat: Si alguna cosa es massa maca per ser veritat, tendim a pensar que no pot ser real. Estem en una planificació constant del desastre imminent. Si tot va bé, tenim por que alguna cosa vagi malament i això fa que no gaudim de les experiències i del present perquè estem en un estat ‘a la defensiva’ per quan arribi el pitjor. Com a solució proposa practicar la gratitud a diari. Si estàs esperant que passin coses extraordinàries et perds la felicitat del moment present.

El perfeccionisme: El perfeccionisme no és el mateix que l’esforç per assolir l’excel·lència, no és l'èxit saludable ni el creixement personal. En un episodi anterior et parlava de centrar-te en el procés i no en la perfecció.És autodestructiu i addictiu i a se centra en el pensament primari: si semblo perfecte podré minimitzar els sentiments dolorosos de vergonya, critica i culpa. Com antídot proposa valorar la bellesa de les fissures. La presencia es la medicina per canalitzar-ho. En tot hi ha fissures, es per l’escletxa per on entra la llum.

Anestesia: Vivim en la dualitat, en la polaritat, es així com experimentem i creixem. Si anul·les la foscor també anul·les la llum. Anestesiem el patiment que provoca no sentir-nos prou, suficients ni adequats, sentir que som ‘’menys que’. Proposa establir límits sans i cultivar el teu esperit. El mes important no es el que facis, sinó perquè ho fas

La nostra experiència com a humans es basa en la connexió amb els altres

En l’episodi d’avui et vull parlar d’un concepte que s’utilitza a nivell econòmic però que tots podem fer servir a nivell conscient cada dia: el cost d’oportunitat.

El cost de oportunitat d’alguna cosa és allò a què s’ha de renunciar per a aconseguir-la.

Per exemple, si no disposes de diners per a assistir a un concert i a més a més comprar un CD, quina decisió prenc? No tenir diners per a les dues coses et duu a triar i, per tant, a renunciar a alguna cosa (cost d’oportunitat).

De vegades el cost d’oportunitat d’una acció no es tan evident com sembla. Si et preguntaren quant costa anar al cinema, probablement respondries el que vas pagar l’ultima vegada. És el cost visible. Però el nostre temps disponible (cost no visible) també és un recurs limitat que ha de figurar en el  càlcul. Tant els diners com el temps representen oportunitats perdudes per haver anat al cinema.

En el camp del desenvolupament i creixement personal, quan es produeixen canvis a nivell intern això donar pas a que es presentin noves oportunitats en el nostre entorn extern perquè tot es un mirall, es un reflex.

El punt que et vull comentar en aquest episodi es que només podem mesurar allò que perdem però mai allò que guanyem. En altres paraules, no saps el que hi ha a l’altre banda d’un nou TU.

Els patrons egoics amb els que estàs identificada i que tenien un propòsit quan es van crear durant la teva infància, ara que vas despertant veus que ja no tenen sentit i tu ets l’espai que ho conté tot.

Quan aquests patrons surten a la llum i ets capaç de veure’ls, transcendir-los i deixar-los anar, un nou TU sorgeix. Aquest nou TU es capaç de pensar, dir i fer coses que mai havies experimentat perquè mai havies estàs sense aquest patró que ha mort, sense aquesta part de tu que pensaves que eres tu però que era el teu ego.

L’ego es necessari per experimentar les coses que anem vivint a nivell humà però una cosa es ser conscient d’això des de la connexió amb la teva essència i una altre es creure que tu ets el personatge i deixar que sigui ell qui dirigeixi la festa. 

I com podem tenir fe en que el millor es donarà a cada moment? 

Les expectatives son humanes però aquí el punt de patiment és l’aferrament que tinguis a que una cosa tingui el final que tu has pensat que es el millor. Tot el que passa te un propòsit, unes lliçons que has d’aprendre per recordar l’amor incondicional que JA ETS. L’acceptació del moment present es la manera de fer que les emocions no es suprimeixin ni es rebutgin i puguin passar a través teu, que l’energia flueixi i marxi.

Estàs en el lloc i en moment perfecte a cada pas, no vas tard ni vas avançat, estàs exactament on has d’estar.

Un nou TU esta intentant emergir i perquè reneixi, l’antic TU ha de morir, o millor dit, els patrons amb els quals s’identificava.

Mai has experimentat com pot ser la teva vida sense moltes de les creences que tens ara i que et mantenen en la limitació falsa.

Mai has experimentat com pot ser la teva vida sense rancors, sense retrets, connectada amb el perdó profund d’acceptar i integrar que tots estem fem el millor que sabem amb les eines que tenim a cada moment.

Mai has experimentat com pot ser la teva vida sense els hàbits poc saludables que ara mantens, segurament per anestesiar moltes emocions que ara no vols sentir.

Mai has experimentat com pot ser la teva vida sense un diàleg intern negatiu i auto destructiu cap a tu mateixa, sense dir-te coses com que burra que sóc, jo no soc capaç, jo no serveixo

Mai has experimentat com pot ser la teva vida sent totalment responsable de les teves emocions, honrant-les, veient-les sense jutjar i experimentant-les a través del teu cos.

Mai has experimentat com pot ser la teva vida sense la il·lusió de la separació.

Mai has experimentat com pot ser la teva vida sense sent un nou TU

Quina gran alliberació poder verbalitzar en veu alta NO HO SÉ i estar en pau.

No ho sé - T’obre a rebre amb els braços oberts les infinites possibilitats de la vida, tot allò que la teva ment no es capaç d’imaginar ni el millor dels teus somnis. T’obre a confiar en que la Vida sap més que tu, en que hi ha una força, una energia més gran que tu i que jo que ho coordina tot i que sempre la Vida conspira al teu favor, sempre.

Sóc una ignorant i feliç de ser-ho i acceptar-ho!! No me m’avergonyeixo de reconèixer-ho i acceptar-ho, és més, sento una espècie de serenor i pau interior al adonar-me que és infinit tot el que ignoro, i és poquíssim el que sé o millor dit, el que crec que sé. Com ignorant en moltíssim temes, m’obro a la curiositat d’aprendre cada dia coses noves.

Quan entres a la vida adulta i adquireixes responsabilitats, sovint potser no et permets expressar ni mostrar que no saps què estàs fent amb la teva vida, que simplement vas tirant ‘’aparentment’’ endavant com pots i en realitat estàs en una roda de hàmster donant voltes sense moure’t de lloc. Això et pot portar a reprimir i a suprimir emocions dins del nostre cos. 

Quan acceptes la teva ignorància i que pràcticament no saps res de res, el teu potencial es multiplica perquè moltes de les creences que el limites i que et frenen tenen l’arrel en creure que tenim totes les respostes i ja sabem tot el que hem de saber. Que ja sé de què va això…

L’única manera de superar els obstacles que ens anem trobant pel camí és aprenent, perquè si estem ensopegant amb un tema de forma recurrent és perquè alguna cosa ens queda per aprendre. O moltes vegades, hem de desaprendre per tornar a aprendre una nova manera de fer.

Durant l’etapa educativa de la infància i adolescència,  anem adquirint coneixements, raonaments, creences, valors, coses i situacions amb les que ens sentim identificats i anem creant el nostre personatge, el nostre Ego per poder moure’ns per la vida en aquest pla físic. El que passa es que ens identifiquem tant amb aquest caràcter que ens acabem creient que aquest personatge és  l'únic que som i aquí comença la il·lusió mes gran: la separació.

Deixem de sentir la unitat de la consciència que ho engloba tot, l’energia creadora de la vida, de cada cèl·lula que compon aquest univers infinit del qual tots en formen part perquè la consciència és indivisible. Al creure que som aquest Ego i la seva historia, sorgeix una resistència a abraçar la ignorància.

Quan arribes a l’acceptació profunda de que som uns ignorants, i integres que ets molt més que l’Ego que has anat creant durant molts anys, la teva consciencia es desperta.

És primordial dedicar temps a conèixer-te, estar disposada a qüestionar TOT el que creus que saps o tot el que creus que és cert. La majoria de les creences que tenim son apreses, son com programes instal·lats a la teva ment des de fa tants anys que ja els has integrat com certeses perquè el teu passat t’ho confirma, ho valida. 

El creixement comença quan estem disposats a acceptar que constantment estem passant de la saviesa a la mes absoluta ignorància. No pots controlar el caos ni la incertesa, forma part de l’experiència de viure, però si que pots aprendre i entrenar en millorar la destresa per surfejar cada escenari com es presenti.

Acceptant el present, sentint el teu cos. Aquí i ara. És un lloc on sempre tens accés.

L’ego sempre vol tenir raó, es la base de la seva supervivència. El teu Ser vol ser feliç vivint experiències.

Vols tenir raó o ser feliç?

El significat que li donem a les coses que ens passen determina com veiem el món. El mateix passa amb les paraules que fem servir, tenen un gran poder sobre com co-creem la realitat que veiem des del nostre prisma.

L'impacte de qualsevol situació depèn del significat personal que li atorguis.... Per tant, les mateixes situacions poden ser viscudes com a diferents realitats per diferents persones.

Hi ha tantes realitats com persones al món, tot es subjectiu segons la persona que experimenta la circumstancia o fet. En el cas del concret del lèxic, és a dir, el conjunt de paraules que conformen un idioma, potser pots adonar-te que el significat que li dones a les paraules que fas servir és aprés i pots començar a plantejar-te si li estàs donant un significat que et limita o un significat que t’expandeix.

Pots pensar que tots parlem la mateixa llengua i ens entenem però el significat que li dones, la connotació que tens adherida a aquella paraula potser es totalment personal per tu.

Per exemple, potser per tu ambició te un significat ‘negatiu’ perquè la confons i l’associes a cobdícia, avarícia o poder mal empleat. En canvi l'ambició es una virtut molt saludable quan promou l'acció i el desenvolupament de projectes. Una persona que és ambiciosa pretén aconseguir una cosa que actualment no té, per tant, vol millorar, créixer o progressar. L'ambició funciona com un motor que convida a abandonar el conformisme i la mediocritat.

Un altre exemple pot ser la humilitat o la modèstia. La humilitat és una virtut humana que implica conèixer i acceptar les pròpies debilitats i qualitats i obrar en conseqüència. D’altra banda l'apreciació de la modèstia està molt estesa com una qualitat positiva. D'alguna manera ens instrueixen que el valor dels nostres actes només és tal quan són els altres els que ho descobreixen. La “modèstia” acaba convertint-se en una seriosa limitació per a l'autoestima. De vegades creixem sentint que és dolent valorar, expressar i compartir els nostres èxits. Reprimim les nostres virtuts o els restem importància, ja que així som percebudes com a persones bones. Però aquesta actitud té un calat profund en la nostra pròpia percepció de nosaltres mateixos, aquí comença una de les trampes mortals: creure que la valoració i acceptació externa es la que et determina si ets o no digna d’amor.

