CINE INFINITO / CINEMA INFINIT / INFINITE CINEMA - Cultural Work
CINE INFINITO / CINEMA INFINIT / INFINITE CINEMA - Cultural Work
CINE INFINITO / CINEMA INFINIT / INFINITE CINEMA - Cultural Work
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
[CAS]/[VAL]/[ENG]<br />
----------------------------------------------------------<br />
<strong>CINE</strong><br />
<strong><strong>INFINIT</strong>O</strong><br />
/ <strong>CINE</strong>MA<br />
<strong>INFINIT</strong> /<br />
<strong>INFINIT</strong>E<br />
<strong>CINE</strong>MA<br />
---------------------------------------------------------uN<br />
LIbro DE ENSAyo SobrE rELAtoS, mEmorIAS DIGItALES<br />
y proDuCCIóN DEL CoNoCImIENto / uN LLIbrE D´ASSAIG DE<br />
rELAtS, mEmorIES DIGItALS I proDuCCIó DEL CoNEIXEmENt /<br />
AN ESSAy book oN NArrAtIVES, DIGItAL mEmorIES AND<br />
kNowLEDGE proDuCtIoN<br />
··························································<br />
www.<strong>CINE</strong>INFINIto.Com<br />
ÍNDICE/ÍNDEX/INDEX<br />
----------------------------------------------------------<br />
[1]<br />
PROGRAMA: Sesión contínua y versiones desordenadas<br />
PROGRAMACIÓ: Sessió contínua i versions desordenades<br />
[35]<br />
PRESENTACIÓN<br />
PRESENTACIÓ<br />
··························································<br />
[39]<br />
INTRODUCCIÓN<br />
-David Arlandis y Javier Marroquí-<br />
INTRODUCCIÓ<br />
-David Arlandis i Javier Marroquí-<br />
··························································<br />
[61]<br />
LOS PRODUCTORES: Una conversación entre comisarios<br />
contemporáneos<br />
-Traducción del texto por Kamen Nedev-<br />
ELS PRODUCTORS: Una conversació entre comissaris<br />
contemporanis<br />
-Traducció del text per Kamen Nedev-<br />
[109]<br />
ENTREVISTAS<br />
-Realizadas por David Arlandis y Javier Marroquí a YP,<br />
Montse Romaní y Manuel Olveira-<br />
ENTREVISTES<br />
-Realitzades per David Arlandis i Javier Marroquí a YP,<br />
Montse Romaní i Manuel Olveira-<br />
[141]<br />
LAPSOS DE AMOR Y DOLOR, descosiendo la obra de Virginia<br />
Villaplana<br />
-Susana Blas-<br />
LAPSES D’AMOR I DOLOR, descosint l’obra de Virginia<br />
Villaplana<br />
-Susana Blas-<br />
[159]<br />
AIAN (Archivo De Imagen Anónima Narrada)<br />
-Jorge Blasco-<br />
AIAN (Arxiu d’Imatge Anònima Narrada)<br />
-Jorge Blasco-<br />
[169]<br />
FRAGMENTO Y RESPUESTA<br />
-Elfriede Jelinek y Virginia Villaplana-<br />
FRAGMENT I RESPOSTA<br />
-Elfriede Jelinek i Virginia Villaplana-<br />
[189]<br />
ENGLISH TRANSLATION<br />
··························································<br />
[233]<br />
VIRGINIA VILLAPLANA CV<br />
[235]<br />
FILMWORKS
[CAS]/[VAL]/[ENG]<br />
PROGRAMA /<br />
PROGRAMACIÓ<br />
/ PROGRAM<br />
-------------------------------------------------<br />
SESIÓN CONTÍNUA Y VERSIONES DESORDENADAS / SESSIÓ<br />
CONTÍNUA I VERSIONS DESORDENADES / CONTINOUS<br />
SCREENING AND DISORDERED VERSIONS
[3] [CAS]<br />
INTRODUCCIÓN<br />
-------------------------------------------------<br />
«Te escribo desde otro mundo, un mundo de<br />
apariencias. De alguna manera, los dos mundos se<br />
comunican entre sí. La memoria es para uno lo que<br />
la historia es para el otro. Un imposible. Las<br />
leyendas nacen para descifrar lo indescifrable.<br />
La memoria debe desarrollarse en su propia<br />
confusión, según su propio impulso. Un momento<br />
de respiro la destrozaría como se consume un<br />
fotograma delante del proyector.»<br />
-Chris MARKER, ‘Sans Soleil’-<br />
«Olvidar es una función tan importante de la<br />
memoria como recordar.»<br />
-Vilém FLUSSER, ‘Sobre la memoria (electrónica<br />
o cualquier otra)’-<br />
El espacio de la exposición ‘Cine Infinito’ en<br />
la Sala La Gallera se transforma durante los<br />
meses de noviembre, diciembre y enero en un<br />
espacio de producción de conocimiento y miradas<br />
con el desarrollo de un filmworkshop/seminario<br />
que incluye sesiones de conferencias por parte<br />
de distintos artistas, proyecciones de cine y<br />
vídeo, y el desarrollo de un MediaLab para la<br />
presentación de proyectos en proceso, formas de<br />
ruptura de la creación.<br />
Las áreas de conocimiento desde las que se<br />
expanden estos relatos sobre la memoria como<br />
tecnología sugeridas son las siguientes:<br />
> Memorias mínimas y olvido: el yo como texto<br />
> Memoria, cultura y pensamiento: lenguaje,<br />
narrativas personales y públicas<br />
> Memoria y tecnología: retrato, álbum y archivo<br />
Durante 12 jornadas de trabajo a lo largo de la<br />
duración de este encuentro los jueves y sábados<br />
se desarrollará el filmworkshop de cine ‘Sesión<br />
Contínua’ que dará lugar a la realización final<br />
de un film colectivo a partir de una serie de<br />
narraciones desarrolladas por los participantes<br />
en el taller creativo.<br />
El film colectivo ‘Cine Infinito’ tiene un<br />
punto de partida, los imaginarios digitales de<br />
la memoria anónima en relación al intercambio<br />
que supone la disyunción entre historia y<br />
ficción. Los dispositivos de la imagen generados<br />
a partir de la interacción entre imaginarios<br />
autor/a-observador/a-espectador/a(s) de una obra<br />
colectiva en progresión y que se va haciendo con<br />
[VAL]<br />
INTRODUCCIÓ<br />
-------------------------------------------------<br />
«T’escric des d’un altre món, un món d’aparences.<br />
D’alguna manera, els dos mons es comuniquen<br />
entre si. La memòria és per a l’un el que la<br />
història és per a l’altre. Un impossible. Les<br />
llegendes naixen per a desxifrar l’indesxifrable.<br />
La memòria ha de desplegar-se en la seua pròpia<br />
confusió, segons el seu propi impuls. Un moment<br />
de respir la destrossaria com es consumix un<br />
fotograma davant del projector.»<br />
-Chris Marker, ‘Sans Soleil’-<br />
«Oblidar és una funció tan important de la<br />
memòria com recordar.»<br />
-Vilém Flusser, ‘Sobre la memòria (electrònica<br />
o qualsevol altra)’-<br />
L’espai de l’exposició ‘Cinema infinit’ a la Sala<br />
de La Gallera es transforma durant els mesos<br />
de setembre, octubre i novembre en un espai<br />
de producció de coneixement i mirades amb la<br />
realització d’un filmworkshop/seminari que inclou<br />
sessions de conferències impartides per diversos<br />
artistes, projeccions de cinema i vídeo, i d’un<br />
medialab per a la presentació de projectes en<br />
procés, formes de ruptura de la creació.<br />
Les àrees de coneixement des de les quals<br />
s’expandixen estos relats sobre la memòria com a<br />
tecnologia suggerida són les següents:<br />
> Memòries mínimes i oblit: el jo com a text.<br />
> Memòria, cultura i pensament: llenguatge,<br />
narratives personals i públiques.<br />
> Memòria i tecnologia: retrat, àlbum i arxiu.<br />
Durant dotze jornades de treball al llarg<br />
d’esta trobada, els dijous i els dissabtes,<br />
es desplegarà el filmworkshop de cinema ‘Sessió<br />
contínua’, que donarà lloc a la realització<br />
final d’un film col·lectiu a partir d’una sèrie<br />
de narracions aportades pels participants en el<br />
taller creatiu.<br />
El film col·lectiu ‘Cinema infinit’ té un<br />
punt de partida, els imaginaris digitals de la<br />
memòria anònima en relació amb l’intercanvi<br />
que suposa la disjunció entre història i<br />
ficció. Els dispositius de la imatge generats<br />
a partir de la interacció entre imaginaris<br />
autors/es observadors/es-espectadors/es d’una<br />
obra col·lectiva en progressió i que es va<br />
fent amb cada una de les aportacions dels seus
[4] [CAS]<br />
cada una de las aportaciones de sus participantes<br />
supondrá una diversidad de relatos culturales<br />
ininterrumpida.<br />
En la búsqueda de nuevas alternativas de<br />
difusión y distribución para obras audiovisuales<br />
realizadas al margen de los circuitos<br />
industriales se producirá un film colectivo en<br />
formato dvd a modo de archivo en proceso que<br />
contenga las narraciones peronales, documentos,<br />
archivos sonoros y soporte multimedia que<br />
bifurque y deriven las narrativas de las memorias<br />
públicas y privadas en el entorno de la ciudad,<br />
para todos los públicos y edades.<br />
Cada participante aportará para el film<br />
colectivo una serie de documentos y archivos<br />
que constituyan un fragmento de su memoria<br />
personal: fotos, música, grabaciones de vídeo y<br />
super 8 amateurs, dibujos, recortes de prensa o<br />
revistas, y un texto escrito sobre el fragmento<br />
de memoria que desea narrar. Mediante una cámara,<br />
un micro, un lector de dvd, podrá introducirlos<br />
fácilmente en el disco duro externo del<br />
ordenador.<br />
Cada una de las secuencias de memoria<br />
generadas de forma colectiva en la memoria móvil<br />
de este film irán suturándose en un montaje<br />
transversal, performático mediante la escritura<br />
con poemas, citas literarias ralentizadas,<br />
aceleradas, escracheadas en loop y/o mezcladas<br />
con acumulaciones de sintagmas en libertad.<br />
.................................................<br />
> Número participantes: 20<br />
> Fechas: del 24 de noviembre al 15 de diciembre<br />
> Lugar: Sala La Gallera, c/ Aluders 7, Valencia<br />
> Inscripción gratuita al workshop: enviando un<br />
breve CV a info@culturalwork.com antes del 19 de<br />
noviembre.<br />
> Dirección de filmworkshop/seminario: Virginia<br />
Villaplana<br />
> Subdirección: David Arlandis y Javier Marroquí<br />
> Equipo de asistencia: Regina de Miguel y Juan<br />
Fabuell<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
[VAL]<br />
participants, suposarà una diversitat de relats<br />
culturals ininterrompuda.<br />
En la recerca de noves alternatives de<br />
difusió i distribució per a obres audiovisuals<br />
realitzades al marge dels circuits industrials,<br />
es produirà un film col·lectiu en format DVD<br />
a manera d’arxiu en procés que continga les<br />
narracions personals, els documents, els arxius<br />
sonors i els suports multimèdia que bifurquen i<br />
deriven les narratives de les memòries públiques<br />
i privades en l’entorn de la ciutat, per a tots<br />
els públics i edats.<br />
Cada participant aportarà per al film<br />
col·lectiu una sèrie de documents i arxius que<br />
constituïsquen un fragment de la seua memòria<br />
personal: fotos, música, gravacions de vídeo i<br />
súper 8 amateurs, dibuixos, retalls de premsa<br />
o revistes, i un text escrit sobre el fragment<br />
de memòria que destige narrar. Mitjançant una<br />
càmera, un micro, un lector de DVD, podrà<br />
introduir-los fàcilment en el disc dur extern de<br />
l’ordinador.<br />
Cada una de les seqüències de memòria<br />
generades de forma col·lectiva en la memòria<br />
mòbil d’este film se suturaran en un muntatge<br />
transversal, performàtic, per mitjà de l’escriptura<br />
amb poemes, citacions literàries alentides,<br />
accelerades, raspades en bucle i/o mesclades amb<br />
acumulacions de sintagmes en llibertat.<br />
.................................................<br />
> Nombre de participants: 20<br />
> Dates: setembre-novembre<br />
> Lloc: Sala La Gallera, c/ Aluders 7, València<br />
> Inscripció gratuïta al workshop: enviant un<br />
breu CV a info@culturalwork.com abans del 19 de<br />
novembre.<br />
> Direcció de filmworkshop/seminari: Virginia<br />
Villaplana<br />
> Subdirecció: David Arlandis i Javier Marroquí<br />
> Equip d’assistència: Regina de Miguel i Juan<br />
Fabuell<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////
[5] [CAS] [VAL]<br />
SESIÓN CONTÍNUA. AGENDA DEL PROGRAMA<br />
------------------------------------------------<br />
Sesión 1<br />
.................................................<br />
Miércoles, 14 de noviembre<br />
Proyección del Programa de vídeo 1<br />
Sesión 2<br />
.................................................<br />
Miércoles, 21 de noviembre<br />
Proyección del Programa de vídeo 2<br />
Sábado, 24 de noviembre<br />
Mañana: sesión de trabajo con Virginia Villaplana<br />
Tarde: taller-conferencia<br />
> Miriam Lozano: ‘El espejo de Yesi’<br />
Mi participación en el taller se basará en el<br />
análisis y el trabajo con mi proyecto ‘El espejo<br />
de Yesi’. La intención principal del proyecto es<br />
investigar la naturaleza individual y familiar<br />
de jóvenes que viven en una misma ciudad y que<br />
están en una edad “conflictiva” y muy significativa<br />
de su vida. A partir de la respuesta que se<br />
obtiene de poner un anuncio en la calle, se<br />
establece entre los modelos y la artista una<br />
relación, fugaz pero intensa, capaz de hacer<br />
declaraciones documentales a través de imágenes<br />
y pequeñas confidencias que llenan y envuelven de<br />
realidad el proyecto. ‘El espejo de Yesi’ refleja<br />
una edad, y visualiza una condición personal,<br />
cultural y afectiva de una parte de la sociedad.<br />
‘El espejo de Yesi’ habla de secretos, de<br />
sueños, de amor, de distintos modelos de vida,<br />
de relaciones familiares, de posturas ante la<br />
vida, del futuro y más cosas… En definitiva este<br />
proyecto marca un espacio, un tiempo que ya no<br />
es, y un contexto generacional y social con sus<br />
conexiones psicológicas y sociológicas.<br />
El resultado se expuso en junio del 2006 en<br />
la Galería Rosa Santos y constaba de una serie<br />
de retratos en blanco y negro de veinte jóvenes<br />
posando en un rincón de su habitación y, la<br />
mayoría también junto a miembros de su familia<br />
o compañeros de piso en el salón o estancia<br />
común. Sus retratos se mezclaban en la sala con<br />
una pieza sonora a modo de loop que recopilaba<br />
declaraciones extraídas de las conversaciones<br />
grabadas anteriormente.<br />
SESSIÓ CONTÍNUA. AGENDA DEL PROGRAMA<br />
-------------------------------------------------<br />
Sessió 1<br />
.................................................<br />
Dimecres, 14 de novembre<br />
Projecció del Programa de vídeo 1<br />
Sessió 2<br />
.................................................<br />
Dimecres, 21 de novembre<br />
Projecció del Programa de vídeo 2<br />
Dissabte, 24 de novembre<br />
Matí: sessió de treball amb Virginia Villaplana<br />
Vesprada: taller-conferencia<br />
> Miriam Lozano: ‘El espejo de Yesi’<br />
La meua participació en el taller es basarà<br />
en l’anàlisi i el treball amb el meu projecte<br />
‘L’espill de Yesi’. La intenció principal del<br />
projecte és investigar la naturalesa individual<br />
i familiar de jóvens que viuen en una mateixa<br />
ciutat i que estan en una edat “conflictiva” i<br />
molt significativa de la seua vida. A partir de<br />
la resposta que s’obté de posar un anunci al<br />
carrer, s’establix entre els models i l’artista<br />
una relació, fugaç però intensa, capaç de fer<br />
declaracions documentals a través d’imatges<br />
i breus confidències que omplin i envolten de<br />
realitat el projecte. ‘L’espill de Yesi’ reflectix<br />
una edat, i visualitza una condició personal,<br />
cultural i afectiva d’una part de la societat.<br />
‘L’espill de Yesi’ parla de secrets, de<br />
somnis, d’amor, de distints models de vida, de<br />
relacions familiars, de postures davant de la<br />
vida, del futur i més coses… En definitiva, este<br />
projecte marca un espai, un temps que ja no és,<br />
i un context generacional i social amb les seues<br />
connexions psicològiques i sociològiques.<br />
El resultat es va exposar el juny de 2006<br />
a la Galeria Rosa Santos i constava d’una sèrie<br />
de retrats en blanc i negre de vint jóvens posant<br />
en un racó de la seua habitació, i la majoria<br />
també amb membres de la seua família o companys<br />
de pis en el saló o en una estança comuna. Els<br />
seus retrats es mesclaven en la sala amb una<br />
peça sonora a manera de bucle que recopilava<br />
declaracions extretes de les conversacions<br />
gravades anteriorment.
[6] [CAS] [VAL]<br />
> Pedro Ortuño: ‘Tras la memoria. Testimonio y<br />
relatos videográficos’<br />
A partir de mi experiencia personal como<br />
realizador de los trabajos ‘Abanico Rojo’<br />
(documental 60 min.,1997) y ‘Blanca sobre Negra’<br />
(videoinstalación 13 min., 2004), propongo un<br />
acercamiento a la narrativa de los mismos,<br />
utilizando distintas estrategias creativas y<br />
constructivas para desarrollar una narración<br />
donde el componente conceptual junto a la<br />
recuperación de los recuerdos es el eje central.<br />
Como fin último, no pretendo hacer una crítica<br />
sino generar una reflexión en el espectador en<br />
torno a temas de la historia de nuestra sociedad.<br />
Sesión 3<br />
.................................................<br />
Miércoles, 28 de noviembre<br />
Proyección del Programa de vídeo 3<br />
Sábado, 1 de diciembre<br />
Mañana: sesión de trabajo con Virginia Villaplana<br />
Tarde: taller-conferencia<br />
> David Domingo: ‘Historia(s) del cine<br />
underground/ experimental’<br />
«La policía me visita y me dice que un alumno ha<br />
asesinado a su mujer y la ha filmado mientras la<br />
mataba. El vídeo está mejor que el que ha hecho<br />
para el taller de vídeo.»<br />
Soy profesor de un pequeño taller de vídeo<br />
del Servicio de Actividades Socioculturales<br />
de la Universidad de Castellón. Los alumnos<br />
tienen que filmar lo que comúnmente se conoce<br />
como cortometraje. Cuando abres un grifo por<br />
primera vez, sale toda turbia... Así que no<br />
tengo que hacer mucho, que salga toda la<br />
suciedad. Mis alumnos son incapaces de articular<br />
ningún discurso propio. Yo mismo soy incapaz<br />
de articular ningún discurso. Y llega un día<br />
que sueño que un alumno asesina a su mujer y...<br />
Este año una alumna ha filmado a un personaje<br />
que asesta un martillazo a otro que duerme<br />
placidamente. Casi se me saltan las lágrimas.<br />
Sesión 4<br />
.................................................<br />
Miércoles 5 de diciembre<br />
Proyección del Programa de vídeo 4<br />
> Pedro Ortuño: ‘Después de la memoria.<br />
Testimonio y relatos videográficos’<br />
A partir de la meua experiència personal com<br />
a realitzador dels treballs Abanico rojo<br />
(documental, 60 min., 1997) i Blanca sobre negra<br />
(videoinstal·lació, 13 min., 2004), propose<br />
un acostament a la seua narrativa, utilitzant<br />
distintes estratègies creatives i constructives<br />
per a desplegar una narració on el component<br />
conceptual, juntament amb la recuperació dels<br />
records, són l’eix central. Com a fi últim,<br />
no pretenc fer una crítica, sinó generar una<br />
reflexió en l’espectador sobre temes de la<br />
història de la nostra societat.<br />
Sessió 3<br />
................................................<br />
Dimecres, 28 de novembre<br />
Projecció del Programa de vídeo 3<br />
Dissabte, 1 de desembre<br />
Matí: sessió de treball amb Virginia Villaplana<br />
Vesprada: taller-conferencia<br />
> David Domingo: ‘Historia(s) del cine<br />
underground/ experimental’<br />
«La policia em visita i em diu que un alumne ha<br />
assassinat la seua dona i l’ha filmada mentre la<br />
matava. El vídeo està millor que el que ha fet<br />
per al taller de vídeo.»<br />
Sóc professor d’un taller de vídeo<br />
del Servici d’Activitats Socioculturals de<br />
la Universitat de Castelló. Els alumnes han<br />
de filmar el que comunament es coneix com a<br />
curtmetratge. Quan obris una aixeta per primera<br />
vegada, ix tota térbola... Així que no he de<br />
fer molt, que isca tota la brutícia. Els meus<br />
alumnes són incapaços d’articular cap discurs<br />
propi. Jo mateix sóc incapaç d’articular cap<br />
discurs. I arriba un dia que somie que un<br />
alumne assassina la seua dona i... Enguany una<br />
alumna ha filmat un personatge que assesta una<br />
martellada a un altre que dorm plàcidament.<br />
Quasi em vénen les llàgrimes als ulls.<br />
Sessió 4<br />
................................................<br />
Dimecres, 5 de desembre<br />
Projecció del Programa de vídeo 4
[7] [CAS] [VAL]<br />
Sesión 5<br />
.................................................<br />
Miércoles 12 de diciembre<br />
Proyección del Programa de vídeo 5<br />
Sábado 15 de diciembre<br />
Mañana: sesión de trabajo con Virginia Villaplana<br />
Tarde: taller-conferencia<br />
> María Ruido: ‘Memorias Políticas/Políticas de<br />
la Memoria’<br />
El taller-presentación que propongo dentro del<br />
proyecto de Virginia Villaplana toca, me parece,<br />
algunos de los aspectos del propio trabajo de<br />
Virginia que son tangenciales con el mío: la<br />
(im)posible representación de la memoria, la<br />
reflexión sobre la construcción de las narrativas<br />
históricas, la relación de la construcción del<br />
relato de la memoria personal en relación a los<br />
relatos colectivos...<br />
Mi intervención tratará de analizar algunos<br />
ejemplos recientes y no tan recientes sobre<br />
las formas narrativas de la memoria colectiva<br />
dentro del estado español (‘El desencanto de<br />
Javier Chávarri’, ‘El espíritu de la colmena’<br />
de Víctor Erice, algunos ensayos audiovisuales<br />
propios) y de otros estados (‘Noche’ y ‘Niebla’<br />
de Alain Resnais o ‘Los Rubios’ de Albertina<br />
Carri). Trataré de hablar brevemente de algunas<br />
propuestas teóricas a partir de los textos<br />
enviados, y de debatir con los alumnos y alumnas<br />
el proceso de trabajo a partir de dos de mis<br />
vídeos (del ‘La memoria interior’, 2002 al actual<br />
proyecto, ‘Plan Rosebud’, en pleno proceso de<br />
producción, que se plantea como una investigación<br />
sobre los lugares y las políticas de memoria en<br />
nuestro actual contexto).<br />
> Marta de Gonzalo y Publio Pérez Prieto: ‘No<br />
hacer ni dejarnos hacer un espectáculo de nuestro<br />
único mundo y nuestra única vida’<br />
A dos personas, una mujer y un hombre, les ha<br />
resultado y les sigue resultando provechoso<br />
existencialmente asumir que no hay una única<br />
manera de pensarse. Ni como individuos ni como<br />
parte, sociedad. En la dialéctica, muy humana por<br />
otra parte, entre equilibrio y estimulo necesario<br />
para sentirnos vivos, aprendieron que la certeza<br />
precocinada no valía sola, optando por una crisis<br />
elegida en lugar de que otros eligieran las<br />
crisis por ellos.<br />
Resulta que en su experiencia vital haber<br />
conocido las formas culturales producidas por<br />
otros había sido esencial para cultivar una<br />
Sessió 5<br />
................................................<br />
Dimecres, 12 de desembre<br />
Projecció del Programa de vídeo 5<br />
Dissabte, 15 de desembre<br />
Matí: sessió de treball amb Virginia Villaplana<br />
Vesprada: taller-conferencia<br />
> María Ruido: ‘Memorias políticas/Políticas de<br />
la memoria’<br />
El taller-presentació que propose dins del<br />
projecte de Virginia Villaplana toca, em sembla,<br />
alguns dels aspectes del treball de Virginia<br />
que són tangencials al meu: la (im)possible<br />
representació de la memòria, la reflexió sobre<br />
la construcció de les narratives històriques,<br />
la relació de la construcció del relat de la<br />
memòria personal i els relats col·lectius...<br />
La meua intervenció tractarà d’analitzar<br />
alguns exemples recents i no tan recents de les<br />
formes narratives de la memòria col·lectiva<br />
a l’estat espanyol (El desencanto de Javier<br />
Chávarri, El espíritu de la colmena de Víctor<br />
Erice, alguns assajos audiovisuals propis) i a<br />
altres estats (Nit i boira d’Alain Resnais o Els<br />
rossos d’Albertina Carri). Tractaré de parlar<br />
breument d’algunes propostes teòriques a partir<br />
dels textos enviats, i de debatre amb els i les<br />
alumnes sobre el procés de treball a partir<br />
de dos vídeos meus (de La memoria interior,<br />
2002, al projecte actual Plan Rosebud, en ple<br />
procés de producció, que es planteja com una<br />
investigació sobre els llocs i les polítiques de<br />
memòria en el nostre context actual).<br />
> Marta de Gonzalo i Publio Pérez Prieto:<br />
‘No hacer ni dejarnos hacer un espectáculo de<br />
nuestro único mundo y nuestra única vida’<br />
A dos persones, una dona i un home, els ha<br />
resultat i els continua resultant profitós<br />
existencialment assumir que no hi ha una única<br />
manera de pensar-se. Ni com a individus ni<br />
com a part, societat. En la dialèctica, molt<br />
humana d’altra banda, entre equilibri i estímul<br />
necessari per a sentir-se vius, van aprendre que<br />
la certesa precuinada no val tota sola, i van<br />
optar per una crisi triada en compte que altres<br />
triaren les crisis per ells.<br />
Resulta que en la seua experiència vital<br />
el fet d’haver conegut les formes culturals<br />
produïdes per altres havia sigut essencial<br />
per a cultivar una actitud crítica conscient<br />
i activa respecte a la realitat. Van acabar
[8] [CAS]<br />
actitud crítica consciente y activa ante lo<br />
real. Acabaron queriendo participar de ese<br />
discurso, dónde la autonomía del arte les parece<br />
habilitarles para emitir otros textoimágenes<br />
desde un lugar distinto al “realismo” imperante.<br />
Lo que aprendieron por el camino, de unas<br />
pocas personas dialogantes y de mucho intentar<br />
exprimir lo que a cada uno nos pasa, fue a<br />
intentar no mecanizar las formalizaciones sólo<br />
por ser cómodas o habituales en ese momento, a<br />
entender su trabajo como el empleo de una poética<br />
que arroja una óptica distinta sobre los sucesos,<br />
y a no dejarse confundir con la ambigüedad de la<br />
imagen hegemónica, que enturbia pensamiento y<br />
ocupa los cuerpos y sus producciones sirviendo<br />
a fines nada inocentes bajo ese interfaz de<br />
modernidad libre y desenfadada.<br />
En el paso de lo dicho a lo hecho, llegaron<br />
a algunas formas trabajadas, pensadas, dadas a<br />
sentir a otros, públicas: ‘W: La force du biotravail’,<br />
donde a partir de una estética muy<br />
negativa, que forzaba el hábito de tiempos de<br />
recepción, miraban dentro de la normalidad de<br />
una pareja blanca occidental atravesada por la<br />
flexibilidad laboral; ‘Puzzle’, cuando proponen a<br />
una determinada ciudad realizar la reconstrucción<br />
física de una definición de terrorismo en<br />
forma de rompecabezas; ‘European Friendship &<br />
Telecommunications’, tesis personal acerca de<br />
la amistad expuesta en forma de conversación<br />
telefónica entre un bebé y una mujer amiga<br />
en un tiempo espacio inaprensible de ciencia<br />
ficción demasiado real; ‘Canción de la armonía<br />
y el mundo, seductor antivideoclip objetual’,<br />
o ‘La intención’, cuento audiovisual acerca de<br />
la educación como ampliación del pensamiento<br />
pensable, la imagen imaginable, la vida vivible.<br />
Se puede pretender imaginar un mundo en el<br />
que las ficciones, las canciones o la construcción<br />
documental no insulten a nuestra necesidad<br />
profunda de relatos y de ilusión, no se hagan<br />
eco de la propaganda, de la normalización de<br />
la violencia, afirmando un orden injusto basado<br />
en emitir impotencia, conformismo y desamparo<br />
emocional.<br />
El potencial de cambio es enorme pese a que<br />
las vidas son cortas y complejas.<br />
Sesión 6<br />
.................................................<br />
Miércoles 19 de diciembre<br />
Proyección del Programa de vídeo 6<br />
[VAL]<br />
volent participar d’eixe discurs, on l’autonomia<br />
de l’art sembla que els habilita per a emetre<br />
altres textimatges des d’un lloc diferent del<br />
“realisme” imperant.<br />
Pel camí van aprendre, d’unes poques<br />
persones dialogants i de molt intentar esprémer<br />
el que a cada un ens passa, a intentar no<br />
mecanitzar les formalitzacions només perquè<br />
foren còmodes o habituals en eixe moment,<br />
a entendre el seu treball com a l’ús d’una<br />
poètica que aporta una òptica distinta sobre<br />
els successos, i a no deixar-se confondre<br />
amb l’ambigüitat de la imatge hegemònica, que<br />
enterbolix pensament i ocupa els cossos i les<br />
seues produccions servint a fins poc innocents<br />
davall eixe interfície de modernitat lliure i<br />
desimbolta.<br />
En el pas d’allò dit a allò fet, van<br />
arribar a algunes formes treballades, pensades,<br />
donades a sentir a altres, públiques: W: La<br />
force du bio-travail, on a partir d’una estètica<br />
molt negativa, que forçava l’hàbit de temps de<br />
recepció, miraven dins de la normalitat d’una<br />
parella blanca occidental afectada per la<br />
flexibilitat laboral; Puzzle, on proposen a una<br />
determinada ciutat realitzar la reconstrucció<br />
física d’una definició de terrorisme en forma<br />
de trencaclosques; European Friendship &<br />
Telecommunications, tesi personal sobre<br />
l’amistat exposada en forma de conversació<br />
telefònica entre un bebé i una dona amiga en<br />
un temps espai inaprehensible de ciènciaficció<br />
massa real; Canción de la armonía y el<br />
mundo, seductor antivideoclip objectual, o La<br />
intención, conte audiovisual sobre l’educació<br />
com a ampliació del pensament pensable, la<br />
imatge imaginable, la vida vivible.<br />
Es pot pretendre imaginar un món en què<br />
les ficcions, les cançons o la construcció<br />
documental no insulten la nostra necessitat<br />
profunda de relats i d’il·lusió, no es facen<br />
eco de la propaganda, de la normalització de<br />
la violència, refermant un orde injust basat a<br />
emetre impotència, conformisme i desemparament<br />
emocional.<br />
El potencial de canvi és enorme a pesar<br />
que les vides són curtes i complexes.<br />
Sessió 6<br />
.................................................<br />
Dimecres, 19 de desembre<br />
Projecció del Programa de vídeo 6
[9] [CAS] [VAL]<br />
CURRICULUM DE LOS CONFERENCIANTES INVITADOS<br />
-------------------------------------------------<br />
Marta de Gonzalo y Publio Pérez Prieto<br />
Viven y trabajan en Madrid desde 1996 tras<br />
encontrarse en la Rietveld Academie de Amsterdam.<br />
Han expuesto en la Fundació La Caixa,<br />
Lleida; la Sala Europa, Badajoz (2006), Fundació<br />
Espais, Girona (2005), MediaLabMadrid (2004)<br />
y el MEIAC, Badajoz (2002); y colectivamente<br />
en Laberinto de Museos. Instituto Cervantes.<br />
Beijing; Carte Blanche. Le Commissariat.<br />
