CONCEPTES BÀSICS: HABILITATS SOCIALS.

conceptes bàsics.

curs 2022-23

habilitats socials

80%

CURS 2022-23.

TEMA 2

3.1 Components conductuals. 3.1.1 Què és l'assertivitat. 3.1.2 Models predominants en les relacions socials.3.2 Components emocionals. 3.2.1 Emocions i sentiments. 3.2.2 Les emocions bàsiques . Causa i funció. 3.2.3 Estímuls i manifestació de les emocions. 3.2.4 Classificació de les emocionss. 3.2.5 La intel·ligència emocional. 3.2.6 La competència emocional 3.2.7 L'empatia 3.2.8. Efectes de l'emoció

3.3 Components cognitius.3.4 La personalitat. 3.4.1 Autoconcepte i autoestima. 3.4.2. Mecanismes de defensa.

UF1.1 CONCEPTES BÀSICS HABLITATS SOCIALS.

4. TIPUS D'HABILITATS SOCIALS. 4.1 Causes del dèficit d'habilitats socials. 4.2 Manifestació del dèficit d'habilitats socials.

1. QUÈ S'ENTÉN PER HABILITATS SOCIALS.2. L'ABAST DE LES HABILITATS SOCIALS.3. COMPONENTS DE LES HABILITATS SOCIALS.

ÌNDEX

REFLEXIONEM!!!!!

ACTIVITAT INICIAL

QUÈ S'ENTÉN PER HABILITATS SOCIALS?

Tenir dificultats en aquesta faceta és un element important de frustració i inadaptació. La falta de relacions o la dificultat per establir-les influeix negativament en l'autoestima i pot predisposar comportaments agressius i, fins i tot, patir malalties com ansietat, depressió o estrés.

Les relacions socials són una part essencial de la vida dels éssers humans.Des de el naixement necessitem de la relació amb els altres per convertir-nos en subjectes.

En el desenvolupament de la competència interpersonal exerceixen un paper rellevant : contextos socials ( família, escola, treball...) i els agents socials ( pares, educadors, amics...) ja que ajuden a interioritzar les normes i els valors predominants.

D'aquests contextos i agents es sorgeix la forma que s'ha d'interpretar una situació per respondre adequadament.La competéncia social es desenvolupa i s'aprén al llarg del procés de socialització gràcies a la interacció amb altres persones i es manté al llarg de tota la vida: aprenentatge continu.

Ésser humà

Desequilibri.

1. QUÈ S'ENTÉN PER HABILITATS SOCIALS.

ÉSSER SOCIAL.

• Saber demanar un favor.
• Saber elogiar el que està ben fet.
• Saber presentar una queixa.
• Saber expressar els sentiments.
• Saber dir que no.

• Saber escoltar.
• Saber donar les gràcies.
• Saber disculpar-se.
• Saber posar-se d'acord amb els altres.
• Saber rebre una crítica.

Podem anomenar com habilitats socials, les següents conductes ( entre d'altres):

V.E Caballo defineix LES HABILITATS SOCIALS com:"un conjunt de conductes emeses per un individu, en un context interpersonal, que expressa els sentiments , les actituds, les opinions o els drets d'aquest individu d'una manera adequada a la situació, respectant aquestes conductes en els altres i que, generalment, resol els problemes immediats de la situació mentre minimitza la probablitat de problemes".

Cada persona neix amb una informació genètica que la diferencia de les altres, així podem observar que hi ha persones que per naturalesa són més o meyns extravertides, simpàtiques...Una persona en un ambient ric d'experiències i en condicions adequades,sens dubte desenvoluparà una seguretat en si mateixa més elevada i unes competències socials eficaces.

Les habilitats socials s'aprenen al llarg de tota la vida mitjançant la combinació de dos processos paral·lels: el desenvolupament de la persona i el procés d'aprenentatge ( socialització).

Sovint utilitzem els conceptes d’habilitats socials i competència social com a sinònims però:Competència social: aptitud per comportar-se d’una manera determinada. Habilitat social: la manifestació d’aquesta conducta.

Les habilitats socials són el conjunt de destreses i aptituds (conductes) que ens permeten interactuar i relacionar-nos amb les altres persones. S’adquireixen al llarg del desenvolupament de la persona a través de l’aprenentatge que prové de les diferents experiències de l’entorn (per imitació i reforços).

L'ABAST DE LES HABILITATS SOCIALS.

En l'àmbit personal les persones hàbils socialment acostumen a viure d'una manera plaent la interacció amb els altres. Però l'abast de les habilitats socials va més enllà dels aspectes merament comunicatius i relacionals, condicionarà el benestar emocional i l'autoestima de la persona i, en general i, en gran manera, afectarà la seva felicitat.En l'àmbit professional les habililtats socials són clau en tots aquells sectors en els quals es treballa amb persones, l'activitat social i educativa transcorre bàsicament a través de la comunicació interpersonal; per tant les habilitats socials seran el recurs més bàsic i essencial.En l'àmbit social és freqüent la intervenció amb persones amb un dèficit de les habilitats socials. Per atendre aquestes situacions (comprendre les seves necessitats i aspiracions, prestar-les-hi l'atenció que cal i ajudar-les a desenvolupar les competències adequades), el o la professional ha de tenir un excel·lent domini d'un ampli repertori d'habilitats socials. Aquestes persones hauran de promoure l'entrenament i l'exercitacio de les seves habilitats socials, seran una de les competències clau que hauran de desplegar quan exerceixin la seva feina.

2. L'ABAST DE LES HABILITATS SOCIALS.

COMPONENTS DE LES HABILITATS SOCIALS.