Per gaudir d’una bona autoestima necessitem conèixer i reconèixer els nostres talents. Necessitem donar-los valor i sentir-nos satisfets. Els diferencia clau entre humilitat i modèstia és que mentre la modèstia és simplement una postura moderada que abracem, la humilitat va més enllà. És una virtut que permet a l'individu mirar-se a si mateix i acceptar-ne les limitacions i els defectes. La humilitat es una mirada cap a l’interior mentre que la modèstia es una mirada a l’exterior per tal de ser percebut d’una manera determinada.

Si revisem el refranero popular, la cosa es molt més obvia..."piensa mal y acertarás"  “Quién bien te quiere te hará llorar” "más vale malo conocido que bueno por conocer"

En aquest episodi intento que paris en alguns moments del dia i observis quins significats dones a les paraules que fas servir, sobretot les que utilitzes de ferma més habitual i també aquelles a la que els hi atribueixes connotacions negatives.

Pren consciencia de que el significat que li dones a les paraules i a les situacions, son apreses, no vas néixer amb aquestes etiquetes sobre el que es bo o dolent, positiu o negatiu, socialment acceptable o no...tot es aprés en base al que et van ensenyar, el que vas veure i escoltar i el que has anat vivint fins avui. Pots aprendre de les coses viscudes i triar donar-li un nou significat a tot el que visquis a partir d’ara. 

La vida és com és, i nosaltres la interpretem de manera lliure. 

Hola, torno a ser aquí!!! amb moltes ganes de compartir tot el que he anat vivint i descobrint durant aquest últim mes i poc on he estat més a la cova, hivernant d'alguna manera.

Com a conseqüència d'això tinc molt material per compartir-te en els propers episodis.

Com a primera novetat volia dir-te que a partir de Ja, hi hauran dos episodis a la setmana, un dijous com sempre, i l'altre dilluns per tant dilluns que ve en tindràs un altre penjat

Com a segona novetat et volia dir que aquest podcast va néixer d'una crida interna a compartir i a donar  inspiració a aquelles persones que estan en el camí d'auto-coneixement, auto-creixement i auto-desenvolupament. És un camí particular i molt singular per cadascú de nosaltres per tant, si estàs buscant algú que et digui el paso-a-paso per estar bé, no el trobaràs. 

L'únic camí és de dins cap a fora  i només tu pots caminar-lo. 

Aquesta plataforma vull que sigui un punt d'inspiració i sobretot de suport, perquè sàpigues que no estàs sol ni sola, que som molts que estem aquí i que si et sents perduda i no saps que et passa, et puguis sentir acompanyada. Sempre des del respecte pel teu moment personal

També et vull comentar que aquest podcast vull que serveixi com a altaveu a persones que vulguin dir la seva, compartir la seva pròpia experiència per si pot ajudar i inspirar algú, junts sempre tot es millor. 

Som llum i som amor i hem vingut a experimentar, a servir i a gaudir. Sobretot a gaudir i a passar-ho bé i per això també em donaré el permís per afegir unes dosis més d'humor perquè es una gran medicina.

Ens trobem dilluns al proper episodi, una abraçada ben forta! 

Em dono el permís per sentir el dolor

Em dono el permís per sentir la incomoditat que em crema per dins

Em dono el permís per estar malament i no córrer a anestesiar-me per no sentir.

Em dono el permís per plorar sense tenir un motiu que li agradi al meu ego i que ho justifiqui

Em dono el permís per estar on estic ara mateix i sentir que es perfecte.

Em dono el permís per escoltar-me i deixar espai perquè tot el que ha de caure, caigui.

Em dono el permís per ser l’espai d’amor que sóc i deixar que l’emoció surti per ser vista i abraçada

Em dono el permís per ser valuosa sense necessitat de fer res per demostrar-ho

Em dono el permís per experimentar cada emoció que em supura, sense jutjar-la

Em dono el permís per veure com les histories a les que m’aferrava van morint una darrera de l’altra com fitxes de domino que van caient

Em dono el permís de que aflori el meu autèntic JO

Em dono el permís de deixar de trobar una sortida

M’he adonat que la major part de meva vida me l’he passat recordant el passat, torturant-me pel que va ser, sentint-me culpable per les coses que van anar malament o en l’esperança d’una cosa bona que vindrà en el futur, com si estigues caminant per arribar a un lloc maco que encara no veig però que ser que està allà, on tots els meus problemes acabaran.

M’he adonat que molta gent viu així, que hem normalitzat entre tots viure d’aquesta manera, fora de l’únic que existeix, l’ara.

Segur que tu també tens la teva pròpia manera de fugir de l’ara, de la incomoditat de les emocions que no agraden. Entre tots hem normalitzat que sentir-se malament es una cosa dolenta que cal silenciar.

Que fàcil és oi? Entre tots hem fet que sigui molt fàcil i sobretot ràpid, fugir del que incomoda.

Quan va arribar aquesta pandèmia va ser un cop molt dur pel nostre ego. D’un dia per l’altre, ja no era tan fàcil agafar la sortida coneguda i familiar per pal·liar i silenciar el dolor: anar al bar, sortir de festa, anar a sales de joc, al gimnàs.

Els nostres traumes, pors i ferides més amagades van començar a fer-se presents i visibles.

Avui, encara que amb restriccions, tornen a estar disponibles moltes de escapatòries ràpides que ens fan sentir-nos ‘’bé’’ però cada cop dura menys aquesta falsa sensació de benestar. És palpable, cada cop és més curta aquesta ‘felicitat’ momentània.

Cada cop l’energia de la terra s’expandeix i ens demana més i més que mirem a dins i deixem anar tot allò que ja no ens serveix. A un nivell superficial podem deixar anar situacions, coses o relacions però a un nivell més autèntic i profund, hem de deixar anar patrons d’escapament, addiccions per anestesiar el dolor, creences que ens limiten i les falses històries amb les que ens hem definit.

Sento que cada cop és més evident per tots que la vida és un mirall que ens posa al davant allò que necessitem mirar a dins. La nostra essència real està cridant fort per sortir i l’habilitat que hem utilitzat en el passat per culpar a les circumstàncies externes del nostre malestar s’està col·lapsant.

És molt més obvi ara que abans i això anirà a més durant els propers mesos perquè culpabilitzes algú del teu malestar i si no has fet la feina de mirar la ferida que tens a dins, canvies les circumstàncies i de nou, pam! La història es repeteix i cada vegada, la vida et puja el volum perquè t'assabentis.

Quan entra la llum per il·luminar una habitació fosca, pots tancar els ulls i fer veure que encara estàs a la foscor, perquè es un lloc familiar i conegut però no pots estar així molt de temps. Inevitablement arriba un moment que has de mirar tot allò que no t’agrada. Ara és hora de deixar morir aquests patrons perquè surti el teu JO real. 

El dolor passa perquè aquests patrons de pensament i comportament han de morir. Dóna’t el permís per estar present i sentir

Qui sóc?

La resposta automàtica que pots donar es començar pel nom, quants anys tens, després la professió, l’estat civil, si tens fills o no, on vius, si ets alta/baixa, la teva nacionalitat...i així anar descrivint tot el que creus que ets TU.

Segons Ekhart Tolle, això és la identitat de la forma, és a dir, la idea de que JO sóc el meu cos i les meves circumstancies.

Durant les últims 22 mesos, moltíssimes coses han canviat i la vida de molta gent s’ha capgirat 180º. Què passa llavors? Qui sóc sense la meva feina, la meva família, la meva casa, el meu compte corrent, la meva professió?? Segueixo aquí oi? No he desaparegut, llavors TU no ets el teu cos i la teva ment.

Quan totes les etiquetes que et definien cauen, és normal sentir-se que ja no saps qui ets? Pensaves que ho tenies tot clar i tot lligat i ara...ara què? Ara toca despertar.

Moltes de les coses externes que et donaven la sensació de control i seguretat, s’han esvaït. Per l’ego es dolorós es clar, abans d’aquests gairebé 2 anys era molt més fàcil aconseguir anestesiar o no mirar cap endins però a nivell espiritual, ha estat un regal.

Un regal de la vida, que amb el seu infinit amor ens treu tot el que ens obstaculitza el nostre creixement i evolució.

Els obstacles són desviaments en la direcció correcta.

Quan comences a veure la nostra vida a través de les lents de direcció en comptes de ser víctima del que passa al món, veus i sobretot experimentes les vivències d’una manera totalment diferent.

A través del prisma de les infinites possibilitats, creixem, sanem i canviem i veiem que estem totalment guiats per una energia que es la que tot ho crea i que es molt més gran que el nostre petit personatge que esta estancats dins dels pensaments egoics.

Els obstacles són oportunitats. 

Tot es energia, t’ho creguis o no, es així. Esta demostrat científicament des de fa dècades, un arbre, una pedra, el vent, l’ordinador que fas servir, la roba...tot, si ho mires amb un microscopi, veuràs que esta format d’àtoms i molècules igual que tot el teu cos i a més, a dins de cada partícula subatòmica, tot es buit. No hi ha res, tot es informació, energia.

Tot està connectat i és la teva ment, únicament la teva ment, la que et fa pensar que estàs separada, és la que dirigeix l’espectacle del nostre ego. La que et fa pensar que tu només ets el teu cos i les teves circumstancies, el que pots percebre a través dels teus cinc sentits. Però ja hem vist que si les teves circumstancies es capgiren, tu encara estàs aquí...per tant...és un patró de pensament, una creença que només està al teu cap.

La meditació es una eina fantàstica per ser l’observadora de tot el show. T’asseus a la butaca del cinema i veus les imatges passar i passar, sense enganxar-te. La segona part de la meditació és fer la feina de crear espai perquè aflorin les emocions que estan a dins, sentint que TU ets l’espai que ho conté tot.

Des de que comencem a tenir memòria, comencem a formar associacions sobre com rebre amor. Creixem en entorns on l’amor es condicionat. comencem formar creences sobre com es el món des de les nostres vivències i també comencem a tenir traumes que no som capaços de gestionar i que el nostre inconscient emmagatzema i només quan estem preparats per sanar-ho els treu.

Ara, l’energia de la terra, amb la seva sacsejada, fa que tot el que estava enquistat, enganxat i amagat surti més fàcilment a la llum, que ho puguis veure i sentir perquè ho puguis sanar i per tant créixer i evolucionar. Durant els propers mesos veurem caure moltes més estructures antigues que ens mantenien en un estat hipnòtic perquè un món nou esta emergent i el dolor i el patiment que veiem arreu és la por, la foscor, l’ombra que ha de ser vista perquè hi ha tanta llum ara mateix a la terra que es inevitable que es dissolguin. 

Molta gent fa una llista de propòsits de fites i objectius que vol aconseguir durant l’any entrant i la intenció està enfocada a crear una nova realitat. Això en conjunt fa que l’energia vibracional del planeta sigui mes alta aquests dies i per tant m’ajuda a sentir-me en sintonia amb la veu de la meva intuïció, la saviesa interior.