París (2006); Becas Generación 2004. Arco’05,<br />
Madrid y Reales Atarazanas, Valencia (2005);<br />
Ahalegina/Esfuerzo. Koldo Mitxelena Kulturunea,<br />
San Sebastián (2004); Banquete. Metabolismo y<br />
Comunicación. C. C. Conde Duque, Madrid; Corpos<br />
de Producción. Santiago de Compostela (2003).<br />
Dé[s]règlements. Galerie Art & Essai, Rennes<br />
(2002); Ecosofías. Sala Amadís. Instituto de la<br />
Juventud, Madrid (2001).<br />
Sus trabajos audiovisuales han podido verse<br />
en la Filmoteca de Andalucía, Córdoba; Zinebi<br />
46, Bilbao; la XI Mostra Internacional de Film<br />
de Dones, Barcelona o Monocanal. MNCARS, Madrid<br />
[itinerante]. Dirigen las Estancias Injuve para<br />
la Creación Joven desde 2005.<br />
www.martaypublio.net<br />
Miriam Lozano<br />
Partiendo de la pintura, Miriam Lozano ha<br />
encontrado en el medio fotográfico su campo<br />
de trabajo. La mezcla entre su investigación<br />
doctoral sobre el fotógrafo Joel Peter Witkin<br />
y su actual participación como miembro de la<br />
dirección de la Galería Visor de Valencia, han<br />
hecho que Miriam haya obtenido las suficientes<br />
referencias como para desarrollar una propuesta<br />
personal, a caballo entre el retrato fotográfico<br />
de corte clásico y el arte contemporáneo.<br />
Desde hace años, la trayectoria de Miriam<br />
Lozano ha estado relacionada con la fotografía,<br />
especialmente con la fotografía de pequeño<br />
formato y en blanco y negro. Por medio de<br />
numerosos proyectos, Miriam ha desarrollado una<br />
línea de trabajo donde la relación entre artista<br />
y modelo –o modelos dependiendo de la ocasión–<br />
ha sido el vértice conceptual de todos ellos.<br />
De esta forma, en cada uno de los proyectos<br />
el modelo tras ser escogido, no solo tiene<br />
que posar ante el objetivo sino involucrarse<br />
CURRÍCULUM DELS CONFERENCIANTS INVITATS<br />
------------------------------------------------<br />
Marta de Gonzalo i Publio Pérez Prieto<br />
Viuen i treballen a Madrid des de 1996, després<br />
de trobar-se a la Rietveld Academie d’Amsterdam.<br />
Han exposat a la Fundació La Caixa,<br />
Lleida; la Sala Europa, Badajoz (2006), Fundació<br />
Espais, Girona (2005), MediaLabMadrid (2004)<br />
i al MEIAC, Badajoz (2002); i col·lectivament<br />
en Laberinto de Museos. Institut Cervantes.<br />
Beijing; Carte Blanche. Le Commissariat.<br />
París (2006); Beques Generació 2004. Arco 05,<br />
Madrid i Drassanes Reials, València (2005);<br />
Ahalegina/Esfuerzo. Koldo Mitxelena Kulturunea,<br />
Sant Sebastià (2004); Banquete. Metabolismo y<br />
comunicación. C. C. Comte Duc, Madrid; Corpos<br />
de Producción. Santiago de Compostel·la (2003).<br />
Dé[s]règlements. Galerie Art & Essai, Rennes<br />
(2002); Ecosofías. Sala Amadís. Institut de la<br />
Joventut, Madrid (2001).<br />
Els seus treballs audiovisuals han pogut<br />
veure’s a la Filmoteca d’Andalusia, Còrdova;<br />
Zinebi 46, Bilbao; la XI Mostra Internacional de<br />
Films de Dones, Barcelona o Monocanal. MNCARS,<br />
Madrid [itinerant]. Dirigixen les estades Injuve<br />
per a la creació jove des de 2005.<br />
www.martaypublio.net<br />
Miriam Lozano<br />
Partint de la pintura, Miriam Lozano ha trobat<br />
en el mitjà fotogràfic el seu camp de treball.<br />
La mescla entre la seua investigació doctoral<br />
sobre el fotògraf Joel Peter Witkin i la seua<br />
participació actual com a membre de la direcció<br />
de la Galeria Visor de València, ha fet que<br />
Miriam haja obtingut prou referències per a<br />
desplegar una proposta personal, a cavall<br />
entre el retrat fotogràfic clàssic i l’art<br />
contemporani.<br />
Des de fa anys, la trajectòria de Miriam<br />
Lozano s’ha relacionat amb la fotografia,<br />
especialment amb la fotografia de format xicotet<br />
i en blanc i negre. A través de nombrosos<br />
projectes, Miriam ha desplegat una línia de<br />
treball en què la relació entre artista i model<br />
–o models, depenent de l’ocasió– ha sigut el<br />
vèrtex conceptual. D’esta manera, en cada un<br />
dels projectes, el model, després de ser elegit,<br />
no sols ha de posar davant de l’objectiu, sinó<br />
involucrar-s’hi activament: ha d’invitar a posar
[10] [CAS]<br />
activamente en ellos: bien teniendo que invitar<br />
a posar conjuntamente a un amigo (Instalación<br />
fotográfica, 1998), a su pareja (Retratos, 2004)<br />
o a un familiar (El espejo de Yesi, 2006)<br />
dependiendo de la naturaleza del proyecto en<br />
cuestión.<br />
Pedro Ortuño<br />
Basa su obra en las relaciones existentes<br />
entre los elementos tridimensionales y las<br />
implicaciones de la imagen, el sonido, el<br />
vector temporal y la impresión del movimiento.<br />
Investiga desde hace varios años sobre la<br />
vinculación de lo escultórico y los media con lo<br />
social.<br />
Ha participado en diversas exposiciones<br />
colectivas e individuales así como la<br />
realización de proyectos de Arte Público<br />
entre las que destacan: ‘Fire Within, Calm<br />
Without’ Sala Verónicas de Murcia, ‘Identidades<br />
Críticas: Arte Español en los 90’ Museo de<br />
Arte Contemporáneo Español Patio Herreriano de<br />
Valladolid (2006), ‘Trencadís d´un horitzó’, en<br />
PhotoEspaña04, en Centro Conde Duque de Madrid,<br />
y en la Fundación Metrònom (2002) de Barcelona;<br />
‘Señales de video’ (1996), ‘Monocanal’ (2002)<br />
y ‘Locuras contemporáneas’ (2006) en Museo<br />
Nacional Reina Sofía de Madrid; ‘El extraño<br />
honor de las gallinas’ (1998) en Sala La Gallera<br />
de Valencia; ‘Desde la Imagen’ (1997) en Sala<br />
Parpalló de Valencia; ‘Getting There is all<br />
that Matters’ en el metro de Nueva York (1994);<br />
‘European Media Arte Festival’ en Osnabrück,<br />
Alemania (1991) y ‘El quinto Sentido del Pájaro<br />
carpintero’ (1990) en sala de San Estebán de<br />
Murcia. Actualmente es profesor de escultura en<br />
la facultad de Bellas Artes de la Universidad de<br />
Murcia.<br />
David Domingo<br />
Vive en Castellón. Experto en Súper 8. En los<br />
estertores del VHS, grabó su homenaje a Ryan<br />
Philipe en las cintas de videoclub de ‘Se lo que<br />
hicisteis el último verano’ para disfrute de<br />
aquellos que ven todos los títulos de crédito.<br />
Invitado por Consonni y el Instituto Francés de<br />
Bilbao, se encerró en un hotel de Bilbao con<br />
cientos de VHS para reciclarlos en una serie<br />
para un canal local. Ha remontado ‘El Exorcista’<br />
para que Linda Blair además de vomitar cante.<br />
Ha participado en exposiciones colectivas en<br />
[VAL]<br />
conjuntament un amic (‘Instal·lació fotogràfica’,<br />
1998), la seua parella (‘Retrats’, 2004) o un<br />
familiar (‘L’espill de Yesi’, 2006), depenent de<br />
la naturalesa del projecte en qüestió.<br />
Pedro Ortuño<br />
Basa la seua obra en les relacions que hi<br />
ha entre els elements tridimensionals i les<br />
implicacions de la imatge, el so, el vector<br />
temporal i la impressió del moviment. Investiga<br />
des de fa alguns anys la vinculació de<br />
l’escultura, els mitjans de comunicació de massa<br />
i els aspectes socials.<br />
Ha participat en diverses exposicions<br />
col·lectives i individuals, així com en la<br />
realització de projectes d’art públic, entre els<br />
quals destaquen: ‘Fire Within, Calm Without’,<br />
Sala Verónicas de Múrcia, ‘Identitats crítiques:<br />
art espanyol en els noranta’, Museu d’Art<br />
Contemporani Espanyol, Patio Herreriano de<br />
Valladolid (2006), ‘Trencadís d’un horitzó’, en<br />
PhotoEspaña04, al Centre Comte Duc de Madrid<br />
i a la Fundació Metrònom (2002) de Barcelona;<br />
‘Senyals de vídeo’ (1996), ‘Monocanal’ (2002)<br />
i ‘Bogeries contemporànies’ (2006) al Museu<br />
Nacional Reina Sofia de Madrid; ‘L’estrany honor<br />
de les gallines’ (1998) a la sala de la Gallera<br />
de València; ‘Des de la imatge’ (1997) a la<br />
Sala Parpalló de València; ‘Getting There is<br />
all that Matters’ al metro de Nova York (1994);<br />
‘European Media Art Festival’ a Osnabrück,<br />
Alemanya (1991), i ‘El quinto sentido del pájaro<br />
carpintero’ (1990) a la Sala de San Esteban de<br />
Múrcia. Actualment és professor d’escultura a<br />
la Facultat de Belles Arts de la Universitat de<br />
Múrcia.<br />
David Domingo<br />
Viu a Castelló. Expert en súper 8. Quan el VHS<br />
estava a punt de quedar arrere, va gravar el<br />
seu homenatge a Ryan Philipe en les cintes de<br />
videoclub de ‘Sé lo que hicisteis el último<br />
verano’ per a gaudi d’aquells que veuen tots<br />
els títols de crèdit. Invitat per Consonni i<br />
l’Institut Francés de Bilbao, es va tancar en<br />
un hotel de Bilbao amb centenars de VHS per<br />
a reciclar-los en una sèrie per a un canal<br />
local. Ha remuntat ‘L’exorcista’ perquè Linda<br />
Blair a més de vomitar cante. Ha participat en<br />
exposicions col·lectives al Museu Wiesbaden i La<br />
Casa Encendida. Els seus curtmetratges han sigut
[11] [CAS] [VAL]<br />
el Museo Wiesbaden y La Casa Encendida. Sus<br />
cortometrajes han sido exhibidos en los programas<br />
Versión Española, Metrópolis y en Festivales como<br />
el de Sitges o la Semana de Cine Experimental de<br />
Madrid.<br />
María Ruido<br />
Realizadora e investigadora, desarrolla<br />
–fundamentalmente a través del vídeo y la<br />
escritura– proyectos interdisciplinares sobre<br />
la elaboración social del cuerpo y su ubicación<br />
en los imaginarios del trabajo, así como sobre<br />
los mecanismos de construcción de las memorias<br />
y su relación con las formas narrativas de la<br />
historia.<br />
Profesora en el Departamento de Diseño<br />
e Imagen de la Universidad de Barcelona,<br />
es miembro, además, de varios grupos de<br />
investigación donde ha desarrollado trabajos<br />
en torno a la representación y sus relaciones<br />
contextuales.<br />
Entre sus trabajos audiovisuales destacan<br />
las videoacciones ‘Cronología’(1997) y ‘La<br />
voz humana’ (1997), así como los ensayos<br />
documentales ‘La memoria interior’ (2002),<br />
‘Tiempo real’ (2003) y ‘Ficciones anfibias’<br />
(2005).<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
exhibits en els programes Versión Española i<br />
Metrópolis i en festivals com el de Sitges o la<br />
Setmana de Cinema Experimental de Madrid.<br />
María Ruido<br />
Realitzadora i investigadora, desplega<br />
–fonamentalment a través del vídeo i<br />
l’escriptura– projectes interdisciplinaris sobre<br />
l’elaboració social del cos i la seua ubicació<br />
en els imaginaris del treball, així com sobre<br />
els mecanismes de construcció de les memòries i<br />
la seua relació amb les formes narratives de la<br />
història.<br />
Professora del Departament de Disseny<br />
i Imatge de la Universitat de Barcelona, és<br />
membre, a més, de diversos grups d’investigació,<br />
on ha fet treballs sobre la representació i les<br />
seues relacions contextuals.<br />
Entre els seus treballs audiovisuals<br />
destaquen les videoaccions ‘Cronologia’(1997)<br />
i ‘La veu humana’ (1997), així com els assajos<br />
documentals ‘La memoria interior’ (2002),<br />
‘Tiempo real’ (2003) i ‘Ficciones anfíbias’<br />
(2005).<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////
[12] [CAS]<br />
VERSIONES DESORDENADAS<br />
-------------------------------------------------<br />
El proyecto de programación de cine y vídeo<br />
‘Versiones Desordenadas’ que presentamos, tiene<br />
su origen en las reflexiones que plantearon los<br />
estudios de cultura fílmica y los estudios de<br />
género han ido polemizando en torno a las nuevas<br />
condiciones globales en las que se muestran<br />
las representaciones sobre la clase, raza y el<br />
género.<br />
La propuesta que os presentamos se argumenta<br />
dentro de un proyecto amplio ‘Cine Infinito’<br />
a modo de dispositivo de exposición. Este<br />
proyecto que gira en torno al cuestionamiento<br />
de las identidades sociales como construcciones<br />
nómadas, en términos de Rossi Braidotti, y<br />
performativas, en términos de Jutith Butler<br />
manifestando diferentes vías de pensamiento y<br />
representación, a partir de las que estamos<br />
desarrollando un ciclo de actividad llamado<br />
‘Sesión Continua’, la edición de una publicación<br />
y una exposición que tendrá lugar en Sala pública<br />
de arte contemporáneo La Gallera ente los meses<br />
de septiembre hasta noviembre de 2007, centrando<br />
la reflexión sobre las distintas contrageografías<br />
de las narrativas biográficas, estrategias do it<br />
your self y la producción cultural.<br />
Como espacio de difusión de este ciclo, que<br />
incluye diversas películas que han tenido escasa<br />
o nula difusión en España, pensamos que las<br />
proyecciones en la pública de arte contemporáneo<br />
La Gallera tendrá una exitosa acogida por parte<br />
del público, al ofrecer la posibilidad de acceder<br />
a estas manifestaciones culturales, de reconocido<br />
prestigio internacional, y a su vez contribuir<br />
con esta propuesta a la difusión de la cultura<br />
visual.<br />
Las narraciones cine y videográficas<br />
incluidas en el programa ‘Versiones Desordenadas’<br />
presentan la idea de construcción de las<br />
identidades desde las historias personales y la<br />
autobiografía, exactamente en la redefinición de<br />
las categorías y sujetos que rigen el intercambio<br />
cultural en las sociedades postindustriales.<br />
Se trata de documentos audiovisuales, ficciones<br />
y documentales que cuestionan los roles o<br />
categorías de clase, raza y sexo trazando una<br />
contrageografía sobre los procesos sociales:<br />
genéricos, antiglobalizadores, migratorios, y de<br />
esta forma desjerarquizando posiciones de poder<br />
a través de la mirada y las representaciones<br />
narrativas que hoy día definen la idea de sujetos<br />
y cultura mediática como nómada y performativa.<br />
[VAL]<br />
VERSIONS DESORDENADES<br />
-------------------------------------------------<br />
El projecte de programació de cinema i vídeo<br />
‘Versions desordenades’ que presentem té el<br />
seu origen en les reflexions que van plantejar<br />
els estudis de cultura fílmica, i els estudis<br />
de gènere han polemitzat entorn de les noves<br />
condicions globals en què es mostren les representacions<br />
sobre la classe, la raça i el gènere.<br />
La proposta que us presentem s’argumenta<br />
dins d’un projecte ampli, ‘Cinema infinit’, a<br />
manera de dispositiu d’exposició. Este projecte<br />
que gira al voltant del qüestionament de les<br />
identitats socials com a construccions nòmades,<br />
en termes de Rossi Braidotti, i performatives, en<br />
termes de Jutith Butler, manifestant diferents<br />
vies de pensament i representació, a partir de<br />
les quals estem desplegant un cicle d’activitat<br />
denominat ‘Sessió contínua’, l’edició d’una<br />
publicació i una exposició que tindrà lloc a la<br />
sala pública d’art contemporani de la Gallera<br />
durant els mesos de setembre a novembre de<br />
2007, centrant la reflexió sobre les distintes<br />
contrageografies de les narratives biogràfiques,<br />
les estratègies do it your self i la producció<br />
cultural.<br />
Com a espai de difusió d’este cicle, que<br />
inclou diverses pel·lícules que han tingut<br />
escassa o nul·la difusió a Espanya, pensem<br />
que les projeccions a la sala pública d’art<br />
contemporani de La Gallera tindrà un bon<br />
acolliment per part del públic, perquè oferix la<br />
possibilitat d’accedir a estes manifestacions<br />
culturals de reconegut prestigi internacional<br />
i, al seu torn, contribuir a la difusió de la<br />
cultura visual.<br />
Les narracions de cinema i videogràfiques<br />
incloses en el programa ‘Versions desordenades’<br />
presenten la idea de construcció de les<br />
identitats des de les històries personals i<br />
l’autobiografia, exactament en la redefinició<br />
de les categories i subjectes que regixen<br />
l’intercanvi cultural en les societats postindustrials.<br />
Es tracta de documents audiovisuals,<br />
ficcions i documentals que qüestionen els rols<br />
o categories de classe, raça i sexe, traçant<br />
una contrageografia sobre els processos socials:<br />
genèrics, antiglobalitzadors, migratoris, i<br />
d’esta manera desjerarquitzant posicions de poder<br />
a través de la mirada i les representacions<br />
narratives que hui en dia definixen la idea de<br />
subjectes i cultura mediàtica com a nòmada i<br />
performativa.
[13] [CAS] [VAL]<br />
Programa 1<br />
.................................................<br />
> ‘Women videoletters - a second text on war &<br />
globalization’<br />
Renate Lorenz, Malou Bülow, Nadja Damm, Karin<br />
Kasböck, Christine Lamberty, Tania Eichler, Karin<br />
Michalski, Anne Frisius. Alemania, 2000, 70 min.<br />
Se trata de una recopilación de videos cortos o<br />
“cartas”, enviadas por activistas, realizadoras<br />
y artistas procedentes de varios países como<br />
reacción a las consecuencias bélicas tras los<br />
atentados del 11 de septiembre de 2001: las<br />
guerras de Afganistán e Irak, así como otros<br />
efectos como por ejemplo las medidas de control<br />
racistas impuestas en Alemania y en Estados<br />
Unidos.<br />
‘Women Videoletters’ pretende hacer<br />
visibles los efectos que produce la guerra<br />
sobre las jerarquías de género o las normas<br />
heterosexuales, y cómo carta de Turquía estas<br />
jerarquías pueden devenir la base de la propia<br />
guerra. Esta edición de ‘Videoletters’ incluye<br />
declaraciones de mujeres de USA/Irak, Israel,<br />
Holanda/Argentina, Chiapas, Palestina, Pakistán,<br />
Turquía, Uruguay y Alemania. Cada ‘videoletter’<br />
tiene una duración entre uno y quince minutos.<br />
Programa 2<br />
.................................................<br />
> ‘Mein Lebel Teil 2. Mi Vida’<br />
Guión, dirección y producción: Angelika Levi.<br />
Alemania 2003, 35mm, 85 min.<br />
«Cuando cumplí dieciocho años mi madre me entregó<br />
un papel que contenía diez puntos y que me dejaba<br />
como legado para mi futuro. El primer punto<br />
decía: el sentido de nuestra vida es la evolución<br />
en lugar de la perfección. Todo lo que ha sido<br />
creado y que es bueno puede ser aprovechado. Todo<br />
se constituye a partir de cosas ya adquiridas. Tu<br />
eres descendiente de Levi, hermano de José, que<br />
vivió hace tres mil años. Mi madre coleccionaba y<br />
archivaba su propia historia. Yo la he heredado<br />
y he rodado una película que pone el acento en<br />
la percepción, el legado y las relaciones con la<br />
Historia. Esta película es un intento de explicar<br />
que se decía y qué no se decía en mi familia,<br />
utilizando toda clase de objetos, fotografías,<br />
grabaciones sonoras y fílmicas, además de una<br />
reflexión sobre la forma en que la Historia es<br />
constantemente reproducida, archivada, comentada<br />
Programa 1<br />
................................................<br />
> ‘Women videoletters - a second text on war &<br />
globalization’<br />
Renate Lorenz, Malou Bülow, Nadja Damm, Karin<br />
Kasböck, Christine Lamberty, Tania Eichler, Karin<br />
Michalski, Anne Frisius. Alemanya, 2000, 70 min.<br />
Es tracta d’una recopilació de vídeos curts o<br />
“cartes” enviades per activistes, realitzadores<br />
i artistes procedents de diversos països com a<br />
reacció a les conseqüències bèl·liques després<br />
dels atemptats de l’11 de setembre de 2001:<br />
les guerres d’Afganistan i Iraq, així com altres<br />
efectes, com per exemple les mesures de control<br />
racistes imposades a Alemanya i als Estats<br />
Units.<br />
‘Women Videoletters’ pretén fer visibles<br />
els efectes que produïx la guerra sobre les<br />
jerarquies de gènere o les normes heterosexuals,<br />
i com carta de Turquia estes jerarquies poden<br />
esdevindre la base de la mateixa guerra. Esta<br />
edició de ‘Videoletters’ inclou declaracions de<br />
dones d’EUA/Iraq, Israel, Holanda/Argentina,<br />
Chiapas, Palestina, Pakistan, Turquia, Uruguai i<br />
Alemanya. Cada ‘videoletter’ té una duració entre<br />
un i quinze minuts.<br />
Programa 2<br />
.................................................<br />
> ‘Mein Lebel Teil 2. Mi vida’<br />
Guió, direcció i producció: Angelika Levi.<br />
Alemanya 2003, 35 mm, 85 min.<br />
«Quan vaig complir díhuit anys ma mare em va<br />
entregar un paper que contenia deu punts i que<br />
em deixava com a llegat per al meu futur. El<br />
primer punt deia: el sentit de la nostra vida és<br />
l’evolució en compte de la perfecció. Tot el que<br />
ha sigut creat i que és bo pot ser aprofitat. Tot<br />
es constituïx a partir de coses ja adquirides.<br />
Tu ets descendent de Levi, germà de Josep, que va<br />
viure fa tres mil anys. Ma mare col·leccionava<br />
i arxivava la seua pròpia història. Jo l’he<br />
heretada i he rodat una pel·lícula que posa<br />
l’accent en la percepció, el llegat i les<br />
relacions amb la Història. Esta pel·lícula és un<br />
intent d’explicar què es deia i què no es deia<br />
en la meua família, utilitzant qualsevol classe<br />
d’objectes, fotografies, gravacions sonores i<br />
fílmiques, a més d’una reflexió sobre la forma<br />
en què la Història és constantment reproduïda,
[14] [CAS]<br />
y clasificada, tal y como hace mi tradición judía,<br />
con la finalidad de que el conjunto constituya un<br />
relato.»<br />
La película es una caja dentro de otra<br />
caja. Fuera se desarrolla la historia de la<br />
familia, el relato de la vida de la madre. El<br />
espectador o la espectadora descubre que el<br />
legado de la madre ha estado ordenado de forma<br />
que se plantee qué cosas se han tenido que<br />
reprimir y desplazar y que queda por rectificar:<br />
la sensibilidad de la abuela, de la madre y de<br />
la hija frente a la “realidad alemana”, frente<br />
al poder de definición de la generación de los<br />
culpables de la ‘shoa’, sus simpatizantes y<br />
descendientes, que parecen mantener el privilegio<br />
de no haber reflexionado sobre el pasado de su<br />
propia familia.<br />
Programa 3<br />
.................................................<br />
> ‘La Memoria Interior’<br />
Dirección, Guión y Producción: Maria Ruido.<br />
España, Betacam, 2002, 33 min.<br />
Este documental de creación, producto de un viaje<br />
a Alemania y de una investigación personal de más<br />
de dos años de duración, aborda el tema de la<br />
construcción de la memoria y de los mecanismos de<br />
producción de la historia.<br />
A través del relato de la historia de mi<br />
familia, indaga en el recuerdo de la reciente<br />
emigración española a Europa, y reflexiona<br />
sobre los mecanismos del olvido y el recuerdo,<br />
recuperando la idea de la construcción de<br />
la memoria como un nexo y un diálogo, y la<br />
elaboración a partir de la experiencia personal<br />
frente a la idea de historia y de memoria oficial,<br />
restringida a lo institucional y articulada en<br />
torno a la estetización y la desactivación de los<br />
sujetos políticos.<br />
De nuevo insiste, como algunos de mis<br />
trabajos anteriores, en la capacidad de<br />
construcción de la historia por parte de todas<br />
y todos, y sobre la necesaria articulación de<br />
la experiencia personal y colectiva para la<br />
elaboración de una política de la memoria diversa<br />
y heterogénea.<br />
La memoria interior subraya también el<br />
protagonismo del cuerpo como territorio de<br />
memoria y la ausencia, y como agente político:<br />
la política migratoria del estado español de los<br />
60 y 70 es también una forma de biopolítica y de<br />
control sobre los trabajadores, con consecuencias<br />
[VAL]<br />
arxivada, comentada i classificada, tal com fa<br />
la meua tradició jueva, amb la finalitat que el<br />
conjunt constituïsca un relat.»<br />
La pel·lícula és una caixa dins d’una<br />
altra caixa. Fora es desplega la història de<br />
la família, el relat de la vida de la mare.<br />
L’espectador o l’espectadora descobrix que el<br />
llegat de la mare ha estat ordenat de manera que<br />
es plantege quines coses s’han hagut de reprimir<br />
i desplaçar i què queda per rectificar: la<br />
sensibilitat de l’àvia, de la mare i de la filla<br />
enfront de la “realitat alemanya”, enfront del<br />
poder de definició de la generació dels culpables<br />
de la shoa, els seus simpatitzants i descendents,<br />
que semblen mantindre el privilegi de no haver<br />
reflexionat sobre el passat de la seua pròpia<br />
família.<br />
Programa 3<br />
.................................................<br />
> ‘La memoria interior’<br />
Direcció, guió i producció: María Ruido. Espanya,<br />
Betacam, 2002, 33 min.<br />
Este documental de creació, producte d’un viatge<br />
a Alemanya i d’una investigació personal de més<br />
de dos anys de duració, aborda el tema de la<br />
construcció de la memòria i dels mecanismes de<br />
producció de la història.<br />
A través del relat de la història de la<br />
meua família, indaga en el record de la recent<br />
emigració espanyola a Europa, i reflexiona<br />
sobre els mecanismes de l’oblit i del record,<br />
recuperant la idea de la construcció de la<br />
memòria com un nexe i un diàleg, i l’elaboració<br />
a partir de l’experiència personal enfront de la<br />
idea d’història i de memòria oficial, restringida<br />
a l’àmbit institucional i articulada entorn de<br />
l’estetització i la desactivació dels subjectes<br />
polítics.<br />
De nou insistix, com alguns dels meus<br />
treballs anteriors, en la capacitat de<br />
construcció de la història per part de totes<br />
i tots, i sobre la necessària articulació de<br />
l’experiència personal i col·lectiva per a<br />
l’elaboració d’una política de la memòria diversa<br />
i heterogènia.<br />
‘La memòria interior’ subratlla també el<br />
protagonisme del cos com a territori de memòria<br />
i l’absència, i com a agent polític: la política<br />
migratòria de l’estat espanyol dels seixanta i<br />
setanta és també una forma de biopolítica i de<br />
control sobre els treballadors, amb conseqüències
[15] [CAS] [VAL]<br />
profundamente desestabilizadoras para las<br />
subjetividades.<br />
Los cuerpos emigrantes son cuerpos<br />
registrados, transeúntes necesarios, flujo de<br />
fuerza de trabajo obligada al desplazamiento, y<br />
ausentes recordados que retornan años más tarde.<br />
Este es un vídeo en torno a la<br />
recuperación de esos cuerpos y sus trabajos, y en<br />
torno a los olvidos de esa ausencia a partir de<br />
una experiencia, la mía propia, marcada por la<br />
necesidad de recordar y de relatar esta historia<br />
para reivindicar otras formas de narrar lejos de<br />
las jerarquías tradicionales.<br />
.................................................<br />
> ‘Del origen del siglo XXI’<br />
Jean-Luc Godard. 2000.<br />
En quince minutos, la película se afirma como<br />
un poema fulgurante, en donde el fluir de las<br />
imágenes y los sonidos y el poder de la evocación<br />
de un montaje se privan de toda enunciación pero<br />
convocan las figuras del horror del siglo XX,<br />
para hacerlas danzar juntas, como razón de todos<br />
los peligros. Esas imágenes y esas palabras cuya<br />
violencia detonan más que su rima con algunos<br />
instantes inolvidables del cine en la que se cita<br />
a Dreyer, Bergman, Mizoguchi y hasta el mismo<br />
Godard.<br />
Programa 4<br />
.................................................<br />
> ‘El Camino de Moisés’<br />
Guión de Martha Zein y realización de Cecilia<br />
Barriga, España, Betacam 55 min.<br />
Moisés vive en Barcelona. Tiene 29 años, trabaja<br />
en una imprenta y no tiene pareja. Moisés es un<br />
joven más en medio de la ciudad. Ni hombre ni<br />
mujer, se define como “un terrorista del género,<br />
una mutación intencionada y necesaria, un sexo<br />
intermedio que construyo cada día”. Moisés relata<br />
en este documental cómo ha conseguido reconstruir<br />
su identidad. El documental propone recorrer<br />
el camino de Moisés hasta un final que no está<br />
previsto: ¿Entrará en la sala de operaciones?<br />
Durante este trayecto el protagonista irá<br />
buscando respuestas a decenas de preguntas:<br />
¿Cuánto cuesta? ¿Cuáles son los riesgos? ¿Cuáles<br />
son los límites?<br />
profundament desestabilitzadores per a les<br />
subjectivitats.<br />
Els cossos emigrants són cossos registrats,<br />
transeünts necessaris, flux de força de treball<br />
obligada al desplaçament, i absents recordats que<br />
retornen anys més tard.<br />
Este és un vídeo sobre la recuperació<br />
d’eixos cossos i els seus treballs, i sobre<br />
els oblits d’eixa absència a partir d’una<br />
experiència, la meua, marcada per la necessitat<br />
de recordar i de relatar esta història per a<br />
reivindicar altres formes de narrar allunyades de<br />
les jerarquies tradicionals.<br />
.................................................<br />
> ‘Del origen del siglo XXI’<br />
Jean-Luc Godard. 2000.<br />
En quinze minuts, la pel·lícula s’afirma com un<br />
poema fulgurant, on el flux de les imatges i els<br />
sons i el poder de l’evocació d’un muntatge es<br />
priven de tota enunciació però convoquen les<br />
figures de l’horror del segle XX, per a fer-les<br />
dansar juntes, com a raó de tots els perills.<br />
Eixes imatges i eixes paraules amb una violència<br />
que detona més que la seua rima, amb alguns<br />
instants inoblidables del cinema en què se cita<br />
Dreyer, Bergman, Mizoguchi i fins i tot el mateix<br />
Godard.<br />
Programa 4<br />
.................................................<br />
> ‘El camino de Moisés’<br />
Guió de Martha Zein i realització de Cecilia<br />
Barriga, Espanya, Betacam, 55 min.<br />
Moisés viu a Barcelona. Té 29 anys, treballa en<br />
una impremta i no té parella. Moisés és un jove<br />
més al mig de la ciutat. Ni home ni dona, es<br />
definix com “un terrorista del gènere, una mutació<br />
intencionada i necessària, un sexe intermedi<br />
que construïsc cada dia”. Moisés relata en este<br />
documental com ha aconseguit reconstruir la seua<br />
identitat. El documental proposa recórrer el camí<br />
de Moisés fins a un final que no està previst:<br />
¿Entrarà en la sala d’operacions? Durant este<br />
trajecte el protagonista anirà buscant respostes<br />
a desenes de preguntes: ¿Quant costa? ¿Quins són<br />
els riscos? ¿Quins són els límits?