PENSAMENT O iNTERPRETACIÓ. (el que penso, el que imagino). Davant un esdeveniment, cada persona pot reaccionar de manera diferent, interpretant-ho i valorant-ho des de la seva pròpia perspectiva. És el pensament el que provoca una emoció i una acció en cada moment.

El mateix cicle s'aplica a les HABILITATS SOCIALS.

SENTIR: EMOCIONS.

FER. ACCIÓ (conducta)

PENSAR: PENSAMENT

Les tres dimensions es relacionen directament i es veuen influenciades per les caracterísitiques de cada persona (sexe, edat...etc).

Les persones ens comportem mogudes per la interacció de tres dimensions fonamentals:pensament, emoció i acció.

3. COMPONENTS DE LES HABILITATS SOCIALS.

DIMENSIONS DEL COMPORTAMENT HUMÀ.

• Emocions adequades: provenen de avaluacions realistes i faciliten el canvi cap a objectius plantejats.
• Emocions inadequades: producte d'una avaluació distorsionada o desproporcionada que paralitza o altera la conducta.

LES EMOCIONS O SENTIMENTS ( el que sento, com em sento) que rebem davant un estímul i que generen una resposta. En constant interacció amb el pensament, de manera que poden aparèixer:

EX: Situació de recerca de feina. Després de passar la primera selecció i davant l’entrevista personal una persona pot pensar que no està suficientment preparada, què és un error i que no es veu capaç. Serien pensaments que no responen a la realitat sinó a una imatge distorsionada que la persona té d’ella mateixa.

• Hi ha pensaments positius: racionals i adaptats a la realitat, que permeten sentiments positius i impulsen a la persona a l'acció.

• Pensaments irracionals o distorsionats: poden provocar emocions negatives ( ansietat...) que alteren la conducta i poden motivar inhibició o mal comportament.

3. COMPONENTS DE LES HABILITATS SOCIALS.

Les tres dimensions es relacionen directament. Les emocions i els sentiments interactuen amb el pensament i amb la conducta. El que pensem i interpretem sobre els esdeveniments , ens produeix unes emocions, unes reaccions físiques i ens fa comportar-nos d'una manera determinada, que ens ocasiona diferents conseqüències.

EX:Seguint l’exemple anterior, la por que li genera la situació es pot traduir en canvis en el seu comportament dies abans de la sortida: dificultats per dormir, mal humor, pèrdua de gana, vòmits... etc.

EX:Un nen que té dificultats amb els aliments. Davant d’una sortida de colònies pensa que el menjar no li agradarà i no serà capaç de menjar i l’obligaran a fer-ho i sinó ho fa el castigaran. Aquests pensaments provoquen sentiments de por i nerviosisme.

ACCIÓ (CONDUCTA). (el que faig, el que dic).El comportament ve determinat per allò que es pensa i el que se sent i a la vegada influeix en la interpretació iel sentiment.

3. COMPONENTS DE LES HABILITATS SOCIALS.

M'adono que me he equivocat, que no he interpretat bé la situació. Es distén l'ansietat, però m'aborda una sensació monumental de ridícul i malestar físic i psicològic.

Amb indeferència em diu que no és el moment i parli amb el coordinador.

Amb un nerviosisme evident , sense que m'hagi prestat cap atenció, em dirigeixo a ell, de manera abassegadora, començo a deixar anar un reguitzell d'excuses inconnexes.

Sento una barreja de por (per les conseqüències ) i de vergonya ( perquè em trobo en una situació compromesa que no puc justificar). Apareixen reaccions d' ofuscació i tartamudeig:

Tinc la sensació que està molt seriós. Recordo que tinc pendent entregar uns justificants d'assistència .Tinc la convicció que ve cap a mi per demanar-me explicacions i amonestar-me per la meva conducta.

Veig al director que ve pel passadís.

RETROALIMENTACIÒ.

RESPOSTA

ACCIONS.

EMOCIONS.

PENSAMENTS.

ESDEVENIMENT.

Exemple de cicle: pensament, emoció , acció.

Monjas (1993) defineix les habilitats socials com el conjunt de cognicions, emocions i conductes que permeten relacionar-se i conviure amb altres persones de forma satisfactòria i eficaç.

• Components conductuals i d'acció.
• Components emocionals.
• Components cognitius o de pensament.

Partint d'aquesta perspectiva els diferents elements que formen les habilitats socials són:

Aquesta experiència penso-sento-actuo la fem davant de qualsevol situació , la majoria de vegades de manera tan immediata, que no som conscients dels nostres pensaments propis. Experiència rere experiència anem modelant els pensaments i reafirmant els nostres comportaments.

La conducta és producte de la interacció d'uns factors interns (com la personalitat, la intel·ligència o les creences) i uns factors externs o ambientals ( el moment en que es troba l'individu, les persones que la presencien ...etc.).

CONDUCTES NO ASSERTIVES.

CONDUCTES ASSERTIVES.

Els components conductuals són les manifestacions relacionades amb la nostra conducta. L'acció és la conseqüència del que nosaltres veiem... el que es fa... com ens comportem.

També inclourem com a components conductuals el procés comunicatiu i algunes reaccions fisiològiques que es poden activar en la interacció social.

Entenem la conducta com la manera particular que té una persona de comportar-se, actuar o donar una resposta a una situació detrminada.

Societat del Benestar.

3.1 Components conductuals.

Ser assertiu significa ser capaç d'expressar-se amb seguretat i tenir confiança en un mateix. Ser capaç de plantejar i defensar un argument, una crítica o una postura encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom o el que se suposa que és correcte. Ser capaç de dir "sí" quan es vol dir sí, i dir "no" quan es vol dir no.