Les darreres setmanes he sentit la crida interna de parar i d’integrar més profund tots els aprenentatges que he fet fins ara. Integrar més profundament les coses que t’he anat compartint fins ara i sobretot PARAR DE FER i viure més des del SER.

M’he adonat que com més en SER he estat, més i més crida el meu ego em diu coses com ‘que fas aquí asseguda, parada sense fer res?’ i com més el veig des de l’observadora, mes sento totes les emocions reprimides que volen sortir i que no han tingut espai fins ara.

Des de petita aprens a rebre amor condicionat: si et portes bé – premi, si fas els deures – premi, si estàs quieta i callada – premi, si t’ho menges tot – premi, si treus bones notes – premi...els meus pares al igual que els teus o qualsevol persona que et cries, t’han ensenyat i t’han estimat des del que ells havien aprés, el millor que han sabut amb les eines i nivell de consciencia que tenien.

D’adulta he hagut d’assumir la responsabilitat de que la meva vida es com jo vull que sigui, i no com m’han ensenyat i sobretot a deixar de ser una víctima de les circumstancies, culpant als altres. He hagut de desaprendre i segueixo cada dia, per aprendre de nou a estimar-me incondicionalment, desfent-me de totes les creences que em limiten i em fan creure que no soc capaç de crear la vida que vull, que no soc mereixedora d’amor pel sol fet de SER i que no soc valuosa si no faig alguna cosa que ho demostri.

Durant aquestes darreres setmanes de silenci he pogut observar amb més claredat els mecanismes i patrons adquirits i apresos per evitar sentir la incomoditat de les emocions reprimides. Tots aprenem des de petits alguns mecanismes i vies d’escapatòria per evitar el dolor i alhora sentir-nos connectats a la nostra infància, al que és familiar i conegut.

Hi ha moments en la nostra vida, especialment durant la infància, on ens passen coses que ens provoquen una ferida emocional que en aquell precís moment no podem gestionar, i s’emmagatzema en un racó del nostre inconscient esperant el moment en que estem preparats per sentir-la i sanar. 

Els darrers dos anys han estat un escalfament per l’intens entrenament que viurem tots com a humanitat la 2022. Cada cop serà mes i mes difícil i dolorós ignorar les ferides que tots duem a dins, serà mes i mes difícil i dolorós defugir d’una mirada al interior amb addiccions passatgeres i mecanismes de defensa per anestesiar la incomoditat.

Durant el 2022, multitud de persones es veuran forçades si o si a encarar la realitat. Et veuràs obligada a enfrontar-te, a mirar, a reconèixer i a resoldre aquelles coses que has estat evitant o aquelles que simplement no has prestat atenció. El tema principal d’aquest nou any serà la crida a la SIMPLICITAT. Simplificar és eliminar allò que no és essencial per tal de posar focus, temps, energia i acció en les coses que realment son IMPORTANTS I VALUOSES PER TU.

El primer pas es revisar i avaluar les prioritats actuals i estar present amb TU per sentir què es el que realment és genuïnament important i valuós PER TU. La honestedat amb tu mateixa es la clau per tal de donar les passes conscients cap a la nova direcció. 

La terra ens demana que despertem perquè un mon nou està sorgint i aquest any s’han acabat les mitges tintes: o tries màgia amb el canvi des de l’interior o tries caos absolut des de la inconsciència.

Silenci. És una paraula a la qual ens hem desacostumat...cotxes, gent, trucades de telèfon, missatges, la tele, la radio...és constant durant tot el dia el soroll que ens envolta.

El silenci sovint es veu com una cosa incòmoda o que cal evitar omplin amb paraules i opinions que només contribueixen al soroll.

Tanmateix, les idees més creatives que es defineixen i s'executen, sorgeixen quan donem espai al silenci durant un període de temps.

el silenci en realitat té molts beneficis: Et pot ajudar a que t’enfoquis més en allò que importa; et permet meditar i frenar l'ansietat i l'estrès; obre l'element creatiu; alleuja el soroll constant i restableix un estat de pau necessari per funcionar amb eficàcia; ens recorda que el món funcionaria sense nosaltres, tot es temporal i ens permet que la veu de la nostra saviesa interior es faci més forta

El veritable poder del silenci s'amaga al fons de cadascú de nosaltres.

Està relacionat principalment amb la capacitat de reconèixer la situació en què ens trobem i és crucial per a la nostra millora personal. La capacitat de callar val or. Per què?

En primer lloc, és educat callar quan algú parla. No vols interrompre ningú. Practicar el silenci et permetrà explorar realment en què consisteix escoltar, una escolta activa, i no ho pots fer amb una ment sorollosa.

Si et trobes en una situació difícil, és millor parar un moment i pensar en la possible sortida. Estar en silenci t’aporta un avantatge enorme i ets capaç de veure amb més claredat la millor manera de resoldre el problema o repte que tens al davant.

És millor romandre en silenci que parlar de coses sobre les quals no estàs qualificat. Per davant dels nostres nassos ens passen moltes informacions útils sense adonar-nos-en, perquè estàvem parlant en el moment que van arribar.

Gaudir del poder del silenci és un art. Pensa abans de parlar, escolta més i gaudeix del moment. La vida ens pot posar a prova de moltes maneres diferents i estem aquí per reaccionar a aquestes proves de la manera adequada. El poder del silenci ens dóna la força per mantenir l'ordre a les nostres vides i definitivament l'hauríem d'utilitzar. 

Si el silenci fos més estimat, tindríem una població més feliç i més sana. Som un tot, no només d’aliment es nodreix el nostre cos, també de la informació que deixem entrar, de la gent amb la que passem mes temps i de les converses que tenim. 

Les pauses tranquil·les al llarg del dia et poden ajudar a calmar la ment i a connectar em el teu interior, escoltant la teva intuïció d’una manera més oberta.

El silenci no es tracta només de l'absència de soroll, sinó d'aconseguir que tu mateixa afluixis la marxa per entrar en contacte amb el silenci interior.

El silenci interior és harmonitzar-te amb el teu Ser i vibrar amb allò que no té forma, on no hi ha temps, la font d'on sorgeix tot el que existeix en el món material, i que es pots anomenar consciència pura, el buit, amor incondicional, Déu, com tu vulguis, tot és el mateix. Potser t’ajuda posar el focus únicament a l'aire que entra i surt per les fosses nassals mentre respires lentament. 

Si el silenci és una cosa que poques vegades aconsegueixes o fins i tot ho t’incomoda, inclina't per activitats que t'ajudin a practicar-lo: Prova una classe de ioga. Escolta els sons de la natura. Condueix amb la ràdio apagada. Seu a la terrassa, al balcó o en un banc al parc i gaudeix de la tranquil·litat i la quietud. Una biblioteca pública, un museu, una galeria o algun altre lloc on predomina el silenci pot resultar un oasi al mig de la ciutat. Quan vagis al llit, deixa que el silenci t'ajudi a passejar pels records feliços o enumera mentalment pel que estàs agraïda a la teva vida ara.

Com sempre t’animo, passa a l’acció: Tria fer del silenci una part de la teva vida. Hi ha moments en què el silenci pot parlar més fort que les paraules

Vivim en una cultura basada en la por, que s'obsessiona a intentar controlar la vida. Tenim por de la incertesa, o més aviat, de la història que ens expliquem sobre la situació incerta, així que estem constantment anticipant tot el que pugui sortir malament i fent tot el que estigui al nostre poder per protegir-nos d'un desastre inevitable.

A la nostra vida diària, tan ocupada fent malabars entre la carrera, la família, els amics i les rutines obligatòries, ens veiem moltes vegades funcionant en pilot automàtic.

Podem passar dies, setmanes, mesos i fins i tot anys sense comprovar-ho amb la nostra intuïció. No ens adonem que ens falta la connexió interna amb nosaltres mateixos, la connexió amb la nostra intuïció, la nostra saviesa interior que ja tenim des del dia que vam néixer.

És allà amb una veu molt silenciosa, bloquejada per la intensitat del soroll extern. Podem trobar la nostra intuïció si ens donem el permís per donar-li l’espai per escoltar-la.

Quan tenim una gran pregunta o una decisió important per prendre, molts de nosaltres busquem les respostes fora.

La veritat és que com més desenvolupem l'autèntica connexió amb la nostra intuïció, que al cap i a la fi és el llenguatge de la nostra ànima, millor ens tornem a prendre decisions des del nostre jo superior, en lloc de l'ego. L'ego farà tots els intents de convèncer-nos que estem bojos i que estem perdent el temps, la qual cosa ens farà dubtar de nosaltres mateixos, no creure en nosaltres i, en definitiva, ens farà sentir dubtes i por. 

La intuïció es un coneixement més gran, un coneixement més enllà de la intel·ligència, contrari al nostre pensament racional. És l'estat últim de la humanitat, així com els animals confien en el seu instint, els humans tenim intuïció.

Desenvolupar una connexió forta amb la vostra intuïció és tot un repte, sobretot si us heu passat tota la vida sense escoltar-la o directament no confiant en les vostres pròpies habilitats. La veu del teu cap que crea la baixa autoestima, la poca confiança, el dubte, la culpa o el judici, ha anat ofegant la teva intuïció. La intuïció hi és, sorgeix dels nostres sentiments i coneixements, pren una forma present en les nostres relacions. Presta-hi més atenció i es farà més forta.

En convidar la intuïció a la teva vida quotidiana, trobarà la manera de presentar-te davant tu, en els teus somnis, visions, sensacions, signes, música, emocions. La intuïció trobarà una manera de cridar la teva atenció. 

T'adonaràs que la realitat més profunda és aquest moment, i nosaltres creem la realitat a cada moment. La intuïció que tens és real i et convida a una nova perspectiva.

Tots estem equipats des de que naixem amb una intuïció que és potent, fiable i impecable en sintonia amb el nostre veritable camí. Algunes maneres de pujar el volum d'aquesta veu interior:

1. Passar temps en silenci t'ajudarà a escoltar i interpretar els missatges interns.

2. Comença a notar tot el que puguis amb els teus cinc sentits convencionals i augmentarà la sensibilitat al sisè sentit.

3. Participar en activitats amb imaginació i creatives calma la ment cognitiva i permet que la teva intuïció parli.

4. Posa a prova els teus pressentiments, escriu les teves intuïcions i comprova-les més tard. Mira amb quina freqüència tenies raó.

5. La teva intuïció et parla a través del teu cos, i com més cultives la consciència somàtica, més sensible et tornes. Si tens una sensació física incòmoda quan estàs intentant prendre una decisió, presta atenció

6. Sent més, pensa menys. La ment pensa, sempre xerrant com una boja. La intuïció, en canvi, se sent. 

7. La ment pot allunyar-te de la teva integritat, la teva intuïció mai no ho farà.

8. Exercicis de respiració: tècnica 4-7-8 per calmar el cos

9. Preguntes directes per rebre respostes mes clares

10. Passa a l'acció quan rebis la resposta

Son les bases sobre les quals fem el nostre dia a dia i també son les creences sobre les que vivim i veiem el món des de la nostra perspectiva individual.