[16] [CAS]<br />
Programa 5<br />
.................................................<br />
> ‘The Peacekeepers and the Women / Die Helfer<br />
und die Frauen’<br />
Karin Jurschick, 2003, color, v.o.s. 80 min.<br />
‘The Peacekeepers and the Women’ es una<br />
película sobre cómo las fuerzas armadas y las<br />
organizaciones políticas intentan resolver<br />
los problemas de los cuales son, en parte,<br />
responsables.<br />
El problema: el tráfico de mujeres y su<br />
posterior explotación sexual forzada.<br />
Los destacamentos militares: OTAN resp.<br />
SFOR y KFOR. Las organizaciones políticas:<br />
Naciones Unidas. El destacamento especial de la<br />
policía Internacional bajo la dirección de las<br />
Naciones Unidas, la organización Internacional<br />
para Migración (IOM) y otras.<br />
Escenarios: Moldavia como uno de los<br />
países de origen de las mujeres, Bosnia y Kosovo<br />
como países de destino, donde en un principio<br />
las fuerzas militares y posteriormente la ONU<br />
y las agencias de ayuda internacional intentan<br />
establecer normas.<br />
La estructura: circular.<br />
‘Trafficking’, el comercio de mujeres<br />
y niñas forzadas a ejercer la prostitución,<br />
se ha convertido en una industria en auge en<br />
Kosovo y Bosnia-Herzegovina. Miembros de las<br />
fuerzas armadas y las agencias humanitarias allí<br />
destinadas se cuentan entre sus clientes más<br />
solventes.<br />
Evitando el habitual punto de vista<br />
víctima/perpetrador la película se centra en la<br />
forma en la que los entrevistados se presentan<br />
a sí mismos antes de ser filmados, en cómo habla<br />
cada uno sobre el tema.<br />
Programa 6<br />
.................................................<br />
> ‘Calling the Ghosts. A Story about Rape, War<br />
and Women’<br />
Mandy Jacobson y Karmen Jelincic. Color, v.o.s.<br />
80 min, 1996.<br />
Extraordinariamente poderoso, este documental<br />
relata en primera persona el testimonio de dos<br />
mujeres atrapadas en una guerra en la que la<br />
violación era un arma tan cotidiana como las<br />
balas o las bombas. Jadranka Cigelj y Nusreta<br />
Sivac, amigas desde la infancia y ambas abogadas,<br />
[VAL]<br />
Programa 5<br />
.................................................<br />
> ‘The Peacekeepers and the Women / Die Helfer<br />
und die Frauen’<br />
Karin Jurschick, 2003, color, v.o.s. 80 min.<br />
‘The Peacekeepers and the Women’ és una<br />
pel·lícula sobre com les forces armades i les<br />
organitzacions polítiques intenten resoldre els<br />
problemes de què són, en part, responsables.<br />
El problema: el tràfic de dones i la seua<br />
posterior explotació sexual forçada.<br />
Els destacaments militars: OTAN resp. SFOR<br />
i KFOR. Les organitzacions polítiques: Nacions<br />
Unides. El destacament especial de la Policia<br />
Internacional sota la direcció de les Nacions<br />
Unides, l’Organització Internacional per a la<br />
Migració (IOM) i altres.<br />
Escenaris: Moldàvia com un dels països<br />
d’origen de les dones, Bòsnia i Kosovo com a<br />
països de destinació, on en un principi les<br />
forces militars i posteriorment l’ONU i les<br />
agències d’ajuda internacional intenten establir<br />
normes.<br />
L’estructura: circular.<br />
‘Trafficking’, el comerç de dones i<br />
xiquetes forçades a exercir la prostitució<br />
s’ha convertit en una indústria en auge a<br />
Kosovo i Bòsnia i Hercegovina. Membres de les<br />
forces armades i les agències humanitàries allí<br />
destinades es compten entre els seus clients més<br />
solvents.<br />
Evitant l’habitual punt de vista víctima/<br />
perpetrador, la pel·lícula se centra en la<br />
forma en què els entrevistats es presenten a si<br />
mateixos abans de ser filmats, en com parla cada<br />
un sobre el tema.<br />
Programa 6<br />
.................................................<br />
> ‘Calling the Ghosts. A Story about Rape, War<br />
and Women’<br />
Mandy Jacobson i Karmen Jelincic. Color, v.o.s.<br />
80 min, 1996.<br />
Extraordinàriament poderós, este documental<br />
relata en primera persona el testimoni de dos<br />
dones atrapades en una guerra en què la violació<br />
era una arma tan quotidiana com les bales o les<br />
bombes. Jadranka Cigelj i Nusreta Sivac, amigues<br />
des de la infància i les dos advocades, tenien a<br />
Bòsnia i Hercegovina una vida de “dona moderna
[17] [CAS] [VAL]<br />
disfrutaban en Bosnia-Herzegovina una vida de<br />
“mujer moderna corriente” hasta el día en que sus<br />
hasta entonces vecinos se convirtieron en sus<br />
torturadores.<br />
Llevadas al famoso campo de concentración<br />
serbio de Omarska, las dos mujeres fueron<br />
torturadas y humilladas sistemáticamente. Una vez<br />
en libertad, ambas convirtieron su lucha personal<br />
por la supervivencia en una lucha más general<br />
por la justicia, ayudando a otras mujeres que<br />
también habían sido brutalizadas y consiguiendo<br />
que la violación fuera incluida en el léxico<br />
internacional de los crímenes de guerra en el<br />
Tribunal de La Haya.<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
corrent” fins al dia en què els seus fins aleshores<br />
veïns es van convertir en els seus torturadors.<br />
Portades al famós camp de concentració<br />
serbi d’Omarska, les dos dones van ser torturades<br />
i humiliades sistemàticament. Una vegada en<br />
llibertat, les dos van convertir la seua lluita<br />
personal per la supervivència en una lluita més<br />
general per la justícia, ajudant altres dones que<br />
també havien sigut brutalitzades i aconseguint<br />
que la violació fóra inclosa en el lèxic<br />
internacional dels crims de guerra en el Tribunal<br />
de l’Haia.<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////
[VAL]<br />
[18] [CAS]<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////
[19] [ENG]<br />
INTRODUCTION<br />
-------------------------------------------------<br />
«I am writing to you form another world, a world<br />
of appearances. Somehow, the two worlds are<br />
connected. Memory is for one of them what history<br />
is for the other. Something impossible. Legends<br />
are born to de-cypher the un-decypherable. Memory<br />
must develop in its own confusion, following its<br />
own impulse. A split moment to take a breath<br />
would destroy it the way a still is consumed in<br />
front of a projector.»<br />
-Chris MARKER, ‘Sans Soleil’-<br />
«Forgetting is as an important function of memory<br />
as remembering.»<br />
-Vilém FLUSSER, ‘On Memory (electronic or<br />
otherwise)’-<br />
The space of the ‘Infinite Cinema’ exhibition in<br />
La Gallera will be transformed, in the months of<br />
November, December and January into a space for<br />
the production of knowledge and critical gazes<br />
with the development of a Film<strong>Work</strong>shop/Seminar<br />
which includes conference sessions on behalf of<br />
different artists, film and video projections,<br />
and the development of a MediaLab for the<br />
presentation of works-in-progress and strategies<br />
of disruption of creativity. The suggested areas<br />
of knowledge which these narratives of memory<br />
start from are the following:<br />
> Minimal memories and oblivion: the self as<br />
text.<br />
> Memory, culture and thought: language, personal<br />
and public narratives.<br />
> Memory and technology: portrait, album, and<br />
archive.<br />
During the 12 work sessions throughout the<br />
development of this summit, every Thursday and<br />
Saturday the ‘Continuous Showing’ filmworkshop<br />
will take place, which will lead to the final<br />
production of a collective film based on a series<br />
of narratives developed by the participants in<br />
the creative workshop.<br />
The collective film Infinite Cinema has a<br />
point of departure: the digital imaginaries of<br />
anonymous memory in relation to the exchange<br />
implied in the disjunction between history and<br />
fiction. The imagery devices generated from the<br />
interaction between the imaginary author(s) and<br />
viewer(s) of a collective work-in-progress,<br />
which is further developed with the contribution<br />
of each of its participants will imply an<br />
uninterrupted diversity of cultural narratives.<br />
In the search for the new alternatives for<br />
the dissemination and distribution of audiovisual<br />
works produced outside the industry circles, we<br />
will produce a collective film in a DVD format<br />
as an archive in process which will contain the<br />
personal narratives, documents, sound archives<br />
and multimedia elements from which the narratives<br />
of public and private memory in the environment<br />
of the city will depart and fork off in different<br />
directions.<br />
Each participant will contribute to the<br />
collective film a series of documents and files<br />
which will constitute a fragment of their<br />
personal memory: photographs, music, home-made or<br />
amateur video or super 8 recordinds, drawings,<br />
newspaper or magaizne clippings, and a text about<br />
the fragment of memory they want to talk about.<br />
Through the camera, microphone, and a DVD player,<br />
they will be easily transfered to the computer<br />
hard disk.<br />
Each of the sequences of collectivelygenerated<br />
memory will in the mobile memory<br />
of this film will be woven together into a<br />
transversal, performative edit through a<br />
structure of slowed-down, sped-up, or scratched<br />
poems and literary quotes in loop and/or mixed<br />
with accumulations of freedom syntagms.<br />
.................................................<br />
> Number of participants: 20<br />
> Dates: November 24th - December 15th<br />
> Place: Sala La Gallera, c/Aluders 7, Valencia<br />
> Free inscription to the workshop: sending a<br />
brief CV via email to info@culturalwork.com<br />
before November 19th.<br />
> Filmworkshop/seminar Direction: Virginia<br />
Villaplana<br />
> Sub-directors: David Arlandis and Javier<br />
Marroquí<br />
> Assistant team: Regina de Miguel and Juan<br />
Fabuel<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////
[20] [ENG]<br />
PROGRAMME CALENDAR<br />
-------------------------------------------------<br />
Session 1<br />
.................................................<br />
Wendsday, November 14th<br />
Screening of video Programme 1<br />
Session 2<br />
.................................................<br />
Wendsday, November 21st<br />
Screening of video Programme 2<br />
Saturday, November 24th<br />
Morning: <strong>Work</strong> session with Virginia Villaplana.<br />
Evening: workshop-conference<br />
> Miriam Lozano: ‘Yesi’s Mirror’<br />
My participation in this workshop will be based<br />
on the analysis and the work I have done on my<br />
project ‘Yesi’s Mirror’. The desired objective<br />
of the project is to investigate the individual<br />
and family-based nature of the youth in the<br />
very city we live in, a youth considered to<br />
be in a “conflictive” age, one which will be<br />
of great significance to their lives. Starting<br />
off with the response elicited from a street<br />
ad, a relationship is forged between models<br />
and artists, a relationship which is short but<br />
intense, capable of setting forward documentary<br />
declarations through images and short confidential<br />
statements which inform and envelop the project.<br />
Yesi’s Mirror reflects a certain age, and<br />
visualises a personal, cultural, and affective<br />
condition of a certain part of society.<br />
‘Yesi’s Mirror’ speaks of secrets, of<br />
dreams, of love, of different attitudes towards<br />
life, the future, and many more things...<br />
Finally, this project traces out a space and<br />
a time that are no longer, and a generational<br />
and social context with is psychological and<br />
sociological implications. The result was<br />
exhibited in June of 2006 in Rosa Santos’<br />
Gallery, and it consisted of a series of black<br />
and white portraits of twenty teenagers posing in<br />
a corner of their rooms and, most of them, also<br />
posing with family members or roommates in the<br />
living room or common areas. Their portraits were<br />
accompanied in the exhibition room with a looped<br />
audio piece which compiled declarations extracted<br />
from the previously recorded conversations.<br />
> Pedro Ortuño: ‘After memory. Video testimonials<br />
and narratives’<br />
Basing myself on my personal experience as a<br />
director of Abanico Rojo (documentary, 60’,1997),<br />
and Blanca sobre Negra (video insta-llation,<br />
13’, 2004), here I propose an narrative approach<br />
to these pieces, using a variety of creative<br />
and constructive strategies in order to produce<br />
a narration in which the conceptual component,<br />
together with the recuperation of memories,<br />
becomes the main axis. Finally, I do not pretend<br />
to criticise subjects such like the history of<br />
our society, but to provoke a reflection in the<br />
spectator about these topics.<br />
Session 3<br />
.................................................<br />
Wendsday, November 28th<br />
Screening of video Programme 3<br />
Saturday December 1st<br />
Morning: <strong>Work</strong> session with Virginia Villaplana.<br />
Evening: workshop-conference<br />
> David Domingo: ‘Histor(ylies) of Underground<br />
Cinema’<br />
«The police come to see me and to tell me that<br />
a student has killed his wife and has recorded<br />
the act. That video is better that the one he<br />
presented for the video workshop.»<br />
I teach a small video workshop as part of<br />
the Socio-cultural Activities Division at the<br />
University of Castellón. The students are asked<br />
to produce what is commonly known as a short cut<br />
film. When you open a tap for the first time, the<br />
water comes out all muddled... So I don’t have<br />
to do a lot, just let all the dirt come out.<br />
My students are incapable of articulating any<br />
kind of discourse they can call their own. Me,<br />
myself, I’m incapable of articulating any kind of<br />
discourse, either. And one day, I start dreaming<br />
that one of my student kills his wife and... This<br />
year, a student shot a scene with a character<br />
hammering the head of another character that was<br />
sleeping placidly. I almost broke out crying.<br />
Session 4<br />
.................................................<br />
Wendsday, December 5th<br />
Screening of video Programme 4
Session 5<br />
.................................................<br />
Wendsday, December 12th<br />
Screening of video Programme 5<br />
Saturday December 15th<br />
Morning: <strong>Work</strong> session with Virginia Villaplana.<br />
Evening: workshop-conference<br />
> María Ruido: ‘Political Memories/The Politics<br />
of Memory’<br />
The hybrid of workshop and presentation which I<br />
propose for Virginia Villaplana’s project touches<br />
upon what I consider to be some of the aspects<br />
of her work which are tangentially connected to<br />
mine: the (imp)possible representation of memory,<br />
the reflection on the construction of historical<br />
narratives, the relationship between narrative<br />
construction of personal memory and collective<br />
narratives...<br />
My intervention will attempt to analyse some<br />
recent (and not so recent) examples of narrative<br />
forms of collective memory in the Spanish State<br />
(El desencanto by Javier Chávarri, El espíritu de<br />
la colmena by Víctor Erice, and some of my own<br />
audiovisual essays) and from other States (Noche<br />
y niebla by Alain Resnais or Albertina Carri’s<br />
Los Rubios). I will attempt to speak, briefly,<br />
on some theoretical proposals premised on the<br />
texts I have sent, and to set off a debate with<br />
the participants about the work process based<br />
on two of my projects (starting with La memoria<br />
interior, 2002, and ending with my current<br />
project, Plan Rosebud, currently in production,<br />
which is proposed as a research on the spaces and<br />
politics of memory in our current context).<br />
> Marta de Gonzalo and Publio Pérez Prieto: ‘Let<br />
us not make, or allow ourselves to be made into a<br />
spectacle of our only world and our only life’<br />
Two persons, a man and a woman, have found it<br />
—and continue doing so— existentially profitable<br />
to assume that there is no single way of thinking<br />
oneself. Neither as individuals nor as parts, as<br />
society. In the —otherwise, very human— dialectic<br />
between the balance and necessary stimulus in<br />
order to feel ourselves alive, they learned that<br />
ready-to-serve certainty is worth nothing by<br />
itself, so they preferred a chosen crisis instead<br />
of having others choose the crisis for them.<br />
It so happens that in their life experience,<br />
having been exposed to the cultural forms<br />
produced by others ended up being essential<br />
for their nurturing of a conscious and active<br />
critical attitude towards the real. Eventually,<br />
they felt a desire to participate in that<br />
discourse, where the autonomy of art seemed to<br />
empower them to emit other textimages from a place<br />
which was not that of the dominant “realism”.<br />
What they learned along the way, from a few<br />
people who were open to dialogue, and after trying<br />
hard to analyse the kind of things that happen to<br />
all of us, was to try not to mechanise formally<br />
just because it makes them feel comfortable and<br />
easygoing in any given moment, to understand their<br />
work as the setting in motion of a poetic which<br />
sheds a different light on events, and not to<br />
allow themselves to be confused by the ambiguity<br />
of the hegemonic image, which muddles our thought<br />
and takes over our bodies and their production<br />
processes, at the service of none-too-innocent<br />
ends under that cunning disguise of free and<br />
cheerful trendiness.<br />
By moving from thought to expression, they<br />
achieved some elaborate forms, forms thought and<br />
offered to the feelings of others, made public: W:<br />
La force du bio-travail, where, starting off with<br />
a very negative aesthetic, which would force the<br />
habit of the times of reception, they would look<br />
inside the normality of a White Western couple<br />
traversed by labour flexibility; Puzzle, where they<br />
propose to the citizens of a certain city to make<br />
the physical reconstruction of a definition of<br />
terrorism shaped as a puzzle; European Friendship<br />
& Telecommunications, a personal thesis on the<br />
friendship between an infant and a woman in an<br />
inaprehensible time-space of an all-too-real<br />
science-fiction; Song of Harmony and the World,<br />
a seductive objectual anti-video clip, or The<br />
Intention, and audiovisual tale on education as<br />
an expansion of thinkable thought, the imaginable<br />
image, the livable life.<br />
One could pretend to imagine a world in<br />
which fictions, songs or documentary construction<br />
do not insult our profound need for narrative<br />
and illusion, do not replicate propaganda, the<br />
normalisation of violence, or an affirmation of an<br />
unfair order based on a broadcasting of impotence,<br />
conformism, and emotional desperation.<br />
The potential for change is enormous,<br />
despite our all-too-short and all-too-complex<br />
lives.<br />
Session 6<br />
.................................................<br />
Wendsday, December 19th<br />
Screening of video Programme 6
[22] [ENG]<br />
INVITED SPEAKERS’ BIOS<br />
------------------------------------------------<br />
Marta de Gonzalo and Publio Pérez Prieto<br />
They have been living and working in Madrid since<br />
1996, when they met in the Rietveld Academie<br />
in Amsterdam. They have exhibited in Fundació<br />
La Caixa, Lleida; Sala Europa, Badajoz (2006),<br />
Fundació Espais, Girona (2005), MediaLabMadrid<br />
(2004) and the MEIAC, Badajoz (2002). They have<br />
also participated in the collective exhibitions<br />
Laberinto de Museos. Instituto Cervantes.<br />
Beijing; Carte Blanche. Le Commissariat.<br />
París (2006); Becas Generación 2004. Arco’05,<br />
Madrid and Reales Atarazanas, Valencia (2005);<br />
Ahalegina/Esfuerzo. Koldo Mitxelena Kulturunea,<br />
San Sebastián (2004); Banquete. Metabolismo<br />
y Comunicación. C. C. Conde Duque, Madrid;<br />
Corpos de Producción. Santiago de Compostela<br />
(2003). Dé[s]règlements. Galerie Art & Essai,<br />
Rennes (2002); Ecosofías. Sala Amadís. Youth<br />
Institute, Madrid (2001). Their audiovisual<br />
produttion has been shown at the Andalusian<br />
Film Archive, Córdoba, Zinebi 46, Bilbao;<br />
the Mostra Internacional de Film de Dones,<br />
Barcelona o Monocanal. MNCARS, Madrid [travelling<br />
exhibition]. Since 2005, they have directed the<br />
project Estancias Injuve para la Creación Joven<br />
for the Youth Institute, Madrid.<br />
www.martaypublio.net<br />
Miriam Lozano<br />
Taking up painting as a starting point, Miriam<br />
Lozano has found her own field ow work in the<br />
photographic medium. The combination of her Ph.D<br />
research on photographher Joel Peter Witkin and<br />
her current participation as a member of the<br />
board of directors of Valencia’s Visor Gallery,<br />
have caused her to obtain enough reference points<br />
to develop a highly personal line of work,<br />
halfway between the traditional photographic<br />
portrait and contemporary art.<br />
For many years now, Miriam Lozano’s<br />
trajectory has been related to photography,<br />
especially to small scale, black and white<br />
photography. Throughout her many projects,<br />
Miriam has developed a line of work in which<br />
the relationship between artist and model — or<br />
models, depending on the occasion — has come to<br />
become the central conceptual common point. In<br />
this manner, in all her projects, once the model<br />
has been chosen, they have to do more than just<br />
pose in front of the camera; they have to become<br />
actively involved in the project — either by<br />
inviting a friend to pose with them (Instalación<br />
fotográfica, 1998), or her partner (Retratos,<br />
2004), or a family member (El espejo de Yesi,<br />
2006)., depending on the nature of the project.<br />
Pedro Ortuño<br />
He bases his production on the existing<br />
relationships between three-dimensional elements<br />
and the implications of image, sound, the time<br />
vector and the registry of movement. In the<br />
past few years, he has been researching the<br />
connections between the sculptural and the media<br />
in the social. He has taken part in a variety<br />
of collective and individual exhibitions, as<br />
well as a number of public art initiatives, the<br />
most notable among which are: “Fire Within, Calm<br />
Without” Sala Verónicas, Murcia, “Identidades<br />
Críticas: Arte Español en los 90” Museo de<br />
Arte Contemporáneo Español Patio Herreriano,<br />
Valladolid (2006), “Trencadís d´un horitzó”,<br />
in PhotoEspaña04, in the Conde Duque <strong>Cultural</strong><br />
Centre, Madrid, and in the Fundación Metrònom<br />
(2002), Barcelona; “Señales de video” (1996),<br />
“Monocanal” (2002) y “Locuras contemporáneas”<br />
(2006) en Museo Nacional Reina Sofía de Madrid;<br />
“El extraño honor de las gallinas” (1998) in la<br />
Gallera, Valencia; “Desde la Imagen” (1997) in<br />
the Sala Parpalló, Valencia; “Getting There is<br />
all that Matters” in the New York undeground<br />
(1994); “European Media Arte Festival” in<br />
Osnabrück, Germany (1991) and “El quinto Sentido<br />
del Pájaro carpintero” (1990) in San Estebán,<br />
Murcia. Currently, he teaches sculpture in the<br />
Fine Arts Faculty of the University of Murcia.<br />
David Domingo<br />
He lives in Castellón. He is an expert in super<br />
8 film. At the height of the VHS era, he produced<br />
his homage to Ryan Philipe on borrowed video<br />
tapes of “I Know What You Did Last Summer”,<br />
for the delight of those who stay on to watch<br />
the credits. When invited by Consonni and the<br />
French Institute of Bilbao, he locked himself<br />
in a hotel in Bilbao with hundreds of VHS tapes<br />
in order to recycle them into a series for a<br />
local TV channel. He has made his own cut of “The<br />
Exorcist”, making Linda Blair not only vomit,<br />
but also sing. He has taken part in collective
exhibitions in the Wiesbaden Museum, asl well<br />
as La Casa Encendida. His shortcuts have been<br />
screened in the programmes Versión Española,<br />
Metrópolis, and in film festivals such as Sitges,<br />
or Madrid’s Semana de Cine Experimental.<br />
María Ruido<br />
Film director and researcher, she develops<br />
— mainly through video and writing — interdisciplinary<br />
projects on the social construction<br />
of the body and the location of the imaginaries<br />
of work, as well as on the mechanisms of memory<br />
construction and their relationship to the<br />
narrative forms of history.<br />
A lecturer at the Department of Image<br />
and Design at the University of Barcelona,<br />
she is also a member of a number of research<br />
groups, in which she has developed projects on<br />
representation and its contextual relationships.<br />
Notable among her audiovisual projects are<br />
Cronología (1997) y La voz humana (1997), as well<br />
as the documentary essays La memoria interior<br />
(2002), tiempo real (2003) y Ficciones anfibias<br />
(2005).<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
DISORDERED VERSIONS<br />
------------------------------------------------<br />
The project of film and video screening<br />
‘Disordered versions’ which we present here has<br />
its origin in the reflections posed and discussed<br />
by film- and gender studies on the new global<br />
conditions of the representations of class, race,<br />
and gender.<br />
Our proposal takes up its place within<br />
the ‘Infinite cinema’ project as an exhibition<br />
device. This project, premised on the questioning<br />
of social identities as nomadic (in the words<br />
of Rossi Braidotti) and performative (in the<br />
words of Judith Butler) constructions, by<br />
making manifest other means of thought and<br />
representation, on the basis of which we are<br />
developing a programme of activities called<br />
Continuous Screening, a publication and an<br />
exhibition which will take place in the public<br />
exhibition space La Gallera between September<br />
and November 2007, focused on the reflection on<br />
the diverse counter-geographies of biographical<br />
naratives, D.I.Y. strategies and cultural<br />
production.<br />
As a space for the divulgation of this<br />
programme, which includes a number of films which<br />
have rarely, if at all, been seen in Spain, we<br />
believe that the screenings in La Gallera will<br />
be successful in terms of audience reception,<br />
since they offer the possibility of access to<br />
these cultural manifestations, of recognised<br />
international prestige, and at the same time<br />
will contribute to the popularisation of visual<br />
culture in general.<br />
The film and audiovisual narratives included<br />
in the ‘Disordered versions’ programme present<br />
the idea of identity construction on the basis of<br />
personal testimonials and autobiography, exactly<br />
in the point of re-definition of the categories<br />
and subjects demanded by cultural exchange in<br />
post-industrial societies. The case is one of<br />
audiovisual documents, fictions and documentaries<br />
that question the roles and categories of class,<br />
race, and sex, by tracing a counter-geography of<br />
social processes: gender-based, anti-globalising,<br />
or migratory, and thus break down the hierarchy<br />
of positions of power through the gaze and the<br />
narrative representations which nowadays define<br />
the idea of subjects and media culture as nomadic<br />
and performative.<br />
/////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////
[24] [ENG]<br />
Programme 1<br />
.................................................<br />
> ‘Women Videoletters - A Second Text on War &<br />
Globalization’<br />
Renate Lorenz, Malou Bülow, Nadja Damm, Karin<br />
Kasböck, Christine Lamberty, Tania Eichler, Karin<br />
Michalski, Anne Frisius. Germany, 2000, 70’.<br />
This is a compilatin of short videos, or<br />
“letters” sent by women activists, directors or<br />
artists from a variety of different countries as<br />
a reaction to the war consequences in the wake<br />
of the 11 of September 2001 bomb attacks: the<br />
wars in Afghanistan and Iraq, as well as other<br />
effects such as, for example, the racist security<br />
measures imposed in Germany and the U.S.A.<br />
Women Videoletters pretends to highlight<br />
the effects of war on gender hierarchies and<br />
heterosexual norms, and how these hierarchies can<br />
become the basis of war itself. This edition of<br />
Women Videoletters includes declarations of women<br />
from U.S.A./Iraq, Israel, Holland/Argentina,<br />
Chiapas, Palestine, Pakistan, Turkey, Uruguay and<br />
Germany. Each videoletter has a lengh between 1<br />
and 15 minutes.<br />
Programme 2<br />
................................................<br />
> ‘Mein Lebel Teil 2. Mi Vida’<br />
Script, direction and production: Angelika Levi.<br />
Alemania 2003, 35mm, 85’.<br />
«When I turned 18 my mother gave me a piece of<br />
paper with a list of ten points on it, which<br />
was her legacy for my future. The first point<br />
read: the meaning of our life is evolution, not<br />
perfection. Anything which has been created<br />
and which is good can be taken advantage of.<br />
Everything is constituted on the basis of things<br />
we already have. You are a descendant of Levi,<br />
brother of Joseph, who lived three thousand years<br />
ago. Mi mother used to collect and archive her<br />
own history. I have inherited it and I have shot<br />
my own film, which focuses on perception, legacy,<br />
and the relationship with history.<br />
This film is an attempt at explaining<br />
what was being said and what wasn’t being said<br />
in my family, by using all sorts of objects,<br />
photographs, sound and film recordings, as well<br />
as a reflection on how history is constantly<br />
reproduced, archived, commented on and classified,<br />
as it is being done in my Jewish tradition, with<br />
the objective of achieving the final result of a<br />
tale, a narrative.»<br />
The film is a box inside a box. On the<br />
outside, what develops is the family story, the<br />
tale of my mother’s life. The spectator discovers<br />
that the mother’s legacy has been ordered in a<br />
way which commands a questioning of what has<br />
been repressed and displaced, and what is left<br />
to be corrected: the grandmother’s, mother’s and<br />
daughter’s sensitivity to the “German reality”,<br />
as opposed to the power of definition of the generation<br />
guilty of the shoa, its sympathisers and<br />
descendants, who seem to keep the privilege of<br />
not having to reflect on their own family’s past.<br />
Programme 3<br />
................................................<br />
> ‘La Memoria Interior’<br />
Direction, script and production: Maria Ruido.<br />
España, Betacam, 2002, 33’.<br />
This feature documentary, a result of a trip to<br />
Germany and of a personal research which lasted<br />
over two years, engages the subject of memory<br />
construction and of the mechanisms of production<br />
of history<br />
Through a tale of the history of my<br />
family, the film focuses on the memory of the<br />
recent Spanish migration to Europe, and reflects<br />
on the mechanisms of oblivion and remembrance,<br />
recuperating the idea of the construction of<br />
memory as a nexus and as dialogue, and an<br />
elaboration based on personal experience rather<br />
than on the idea of history and official memory,<br />
restricted to the institutional and articulated<br />
on the aestheticising and de-activation of the<br />
political subjects.It reiterates the insistence<br />
of some of my earlier works on the capacity of<br />
history construction of each and every one of us,<br />
and on the necessary articulation of personal and<br />
collective experience for the elaboration of a<br />
diverse and heterogeneous politics of memory.<br />
‘La memoria interior’ also highlights<br />
the protagonism of the body as a territory of<br />
memory and absence, and as a political agent:<br />
the migration politics of the Spanish State in<br />
the 60’s and 70’s is also a kind of bio-politics<br />
and of control over the workers, with very destabilising<br />
effects on subjectivities.<br />
The migrant bodies are registered bodies,<br />
necessary deambulators, a compulsory flow of<br />
workforce, and remembered absences to return home<br />
years later. This is a video on the recuperation
of these bodies and their labours, and on the<br />
oblivion of this absence based on an experience<br />
- my own - marked by the need to remember and to<br />
tell this story in order to reclaim other forms<br />
of narrating, far from traditional hierarchies.<br />
................................................<br />
> ‘On the Origin of the 20th Century’<br />
Jean-Luc Godard. 2000.<br />
In fifteen minutes, the film stands out as a<br />
breath-taking poem, in this the flow of images and<br />
sounds and the evocative power of the editing<br />
work are deprived of any enunciation but call<br />
upon the figures of horror of the 20th Century, in<br />
order to make them dance together, as a reasoning<br />
behind all their danger. These images and these<br />
words, whose violence is muted, not so much by<br />
their rhyming with some unforgettable moments<br />
in cinema history, with references to Dreyer,<br />
Bergman, Mizoguchi and Godard himself.<br />
Programme 4<br />
.................................................<br />
> ‘El Camino de Moisés’<br />
Script by Martha Zein. Directed by Cecilia<br />
Barriga, Spain, Betacam 55’.<br />
Moisés lives in Barcelona. He is 29, works at<br />
a print shop and is single. Moisés is just<br />
another youngster in this city. Neither man nor<br />
woman, he defines himself as “a gender terrorist,<br />
an intentional and necessary mutation, an<br />
intermediate sex which I construct every day”.<br />
In this documentary, Moisés tells the story of<br />
how he has managed to reconstruct his identity.<br />
The documentary proposes to follow Moisés’ path<br />
down to an unexpected ending. Will he enter the<br />
operation room? Along the way, the protagonist<br />
will search for answers to dozens of questions.<br />
What is the cost? What are the risks? Where are<br />
the limits?<br />
Programme 5<br />
................................................<br />
> ‘The Peacekeepers and the Women / Die Helfer<br />
und die Frauen’<br />
Karin Jurschick, 2003, colour, subtitles, 80’.<br />
The Peacekeepers and teh Women is a film about how<br />
the armed forces and the political organisations<br />
attempt to solve problems they are partly<br />
responsible for.<br />
The problem: the traffic of women and<br />
their forced sexual exploitation. The military<br />
detachments: NATO (SFOR and KFOR, respectively).<br />
The political organisations: United Nations. The<br />
special detachment of the International Police<br />
under the command of the United Nations, the<br />
International Migration Organisation (IMO), and<br />
others.<br />
Setting: Moldavia as one of the countries<br />
of origin of the women, Bosni and Kosovo as<br />
their destinations, where, initiall, the military<br />
forces and then the UN and the international aid<br />
agencies attempt to establish norms.<br />
The structure: circular.<br />
‘Trafficking’, the commerce of women and<br />
girls forced to prostitute themselves, has<br />
become a booming industry in Kosovo and Bosnia-<br />
Herzegovina. Members of the armed forces and the<br />
humanitary agencies destined there are among<br />
their wealthiest clients.<br />
Avoiding the conventional perspective of<br />
victim/perpetrator, the film focuses on how the<br />
interviewed introduce themselves before being<br />
filmed, and how each one of them talk on the<br />
subject.<br />
Programme 6<br />
................................................<br />
> Calling the Ghosts. A Story about Rape, War and<br />
Women.<br />
Mandy Jacobson and Karmen Jelincic. Colour,<br />
subtitles, 80’, 1996.<br />
Of an extraordinary power, this documentary is<br />
a first-person account of two women trapped in a<br />
war in which rap was such an everyday weapon as<br />
bullets or bombs. Jadranka Cigelj and Nusreta<br />
Sivac, childhood friends, and lawyers, were<br />
enjoying a “normal modern woman” lifestyle<br />
in Bosnia-Herzegovina, until the day their<br />
neighbours became their torturers.<br />
Taken to the famous Omarska Serbian<br />
concentration camp, the women were systematically<br />
tortured and humiliated. Once free, they both<br />
turned their personal fight for survival in a more<br />
general fight for justice, helping other women<br />
who had also been tortured, and achieving the<br />
inclusion of rape in the international lexicon of<br />
war crimes of the Hague Jury.
AGENDA<br />
-----------------------------------------------------------------------------------------------------<br />
Sesión 1<br />
.................................................<br />
Miércoles, 14 de noviembre<br />
Proyección del Programa de vídeo 1<br />
> ‘Women videoletters - a second text on war &<br />
globalization’<br />
Renate Lorenz, Malou Bülow, Nadja Damm, Karin<br />
Kasböck, Christine Lamberty, Tania Eichler, Karin<br />
Michalski, Anne Frisius. Alemania, 2000, 70 min.<br />
Sesión 2<br />
.................................................<br />
Miércoles, 21 de noviembre<br />
Proyección del Programa de vídeo 2<br />
> ‘Mein Lebel Teil 2. Mi Vida’<br />
Angelika Levi. Alemania 2003, 35mm, 85 min.<br />
Sábado, 24 de noviembre<br />
Mañana: sesión de trabajo con Virginia Villaplana<br />
Tarde: taller-conferencia<br />
> Miriam Lozano: ‘El espejo de Yesi’<br />
> Pedro Ortuño: ‘Tras la memoria. Testimonio y<br />
relatos videográficos’<br />
Sesión 3<br />
.................................................<br />
Miércoles, 28 de noviembre<br />
Proyección del Programa de vídeo 3<br />
> ‘La Memoria Interior’<br />
Maria Ruido. España, Betacam, 2002, 33 min.<br />
> ‘Del origen del siglo XXI’<br />
Jean-Luc Godard. 2000.<br />
Sábado, 1 de diciembre<br />
Mañana: sesión de trabajo con Virginia Villaplana<br />
Tarde: taller-conferencia<br />
> David Domingo: ‘Historia(s) del cine<br />
underground/ experimental’<br />
Sesión 4<br />
.................................................<br />
Miércoles 5 de diciembre<br />
Proyección del Programa de vídeo 4<br />
> ‘El Camino de Moisés’<br />
Guión de Martha Zein y realización de Cecilia<br />
Barriga, España, Betacam 55 min.<br />
Sesión 5<br />
.................................................<br />
Miércoles 12 de diciembre<br />
Proyección del Programa de vídeo 5<br />
> ‘The Peacekeepers and the Women/Die Helfer und<br />
die Frauen’<br />
Karin Jurschick, 2003, color, v.o.s. 80 min.<br />
Sábado 15 de diciembre<br />
Mañana: sesión de trabajo con Virginia Villaplana<br />
Tarde: taller-conferencia<br />
> María Ruido: ‘Memorias Políticas/Políticas de<br />
la Memoria’<br />
> Marta de Gonzalo y Publio Pérez Prieto: ‘No<br />
hacer ni dejarnos hacer un espectáculo de nuestro<br />
único mundo y nuestra única vida’<br />
Sesión 6<br />
.................................................<br />
Miércoles 19 de diciembre<br />
Proyección del Programa de vídeo 6<br />
> ‘Calling the Ghosts. A Story about Rape, War<br />
and Women’<br />
Mandy Jacobson y Karmen Jelincic. Color, v.o.s.<br />
80 min, 1996<br />
.................................................<br />
> Entrada a las proyecciones de vídeo gratuita<br />
> Inscripción gratuita al workshop: enviando un<br />
breve CV a info@culturalwork.com antes del 19 de<br />
noviembre.
[CAS]/[VAL]/[ENG]<br />
----------------------------------------------------------<br />
<strong>CINE</strong><br />
<strong><strong>INFINIT</strong>O</strong><br />
/ <strong>CINE</strong>MA<br />
<strong>INFINIT</strong> /<br />
<strong>INFINIT</strong>E<br />
<strong>CINE</strong>MA<br />
---------------------------------------------------------uN<br />
Libro dE ENSAyo SobrE rELAtoS, mEmoriAS diGitALES<br />
y produCCióN dEL CoNoCimiENto / uN LLibrE d´ASSAiG dE<br />
rELAtS, mEmoriES diGitALS i produCCió dEL CoNEiXEmENt /<br />
AN ESSAy book oN NArrAtiVES, diGitAL mEmoriES ANd<br />
kNowLEdGE produCtioN<br />
··························································<br />
www.CiNEiNFiNito.Com
CoNSELL GENErAL dEL CoNSorCi dE muSEuS<br />
dE LA ComuNitAt VALENCiANA<br />
··············································<br />
president d’honor<br />
M. Hble. Sr. FRANCISCO CAMPS ORTIZ<br />
President de la Generalitat<br />
presidenta<br />
Hble. Sra. TRINIDAD MARÍA MIRÓ MIRA<br />
Consellera de Cultura i Esport<br />
Vicepresidents<br />
Excma. Sra. RITA BARBERÁ NOLLA<br />
Alcaldessa de València<br />
Excm. Sr. JOSÉ JOAQUÍN RIPOLL SERRANO<br />
President de la Diputació Provincial d’Alacant<br />
Excm. Sr. ALBERTO FABRA PART<br />
Alcalde de Castelló de la Plana<br />
President de la Comissió Cientificoartística<br />
Il·lm. Sr. RAFAEL MIRÓ PASCUAL<br />
Secretari Autonòmic de Cultura<br />
Vocals<br />
Excm. Sr. LUIS BERNARDO DÍAZ ALPERI<br />
Alcalde d’Alacant<br />
Excm. Sr. CARLOS FABRA CARRERAS<br />
President de la Diputació Provincial de<br />
Castelló<br />
Excm. Sr. ALFONSO RUS TEROL<br />
President de la Diputació Provincial de<br />
València<br />
Il·lm. Sr. VICENTE MUÑOZ PUELLES<br />
Representant del Consell Valencià de Cultura<br />
Secretari<br />
Il·lm. Sr. CARLOS-ALBERTO PRECIOSO ESTIGUÍN<br />
Sotssecretari de la Conselleria de Cultura<br />
i Esport<br />
CoNSorCi dE muSEuS dE LA COMUNITAT VALENCIANA<br />
··············································<br />
Assessor científic<br />
FELIPE V. GARÍN LLOMBART<br />
tècnica coordinadora d’exposicions<br />
MONTIEL BALAGUER<br />
tècnica coordinadora d’exposicions i relacions<br />
institucionals<br />
EVA DOMÉNECH LÓPEZ<br />
tècnica de gestió expositiva<br />
LUCÍA GONZÁLEZ MENÉNDEZ<br />
tècnica de gestió administrativa<br />
ISABEL PÉREZ ORTIZ<br />
tècnic de programació expositiva<br />
VICENTE SAMPER EMBIZ<br />
Comunicació i rrpp<br />
NICOLÁS S. BUGEDA<br />
interventor<br />
RAFAEL PARRA MATEU<br />
Administrador<br />
JOSE ALBERTO CARRIÓN GARCÍA<br />
Auxiliars administratius<br />
M. LUISA IZQUIERDO LÓPEZ<br />
GERMÀ SÁNCHEZ ESLAVA<br />
Auxiliar de muntatge<br />
ANTONIO MARTÍNEZ PALOP<br />
EXpoSiCió<br />
··············································<br />
organització<br />
CONSORCI DE MUSEUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA<br />
Comissariat<br />
DAVID ARLANDIS<br />
JAVIER MARROQUÍ<br />
Coordinació<br />
EVA DOMÉNECH LÓPEZ<br />
direcció de muntatge<br />
EDELMIR GALDÓN CASANOVES<br />
diseny de l’espai expositiu<br />
MALVA GARCÍA SAwADA<br />
ENRIQUE CASP<br />
transport, muntatge i fusteria<br />
JM TRANS<br />
pintura<br />
SEBASTIÁN LÓPEZ VALERO<br />
il·luminació<br />
JESÚS MARTÍNEZ<br />
retolació i pancartes<br />
MOLCA<br />
CAtÀLEG i Cd-rom<br />
··············································<br />
textos<br />
DAVID ARLANDIS<br />
SUSANA BLAS<br />
JORGE BLASCO<br />
JAVIER MARROQUÍ<br />
MANUEL OLVEIRA<br />
Y PRODUCTIONS<br />
MONTSE ROMANÍ<br />
VIRGINIA VILLAPLANA<br />
Coordinació<br />
SECCIÓ DE GESTIÓ DE PUBLICACIONS<br />
MARÍA JOSÉ HOPPE BAYOD<br />
GEMA IBÁÑEZ BARBERÁN<br />
Coordinació Administrativa<br />
LUCÍA HERVÁS<br />
disseny i maquetació<br />
MALVA GARCÍA SAwADA<br />
ENRIQUE CASP<br />
programació per als gràfics i portades en<br />
processing<br />
PAOLA R. SALILLAS<br />
Fotografies<br />
VIRGINIA VILLAPLANA<br />
MATEO GAMON<br />
traducció a l’anglés<br />
KAMEN NEDEV<br />
traducció valenciana<br />
SERVICI D’ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC I TRADUCCIÓ<br />
JOSEPA ASENSI CONDOMINA<br />
impressió<br />
IMPRENTA ROMEU<br />
ISBN: 978-84-482-4776-8<br />
Dipòsit Legal: V-4588-2007<br />
© dels textos, els autors; excepte els<br />
textos de Javier Marroquí, David Arlandis,<br />
Virginia Villaplana, Susana Blas y Jorge<br />
Blasco que estan subjectes a una llicència de<br />
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual de<br />
Creative Commons. Llicència completa: http://<br />
creativecommons.org/licences/by-nc-sa/2.5/es/<br />
© De les imatges: els propietaris i/o<br />
dipositaris<br />
© De la present edició: Generalitat<br />
Valenciana, 2007<br />
AGrAïmENtS<br />
··············································<br />
YProductions, Montse Romaní, Manuel Olveira,<br />
Jorge Blasco, Susana Blas, Ute Meta Bauer,<br />
Mark Nash, María Ruido, Miriam Lozano,<br />
Pedro Ortuño, Angelika Levi, David Domingo,<br />
Marta de Gonzalo, Publio Pérez Prieto, Rian<br />
Lozano, Ana Lozano, Cecilia Barriga, Regina<br />
de Miguel, william James, Carmen Navarrete,<br />
Uka Paul, Pilar Danza, Laura García, Martha<br />
Rosler, Alejandra Riera, Laurence Rassel,<br />
Henny Holzer, Natalie Bookchin, Barbara<br />
Kruger, Helen Graham, Barbara Hammer, Laura<br />
Cottingham, Lizzie Borden, Monique wittig,<br />
Emma Hedditch, Cinenova, Susan Lord, Teresa De<br />
Lauretis, Giulia Colaizzi, Carmen Navarrete,<br />
Fefa Vila, Rossi Braidotti, Doro wise,<br />
Cristina Vega, Luz Sanfeliu, Carmen Romero,<br />
Helena López, Carles Guerra, Sergio i Macu<br />
Hernández, Amalia Pereyra, Teresa i Chico<br />
Ruiz, Vicente i Eva Villaplana, Antonella<br />
Abatilli, Ana Pol, Leticia Sabsay, Enrique<br />
Jovani, Irene Arizmendi, Inma Trull, Manolo<br />
Dos, Marilo Gradolí, Pepe Zurriaga, Diego del<br />
Pozo, Eduardo Galvagni, Kamen Nedev, Susi<br />
Bilbo, Pansonic, Institute of International<br />
Visual Arts (Londres), Universitat de<br />
València. Departamento de Teoría de los<br />
Lenguajes y Ciencias de la Comunicación,<br />
Hamacaonline.net, Drac Magic. Cooperativa<br />
Promotora de Mitjans Audiovisuals, Off limits,<br />
Lourdes Fernández, Aina Carrión, Prodiris<br />
Multimedia i Espai Visor, Reprografía Montesa.