L'assertivitat és aquella conducta que permet a una persona actuar en base als seus interessos o necessitats tot respectant els altres.

R.E Alberty i M.L Emmons defineixen l'assertivitat com : " la conducta que permet a una persona actuar en base als seus interessos més importants, defensar-se sense ansietat, expressar còmodament sentiments honestos o exercir els drets personals , sense negar els drets dels altres".W. Riso defineix la conducta assertiva com:"aquella conducta que permet a la persona expressar adequadament (sense mesurar distorsions cognitives o ansietat, i combinant els components verbals i no verbals de la manera més efectiva possible) oposició ( dir no, expressar desacords, fer i rebre crítiques, defensar drets i expressar en general sentiments negatius) i afecte (donar i rebre elogis, expressar sentiments positius en general) d'acord amb els seus interessos i objectius, respectant el dret dels altres i intentant aconseguir la meta proposada".

3.1.1 Què és l'assertivitat?

En les relacions personals, l'assertivitat és una conducta que dona excel·lents resultats. Difícil de posar en pràctica per la gran quantitat d'elements emocionals i afectius que estan implicats (dir que no a la parella és més difícil que dir que no al dependent d'una botiga).Amb els usuaris d'un servei , ser assertiu és un model de conducta ràpidament imitat, ja que les persones també aprenem també per imitació i modelatge. No es contradiu amb definir i marcar normes i límits, ni amb ser inflexible davant determinades conductes (manifestació no agressiva).En l'àmbit d'estudis o laboral, les aportacions clares i específiques, la manifestació d'opinions i crítiques, i l'aceptació, són habilitats molt útils en les reunions per a la resolució de problemes.L'ús de la conducta assertiva permet establir un model de relació pràctic i efectiu.

La conducta assertiva, és una manera d'entendre les relacions humanes, un estil de vida, implica:

• Establir relacions positives , de respecte i tolerància.
• Reaccionar davant dels esforços dels altres.
• Ser capaç de fer crítiques constructives, "aprofitables", i no destructives.
• Temptejar l'altre quan està irritat o abatut.
• Escoltar l'altre perquè expressi les seves idees i sentiments.
• Expressar pensaments i emocions de manera directa però respectuosa.
• Viure amb optimisme.
• Ser honest i congruent amb un mateix i amb l'altre.

GUANYEM TOTS DOS

JO GUANYO

TU GUANYES

Prefereix quedar-se en silenci abans que actuar i contradir a l'altre. Té com a objectiu evitar conflictes. Té poc respecte per si mateixa i mostra baixa autoestima. Busca l'afecte dels altres i té una por patològica de perdre'ls.Acaba fent aixó que no desitja, en les relacions socials intenta passar desapercebuda per no molestar i alhora, mostra una sol·licitud i una amabilitat exagerades perquè ningú les rebutgi.

Les nostres interaccions no sempre es realitzen de forma assertiva. Hi ha algunes maneres de relacionar-se o conductes contràries a l'assertivitat. Les més representatives són la conducta passiva i la conducta agressiva.

La CONDUCTA PASSIVA, es caracteritza per una negació dels drets i interessos personals enfront dels interessos dels altres.A més la persona passiva no s'atreveix a manifestar les seves opinions o sentiments perquè creu no té dret a fer-ho i que si ho fa pot molestar els altres.

3.1.2. Models predominants en les relacions personals

L'assertivitat ha de ser utilitzada com una eina de comunicació i relació interpersonal.

Com a professional de la intervenció amb persones , heu d'estar pendents de les manifestacions de conductes agressives, ja que d'alguna manera, en molts casos no deixen de ser crides d'ajuda per poder aprendre a expressar correctament les emocions. NO són els esdeveniments els causants del comportament agressiu, són les interpretacions i els pensaments distorsionats els que el produeixen.

LA CONDUCTA AGRESSIVA és caracteriza per defensar els seus propis interessos i desitjos, i per expressar els sentiments i les opinions sense tenir en compte els altres, pensant tan sols en ells mateixos. Es poden manifestar des d'agressions verbals i gestos fins a agressions físiques.La persona agressiva pot aconseguir els seus desitjos a curt termini (a cops de puny sobre la taula o a través del sarcasme o conductes humiliants). Però a llarg termini, poden provocar sentiment d'odi o rancor cap a ell/ella, i poden provocar soledat i aïllament de la persona agressiva.Se sent incompresa i presenta baixa autoestima.

3.1.2. Models predominants en les relacions personals

Les emocions influencien la part racional, ja que la memòria juga un paper fonamental en la formació de conceptes i per tant en la interpretació de la realitat que ens envolta.Les persones experimenten contínuament algun tipus d'emoció, l'estat emocional varia al llarg del dia d'acord amb els esdeveniments o pensaments, és a dir segons el que passa o el que es percep, tot i que no sempre som conscients.

Ignacio Morgado, catedràtic de psicobiologia a l'institut de Neurociència de la Universitat Autònoma de Barcelona, comenta: "Tot el que produeix emocions activa el cervell i la memòria, i ens ajuda a guardar allò que ens emociona. És a dir, les emocions ens ajuden a formar memòria consistents".

Els estudis recents del cervell realitzats per especialistes neurociència posen de manifest la importancia de les emocions en les nostres accions, i parlen fins i tot de com les emocions activen la memòria i són indespensables en tot l'aprenentatge.

Al darrere de tota emoció hi ha una tendència cap a una determinada acció. Fins i tot podem apreciar com les emocions tenen un reflex directe en el cos (el cos adopta una postura tensa en determinats musculs i es prepara para actuar).