Els valors són conceptes abstractes que es manifesten en qualitats i actituds que desenvolupem per tal de viure en comunitat i relacionar-nos.

Són una guia per indicar-nos la direcció que seguim per viure la nostra pròpia vida.

Ens proporcionen una pauta per formular fites i propòsits personals o col·lectius. Són creences fonamentals que ens ajuden a preferir, apreciar i triar unes coses en comptes d'altres, o un comportament en comptes d'un altre.

Llibertat, honestedat, respecte, salut, amor, paciència, empatia, gratitud, alegria, independència… Són una petita mostra del que entenem per valors.

És molt important a l’hora de fer eleccions saber quins valors tens per poder anar per la vida amb coherència: pensar, dir i fer en la mateixa direcció.

El teu sistema de creences i valors és exclusivament personali mitjançant aquest sistema donem significat i coherència al teu món..

En el camí de l’auto coneixement i el creixement personal hi ha un punt clau on et qüestiones les creences per les quals t’has regit fins ara i aquest inici fa por, i pots sentir que desestabilitza tot el teu sistema i el nostre món.

Què dona significat a la meva vida? Què és imprescindible per MI viure en una relació amorosa, en una amistat, a la feina, , i fins i tot a casa meva? Quins son els valors sobre els quals vull avançar i predicar amb l’exemple?

No son preguntes fàcils de respondre i cal molta honestedat amb tu mateixa per contestar amb franquesa.

L’escala de valors pot canviar a mesura que la teva vida canvia òbviament però potser observes que hi ha uns valors que son primordials per tu i que potser canvien d’ordre però sempre hi son.

En aquest episodi vull anar un pas més enllà d’anomenar-te una llista de valors generals que se suposa que hauríem de compartir els humans i m’agradaria que fessis una reflexió profunda i honesta per sentir si combregues amb el que dius.

Els valors es tradueixen en pensaments, conceptes o idees, però el que més apreciem és el comportament, és a dir, allò que fan les persones, ja que assumir una conducta basada en valors és, en realitat, una decisió.

Avui en dia podem observar com es sobreposen els valors materials i la necessitat de “tenir” davant els valors humans i la importància del “ser”.

Tenim la capacitat de reflexionar sobre les nostres creences i valors, ja que aquí és on hi ha gran part de la nostra essència com a humans.

Treballar des de les creences i valors no és gens fàcil, però sí l'única manera d’avançar realment cap a un veritable auto coneixement i canvi intern profund que es pugui veure reflectit en el teu exterior posteriorment.

Tot canvi sempre va de dins cap a fora, mai a la inversa. Quan TU canvies, tot canvia. Paraula

El desafiament per a cadascun de nosaltres, jo la primera, és el de ser conseqüents amb els valors que prediquem en el dia a dia, en les petites coses quotidianes doncs és on es construeixen i demostren els valors i principis definint la nostra identitat com a persones.

Moltes vegades anem darrere d'una felicitat, que només s'aconsegueix sent conseqüent amb els mateixos valors que prediquem.

L'aplicació de principis o valors costa. Siguem, doncs, conscients d'aquest cost i aquest esforç que és el que ens fa millors persones, ens dóna sentit i millora la societat

Estem d’acord sobre la importància de tenir valors i el que vull puntualitzar és que la major importància ve quan som coherents amb ells

El dia a dia t’ofereix una infinitat d'oportunitats de posar-ho en pràctica, aprofita-ho!!

La clau per està plena d’energia, ser mes productiva, tenir més empatia, ser més receptiva, tenir mes paciència, estar mes contenta, mes alegre i ser capaç de donar el millor de tu és DORMIR

Si, ja veus, que complicat de vegades ho fem tot quan creiem que necessitem formules complexes per tenir-ho tot

Doncs resulta que ho tenim tot ARA i per veure-ho amb mes claredat encara, el mes important es dormir BE

Sovint li donem poc valor a les coses mes importants i dormir es una d’elles.

Avui parlaré de la importància del son i d’alguns beneficis científics del son per a la salut.

També acabaré amb alguns consells provats per dormir que us asseguraran que descanseu tota la nit i que n'obtingueu la quantitat adequada.

1. No dormir prou està relacionat amb el greix. Quan dormim, la temperatura corporal baixa i això genera que el cos cremi més greix, ja que el son condiciona la temperatura de la pell i influeix en la circulació de la dermis i del teixit adipós subcutani.

2. Dormir bé Millora el teu sistema immunitari Un altre benefici per a la salut del son és ajudar-te a lluitar contra la malaltia.

3. El somni ajuda a millorar l'aprenentatge. El nostre cervell està mes receptiu a analitzar informació nova i processar-la

4. El son redueix el risc de desenvolupar depressió estimat que el 90% dels pacients amb depressió també pateixen alguns d'apnea del son.

5. Les persones que dormen més de manera natural mengen menys. Quan no dorms prou, les fluctuacions de les hormones provoquen més desitjos i un pitjor control de la gana

7. El son ens ajuda a empatitzar amb els altres. Un altre benefici estrany per a la salut del son és una millor comprensió dels senyals socials.

8. El son millora el rendiment esportiu. Un millor descans nocturn millora els temps de reacció, la velocitat i la precisió dels jugadors així com la coordinació

T’indico alguns consells per dormir que estan a l’abast de tothom:

#1. Dorm en una habitació el mes fosca possible. La melatonina, també coneguda com l'hormona del son, s'aixeca quan el sol es pon per indicar al nostre cos que és hora de descansar. El problema és que els llums no naturals confonen aquesta hormona i l'enganyen fent-la pensar que encara és de dia. Feu un apagat complet de la vostra habitació i notareu una GRAN diferència tant en la qualitat del son

#2. Tingueu una rutina Els humans som criatures habituals i crear una rutina sistemàtica millorarà el son. 

#3. Utilitzeu el vostre llit per a res més que dormir i, ocasionalment... activitat física.

#4. Utilitzeu un coixí entre o sota les cames per mantenir l'alineació de l'esquena i millorar la postura al llarg del temps

#5. Si et sents neguitosa o nerviosa abans d’anar a dormir, col·loca un bol de vidre o fang amb aigua i sal sota el llit o a la tauleta de nit per tal que la densitat energètica que encara portes a sobre o l’habitació mateixa tingui sigui absorbida durant la nit

#6. Si ets de les que et costa agafar el son, quan estiguis estirada al llit, repassa el teu dia des de la nit fins al mati, és a dir, recordant que has fet abans d’estar al llit, abans d’això i així anar tirant enrere fins al inici del dia. Aquest exercici serveix molt per prendre consciencia de si ha estat un dia que ha valgut la pena i si no es així, prendre acció per canviar el que no t’agrada.

Pensa que ningú te garanties d’estar viu al dia següent per tant fes que cada dia compti, sigui especial pel sol fet d’estar viva i gaudeix de TOT el que la vida t’ofereix. Un altre punt important es que quan dormim es quan el nostre ego està apagat i només està present el nostre inconscient.

Això al nostre ego no li agrada gens i per això vol sortir de festa tota la nit, o allargar la nit veient un episodi més...Podem sanar moltes coses dormint veient les situacions des d’una altre perspectiva al dia següent. Com màgia podriem dir

Es normal pensar que som humans de pensament lliure i que la majoria de vegades actuem de manera racional i intencionada. Malgrat aquesta reflexió lògica i racional, a l’hora de prendre decisions, la part emocional juga un fort paper, crucial diria.

Molt resumit, tots tenim dos motivadors principals a la vida: el dolor i el plaer

Essencialment, allunyar-se del dolor implica que fer alguna cosa concreta serà menys dolorós que no fer-ho. Per exemple, si tenies sobrepès a una edat primerenca i et van assetjar a l'escola i et vas sentir humiliat, podries convertir-te en un addicte al gimnàs a la teva vida adulta perquè va ser una de les coses més doloroses que vas experimentar i no vols sentir-ho de nou. Així que no fer exercici i no estar tan en forma com sigui possible pot significar que tornis a caure en el parany del que et va passar quan era un nen. El dolor o el record del dolor t'està impulsant a fer alguna cosa.

El segon motivador principal és el plaer, és a dir, fer alguna cosa dona més plaer que no fer-ho en absolut. Per exemple, vols veure els teus amics el cap de setmana perquè és molt més divertit i distret fer-ho que quedar-te a casa i netejar.

Tots dos motivadors principals són molt diferents, però tenen alguna cosa bàsica en comú: tots dos tenen un fort component d'aferrament emocional.

Quan es tracta d'estalviar diners, per exemple, per a la majoria de la gent, el segon motivador principal és el que impulsa la part emocional perquè gastar els diners ara mateix per obtenir plaer és més atractiu que estalviar-los i retardar la gratificació.

Si multipliques això amb tots els teus amics que van al bar i es diverteixen o comprant l'última joguina que sigui de moda avui dia... sents una pressió addicional per ser com ells perquè ets el reflex del teu entorn.

La gratificació endarrerida o gratificació diferida és la resistència a la temptació d’un plaer immediat amb l’esperança d’obtenir una recompensa més valuosa i duradora a llarg termini

Quan es tracta de creixement i desenvolupament personal, passa una cosa semblant. És molt més atractiu deixar-se impulsar pel plaer de les coses externes per adormir els teus sentits en lloc de quedar-te amb el teu malestar i veure-ho i estimar-lo.

Acostumem a fugir tan ràpid com podem del caos, sobretot si tenim una manera fàcil d'escapar i "oblidar-nos dels problemes" encara que només sigui durant unes hores.

Si ningú al teu entorn prioritza el seu creixement personal ni convertir-se en la seva millor versió, és fàcil entendre per què tampoc no ho estàs fent tu.

El teu principal motivador és evitar el dolor.

En aquest cas el dolor està íntimament associat a la por: por a preguntes incòmodes, por a sentir-te rebutjat per les teves noves inquietuds, por a sentir-te sol, por a no pertànyer més al grup, por d’escoltar el que el teu cos et vol dir, por d’escoltar la teva intuïció mes que els consells de la gent que t’envolta, por a no complir amb les expectatives que els altres tenen de tu...

La bona noticia és que pots entrenar la teva capacitat per endarrerir la gratificació immediata, de la mateixa manera que pots entrenar els teus músculs al gimnàs. Una i altra vegada fins que el teu cervell digui: 1) sí, val la pena esperar i 2) sí, tinc la capacitat per fer-ho. 

1. Comença increïblement petit. Fes el teu nou hàbit tan fàcil que no pots dir que no. 

2. Millora aquest hàbit, en un 1%. Torna-ho a fer demà. El progrés incremental et permet generar confiança

3. Determina una franja de temps que sigui assolible i realista per tu, ni massa curta ni massa llarga

4. Comença AVUI

Hi ha una popular frase que diu que La veritat ens farà lliures, i jo crec que és tan certa com que el Perdó encara et fa més lliure.