[CAS]/[VAL]/[ENG]<br />
----------------------------------------------------------<br />
<strong>CINE</strong><br />
<strong><strong>INFINIT</strong>O</strong><br />
/ <strong>CINE</strong>MA<br />
<strong>INFINIT</strong> /<br />
<strong>INFINIT</strong>E<br />
<strong>CINE</strong>MA<br />
---------------------------------------------------------uN<br />
Libro dE ENSAyo SobrE rELAtoS, mEmoriAS diGitALES<br />
y produCCióN dEL CoNoCimiENto / uN LLibrE d´ASSAiG dE<br />
rELAtS, mEmoriES diGitALS i produCCió dEL CoNEiXEmENt /<br />
AN ESSAy book oN NArrAtiVES, diGitAL mEmoriES ANd<br />
kNowLEdGE produCtioN<br />
··························································<br />
www.CiNEiNFiNito.Com<br />
··························································<br />
8 / 10 / 2007<br />
6 / 01 / 2008
[35] [CAStELLANo] [VALENCiÀ]<br />
Cuando hace una década la Sala La Gallera hacía su<br />
entrada en el circuito expositivo de nuestra ciudad,<br />
nadie pensaba que en tan corto espacio de tiempo se<br />
consolidaría como un referente en el ámbito del arte más<br />
innovador.<br />
El impulso dado a esta singular sala por parte del<br />
Consorcio de Museos que la ha llevado al primer plano de<br />
la actualidad, se debe especialmente a dos circunstancias<br />
que le han venido acompañando desde sus mismos inicios.<br />
Por una parte, la juventud de los artistas seleccionados<br />
con una amplia oferta de lenguajes de vanguardia y por<br />
otra que el público valenciano tenga acceso directo y<br />
conozca de primera mano el arte de vanguardia que se está<br />
creando en nuestra tierra.<br />
Estas premisas son las que están en la base de<br />
esta nueva actividad que con el título genérico de<br />
Cine Infinito, permite a Virginia Villaplana (artista<br />
valenciana aunque nacida en Paris) elaborar una obra<br />
original en torno a las múltiples sugerencias que ofrece<br />
hoy el mundo audiovisual y el de la imagen.<br />
Dada la capacidad demostrada en anteriores<br />
instalaciones y actividades expositivas y el interés<br />
suscitado entre los aficionados al arte más contemporáneo,<br />
estoy convencido que esta nueva propuesta será un nuevo<br />
aliciente cultural para una ciudad que como Valencia<br />
viene apostando de manera decidida por el arte y la<br />
cultura en todas sus manifestaciones.<br />
··························································<br />
—Francisco CAMPS ORTIZ, President de la Generalitat—<br />
Quan fa una dècada la Sala la Gallera feia la seua<br />
entrada en el circuit expositiu de la nostra ciutat,<br />
ningú no pensava que, en tan curt espai de temps, es<br />
consolidaria com un referent en l’àmbit de l’art més<br />
innovador.<br />
L’impuls donat a esta singular sala per part del<br />
Consorci de Museus que l’ha portat al primer pla de<br />
l’actualitat, es deu especialment a dos circumstàncies que<br />
l’han vingut acompanyant des dels seus mateixos inicis.<br />
D’una banda, la joventut dels artistes seleccionats amb<br />
una àmplia oferta de llenguatges d’avantguarda i, per<br />
una altra, que el públic valencià tinga accés directe<br />
i conega de primera mà l’art d’avantguarda que s’està<br />
creant a la nostra terra.<br />
Estes premisses són les que estan en la base d’esta<br />
nova activitat que amb el títol genèric de Cinema Infinit,<br />
permet a Virgínia Villaplana (artista valenciana encara<br />
que nascuda a París), elaborar una obra original al<br />
voltant dels múltiples suggeriments que oferix hui el món<br />
audiovisual i el de la imatge.<br />
Donada la capacitat demostrada en anteriors<br />
instal·lacions i activitats expositives i l’interés<br />
suscitat entre els aficionats a l’art més contemporani,<br />
estic convençut que esta nova proposta serà un nou<br />
al·licient cultural per a una ciutat com València, que<br />
ve apostant de manera decidida per l’art i la cultura en<br />
totes les seues manifestacions.<br />
··························································<br />
—Francesc CAMPS ORTIZ, President de la Generalitat—
[39] [CAS] [VAL]<br />
iNtroduCCióN<br />
---------------------------------------------------------<br />
—David Arlandis y Javier Marroquí—<br />
una introducción a modo de agenciamiento,<br />
producción inmaterial y autocrítica<br />
··························································<br />
Desde el mismo momento en que propusimos a Virginia<br />
Villaplana la realización de un proyecto conjunto para<br />
el espacio de la Gallera, coincidimos en la necesidad<br />
de avanzar siguiendo dos líneas de trabajo. La primera<br />
era la que nos llevaba a un cuestionamiento continuo<br />
del ‘modo de hacer’ aquello que íbamos a hacer y que se<br />
transformaría en un proceso de conocimiento. Decidimos<br />
que este espíritu autocrítico alcanzase todas las fases<br />
del trabajo, desde las primitivas ideas —y ello llevó a<br />
muchas ideas descartadas y vueltas a considerar— hasta el<br />
final del proyecto que, por otro lado, vimos claramente<br />
que no podía coincidir con el fin de nuestro periodo<br />
expositivo en la Gallera, sino que se debía expandir en<br />
tiempo y espacio, al menos, a través las relaciones que<br />
con otros productores culturales se desarrollaran y de<br />
la web que, en otro entorno, prolongaría el proceso que<br />
deseamos desarrollar.<br />
La segunda línea de trabajo, que arranca<br />
simultáneamente a la primera y que ahora anda<br />
paralelamente, es, frente a la previa crítica a los modos<br />
de hacer, la vía narrativa o ‘lo que vamos a hacer’: un<br />
proyecto de creación colectiva de conocimiento en torno<br />
a la problemática de la memoria singular y el imaginario<br />
digital, su importancia social y su representación<br />
cultural mediante una acción de trabajo colaborativo con<br />
toda una serie de productores culturales, agentes sociales<br />
y ‘público/hacedores’ como participantes activos.<br />
El tiempo de trabajo continuo, iniciado en 2004,<br />
nos llevó a ver que la opción más coherente era acompañar<br />
esta voluntad autocrítica con la idea de explicitar el<br />
trabajo que íbamos a realizar. Nos parecía justo que,<br />
si nosotros nos íbamos a replantear todas las fases del<br />
proyecto, éstas quedaran, en la medida de lo posible,<br />
visibles a tod@s aquell@s que quisieran acompañarnos<br />
en nuestra voluntad de cuestionamiento de los ‘modos de<br />
hacer’ culturales. Por ello, esta misma introducción<br />
pretende hacer explícita las dos líneas de trabajo o<br />
caminos que vamos andando.<br />
El espíritu de los tiempos.<br />
¿por qué hacer esto aquí y ahora?<br />
·························································<br />
En esta misma publicación hemos decidido traducir<br />
por primera vez al castellano ‘The Producers’ una<br />
conversación entre Ute Meta Bauer, Mark Nash y Sune<br />
Nordgren que durante 2001 se llevó a cabo en BALTIC con<br />
el objetivo de conectar debates locales en contextos<br />
locales. Un ejercicio de recontextualización que<br />
necesariamente alude a la necesidad de actualizar las<br />
potencialidades de los discursos críticos en la esfera<br />
del arte público. Por otra parte, hace sólo unas semanas,<br />
iNtroduCCió<br />
---------------------------------------------------------<br />
—David Arlandis, Javier Marroquí—<br />
una introducció a manera d’agenciament,<br />
producció immaterial i autocrítica<br />
·························································<br />
Des del mateix moment en què vam proposar a Virginia<br />
Villaplana la realització d’un projecte conjunt per a<br />
l’espai de la Gallera, vam coincidir en la necessitat<br />
d’avançar seguint dos línies de treball. La primera era<br />
la que ens portava a un qüestionament continu del ‘mode<br />
de fer’ allò que havíem de fer i que es transformaria en<br />
un procés de coneixement. Vam decidir que este esperit<br />
autocrític afectara totes les fases del treball, des de<br />
les idees originàries –i això va comportar moltes idees<br />
descartades i tornades a considerar– fins al final del<br />
projecte, que, d’altra banda, vam veure clarament que no<br />
podia coincidir amb el final del nostre període expositiu<br />
a la Gallera, sinó que s’havia d’expandir en temps i<br />
espai, almenys, a través les relacions que s’establiren<br />
amb altres productors culturals i de la web que, en<br />
un altre entorn, prolongaria el procés que desitjàvem<br />
desplegar.<br />
La segona línia de treball, que arranca<br />
simultàniament a la primera i que ara hi camina<br />
paral·lelament, és, enfront de la crítica prèvia dels<br />
modes de fer, la via narrativa o ‘el que farem’: un<br />
projecte de creació col·lectiva de coneixement sobre la<br />
problemàtica de la memòria singular i l’imaginari digital,<br />
la seua importància social i la seua representació<br />
cultural per mitjà d’una acció de treball de col·laboració<br />
amb tota una sèrie de productors culturals, agents<br />
socials i ‘públic/faedors’ com a participants actius.<br />
El temps de treball continu, iniciat el 2004, ens<br />
va portar a veure que l’opció més coherent era acompanyar<br />
esta voluntat autocrítica amb la idea d’explicitar el<br />
treball que realitzaríem. Ens semblava just que, si<br />
nosaltres ens havíem de replantejar totes les fases del<br />
projecte, estes quedaren, en la mesura del possible,<br />
visibles per a totes aquelles persones que volgueren<br />
acompanyar-nos en la nostra voluntat de qüestionament<br />
dels ‘modes de fer’ culturals. Per això, esta mateixa<br />
introducció pretén fer explícites les dos línies de<br />
treball o camins que seguim.<br />
L’esperit dels temps.<br />
¿per què fer açò ací i ara?<br />
·························································<br />
En esta mateixa publicació hem decidit traduir per primera<br />
vegada al castellà ‘The Producers’ una conversació entre<br />
Ute Meta Bauer, Mark Nash i Sune Nordgren que durant<br />
2001 es va dur a terme en BALTIC amb l’objectiu de<br />
connectar debats locals en contextos locals. Un exercici<br />
de recontextualització que necessàriament al·ludix a<br />
la necessitat d’actualitzar les potencialitats dels<br />
discursos crítics en l’esfera de l’art públic. D’altra<br />
banda, fa només unes setmanes, ADACE (Associació de
[40] [CAS]<br />
ADACE (Asociación de Directores de Arte Contemporáneo<br />
de España) organizó, en la sede de UNIA en Baeza, un<br />
ciclo llamado ‘10.000 francos de recompensa (el Museo<br />
de Arte Contemporáneo vivo o muerto)’ con la intención<br />
de reflexionar sobre los errores que han llevado al<br />
estancamiento a nivel internacional de las instituciones<br />
museísticas.<br />
En el caso de España hay que decir que los museos<br />
y centros de arte contemporáneo crecieron a un ritmo<br />
tan rápido que ha impedido, hasta la fecha, sentarse a<br />
reflexionar críticamente sobre algunas de las cuestiones<br />
fundamentales que atañen al funcionamiento de los mismos.<br />
Y se hace obvio que la continuidad de estos debates<br />
es imprescindible para que no se reduzca la cultura a<br />
dispositivos espectaculares de ocio y consumo, y para<br />
seguir concibiendo lo público, siguiendo a Martin Jay,<br />
como un espacio de resistencia<br />
Razones para el descontento efectivamente las hay,<br />
y no pocas. En el citado encuentro de Baeza se habló<br />
entre otras cosas de interferencias políticas, las<br />
directas (nombramientos, ceses, clausuras, e imposiciones<br />
varias) y de aquellas, como comentara Borja-Villel, más<br />
indirectas (como la aceptación de modelos museísticos<br />
impuestos); también se habló del papel que cumplen<br />
los museos en la sociedad; de la irritante dictadura<br />
que supone la exigencia de alcanzar ciertas cifras de<br />
visitantes que cada vez se parecen más a votos e índices<br />
de audiencia; de la necesidad de desarrollar proyectos a<br />
largo plazo con independencia de los periodos electorales;<br />
o del más que conflictivo método de nombramiento y cese de<br />
directores; entre otros muchos temas.<br />
Localizándonos más todavía, vemos que problemas<br />
como los expuestos en el ámbito nacional o incluso en<br />
el ámbito internacional, se reproducen también en la<br />
esfera del arte contemporáneo y actual de la Comunidad<br />
Valenciana, desde donde trabajamos. Podemos recordar sin<br />
esfuerzo casos de destituciones y nombramientos sonados,<br />
de interferencias políticas nada sutiles y de algunas<br />
otras más silenciosas o silenciadas; también encontramos<br />
casos de anquilosamiento en el funcionamiento de las<br />
estructuras, de falta de voluntad por hacer las cosas<br />
de manera más eficaz y de inoperancia para alcanzar una<br />
conexión estable con la realidad de la práctica artística<br />
actual; pero sobre todo, lo que resulta más visible es<br />
la escasez de iniciativas tendentes a la autocrítica y<br />
la renovación en el seno de las distintas instituciones<br />
artísticas.<br />
Entonces ¿por qué hacer esto aquí y ahora?<br />
Efectivamente los problemas que se producen en las<br />
instituciones artísticas en el ámbito estatal también<br />
se reproducen en el ámbito local. Esto explica que la<br />
opción tomada por varios productores culturales acabe<br />
siendo la deserción institucional. Nos parece una opción<br />
válida, justa y razonable pero no la única. La producción<br />
cultural independiente efectivamente aporta mucho a la<br />
vida cultural de esta comunidad, sin embargo esta opción<br />
supone la renuncia a un espacio y unos recursos que son<br />
legítimos, una decisión que en la práctica conlleva un<br />
problema inevitable, el de una producción destinada a una<br />
minoría necesariamente conectada a la escena artística.<br />
El éxodo o autoexilio de las instituciones artísticas<br />
termina encerrándose en circuitos minoritarios vedados al<br />
[VAL]<br />
Directors d’Art Contemporani d’Espanya) va organitzar,<br />
a la seu d’UNIA en Baeza, un cicle denominat ‘10.000<br />
francs de recompensa (el Museu d’Art Contemporani viu o<br />
mort)’ amb la intenció de reflexionar sobre els errors que<br />
han portat a l’estancament a escala internacional de les<br />
institucions museístiques.<br />
En el cas d’Espanya, s’ha de dir que els museus i<br />
centres d’art contemporani han crescut a un ritme tan<br />
ràpid que ha impedit, fins ara, posar-se a reflexionar<br />
críticament sobre algunes de les qüestions fonamentals<br />
que afecten el seu funcionament. I es fa obvi que la<br />
continuïtat d’estos debats és imprescindible perquè la<br />
cultura no es reduïsca a dispositius espectaculars d’oci<br />
i consum, i per a continuar concebent l’esfera pública,<br />
seguint Martin Jay, com un espai de resistència.<br />
Raons per al descontentament, efectivament n’hi<br />
ha, i no poques. En l’esmentada trobada de Baeza es va<br />
parlar, entre altres coses, d’interferències polítiques,<br />
les directes (nomenaments, cessament, clausures i<br />
imposicions diverses) i aquelles, com comentà Borja-<br />
Villel, més indirectes (com l’acceptació de models<br />
museístics imposats); també s’hi va parlar del paper<br />
que complixen els museus en la societat; de la irritant<br />
dictadura que suposa l’exigència d’arribar a certes<br />
xifres de visitants, que cada vegada s’assemblen més a<br />
vots i índexs d’audiència; de la necessitat desplegar<br />
projectes a llarg termini amb independència dels períodes<br />
electorals, o del més que conflictiu mètode de nomenament<br />
i cessament de directors, entre molts altres temes.<br />
Localitzant-nos més encara, veiem que problemes com<br />
els exposats en l’àmbit nacional o fins i tot en l’àmbit<br />
internacional, es reproduïxen també en l’esfera de<br />
l’art contemporani i actual de la Comunitat Valenciana,<br />
des d’on treballem. Podem recordar sense esforç casos<br />
de destitucions i nomenaments sonats, d’interferències<br />
polítiques gens subtils i d’altres més silencioses o<br />
silenciades; també hi trobem casos de paralització en el<br />
funcionament de les estructures, de falta de voluntat de<br />
fer les coses de manera més eficaç i d’inoperància per<br />
a establir una connexió estable amb la realitat de la<br />
pràctica artística actual; però sobretot, el que resulta<br />
més visible és l’escassetat d’iniciatives tendents a<br />
l’autocrítica i la renovació al si de les distintes<br />
institucions artístiques.<br />
Aleshores, ¿per què fer açò ací i ara? Efectivament<br />
els problemes que es produïxen en les institucions<br />
artístiques en l’àmbit estatal també es reproduïxen en<br />
l’àmbit local. Això explica que l’opció de diversos<br />
productors culturals acabe sent la deserció institucional.<br />
Ens sembla una opció vàlida, justa i raonable, però no<br />
l’única. La producció cultural independent efectivament<br />
aporta molt a la vida cultural d’esta comunitat, però esta<br />
opció suposa la renúncia a un espai i uns recursos que<br />
són legítims, una decisió que en la pràctica comporta un<br />
problema inevitable, el d’una producció destinada a una<br />
minoria necessàriament connectada a l’escena artística.<br />
L’èxode o autoexili de les institucions artístiques acaba<br />
tancant-se en circuits minoritaris vedats al públic<br />
general. Per això, de nou, semblen necessàries les formes<br />
de resistència cultural i negociació contínua.<br />
Però, a més de la deserció, hi ha una altra opció<br />
que és la de no deixar que la producció crítica s’aparte,
[41] [CAS] [VAL]<br />
público general. Por ello, de nuevo, parecen necesarias<br />
las formas de resistencias culturales y negociación<br />
continua.<br />
Pero además de la deserción existe otra opción que<br />
es la de no dejar que la producción crítica se aparte,<br />
silencie o invisibilice del escenario público que mayor<br />
conexión tiene con la sociedad. En todo momento estamos<br />
hablando de centros públicos, de tod@s, destinados a tod@<br />
s y sostenidos por el dinero de tod@s. Por ello pensamos<br />
que se ha de intentar, en la medida de lo posible,<br />
conseguir hacer uso de ellos, conseguir hacer hueco en<br />
las programaciones para reivindicar un uso más autónomo,<br />
colaborativo y negociado del espacio público, y a la vez,<br />
una actitud más coherente con la práctica artística del<br />
siglo XXI y sus modos de producción de conocimiento.<br />
¿pero qué es esto?<br />
·························································<br />
Debemos empezar diciendo ante todo que este proyecto no<br />
es una exposición de Virginia Villaplana como artista<br />
comisariada por Javier Marroquí y David Arlandis. Desde<br />
un primer momento se ha buscado una desjerarquización<br />
de los roles comisario-artista de modo que el resultado<br />
fuera, lejos de una exposición individual, un proyecto<br />
de producción de conocimiento colectivo, quizá en una<br />
primera instancia fruto del trabajo colaborativo de los<br />
tres, pero posteriormente efecto de la labor de un amplio<br />
espectro de productores culturales y agentes sociales<br />
que participan y se han implicado con su trabajo en este<br />
proyecto llamado ‘Cine infinito, imaginario digital y<br />
memorias singulares’.<br />
Como ya adelantamos en las primeras líneas de esta<br />
introducción, éste es un proyecto que parte de una firme<br />
voluntad de agenciamiento y autocrítica. Hemos querido,<br />
repetimos, criticar los modos de hacer paralelamente a<br />
decidir qué íbamos a hacer, dado el contexto local de<br />
Valencia en el que el proyecto se desarrolla. Cada paso<br />
que hemos dado hasta ahora –y así seguirá siendo con los<br />
próximos– se ha dado después de un trabajo de reflexión<br />
tendente a interrogar sobre los modos, los medios y los<br />
fines. Así mismo, hemos intentado después, dejarlos a la<br />
vista como ejercicio crítico, hemos querido explicitarlos<br />
para incentivar la crítica a los mismos por parte de<br />
tod@s aquell@s que se acerquen al proyecto.<br />
Este compromiso de reflexión previo nos ha llevado a<br />
rechazar el modelo de exposición basado en la exhibición<br />
estético contemplativa de obras como objeto, para<br />
concebir el proyecto como un espacio/tiempo de trabajo<br />
en constante evolución. ‘Cine infinito’ no es un evento,<br />
es un lugar de trabajo inmaterial, un espacio en el que<br />
participar de un programa de propuestas que llevan al<br />
visitante a una experiencia estética crítica colectiva<br />
que de hecho les arrebata su condición de espectadores,<br />
para convertirlos en participantes activos del proceso de<br />
creación de conocimiento que supone el encuentro en la<br />
Gallera.<br />
El mismo diseño expositivo que hemos desarrollado<br />
demuestra esta voluntad y necesidad de que el espacio<br />
sea completado con esos espectadores convertidos en<br />
participantes activos. Todo el diseño expositivo ha sido<br />
se silencie o s’invisibilitze de l’escenari públic que més<br />
connexió té amb la societat. En tot moment estem parlant<br />
de centres públics, de tots i totes, destinats a tothom i<br />
mantinguts amb els diners de tota la població. Per això<br />
pensem que s’ha d’intentar, en la mesura del possible,<br />
fer-ne ús, aconseguir-hi un buit en les programacions per<br />
a reivindicar un ús més autònom, col·laboratiu i negociat<br />
de l’espai públic, i, al mateix temps, una actitud més<br />
coherent amb la pràctica artística del segle XXI i els<br />
seus modes de producció de coneixement.<br />
¿però què és açò?<br />
·························································<br />
Hem de començar dient en primer lloc que este projecte<br />
no és una exposició de Virginia Villaplana com a artista<br />
comissariada per Javier Marroquí i David Arlandis. Des<br />
d’un primer moment s’ha buscat una desjerarquització<br />
dels rols comissari-artista de manera que el resultat<br />
fóra, lluny d’una exposició individual, un projecte<br />
de producció de coneixement col·lectiu, potser en una<br />
primera instància fruit del treball de col·laboració dels<br />
tres, però posteriorment efecte de la labor d’un ampli<br />
espectre de productors culturals i agents socials que<br />
participen i s’han implicat amb el seu treball en este<br />
projecte denominat ‘Cinema infinit, imaginari digital i<br />
memòries singulars’.<br />
Com ja avançàvem en les primeres línies d’esta<br />
introducció, este és un projecte que partix d’una ferma<br />
voluntat d’agenciament i autocrítica. Hem volgut,<br />
repetim, criticar els modes de fer de forma paral·lela a<br />
decidir què faríem, atés el context local de València en<br />
què el projecte es desplega. Cada pas que hem fet fins ara<br />
–i així continuarà sent amb els pròxims– ha sigut després<br />
d’un treball de reflexió tendent a interrogar sobre els<br />
modes, els mitjans i els fins. Així mateix, hem intentat<br />
després deixar-los a la vista com a exercici crític, hem<br />
volgut explicitar-los per a incentivar-ne la crítica<br />
per part de totes aquelles persones que s’acosten al<br />
projecte.<br />
Este compromís de reflexió previ ens ha portat<br />
a rebutjar el model d’exposició basat en l’exhibició<br />
esteticocontemplativa d’obres com a objecte, per a<br />
concebre el projecte com un espai/temps de treball en<br />
constant evolució. ‘Cinema infinit’ no és un esdeveniment,<br />
és un lloc de treball immaterial, un espai on participar<br />
en un programa de propostes que porten els visitants a<br />
una experiència estètica crítica col·lectiva que, de<br />
fet, els arrabassa la seua condició d’espectadors i els<br />
convertix en participants actius del procés de creació de<br />
coneixement que significa la trobada a la Gallera.<br />
El mateix disseny expositiu que hem desplegat<br />
demostra esta voluntat i necessitat que l’espai siga<br />
completat amb eixos espectadors convertits en participants<br />
actius. Tot el disseny expositiu ha sigut ideat amb la<br />
mateixa idea d’explicitar el conjunt del projecte. Així,<br />
el centre de la sala, lloc habitual de l’obra objecte de<br />
visita, estarà buit per a acollir els participants.<br />
Seguint l’esquema de muntatge, qualsevol persona<br />
que s’acoste a la sala podrà veure explicitades, en<br />
el mateix espai, les àrees essencials que componen
[42] [CAS]<br />
ideado bajo la misma idea de explicitar el conjunto del<br />
proyecto. Por eso el centro de la sala, lugar habitual de<br />
la obra objeto de visita, va a ser vaciado para acoger a<br />
los participantes.<br />
Siguiendo el esquema de montaje, cualquier persona<br />
que se acerque a la sala podrá ver explícitas, en el<br />
mismo espacio, las áreas esenciales que componen ‘Cine<br />
infinito’: la publicación, el workshop/seminario y,<br />
circulando todo el proyecto y a modo de herramienta<br />
de trabajo, la producción cinematográfica de Virginia<br />
Villaplana.<br />
En ‘Cine infinito’ decidimos –siempre hablamos del<br />
equipo formado por los tres– hacer una lectura oblicua al<br />
cine y videografía de Virginia Villaplana como un material<br />
idóneo para reflexionar sobre el concepto de memoria<br />
digital y su representación. Como hemos dicho, en ningún<br />
momento se pretendió hacer una individual que recopilara<br />
su trabajo. Ni están todas sus obras videográficas, ni su<br />
producción podría haber sido resumida a través de sus<br />
vídeos. Estos conceptos expositivos tradicionales no han<br />
formado parte de nuestras intenciones en el proyecto. Lo<br />
que hemos pretendido, al contrario, es utilizar parte<br />
de su producción como un elemento más, integrado en un<br />
dispositivo capaz de trabajar sobre un concepto que, eso<br />
sí, consideramos crucial de aquello que podría llamarse<br />
la poética de su producción.<br />
De hecho, reforzando la idea de desdibujar los<br />
roles comisario-artista, hemos de decir que fue Virginia<br />
Villaplana quien propuso qué videos utilizar y qué videos<br />
no en esta ocasión. Y la elección fue tomada siempre<br />
atendiendo, repetimos, a su valor generador de pensamiento<br />
y discusión, descartando otras consideraciones habituales<br />
como novedad o ‘logro estético’. Cada uno de los trabajos<br />
videográficos que se pueden consultar en sala está<br />
relacionados con la memoria, pero teniendo siempre en<br />
mente que no tomamos el término de memoria en un sentido<br />
limitador como evocación sino todo lo contrario, como<br />
un término alusivo a un concepto poliédrico referente<br />
a realidades transformadoras de nuevas realidades y<br />
subjetividades singulares dispuestas al cambio.<br />
La segunda herramienta del proyecto es la que<br />
se ha llamado ‘Sesión Continua, Relatos culturales y<br />
tecnologías de la memoria’, un filmworkshop/seminario que<br />
engloba diversas actividades como un taller de cine, un<br />
programa de conferencias, un ciclo de proyecciones y un<br />
ciclo de charlas bajo el nombre ‘Relatos’.<br />
Virginia Villaplana dirigirá un taller de cine que<br />
tendrá lugar en la misma sala de la Gallera ocupando, tal<br />
y como dijimos antes, el espacio central de la misma.<br />
El objetivo es transformar un espacio tradicional de<br />
exposición en un espacio de producción de conocimiento<br />
colectivo a través del desarrollo de un medialab que<br />
conducirá a la realización de un film colectivo por los<br />
asistentes al taller. Éstos, además de contar con la ayuda<br />
y la guía de Virginia Villaplana, tendrán la oportunidad<br />
de trabajar con una serie de artistas y productores<br />
culturales que visitarán la Gallera conformando un<br />
programa de conferencias de seis sesiones en las que se<br />
discutirán y verán ejemplos desarrollados por: Marta<br />
de Gonzalo y Publio Pérez Prieto, Miriam Lozano, Pedro<br />
Ortuño, David Domingo, Cecilia Barriga y María Ruido.<br />
[VAL]<br />
‘Cinema infinit’: la publicació, el workshop/seminari i,<br />
encerclant tot el projecte i a manera d’eina de treball,<br />
la producció cinematogràfica de Virginia Villaplana.<br />
En ‘Cinema infinit’ decidírem –sempre parlem de<br />
l’equip format pels tres– fer una lectura obliqua del<br />
cinema i la videografia de Virginia Villaplana com un<br />
material idoni per a reflexionar sobre el concepte de<br />
memòria digital i la seua representació. Com hem dit,<br />
en cap moment es va pretendre fer una individual que<br />
recopilara el seu treball. Ni s’hi troben totes les seues<br />
obres videogràfiques, ni la seua producció podria haver<br />
sigut resumida a través dels seus vídeos. Estos conceptes<br />
expositius tradicionals no han format part de les nostres<br />
intencions en el projecte. El que hem pretés, per contra,<br />
és utilitzar part de la seua producció com un element<br />
més, integrat en un dispositiu capaç de treballar sobre<br />
un concepte que, això sí, considerem crucial del que<br />
podria denominar-se la poètica de la seua producció.<br />
De fet, reforçant la idea de desdibuixar els<br />
rols comissari-artista, hem de dir que va ser Virginia<br />
Villaplana la que va proposar quins vídeos utilitzar i<br />
quins no en esta ocasió. I l’elecció va ser presa atenent<br />
sempre, repetim, el seu valor generador de pensament i<br />
discussió, descartant d’altres consideracions habituals,<br />
com ara novetat o ‘consecució estètica’. Cada un dels<br />
treballs videogràfics que es poden consultar en sala està<br />
relacionats amb la memòria, però tenint sempre en ment que<br />
no prenem el terme memòria, en un sentit limitador, com<br />
a evocació, sinó al contrari, com un terme al·lusiu a un<br />
concepte polièdric referent a realitats transformadores<br />
de noves realitats i subjectivitats singulars disposades<br />
al canvi.<br />
La segona eina del projecte és la que s’ha denominat<br />
‘Sessió contínua, relats culturals i tecnologies de la<br />
memòria’, un filmworkshop/seminari que engloba diverses<br />
activitats, com un taller de cinema, un programa de<br />
conferències, un cicle de projeccions i un cicle de<br />
xarrades denominat ‘Relats’.<br />
Virginia Villaplana dirigirà un taller de cinema<br />
que tindrà lloc a la mateixa sala de la Gallera i que<br />
ocuparà, com hem dit abans, l’espai central. L’objectiu<br />
és transformar un espai tradicional d’exposició en un<br />
espai de producció de coneixement col·lectiu a través del<br />
desplegament d’un medialab que conduirà a la realització<br />
d’un film col·lectiu per part dels assistents al taller.<br />
Estos, a més de comptar amb l’ajuda i la guia de Virginia<br />
Villaplana, tindran l’oportunitat de treballar amb una<br />
sèrie d’artistes i productors culturals que visitaran<br />
la Gallera, dins d’un programa de conferències de sis<br />
sessions en què es discutiran i es veuran exemples<br />
desplegats per: Marta de Gonzalo i Publio Pérez Prieto,<br />
Miriam Lozano, Pedro Ortuño, David Domingo, Cecilia<br />
Barriga i María Ruido.<br />
‘Versions desordenades’ és el nom del programa de<br />
cinema i vídeo que es projectarà a la Gallera durant<br />
el desplegament del projecte. Igual que el cicle de<br />
conferències, estes projeccions estaran totalment<br />
obertes al públic, de manera que es deixe arrere la idea<br />
d’espai expositiu i es presente un lloc de trobada on<br />
participar en un ampli programa d’activitats. Finalment,<br />
dins del taller s’organitza un cicle de xarrades<br />
denominat ‘Relats’. En este cicle participaran distints
[43] [CAS] [VAL]<br />
‘Versiones desordenadas’ es el nombre del programa de<br />
cine y vídeo que se proyectará en la Gallera durante<br />
el desarrollo del proyecto. Al igual que el ciclo de<br />
conferencias, estas proyecciones estarán totalmente<br />
abiertas al público, de manera que se deje atrás la<br />
idea de espacio expositivo para constituirse en un lugar<br />
de encuentro donde participar de un amplio programa de<br />
actividades. Por último, dentro del taller se organiza<br />
un ciclo de charlas llamado ‘Relatos’. En este ciclo<br />
participarán distintos agentes sociales que, en primera<br />
persona relatarán sus experiencias micropolíticas. De<br />
este modo, los asistentes contarán no solo con relatos<br />
culturales de la memoria sino con relatos en primera<br />
persona de realidades vividas.<br />
La publicación ha sido pensada como un elemento<br />
esencial del engranaje del proyecto. No queríamos que<br />
fuera un catálogo de exposición al uso, sino un lugar más<br />
desde el que reflexionar y trabajar acerca de las líneas<br />
principales del proyecto. Acorde con la idea de explicitar<br />
la metodología crítica, la publicación se abre con la<br />
traducción del texto The producers: Contemporary curators<br />
in Conversation que recoge una charla entre Ute Meta<br />
Bauer y Mark Nash conducida por Sune Nordgren en la que<br />
se discuten formas alternativas para el trabajo cultural.<br />
Es un texto en el que se pueden encontrar aportaciones<br />
innovadoras en el campo de la producción cultural y que<br />
de hecho explicita parte del modo de trabajo que hemos<br />
intentado desarrollar en este proyecto. A partir de este<br />
texto decidimos que era necesario llevar esa charla y<br />
esas reflexiones a nuestro campo y por ello invitamos a la<br />
productora cultural YP, a Montse Romaní y a Manuel Olveira<br />
a mantener una breve charla sobre aspectos fundamentales<br />
de la producción y gestión cultural en nuestro país. Tras<br />
este trabajo previo de reflexión crítica acorde con todo<br />
el proyecto, es cuando encontramos los textos de Jorge<br />
Blasco y Susana Blas, el primero de ellos sobre el AIAN<br />
(Archivo de Imagen Anónima Narrada) que nos relata los<br />
encuentros entre fotografía y memoria singular, y el<br />
segundo de ellos centrado en la producción de Virginia<br />
Villaplana. Por último en la publicación se incluye una<br />
pareja de textos literarios, el primero de ellos es un<br />
extracto de la obra Bambilandia de Elfriede Jelinek y<br />
el segundo es la respuesta literaria que al mismo da<br />
Virginia Villaplana.<br />
Epílogo. Estrategias de ruptura, postransición,<br />
producción inmaterial y citas a modo de fichas<br />
pedagógicas en libertad<br />
·························································<br />
«[…] Nosotros los postcontemporáneos, contamos con una<br />
palabra para este descubrimiento, una palabra que ha<br />
tendido a desplazar el antiguo lenguaje de los géneros y<br />
las formas: se trata, por supuesto, de la palabra medium,<br />
y sobre todo de su plural, media, que ahora combina<br />
tres rasgos relativamente diferenciados: el de un modo<br />
artístico o forma específica de producción estética, el<br />
de una tecnología específica que se suele organizar en<br />
torno a un aparato o máquina central y, por último, el<br />
de una institución social. Estos tres significados no<br />
definen a un medio, ni a los media, sino que designan las<br />
agents socials que relataran en primera persona les<br />
seues experiències micropolítiques. D’esta manera, els<br />
assistents comptaran no sols amb relats culturals de la<br />
memòria, sinó amb relats en primera persona de realitats<br />
viscudes.<br />
La publicació ha sigut pensada com un element<br />
essencial de l’engranatge del projecte. No volíem que<br />
fóra un catàleg d’exposició en ús, sinó un lloc més<br />
des del qual reflexionar i treballar sobre les línies<br />
principals del projecte. D’acord amb la idea d’explicitar<br />
la metodologia crítica, la publicació s’obri amb la<br />
traducció del text The producers: Contemporary curators<br />