L'arrel etimològica de la paraula emoció prové del verb llatí emovere, que significa moure's.

" Totes les emocions són en essència impulsos que ens porten a actuar" Daniel Goleman.

Aquesta frase resumeix molt bé quin és el motor de les nostres accions.

3.2. Components emocionals.

L'EMOCIÓ es pot defninir com un impuls involuntari, originat com a resposta als impulsos de l'ambient, que indueix sentiments i desencadena conductes de reacció automàtica.

3.2.1 Emocions i sentiments.

Aquest riu de pensaments i emocions del quals moltes vegades no som conscients constiutiexen el motor de les nostres accions.

L'emoció i el pensament van junts. Un petit pensament etiqueta un fet, aquest fet desencadena una emoció i a aquesta emoció la segueixen altres pensaments i emocions.

Els SENTIMENTS són emocions fetes conscients, que la persona és capaç d'identificar, classificar i valorar per mitjà del domini del llenguatge: són vivències subjectives i voluntàries. Els sentiments impliquen un procés de reflexió sobre les emocions pròpies, són més profunds que les emocions i perduren en el temps.

Sovint els termes emocions i sentiments s'utilitzen com a sinònims però hi ha una subtil diferència entre els dos termes:

" L'alegria és una emoció momentània i intensa, mentre que la felicitat és un sentiment"

La repetició d'unes determinades accions és el que determina els nostres hàbits de conducta , de manera que com més realitzem una determinada acció més fortament arrelat en nosaltres estarà l'hàbit de seguir actuant de la mateixa manera, aquest hàbits són els que acaben creant la nostra personalitat , les nostres accions ens defineixen.

3.2. Components emocionals.

Música i emocions.

Hi ha emocions POSITIVES I NEGATIVES.

Focalitza l'atenció per a noves situacions.

Genera respostes d'evitació davant situacions perjudicials o desagradables.

Adaptació, desactiva l'organisme en situacions difícils, per a una recuperació posterior.

Alguna cosa inesperada, inoportuna, extranya...etc.

Reacció fisiològica, rebuig, antipatia...etc.

Pèrdua, desànim, malenconia, depresssió,frustració...etc

Sorpresa

Aversió

Tristesa

Estimulació, motivació, repetir situacions que ens fan sentirbé.

Benestar i satisfacció interior. eufòria,excitació...etc.

Protecció, fugida o atac, evitació o enfrontament.

Mantenir distàncies indicant límits.Impulsar a enfronatar-se a una situació conflictiva.

Frustració, injustícia, odi, fúria,agressió, enveja, impotència...etc

Les emocions són segurament la font d'informació que més influeix a l'hora de prendre decisions.Hi ha consens a considerar que hi ha sis emocions bàsiques i, que les emocions tenen un paper fonamental en l'adaptació de les persones a l'entorn (respostes a experiències psicològiques que suposen processos d'adaptació a situacions noves i imprevistes. Cada emoció té unes funcions específiques i unes causes:

FUNCIONS

Perill, inseguretat, amenaça,fòbia...etc.

CAUSES

Alegria

Por

Còlera/Ira

EMOCIONS

3.2.2 Les emocions bàsiques: causa i funció.

Les emocions poden ser positives o negatives, costa molt d'expressar-les i sovint "es quantifiquen" per il.lustrar-ne la intensitat, per exemple: " em sento molt feliç", "molt trist"...etc.

Els esquemes emocionals es poden definir com una sintesi interna organitzada i complexa de l'experiència emocional pròpia, a partir dels registres inicials de la sensació de dolor i plaer.

Els esquemes emocionals són els que generen, de manera gairebé automàtica, les emocions de cada persona, de manera que cada subjecte respon de manera personal, en funció del seu esquema emocional. D'aquesta manera les emocions són respostes personals i singulars de cada subjecte als diferents esdeveniments importants que van apareixent a la vida.

L'emoció es genera en uns punts determinats del cervell, i posa en funcionament tot un seguit de mecanismes neuronals determinats que depenen fonamentalment de dos elements:

• Pautes genètiques de cada individu.
• Experiències i significats apresos.

La combinació d'aquests dos elements, dona lloc al que s'anomenen esquemes emocionals:

CONTROL EMOCIONAL.

Exemple: veure un ratolí desplaçant-se per la classe pot resultar graciós i simpàtic per algunes persones, però insuportable per a altres.

Els estímuls que provoquen les emocions poden ser externs i interns.

• Estímuls extern. Són els que provenen de l'ambient, als quals es reacciona amb por, alegria, ira...etc.
• Estímuls interns. Són els que es produeixen en l'àmbit cognitiu, quan s'imagina alguna situació agradable o desagradable.

Els processos cognitius seran els que determinaran les emocions segons el que cada estímul signifiqui o es consideri que significa per a cada persona.

Aquestes diferències es deuen al fet que gràcies a les emocions, l'organisme sap conscientment o inconscientment si una situació és més o meyns favorable per a la supervivència. Així davant diferents situacions o estímuls l'organisme respón a través de mecanimes físics o psíquics. Per això les emocions no es poden controlar, sorgeixen sense més, davant la presència dels estímuls.

3.2.3 Estímuls i manifestació de les emocions.

Per saber-ne més. Activitat complementària

En aquest cas, l'educació, els coneixements i la intel·ligència emocional ens ajudaran a delimitar les nostres accions i a regular la nostra conducta.

Sovint, el component socioemocional queda en segon pla de l'atenció integral que tota persona requereix. En trobem un exemple en la prioritat que es continua donant als resultats intel·lectuals en l'avaluació escolar.

