Maristes

Acabat el curs 20-21 amb els nostres infants i joves, estem tancant avaluacions i la burocràcia típica d’un final de curs, a ple rendiment amb els nostres casals d’estiu a escoles i centres oberts, amb colònies i campaments dels nostres moviments. Amb una mica de distància, tornem la mirada enrere per fer balanç d’un curs que ja des del principi prevèiem molt diferent, amb neguit pel confinament i l’aprenentatge online viscut a les nostres vides durant els mesos de març a juny del 2020.

Un curs planificat a correcuita a finals d’agost i inicis de setembre, quan els  Departaments d’Educació i de Salut ens marquen uns nous criteris organitzatius: grups bombolla, espais protegits, no interacció social, entrades i sortides per diferents espais, recorreguts interns diferenciats... Tots, equips directius, professorat, educadors i famílies no teníem gaires esperances de viure un curs amb normalitat, i tots intuíem un nou tancament a casa i reviure l’educació únicament online. Però el curs va començar i, dins la nova normalitat, les pors i els neguits van anar desapareixent i s’anava confirmant que les nostres obres educatives eren i han estat durant tot el curs un espai segur.

Dificultats, moltes, moltíssimes al llarg de tot el curs. Alumnes, usuaris i grups bombolles confinats per un temps a casa, reunions i entrevistes i seguiments de famílies online, poca o nul·la interacció amb companys de claustre, canvis en els criteris cada dues o tres setmanes que han afectat directament serveis que oferim a les nostres obres educatives, menjador, activitats extraescolars, el lleure de cap de setmana, i tot barrejat amb el viscut personalment i familiarment que moltes vegades també ha colpit el nostre dia a dia. Tot plegat, algú diria, un desgavell de curs...

Però personalment em quedo amb el regust final del que he anat sentint aquests darrers dies: famílies agraïdes de com s’ha fet la gestió del curs; infants i joves que des del primer dia s’han adaptat a una normativa exigent, i que han estat exemples per als adults; professors i educadors que hem pogut fer la nostra tasca des de la presencialitat, element indispensable per sentir-se satisfet dins la meva vocació de professional de l’educació. Em quedo amb el sentiment que tots plegats acabem el curs esgotats, amb les bateries molt descarregades i amb un cansament més mental que físic, que també detectem en els infants i joves, que la part emocional ha començat a aflorar en aquest curs i que serà un repte per a tots nosaltres com cuidar-los però també com cuidar-nos.

Tot i la quantitat d’activitats en casals de centres oberts i de les escoles, campaments, rutes que a hores d’ara estan a ple rendiment, ara tenim per davant un estiu en el qual ens cal desconnectar, respirar a fons, gaudir de la família, del descans i dels nostres hobbies. De cuidar-nos en tots els àmbits, perquè només així serem capaços d’iniciar un nou curs amb ganes i capacitat de cuidar l’altre.

I finalment un GRÀCIES amb majúscules! Per tot l’esforç, el treball i la dedicació que tots els membres que formem la comunitat educativa de les nostres obres (equips directius, professors, educadors PAS, personal de neteja, voluntaris, menjador, monitors) heu tingut al llarg de l’any! Gràcies pel vostre compromís i la vostra implicació.

Pep Tort, sotsdirector de la Fundació Champagnat-Maristes Catalunya