L’Escoltisme, un sentiment transgeneracional

La paraula que més caracteritza el moviment escolta és “educació”, eix principal que el conegut Robert Baden-Powell, fundador de  l’escoltisme el 1907, va voler emfatitzar des dels inicis de la seva llarga trajectòria. Gràcies a això, l’escoltisme ha exercit com a instrument pedagògic per a joves i infants d’arreu del món, on s’hi destaca l’educació basada en el joc, el contacte i respecte cap a la natura, el compromís personal i el treball en equip.

El 1912, aquest moviment va anar agafant força i es va expandir a través dels diferents territoris, tot i que no va ser fins al 1929 que va aterrar a l’illa de Mallorca. Un grapat d’anys després, concretament el 1961, es va iniciar aquest projecte a la Vall de Sóller, fet que donà lloc al cap de tres anys a la fundació de l’Agrupament Capità Angelats. Des d’aquest moment s’ha anat formant amb el traspàs de generacions fins arribar al que és avui dia.

Pere Frontera

Pere Frontera començà al món de l’escoltisme el 1961 i formà part de totes les etapes, fou cap i, fins i tot, cap d’agrupament durant tres anys.

Pregunta.- Quin significat té per a vostè l’escotisme?

Resposta.- Educatiu, sense cap dubte. En aquells moments que nosaltres començàrem encara era més efectiu, ja que els joves, sobretot petits, només anàvem a escola. L’escoltisme t’educava dins la natura, dins la cançó, dins el joc… essent aquest darrer un paradigma molt contemporani i engrescador pels infants. El fet d’educar amb el joc i el de realitzar sortides i campaments dins la natura, va ser per a nosaltres un aspecte molt innovador.

És per aquest motiu que consider que el sistema educatiu de l’escoltisme és molt eficaç si es fa bé. Aquest aspecte ho he vist reflectit en el meu cas i en el de la majoria dels que hem estat escoltes, ajudant-nos en aquest sentit en diferents aspectes de la vida.

Així doncs, podria dir-se que ha estat un pilar fonamental que, des de joves, ja ens va crear una manera de ser, d’actuar i de fer les coses. Un recurs diferent i més afectiu que ens ha ajudat molt a créixer com a millors persones, a fer feina pels altres, a actuar a través de la idea de servei… situacions que no n’eren molt habituals en aquells moments.

Cal considerar que el fet d’ajudar a la gent o de fer una bona obra, són petites passes que a la llarga sumen una gran importància. Fins i tot, a vegades ho fèiem de manera inconscient, seguint la idea del fundador Baden-Powell: “Deixar el món un poc millor de com l’hem trobat”, enfocament que desig que pugui servir de guia per a moltes persones.

Margalida Colom

El 1976 Marga Colom formà part de la unitat de Llops i Daines, començant així la seva trajectòria com escolta. També fou cap d’agrupament i, actualment, es troba activa dins diferents grups de suport.

Pregunta.- Per què vàreu entrar a l’escoltisme i que n’heu conreat?

Resposta.- Vaig entrar als escoltes perquè, evidentment, la meva mare em va apuntar. No havia sentit mai parlar del moviment. Record que el meu primer dissabte va ser la sortida d’Alpha, a Biniaraix, a Ca sa Marquesa de Zayas, amb vuit anys. Em van donar una motxilla, una flassada i les “mataperdices”, i cap a Biniaraix s’ha dit.

Malauradament, a conseqüència d’haver d’anar a estudiar a Palma, no vaig poder fer totes les etapes, impossibilitant-me ser Caravel·la. Tot i això, em vaig tornar a engrescar i vaig fer de Ruta, d’ajudant de Llops… i fins ara, que ja no soc res, però formo part de diferents grups com són el de Fe, el grup de cantar o el que basteixen el seixanta aniversari de l’agrupament. D’aquesta manera, em segueixo veient amb els de la meva quinta que formàvem l’equip de Ruta, que en són actualment els meus amics, així com amb el grup dels que vaig ser animadora.

Des de la meva perspectiva, crec que m’he emportat moltes coses. La primera d’elles és l’amistat, ja que tots els meus amics són els que vaig guanyar amb força quan érem escoltes. Un altre aspecte a fer referència i em provoca emoció, és el significat que es dona a l’escoltisme. Aquest és un compromís, és a dir, et compromets a la vegada que fas feina amb equip, a respectar les opinions dels altres, a muntar i a desmuntar, a saber discutir i arribar a un consens… i pens que això és molt positiu, sobretot en els moments que vivim ara. Avui en dia veig que les escoles van implantant els eixos de feina com la coeducació i la feina amb equip amb els que nosaltres ens hi desenvolupàvem.

Però vaja, bàsicament em produeix felicitat parlar dels escoltes, Ha estat la meitat de la meva vida.

Mariona Hauf

Mariona Hauf entrà al món de l’escoltisme l’any 2005 a la unitat de Ferrerets, la més petita. El seu rumb no es desvià en cap moment, passant per totes les unitats fins avui, que exerceix com a cap.

Pregunta.- Que t’ha aportat l’escoltisme i que t’engresca perquè encara en formis part?

Resposta.- L’escoltisme m’ha aportat sobretot, i per damunt de tot, un creixement personal molt gran ja des de ben petita. També m’ha oferit una manera diferent de veure i de viure el món i la vida no? És com que fas un aprenentatge personal molt enriquidor i satisfactori on fas amistats, on coneixes el teu entorn i on l’aprens a cuidar i a valorar. Però sobretot, m’ha aportat valors i actituds per afrontar i encarar el món i m’ha dotat d’aquesta satisfacció personal d’afrontar-te a les dificultats sense por, sense caure, sense rendir-te en cap moment.

Responent a la segona pregunta, és perquè durant els meus anys de nina escolta, des de Ferrerets fins a Ruta, la figura de cap per a jo ha estat molt important i m’ha acompanyat molt. Aquesta desenvolupa el paper de guia, de mestre, de persona amb qui pots confiar i amb qui aprens moltíssimes coses. I ara m’agrada ser jo qui pugui ser aquest guia, qui pugui compartir tots aquests valors que els meus caps em varen ensenyar i que hi estic eternament agraïda.

També hi vull destacar la satisfacció de veure com els nins creixen, com aprenen a través del joc, a través de la natura, a través de totes les petites coses que intentam inculcar. Veure com les generacions pugen amb ganes d’aprendre, de cuidar el món, amb unes actituds per afrontar la vida i per afrontar el món des d’un lloc plener i ple de noves aventures.