Exemple: es pot sentir ira o colera davant un fet que ens sembla injust i no actuar immediatament en conseqüència, però aquesta ira es pot transformar en una acte agressiu si la persona es deixa portar per les emocions més primàries.

En canvi, el que si es pot controlar és la manifestació externa d'aquestes emocions.

En cada cultura es promou o es castiga l'aparició d'unes certes emocions. De vegades, la manifestació de les emocions és normal, inevitable i beneficiosa , en altres casos convé controlar-les per mostrar un comportament més adaptatiu i adequat a les circunstàncies.

• Entrenar-se en el autoconeixement emocional, analitzant com reaccionen davant les situacions, quines emocions estan implicades i com ens afecten.
• Distingir a través de la pràctica i l'entrenament quins tipus d'emocions són útils per a la nostra relació amb les persones i amb nosaltres mateixos i modificar i substituir aquelles emocions que no ens serveixin o no són útils i adequades a cada situació.

Existen diversos recursos que poden proporcionar intel·ligència emocional:

Existeix unanimitat en la importància que s'atorga al component emocional en la consecució d'habilitats socials, és evident que una gestió intel·ligent de tot el que inclou el món emocional serà clau per a la millorar de la interactivitat i per al benestar propi.

La intel·ligència emocional està relacionada amb:

• La capacitat de percebre les emocions.
• D'entendre i assimilar els sentiments a través de la informació que aquestes emocions ens produeixen i de manejar-les i utilitzar-les.
• Aquests processos integren tant la intel·ligència intrapersonal (sobre la mateixa persona) com la interpersonal (sobre els altres).

La intel·ligència emocional es defineix com la capacitat de reconèixer i manejar adequadament les emocions pròpies i les alienes.

3.2.5 La intel·ligència emocional.

• Intel·ligència emocional. Com controlar les emocions.

En aquest quadre veiem els diferents nivells en què es descompon la intel·ligència emocional.

LES PERSONES EMOCIONALMENT INTEL·LIGENTS:

• Tenen un grau d'autoestima suficient.
• Són positives i saben donar i rebre.
• Tenen empatia i són assertives.
• Mostren alts nivells de motivació, il·usió i interés.
• Tenen valors alternatius.
• Tenen més capacitat per superar les dificultats i frustracions.
• Acostumen a trobar equilibri entre exigència i tolerància.

El concepte de intel·ligència emocional no deixa de ser un constructe eminenentment teóric.En el context actual , en què preval un enfocament orientat al desenvolupament del concepte de competències, és necessari el concepte de competència emocional, més enfocat en el desenvolupament i aprenentatge.

Això significa la facultat de mobilitzar tot el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds que ens permetin identificar, regular i manejar adquadament les emocions pròpies i de les persones amb les quals ens relacionen, per sortir-nos-en emocionalment i socialment.

La competència emocional suposa la capacitat i habilitat per desenvolupar la intel·ligència emocional i aplicar-la.

3.2.6 La competència emocional.

Competències per a la vida i el benestar. Suposen la capacitat per comportaments apropiats i responsables per afrontar satisfactòriament els desafiaments diaris de la vida (personals, professionals, familiars, socials,etc.).Ens permenten organitzar la nostra vida facilitant-nos experiències de satisfacció o benestar.

Competència social. Capacitat per mantenir bones relacions amb altres persones. Això implica dominar les habilitats socials bàsiques, capcitat per a la comunicació efectiva, assertivitat, respecte, acituds prosocials,etc.

Autonomia emocional. Inclou caracterísitiques relacionades amb l'autogestió personal: actitud positiva davant la vida, capacitat per analitzar críticament les normes socials, per buscar ajuda i recursos, etc.

Regulació emocional. És la capacitat per manejar les emocions de forma apropiada. Prendre consciència de la relació que hi ha entre emoció, cognició i comportament, tenir bones estratègies d'afrontament.

Bisquerra,R (2003). Educació emocional y competències bàsiques para la vida. Revista de Investigación Educativa,Vol.21,nº1,pàgs. 7-43.

Tingues-ho en compte!Disposar d'un bon nivell de competència emocional és un factor de proteccióo de risc social, perquè contribueix a reduir les possibiltitats que una persona caigui en situacions de delinqüència, drogoaddicció, vandalisme, aïllament,etc.Les persones que no sapiguen manejar intel·ligentment el component emocional seran més vulnerables socialment.

R. Bisquerra estableix un model de cinc habilitats o competències emocionals:

Consciència emocional. S'entén com la capacitat per pendre consciència de les pròpies emocions i de les emocions dels altres, incloent-hi l'habilitat per captar el clima emocional d'un context determinat.

Tenir empatia requereix una actitud de predisposició i una alta capacitat de comprensió. Sens dubte, les persones empàtiques disposen d'un alt reconeixement social i de popularitat, perquè són capaces d'identificar les necessitats reals dels altres i proporcionar-los respostes adequades, fins i tot abans que aquestes persones siguin conscients d'aquestes necessitats.

Una de les competències emocionals i socials més rellevant és l'empatia.

L'empatia és la facultat d'endinsar-nos en la realitat personal dels altres i d'entendre les seves necessitats i motivacions, sentiments i problemes; per això diem que forma part de la intel.ligència emocional.

L'empatia s'entén com una actitud o capcitat d'una persona per posar-se en el lloc d'una altra o, dit d'una altra manera , per veure el món com l'està veient ell.

3.2.7 L'empatia

L'emoció està present en tot el que fem, no hi ha no -sentiment".

Les emocions tenen influència en:

3.2.8. Efectes de l'emoció.

PROCESSOS MENTALS.