in Conversation, que arreplega una xarrada entre Ute<br />
Meta Bauer i Mark Nash conduïda per Sune Nordgren, en<br />
què discutixen sobre formes alternatives per al treball<br />
cultural. És un text on es poden trobar aportacions<br />
innovadores en el camp de la producció cultural i que<br />
de fet explicita part del mode de treball que hem<br />
intentat desplegar en este projecte. A partir d’este<br />
text decidírem que era necessari portar eixa xarrada i<br />
eixes reflexions al nostre camp i per això invitàrem la<br />
productora cultural YP, Montse Romaní i Manuel Olveira a<br />
mantindre una breu conversa sobre aspectes fonamentals de<br />
la producció i gestió cultural al nostre país. Després<br />
d’este treball previ de reflexió crítica conseqüent amb<br />
tot el projecte, és quan trobem els textos de Jorge<br />
Blasco i Susana Blas, el primer sobre l’AIAN (Arxiu<br />
d’Imatge Anònima Narrada), que ens relata els encontres<br />
entre fotografia i memòria singular, i el segon centrat<br />
en la producció de Virginia Villaplana. Finalment, en la<br />
publicació s’inclou una parella de textos literaris, el<br />
primer és un extracte de l’obra Bambilandia d’Elfriede<br />
Jelinek i el segon és la resposta literària que li dóna<br />
Virginia Villaplana.<br />
Epíleg. Estratègies de ruptura, posttransició,<br />
producció immaterial i citacions a manera de fitxes<br />
pedagògiques en llibertat<br />
·························································<br />
«[…] Nosaltres els postcontemporanis, tenim una paraula<br />
per a este descobriment, una paraula que ha tendit a<br />
desplaçar l’antic llenguatge dels gèneres i les formes: es<br />
tracta, per descomptat, de la paraula mèdium, i sobretot<br />
del seu plural, mèdia, que ara combina tres qualitats<br />
relativament diferenciades: la d’un mode artístic o forma<br />
específica de producció estètica, la d’una tecnologia<br />
específica que se sol organitzar al voltant d’un aparell o<br />
màquina central i, finalment, la d’una institució social.<br />
Estos tres significats no definixen un mitjà, ni els mèdia,<br />
sinó que designen les distintes dimensions que han<br />
d’abordar-se per a completar o construir una definició.»<br />
—Fredric JAMESON—<br />
«Es parla d’alliberament del cinema, però ¿què ens<br />
importa l’alliberament d’un art en què Pierre, Jacques o<br />
Françoise poden expressar alegrement els seus sentiments<br />
d’esclaus? L’única tasca interessant és l’alliberament de<br />
la vida quotidiana, no sols segons les perspectives de la<br />
història, sinó també per a nosaltres i d’un sol colp. Cosa
[44] [CAS]<br />
distintas dimensiones que deben abordarse para completar<br />
o construir una definición.»<br />
—Fredric JAMESON—<br />
«Se habla de liberación del cine, pero ¿qué nos importa<br />
la liberación de un arte en el que Pierre, Jacques o<br />
Françoise, pueden expresar alegremente sus sentimientos de<br />
esclavos? La única tarea interesante es la liberación de<br />
la vida cotidiana, no sólo según las perspectivas de la<br />
historia, sino también para nosotros y de un solo golpe.<br />
Lo cual pasaría por la demolición de las formas alienadas<br />
de la comunicación. El cine debe ser destruido.»<br />
—Guy DEBORD—<br />
«Tenemos una fuerte sensación de que en la actualidad la<br />
gente ha perdido el poder de la visión. Sólo leemos, ya<br />
no vemos imágenes (…) Estamos tratando de inventar, de<br />
encontrar nuevas formas para expresar nuevos contenidos.<br />
Pero nuevas formas y nuevos contenidos que todavía se<br />
mantienen entre forma y contenido. Queremos comunicar.<br />
Pero preguntamos qué queremos comunicar, qué tenemos que<br />
comunicar, qué entendemos como comunicación.»<br />
—Jean-Luc GODARD—<br />
«El trabajo inmaterial se ve en el cruce (es el<br />
interface) de la nueva relación producción/consumo.<br />
El trabajo inmaterial activa y organiza la relación<br />
producción/consumo. La activación, tanto de la<br />
cooperación productiva como de la relación social con<br />
el consumidor, se materializa en y mediante procesos de<br />
comunicación. El trabajo inmaterial innova continuamente<br />
la forma y las condiciones de la comunicación (y por<br />
tanto del trabajo y del consumo). Da forma y materializa<br />
las necesidades, el imaginario, los gustos del consumidor<br />
y estos productos se convierten a su vez en poderosos<br />
productores de necesidades, de imaginarios, de gustos. La<br />
particularidad de la mercancía producida por el trabajo<br />
inmaterial consiste en el hecho de que no se destruye en<br />
el acto de consumo, sino que amplía, transforma, crea el<br />
medio ambiente ideológico y cultural del consumidor. No<br />
reproduce la capacidad física de la fuerza de trabajo,<br />
transforma a su utilizador.»<br />
—Mauricio LAZZARATO—<br />
«La que para mi –por ahora– es la fórmula ideal ha sido<br />
descrita por Ernst Larsen en un ensayo reciente sobre<br />
vídeo-cine: ‘Transformar el proceso de identificación<br />
ideológica en crítica política sin desechar la cuestión<br />
de la identidad’ (For an Impure Cinevideo, The<br />
Independent, mayo 1990). Para mí, crítica política es la<br />
crítica no solamente de las fuerzas sociales opresoras,<br />
sino de las formas dominantes de representación de esas<br />
fuerzas. Me acuerdo del viejo dicho de Godard de no sólo<br />
hacer filmes políticos, sino hacerlos políticamente. Lo<br />
cual me permite ocuparme de muchas de las convenciones<br />
cinemáticas dominantes. El desdoblamiento de las<br />
identidades, la degeneración óptica de las imágenes, el<br />
personaje cuya visibilidad para el otro no está nunca<br />
explicada, el actuar con una voz y con una sincronización<br />
inadecuada, las atribuciones impresas de monólogos<br />
citados etc. Todos esos trucos entran y salen de escenas<br />
[VAL]<br />
que passaria per la demolició de les formes alienades<br />
de la comunicació. El cinema ha de ser destruït.»<br />
—Guy DEBORD—<br />
«Tenim una forta sensació que en l’actualitat la gent<br />
ha perdut el poder de la visió. Només llegim, ja<br />
no veiem imatges (…) Estem tractant d’inventar, de<br />
trobar noves formes per a expressar nous continguts.<br />
Però noves formes i nous continguts que encara es<br />
mantenen entre forma i contingut. Volem comunicar. Però<br />
preguntem què volem comunicar, què hem de comunicar,<br />
què entenem per comunicació.»<br />
—Jean-Luc GODARD—<br />
«El treball immaterial es veu en la connexió (és la<br />
interfície) de la nova relació producció/consum. El<br />
treball immaterial activa i organitza la relació<br />
producció/consum. L’activació, tant de la cooperació<br />
productiva com de la relació social amb el consumidor,<br />
es materialitza en i per mitjà de processos de<br />
comunicació. El treball immaterial innova contínuament<br />
la forma i les condicions de la comunicació (i per tant<br />
del treball i del consum). Dóna forma i materialitza<br />
les necessitats, l’imaginari, els gustos del consumidor<br />
i estos productes es convertixen al seu torn en<br />
poderosos productors de necessitats, d’imaginaris, de<br />
gustos. La particularitat de la mercaderia produïda<br />
pel treball immaterial consistix en el fet que no<br />
es destruïx en l’acte de consum, sinó que amplia,<br />
transforma, crea el medi ambient ideològic i cultural<br />
del consumidor. No reproduïx la capacitat física de la<br />
força de treball, transforma el seu utilitzador.»<br />
—Mauricio LAZZARATO—<br />
«La que per a mi –ara com ara– és la fórmula ideal<br />
ha sigut descrita per Ernst Larsen en un assaig<br />
recent sobre videocinema: ‘Transformar el procés<br />
d’identificació ideològica en crítica política sense<br />
rebutjar la qüestió de la identitat’ (For an Impure<br />
Cinevideo, The Independent, maig 1990). Per a mi,<br />
crítica política és la crítica no sols de les forces<br />
socials opressores, sinó de les formes dominants de<br />
representació d’eixes forces. Recorde la vella dita<br />
de Godard de no sols fer films polítics, sinó fer-los<br />
políticament. I això em permet ocupar-me de moltes de<br />
les convencions cinemàtiques dominants. El desdoblament<br />
de les identitats, la degeneració òptica de les<br />
imatges, el personatge la visibilitat del qual per a<br />
l’altre mai no està explicada, l’actuació amb una veu<br />
i amb una sincronització inadequada, les atribucions<br />
impreses de monòlegs citats, etc. Tots eixos trucs<br />
entren i ixen d’escenes planificades narrativament.<br />
Estic aprenent a jugar cada vegada més segons les<br />
regles, per a trencar-les millor…, per a trencar-les<br />
millor.»<br />
—Ivonne RAINER—<br />
«Els intermitents, pel fet d’eixir de la disjuntiva<br />
desocupació/ocupació, ataquen el projecte capitalista<br />
en el punt en què s’articula la seua arma més eficaç:<br />
la flexibilitat. Posen en marxa un qüestionament<br />
radical de la disjuntiva ‘ocupació per a tota la vida’
[45] [CAS] [VAL]<br />
planificadas narrativamente. Estoy aprendiendo a jugar<br />
cada vez más según las reglas, para romperlas mejor…,<br />
para romperlas mejor.»<br />
—Ivonne RAINER—<br />
«Los intermitentes, al salir de la disyuntiva paro/<br />
empleo, atacan el proyecto capitalista en el punto en<br />
el que se articula su arma más eficaz: la flexibilidad.<br />
Ponen en marcha un cuestionamiento radical de la<br />
disyuntiva ‘empleo de por vida’ y ‘flexibilidad padecida’,<br />
al reivindicar abiertamente la reapropiación de la<br />
movilidad. La defensa del puesto de trabajo se limita a<br />
intervenir en una producción ya codificada, ya definida<br />
por la organización capitalista. Los intermitentes, por<br />
el contrario, introducen un excedente, un surplus, un<br />
‘demasiado’ lleno de virtualidades que ponen en discusión<br />
el concepto mismo de producción y de trabajo.»<br />
—Antonella CORSANI—<br />
«Las máquinas de información y comunicación operan en el<br />
corazón de la subjetividad humana, no únicamente en el<br />
seno de sus memorias, de su inteligencia sino también<br />
de sus sensibilidades, de sus afectos y sus fantasmas<br />
inconscientes.»<br />
—Félix GUATTARI—<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
i ‘flexibilitat patida’ amb la reivindicació oberta de<br />
la reapropiació de la mobilitat. La defensa del lloc<br />
de treball es limita a intervindre en una producció ja<br />
codificada, ja definida per l’organització capitalista. Els<br />
intermitents, per contra, introduïxen un excedent, un<br />
sobreplus, un ‘massa’ ple de virtualitats que posen en<br />
discussió el concepte mateix de producció i de treball.»<br />
—Antonella CORSANI—<br />
«Les màquines d’informació i comunicació operen en el cor<br />
de la subjectivitat humana, no únicament al si de les<br />
seues memòries, de la seua intel·ligència, sinó també de<br />
les seues sensibilitats, dels seus afectes i dels seus<br />
fantasmes inconscients.»<br />
—Félix GUATTARI—<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////<br />
/////////////////////////////////////////////////////////
[46]<br />
workShopS, produCCióN CuLturAL y CoNoCimiENto:<br />
bruSELAS, LoNdrES, mAdrid, muNiCh, pAríS, bArCELoNA,<br />
máLAGA. VirGiNiA ViLLApLANA, 2001 / 2007.<br />
---------------------------------------------------------
[48]<br />
CiNE iNFiNito. SALA LA GALLErA. VALENCiA, 2007.<br />
---------------------------------------------------------
62<br />
-castellano-<br />
14 de novembre de 2001, Universitat de Newcastle,<br />
Departament de Belles Arts.<br />
Una conversació entre Ute Meta Bauer i Mark Nash,<br />
moderada per Sune Nordgren.<br />
14 de Noviembre de 2001, Universidad de Newcastle,<br />
Departamento de Bellas Artes.<br />
Una conversación entre Ute Meta Bauer y Mark Nash.<br />
Moderada por Sune Nordgren.<br />
Susan Hiller/ Bona vesprada. Sóc Susan Hiller, presidenta<br />
BALTIC d’Art Contempo-rani a la Universitat de Newcastle. Em<br />
complau presentar els distingits ponents de hui, Ute Meta Bauer i<br />
Mark Nash, en la desena edició d’estos debats públics organitzats<br />
conjuntament per BALTIC, el Centre d’Art Contemporani i el<br />
Departament de Belles Arts ací, a la Universitat.<br />
Un dels objectius d’esta sèrie d’esdeveniments era estendre el debat<br />
en esta regió sobre qüestions comissarials relacionades amb la futura<br />
inauguració d’un nou espai d’art internacional ací, en BALTIC.<br />
Teníem l’esperança de poder estendre el context local del pensament<br />
crític sobre el paper i la naturalesa actual de l’art, invitant ponents<br />
de fora d’esta part del país perquè hi contribuïren amb els seus punts<br />
de vista particulars i, al mateix temps, exposant-los a una allau<br />
d’informació i feedback per part dels assistents locals sobre perspectives<br />
i narratives històriques de les quals probablement sàpien poc o no res.<br />
En altres paraules, intentàvem aconseguir una espècie de reciprocitat:<br />
la trobada de l’àmbit internacional i el local; el local informant<br />
l’internacional; i viceversa. Eixa és la raó per la qual s’organitzen estos<br />
esdeveniments –perquè el públic tinga una important oportunitat de<br />
plantejar punts de debat i informació–. També per esta raó, es demana<br />
Susan Hiller/ Buenas tardes. Soy Susan Hiller, Presidenta<br />
BALTIC de Arte Contem-poráneo en la Universidad de Newcastle. Me<br />
complace presentar los distinguidos ponentes de hoy, Ute Meta Bauer y<br />
Mark Nash, en la décima edición de estos debates públicos organizados<br />
conjuntamente por BALTIC, el Centro de Arte Contemporáneo y el<br />
Departamento de Bellas Artes aquí en la Universidad.<br />
Uno de los objetivos de esta serie de eventos fue extender el debate<br />
en esta región acerca de cuestiones comisariales relacionados con la<br />
futura inauguración de un nuevo espacio de arte internacional aquí en<br />
BALTIC. Teníamos la esperanza de poder extender el contexto local del<br />
pensamiento crítico sobre el papel y la naturaleza actual del arte, al<br />
invitar ponentes de fuera de esta parte del país para que contribuyan con<br />
sus puntos de vista particulares y, al mismo tiempo, exponerlos a una<br />
avalancha de información y feedback por parte de los asistentes locales<br />
sobre perspectivas y narrativas históricas de las cuales probablemente<br />
sepan poco o nada. En otras palabras, estábamos intentando conseguir<br />
una especie de reciprocidad: el encuentro internacional con lo local;<br />
lo local informando a lo internacional; y viceversa. Ésa es la razón<br />
por la que se organizan estos eventos –para que el público tenga una<br />
importante oportunidad de plantear puntos de debate e información–.<br />
También por esta razón, a los ponentes se les pide que sean breves en su<br />
-valencià-
-cas-<br />
(1)<br />
Dirigiéndose al público<br />
als ponents que siguen breus en l’exposició, abans de passar al debat<br />
col·lectiu amb el moderador i amb vosaltres, el públic. Tenint present<br />
tot açò, ens complau i ens honra especialment poder comptar hui amb<br />
els nostres ponents, Ute Meta Bauer i Mark Nash. Els dos són comissaris<br />
independents i estudiosos de l’art contemporani. Ells s’han encarregat<br />
de la important tasca de selecció i planificació de la següent edició de<br />
la Documenta de Kassel, Alemanya, que probablement és l’exposició<br />
col·lectiva més prestigiosa i de més importància històrica del món. El<br />
moderador de hui és Sune Nordgren, i estic segura que no necessita més<br />
introducció per la nostra part. Per tant, Sune, li done la paraula.<br />
Sune Nordgren/ Gràcies. Com ja sabeu, esta és la desena<br />
trobada entre comissaris i artistes dins d’esta sèrie, iniciada per Susan<br />
Hiller. Per tant, per a continuar la seqüència d’esdeveniments habitual,<br />
m’agradaria demanar a Ute Meta Bauer que presente la seua pràctica<br />
actual, i un poc d’informació addicional sobre el seu treball fins ara.<br />
Després, li demanaré a Mark que faça el mateix, i a continuació<br />
mantindrem una discussió a la qual vosaltres (1) també esteu invitats a<br />
participar. Per favor, Ute Meta Bauer.<br />
Ute Meta Bauer/ Vull donar les gràcies a Susan Hiller per la<br />
seua introducció i per haver-me invitat a participar en esta sèrie de<br />
trobades, i també a BALTIC per haver-nos portat fins ací. Hui<br />
em centraré en dos projectes expositius, que es basen en una àrea<br />
temàtica específica més que en els projectes que he comissariat amb<br />
artistes individuals.<br />
exposición antes de pasar al debate colectivo, con el moderador, y con<br />
vosotros, el público. Teniendo presente todo esto, nos complace y honra<br />
especialmente poder contar hoy con nuestros ponentes, Ute Meta Bauer<br />
y Mark Nash. Ambos son comisarios independientes y estudiosos del arte<br />
contemporáneo. Ellos han cargado con la importante tarea de selección<br />
y planificación de la siguiente edición de la documenta en Kassel,<br />
Alemania, que probablemente sea la exposición colectiva más prestigiosa,<br />
y de mayor importancia histórica en el mundo. El moderador de hoy<br />
será Sune Nordgren, y estoy segura de que no necesita más introducción<br />
por nuestra parte. Por tanto, Sune, le doy la palabra.<br />
Sune Nordgren/ Gracias. Como ya sabéis, éste es el décimo<br />
encuentro entre comisarios y artistas dentro de esta serie, iniciada por<br />
Susan Hiller. Por tanto, para seguir con la secuencia de eventos habitual,<br />
me gustaría pedirle a Ute Meta Bauer que presente su práctica actual,<br />
y un poco de información adicional sobre su trabajo hasta la fecha.<br />
Luego, le pediré a Mark que haga lo mismo, y luego mantendremos una<br />
discusión en la que vosotros (1) también seréis invitados a participar. Por<br />
favor, Ute Meta Bauer.<br />
Ute Meta Bauer/ Quiero dar las gracias a Susan Hiller por<br />
su introducción y por haberme invitado a participar en esta serie de<br />
encuentros, y también a BALTIC por habernos traído hasta aquí. Hoy<br />
me centraré en dos proyectos expositivos, que se basan en un área<br />
temático específico, más que en los proyectos que he comisariado con<br />
artistas individuales.<br />
-val-<br />
(1)<br />
Dirigint-se al públic<br />
63
64<br />
-cas-<br />
Pero, antes, permitidme que me presente. Estudié en la Academia de<br />
Bellas Artes de Hamburgo y, en 1992, empecé a trabajar con un grupo<br />
de artistas llamado “Stille Helden”. Parte de nuestra práctica consistía<br />
en producir exposiciones y otros eventos. En otras palabras, durante mis<br />
estudios ya estaba implicada en la práctica de comisariado, sin tener la<br />
consciencia de que lo que hacía iba a ser considerado como una práctica<br />
comisarial. La causa de esto radicaba en una cierta insatisfacción con<br />
el trato hacia los artistas jóvenes ofrecido por las instituciones alemanas<br />
en aquel momento –a principios de los años 80–, y con cómo estas<br />
instituciones trataban las obras de arte que no estaban precisamente<br />
pensadas para ser colgadas en una pared o simplemente situadas en<br />
un espacio. En otras palabras, las piezas de tipo efímero, performativo,<br />
sonoro, o media, eran básicamente ignoradas en la mayoría de nuestros<br />
museos. Como resultado de esta situación, me fui desplazando de un<br />
área de actividad a otro, y hoy en día llevo quince años trabajando como<br />
comisaria freelance.<br />
Primero voy a hablar de la exposición “Architectures of Discourse”,<br />
que se encuentra expuesta en la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.<br />
Es un museo basado en la obra del artista catalán Antoni Tàpies.<br />
Además, la fundación expone arte contemporáneo, habitualmente<br />
con muestras de artistas conocidos, como por ejemplo Marcel<br />
Broodthaers, Hans Haacke, Lygia Clark, Merce Cunningham y Victor<br />
Burgin, pero siempre con un énfasis en lo conceptual y en la implicación<br />
política de estos posicionamientos. Hace algunos años, el ahora exdirector<br />
Manuel Borja Villel decidió invitar a un comisario distinto cada<br />
año para concentrarse así en el discurso contemporáneo relacionado con<br />
una generación de artistas más jóvenes.<br />
Però, abans, permeteu-me que em presente. Vaig estudiar a l’Acadèmia<br />
de Belles Arts d’Hamburg i, el 1992, vaig començar a treballar amb un<br />
grup d’artistes denominat “Stille Helden”. Part de la nostra pràctica<br />
consistia a produir exposicions i altres esdeveniments. En altres paraules,<br />
durant els meus estudis ja estava implicada en la pràctica de comissariat,<br />
sense tindre la consciència que el que feia seria considerat com una<br />
pràctica comissarial. La causa d’això estava en una certa insatisfacció<br />
amb el tracte dels artistes jóvens per part de les institucions alemanyes<br />
d’aquell moment –al principi dels anys huitanta–, i amb<br />
com estes institucions tractaven les obres d’art que no estaven<br />
precisament pensades per a ser penjades en una paret o simplement<br />
situades en un espai. En altres paraules, les peces efímeres,<br />
performatives, sonores, o media, eren bàsicament ignorades en la<br />
majoria dels nostres museus. Com a resultat d’esta situació, aní<br />
desplaçant-me d’una àrea d’activitat a una altra, i hui en dia fa quinze<br />
anys que treballe com a comissària freelance.<br />
Primerament parlaré de l’exposició “Architectures of Discourse”,<br />
que es troba exposada a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona. És<br />
un museu basat en l’obra de l’artista català Antoni Tàpies. A més, la<br />
Fundació exposa art contemporani, habitualment amb mostres d’artistes<br />
coneguts, com per exemple Marcel Broodthaers, Hans Haacke, Lygia<br />
Clark, Merce Cunningham i Victor Burgin, però sempre amb un èmfasi<br />
en l’art conceptual i en la implicació política d’estes postures. Fa alguns<br />
anys, l’ara exdirector Manuel Borja Villel va decidir invitar un comissari<br />
distint cada any per a concentrar-se així en el discurs contemporani<br />
relacionat amb una generació d’artistes més jóvens.<br />
-val-
-cas-<br />
(2)<br />
Presenta diapositivas de<br />
“Architectures of Discourse”<br />
Otra exposición que me gustaría presentar es “First Story–Women<br />
Building/New Narratives for the 21st Century”, que acaba de<br />
inaugurarse en Portugal, y que ocurre con ocasión de la capitalidad<br />
cultural europea de Oporto durante el 2001. Se trata de una<br />
exposición algo más amplia, orientada hacia un público más amplio,<br />
no necesariamente relacionado con el mundo del arte. Los distintos<br />
ejemplos de proyectos están inscritos en contextos muy diferentes y,<br />
por tanto, tienen un distinto perfil de público. No digo esto porque me<br />
importe demasiado el perfil del público: un proyecto específico siempre<br />
encontrará su público, pero me gusta saber a quién me estoy dirigiendo<br />
con un cierto proyecto.<br />
(2) “Architectures of Discourse” consiste en cinco contribuciones<br />
de cuatro individuos y un colectivo. El proyecto está organizado<br />
alrededor de un sentido de una deriva comisarial, enmarcado dentro<br />
de una institución artística en el oportuno encuentro entre su sala de<br />
exposiciones y su biblioteca de investigación, que contiene trescientas<br />
revistas de arte diferentes. ¿Cómo se puede crear un entretejido espacial<br />
entre las dos funciones separadas de exposición e investigación? En<br />
otras palabras, ¿que es lo que ofrece la Fundació Antoni Tàpies, con<br />
sus parámetros específicos –museo, sala de exposiciones, y biblioteca<br />
de investigación– a la práctica artística actual? Siempre me pregunto,<br />
“¿Qué tipo de espacio estamos creando con una exposición?”. Para mí,<br />
una exposición es primero y sobre todo un espacio de comunicación.<br />
Estoy interesada en una interacción entre los llamados “participantes” y<br />
el llamado “público”. En el mejor de los casos, el público pasa a ser otro<br />
tipo de participante. Quiero forzar una manera de pensar y re-pensar el<br />
punto de vista de uno mismo, incluida yo misma como comisaria.<br />
Una altra exposició que m’agradaria presentar és “First Story-<br />
Women Building/New Narratives for the 21st Century”, que acaba<br />
d’inaugurar-se a Portugal en ocasió de la capitalitat cultural europea<br />
de Porto durant el 2001. Es tracta d’una exposició un poc més<br />
àmplia, orientada a un públic més ampli, no necessàriament relacionat<br />
amb el món de l’art. Els distints exemples de projectes estan inscrits<br />
en contextos molt diferents i, per tant, tenen un perfil de públic<br />
distint. No dic açò perquè m’importe massa el perfil del públic: un<br />
projecte específic sempre trobarà el seu públic, però m’agrada saber a<br />
qui m’estic dirigint amb un cert projecte.<br />
(2) “Architectures of Discourse” consistix en cinc contribucions de quatre<br />
individus i un col·lectiu. El projecte s’organitza al voltant d’un sentit<br />
d’una deriva comissarial, emmarcat dins d’una institució artística en<br />
l’oportuna trobada entre la seua sala d’exposicions i la seua biblioteca<br />
d’investigació, que conté tres-centes revistes d’art diferents. ¿Com<br />
es pot crear un entreteixit espacial entre les dos funcions separades<br />
d’exposició i investigació? En altres paraules, ¿què és el que oferix la<br />
Fundació Antoni Tàpies, amb els seus paràmetres específics –museu,<br />
sala d’exposicions i biblioteca d’investigació– a la pràctica artística<br />
actual? Sempre em pregunte, “¿quin tipus d’espai estem creant amb<br />
una exposició?”. Per a mi, una exposició és primer i sobretot un espai de<br />
comunicació. Estic interessada en una interacció entre els “participants”<br />
i el “públic”. En el millor dels casos, el públic passa a ser un altre tipus<br />
de participant. Vull forçar una manera de pensar i repensar el punt de<br />
vista d’un mateix, inclosa jo mateixa com a comissària.<br />
-val-<br />
(2)<br />
Presenta diapositives<br />
d’“Architectures of Discourse”<br />
65
66<br />
-cas-<br />
La Fundación Antoni Tàpies está situada en un edificio modernista<br />
construido entre 1880 y 1885 por los arquitectos Domènech y Montaner<br />
en el centro de Barcelona. Se trata de una antigua casa editorial, y<br />
la biblioteca de la fundación está situada en su antiguo almacén de<br />
libros, en los antiguos anaqueles. En la azotea del edificio se puede ver<br />
la escultura de Tàpies “Núvol i cadira”. Esta enorme escultura parece<br />
más un logotipo que una obra de arte, y funciona de manera similar a<br />
cómo Robert Venturi, Denise Scott Brown y Steven Iznevour introducen<br />
la iconografía de grandes signos al aire libre dentro de una metrópoli<br />
comercial en su libro Aprender de Las Vegas.<br />
“Architectures of Discourse” empezó con un proceso de reflexión<br />
colaborativo con el artista norteamericano Fareed Armaly. Habíamos<br />
trabajado juntos en el pasado en varios proyectos como co-comisarios.<br />
Para este proyecto desarrollamos una especie de “IdEntidad” que<br />
catalizaba cómo este proceso podía desenvolverse en una multitud de<br />
formas de reflejar la práctica artística como una disciplina en el proceso<br />
de devenir. Él comunicaba las contribuciones de otros artistas a través de<br />
un sistema de navegación que iba más allá de la presentación o diseño<br />
de una exposición, y que también implicaba la elaboración de una nueva<br />
publicación periódica bajo el nombre de _case.<br />
Fareed Armaly tradujo la escultura de Tàpies en un patrón<br />
gráfico que opera como un navegador, una estructura densa no-lineal,<br />
para reflejar cómo los discursos entretejen afirmaciones, opciones y<br />
argumentos, y cómo éstos se superponen o pliegan unos sobre otros. Tal<br />
y como mencioné antes, Fareed Armaly decidió usar este patrón como<br />
un sistema de guía a través de todos los espacios de “Architectures<br />
of Discourse”. Las paredes interiores del edificio que acoge el espacio<br />
La Fundació Antoni Tàpies està situada en un edifici modernista<br />
construït entre 1880 i 1885 per l’arquitecte Domènech i Montaner al<br />
centre de Barcelona. Es tracta d’una antiga casa editorial, i la biblioteca<br />
de la Fundació està situada a l’antic magatzem de llibres, en les antigues<br />
lleixes. En el terrat de l’edifici es pot veure l’escultura de Tàpies Núvol<br />
i cadira. Esta enorme escultura sembla més un logotip que una obra<br />
d’art, i funciona de manera semblant a com Robert Venturi, Denise Scott<br />
Brown i Steven Iznevour introduïxen la iconografia de grans signes a<br />
l’aire lliure dins d’una metròpoli comercial en el seu llibre Aprender<br />
de Las Vegas.<br />
“Architectures of Discourse” va començar amb un procés de reflexió<br />
col·laboratiu amb l’artista nord-americà Fareed Armaly. Havíem<br />
treballat junts en el passat en diversos projectes com a comissaris. Per<br />
a este projecte vam desplegar una espècie d’“IdEntitat” que catalitzava<br />
com este procés podia actuar en una multitud de formes de reflectir<br />
la pràctica artística com una disciplina en el procés d’esdevindre. Ell<br />
comunicava les contribucions d’altres artistes a través d’un sistema<br />
de navegació que anava més enllà de la presentació o disseny d’una<br />
exposició, i que també implicava l’elaboració d’una nova publicació<br />
periòdica denominada _case.<br />
Fareed Armaly va traduir l’escultura de Tàpies en un patró gràfic<br />
que opera com un navegador, una estructura densa no lineal, per a<br />
reflectir com els discursos entretixen afirmacions, opcions i arguments,<br />
i com estos se superposen o pleguen els uns sobre els altres. Tal com he<br />
dit abans, Fareed Armaly va decidir usar este patró com a un sistema de<br />
guia a través de tots els espais d’“Architectures of Discourse”. Les parets<br />
-val-
-cas-<br />
(3)<br />
Enseña diapositivas y describe<br />
obras de la exposición de Mika<br />
Vainio, Viviana Narotzky y Virginia<br />
Villaplana<br />
interiors de l’edifici que acull l’espai expositiu van ser pintades amb una<br />
plantilla amb aparença de fil d’aram gris blavós basat en l’escultura,<br />
mentre que les parets expositives inserides van ser pintades de colors<br />
diferents, indicant-hi cada contribució individual. L’espai expositiu va<br />
passar a ser una extensió de la biblioteca, però amb un mètode diferent<br />
d’organitzar la informació. Opera més com un espai de treball activat<br />
que oferix material filtrat sobre temes seleccionats i específics. (3)<br />
Una altra contribució és la de Mika Vainio, un compositor i músic<br />
finlandés, membre del grup Pan Sonic. Ell està interessat a investigar<br />
fonts de so urbà habitualment ignorades, i els paisatges sonors que<br />
oferix la ciutat. Per al seu projecte “Sondejar. So de tres micròfons<br />
connectats a una escultura a través de Fx-Unit”, va instal·lar micròfons<br />
en l’escultura de metall Núvol i cadira d’Antoni Tàpies al terrat de la<br />
fundació. Transmetia les vibracions de l’estructura metàl·lica creades<br />
per les diferents condicions meteorològiques i el trànsit en hora punta<br />
a l’exterior, cap a un espai interior, un auditori, que sol ser aïllat per a<br />
eliminar els sons de fora.<br />
La següent contribució, la d’un grup de productors culturals<br />
denominats madeinbarcelona, es titula “Acostar-se a la biblioteca com<br />
un activista: un exercici d’erratisme especulatiu”. Madeinbarcelona<br />
critiquen el tremend procés d’aburgesament que assola la ciutat de<br />
Barcelona, a causa dels canvis que han ocorregut des dels Jocs Olímpics<br />
de 1992. D’una banda, això ha beneficiat la ciutat des d’un punt de<br />
vista econòmic i de qualitat de vida, i Barcelona ha passat a ser una<br />
moderna metròpoli cosmopolita. Però, d’una altra banda, este procés<br />
té un preu, i ha causat la dislocació dels habitants de la ciutat “vella”,<br />
expositivo fueron pintadas con una plantilla con apariencia de<br />
alambre gris azulado basado en la escultura, mientras que las paredes<br />
expositivas insertadas fueron pintadas de colores diferentes, indicando<br />
cada contribución individual. El espacio expositivo pasó a ser una<br />
extensión de la biblioteca, pero con un método distinto de organizar la<br />
información. Opera más como un espacio de trabajo activado que ofrece<br />
material filtrado sobre temas seleccionados y específicos. (3)<br />
Otra contribución es la de Mika Vainio, un compositor y músico<br />
finlandés, miembro del grupo Pan Sonic. Él está interesado en investigar<br />
fuentes de sonido urbano habitualmente ignorados, y los paisajes<br />
sonoros que ofrece la ciudad. Para su proyecto “Sondear. Sonido de<br />
tres micrófonos conectados a una escultura a través de Fx-Unit”,<br />
instaló micrófonos en la escultura de metal “Núvol i cadira” de Antoni<br />
Tàpies en la azotea de la fundación. Transmitía las vibraciones de la<br />
estructura metálica creados por las diferentes condiciones meteorológicas<br />
y el tráfico en hora punta en el exterior, hacia un espacio interior, un<br />
auditorio, que suele ser aislado para eliminar los sonidos de fuera.<br />
La siguiente contribución, la de un grupo de productores culturales<br />
llamados madeinbarcelona, se titula “Acercarse a la biblioteca como<br />
un activista: un ejercicio en erratismo especulativo”. Madeinbarcelona<br />
critican el tremendo proceso de gentrification que asola la ciudad de<br />
Barcelona, debido a cambios que han estado ocurriendo desde los Juegos<br />
Olímpicos de 1992. Por un lado, esto ha beneficiado la ciudad desde un<br />
punto de vista económico y de calidad de vida, y ésta ha pasado a ser<br />
una moderna metrópoli cosmopolita. Pero, por otro lado, este proceso<br />
tiene un precio, y ha causado la dislocación de los habitantes de la<br />
ciudad “vieja”, el área portuaria, hacia las fronteras, o límites, de la<br />
-val-<br />
(3)<br />
Ensenya diapositives i descriu<br />
obres de l’exposició de Mika<br />
Vainio, Viviana Narotzky i Virginia<br />
Villaplana<br />
67
68<br />
-cas-<br />
ciudad “nueva”. La parte soleada de este proceso también causó sombras<br />
que no suelen ser visibles para los turistas que visitan los atractivos<br />
culturales de la ciudad. El ayuntamiento de la ciudad presionó mucho a<br />
las instituciones artísticas para satisfacer la industria turística de corta<br />
permanencia. Yo no estoy particularmente interesada en dirigirme a<br />
aquellos que sólo se quedan en la ciudad dos o tres días; más bien, quiero<br />
dirigirme a sus ciudadanos.<br />
La contribución de Viviana Narotzky, “La nota a pie de página, la<br />
silla, y la ciudad: algunos pensamientos sobre el diseño catalán” refleja el<br />
legendario “diseño Barcelona”, desarrollado en el período de “apertura”<br />
después de los años de dictadura franquista. Ella conecta dos lugares<br />
diferentes –la Fundació Antoni Tápies, y la conocida tienda barcelonesa<br />
Vinçon–, y desarrolla una sección en cada lugar que se desenvuelve desde<br />
un discurso acerca de Barcelona, el diseño post-franquista, y la identidad<br />
catalana. Los principales elementos operativos son la idea de la nota a<br />
pie de página como una herramienta de generar conocimiento, y la silla<br />
como objeto de diseño.<br />
El siguiente proyecto fue el de Virginia Villaplana: una artista/<br />
cineasta cuya contribución “Actos de lectura y escritura” también realiza<br />
una reflexión sobre las publicaciones periódicas de la Fundació a través<br />
de intervenciones prácticas y teóricas. Al desarrollar un nuevo índice<br />