Si ja fa uns quants anys que estàs per aquí vivint, segur que has experimentat situacions on t’has sentit ferida, traïda o enganyada per algú que era important per la teva vida. També es possible que hagis estat tu qui ha ferit, traït o enganyat i te’n penedeixis.

Com ens costa oi? com perdonar i seguir endavant?

Una pregunta encara més important, al menys per mi i la meva pròpia experiència personal es, com perdonar-me a mi mateixa per les coses que he fet i me’n penedeixo? Com perdonar-me i estar en pau amb mi mateixa?

Perdonar es una acció vital per créixer i ser lliure.

El perdó es defineix sovint com una decisió deliberada de deixar anar els sentiments d’ira, ressentiment i odi cap a algú que consideres que t’ha fet mal. Tanmateix, tot i que pots ser bastant generosa en la teva capacitat de perdonar els altres, pot ser que sigui molt més difícil amb tu mateixa.

El perdó en si mateix no es tracta de deixar-te trepitjar ni és un signe de debilitat. És un acte d’amor, en majúscules, cap a tu mateixa.

Quan no perdones, les emocions destructives d’ira, ressentiment i rancor te les quedes TU al teu interior, només et fas a mal a TU i mai ajuden a ningú.

Com sempre la teoria es una cosa i la pràctica una molt diferent, es mes fàcil tenir els conceptes clars a un nivell mental que baixar-los a terra i integrar-los.

Com tot a la vida, es un aprenentatge i entendre i sentir que quan no perdones, només et fas mal a tu mateixa pot ser una qüestió de temps, d’escoltar-te i en última instància, sempre es una decisió.

Allibera totes les emocions negatives que dus a dins, sense filtres, buida’t de tot allò que no et serveix, crida, plora, dona cops als coixins, el que sigui que t’ajudi a treure!! Dona’t temps per processar-ho abans de decidir perdonar.

Un punt a destacar MOLT important. Perdonar no significa en absolut que acceptis l’acte ni que toleris de cap manera que això torni a passar. Perdonar algú tampoc significa ni implica que tornis a confiar en aquella persona.

El perdó i la confiança son dos temes totalment separats. L’acte de perdonar algú té a veure amb TU, amb la teva decisió d’alliberar-te de les emocions nocives que et mantenen dins del pou i la confiança es un fil que t’unia a l’altre i si s’ha trencat, pots decidir que mai més es torni a unir.

L’acte de perdó no suggereix que estiguis tolerant el comportament ni tant sols que hagis de mantenir cap tipus de relació amb aquella persona. L’acte de perdó ho fas per TU, no per l’altre. 

La paraula perdonar ve del llatí perdonarei significa "donar completament, oblidar una falta, lliurar d'un deute". Així que mira-ho des d’aquesta perspectiva: quan perdones, t’estàs fent un REGAL a tu mateixa. Un regal de llibertat, mental, emocional i espiritual.

Totes les lliçons importants que hem d’aprendre en aquesta vida, en aquesta experiència humana, venen amb una càrrega emocional molt forta amb la finalitat de que integrem l’aprenentatge. Utilitza aquests sentiments de culpa i remordiment com a trampolí per a un canvi de comportament en positiu.

En cada situació, sempre pregunta’t:

- Què puc aprendre d’aquesta experiència?

- Com aquesta situació em pot ajudar a créixer? 

Amb sàvies preguntes venen sàvies respostes. 

El perdó és un dels actes més admirables de l'ésser humà perquè implica que, tot i els danys que puguem haver patit o infligir, hem sabut deixar enrere el passat i podem mirar a el futur assumint una nova perspectiva.

En paraules de Martin Luther King "qui és incapaç de perdonar, és incapaç d'estimar".

TOTS tenim el nostre poder per sobre del que la gent digui o opini, per sobre del que se suposa que hem de fer. He vist i que sentit que TOTS SOM LLIURES.

Sempre tenim el poder d’escollir. Sempre .

Podem escollir escoltar el soroll extern i no prestar-nos atenció.

Podem escollir viure en el victimisme de pensar i creure que la vida es injusta i que totes les coses dolentes sempre ens passen a nosaltres.

Podem escollir quines converses tenim, quina informació dels medis deixem entrar al nostre cervell i de quines persones ens rodegem.

Podem escollir si volem anar a la feina amb una actitud d’aprendre i aportar el millor de nosaltres o des d’una actitud d’obligació, com si algú ens apuntes amb una pistola al cap cada mati.

Podem escollir què mengem, podem escollir dormir menys perquè volem veure un altre episodi d’aquella sèrie que tan enganxa.

Podem escollir no tenir una escolta activa cap a les persones properes.

Podem escollir no tenir cura de nosaltres.

Podem escollir estar en queixa, en critica i en enveja cada dia.

TOT es sempre una elecció que tenim a les nostres mans.

Vivim en una cruïlla permanent, sempre podem triar viure des del camí de l’amor o des del camí de la por.

No hi ha mes camins.

Com a humans, la nostra fe no es tan gran com per saltar al buit sense garanties, estem constantment buscant garanties per donar la següent passa, sense escoltar-nos profundament.

Aquesta busca permanent de garanties fa que la majoria de vegades no prenem acció per fer o dir allò que volem, la por ens paralitza. Aquí et convido a que ho miris en petit, no a grans decisions transcendentals com canviar de país o deixar la teva feina, sinó a les petites coses.

Cada mati quan surts de casa, estàs segura de que tornaràs al vespre i amb aquesta convicció, et comportes de certa manera, deixes de dir t’estimo a la gent que estimes, potser no t’adones del bon dia que fa i agraeixes a la mare terra el cant dels ocells o els arbres i flors que et trobes pel camí.

Estàs immersa en la llista de coses que has de fer durant el dia, el que passarà o no passarà en les properes hores i t’oblides fins i tot de mirar-te amb amor i sentir com està el teu cos.

La paradoxa més gran es que mai hi ha garanties, ni d’èxit ni de fracàs, l’única garantía segura que tenim es que algun dia ens morirem i que no sabem quan arribarà aquest dia.

Un dels camins és el conegut, el que ara mateix estàs caminant, la zona de confort encara que no sigui massa còmode, encara que et molestin les pedres que tens a dins de la sabata. És un camí on et sents ‘aparentment’ segura perquè creus que el tens sota el teu control. Aparentment.

No passa res si decideixes seguir aquí, tens total llibertat per fer-ho. Si no vols transformar, si no vols explorar el teu potencial i la màgia que tens a dins, si no vols transitar noves zones desconegudes. Tot està bé sempre i quan assumeixis les conseqüències que aquesta decisió comporta. Això passa per deixar la queixa, la critica i l’enveja apartades per sempre, acceptant plenament que has decidit quedar-te on ets i que tot es perfecte. No tens cap dret a queixar-te per allò que TU has decidit que així sigui.

L’altre camí és totalment nou i desconegut, sense cap garantia de res, i per descomptat que fa por, molta por!! És un camí que prens només amb la FE i confiança total en la vida, des de la plena responsabilitat que tots tenim sobre nosaltres mateixes. Només TU ets responsable de la teva vida, no hi ha culpables, només responsabilitat.

Per viure des de l’amor és tan senzill com preguntar-te cada dia, en cada decisió: què faria si no tingués por? Què escolliria si no tingués res a perdre? 

Agafa les roses del teu camí sense por de punxar-te amb les espines. La vida es un regal, cada instant compta i sempre val la pena.

Al principi d'una relació, les imperfeccions passen feliçment inadvertides, fem petites concessions, per conquerir, per agradar a l'altre.

PERÒ, aquestes petites accions que semblen insignificants al principi poden tenir un pes molt important després.

Arribats a un punt, poden fins i tot ser origen de molts conflictes, creant aquestes gotes de ressentiment i amargor que acaben ofegant en molts casos la relació.

Tot comença per un mateix. És molt difícil trobar una persona a la nostra mida si no hi ha prèviament una consciència pròpia ben desenvolupada: qui som, què ens agrada, quins són els nostres valors, quin propòsit de vida tenim, etc ... Poden semblar qüestions molt òbvies a priori. Però, realment t'has parat a reflexionar i experimentar en tu tot això?

Estàs alineada amb la teva essència i coherència interna?

Aquest és un factor clau a l'hora de trobar la parella ideal. Perquè atraiem el que som.

Si nosaltres estem molt allunyats de la nostra essència o desalineats i desequilibrats energèticament, sens dubte atraurem això a les nostres vides.

La veritat és que en cada moment de la nostra vida pot haver-hi una parella ideal. No necessàriament és la parella que tindrem tota la vida, però sí una que ens fa de mirall i ens permetrà madurar i créixer.

Cal ser HONESTA amb una mateixa i saber establir límits sans perquè la nostra relació sigui enriquidora i no destructiva. L'objectiu de tota relació és créixer i quan una persona evoluciona en una direcció i l'altra o bé s'estanca o bé creix en una altra direcció, cal saber veure-ho i parlar-lo.

Hi ha formes d'arribar a un punt mig si es té la voluntat que hi hagi entesa i sobretot tenint clar que TOT té un preu i cedir en favor de la relació generalment és una mala decisió.

Molts conflictes arriben també amb les expectatives que posem sobre la relació i sobre l'altra persona. La immensa majoria de conflictes de parella que he viscut i que he presenciat tenen una mateixa arrel: falta de comunicació assertiva.

Ningú llegeix la ment: si vols alguna cosa digues-ho clarament

Accepta que l'altre no té perquè canviar, és més, no ha de canviar perquè TU ESTIGUIS BÉ. La parella és el major mirall juntament amb els fills. Atraiem allò que som i per tant, la parella sempre ens mostrarà allò que no tenim sanat ni treballat, allò que més et treu de polleguera que potser al principi fins i tot t'agradava o et feia gràcia

Parla amb freqüència i exposeu obertament les VOSTRES necessitats. Al loro!! les teves necessitats NO són ​​una llista de coses que l'altre ha de fer perquè tu estiguis contenta, sinó que són coses o accions que tu necessites per sentir-te en pau, tranquil·la i bé

L'amor comença per un mateix. L'altre no és aquí per fer-te feliç sinó per acompanyar-te en el viatge, creixent junts i creant un espai en comú SENSE perdre l'espai individual que cadascú porta amb si mateix a l'inici de la relació.

Som éssers imperfectes en continu desenvolupament i creixement, i ningú et pot satisfer el 100% en totes les teves fonts de satisfacció. Una relació va creixent, evolucionant i modificant-se al llarg de la vida

L'amor no és suficient per a conviure. Calen habilitats de convivència, que tenen a veure amb la comunicació, amb la capacitat de resolució de problemes i les habilitats de negociació. La diferència entre una persona que es està satisfeta en la seva vida en parella i una infeliç no són els problemes, sinó la manera de afrontar-los. 

Quines qualitats d'una persona són primordials i imprescindibles per a tu? 