SALUT.

APRENENTATGE

CONSTRUCCIÓPROJECTE VITAL.

Segons aquesta teoria, existeixen diferents variables o components cognitius de les habilitats socials, s'organitzen en dos grups:

• Relacionades amb la potencialitat de la conducta. les que la persona és capaç de mostrar (el que pot fer). Les variables que inclou estan relacionades amb saber què cal fer a cada moment, com cal comportar-se de manera adequada, percebre correctament les situacions...etc.
• Relacionades amb l'execució de la conducta. Inclou variables que intervenen en la concreció de la conducta final (el que fa). Tenen a veure amb les conseqüències que es preveu tindrà la seva conducta, la valoració d'aquestes conseqüències, els mecanismes autoreguladors...etc.

La teoria que millor explica la influència dels aspectes cognitius en l'aprenentatge de les habilitats socials és la teoria de l'aprenentatge social de Walter Mishel.

Components cognitius fan referència als que estan relacionats amb els processos mentals de les persones i a la forma en què intervenen en el desenvolupament de les habilitats socials.

" No ens sentim pertorbats per els coses en si, sinó per la manera que tenim de pensar sobre les coses".

3.3. Components cognitius.

P.Racional:

• Emocions: estic bé, s'ha distret.
• Conducta: quan la vegi li diré que l'he vist.

P. Irracional:

• Emocions: deprimida, trist.
• Conducta: Evitaré trobar-me amb ell/ella.

Conseqüències:

P. Racional: no m'ha vist, estava distret/a.P. Irracional: no s'interessa per mi...

Situació: un amic o amiga no m'ha dit res en trobar-nos pel passadís del centre.

Exemple de la influència del pensament.

Aquests pensaments o creences irracionals comporten deformacion negatives de la realitat.Les distrosions cognitives funcionen com hàbits de pensament, ens donen una visió negativa i il·logica de la realitat i es produeixen de manera automàtica.

DISTORSIONS COGNITIVES

El pensament distorsiona la interpretació d'aquests esdeveniments la seva vida.

Els pensaments s'ajusten als esdeveniments i les situacions que ocorren en la seva vida.

PENSAMENTS IRACIONALS

PENSAMENTS RACIONALS

En el seu model cognitiu postulen que les emocions i les conductes de les persones estan influïdes pel pensament (la seva percepció dels esdeveniments). Per tant, no és una situació per si mateixa la que determina el que una persona sent, sinó més aviat la forma en què interpreta la situació.

Model cognitiu d'Albert Ellis i Aaron Beck.

SOBREGENERALITZACIÓ.Consisteix a extreure conclusions generals a partir d'un fet aïllat. Per un sol fet negatiu que hagi succeït, consideerar sortirà tot igual de malament. Exemple: "M'acomiaden de la feina i penso: No trobaré mai una altra feina"." he donat una opinió que no ha agradat , i penso: no serveixo per aquesta feina".

PENSAMENT DEL TOT O RES.Radica en considerar com a fracàs qualsevol assoliment que no respongui a les expectatives màximes. Ser extremista. Veure les coses en blanc o negre.Exemple: "parlant en public davant la classe faig una errada en el discurs i penso: estic parlant fatal".

Albert Ellis i Aaron Beck van desenvolupar la teoria de la reestructuració cognitiva, una estratègia general de les terapies cognitivesconductuals que té com a objectiu modificar la interpretació i la valoració subjectiva de la realitat, mitjançant el diàleg , la modelació i la pràctica d'hàbits cognitius nous.

ALGUNS DEL PRINCIPALS ERRORS COGNITIUS O DISTORSIONS COGNITIVES SÓN:

Les distorsions cognitives provoquen baixa autoestima i són una barrera clau que impedeix tenir una conducta assertiva.

SALT A CONCLUSIONS.Assumir alguna cosa negativa quan no hi ha dades empíriques, dos tipus:

• Lectura de pensament: endevinar els pensaments dels altres. Ex: "vas pel carrer amb un jersei que no t'agrada i penses: segur tothom em mira, em queda malament".

• Anticipació negativa. Predir el resultat d'esdeveniments abans que succeeixin i actaur en conseqüència. Ex: " no organitzo la festa perquè tots s'avorriran".

DESQUALIFICACIÓ DEL QUE ÉS POSITIU.Treure importància als aspectes positius i buscar la lectura negativa. Mantenir una creença negativa que es contradiu amb les experiències diàries.Exemples: "La professora em felicita per feina i penso: ho ha fet per animar-me, no perquè estigui bé"." M'han convidat a una festa: és perquè em volen demanar els apunts".

FILTRATGE.Consisteix a seleccionar tan sols una part de la realitat i deixar de considerar el conjunt.Aquesta part seleccionada és una visió negativa de la realitat.Exemples: "Arribo tard a una reunió i penso: ja ho he espatllat tot""Aproves tots els mòduls excepte un i afirmes que ets mal estudiant".

EL DEURE.Hi ha dues expressions habituals que manifesten una distorsió cognitiva important: haig de i cal que jo... o amb una matisació més subtil: hauria de.. i caldria que jo... Una persona s'imposa unes normes o regles rígides i inflexibles que no pot complir.Exemple: " haig d'aprovar aquest examen com sigui" , " hauria de ser una alumne model", " hauria de suportar qualsevol situació", " no hauria de cometre errors"....etc.

RAONAMENT EMOCIONAL.Formular arguments basats en els sentiments en lloc de la realitat objectiva.Exemples: "sento por en viatjar en avió. Per tant, viatjar en avió és perillós" o"la meva parella m'ha deixat perquè no sóc capaç de fer-la feliç".