serial, estas intervenciones marcarán los intersticios desvelados a través<br />
de una reflexión realizada desde una perspectiva feminista, relacionada<br />
con el post-feminismo, la representación de género y la cultura mediática.<br />
En lugar de un catálogo, produjimos una nueva publicación<br />
periódica, llamada case, que surgió de un deseo por relacionar discursos<br />
situados dentro de disciplinas y campos diferentes, y por colaborar con<br />
l’àrea portuària, cap a les fronteres, o límits, de la ciutat “nova”. La<br />
part assolellada d’este procés també ha causat ombres que no solen ser<br />
visibles per als turistes que visiten els atractius culturals de la ciutat.<br />
L’Ajuntament de la ciutat va pressionar molt a les institucions artístiques<br />
per a satisfer la indústria turística de permanència curta. Jo no estic<br />
particularment interessada a dirigir-me a aquells que només es queden a<br />
la ciutat dos o tres dies; més prompte, vull dirigir-me als seus ciutadans.<br />
La contribució de Viviana Narotzky, “La nota a peu de pàgina, la<br />
cadira, i la ciutat: alguns pensaments sobre el disseny català” reflectix<br />
el llegendari “disseny Barcelona”, desplegat en el període d’“obertura”<br />
després dels anys de dictadura franquista. Ella connecta dos llocs<br />
diferents –la Fundació Antoni Tàpies, i la coneguda botiga barcelonina<br />
Vinçon–, i realitza una secció en cada lloc des d’un discurs sobre<br />
Barcelona, el disseny postfranquista i la identitat catalana. Els principals<br />
elements operatius són la idea de la nota a peu de pàgina com una<br />
ferramenta que genera coneixement, i la cadira com a objecte de disseny.<br />
El projecte següent va ser el de Virginia Villaplana: una artista/<br />
cineasta la contribució de la qual, “Actes de lectura i escriptura”, també<br />
reflexiona sobre les publicacions periòdiques de la Fundació a través<br />
d’intervencions pràctiques i teòriques. Pel fet de desplegar un nou<br />
índex serial, estes intervencions marcaran els intersticis revelats a través<br />
d’una reflexió feta des d’una perspectiva feminista, relacionada amb el<br />
postfeminisme, la representació de gènere i la cultura mediàtica.<br />
En compte d’un catàleg, vam produir una nova publicació periòdica,<br />
denominada case, que va sorgir d’un desig de relacionar discursos situats<br />
dins de disciplines i camps diferents, i de col·laborar amb persones que<br />
-val
-cas-<br />
(4)<br />
Presenta diapositivas de “First<br />
Story– Women Building/New<br />
Narratives for the 21st Century”<br />
personas que buscan un lugar para la reflexión crítica sobre el estado<br />
actual de los debates culturales. En algún lugar entre el caso de estudio,<br />
y el historial del caso, case se estructura alrededor de una filosofía<br />
relacionada con el proceso de desarrollo de proyectos. (4)<br />
La exposición más reciente que he comisariado se llama “First<br />
Story–Women Building/New Narratives for the 21st Century”.<br />
Actualmente, se encuentra expuesta en un edificio recién construido, la<br />
Galeria do Palácio en Oporto, Portugal. Es la primera galería municipal<br />
de Oporto, y sus 1.200 metros cuadrados se extienden a dos pisos, sin<br />
muros divisorios. Yo misma sentí curiosidad por cómo conseguiríamos<br />
dirigir esta exposición con tantas contribuciones diferentes en un espacio<br />
diáfano. Así que encargué a dos arquitectas –Itsuko Hasegawa de<br />
Japón y Nina Cohen de Sudáfrica– la creación de una división espacial<br />
que eliminara la necesidad de muros divisorios. Debido a recortes<br />
presupuestarios, ninguna de las arquitectas pudo visitarnos en Oporto<br />
antes de la instalación final, así que tuvimos que comunicarnos por<br />
Internet, fax y teléfono. Nos mandaron sus dibujos, y nosotros tuvimos<br />
que producir sus propuestas en base a los dibujos.<br />
Itsuko Hasegawa decidió usar “Harappas”, que en la cultura<br />
japonesa marcan un lugar para la expresión libre. Su propuesta<br />
consistía en desplegar cinco grandes elipses de aluminio pulido volantes<br />
sobre la planta baja del edificio, a modo de un archipiélago de islas<br />
relucientes en danza, cada una de las cuales contendría un grupo de<br />
contribuciones. Como una especie de oposición a esta forma espacial<br />
abierta, ella propuso como su propia contribución una pequeña sala<br />
de té, una “Chashitu”, ya que considera que una sala de té japonesa<br />
busquen un lloc per a la reflexió crítica sobre l’estat actual dels debats<br />
culturals. En algun lloc entre el cas d’estudi i l’historial del cas, case<br />
s’estructura al voltant d’una filosofia relacionada amb el procés de<br />
desenvolupament de projectes. (4)<br />
L’exposició més recent que he comissariat es diu “First Story–Women<br />
Building/New Narratives for the 21st Century”. Actualment, es troba<br />
exposada en un edifici acabat de construir, la Galeria do Palácio a Porto,<br />
Portugal. És la primera galeria municipal de Porto, i els seus 1.200<br />
metres quadrats s’estenen per dos pisos, sense murs divisoris. Jo mateixa<br />
vaig sentir curiositat per com aconseguiríem dirigir esta exposició amb<br />
tantes contribucions diferents en un espai diàfan. Així, vaig encarregar a<br />
dos arquitectes –Itsuko Hasegawa del Japó i Nina Cohen de Sud-àfrica–<br />
la creació d’una divisió espacial que eliminara la necessitat de murs<br />
divisoris. A causa de retallades pressupostàries, cap de les arquitectes<br />
va poder visitar-nos a Porto abans de la instal·lació final, i vam haver<br />
de comunicar-nos per Internet, fax i telèfon. Ens van enviar els seus<br />
dibuixos, i nosaltres haguérem de produir les seues propostes basant-se<br />
en els dibuixos.<br />
Itsuko Hasegawa va decidir emprar “harappes”, que en la cultura<br />
japonesa marquen un lloc per a l’expressió lliure. La seua proposta<br />
consistia a desplegar cinc grans el·lipses d’alumini polit volants sobre<br />
la planta baixa de l’edifici, a manera d’un arxipèlag d’illes lluents en<br />
dansa, cada una de les quals contindria un grup de contribucions. Com<br />
una espècie d’oposició a esta forma espacial oberta, ella va proposar com<br />
a contribució pròpia una saleta de te, una “chashitu”, ja que considera<br />
-val-<br />
(4)<br />
Presenta diapositives de “First<br />
Story– Women Building/New<br />
Narratives for the 21st Century”<br />
69
70<br />
-cas-<br />
(5)<br />
Diapositiva<br />
es un espacio altamente disciplinado que nos fuerza a reflexionar sobre<br />
el comportamiento disciplinado del cuerpo humano en relación a la<br />
arquitectura, y viceversa.<br />
Nina Cohen desarrolló un sistema de navegación que consistía<br />
en grandes planos desplegados entre el techo y el suelo, donde<br />
cada proyecto se presentaría en portugués e inglés. Las diversas<br />
contribuciones fueron desarrolladas por artistas, historiadoras de arte<br />
y otras productoras culturales; presentando el trabajo de otras mujeres,<br />
otros proyectos, y organizaciones de mujeres y modos de acercamiento a<br />
la práctica feminista.<br />
La contribución de Christiane Erharter llamada “XX01” se centraba<br />
en cómo un programa de radio podía introducir a las mujeres a la<br />
música electrónica, entendida como una práctica feminista. Además, ella<br />
impartió un taller de producción de un programa de radio independiente<br />
para mujeres de Oporto: investigando contenidos y moderando, a la vez<br />
que introduciendo el funcionamiento de la parte técnica. (5)<br />
Al fondo de la planta baja podéis ver un patrón visual a escala<br />
completa, basado en los planos arquitectónicos de casas de mujeres<br />
construidas en períodos históricos distintos y en lugares distintos. Al<br />
final de la gran “Harappa” podéis observar la pequeña sala de té, y,<br />
en el otro extremo, en el extremo de la elipse cuelga una pantalla de<br />
proyección. Aquí Hasegawa proyectó un videomontaje que presentaba<br />
cómo se usan las “Harappas” en actuaciones escénicas de distintos tipos,<br />
montados junto con imágenes de su producción arquitectónica. Es una<br />
de las primeras arquitectas japonesas que ha construido, por ejemplo, un<br />
tipo de arquitectura museística impresionante, incluyendo un importante<br />
centro de arte dramático en Niigata, Japón.<br />
que una sala de te japonesa és un espai altament disciplinat que ens<br />
força a reflexionar sobre el comportament disciplinat del cos humà en<br />
relació amb l’arquitectura, i viceversa.<br />
Nina Cohen va crear un sistema de navegació que consistia en grans<br />
plans desplegats entre el sostre i el terra, on cada projecte es presentaria<br />
en portugués i anglés. Les diverses contribucions les van fer artistes,<br />
historiadores de l’art i altres productores culturals; presentant el treball<br />
d’altres dones, altres projectes, i organitzacions de dones i maneres<br />
d’aproximar-se a la pràctica feminista.<br />
La contribució de Christiane Erharter, denominada “XX01”, se<br />
centrava en com un programa de ràdio podia introduir les dones a la<br />
música electrònica, entesa com a una pràctica feminista. A més, ella va<br />
impartir un taller de producció d’un programa de ràdio independent per<br />
a dones de Porto: investigant continguts i moderant, i al mateix temps<br />
introduint el funcionament de la part tècnica. (5)<br />
Al fons de la planta baixa podeu veure un patró visual a escala<br />
completa, basat en els plans arquitectònics de cases de dones construïdes<br />
en períodes històrics i llocs distints. Al final de la gran “harappa”<br />
podeu observar la saleta de te, i, en l’altre extrem, en l’extrem de<br />
l’el·lipse penja una pantalla de projecció. Ací Hasegawa va projectar un<br />
videomuntatge que presentava com s’usen les “harappes” en actuacions<br />
escèniques de distints tipus, muntades amb imatges de la seua producció<br />
arquitectònica. És una de les primeres arquitectes japoneses que ha<br />
construït, per exemple, un tipus d’arquitectura museística impressionant,<br />
incloent-hi un important centre d’art dramàtic a Niigata, Japó.<br />
-val-<br />
(5)<br />
Diapositiva
-cas-<br />
(6)<br />
Presenta diapositivas y describe<br />
piezas de algunos de los los<br />
participantes: “Global Feminism”<br />
del grupo austriaco Fo/Go Lab;<br />
conciertos de la intérprete berlinesa<br />
Barbara Morgenstern, y Gudrun Gut<br />
de Monika Enterprise<br />
La arquitectura del espacio expositivo tiene la intención de crear,<br />
dentro de la exposición a gran escala, una atmósfera en la que nos<br />
podamos sentir cómodos, y donde se nos invita a invertir algo de<br />
tiempo para visionar la inmensa cantidad de vídeos, libros, y otros<br />
materiales visuales. (6)<br />
Otra contribución, de Rebecca Gomperts, lleva por título “Mujeres<br />
sobre Olas”. Gomperts empezó sus estudios de Bellas Artes en Holanda,<br />
y luego se licenció como ginecóloga. Su proyecto “Mujeres sobre Olas”<br />
se enfrenta al hecho de que cada cinco minutos, en algún lugar del<br />
mundo, una mujer muere por un aborto ilegal. La base de actividades<br />
del proyecto “Mujeres sobre Olas” es una unidad ginecológica móvil y<br />
portátil, diseñada por el grupo holandés Atelier van Lieshout, y que cabe<br />
en un contenedor de transporte estándar. Esta unidad es fácil de cargar<br />
a bordo de un barco, lo que le permite viajar por todo el mundo, allá<br />
donde sea necesaria. La primera operación de esta unidad tuvo lugar<br />
en verano de 2001, cuando viajó a bordo de un barco bajo bandera<br />
holandesa a Irlanda, lo que causó un gran debate en los medios y causó<br />
ciertos conflictos entre Irlanda y Holanda. La situación legal de las cosas<br />
es que, a pesar de que el aborto es ilegal en Irlanda, en cuanto el barco<br />
salga de aguas irlandesas y entre en aguas internacionales, está bajo<br />
jurisdicción holandesa, y esto permite a “Mujeres sobre Olas” prescribir<br />
una píldora abortiva hasta la novena semana de embarazo.<br />
Lo que me impresionó mucho fue ver cómo una mujer motivada<br />
podía dar los enormes pasos y los minúsculos detalles necesarios para<br />
conseguir que un proyecto así pudiera realizarse a todos los niveles.<br />
Rebecca Gomperts tuvo que conseguir financiación, obtener todos los<br />
permisos, registros legales, etc. En Portugal el aborto sigue siendo ilegal,<br />
L’arquitectura de l’espai expositiu té la intenció de crear, dins de<br />
l’exposició a gran escala, una atmosfera on ens puguem sentir còmodes,<br />
i en què se’ns invita a invertir un poc de temps per a mirar la immensa<br />
quantitat de vídeos, llibres i d’altres materials visuals. (6)<br />
Una altra contribució, de Rebecca Gomperts, es titula “Dones sobre<br />
ones”. Gomperts va començar els seus estudis de Belles Arts a Holanda,<br />
i després es va llicenciar com a ginecòloga. El seu projecte “Dones<br />
sobre ones” s’enfronta al fet que cada cinc minuts, en algun lloc del<br />
món, una dona mor per un avortament il·legal. La base d’activitats<br />
del projecte “Dones sobre ones” és una unitat ginecològica mòbil i<br />
portàtil, dissenyada pel grup holandés Atelier van Lieshout, que cap en<br />
un contenidor de transport estàndard. Esta unitat és fàcil de carregar<br />
a bord d’un vaixell, i això li permet viatjar per tot el món, allà on siga<br />
necessària. La primera operació d’esta unitat va tindre lloc l’estiu de<br />
2001, quan va viatjar a bord d’un vaixell amb bandera holandesa a<br />
Irlanda, fet que va causar un gran debat en els mitjans i certs conflictes<br />
entre Irlanda i Holanda. La situació legal de les coses és que, a pesar<br />
que l’avortament és il·legal a Irlanda, en el moment que el vaixell ix<br />
d’aigües irlandeses i entra en aigües internacionals, està sota jurisdicció<br />
holandesa, i això permet a “Dones sobre ones” prescriure una píndola<br />
abortiva fins a la norantena setmana d’embaràs.<br />
El que em va impressionar molt va ser veure com una dona motivada<br />
podia fer els enormes passos i els minúsculs detalls necessaris per a<br />
aconseguir que un projecte així poguera realitzar-se a tots els nivells.<br />
Rebecca Gomperts hagué d’aconseguir finançament, obtindre tots els<br />
permisos, registres legals, etc. A Portugal l’avortament continua sent<br />
-val-<br />
(6)<br />
Presenta diapositives i descriu<br />
peces d’alguns dels participants:<br />
“Global Feminism” del grup austríac<br />
Fo/Go Lab; concerts de la intèrpret<br />
berlinesa Barbara Morgenstern, i<br />
Gudrun Gut de Monika Enterprise<br />
71
72<br />
-cas-<br />
(7)<br />
Diapositivas, y más descripciones<br />
de piezas de la exposición:<br />
Regina Möller: “Herstories”;<br />
womenspacework; LSD: “Trabajo<br />
In/Visible: Nuevas estrategias<br />
de supervivencia femenina”;<br />
Nicole Wolf: “Elección como<br />
Concepto–Nuevas Narrativas en<br />
imágenes y discursos de cineastas<br />
independientes indias”; la artista<br />
norteamericana Trina Robbins: “Los<br />
cómics como práctica feminista.<br />
Nuevas narrativas femeninas en los<br />
cómics”; Elke Zobl: “Grrl Zines: Ni<br />
consejos de belleza ni reacciones<br />
de culpa”; Maria Eichhorn:<br />
Publicaciones de las participantes<br />
de “First Story…”<br />
después del controvertido referéndum de hace algunos años. “Mujeres<br />
sobre Olas” entró en cooperación con grupos Pro-Libre Elección por<br />
todo Portugal. La introducción de este proyecto dentro del marco de<br />
“First Story…” fue un éxito, ya que, una vez más, la prensa se hizo eco<br />
del evento, apoyando el debate a largo plazo de los grupos portugueses<br />
Pro-Libre Elección.<br />
Con el capital simbólico que teníamos en nuestros bolsillos –ya que<br />
se nos consideraba un proyecto importante dentro del Programa de Artes<br />
Visuales y Arquitectura de Oporto 2001– también pudimos comunicar<br />
los temas feministas candentes a través de las propias mujeres a un<br />
público mayoritario. No tanto a través del número de visitantes a la<br />
exposición en la Galeria do Palácio, sino a través del espacio mediático<br />
ocupado por estos temas en los periódicos portugueses, y la cantidad de<br />
reacciones que provocaron. (7)<br />
A lo mejor algunos de vosotros sentís curiosidad por la próxima<br />
Documenta 11. Documenta 11 se inauguró el 15 de Marzo de 2001 en<br />
la Academia de Bellas Artes de Viena, donde doy clase, con Platform1:<br />
“Democracy Unrealized”. Luego, la Documenta 11 se desplazó a Nueva<br />
Delhi. Platform2 se centró en “Experiments with Truth: Transitional<br />
Justice and the Processes of Truth and Reconciliation”, y la segunda<br />
parte de Platform1 finalizó hace poco en Berlín.<br />
En Viena organizamos más de veinte conferencias y numerosas mesas<br />
redondas con politólogos, arquitectos, y activistas dentro del histórico<br />
marco arquitectónico de la sala de juntas de la Academia de Viena. Fue,<br />
realmente, un contexto muy feudal, jerárquico, y oficial, pero, por otro<br />
lado, éste se hizo eco del punto de partida de “Democracy Unrealized”.<br />
Ya que la primera plataforma tuvo lugar en una academia de Bellas<br />
il·legal, després del controvertit referèndum de fa alguns anys. “Dones<br />
sobre ones” va entrar en cooperació amb grups “Prolliure elecció”<br />
pertot Portugal. La introducció d’este projecte dins del marc de “First<br />
Story…” va ser un èxit, ja que, una vegada més, la premsa es va fer<br />
eco de l’esdeveniment i donà suport a llarg termini al debat dels grups<br />
portuguesos “Prolliure elecció”.<br />
Amb el capital simbòlic que teníem a les nostres butxaques –ja<br />
que se’ns considerava un projecte important dins del Programa d’Arts<br />
Visuals i Arquitectura de Porto 2001– també vam poder comunicar els<br />
temes feministes candents a través de les mateixes dones a un públic<br />
majoritari. No tant a través del nombre de visitants a l’exposició a la<br />
Galeria do Palácio, sinó a través de l’espai mediàtic ocupat per estos<br />
temes en els periòdics portuguesos, i la quantitat de reaccions que va<br />
provocar. (7)<br />
Potser alguns de vosaltres sentiu curiositat per la pròxima<br />
Documenta 11. Documenta 11 es va inaugurar el 15 de març del 2001<br />
a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena, on faig classe, amb Platform1:<br />
“Democracy Unrealized”. Després, la Documenta 11 es va desplaçar<br />
a Nova Delhi. Platform2 es va centrar en “Experiments with Truth:<br />
Transitional Justice and the Processes of Truth and Reconciliation”, i la<br />
segona part de Platform1 va acabar fa poc a Berlín.<br />
A Viena organitzàrem més de vint conferències i nombroses taules<br />
redones amb politòlegs, arquitectes i activistes dins de l’històric marc<br />
arquitectònic de la sala de juntes de l’Acadèmia de Viena. Va ser,<br />
realment, un context molt feudal, jeràrquic i oficial, però, d’altra banda,<br />
es va fer eco del punt de partida de “Democracy Unrealized”. Ja que<br />
-val-<br />
(7)<br />
Diapositives i més descripcions de<br />
peces de l’exposició: Regina Möller:<br />
“Herstories”; womenspacework;<br />
LSD: “Treball In/Visible: Noves<br />
estratègies de supervivència<br />
femenina”; Nicole Wolf: “Elecció<br />
com a concepte – noves narratives<br />
en imatges i discursos de cineastes<br />
independents índies”; l’artista<br />
nord-americana Trina Robbins: “Els<br />
còmics com a pràctica feminista.<br />
Noves narratives femenines en els<br />
còmics”; Elke Zobl: “Grrl Zines:<br />
Ni consells de bellesa ni reaccions<br />
de culpa”; Maria Eichhorn:<br />
Publicacions de les participants de<br />
“First Story…”
-cas-<br />
la primera plataforma va tindre lloc en una acadèmia de belles arts,<br />
discutírem amb Okwui Enwezor i amb l’equip de la Documenta 11 què<br />
podia oferir esta plataforma als alumnes. ¿Com podrien tindre accés a<br />
qüestions que podien no ser-los familiars, ni tindre res a veure amb el<br />
seu camp d’estudis?<br />
Creàrem una sala d’estar dissenyada per l’artista Heimo Zobernig<br />
i els seus alumnes al nostre departament d’escultura, i organitzàrem<br />
una sèrie de tallers dirigits pel politòleg Oliver Marchant i el cineasta i<br />
autor berlinés Hito Steyerl. Gràcies a tot això, els alumnes van tindre<br />
l’oportunitat de realitzar moltes entrevistes amb els conferenciants per<br />
a poder acostar-se a les seues postures específiques i eliminar la barrera<br />
entre el “ponent estrela” i el públic. Si un ha d’entrevistar algú, ha de<br />
referir-se a certs temes; ha de preparar preguntes, implicar-s’hi. Vam<br />
tindre algunes sessions molt intenses amb estos ponents. Stuart Hall,<br />
el nostre ponent, va ser molt generós amb el seu temps, com també ho<br />
van ser molts altres. Els grups de treball amb els estudiants (qualsevol<br />
podia apuntar-s’hi, encara que la capacitat era limitada) van constituir<br />
el primer d’una sèrie de “projectes educatius” que formen part de la<br />
Documenta 11. Sarat Maharaj, de la Universitat Humboldt de Berlín,<br />
va dirigir una altra sèrie, i a Kassel, entre la primavera i la tardor de<br />
2002, se’ns uniran nou productors culturals més de diferents parts<br />
del món per a proporcionar un accés al procés de desplegament de la<br />
Documenta 11 a la següent generació de comissaris.<br />
Les cadires d’or proposades per Heimo Zobernig, que podeu veure<br />
en les primeres files, s’usen a Àustria quan cal firmar un acord d’estat.<br />
El sofà que podeu veure ací, a la sala, solia formar part de l’estudi<br />
Artes, discutimos con Okwui Enwezor y con el equipo de la Documenta<br />
11 el tema de qué podía ofrecer esta plataforma a los alumnos. ¿Cómo<br />
podrían ellos tener acceso a cuestiones que podrían no serles familiares,<br />
ni tener nada que ver con su campo de estudios?<br />
Creamos una sala de estar diseñada por el artista Heimo Zobernig<br />
junto con sus alumnos en nuestro departamento de escultura, y<br />
organizamos una serie de talleres bajo la batuta del politólogo Oliver<br />
Marchant y el cineasta y autor berlinés Hito Steyerl. Gracias a todo esto,<br />
los alumnos tuvieron oportunidad de realizar muchas entrevistas con los<br />
conferenciantes para poder acercarse a sus posicionamientos específicos<br />
y eliminar la barrera entre el “ponente estrella” y el público. Si uno tiene<br />
que entrevistar a alguien, tiene que referirse a ciertos temas; tiene que<br />
preparar preguntas, implicarse. Tuvimos algunas sesiones muy intensas<br />
con estos ponentes. Stuart Hall, nuestro ponente, fue muy generoso<br />
con su tiempo, como también lo fueron muchos otros. Los grupos de<br />
trabajo con los estudiantes (cualquiera podía apuntarse, aunque el<br />
aforo era limitado) constituyeron el primero de una serie de “Proyectos<br />
educativos” que forman parte de Documenta 11. Sarat Maharaj de la<br />
Universidad Humboldt de Berlín dirigió otra serie, y en Kassel, entre la<br />
primavera y el otoño de 2002, se nos unirán otros nueve productores<br />
culturales de diferentes partes del mundo para proporcionar un acceso<br />
al proceso de desarrollo de la Documenta 11 a la siguiente generación de<br />
comisarios.<br />
Las sillas de oro propuestas por Heimo Zobernig que podéis ver<br />
en las primeras filas se usan en Austria cuando hay que firmar un<br />
acuerdo de Estado. El sofá que podéis ver aquí en la sala solía formar<br />
parte del estudio de trabajo del Presidente de la Segunda República<br />
-val-<br />
73
74<br />
-cas-<br />
(8)<br />
Aplauso del público<br />
de treball del president de la segona república d’Àustria. El mobiliari<br />
històric que Zobernig va agafar prestat del Hofimmobilierendepot<br />
per a la sala és un conjunt de tota classe de testimonis de situacions i<br />
moments relacionats amb la democràcia actual a Àustria. Però este fet<br />
no s’indicava en cap lloc: els assistents simplement usaven el mateix<br />
mobiliari que s’havia emprat en un altre moment històric, el de la<br />
inauguració de la Documenta 11.<br />
I, amb açò, acabe la introducció d’alguns dels meus projectes<br />
comissarials. Espere que tindreu preguntes per a més tard. Gràcies. (8)<br />
de Austria. El mobiliario histórico que Zobernig cogió prestado del<br />
Hofimmobilierendepot para la sala es un conjunto de toda clase de<br />
testigos de situaciones y momentos relacionados con el desarrollo de la<br />
democracia actual en Austria. Pero este hecho no estaba señalizado en<br />
ningún sitio: los asistentes simplemente usaban el mismo<br />
mobiliario que se había usado en otro momento histórico, el de la<br />
inauguración de Documenta 11.<br />
Y con esto, termino la introducción de algunos de mis proyectos<br />
comisariales. Espero que tengáis preguntas para más tarde. Gracias. (8)<br />
Mark Nash/ Esto ha sido fantástico, Ute. Uno de los temas que<br />
me sugirió tu presentación fue el de la naturaleza colaborativa de tu<br />
práctica, y se me ocurrió que ésta podría ser una buena manera de<br />
presentar algunas de las diversas formas de las que yo mismo he estado<br />
trabajando.<br />
Empecé estudiando cine en una escuela de Bellas Artes, la Slade<br />
School, en… cuando fuera, fue hace ya mucho tiempo, ¡no entremos<br />
en fechas concretas todavía! Durante mucho tiempo, estuve ocupado<br />
en la enseñanza, y en la enseñanza de cine de distintas maneras, así<br />
como en la producción de una publicación académica, la revista Screen.<br />
He estado pensando en ello en relación a lo que Ute acaba de decir.<br />
Por supuesto, ser editor y productor de revistas y discurso crítico es<br />
inevitablemente un proceso colaborativo, en el que uno trabaja de<br />
una manera análoga a cómo trabaja un comisario, o a cómo podría<br />
hacerlo, en el sentido de que se intenta contribuir a la articulación de los<br />
significados que producen los colaboradores individuales.<br />
Mark Nash/ Açò ha sigut fantàstic, Ute. Un dels temes que em va<br />
suggerir la teua presentació va ser el de la naturalesa col·laborativa de<br />
la teua pràctica, i se’m va ocórrer que esta podria ser una bona manera<br />
de presentar algunes de les diverses formes en què jo mateix he estat<br />
treballant.<br />
Vaig començar estudiant cinema en una escola de belles arts, la<br />
Slade School, en… quan fóra, fa ja molt de temps, ¡no entrem en<br />
dates concretes encara! Durant molt de temps, vaig estar ocupat en<br />
l’ensenyança, i en l’ensenyança de cinema de distintes maneres, així com<br />
en la producció d’una publicació acadèmica, la revista Screen. He estat<br />
pensant en això en relació amb el que Ute acaba de dir. Per descomptat,<br />
ser editor i productor de revistes i discurs crític és inevitablement un<br />
procés col·laboratiu, en el qual un treballa d’una manera anàloga a com<br />
treballa un comissari, o a com podria fer-ho, en el sentit que s’intenta<br />
contribuir a l’articulació dels significats que produïxen els col·laboradors<br />
individuals.<br />
-val-<br />
(8)<br />
Aplaudiment del públic
-cas-<br />
(9)<br />
Proyección<br />
Tras diez años de este tipo de práctica, decidí que quería involucrarme<br />
de manera más activa y creativa en la producción de vídeo y la<br />
producción cinematográfica. Fue cuando Channel 4 empezaba a<br />
emitir en Gran Bretaña. Monté una pequeña productora, Zero One, y<br />
realizamos una serie de producciones independientes sobre diferentes<br />
aspectos del cine, y una o dos pequeñas piezas artísticas. Entonces tuve<br />
la suerte de conocer al cineasta, actualmente nominado a los Premios<br />
Turner, Isaac Julien, para quien trabajé en distintas tareas en la mayoría<br />
de sus proyectos. Podría decir que, de una manera u otra, mi trabajo<br />
con Isaac ha sido de carácter colaborativo. Creo que el primero de sus<br />
proyectos en los que trabajé fue su película “Looking for Langstone”<br />
(1987) que creo que probablemente hayáis visto. Es un documental<br />
poético sobre la vida del poeta afroamericano Langstone Hughes. Yo<br />
estaba involucrado investigando en archivos en EE. UU. mientras daba<br />
clase allí. Seguí trabajando con Isaac de distintas maneras, y acabé<br />
produciendo algunos de sus proyectos, como el corto “The Attendant”<br />
(1992), parte de una trilogía sobre la mirada del espectador y el museo,<br />
y su largometraje documental sobre Frantz Fanon. He pensado en<br />
enseñaros un fragmento de esta película. (9)<br />
Es un largometraje (“Frantz Fanon: Black Skin White Mask”,<br />
1996), que nació como un documental para la BBC a mediados de los<br />
años 90. Trata de documentar la vida de Frantz Fanon, el psiquiatra<br />
y revolucionario negro, pero también enfoca la resonancia y relevancia<br />
de sus ideas en la actualidad. Así que Isaac y yo empezamos a editar<br />
y recombinar selecciones de los textos de Fanon que luego fueron<br />
interpretados dramáticamente. Desde sus inicios, el proyecto era<br />
totalmente colaborativo, y luego, bajo las presiones de tiempo y las<br />
Després de deu anys d’este tipus de pràctica, vaig decidir que volia<br />
involucrar-me de manera més activa i creativa en la producció de vídeo<br />
i la producció cinematogràfica. Va ser quan Channel 4 començava a<br />
emetre a la Gran Bretanya. Vaig muntar una productora xicoteta, Zero<br />
One, i realitzàrem una sèrie de produccions independents sobre diferents<br />
aspectes del cinema, i una o dos peces artístiques. Aleshores vaig tindre la<br />
sort de conéixer el cineasta, actualment nominat als premis<br />
Turner, Isaac Julien, per a qui vaig treballar en distintes tasques en la<br />
majoria dels seus projectes. Podria dir que, d’una manera o una altra,<br />
el meu treball amb Isaac ha sigut de caràcter col·laboratiu. Crec que<br />
el primer dels seus projectes en què vaig treballar va ser la pel·lícula<br />
Looking for Langstone (1987), que crec que probablement haureu vist.<br />
És un documental poètic sobre la vida del poeta afroamericà Langstone<br />
Hughes. Jo hi estava involucrat investigant en arxius als EUA mentre<br />
donava classe allí. Vaig continuar treballant amb Isaac de distintes<br />
maneres, i vaig acabar produint alguns dels seus projectes, com el curt<br />
The Attendant (1992), part d’una trilogia sobre la mirada de l’espectador<br />
i el museu, i el seu llargmetratge documental sobre Frantz Fanon. He<br />
pensat a ensenyar-vos un fragment d’esta pel·lícula. (9)<br />
És un llargmetratge (Frantz Fanon: Black Skin White Mask, 1996)<br />
que va nàixer com un documental per a la BBC a mitjans<br />
dels anys noranta. Tracta de documentar la vida de Frantz Fanon, el<br />
psiquiatre i revolucionari negre, però també enfoca la ressonància i<br />
rellevància de les seues idees en l’actualitat. Isaac i jo començàrem a<br />
editar i recombinar seleccions dels textos de Fanon que després van ser<br />
interpretats dramàticament. Des dels seus inicis, el projecte era totalment<br />
-val-<br />
(9)<br />
Projecció<br />
75
76<br />
-cas-<br />
(10)<br />
Proyección<br />
diferencias personales, nuestras contribuciones empezaron a divergir:<br />
yo ocupé el rol de productor, e Isaac era, definitivamente, el director de<br />
la película. Veréis algo de las contribuciones de Isaac en los primeros<br />
minutos que os voy a enseñar ahora: su forma de trabajar con tableaux<br />
vivants, esas fotos compuestas que median, si me lo permitís, entre<br />
el drama, el documental, y la fotografía, pero que, al mismo tiempo,<br />
están impregnadas de esa idea de explorar de verdad las ideas críticas<br />
y teóricas de forma visual. Esta película se realizó en Gran Bretaña,<br />
Francia, y Estados Unidos, y fue proyectada en salas allí. También fue<br />
vista en televisión en Gran Bretaña, y creo que también en algún país<br />
escandinavo, pero también se ha distribuido mucho por todo el mundo.<br />
Así que, sin demorarme, os voy a enseñar cinco minutos de la película,<br />
antes de pasar a tratar algunos proyectos más recientes. (10)<br />
Un elemento que no he podido enseñaros aquí son las entrevistas<br />
con familiares suyos que siguen vivos. Pero sí habéis podido ver los<br />
críticos culturales, tanto Homi Bhabha como Stuart Hall, al material<br />
de archivo de De Gaulle en Argelia, y este pequeño fragmento en<br />
blanco y negro de una toma de Fanon en una conferencia en 1960, que<br />
descubrimos en París mientras hacíamos el trabajo de investigación<br />
para la película. Por tanto, y sólo por evidenciar el hecho evidente<br />
del carácter colaborativo de la producción cinematográfica… En el<br />
sentido de que Brecht, en los años 30, eligió el cine como la forma de<br />
arte colaborativa para el siglo XX, porque uno no puede producir una<br />
película de ningún grado de complejidad a solas. Uno tiene que trabajar<br />
con todo un abanico de productores: técnicos, investigadores, etc. Este<br />
proyecto fue producido, en gran medida, en este espíritu.<br />
col·laboratiu, i després, per culpa de la pressió del temps i de les<br />
diferències personals, les nostres contribucions van començar a divergir:<br />
jo vaig ocupar el rol de productor, i Isaac era, definitivament, el director<br />
de la pel·lícula. Veureu alguna cosa de les contribucions d’Isaac en els<br />
primers minuts que us ensenyaré ara: la seua forma de treballar amb<br />
tableaux vivants, eixes fotos compostes que se situen, si m’ho permeteu,<br />
entre el drama, el documental i la fotografia, però que, al mateix temps,<br />
estan impregnades de la idea d’explorar de veritat les idees crítiques<br />
i teòriques de forma visual. Esta pel·lícula es va realitzar a la Gran<br />
Bretanya, França i els Estats Units, i va ser projectada en<br />
sales allí. També va ser vista en televisió a la Gran Bretanya, i crec que<br />
també en algun país escandinau, però també s’ha distribuït molt per tot<br />
el món. Ara, sense demorar-me, us ensenyaré cinc minuts de la pel·lícula,<br />
abans de passar a tractar sobre alguns projectes més recents. (10)<br />
Un element que no he pogut ensenyar-vos ací són les entrevistes amb<br />
familiars seus que encara viuen. Però sí que heu pogut veure els crítics<br />
culturals, tant Homi Bhabha com Stuart Hall, al material d’arxiu de De<br />
Gaulle a Algèria, i este fragment en blanc i negre d’una presa de Fanon<br />
en una conferència el 1960, que descobrírem a París mentre féiem el<br />
treball d’investigació per a la pel·lícula. Per tant, i només per evidenciar<br />
el fet evident del caràcter col·laboratiu de la producció cinematogràfica…<br />
En el sentit que Brecht, en els anys trenta, va triar el cinema com a la<br />
forma d’art col·laborativa per al segle XX, perquè un no pot produir una<br />
pel·lícula de qualsevol grau de complexitat a soles. Un ha de treballar<br />
amb tota una sèrie de productors: tècnics, investigadors, etc. Este projecte<br />
va ser produït, en gran manera, des d’este esperit.<br />
-val-<br />
(10)<br />
Projecció
-cas-<br />
A través de este proyecto, pude conocer a Okwui Enwezor, el actual<br />
director artístico de Documenta 11. Él había visto la película, y nos<br />
pidió a Isaac y a mí preparar una pequeña versión de instalación para<br />
ella, que fue expuesta en la Bienal de Johannesburgo (1998). A través<br />
de esta experiencia, acabé trabajando con Okwui en un proyecto suyo,<br />
titulado “The Short Century: Independence and Liberation Movements<br />
in Africa 1947-93”. Se trata de una exposición multimedia con muchas<br />
películas e imagen en movimiento. De hecho, teníamos alrededor de<br />
cuarenta fuentes de imagen en movimiento en la exposición, así como<br />
mucha pintura y escultura. La exposición arrancó en Munich, luego se<br />