Ningú pot donar del que no té. Si no has fet el procés d'estimar-te primer, difícilment podràs trobar l'amor enlloc. 

L'amistat és una de les fonts imprescindibles de benestar d'una persona.

Com a éssers humans estem dissenyats per connectar, per crear lligams emocionals que ens facin sentir que som part d’un grup que ens dona suport, que podem comptar amb aquella persona o persones que no son directament del nostre clan familiar.

Els amics i amigues sumen moments de felicitat i són un suport important quan estem travessant mals moments. No obstant això, les persones que ens envolten no sempre ens aporten sentiments positius i és llavors quan hem de revisar si aquesta relació es sana o tòxica pel nostre benestar.

Cap amistat està lliure de conflictes o desacords, per la qual cosa és important determinar si un problema que et molesta es pot resoldre o si mereix un descans complet.

És molt important tenir ben clars els nostres límits i comunicar-los per tal de que les coses estiguin clares. Tenim obstacles i línies personals que tracem, estàndards sobre com volem ser tractats i valorats pels nostres amics

És difícil admetre que necessites trencar amb algú que t'importa. A l'igual que en les relacions romàntiques, dediquem molt de temps, energia i accions personals a les nostres amistats.

Els finals mai són fàcils i el final d'una amistat de vegades pot semblar el final d'una era o una versió de tu mateixa.

El canvi i el creixement són inevitables i durant el camí hi haurà gent que t’acompanyarà un tros i gent que t’acompanyarà tot el camí, és un fet.

La realitat és que moltes amistats no estan plenes de la mateixa profunditat i emoció. Alguns estan al nivell de la superfície, i això està bé (depenent de quant temps desitgis oferir-los). No obstant, què passa quan algú et pren més energia vital de la que et dona?

Moltes de nosaltres suportem massa perquè el dolor que ens porten certes relacions ens espanta menys que el mal de deixar anar a les persones que estimem.

Quan sents que no hi ha connexió o l'altra persona et drena més del que t’aporta, potser has de plantejar-te si ha arribat el moment de posar fi a una amistat o si més no, posar distància. Aquesta situació que, a priori, pot semblar egoista és realment un acte necessari que acabarà beneficiant a totes dues parts perquè quan quedis amb aquesta persona serà perquè realment vols quedar i no perquè et sents obligada o compromesa.

Recorda que si mantens una relació d'amistat tòxica és perquè obtens un benefici secundari. Què t'aporta "positivament" en aparença aquesta relació?

La vida dona moltes voltes i tu no ets la mateixa persona fa 10 o 15 anys que ets avui ni fas les mateixes coses que feies abans potser ni vius al mateix barri ni a la mateixa ciutat: quan la teva vida canvia també ho fa el teu cercle d’amistats, és un fet.

L’amistat es una cosa preciosa i que tots necessitem per sentir-nos connectats. Tenir amics és important però mes important es estar be amb nosaltres mateixes així que si hi ha alguna situació o persona que t’angoixa o et fa sentir malestar, revisa quins patrons estan fent servir, quin es el benefici que en treus i estableix límits sans.

Ningú pot caminar per tu. Ningú pot viure la teva vida. Nomes tu ets responsable de la teva vida i de la gent que permets que entri.

Estem programats per a la supervivència, però no sabem moure'ns bé en entorns on no està clar què ha de passar.

Per reduir la sensació incòmoda que genera la manca de certesa creem expectatives

La nostra experiència, el que vivim i aprenem de totes les situacions per les que passem, va d'alguna manera modelant i donant-li forma a les nostres expectatives, les que tenim sobre nosaltres mateixos i sobre els altres.

Una expectativa és una Previsió de què és molt probable que succeeixi i per tant ho vivim com l'anticipació d’aquest FET.

Pot ser individual o col·lectiva, basada en una simple creença, en la nostra intuïció, en l'anàlisi racional de l'escenari present o la probabilitat en base a experiències passades.

Les expectatives estan formades mitjançant suposicions sobre el que creiem que hauria de ser, en base al que ens han ensenyat i hem après.

Moltes vegades, la majoria, les expectatives que tenim s'allunyen de la realitat i ens trobem de ple amb la frustració. És inevitable tenir expectatives sobre alguna cosa o d’ algú. Tots ens les anem formant com un procés automàtic de la nostra ment.

Les expectatives no es divideixen en bones o dolentes, simplement ens impedeixen ser qui realment volem ser.

Què passa quan sortim del que se suposa que s'espera de nosaltres? Apareix la frustració de les persones que ens han vist sempre en aquest mateix paper de complidor d'expectatives. Si reaccionem com no estava previst i vam decidir comportar-nos d'una altra manera, les nostres relacions canvien. Ens sentim culpables per haver defraudat.

Alliberar-nos de les expectatives que els altres tenen cap a nosaltres és un gran pas, una tasca difícil que requereix de molt valor.

Si a més aconseguim entendre que no hem fracassat i que la decepció i la frustració és dels altres, que s'han format unes creences sobre com hem de ser sota totes les circumstàncies haurem après a més que no podem viure constantment darrera d'aquesta màscara, i acabarem per despertar el nostre autèntic SER.

En aquest despertar sorgeix la nostra autenticitat, prenem les nostres pròpies decisions tenint en compte el que necessitem i el que volem. Comencem a elaborar el nostre propi recorregut per la vida.

Anem comprenent que la nostra frustració sobre com crèiem que algú era, ha estat producte de la nostra il·lusió. Les persones no som específicament d'una determinada manera. Hi ha multitud de factors que influeixen en com ens comportem, i les decisions que prenem.

Si m'he defraudat pel que esperava d’algú, és la meva responsabilitat acceptar que era la meva creença, la meva expectativa, la qual jo m'he creat. L'altra persona està en el seu dret de no correspondre al que jo esperava d'ella.

A l'entendre el procés i mecanisme de les nostres expectatives, anem restant importància, comprenent, sent més compassives i més flexibles amb les situacions.

Anem acceptant i estimant les persones i a nosaltres mateixos pel que són, pel que som, amb els nostres errors i encerts. Ens permetem ser com necessitem ser, permetem als altres ser com necessitin ser i com vulguin ser.

Si parlem de relacions de parella, tots creem expectatives. El més important per crear una relació sana és no esperar que l'altre canviï. Si necessito que canviï, és que no m'agrada com és. A més, l'altra persona no canviarà ni té per què fer-ho. Molt menys perquè a nosaltres no ens sembli bé que sigui així

Funcionem així inconscientment, però tenim l'opció d'actuar sobre la nostra manera de pensar perquè jugui al nostre favor. Primer necessitem confiar, però sense expectatives concretes. La confiança és diferent a l'expectativa. La primera és més oberta i inspiradora, mentre que la segona és més específica i concreta, de manera que genera més frustració, ja que no depèn de nosaltres.

Saber deixar anar es un aprenentatge i com tot a la vida, requereix de paciència i pràctica

Per poc que afinem la nostra mirada, ens adonem que sovint ens aferrem molt a infinitat de coses, persones, pensaments, records, anticipacions, emocions i un llarg etcètera.

I és que saber deixar anar és una actitud que, en certa manera, va contra natura.

De fet, la nostra biologia està programada per aferrar-se, en primer lloc, a la vida. Com sabem, l'aferrament és necessari durant la infància per establir una relació amb els progenitors i amb el món. Més tard, també serà necessari per establir vincles d'intimitat i amor amb els altres.

Partint d'aquest fet és totalment comprensible que el desaferrament no sigui el nostre fort. Ens aferrem, per no sentir el dolor, la por, o la tristesa que ens dona desprendre'ns d'allò, que ja va ser o ja va passar en les nostres vides.

Estem enganxats a "el que va poder ser, i no va ser" i sense voler-ho seguim atrapats en un cercle sense sortida. En les inevitables pèrdues hi ha implícit un missatge clau: el d'aprendre a obrir la mà, deixant partir allò que ja no pot romandre.

Davant d'això, podem sentir un gran dolor i fins i tot sofriment. Perquè deixar anar fa mal ... Perquè cada vegada que sentim la ruptura de la desafecció, una part de nosaltres també mor. La intensitat de la ruptura dependrà, en gran mesura, del nostre nivell d'autoconsciència, així com de l'entrenament en la capacitat de deixar anar

Sentir el dolor no és el mateix que patir

Per aprendre a deixar anar, el primer pas consisteix a identificar a què ens solem aferrar. Deixar anar és, en últim terme, acceptar la impermanència de totes les coses, materials i no materials. I aquest aprenentatge pot donar-se "a les bones o a les males". Es dona "per força" quan no ens tornem conscients de la font de dolor o quan, davant la pèrdua, malbaratem la nostra energia i atenció tan sols en patir, sense extreure l'aprenentatge que batega després de cada vivència dolorosa. No obstant això, l'aprenentatge es dona "a les bones" quan, amb cada caiguda, tractem de posar consciència en què és el que fa mal.

Travessar, vol dir, permetre'ns sentir aquest dolor, o aquesta por, que sentim, a el dir adéu a allò que tant de temps hem conservat amb nosaltres. És a dir, hem de fer un dol.

En major o mesura, tots tenim tres tipus d’aferraments: material, mental o emocional.

El segon pas consistiria a prendre consciència de com la nostra ment tendeix a jutjar com a "bo o dolent" allò que vivim, i defugir aquests judicis, es a dir, convertir-te en observadora dels pensaments sense jutjar-los. A mesura que la nostra consciència es va alineant amb el propi moviment de la vida, despleguem una major capacitat d'acceptació. Una acceptació que està estretament vinculada amb la capacitat de deixar anar.

En aquest sentit, l'actitud més intel·ligent és la d'aprendre a relegar el control d'allò que no ens correspon controlar. A mesura que ens deixem fluir amb el riu de la vida, més pau interna experimentem.Deixar anar té alguna cosa d'actitud de no lluita: al deixar anar deixem de lluitar amb allò que la vida posa en el nostre camí.

El tercer pas consisteix a CONFIAR. Un cop, has acceptat, que les coses són com són, (fixa’t que dic acceptat en comptes de resignat) i has pogut sentir aquest dolor, sense censura dins nostre, estàs preparada per deixar anar allò que et lligava al passat. Estàs preparada per acceptar i poder canviar alguna cosa en la teva vida, per no només passar pàgina sinó començar un llibre nou.

És en aquest moment on, pots donar espai a una cosa nova, i has de donar-te la possibilitat de confiar en la vida, i en tu mateixa per experimentar totes les coses noves que la vida et té preparada.

Aquest episodi el tenia feia moltes setmanes en ‘pausa’ i recentment he tingut accés a més informació que m’ha permés obrir-me a una altre visió del que es l’ego i com educar millor.

Anem al gra, qué es l’ego??? Això que tan sentim i escoltem i que molta gent, jo inclosa, ha tingut malentès durant molt de temps?? És una cosa bona? L’hem de matar?

Per entendre millor que és primer vull explicar alguns conceptes perquè situar-te.