MAGNIFICACIÓ(catàstrofe)oMINIMITZACIÓ.Imaginar-se o rumiar sobre el pitjor resultat possible, sense importar com és d'improbable, o pensar que la situació és insuportable o impossible, quan en realitat és incomoda o inconvenient.Exemple: minimitzar les qualitats i exagerar els defectes. "això és terrible. Sóc un desastre i això acabarà molt malament".

Són conviccions molt arrelades que es presenten automàticament sense adonar-nos. No són fàcil de detectar si no fem un esforç conscient.Condueixen a la persona a una percepció inadequada d'ella mateixa, dels altres i del seu entorn ( problemes d'autoestima, depressió, ansietat, aïllament...etc).

L'ERROR DEL ENDEVÍ.Consisteix en fer prediccions negatives sobre el futur que afecten la vida d'una persona.L'actitud de l'endeví és preveure de manera sistemàtica que les coses sortiran malament.Exemple: " Una persona s'està preparant per a una prova de selecció d'una escola de música i pensa que segur no aprovarà".

PERSONALITZACIÓ.Consisteix en atribuir-se la responsabilitat dels fets que tenen conseqüències negatives pels altres.Exemple: "si la Neus té problemes és perquè jo no l'he ajudada prou bé"També assunir que un mateix o uns altres han causat coses amb intencionalitat valorades des del punt de vista propi.Exemple: " ho has fet per perjudicar-me".

ETIQUETATGE.Consisteix en atribuir una definició simple, una etiqueta (en termes absoluts, o amb fortes connotacions perjudicials), a les persones o a un mateix a partir d'un fet puntual. Exemple: "ets un desastre" o " ja sé que sempre acabo cedint, però jo no tinc caràcter i sóc dèbil", " sóc un inútil".

Es considera que la personalitat és producte de l'herència i del medi ambient. Els trets biológics estan definits des d'abans del naixement, en el codi genètic de l'individu, mentre que l'ambient és el conjunt d'influències que rep l'individu del món que l'envolta.Com que no existeixen dues persones que tinguin el mateix codi genètic ni que hagin viscut les mateixes experiències ambientals, es pot dir que la personalitat és un tret únic i irrepetible.

3.4 La personalitat.

Aquets trets es tradueixen en la manera en què la persona pensa i interpreta la realitat i es manifesta en la manera com la persona pensa i actua.

La personalitat és un conjunt de trets psicològics, emocionals i conductuals que defineixen globlament una persona i que es mantenen més o menys estables al llarg de la seva vida.

Un altre component que incideix en les habilitats socials és la personalitat.

Important mantenir un equilibri entre autoconcepte (el que la persona pensa d'ella mateixa) i autoestima ( el que realment és), ja que sovint tendim a sobrevalorar o meynstenir les nostres pròpies capacitats).

N.Branden (1930-2014), psicoterapeuta canadenc, afirma que una autoestima saludable es sustenta en dues actituds: • L'eficàcia personal. Fa referència a la confiança en la pròpia capacitat de pensar i d'enfrontar-se amb els desafiaments bàsics de la vida (allò que creu que és).• El respecte envers ella mateixa, com a actitud positiva envers el dret de viure i ser feliç, la qual cosa inclou: tenir confiança d'aconseguir els seus èxits, satisfacció per la vida, sentiments de respectabilitat i dignitat, valoració de la pròpia validesa, etc.

Aspectes de la personalitat:

• Autoconcepte: percepció que la persona té d'ella mateixa.

• Autoestima. Valoració d’aquest autoconcepte. Serà molt important en el desenvolupament de les habilitats socials i en el futur de qualsevol persona.

3.4.1 Autocencepte i autoestima.

EL QÜESTIONARI 16PF de R:Catell , és un dels més utilitzats en la selecció de professionals i directius.

• Introversió
• Falta emotivitat
• Dependència
• Inactivitat
• Al·locentrisme
• Submissió
• Serenitat

• Extraversió
• Emotivitat.
• Autosuficiència.
• Activitat.
• Egocentrisme
• Domini
• Impulsivitat

LA TEORIA DELS TRETS DE PERSONALITAT.Una de les teories més utilitzades en la determinació de la personalitat d'una persona és la teoria dels trets de personalitat. L'orientació d'aquesta teoria és principlament quantitativa perquè es centra en la mesura de la personalitat dels individus a partir dels trets que mostren.Els trets són unes característiques perceptibles i constants en una persona que la fan diferent a d'altres. Aquests trets es combinen de manera diferent en cada persona i donen lloc a diferents tipus o models de personalitat.

Hurem de tenir en compte que:Una autoestima adequada contribuirà al desenvolupament harmònic de les habilitats personals i socials, i augmentarà el nivell de seguretat personal.Una autoestima baixa predisposarà negativament per a la relació interpersonal i serà un obstacle molt important per al desenvolupament de la competència social.

La personalitat disposa d'uns mecanismes de protecció que s'activen, inconscientment, davant d'amenaces psicoemocionals.

Els mecanismes de defensa de la personalitat actuen com una estratègia de seguretat que la persona acciona, per minimitzar les conseqüències d'esdeveniments o pensaments que poden amenaçar les seves defenses psicològiques.

Aquests mecanismes peremeten acomodar els desitjos, sentiments, pensaments molestos en manifestacions amb menys perill per a l'equilibir psicològic.Segons com exerceixin la seva acció podrem diferenciar entre:

• MECANISMES D'ADAPTACIÓ.
• D'EVITACIÓ.
• I DE DISTORSIÓ DE LA REALITAT.