trasladó a Berlín, y actualmente está en Chicago, desde donde itinerará a<br />
Nueva York. El enfoque de este proyecto era, de alguna manera, similar<br />
al que tiene Ute para con su trabajo. Toda la exposición se visualiza<br />
como un conjunto de recursos visuales y sonoros con los que la gente<br />
puede intentar reconstruir algo de la energía y el entusiasmo de las ideas<br />
detrás de los movimientos sociales, políticos y artísticos, sin llegar a ser<br />
algo exhaustivo. Hubiese sido imposible producir una exposición que<br />
englobara a todos los movimientos de liberación en África: cincuenta-ypico<br />
países, de los cuales cerca de cuarenta se independizaron en<br />
aquel momento.<br />
También he colaborado, de maneras diversas, con otros proyectos,<br />
que mencionaré brevemente. He oído que Guy Brett ha estado aquí<br />
recientemente, y tuve el gran privilegio de trabajar en su exposición<br />
“Force Fields: Phases of the Kinetic” (2001), donde desempeñé el<br />
más tradicional papel de comisario asociado, ayudándole a localizar<br />
material y presentarlo. Un fenómeno curioso dentro del estado actual<br />
de la imagen en movimiento en las exposiciones es el hecho de que muy<br />
A través d’este projecte, vaig poder conéixer Okwui Enwezor, l’actual<br />
director artístic de la Documenta 11. Ell havia vist la pel·lícula, i ens va<br />
demanar de preparar, a Isaac i a mi, una versió d’instal·lació per a la<br />
Documenta, que va ser exposada en la Biennal de Johannesburg (1998).<br />
A través d’esta experiència, vaig acabar treballant amb Okwui en un<br />
projecte seu titulat “The Short Century: Independence and Liberation<br />
Movements in Africa 1947-93”. Es tracta d’una exposició multimèdia<br />
amb moltes pel·lícules i imatge en moviment. De fet, teníem prop de<br />
quaranta fonts d’imatge en moviment en l’exposició, així com molta<br />
pintura i escultura. L’exposició va arrancar a Munic, després es va<br />
traslladar a Berlín, i actualment està a Chicago, des d’on anirà a Nova<br />
York. L’enfocament d’este projecte era, d’alguna manera, semblant al<br />
que Ute té amb el seu treball. Tota l’exposició es veu com un conjunt<br />
de recursos visuals i sonors amb què la gent pot intentar reconstruir<br />
alguna cosa de l’energia i l’entusiasme de les idees que hi ha darrere dels<br />
moviments socials, polítics i artístics, sense arribar a ser res exhaustiu.<br />
Haguera sigut impossible produir una exposició que englobara tots els<br />
moviments d’alliberament d’Àfrica: cinquanta països i escaig, dels quals<br />
prop de quaranta es van independitzar en aquell moment.<br />
També he col·laborat, de maneres diverses, amb altres projectes, que<br />
mencionaré breument. He sentit que Guy Brett ha estat ací recentment,<br />
i vaig tindre el gran privilegi de treballar en la seua exposició “Force<br />
Fields: Phases of the Kinetic” (2001), on vaig exercir el més tradicional<br />
paper de comissari associat, ajudant-lo a localitzar material i a<br />
presentar-lo. Un fenomen curiós dins de l’estat actual de la imatge en<br />
-val-<br />
77
78<br />
-cas-<br />
pocas galerías y museos son capaces de producir imagen en movimiento<br />
y proyectarla de una manera vagamente similar a cómo estaba previsto<br />
que se proyectara.<br />
En Munich, por razones en las que no vamos a entrar ahora, todo<br />
estaba en VHS, y este no es el mejor medio posible para proyectar.<br />
Por otro lado, algunas galerías ya han pasado todo su archivo a DVD,<br />
que es mucho mejor, pero también muy caro de producir. Y esto hizo<br />
enfrentarme al extraño hecho de que, especialmente en cine y vídeo,<br />
se han hecho muy pocos esfuerzos cara a la conservación de piezas<br />
de cine y vídeo recientes. Tengo mucho interés en el movimiento de<br />
talleres, sobre todo el fenómeno de talleres audiovisuales británicos<br />
de los años 80, y muy poco de ese material sigue existiendo en una<br />
forma presentable, si es que se conserva en absoluto. Lo único bueno<br />
que podemos decir del DVD, aparte de su mejor calidad del VHS, es<br />
que sí parece proporcionar un registro semi-permanente del material<br />
audiovisual.<br />
En los años 80 recibí el encargo del Arts Council para realizar una<br />
exposición itinerante de películas y vídeos de artistas, porque me había<br />
quedado muy impresionado con el trabajo de artistas, sobre todo en<br />
Nueva York, que trabajan con cine, vídeo, e imagen en movimiento.<br />
Produje una de las primeras exposiciones itinerantes de este tipo de<br />
trabajos, con piezas de Richard Serra, Dara Birnbaum y Joan Jonas,<br />
que itineró un tiempo y luego se quedó atascada en un armario del<br />
Arts Council, ¡porque no sabían qué hacer con cintas del estándar<br />
NTSC norteamericano! Eso fue antes de que el concepto de exposición<br />
audiovisual llegara a popularizarse en este país. Luego fue presentada en<br />
moviment en les exposicions és el fet que molt poques galeries i museus<br />
són capaços de produir imatge en moviment i projectar-la d’una manera<br />
vagament similar a com estava previst que es projectara.<br />
A Munic, per raons en què no entrarem ara, tot estava en VHS, i<br />
este no és el millor mitjà possible per a projectar. D’altra banda, algunes<br />
galeries ja han passat tot el seu arxiu a DVD, que és molt millor, però<br />
també molt car de produir. I açò em va fer afrontar l’estrany fet que,<br />
especialment en cinema i vídeo, s’han fet molt pocs esforços per a la<br />
conservació de peces de cinema i vídeo recents. Tinc molt d’interés en<br />
el moviment de tallers, sobretot en el fenomen de tallers audiovisuals<br />
britànics dels anys huitanta, i molt poc d’eixe material continua existint<br />
d’una forma presentable, si és que es conserva. L’única cosa bona<br />
que podem dir del DVD, a més que té millor qualitat que el VHS, és<br />
que sembla que proporciona un registre semipermanent del material<br />
audiovisual.<br />
En els anys huitanta vaig rebre l’encàrrec de l’Arts Council de fer<br />
una exposició itinerant de pel·lícules i vídeos d’artistes, perquè m’havia<br />
quedat molt impressionat amb el treball d’artistes, sobretot a Nova York,<br />
que treballen amb cinema, vídeo i imatge en moviment. Vaig produir<br />
una de les primeres exposicions itinerants d’este tipus de treballs,<br />
amb peces de Richard Serra, Dara Birnbaum i Joan Jonas, que es va<br />
exposar de forma itinerant un temps i després es va quedar tancada<br />
en un armari de l’Arts Council, ¡perquè no sabien què fer amb cintes<br />
de l’estàndard NTSC nord-americà! Això va ser abans que el concepte<br />
d’exposició audiovisual arribara a popularitzar-se en este país. Després<br />
-val
-cas-<br />
la Serpentine Gallery, cuando ésta se encontraba temporalmente<br />
ubicada en Warren Street, mientras el edificio original de la galería<br />
estaba en reformas.<br />
Hace cosa de un año empecé a trabajar con un comisario joven,<br />
Alexandre Pollazzon, de París –ahora está en el Palais de Tokyo– en una<br />
especie de versión actualizada de aquella exposición, que llamamos “My<br />
Generation”. Fue un fiestón audiovisual de 24 horas de duración, en el<br />
que presentamos cerca de cuatrocientas piezas monocanal a lo largo de<br />
24 horas. Fue todo un éxito. La idea consistía en crear un espacio flexible<br />
en el que uno pudiera ver una pieza durante el tiempo que le pareciera.<br />
Había una gran pantalla con un proyector de 10.000 lumen –algo así<br />
como veinte o treinta veces más potencia que un proyector estándar,<br />
suele usarse para proyecciones al aire libre–. Alrededor de esta pantalla,<br />
se articulaban varios espacios más, que incluían un bar, un restaurante,<br />
y un lugar de descanso donde la gente pudiera descansar y hablar<br />
tranquilamente, así que uno podía ir de un lado al otro del auditorio<br />
para concentrarse en una pieza sin que le interrumpieran. Podías irte<br />
a primera fila, o, si el trabajo no te interesaba, irte hacia el fondo. Los<br />
títulos de los trabajos se proyectaban a un lado de la pantalla.<br />
Había un esbozo de programa, pero el espíritu era más VJ, en el sentido<br />
de que había margen para tomarle el pulso al público antes de pasar<br />
a la siguiente pieza. Por tanto, había una intención de adaptarse a las<br />
dinámicas del espacio. Como ya mencioné, fue un evento de gran éxito.<br />
Creo. Vino mucha gente, y el lugar era la Atlantis Gallery (Londres),<br />
donde Douglas Gordon hizo la presentación de su “Feature Film”<br />
hace cosa de un año y medio. Como resultado, puede que volvamos a<br />
presentar el evento en el futuro.<br />
va ser presentada a la Serpentine Gallery, quan la galeria es trobava<br />
temporalment ubicada a Warren Street, mentre l’edifici original estava<br />
en reformes.<br />
Fa cosa d’un any vaig començar a treballar amb un comissari jove,<br />
Alexandre Pollazzon, de París –ara està al Palais de Tòquio– en una<br />
espècie de versió actualitzada d’aquella exposició, que vam anomenar<br />
“Mi Generation”. Va ser una gran festa audiovisual de vint-i-quatre hores<br />
de duració, en què presentàrem prop de quatre-centes peces monocanal<br />
al llarg de vint-i-quatre hores. Va ser tot un èxit. La idea consistia a crear<br />
un espai flexible en què un poguera veure una peça durant el temps que<br />
li pareguera. Hi havia una gran pantalla amb un projector de 10.000<br />
lúmens –vint o trenta vegades més potència que un projector estàndard,<br />
sol usar-se per a projeccions a l’aire lliure–. Al voltant d’esta pantalla,<br />
s’articulaven diversos espais més, que incloïen un bar, un restaurant i un<br />
lloc de descans on la gent poguera descansar i parlar tranquil·lament,<br />
de manera que un podia anar d’un costat a l’altre de l’auditori per a<br />
concentrar-se en una peça sense que l’interromperen. Podies anar-te’n a<br />
primera fila, o, si el treball no t’interessava, anar-te’n al fons. Els títols<br />
dels treballs es projectaven a un costat de la pantalla.<br />
Hi havia un esbós de programa, però l’esperit era més VJ, en el<br />
sentit que hi havia marge per a prendre el pols al públic abans de passar<br />
a la peça següent. Per tant, hi havia una intenció d’adaptar-se a les<br />
dinàmiques de l’espai. Com ja he mencionat, va ser un esdeveniment de<br />
gran èxit. Crec. Hi vaig veure molta gent, i el lloc era l’Atlantis Gallery<br />
-val-<br />
79
80<br />
-cas-<br />
(11)<br />
Aplausos del público<br />
Tal y como mencionó Ute, también estoy involucrado en este proyecto de<br />
la documenta, que consiste simultáneamente en una serie de plataformas<br />
y debates, así como la exposición de arte final en Kassel, Alemania, el<br />
año que viene. También me he implicado en estas plataformas, sobre<br />
todo en una que está por realizarse, que se centra en temas similares<br />
a los que abordamos en la película sobre Fanon: temas de cultura y<br />
diáspora, sobre todo la diáspora afro-caribeña, que es de donde viene<br />
Fanon. Habrá un grupo de trabajo que se reunirá en el Caribe en enero,<br />
que luego pasará a producir una publicación que entrará a formar parte<br />
de las publicaciones oficiales de la exposición.<br />
Creo que esto es todo lo que tengo que decir sobre los distintos<br />
proyectos en los que he estado trabajando. Diría que el tema de la<br />
colaboración es muy importante, y que, según mi opinión, hay dos<br />
líneas generales que uno puede adoptar en el trabajo de comisariado.<br />
Uno puede hacer lo que yo hacía bajo el término desfasado de<br />
“programación”, que consiste en programar cine y vídeo y donde las<br />
piezas de cine y vídeo son las que realmente informan el contenido.<br />
Es una manera muy “light” de acercarse al trabajo de comisariado, ya<br />
que, de alguna manera, uno deja que las cosas establezcan sus propios<br />
significados de una forma u otra. O, en cambio, uno puede construir de<br />
una manera mucho más dirigida, tal y como lo hicimos nosotros, creo,<br />
en “The Short Century”. Ambos acercamientos son, en mi opinión,<br />
adecuados para distintas situaciones.<br />
Voy a dejarlo aquí para que podamos hablar más en la conversación<br />
más adelante. Gracias.(11)<br />
(Londres), on Douglas Gordon va fer la presentació del seu “Feature<br />
Film” fa cosa d’any i mig. Com a resultat, potser tornarem a presentar<br />
l’esdeveniment en el futur.<br />
Tal com ha mencionat Ute, també estic involucrat en este projecte de<br />
la Documenta, que consistix simultàniament en una sèrie de plataformes<br />
i debats, així com en l’exposició d’art final a Kassel, Alemanya, l’any<br />
que ve. També m’he implicat en estes plataformes, sobretot en una que<br />
està per fer, que se centra en temes semblants als que abordàrem en la<br />
pel·lícula sobre Fanon: temes de cultura i diàspora, sobretot la diàspora<br />
afrocaribenya, que és d’on ve Fanon. Hi haurà un grup de treball que es<br />
reunirà al Carib al gener, que després passarà a produir una publicació<br />
que entrarà a formar part de les publicacions oficials de l’exposició.<br />
Crec que açò és tot el que he de dir sobre els distints projectes en<br />
què he estat treballant. Diria que el tema de la col·laboració és molt<br />
important, i que, segons la meua opinió, hi ha dos línies generals que<br />
un pot adoptar en el treball de comissariat. Un pot fer el que jo feia,<br />
denominat amb el terme desfasat de “programació”, que consistix<br />
a programar cinema i vídeo i on les peces de cinema i vídeo són les<br />
que realment informen el contingut. És una manera molt “light”<br />
d’aproximar-se al treball de comissariat, ja que, d’alguna manera, un<br />
deixa que les coses establisquen els seus propis significats d’una forma<br />
o altra. O, en canvi, un pot construir d’una manera molt més dirigida,<br />
tal com ho vam fer nosaltres, crec, en “The Short Century”. Les dos<br />
aproximacions són, al meu parer, adequades per a distintes situacions.<br />
Vaig a deixar-ho ací perquè puguem parlar més en la conversació<br />
més avant. Gràcies. (11)<br />
-val-<br />
(11)<br />
Aplaudiments del públic
-cas-<br />
(12)<br />
Dirigiéndose a Ute<br />
Sune Nordgren/ Moltes gràcies per estes presentacions. Com<br />
probablement ja sabeu, esta sèrie de conferències porten el nom de la<br />
pel·lícula favorita de Susan Hiller. Fins ara, hem comptat amb una sèrie<br />
de ponents molt interessants –comissaris, artistes, productors–, i esta nit<br />
sembla que estem més prop del títol d’esta sèrie que mai. M’agradaria<br />
començar arreplegant la idea del treball col·laboratiu, de treballar en<br />
equip. Hem escoltat com Mark, en qualitat de productor de cinema, ha<br />
treballat principalment en equip, però també he llegit una entrevista<br />
amb Ute en què (12) deies que al principi dels huitanta el cinema et<br />
va influir més que cap altra forma d’art. ¿Podries estendre’t un poc<br />
sobre este punt? Entenc que ha afectat la teua forma de treballar pel<br />
que veig de no jeràrquic en la teua forma de treballar amb estudiants i<br />
artistes hui en dia. I, per a seguir amb este tema, una pregunta personal<br />
–per descomptat, tinc BALTIC en ment–, que és: ¿creus que és possible<br />
comissariar des de dins d’una institució? Perquè vosaltres sou esperits<br />
lliures, i esteu treballant com a comissaris freelance i productors des<br />
de fora de les institucions. ¿Creieu, llavors, que és possible crear esta<br />
atmosfera, este clima, també dins d’una institució?<br />
Ute Meta Bauer/ Vaig treballar durant cinc anys com a<br />
directora d’art per a un espai d’artistes, el Künstlerhaus Stuttgart,<br />
i durant els últims sis anys he sigut directora de l’Institut d’Art<br />
Contemporani a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena. Les dos són<br />
institucions que donen forma, potser de manera distinta, al que<br />
denominem exposicions i programació. Si es treballa en una institució,<br />
es té l’oportunitat d’establir una relació més a llarg termini amb el que<br />
Sune Nordgren/ Muchas gracias por estas presentaciones.<br />
Como probablemente ya sabéis, esta serie de conferencias lleva por<br />
nombre el título de la película favorita de Susan Hiller. Hasta ahora,<br />
hemos contado con una serie de ponentes muy interesantes aquí<br />
–comisarios, artistas, productores– y esta noche parece que estamos<br />
más cerca del título de esta serie que nunca. Me gustaría empezar<br />
recogiendo esta idea del trabajo colaborativo, de trabajar en equipo.<br />
Hemos oído cómo Mark, en calidad de productor de cine, ha trabajado<br />
principalmente en equipo, pero también he leído una entrevista con Ute<br />
en la que (12) decías que a principios de los 80, el cine te influenció más<br />
que ninguna otra forma de arte. ¿Podrías extenderte un poco sobre este<br />
punto? Entiendo que ha afectado tu forma de trabajar por lo que veo de<br />
no-jerárquico en tu forma de trabajar con estudiantes y artistas hoy en<br />
día. Y, para seguir con este tema, una pregunta personal –por supuesto,<br />
tengo a BALTIC en mente– que es, ¿crees que es posible comisariar<br />
desde dentro de una institución? Porque vosotros sois espíritus libres, y<br />
estáis trabajando como comisarios freelance y productores desde fuera de<br />
las instituciones. ¿Creéis, entonces, que es posible crear esta atmósfera,<br />
este clima, también dentro de una institución?<br />
Ute Meta Bauer/ Trabajé durante cinco años como directora de<br />
arte para un espacio de artistas, el Künstlerhaus Stuttgart, y durante los<br />
últimos seis años he sido directora del Instituto de Arte Contemporáneo<br />
en la Academia de Bellas Artes de Viena. Ambas son instituciones que<br />
dan forma, quizás de manera distinta, a lo que llamamos exposiciones y<br />
programación. Si se trabaja en una institución, se tiene la oportunidad<br />
de establecer una relación más a largo plazo de lo que llamamos nuestro<br />
-val-<br />
(12)<br />
Dirigint-se a Ute<br />
81
82<br />
-cas-<br />
público. Como directora, una comparte los beneficios de esto, ya que<br />
esto ofrece un margen de tiempo mucho más largo para crecer juntos<br />
y compartir temas. Así que, para mí, ambas opciones de trabajo son<br />
importantes. Pero, habitualmente, después de cinco años en un sitio,<br />
tiendo a sentirme demasiado cómoda: ¡hasta llegas a hacerte amiga<br />
de tus enemigos! Entonces, es hora de que vuelva a ponerme en una<br />
situación más incómoda.<br />
Sune Nordgren/ Entonces, ¿asumo que cinco años es un<br />
período de tiempo adecuado?<br />
Ute Meta Bauer/ Eso creo. La práctica artística es una<br />
actividad muy exigente, como también lo es la práctica comisarial.<br />
Para mí, no se trata de agradar a la gente. Lo realmente importante es<br />
negociar yo misma los temas en las que creo. A veces, no puedes hacerlo<br />
mientras trabajas en una institución. Para mi manera de percibir el<br />
campo del arte, siempre ha sido importante el otorgar el mismo peso<br />
específico a exposiciones, simposios, publicaciones, etc., aunque los vea<br />
como espacios que tienen cualidades distintas.<br />
Cuando empecé a producir arte, las disciplinas culturales estaban<br />
mucho más entre-mezcladas. En Gran Bretaña, por supuesto, existe una<br />
larga tradición de artistas de Bellas Artes que se hacen músicos, pero<br />
a principios de los 80 la conexión entre arte y música estaba en pleno<br />
apogeo. Tomad, por ejemplo, la era punk, y Jamie Reid, que<br />
era diseñador para los Sex Pistols: él estaba influenciado por el<br />
acercamiento Dadá al montaje y el collage. Él re-introdujo esta práctica<br />
de principios del siglo XX, generada como una oposición política a<br />
anomenem el nostre públic. Com a directora, una compartix els beneficis<br />
d’això, ja que això oferix un marge de temps molt més ampli per a<br />
créixer junts i compartir temes. Així, per a mi, les dos opcions de treball<br />
són importants. Però, habitualment, després de cinc anys en un lloc,<br />
tendisc a sentir-me massa còmoda: ¡fins i tot arribes a fer-te amiga dels<br />
teus enemics! Aleshores, és hora que torne a posar-me en una situació<br />
més incòmoda.<br />
Sune Nordgren/ Llavors, ¿assumisc que cinc anys és un període<br />
de temps adequat?<br />
Ute Meta Bauer/ Això crec. La pràctica artística és una<br />
activitat molt exigent, com també ho és la pràctica comissarial. Per a mi,<br />
no es tracta d’agradar a la gent. Allò realment important és negociar jo<br />
mateixa els temes en què crec. A vegades, no pots fer-ho mentre treballes<br />
en una institució. Per a la meua manera de percebre el camp de l’art,<br />
sempre ha sigut important atorgar el mateix pes específic a exposicions,<br />
simposis, publicacions, etc., encara que els veja com a espais que tenen<br />
qualitats distintes.<br />
Quan vaig començar a produir art, les disciplines culturals estaven molt<br />
més barrejades. A la Gran Bretanya, per descomptat, hi ha una llarga<br />
tradició d’artistes de belles arts que es fan músics, però al principi dels<br />
huitanta la connexió entre art i música estava en ple apogeu. Preneu,<br />
per exemple, l’era punk, i Jamie Reid, que era dissenyador per als Sex<br />
Pistols: ell estava influït per l’acostament Dadà al muntatge i el collage.<br />
Ell va reintroduir esta pràctica de principis del segle XX, generada com<br />
-val
-cas-<br />
la Primera Guerra Mundial, en el contexto de una industria musical<br />
excesivamente comercial y jodida en el Reino Unido, como una estrategia<br />
para crear reconocimiento. En las salas de arte había lecturas de poesía,<br />
la gente proyectaba películas, había happenings y acciones. Había un<br />
lenguaje común entre los distintos campos. Ese espíritu de apertura me<br />
influenció. Y, luego, a finales de los 80, me involucré en debates de tipo<br />
“¿Qué es un espacio de arte?”, “¿Qué es un artista?”, “¿Qué es una<br />
institución artística?”, y qué relación tenía todo aquello con nuestra<br />
sociedad. Yo relacionaba estas preguntas con posicionamientos dentro<br />
del arte conceptual y con la crítica institucional; con artistas como Dan<br />
Graham, Michel Asher, Joan Jonas, Yvonne Rainer, Dara Birnbaum,<br />
Group Material, Hans Haacke, con la teoría de sistemas de Luhmann<br />
y Rorty, y con los campos habituales introducidos por Pierre Bourdieu.<br />
Pero, desde luego, la estructura colaborativa necesaria para crear una<br />
película me atrajo mucho.<br />
Me gusta colaborar con otras personas porque esto significa un mayor<br />
desafío para mí que si me pusiera a dar vueltas alrededor de mí misma.<br />
Me fuerza a re-pensar, a revisar, y a profundizar en los temas. Es,<br />
simplemente, cómo prefiero trabajar. A otras personas les gusta trabajar<br />
de otra manera; ésta no es la única opción. Una tiene que saber qué es<br />
lo más apropiado para una misma. Algunos artistas sencillamente no<br />
pueden funcionar en esta clase de relación. He forzado a algunos de ellos<br />
a intentar trabajar de esta forma, y algunos artistas me han forzado<br />
a trabajar de manera distinta con ellos. Por ejemplo, comisarié dos<br />
exposiciones individuales con el artista israelí afincado en París Absalon,<br />
que era muy exigente, en el sentido constructivo del término. Él estaba<br />
muy concentrado en su trabajo y yo estaba muy involucrada en él, y me<br />
una oposició política a la Primera Guerra Mundial, en el context d’una<br />
indústria musical excessivament comercial i fotuda al Regne Unit, com<br />
una estratègia per a crear reconeixement. En les sales d’art hi havia<br />
lectures de poesia, la gent projectava pel·lícules, hi havia happenings<br />
i accions. Hi havia un llenguatge comú entre els distints camps. Eixe<br />
esperit d’obertura em va influir. I, després, al final dels huitanta, em vaig<br />
involucrar en debats del tipus “¿què és un espai d’art?”, “¿què és un<br />
artista?”, “¿què és una institució artística?”, i quina relació tenia tot allò<br />
amb la nostra societat. Jo relacionava estes preguntes amb postures dins<br />
de l’art conceptual i amb la crítica institucional; amb artistes com Donen<br />
Graham, Michel Asher, Joan Jonas, Yvonne Rainer, Dara Birnbaum,<br />
Group Material, Hans Haacke, amb la teoria de sistemes de Luhmann<br />
i Rorty, i amb els camps habituals introduïts per Pierre Bourdieu. Però,<br />
per descomptat, l’estructura col·laborativa necessària per a crear una<br />
pel·lícula em va atraure molt.<br />
M’agrada col·laborar amb altres persones perquè això significa un<br />
desafiament major per a mi que si em posara a donar voltes al voltant de<br />
mi mateixa. Em força a repensar, a revisar i a aprofundir en els temes.<br />
És, simplement, com preferisc treballar. A altres persones els agrada<br />
treballar d’una altra manera; esta no és l’única opció. Una ha de saber<br />
què és el més apropiat per a una mateixa. Alguns artistes senzillament<br />
no poden funcionar en esta classe de relació. He forçat alguns d’ells<br />
a intentar treballar d’esta manera, i alguns artistes m’han forçat a<br />
treballar de manera distinta amb ells. Per exemple, vaig comissariar dos<br />
exposicions individuals amb l’artista israelià establit a París Absalon,<br />
que era molt exigent, en el sentit constructiu del terme. Ell estava<br />
-val-<br />
83
84<br />
-cas-<br />
molt concentrat en el seu treball i jo hi estava molt involucrada, i<br />
m’esforçava molt per posar-me en la seua manera d’enfocar les coses a fi<br />
d’aconseguir que l’exposició es realitzara exactament com ell volia. Per<br />
tant, és una espècie de procés de negociació bilateral.<br />
Sune Nordgren/ Així, ¿creus que hi havia més intercanvi entre<br />
disciplines en els huitanta que hui en dia?<br />
Ute Meta Bauer/ Al principi del huitanta sí, mentre que al<br />
final dels huitanta era més com una forma de referenciar el sistema<br />
d’art en si. Per descomptat, sempre hi ha hagut gent que treballa de<br />
forma distinta, però en el boom de l’art dels huitanta, este reflectia la<br />
“superfície”, la mercantilització de l’art, el sistema de l’art i el mercat<br />
com a dispositiu. Açò s’expressava en moltes obres d’art, sobretot a Nova<br />
York, on un mercat vertical dominava el final dels huitanta.<br />
Mark Nash/ Jo, en canvi, pensava més en una cosa que no<br />
he mencionat en la meua presentació, que és que en els huitanta,<br />
exactament durant el període del qual esteu parlant, va ser quan<br />
desplegàrem la noció de la pràctica social del cinema, en què els<br />
moments de producció, distribució i exposició tenien un valor<br />
equivalent. No es tractava només de produir una pel·lícula, o un vídeo;<br />
es tractava també de com s’exhibia este material, com se’n parlava.<br />
No era necessari que el director, o l’artista, per a entendre’ns, fóra<br />
qui presentara la pel·lícula. Era una manera de deconstruir els tòpics<br />
d’autoria i reconéixer que, bé, que els temes abordats per uns projectes<br />
esforzaba mucho por ponerme en su manera de enfocar las cosas para<br />
conseguir que la exposición se realizara exactamente como él quería. Así<br />
que es una especie de proceso de negociación bilateral.<br />
Sune Nordgren/ Así que, ¿crees que había más intercambio<br />
entre disciplinas en los 80 que hoy en día?<br />
Ute Meta Bauer/ A principios de los 80 sí, mientras que a<br />
finales de los 80 era más como una forma de referenciar el sistema de<br />
arte en sí. Desde luego, siempre ha habido gente que trabaja de forma<br />
distinta, pero en el boom del arte de los 80, éste reflejaba la “superficie”,<br />
la mercantilización del arte, el sistema del arte, y el mercado como<br />
dispositivo. Esto se expresaba en muchas obras de arte, sobre todo en<br />
Nueva York, donde un mercado vertical dominaba el final de los 80.<br />
Mark Nash/ Yo, en cambio, pensaba más en algo que no<br />
mencioné en mi presentación, que es que, en los 80, exactamente<br />
durante el período del que estáis hablando, fue cuando desarrollamos<br />
la noción de la práctica social del cine, en la que los momentos de<br />
producción, distribución y exposición tenían un valor equivalente. No<br />
se trataba solamente de producir una película, o un vídeo; se trataba<br />
también de cómo se exhibía este material, cómo se hablaba de él. No<br />
era necesario que el director, o el artista, para entendernos, fuera quien<br />
presentara la película. Era una manera de deconstruir los tópicos de<br />
autoría y reconocer que, bueno, que los temas abordados por unos<br />
proyectos determinados pueden ser enfocados de diversas maneras.<br />
Esto tenía cierta relación –quizás excesiva– con la forma de financiar<br />
-val
-cas-<br />
determinats poden ser enfocats de diverses maneres. Açò tenia una<br />
certa relació –potser excessiva– amb la forma de finançar els tallers de<br />
cinema i vídeo en els huitanta; un sistema de subvenció de les arts que<br />
es va enfonsar amb la fi del govern laborista. Este model tenia certes<br />
debilitats, en el sentit que crec que pecava d’un voluntarisme excessiu.<br />
El model venia d’una pràctica política d’esquerres i potser no era prou<br />
flexible, com diu Ute, per a acomodar la varietat de maneres de produir<br />
que tenen els artistes hui en dia. Alguns artistes treballen de manera<br />
excessivament obsessiva, concentrada –no hi ha cap possibilitat de ferlos<br />
compartir res–. Per descomptat, este tipus de pràctica tenia les seues<br />
limitacions, però va ser una forma de crear una certa obertura i fluïdesa<br />
que ja no tenim hui en dia. A pesar que tu ho veus en la forma en què<br />
la teua pràctica (dirigint-se a Ute) enllaça amb els huitanta en termes<br />
expositius, o una altra gent, com el treball que va fer Group Material<br />
als Estats Units, per exemple. Hui en dia continua havent-hi bastants<br />
productors diferents que continuen treballant d’esta manera.<br />
Sune Nordgren/ És interessant que els dos estigueu descrivint<br />
una nova dimensió dels anys huitanta, perquè, per al gran públic, mirant<br />
arrere, els huitanta van ser l’època de la gran pintura, amb tot aquell art<br />
car, quan les galeries comercials feien grans negocis. Però vosaltres esteu<br />
descrivint just el contrari, i això resulta molt interessant.<br />
Membre del públic/ Em sembla que tot això està molt influït<br />
per tòpics dels anys setanta, i, Ute, algunes de les exposicions que vas<br />
presentar em pareixien molt “anys setanta”, quan el fet de presentar<br />
los talleres de cine y vídeo en los 80; un sistema de subvención de las<br />
artes que se derrumbó con el fin del gobierno laborista. Este modelo<br />
tenía ciertas debilidades, en el sentido de que creo que pecaba de un<br />
voluntarismo excesivo. El modelo venía de una práctica política de<br />
izquierdas y quizás no fuera lo suficientemente flexible, como dice Ute,<br />
como para acomodar la variedad de maneras que tienen los artistas de<br />
producir hoy en día. Algunos artistas trabajan de maneras excesivamente<br />
obsesivas, concentradas –no hay ninguna manera de hacerles compartir<br />
nada–. Desde luego, este tipo de práctica tenía sus limitaciones, pero<br />
fue una forma de crear una cierta apertura y fluidez que ya no tenemos<br />
hoy en día. A pesar de que tú lo ves en la forma en que tu práctica<br />
(dirigiéndose a Ute) enlaza con los 80 en términos expositivos, u otra<br />
gente, como el trabajo que hizo Group Material en los Estados Unidos,<br />
por ejemplo. Hoy en día sigue habiendo bastantes productores diferentes<br />
que siguen trabajando de esta manera.<br />
Sune Nordgren/ Es interesante que ambos estéis describiendo<br />
una nueva dimensión de los años 80, porque, para el gran público,<br />
mirando hacia atrás, los 80 fueron la época de la gran pintura, con todo<br />
aquel arte caro, cuando las galerías comerciales hacían grandes negocios.<br />
Pero vosotros estáis describiendo justo lo contrario, lo cual resulta muy<br />
interesante.<br />
Miembro del público/ Me parece que todo esto está<br />
muy influenciado por tópicos de los años 70, y Ute, algunas de las<br />
exposiciones que presentaste me parecían muy “años 70”, cuando el<br />
presentar la información pasó a ser la práctica artística de moda. Me<br />
-val-<br />
85
86<br />
-cas-<br />
la informació va passar a ser la pràctica artística de moda. M’alegre<br />
que això s’haja contagiat als anys huitanta i que la naturalesa contínua<br />
d’este enfocament estiga guanyant cada vegada més visibilitat en la<br />
pràctica dels dos. Però, d’alguna manera, em preocupa, i em faig la<br />
pregunta ¿si prenem l’estat de la cultura cinematogràfica d’una banda,<br />
i les sofisticades presentacions d’informació d’una altra, no correm el<br />
perill que altres valors que han sigut potser sobreprotegits, aïllats, o el<br />
que siga, en la pràctica de les belles arts, queden denigrats per estos<br />
formes d’aproximació? Sé que els dos heu parlat sobre alguns artistes<br />
específics que tenen una insistència molt individualista, molt egocèntrica,<br />
que fan les coses a la seua manera. Supose que el que estic preguntant<br />
és com negociaríeu entre un sistema de valors, dins d’una jerarquia<br />
de valors, entre eixe acostament tradicional –que, per descomptat, ve<br />
d’una visió humanista de l’individu– i les presentacions col·laboratives<br />
d’informació. ¿Com ho faríeu dins d’una programació de vídeo de vinti-quatre<br />
hores de duració, on un no sap qui és l’autor de cada vídeo, per<br />
exemple? ¿Enteneu el que dic?<br />
Mark Nash/ Sí que se sabia.<br />
Membre del públic/ ¿Se sabia?¿Encara que mesclàreu l’orde?<br />
Mark Nash/ Sí, perquè teníem una altra projecció des de<br />
l’ordinador a una altra pantalla. En esta segona pantalla sempre teníem<br />
el títol correcte de la peça, però el que no volíem era fer públic l’orde<br />
de projecció perquè la gent no diguera: “Bé, a les 2:45 hi ha un vídeo<br />
alegro de que esto se haya contagiado a los años 80 y que la naturaleza<br />
continua de este enfoque esté ganando cada vez más visibilidad en<br />
la práctica de ambos. Pero, de alguna manera, me preocupa, y me<br />
hago la pregunta, si tomamos el estado de la cultura cinematográfica<br />
por un lado, y las sofisticadas presentaciones de información por el<br />
otro, ¿no corremos el peligro de que ciertos otros valores que han sido<br />
quizás sobre-protegidos, aislados, o lo que sea, en la práctica de Bellas<br />
Artes, queden denigrados por estos modos de acercamiento? Sé que<br />
ambos habéis hablado sobre algunos artistas específicos que tienen<br />
una insistencia muy individualista, muy egocéntrica, por hacer las<br />
cosas a su manera. Supongo que lo que estoy preguntando es ¿cómo<br />
negociaríais entre un sistema de valores, dentro de una jerarquía de<br />
valores, entre ese acercamiento tradicional –que, por supuesto, viene de<br />
una visión humanista del individuo– y las presentaciones colaborativas<br />
de información? ¿Cómo lo haríais dentro de una programación de vídeo<br />
de 24 horas de duración, donde uno no sabe quién es el autor de cada<br />
vídeo, por ejemplo? ¿Entendéis lo que os digo?<br />
Mark Nash/ Sí se sabía.<br />
Miembro del público/ ¿Se sabía? ¿Aunque mezclarais<br />
el orden?<br />
Mark Nash/ Sí, porque teníamos otra proyección desde el<br />
ordenador a otra pantalla. En esta segunda pantalla siempre teníamos el<br />
título correcto de la pieza, pero lo que no queríamos era hacer público<br />
el orden de proyección para que la gente dijera “Bueno, a las 2:45 hay<br />
-val
-cas-<br />
un vídeo que quiero ver, voy a aguantar hasta entonces”. Era más “Esto<br />