1. Partim de la base que som essers espirituals vivint una experiència humana per creixer i evolucionar.

2. En aquest pla físic existeix la dualitat (hi ha amor i hi ha por, hi ha llum i hi ha foscor, o absència de llum) i per tal de que poguem experimentar el nostre lliure albir (queda’t amb aixo pq es clau) també existeix Ego i Ser.

El ego ens ha permes la supervivencia de l’especie durant tots aquests anys i es una part vital de la nostra experiència humana, aixi doncs el primer que has d’entendre i acceptar, es que l’ego es important i que mai mai mai desapareixerà de tu mentre visquis.

Dins nostre existeixen dues veus, una que és es el nostre Ser i saviesa interior i l’altre és l’ego

La veu interior del nostre Ser en molts casos es molt fluixa perque fa molt de temps que no li prestem atenció però hi es, mai ha deixat de ser-hi, es la veu del teu autentic Ser, l’amor, i es la veu que et diu qui ets, que segueixis el teu próposit, que estimis als altres, et dona pau, serenor, i et convida a compartir i a somriure a la vida.

L’ego es fácil de reconeixer (escasez fm o la loca de la casa) es aquella veu que et dira coses com que tu no pots, faras el ridicul, tu no vals, tens raó i això justifica el rancor cap una altre persona,  aquella persona es mes llesta/guapa/alta que tu o al contrari, tu et sentiras més que un altre, et dira que ets massa jove o massa vell per fer segons qué…sempre existeix a la dualitat.

Per tant, donat que hem de viure amb ell, que millor que entendre com funciona i poder convertir-lo en el nostre aliat més que en enemic, no?

La funcio de l’ego es mostrar-nos a ON tenim tancades les portes de l’Amor. En quins aspectes de la nostra vida/experiencia ens hem treballar més.

Si tenim un ego ‘ben educat’ i fa la seva funció, és un gran aliat per anar per la vida pq sempre ens mostrarà els punts més febles que ens hem de treballar durant aquesta experiencia en aquest pla.

L’ego ens permet l’existència del lliure albir per triar en cada moment i cada situacio viure des de l’amor o des de la por, viure des del nostre personatge petit que només existeix en el pla físic o viure des del nostre Ser sabent que som molt més.

Viure en pilot automàtic és viure en el futur o en el passat, obviant el moment present i tot el que conté.

L’ego viu de la dualitat i es per això que és un fan de les etiquetes i de les categories i de les jerarquies. Sempre que tu pensis que jo soc diferent que tu, sempre que pensis que ets pitjor/millor que jo, sempre que hi ha dualitat hi ha patiment.

La por utilitza les etiquetes per enfrontar-nos i que seguim creient q estem separats, per evitar q ens unim i treballem conjuntament cap a l’amor.

L’ego es manifesta a través de creences limitants. El software que tenim instal.lat ja sigui per cultura, familiar o ancestral, moltes vegades ens crea patiment. És amant de la zona de confort i odia el canvi, adora la culpa cap als altres si alguna cosa canvia perquè li encanta tenir raó i no prendre responsabilitat.

Has d’entendre que es una partida permanent i que cada jugada o guanya l’ego o guanya el ser i la nostra feina es posar atenció al moment present i intentar cada vegada, treballar des del Ser. la feina de l'ego es fer-nos d'adversaris perque el joc tingui mes emoció

A l’episodi d’avui et vull parlar de l’’energia de la lluna perquè és potent i poderosa i es pot utilitzar com una eina molt útil per connectar més profundament amb nosaltres mateixes i amb els nostres sentiments.

Tot és energia, absolutament tot és un camp electromagnètic amb una freqüència determinada i nosaltres, el nostre cos, com a camp electromagnètic també, emet una energia i recull energies que ens envolten, tant si ens adonem com si no, i de vegades aquestes energies poden quedar-se estancades amb nosaltres.

El propòsit de l’energia es fluir per tant és important ajudar a netejar tot allò que impedeix el flux natural de la vida.

Netejant el nostre cos energètic podem tornar a un estat de totalitat i equilibri. Podem garantir que la nostra energia sigui autèntica del que realment som.

Perquè es important netejar les nostre cos energètic? Imagina’t que vols plantar verdures al teu hort, les pots plantar directament o primer fer neteja de les males herbes i condicionar-ho perquè, quan plantis, l’energia de la terra flueixi cap a les llavors i tinguis gairebé assegurada una bona collita.

En aquest episodi em vull focalitzar en La LLUNA, la qual representa el nostre ‘món interior’, les nostres emocions ocultes, desitjos, el nostres ombres, les pors / preocupacions i els nostres somnis.

Representa els nostres sentiments, les nostres creences inconscients, el passat i el nostre arquetip yin o deessa femenina. La Lluna ens ofereix la capacitat de sentir, aprendre del passat i desbloquejar i expressar creativament la nostra essència. Cada cosa desagradable que ens ha passat o ens passa, cada trauma que experimentem, cada dolor que sentim, té afegit una lliçó d’aprenentatge i creixem i està en el nostre lliure albir respirar-ho, acceptar-ho, perdonar i passar pàgina per seguir endavant el nostre camí, mes sàvies i mes lleugeres i sobretot deixant espai lliure perquè noves coses puguin ser creades.

La Lluna Nova ens posa disposició una energia per plantar llavors d’allò que volem veure materialitzar. Durant aquests dies és un bon moment per establir les nostres intencions, escriure objectius o començar nous projectes per al proper cicle. A la foscor, amb el terreny fèrtil, plantem les llavors dels nostres sentits desitjos a la Lluna nova, centrant conscientment la nostra ment/cos/esperit en l’emoció i vibració que ens provoca veure’ls fets realitat. 

Durant la fase de lluna creixent s’està construint l’energia de la Lluna nova ‘Intencions, objectius i previsió’. Durant aquest temps, permet que els teus somnis i curiositat siguin els teus guies per portar al món de les formes els teus desitjos de manifestació. Convida la sincronicitat a la teva vida, creu en la màgia, veu un món més bonic a través del teu cor. Rendeix-te als regals de l'Univers i deixa que l'abundància, l'alegria, el riure i la felicitat et guiïn.

Durant l’energia d’una lluna plena s’incrementa i s’amplifiquen les emocions, els sentiments, els processos mentals, els somnis, etc. En aquest moment, el nostre cos energètic està ple i per això ens podem sentir més angoixades, cansades, o saturades. En aquest moment la lluna t’ofereix la seva energia per veure mes clarament que hi ha al teu interior i treballar-ho. Pensa en la lluna plena com el moment idoni per sanar, perdonar, fer un canvi de perspectiva, netejar i renovar. 

Durant la fase minvant l’energia s’alenteix cap a l’interior, un temps de reflexió interior, revisió i contemplació. Des d’un lloc de no judici i de ser l’observadora de tots els aspectes de la vostra vida: relacions, treball, creativitat, abundància, salut, benestar. 

Cada mes, tenim a la nostra disposició les energies de les quatre llunes. Vols aprofitar aquesta eina? Tu tens el poder

Vols millorar la teva salut? practica la gratitud

Estar agraït és molt més que bones maneres.

S'ha demostrat que una pràctica diària d'agraïment augmenta significativament la felicitat i la salut física. Practicar l’agraïment millora el son, augmenta la immunitat i disminueix el risc de patir malalties.

Els estudis realitzats per psicòlegs han demostrat una forta correlació entre les pràctiques d’agraïment i un impacte positiu rebaixant els símptomes depressius quan s’anotaven les coses per agrair-les al llarg d’una setmana envers un acte puntual de reflexió, que també mostrava un augment de la felicitat però no tan durador.

Els metges han observat que altres sistemes físics es veuen afectats positivament, com ara respostes inflamatòries i immunes, nivells de cortisol, el pols, la pressió arterial i el sucre en la sang.

No, escriure una nota d’agraïment no baixarà immediatament el colesterol, però convertir-lo en un hàbit diari donarà els seus fruits a la llarga: Quan experimentes la sensació d’agraïment, el cervell allibera una combinació de dopamina, oxitocina i endorfines.

si no esteu familiaritzats, la dopamina és responsable dels sentiments de felicitat i plaer. L’oxitocina és vital per ajudar-vos a reduir l’estrès i les endorfines poden ajudar a alleujar el dolor i augmentar la felicitat.

Això és una prova que és essencial buscar aquests aspectes positius que ens envolten en cada situació, la connexió cos-ment i centrar-te en la consciència interna per viure una vida més feliç i amb més sentit.

L’objectiu és que la teva ment passi de la gratitud de tant en tant a convertir-la en una segona naturalesa. Finalment, baixaràs el vostre llindar d’agraïment perquè estiguis agraïda de les petites coses i aprendràs a escampar una mica d’agraïment durant tot el dia.

Aquí em sento, escollint centrar la meva atenció en les coses que agraeixo avui: un bonic passeig amb el sol a la cara, un deliciós cafè, una estona de conversa amb una bona amiga, trobar alegria i valor terapèutic en escoltar música mentre em preparo un menjar deliciós, ballar.

Per a mi, l’agraïment i la presència en aquest moment sovint han estat una gràcia salvadora quan el meu cap vol viatjar a un lloc que probablement provoca malestar.

Quan era més jove, ningú no deia que la vida fos fàcil, però tampoc ningú em va dir que estigués a l’aguait de l’increïble que és estar viva.

Naixem per estimar i viure des d’un lloc centrat en el cor. Tot i així, la vida encara passa, i ballem entre allò que és alegre i difícil

Igual que tothom, he viscut moltes dificultats, atrapat en pensaments negatius i predient fracassos. Tot i això, també m’he trobat emocionada per les possibilitats d’alguna cosa més sana enmig del dolor i del canvi.

El meu propi replantejament de la definició de gratitud és l’elecció per continuar avançant, malgrat tot el que hem de suportar, i continuar fent una tria cada dia per buscar la bellesa d’aquest món. Us animo a fer el mateix trobant una pràctica que us convingui.

A part d’afectar positivament la salut física, practicar l’agraïment també afecta la salut mental i el rendiment en funcionament.

alguns consells per ajudar-te a començar:

- Porteu un diari d’agraïment. Escriu en un diari d’agraïment cada dia. Anoteu notes ràpides. Compta qualsevol pensament o acció positiva, per petita que sigui.

- Utilitzeu senyals d’agraïment. Qualsevol nou hàbit necessita recordatoris. Mantingueu visibles les fotos de coses o persones que us facin feliços, notes positives o cites inspiradores a la nevera o al vostre ordinador per reforçar els sentiments d’agraïment.

- Feu un pot de gratitud. Conserveu un pot buit, paper ratllat i un bolígraf en un lloc accessible de casa. cada dia escriu en un tros de paper una cosa i deixa-la al pot fins que estigui ple. Llavors llegir-les totes amb amor i agraïment.

Confiança és una paraula que fem servir molt, però, què és la confiança i com funciona i per què és tan important a les nostres vides?