3.4.2. Mecanismes de defensa de la personalitat.

• Afiliació. La persona busca ajuda i suport en els altres.

• Altruisme. Consisteix en enfrontar-se amb conflictes emocionals dedicant-se a satisfer les necessitats dels altres.

• Anticipació. Consisteix a preveure les conseqüències de certes amenaces i anticipar solucions alternatives.
• Sublimació. La persona canalitza sentiments o impulsos potencialment desadaptatius cap a comportaments socialment acceptables ( ex, a través de l'esport).

• Sentit de l'humor. Es basa en afrontar la situació posant l'accent en els aspectes divertits i irònics de les situacions estressants.

• Supressió. Consisteix a evitar intencionadament pensar en problemes o sentiments que produeixen malestar.

Tenen com a finalitat la recerca d'estratègies adaptatives enfront dels esdeveniments estressants, alguns del més habituals són:

Mecanismes d'adaptació.

• Negació. Consisteix a negar-se a reconèixer el problema, cosa que suposa rebutjar tots aquells aspectes desagradables o inacceptables.

• Projecció. La pesona atribueix erròniament als altres sentiments o pensaments propis que li resulten inacceptables.

• Racionalització. Consistex a buscar explicacions tranquil·litzadores però encobertes per amagar la realitat.
• Desatenció relativa. Es basa en procurar esborrar de l'experiència aquells elements que podrien resultar inquietants si se n'arribès a prendre consciència.

Les situacions estressants s'afronten des de la inhibició de la situació, és a dir, evitant-les perquè no causin malestar. Alguns d'aquests emcanismes són:

Mecanismes d'evitació.

• Idealització. Consisteix a atribuir qualitats exageradament positives a els altres.

• Devaluació. Consisteix a atribuir qualitats exageradament negatives als altres.

• Omnipotència. La persona actua davant el conflicte com si fos superior als altres.

• Fantasia. La persona s'enfronta amb la situació estressant mitjançant la creació de fantasies

que substitueixen la resolució de problemes.

Consisteixen a distorsionar la realitat per adequar-la a una situació tolerable. Alguns d'aquests mecanismes són:

Mecanismes de distorsió de la realitat.

4.

TIPUS D'HABILITATS SOCIALS.

Resposta complexa a a questa pregunta ja que els mecanismes que contribueixen a la falta d'habilitats socials es centren en dos aspectes: la falta d'aprenentatge i la dificultat de posar-los en pràctica.

• Falta d'aprenentatge. S'aprenen durant el procés de socialització, per imitació i reforç, amb el model de referència. En una ambient pobre ( absència de models vàlids, falta de reforços), el repertori de conductes i habilitats és molt limitat . En aquests casos no disposa perquè mai les ha après.
• La dificultat de posar-los en pràctica. Quan sap quina és la conducta adequada, disposa de repertori però no les posa en pràctica perquè alguns factors en condicionen l'execució (falta habilitats comunicatives, timidesa, comportament agressiu, pensaments distorsionats...etc).

Les estratègies d'intervenció s'articularan en funció de la causa del dèficit.

4. 1. Causes del dèficit de les habilitats socials?

Les persones hàbils socialment solen viure d'una manera plaent la interacció amb els altres i no els causarà cap tensió negativa enfrontar-se a situacions noves.En canvi les persones amb dèficit en aquesta faceta mostraran un cert temor en les seves relacions socials i viuran amb molt estrès les situacions que suposin el contacte amb persones noves o la incorporació a grups nous ( tindrà dificultats per iniciar una conversa, no s'atrevirà a demanar un favor, es sentirà cohibida en una reunió...etc)

4. DÈFICIT D'HABILITATS SOCIALS.

AÏLLAMENT. La dificultat que suposa relacionar-se amb els altres i l'ansietat que general fan que la persona s'inhibeixi de les relacions socials i les eviti activament.

AGRESSIVITAT. Una altra tipologia de persones amb problemes de relació són les que actuen de manera autoritària. Amaguen un gran dèficit d'habilitats socials que les incapacita a relacionar-se amb altres al mateix nivell.

BLOQUEIG. És una manifestació de timidesa o de l'estrès en la comunicació, caracteritzada per la impossibilitat que mostra una persona de parlar o expressar-se en una situació que viu com a estressant (ex parlar en públic).

Les dificultats per interrelacionar-se de manera adequada es posen de manifest per mitjà d'unes conductes que s'evidencien. Algunes de les més habituals.

• TIMIDESA. Sensació que predisposa a la persona a sentir inseguretat o vergonya davant situacions socials. Alguns temors subjacents a la timidesa són:

- Temor de donar una resposta inapropiada.- Temor al rebuig de les altres persones .- Temor a revelar als altres els sentiments i convicions més íntimes.

4. 2. Manifestació del dèficit d'habilitats socials.

ANSIETAT SOCIAL. Consisteix en la por o temor que sorgeix en una persona en situacions d'interacció . La ansietat és un dels factors més importants en la falta de competència social. Es pot mostrar amb un ventall ampli de comportaments , que va des d'afrontar d'una manera més o menys correcta les situacions fins a emetre respostes inoperants o nul·les (es poden activar components fisiològics caracterísitics molt difícils de controlar: quequeig, moviments estereotipats, sudoració, mal de panxa...etc.).FÒBIA SOCIAL. Es considera com a tal un nivell d'ansietat tan elevat que passa a interferir seriosament en la vida quotidiana de les persones. Les persones amb fòbia social tendeixen a evitar les relacions socials que solen viure amb una dosi alta d'angoixa. Generalment les seves característiques són semblants a les de l'ansietat però molt més acusades.