La confiança és essencialment un sentiment humà; sabem quan sentim confiança, però no és una cosa que puguem mesurar o acordar fàcilment sobre què és.

Per tant, una manera de pensar-ho és que si els diners són la moneda de les transaccions, la confiança és la moneda de les interaccions. I quan comences a veure-ho així comences a veure per què és tan fràgil i per què és tan valuós en la nostra vida. De fet, la confiança té més definicions que l’amor i la felicitat.

Si busques a google imatges de confiança n’hauràs vist algunes: una persona saltant d’esquenes sobre una pinya de gent o un trapezi, o fins i tot una d’un lleó amb un ratolí ballant davant del nas. I quan penso en totes aquestes imatges, tenen en comú alguna cosa molt poderosa.

Són una barreja de vulnerabilitat i expectatives i és en aquesta alquímia on resideix la confiança, per això de totes les definicions de confiança que he trobat, la que més em representa és la més senzilla.

La confiança és una relació segura amb allò desconegut.

Com més gran sigui la incertesa, més gran és la incògnita i per tant, més confiança es requereix.

Una de les coses complicades que em trobo sovint és sobre el llenguatge que fem servir al voltant de la confiança. 

Per exemple, la idea de que la confiança és una cosa que se’ns dona i ja la tenim per sempre, és ben al contrari, la manera com funciona la confiança és que ens l’hem de guanyar contínuament. Un altre és la idea errònia que més transparència equival a més confiança, si tornem a la definició de confiança, que és una relació segura amb allò desconegut, podem veure que si necessitem que les coses siguin més transparents, hem renunciat a la confiança.Una altre idea errònia és que és aquesta idea de confiança general. Confio en algú o no confio en algú.

La manera de pensar en la confiança és pensar sempre de forma contextual i molt subjectiva. Llavors, quan es fa la pregunta de en qui es pot confiar? Sempre hauries de pensar com confiar en algú per fer alguna cosa concreta

Un punt molt interessant que vaig trobar mentre indagava sobre la confiança és el que s’anomena la psicologia del risc.

La forma en què es defineix el risc és com l’exposició a la incertesa amb una pèrdua potencial que importa.

El risc és la probabilitat que alguna cosa vagi malament i, si surt malament, fins a quin punt pot ser greu aquesta conseqüència. I quan veus aquest risc, comences a entendre per què la confiança i el risc són com germans i germanes.

De fet, la confiança és la força que ens porta sobre aquest pont entre allò conegut i allò desconegut. La confiança resol problemes de risc.

La forma de veure aquesta relació és el que s’anomena un salt de confiança. Un salt de confiança passa quan ens arrisquem a fer alguna cosa nova o a fer alguna cosa d’una manera totalment diferent.

Els humans estan connectats per fer salts de confiança. Hem estat saltant des dels inicis dels temps. Pensa en la primera vegada que la gent va passar d’intercanviar una olla de metall a confiar que el paper moneda. Pensa en la primera vegada que vam utilitzar un caixer automàtic, que vam pujar a un avió. 

A través de la prova social, l’aversió a la pèrdua i la llei de familiaritat, podem entendre les barreres que obstaculitzen les persones que no volen o els hi costa sortir del lloc conegut, on se senten segures. Fonamentalment, el que ens impedeix assumir aquests riscos, és el que està realment enfrontant les nostres pors. 

Hi ha una ciència darrere de per què donem la nostra confiança a la gent, el que fa que algú sigui fiable: els trets de capacitat, com algú fa alguna cosa, i el de caràcter, que són els motius pels quals fem certes coses.

Quan alguna cosa es desconeguda i no tenim el control de les circumstàncies, això provoca estrès o dolor, ens sentim vulnerables.

Aquesta manca de resolució en si mateixa s’afegeix a l’angoixa que sents per no trobar una solució, una sortida, una resposta. Comences a sentir-te impotent i desesperada.

quan lluitem amb la incertesa la estem resistint, i això ens porta a donar voltes i voltes intentant trobar una resposta o una solució que no arriba.

Acceptar la incertesa,  no des de la resignació, sinó des de l’amor, la confiança i la curiositat que neix d’ella, és en realitat, el que ens ajuda a avançar cap endavant, a passar de pantalla i a que la resistència es comenci a dissoldre.

Ara t’estaràs preguntant: ja però que faig quan hi ha incertesa sobre una situació i m’incomoda, no m’agrada??

Primer pas: deixa d’intentartrobar una solució. En comptes d’intentar de totes maneres sentir-te dins de la certesa, de la comoditat, de la seguretat, SENT l’emoció de la incertesa, dóna-li espai, i agraeixi que se’t mostri des de la presencia incondicional, sense critiques ni judicis.

Segon pas: començar a viure sota aquesta premissa: el que m’està passant és obvi que havia de passar perquè està passant i m’obro a veure perquè. En altres paraules, saps amb certesa que tot  en aquesta vida passa per un motiu i tot es perfecte, i t’obres amb curiositat per explorar el que aquesta experiència porta com a aprenentatge. Tinc clar que la vida, mai et posa res al davant amb el que no siguis capaç de lidiar. Si ho estàs vivint es perquè estàs preparada per viure-ho. Les situacions i circumstancies que estàs vivint no son la causa del teu patiment. La causa del teu patiment és el pensament, la narrativa del teu ego que et diu que això no hauria de d’estar passant o se suposa que no ha de passar o que les coses haurien de ser d’una altre manera. Si ho penses fredament, no pots estar segura la 100% de que el que t’està passant no hauria d’estar passant. Sent amb lleugeresa aquesta afirmació.

Ara et demano anar un pas més endavant i obrir-te a la possibilitat, dins de les infinites possibilitats, de que el que està passant ha de passar  perquè és el camí que has de fer, les experiències que has de viure, per créixer i recordar l’amor infinit que ja ets.

Tercer pas: sortir de mode víctima i pregunta’t sempre què puc aprendre d’aquesta situació? Quin aprenentatge m’està regalant la vida amb aquesta situació? Les experiències que vivim, totes, son miralls que la vida ens posa a davant per mostrar-nos allò que hem de treballar, allò al que no estem prestant atenció suficient o que directament no veiem per ignorància.

Quart pas: pregunta’t de què tens por. No tens por a la incertesa en si mateixa sinó al que tu penses que saps sobre la incertesa, és a dir, les conseqüències que penses que poden passar i de les que no tens cap control. Per tant pregunta’t: què crec que conté la incertesa?

Cinquè pas: deixa anar l’aferrament cap al resultat final. La incertesa pot generar molt de dolor i patiment i si estàs molt aferrada a que la situació es resolgui d’una manera molt concreta i precisa, estàs en control i no fluint i acceptant el que és i tampoc estaràs oberta a que el resultat sigui com ha de ser.

Sisè pas: observa els aspectes positius que t’envolten. Quan estàs en un moment d’incertesa, estàs atrapada pels teus pensaments majoritàriament negatius per tant es molt important veure les coses amb perspectiva.

Seté pas: abraça la curiositat. És una fortalesa caracteritzada per un interès per les experiències i les coses, la capacitat de trobar, explorar i descobrir. Ens desenvolupa com a persones. 

L’única certesa és que tots tenim garantida la mort i la incertesa ens acompanya 

Què són els límits? Els límits que establim amb nosaltres mateixos al voltant del que tolerarem i no tolerarem.

Què està bé i què no?

La majoria de nosaltres ni tan sols ens hem plantejat on es troben els nostres límits i com que no els tenim definits clarament per a nosaltres i per als altres, la gent creua aquestes línies tot el temps i ens ferim.

Si com jo era abans, ets una persona que et costa dir no, que sempre ets la primera a compromet massa, intentar complaure a tothom, en fer-ho, al final t’acabes fent mal a tu mateix perquè no et prestes l’atenció i la cura que mereixes.

Hem gastat molt de temps i energia gestionant la percepció dels altres i assumint més responsabilitat que la nostra, de manera que ens hem estat abandonant per assegurar-nos que altres persones estiguin bé en lloc de consultar-nos amb nosaltres mateixes per veure si estem bé

Doncs, recuperem el nostre poder, controlem emprem el nostre temps i energia en lloc de donar-ho tot a tothom.

Deixa d'esgotar-te i dóna't realment el que necessites

Tu ets la teva millor amiga, la número u de la teva llista.

El primer pas com sempre és l’autoconsciència. Cal que et coneguis a tu mateixa, com et sents sobre les coses, on es troben els teus límits. En qualsevol situació, pregunta’t: quina és la meva preferència? Quin és el meu desig?

El segon pas després de conèixer-te i saber els teus límits, és comunicar-se i expressar els seus desitjos. Expressa aquests límits perquè altres persones sàpiguen on et situes i on són aquestes línies.

Si no ho expresses mai, la gent no ho sabrà. És el moment d’expressar la teva veritat, expressar la teva opinió honesta, els teus pensaments honestos, com et sents, encara que sigui incòmode, fins i tot si tens por sobre el que altres persones puguin dir, fins i tot si algú se sent ofès.

És totalment possible expressar quines son les teves necessitats i on estan els teus límits de manera directa, honesta i amable. No cal ser borde ni mal educada. Només pot ser honesta. Normalment, quan parteixes des d’un lloc d’honestedat i amabilitat, la gent ho entendrà. Si la gent s’enfada té els seus propis problemes, no ets tu, són ells.

Aquesta comunicació oberta et permet arribar a un compromís amb l’altra persona perquè expressis les teves necessitats i desitjos. Totes les relacions sanes tenen com a premissa la pregunta: Com podem aconseguir que tots dos acabem contents o, com a mínim, respectem la decisió de l’altre?

Un punt important que vull assenyalar és: NO ets responsable dels sentiments d’altres persones. Si ets una persona amb molta empatia, potser pots predir com se sentiran altres persones i, com que no vols ferir-les o ofendre-les, et retens, t’impedeixes voluntàriament de ser TU de veritat, ser honesta i això és un error perquè no pots assumir aquesta responsabilitat pels altres.

Quan ho fas, fas com si aquella persona no pogués gestionar els seus propis sentiments i emocions.

En el que t’has de centrar és posar primer les teves necessitats i posar-te en primer lloc de manera que protegeixis la teva energia.

Pas següent, deixa d’intentar mantenir la pau. Deixa d'intentar manipular-ho tot per mantenir l'harmonia i que tot estigui bé entre tots. Intentar crear harmonia a tota costa té un preu molt elevat, ve a costa de la teva pròpia autenticitat i el teu benestar. Deixa d’intentar que tot estigui bé i accepta que la gent no sempre s’entendrà, que mai no li cauràs bé a tothom i que està bé que així sigui.

A continuació, digues NO al que no et serveixi. Cal aprendre a dir que no amb gràcia i gratitud. Està bé dir NO.

Tot això te com a punt de partida l’amor propi, aprendre a estimar-te a tu mateixa, a tractar-te amb amabilitat, a donar prioritat al teu benestar. 

Aquesta és una lliçó que molts de nosaltres hem d’aprendre.