es increíble. ¿Qué es?” Esto hace que todo sea un poco más dinámico.<br />
Hacer pública la lista, el programa de mano, es una manera más<br />
museológica de hacer las cosas, que resulta útil cuando quieres ver cosas,<br />
pero nosotros queríamos dinamizar las cosas un poco.<br />
Entiendo la pregunta, y creo que en algunos aspectos tienes razón. Yo<br />
mismo, desde luego, vengo de esa generación de los años 70, y ésta es<br />
una manera particular de hacer las cosas que he intentado mantener<br />
de una manera u otra. No es necesariamente cómo piensa la gente hoy<br />
en día, y no estoy seguro de cómo se pueden crear las condiciones para<br />
renovar esta situación, excepto quizás en el caso de instituciones como<br />
ésta (La Universidad). Incluso viniendo aquí hoy y hablando con los<br />
estudiantes he tenido la impresión de hasta qué punto las escuelas de<br />
arte son tan distintas en un país relativamente pequeño como es Gran<br />
Bretaña, y que algunas de ellas están claramente orientadas hacia la<br />
creación de diferentes experiencias colaborativas –aunque los teóricos no<br />
lo llamen así– mientras que otras están orientadas hacia algo mucho más<br />
individualista. Pero el mercado del arte está totalmente opuesto a esto. Es<br />
decir, puedo contaros una banal anécdota sobre los Premios Turner. Creo<br />
que Isaac Julien se dio cuenta de que, como nominado, no disponía de<br />
suficientes invitaciones ni siquiera para los miembros clave de su equipo<br />
de trabajo, y él quería que su contribución se reconociera. Tenía una<br />
lista de créditos pero sólo había invitaciones para los primeros cinco de<br />
la lista –¡el resto no podían ir a la inauguración!–. La Tate es una gran<br />
institución burocrática, y los Premios Turner no están allí para reconocer<br />
el trabajo del artista. En el mejor de los casos, están allí para crear<br />
discurso público acerca del arte, que es una cosa totalmente distinta.<br />
que vull veure, aguantaré fins llavors”. Era més: “Açò és increïble. ¿Què<br />
és?” Això fa que tot siga un poc més dinàmic. Fer pública la llista, el<br />
programa de mà, és una manera més museològica de fer les coses, que<br />
resulta útil quan vols veure coses, però nosaltres volíem dinamitzar les<br />
coses un poc.<br />
Entenc la pregunta, i crec que en alguns aspectes tens raó. Jo mateix, per<br />
descomptat, vinc d’eixa generació dels anys setanta, i esta és una manera<br />
particular de fer les coses que he intentat mantindre d’una manera o<br />
d’una altra. No és necessàriament com pensa la gent hui en dia, i no estic<br />
segur de com es poden crear les condicions per a renovar esta situació,<br />
excepte potser en el cas d’institucions com esta (la Universitat). Fins i tot<br />
venint ací hui i parlant amb els estudiants he tingut la impressió de fins<br />
a quin punt les escoles d’art són distintes en un país relativament xicotet<br />
com és la Gran Bretanya, i que algunes estan clarament orientades a la<br />
creació de diferents experiències col·laboratives –encara que els teòrics no<br />
les denominen així–, mentre que d’altres estan orientades a una activitat<br />
molt més individualista. Però el mercat de l’art s’oposa totalment a això.<br />
És a dir, puc contar-vos una anècdota banal sobre els premis Turner. Crec<br />
que Isaac Julien es va adonar que, com a nominat, no disposava de prou<br />
invitacions ni tan sols per als membres clau del seu equip de treball, i ell<br />
volia que la seua contribució es reconeguera. Tenia una llista de crèdits<br />
però només hi havia invitacions per als cinc primers de la llista –¡la<br />
resta no podien anar a la inauguració!. La Tate és una gran institució<br />
burocràtica, i els premis Turner no són per a reconéixer el treball de<br />
l’artista. En el millor dels casos, són per a crear discurs públic sobre l’art,<br />
que és una cosa totalment distinta.<br />
-val-<br />
87
88<br />
-cas-<br />
Sune Nordgren/ No sé si això ve dels anys setanta, o dels anys<br />
huitanta o de quan siga… Crec que es tracta més prompte d’una situació<br />
en què estes coses sempre continuen, però que durant segons quina<br />
dècada, tenen més prominència d’altres coses. Però estes maneres de fer<br />
seguixen allí, com una espècie de corrent subterrani, que espera que algú<br />
l’arreplegue, d’ací a vint o trenta anys.<br />
Ute Meta Bauer/ El públic mai coneix els detalls de per què<br />
el sistema de l’art, o el mercat, tria un/a artista i la seua obra, o no; hi<br />
ha molts factors implicats. Com a comissària, em sent fins i tot atreta<br />
per posicions que no són necessàriament sant de la meua devoció, però<br />
de les quals vull saber més. En els inicis de la meua carrera com a<br />
comissària, produïa moltes exposicions individuals, centrant-me en la<br />
pràctica artística d’un sol artista. Les exposicions temàtiques funcionen<br />
d’una manera distinta, ja que tenen les seues pròpies problemàtiques<br />
implícites, i estan molt més enfocades a revelar les qualitats, o les noqualitats,<br />
d’una comissària.<br />
Membre del públic/ En línies generals, crec que este és un<br />
assumpte clau, i estic intentant veure totes les seues facetes.<br />
Mark Nash/ Si em permeteu interrompre un moment,<br />
m’agradaria dir que crec estar d’acord amb Ute. Hi ha pràctiques com<br />
estes, però la gent realment no sol investigar i trobar artistes<br />
que treballen d’esta manera perquè això no s’ajusta als seus models<br />
Sune Nordgren/ No sé si esto viene de lo años 70, o de los años<br />
80 o de cuando sea… Creo que se trata más bien de una situación en la<br />
que estas cosas siempre siguen desarrollándose, pero que durante según<br />
qué década, otras cosas cobran mayor prominencia. Pero estos modos de<br />
hacer siguen allí, como una especie de corriente subterránea, a la espera<br />
de alguien la recoja, en veinte o treinta años.<br />
Ute Meta Bauer/ El público nunca conoce los detalles de por<br />
qué el sistema del arte, o el mercado escoge un/a artista y su obra,<br />
o no; hay muchos factores implicados en esto. Como comisaria, me<br />
siento incluso atraída por posiciones que no son necesariamente santo<br />
de mi devoción, pero de las que quiero saber más. En los inicios de mi<br />
carrera como comisaria, producía muchas exposiciones individuales,<br />
centrándome en la práctica artística de un solo artista. Las exposiciones<br />
temáticas funcionan de una manera distinta, ya que tienen sus propias<br />
implícitas problemáticas, y van mucho más enfocadas a desvelar las<br />
cualidades, o las no-cualidades, de una comisaria.<br />
Miembro del público/ En líneas generales, creo que éste es<br />
un asunto clave, lo que estoy intentando es ver todas sus facetas.<br />
Mark Nash/ Si me permitís interrumpir un momento, me gustaría<br />
decir que creo estar de acuerdo con Ute. Hay prácticas como éstas, pero<br />
la gente realmente no suele investigar y dar con artistas que trabajen<br />
de esta manera porque esto no se ajusta a sus modelos establecidos.<br />
-val-
-cas-<br />
De alguna manera, el desarrollar un marco de actuación que pudiera<br />
valorar este enfoque es importante, y uno puede ver cómo esto ha<br />
operado históricamente.<br />
establits. D’alguna manera, el fet de desplegar un marc d’actuació que<br />
poguera valorar este enfocament és important, i un pot veure com això<br />
ha operat històricament.<br />
Miembro del público/ Otro aspecto de esta práctica<br />
transparente parece ser vuestro propio papel como comisarios en todo<br />
el entramado creativo, en el que, tal y como lo veo, las fronteras entre<br />
ser un artista y un comisario pueden llegar a ser muy difusas. ¿Os veis a<br />
vosotros mismos como alguien con un papel creativo a la hora de montar<br />
una exposición? ¿Os estáis convirtiendo, vosotros mismos, en artistas?<br />
Ute Meta Bauer/ Yo tengo formación de artista. Pero ¿qué<br />
quiere decir realmente ser artista? A través de una exposición intento<br />
articular algo, crear una narrativa espacial. Para mi no existe ninguna<br />
diferencia entre producir una exposición, o escribir poesía o ensayo. Así<br />
que creo que es mucho más importante definir y comunicar, a través de<br />
la práctica comisarial, qué es la práctica artística en la actualidad.<br />
Desde luego, como comisaria, una también puede tener una dimensión<br />
administrativa –archivas y administras arte–, que suele ser la función del<br />
museo. Depende de en qué campo prefieras trabajar. Cuando trabajaba<br />
en exposiciones individuales de artistas, mi papel principal era el de<br />
productora. Así que, volviendo a tu pregunta sobre los comisarios que<br />
se transforman en artistas, ¿qué importancia tiene esta pregunta hoy en<br />
día? Cuando voy a ver una exposición, quiero que se me desafíe, que se<br />
me irrite, que se me seduzca, que se me fuerce a repensar las cosas, etc.<br />
Si el/la artista ha conseguido esto a través de su obra, perfecto, si lo ha<br />
conseguido el comisario, esto también es perfecto.<br />
Membre del públic/ Un altre aspecte d’esta pràctica<br />
transparent sembla ser el vostre paper com a comissaris en tot l’entramat<br />
creatiu, en què, tal com ho veig, les fronteres entre ser un artista i un<br />
comissari poden arribar a ser molt difuses. ¿Us veieu, vosaltres mateixos,<br />
com algú amb un paper creatiu a l’hora de muntar una exposició? ¿Us<br />
convertiu, vosaltres mateixos, en artistes?<br />
Ute Meta Bauer/ Jo tinc formació d’artista. Però, ¿què vol dir<br />
realment ser artista? A través d’una exposició intente articular alguna<br />
cosa, crear una narrativa espacial. Per a mi no hi ha cap diferència entre<br />
produir una exposició o escriure poesia o un assaig. Crec que és molt<br />
més important definir i comunicar, a través de la pràctica comissarial,<br />
què és la pràctica artística en l’actualitat.<br />
Per descomptat, com a comissària, una també pot tindre una dimensió<br />
administrativa –arxives i administres art–, que sol ser la funció del<br />
museu. Depén del camp en què preferisques treballar. Quan treballava<br />
en exposicions individuals d’artistes, el meu paper principal era el de<br />
productora. Tornant a la teua pregunta sobre els comissaris que es<br />
transformen en artistes, ¿quina importància té esta pregunta hui en<br />
dia? Quan vaig a una exposició, vull que em desafien, que m’irriten,<br />
-val-<br />
89
90<br />
-cas-<br />
que em seduïsquen, que em forcen a repensar les coses, etc. Si l’artista<br />
ho aconseguix a través de l’obra, perfecte, si ho aconseguix el comissari,<br />
també és perfecte.<br />
Sune Nordgren/ La pràctica artística, tal com l’entenem<br />
tradicionalment, és una forma de producció un poc egocèntrica. Si<br />
un treballa de manera col·laborativa, com a director de cinema, per<br />
exemple, el seu nom continua estant dalt de tot en el cartell. ¿Com es<br />
pot, aleshores, comunicar esta col·laboració al públic general?<br />
Ute Meta Bauer/ En el cinema, hi ha gent que es queda fins al<br />
final per a llegir els crèdits, i altres s’alcen dels seients en veure el nom<br />
del director. Depén de la gent que percep l’obra, del que els interessa.<br />
Hi ha gent que sap qui és el productor d’un disc, però no sap el nom del<br />
cantant, i viceversa. Un veu el que vol veure, i els mitjans es limiten a<br />
les estreles. Els premis Turner són, d’alguna manera, com els Grammy<br />
de les belles arts. No hem d’enganyar-nos amb açò: així és com funciona<br />
el món dels mitjans de comunicació de masses. Però tampoc hauríem<br />
d’amagar el fet que tots volem reconeixement.<br />
Pregunta del públic/ Sembla que vosté s’està disculpant<br />
per això…<br />
Ute Meta Bauer/ No, a vegades és bo tindre ego.<br />
Sune Nordgren/ La práctica artística, tal y como la entendemos<br />
tradicionalmente, es una forma de producción algo egocéntrica. Si uno<br />
trabaja de manera colaborativa, como director de cine, por ejemplo,<br />
su nombre sigue estando arriba de todo en el cartel. ¿Cómo se puede,<br />
entonces, comunicar esta colaboración al público general?<br />
Ute Meta Bauer/ En el cine, hay gente que se queda hasta el<br />
final para leer los créditos, y otros se levantan de los asientos en cuanto<br />
hayan visto el nombre del director. Depende de la gente que percibe<br />
la obra, lo que les interesa. Hay gente que sabe quién es el productor<br />
de un disco, pero no sabe el nombre del cantante, y viceversa. Uno ve<br />
lo que quiere ver, y los medios se limitan a las estrellas. Los Premios<br />
Turner son, de alguna manera, como los Grammy de las Bellas Artes. No<br />
debemos engañarnos con esto: así es cómo funciona el mundo mediado.<br />
Pero tampoco deberíamos esconder el hecho de que todos queremos<br />
reconocimiento.<br />
Pregunta del público/ Parece que Ud. se está disculpando<br />
por esto…<br />
Ute Meta Bauer/ No, a veces es bueno tener ego.<br />
Pregunta/ Me gustaría dirigir esta pregunta a Ute. ¿Al principio<br />
Ud. habló de la colaboración, y hacia el final de su charla, mencionó<br />
brevemente la documenta. Me pregunto si podría Ud. extenderse un poco<br />
sobre esta exposición.<br />
-val
-cas-<br />
(13)<br />
Dirigiéndose a Ute<br />
(14)<br />
Dirigiéndose a Mark<br />
Pregunta/ M’agradaria dirigir esta pregunta a Ute. Al principi<br />
vosté ha parlat de la col·laboració, i cap al final de la seua xarrada, ha<br />
mencionat breument la Documenta. Em pregunte si podria estendre’s un<br />
poc sobre esta exposició.<br />
Sune Nordgren/ Potser esta és una pregunta inevitable per als<br />
dos, ja que els dos esteu en l’equip de set comissaris per a la Documenta<br />
de l’any que ve. ¿Podria permetre’m arreplegar el testimoni d’esta<br />
pregunta, ser un poc roín i preguntar-vos si, quan vau rebre la invitació<br />
d’Okwui Enwezor, vau pensar que hauríeu d’exercir algun tipus de<br />
paper? (13). Tu series la comissària feminista, i tu (14) t’ocuparies de la<br />
part cinematogràfica… ¿Com es treballa en equip amb set comissaris en<br />
una exposició?<br />
Ute Meta Bauer/ Crec que en el cas de Mark no era només el<br />
cinema, sinó, més específicament, el cinema polític, i “Third Cinema”.<br />
Un avalua una persona abans de treballar amb ella, i, habitualment,<br />
saps en què incidix algú en les seues pràctiques productives. El procés<br />
de treballar amb set persones no és fàcil, ja que suposa superar set<br />
jerarquies. Okwui Enwezor és el director d’art de la Documenta 11 i<br />
nosaltres, en qualitat de cocomissaris, som companys de reflexió, una<br />
espècie d’estructura de suport per a ell. En altres projectes, jo sóc qui<br />
decidix la direcció, i, he de dir-ho, agraïsc molt la col·laboració en la<br />
Documenta, com a debat en un procés compartit, en desenvolupament.<br />
Este grup heterogeni de persones és un desafiament per a mi, i el fet<br />
d’haver de negociar amb sis persones, debatre sobre l’art i les seues<br />
Sune Nordgren/ Quizás ésta sea una pregunta inevitable para<br />
los dos, ya que ambos estáis en el equipo de siete comisarios para la<br />
documenta del año que viene. ¿Podría permitirme recoger el testigo<br />
de esta pregunta, ser un poco travieso, y preguntaros si, al recibir la<br />
invitación de Okwui Enwezor, pensasteis que tendríais que desempeñar<br />
algún tipo de papel? (13) Tú serías la comisaria feminista, y tú (14) te<br />
ocuparías de la parte cinematográfica… ¿Cómo se trabaja en equipo con<br />
siete comisarios en una exposición?<br />
Ute Meta Bauer/ Creo que en el caso de Mark no era sólo el<br />
cine, sino, más específicamente, el cine político, y “Third Cinema”.<br />
Uno evalúa una persona antes de trabajar con el/la, y, habitualmente,<br />
sabes en qué incide alguien en sus prácticas productivas. El proceso<br />
de trabajar con siete personas, no es fácil, ya que supone superar siete<br />
jerarquías. Okwui Enwezor es el director de arte de la Documenta 11 y<br />
nosotros, en calidad de co-comisarios, somos compañeros de reflexión,<br />
una especie de estructura de apoyo para él. En otros proyectos, yo<br />
soy quien decide la dirección, y, tengo que decirlo, agradezco mucho<br />
la colaboración en la documenta, a nivel del debate en un proceso<br />
compartido, en desarrollo. Este grupo heterogéneo de personas es un<br />
desafío para mí, y el tener que negociar con seis personas, el debatir<br />
acerca del arte y de sus implicaciones, el ir a ver proyectos juntos<br />
durante años, todo esto tiene un impacto. Somos muy privilegiados,<br />
en este sentido, de tener acceso a toda esta información, y de<br />
poder compartirla.<br />
-val-<br />
(13)<br />
Dirigint-se a Ute<br />
(14)<br />
Dirigint-se a Mark<br />
91
92<br />
-cas-<br />
implicacions, anar a veure projectes junts durant anys, tot això té un<br />
impacte. Som molt privilegiats, en este sentit, de tindre accés a tota esta<br />
informació, i de poder compartir-la.<br />
Sune Nordgren/ ¿I Okwui és, crec entendre, el primer director<br />
artístic de la Documenta de fora d’Europa?<br />
Ute Meta Bauer/ Sí, i això ha creat tota classe d’expectatives.<br />
Des del principi estava clar que, si presentàvem art internacional –en<br />
altres paraules, pràctiques artístiques de distintes parts del món–, també<br />
havíem de tindre presents les especificitats socials i polítiques de cada<br />
localitat. No podem limitar-nos a “importar” artistes d’Àsia, Àfrica, etc.,<br />
sense abordar les seues condicions de vida, de producció, de distribució,<br />
etc. I, en el procés de dirigir-se a estos temes, una ha de qüestionar el<br />
que va passar en termes de “modernitat” en eixos llocs. La “modernitat”<br />
està molt més inscrita en els entorns colonials i postcolonials, i,<br />
per tant, això requerix una revisió molt a fons de tota una sèrie de<br />
narratives historicoculturals. Documenta 11 és una espècie de procés<br />
d’aprenentatge i desplegament compartit que implica una gran quantitat<br />
de pensadors, artistes, i activistes de moltes disciplines.<br />
Sune Nordgren/ Per descomptat, la Documenta ha de trobar<br />
nous camins en un món nou després de la caòtica Documenta IX de<br />
Jan Hoet el 1992, per exemple. A continuació, Catherine David va<br />
fer una documenta que va durar cent dies, en compte de limitar-se a<br />
una inauguració per als crítics i el públic, cosa que va resultar molt<br />
Sune Nordgren/ Y Okwui es, creo entender, ¿el primer director<br />
artístico de la documenta de fuera de Europa?<br />
Ute Meta Bauer/ Sí, y eso ha creado toda clase de expectativas.<br />
Desde el principio estaba claro que, si presentábamos arte internacional<br />
–en otras palabras, prácticas artísticas de distintas partes del mundo–<br />
también teníamos que tener presentes las especificidades sociales y<br />
políticas de cada localidad. No podemos limitarnos a “importar” artistas<br />
de Asia, África, etc., sin abordar sus condiciones de vida, de producción,<br />
de distribución, etc. Y, en el proceso de dirigirse a estos temas, una<br />
tiene que cuestionar lo que pasó en términos de “Modernidad” en esos<br />
lugares. La “Modernidad” está mucho más inscrita en los entornos<br />
coloniales y postcoloniales, así que esto requiere una revisión muy a<br />
fondo de toda una serie de narrativas histórico-culturales. Documenta<br />
11 es una especie de proceso de aprendizaje y desarrollo compartido<br />
que implica una gran cantidad de pensadores, artistas, y activistas de<br />
muchas disciplinas.<br />
Sune Nordgren/ Por supuesto, la documenta debe encontrar<br />
nuevos caminos en un mundo nuevo tras la caótica Documenta IX de Jan<br />
Hoet en 1992, por ejemplo. Luego Catherine David hizo una documenta<br />
que duró cien días, en lugar de limitarse a una inauguración para los<br />
críticos y el público, lo cual resultó ser muy interesante (documenta X,<br />
1997). ¿Podríais describir un poco más el sistema de plataformas que<br />
habéis desarrollado, ya que creo que también forma parte de vuestro<br />
intento de dar con una nueva dirección para la documenta?<br />
-val
-cas-<br />
interessant (Documenta X, 1997). Podríeu descriure un poc més el<br />
sistema de plataformes que heu desplegat, ja que crec que també forma<br />
part del vostre intent de trobar una nova direcció per a la Documenta.<br />
Mark Nash/ Creo que, en cierto sentido, esto se puede deducir<br />
de lo que hablábamos antes. Quiero decir que Okwui es, desde luego,<br />
más joven que yo, pero está muy interesado en trabajar a través de<br />
estos procesos colectivos, colaborativos, y también está interesado<br />
en un amplio abanico de prácticas políticas y artísticas. Así que él<br />
quería introducir los debates teóricos en el seno de la exposición, y<br />
dentro de los discursos que la rodean, pero de una manera diferente<br />
a cómo lo hizo Catherine David. Su idea consistía en respetar la<br />
especificidad de aquellos artistas cuyas prácticas teórico-filosóficas tienen<br />
que desarrollarse por sus propios medios, a través de conferencias,<br />
discusiones, textos, hablar, y pensar. Éstos no pueden transplantarse<br />
en una exposición, tienen que desarrollarse de acuerdo a su propia<br />
lógica. Así que hemos desarrollado una serie de temas específicos para<br />
las plataformas de debate, algunos de los cuales ya hemos mencionado,<br />
como el Criollismo/La Criollización, o, tal y como mencionó Ute, temas<br />
como la verdad y la reconciliación, o temas como el urbanismo y la<br />
planificación urbana, todos ellos temas importantes que dan forma<br />
a buena parte de la práctica artística actual, pero que no se reflejan,<br />
necesariamente, en ella. Esto evita la necesidad de una exposición<br />
que sea percibida como didáctica en un sentido negativo, porque no<br />
estás intentando que la gente aborde ciertas cuestiones de una manera<br />
que quizás no sea la que les apetece. El resultado de esto será, en mi<br />
opinión, una experiencia expositiva muy interesante, en la que habrá<br />
un conjunto principal de proyectos artísticos en el propio Kassel, pero<br />
a cuyo alrededor también estarán estos discursos que permitirán a la<br />
gente elegir sus ideas y cuestiones y explorarlos de diferentes maneras.<br />
Supongo que se trata de una manera particular de articular teoría y<br />
Mark Nash/ Crec que, en cert sentit, això es pot deduir del<br />
que parlàvem abans. Vull dir que Okwui és, per descomptat, més jove<br />
que jo, però està molt interessat a treballar a través d’estos processos<br />
col·lectius, col·laboratius, i també està interessat en una àmplia sèrie<br />
de pràctiques polítiques i artístiques. Així, ell volia introduir els debats<br />
teòrics al si de l’exposició, i dins dels discursos que l’envolten, però<br />
d’una manera diferent de com ho va fer Catherine David. La seua idea<br />
consistia a respectar l’especificitat d’aquells artistes que han de dur a<br />
terme les seues pràctiques teoricofilosòfiques pels seus propis mitjans, a<br />
través de conferències, discussions, textos, la paraula i el pensament; no<br />
poden trasplantar-se a una exposició, han de desplegar-se d’acord amb<br />
la seua pròpia lògica. Així, hem desplegat una sèrie de temes específics<br />
per a les plataformes de debat, alguns dels quals ja hem mencionat, com<br />
el criollisme/la criollització, o, tal com ha mencionat Ute, temes com<br />
la veritat i la reconciliació, o temes com l’urbanisme i la planificació<br />
urbana, tots temes importants que donen forma a bona part de la<br />
pràctica artística actual, però que no s’hi reflectixen necessàriament.<br />
Això evita la necessitat d’una exposició que siga percebuda com a<br />
didàctica en un sentit negatiu, perquè no estàs intentant que la gent<br />
aborde certes qüestions d’una manera que potser no és la que li abellix.<br />
El resultat d’això serà, al meu parer, una experiència expositiva molt<br />
interessant, en què hi haurà un conjunt principal de projectes artístics<br />
-val-<br />
93
94<br />
-cas-<br />
a Kassel mateix, però al voltant del qual també hi haurà estos discursos<br />
que permetran a la gent triar les seues idees i qüestions i explorar-los<br />
de diferents maneres. Supose que es tracta d’una manera particular<br />
d’articular teoria i pràctica, i estem dedicant tant d’esforç a això com a<br />
la selecció d’artistes. I, d’alguna manera, crec que ell (Okwui Enwezor)<br />
ens va triar a tots perquè havíem estat involucrats en este tipus de<br />
pràctiques.<br />
práctica, y estamos echando tanto esfuerzo en esto como en la selección de<br />
artistas. Y, de alguna manera, creo que él (Okwui Enwezor) nos eligió a<br />
todos porque habíamos estado involucrados en este tipo de prácticas.<br />
Pregunta del público/ Me gustaría preguntaros acerca de la<br />
naturaleza tan específicamente colaborativa de estas plataformas, porque<br />
creo que es verdaderamente importante no confundir estas nociones de<br />
trabajo de producción en equipo y prácticas colaborativas, que considero<br />
procesos muy diferentes. Ninguna obra de arte llega al mundo sin los<br />
esfuerzos de un equipo –sea una escultura cargada por cinco personas en<br />
una furgoneta camino a la galería, o lo que sea–. El trabajo en equipo es<br />
endémico en la producción cultural. Sin él, no se llegaría a ninguna parte.<br />
Una de las cosas que me han alegrado últimamente ha sido la mayor<br />
concienciación de la generación de artistas más jóvenes que están volviendo<br />
a encontrar su camino en este tipo de procesos, y están produciendo cosas<br />
muy interesantes. Pero también parece ser muy importante el comprender<br />
cuál es la naturaleza de esta colaboración, y qué papeles juegan las personas<br />
dentro de ella. Así que, cuando habláis de las plataformas de la documenta,<br />
verdaderamente me gustaría conocer más detalles de cómo funcionan. Mark,<br />
cuando hablas de elegir cuestiones, y cómo la gente se involucra en ellas,<br />
estas cuestiones, ¿llegan a las plataformas para pasar a formar parte de<br />
ellas, o son presentadas ante la gente para que ellos las aborden?<br />
Sune Nordgren/ Es también muy importante decir que las<br />
plataformas se han desarrollado en países diferentes, lo cual es una<br />
extensión muy interesante.<br />
Pregunta del públic/ M’agradaria preguntar-vos sobre la<br />
naturalesa tan específicament col·laborativa d’estes plataformes, perquè<br />
crec que és verdaderament important no confondre estes nocions de<br />
treball de producció en equip i pràctiques col·laboratives, que considere<br />
processos molt diferents. Cap obra d’art arriba al món sense els<br />
esforços d’un equip –siga una escultura carregada per cinc persones<br />
en una furgoneta per a dur-la a la galeria, o el que siga–. El treball<br />
en equip és endèmic en la producció cultural. Sense ell, no s’arribaria<br />
enlloc. Una de les coses que m’han alegrat últimament ha sigut la major<br />
conscienciació de la generació d’artistes més jóvens, que estan tornant a<br />
trobar el seu camí en este tipus de processos i estan produint coses molt<br />
interessants. Però també sembla molt important comprendre quina és<br />
la naturalesa d’esta col·laboració, i quins papers hi tenen les persones.<br />
De manera que, quan parleu de les plataformes de la Documenta,<br />
verdaderament m’agradaria conéixer més detalls de com funcionen.<br />
Mark, quan parles de triar qüestions i de com la gent s’hi involucra,<br />
estes qüestions, ¿arriben a les plataformes i passen a formar-ne part, o<br />
són presentades davant de la gent perquè les aborden?<br />
-val
-cas-<br />
Sune Nordgren/ És també molt important dir que les<br />
plataformes s’han desplegat en països diferents, i això és una extensió<br />
molt interessant.<br />
Mark Nash/ Hauríem de parlar específicament de cada<br />
plataforma, per tant respondré amb un parell d’exemples, i Ute també<br />
podrà fer el mateix. Per exemple, vaig estar involucrat en una, la<br />
que organitzàrem a Nova Delhi, programant un centre de recursos de<br />
materials, cinema i vídeo sobre qüestions com la veritat i la reconciliació<br />
en tot el món. Va ser un entorn de conferència molt dinàmic, en què<br />
l’equip de la Documenta va proporcionar una selecció de ponents per<br />
a plantejar una sèrie de qüestions, però de manera que s’establira<br />
una relació amb la comunitat índia de Nova Delhi. Va ser un projecte<br />
especialment reeixit, perquè es va desplegar d’una manera que no<br />
podíem haver-hi previst, però que mantenia un format més formal, més<br />
acadèmic.<br />
La plataforma en què estem treballant sobre criollisme i criollització té<br />
una forma d’acostament més oberta, més semblant a un taller. Hi ha<br />
tota una varietat subtil de formes de treballar amb la gent, des de la més<br />
formal fins a la més informal.<br />
Ute Meta Bauer/ Jo afegiria que a Nova Delhi prop de la mitat<br />
del públic estava relacionada amb el món de l’art, mentre que a Viena,<br />
a pesar que la Platform1 tenia lloc en una acadèmia de belles arts, la<br />
proporció de gent del denominat món artístic era menor. Sobretot als<br />
països europeus, la gent considera la democràcia com un “fet donat”<br />
Mark Nash/ Tendríamos que hablar específicamente de cada<br />
plataforma, así que responderé con un par de ejemplos, y Ute también<br />
podrá hacer lo propio. Por ejemplo, estuve involucrado en una de<br />
ellas, la que organizamos en Nueva Delhi, programando un centro de<br />
recursos de materiales, cine y vídeo, sobre cuestiones como la verdad y<br />
la reconciliación en todo el mundo. Fue un entorno de conferencia muy<br />
dinámico, en el que el equipo de documenta proporcionó una selección<br />
de ponentes para plantear una serie de cuestiones, pero de forma que se<br />
estableciera una relación con la comunidad india de Nueva Delhi. Fue un<br />
proyecto especialmente exitoso, porque se desenvolvió de una manera que<br />
no podíamos haber previsto, pero que mantenía un formato más formal,<br />
más académico.<br />
La plataforma en la que estamos trabajando sobre Criollismo y<br />
Criollización tiene un modo de acercamiento más abierto, más similar a<br />
un taller. Hay toda una variedad sutil de formas de trabajar con la gente,<br />
desde la más formal a la más informal.<br />
Ute Meta Bauer/ Yo añadiría que en Nueva Delhi, cerca de la<br />
mitad del público estaba relacionado con el mundo del arte, mientras que<br />
en Viena, a pesar de que la Platform1 tuviera lugar en una academia de<br />
Bellas Artes, la proporción de gente del llamado mundillo artístico era<br />
menor. Sobre todo en los países europeos, la gente considera la democracia<br />
como un “hecho dado” –es un tema específico para un público interesado<br />
en política–. ¿Por qué, entonces, discutir cuestiones de democracia en un<br />
contexto artístico? Mientras que en el contexto de Nueva Delhi, donde la<br />
historia política de la separación de India y Pakistán está inscrita en los<br />
-val-<br />
95
96<br />
-cas-<br />
–és un tema específic per a un públic interessat en política–. ¿Per a<br />
què, aleshores, discutir qüestions de democràcia en un context artístic?<br />
Mentre que en el context de Nova Delhi, on la història política de<br />
la separació de l’Índia i del Pakistan està inscrita en els records i el<br />
pensament quotidià de la gent, per als artistes era una cosa normal<br />
assistir a una conferència amb un orde del dia clarament polític.<br />
Per tant, a Viena, com ja he explicat, les conferències s’acompanyaven<br />
d’un saló, un lloc on poguérem treballar amb els alumnes en un entorn<br />
distint. La tasca d’enfrontar els alumnes amb més de vint postures des<br />
del camp de la politologia, la pràctica i l’activisme és una cosa molt<br />
exigent. Jo mateixa no he arribat a llegir ni la mitat dels escrits d’estos<br />
ponents, a pesar de saber bé qui són, i sóc molt conscient de la seua<br />
rellevància. La tasca consistia a fer que les seues formes de pensar, els<br />
seus arguments i les seues pràctiques foren accessibles i comunicables.<br />
Teníem dos tipus diferents de tallers, l’un s’ocupava del cinema<br />
documental, moderat pel cineasta i escriptor Hito Steyerl, per a establir<br />
un arxiu sobre este tema; l’altre grup treballava amb un politòleg,<br />
Oliver Marchant, que té un interés personal en la cultura visual i l’art.<br />
La teoria d’Immanuel Wallerstein sobre “el sistema mundial modern”<br />
va ser fonamental, per exemple, per al treball de l’artista suec Öyvind<br />
Fahlström, o, per posar un altre exemple, Stuart Hall, amb una noció<br />
dels estudis culturals i uns escrits sobre racisme i identitat cultural<br />
molt importants per a molts artistes. Intentem tornar a introduir la<br />
democràcia com un projecte en procés de desenvolupament a través<br />
d’una multiplicitat de veus.<br />
recuerdos y el pensamiento cotidiano de la gente, para los artistas<br />
era algo normal asistir a una conferencia con un orden del día<br />
claramente político.<br />
Por tanto, en Viena, como ya expliqué, las conferencias se acompañaban<br />
con un salón, un lugar donde pudiéramos trabajar con los alumnos en<br />
un entorno distinto. La tarea de enfrentar a los alumnos con más de<br />
veinte posicionamientos desde el campo de la politología, la práctica, y<br />
el activismo es algo muy exigente. Yo misma no he llegado a leer ni la<br />
mitad de los escritos de estos ponentes, a pesar de saber bien quiénes<br />
son, y soy muy consciente de su relevancia. La tarea consistía en cómo<br />
hacer que sus formas de pensar, sus argumentos y sus prácticas, fuesen<br />
accesibles y comunicables. Teníamos dos tipos distintos de talleres, uno<br />
que se ocupaba del cine documental, moderado por el cineasta y escritor<br />
Hito Steyerl, para establecer un archivo sobre este tema; el otro grupo<br />
trabajaba con un politólogo, Oliver Marchant, que tiene un interés<br />
personal en la cultura visual y el arte. La teoría de Immanuel Wallerstein<br />
sobre “El Sitema mundial moderno” fue fundamental, por ejemplo, para<br />
el trabajo del artista sueco Öyvind Fahlström, o, por poner otro ejemplo,<br />
Stuart Hall, cuya noción de estudios culturales y cuyos escritos sobre<br />
racismo e identidad cultural son tan importantes para muchos artistas.<br />
Intentamos volver a introducir la democracia como un proyecto en<br />
proceso de desarrollo a través de una multiplicidad de voces.<br />
Sune Nordgren/ ¿Teníais la sensación, al planificar estas<br />
plataformas, que habíais conseguido plantear aquellos temas que eran<br />
realmente relevantes para el lugar, o traíais los temas ya preparados<br />
de antemano?<br />
-val-
-cas-<br />
Sune Nordgren/ ¿Teníeu la sensació, quan planificàveu estes<br />
plataformes, que havíeu aconseguit plantejar aquells temes que eren<br />
realment rellevants per al lloc, o portàveu els temes ja preparats per<br />
endavant?<br />
Ute Meta Bauer/ Els temes a tractar en les plataformes van<br />
ser suggerits per Okwui, i “Democracy Unrealized” va coincidir amb el<br />
canvi de govern a Àustria, encara que ja havíem començat a preparar<br />
la plataforma abans que això ocorreguera. Va ser un moment important<br />
per a debatre la noció de democràcia, i implica que els partits d’extrema<br />
dreta formen governs per mitjans democràtics. Lamentablement, Europa<br />
és un bon exemple d’este fenomen. No es tracta només d’Àustria: Itàlia<br />
i Dinamarca també s’enfronten a este problema. Tots hauríem de ser<br />
conscients d’això, i fer-nos políticament sensibles davant d’este perillós<br />
desplegament dels fets. I això porta, ràpidament, a la pregunta “¿què és<br />
la democràcia?”.<br />
Sune Nordgren/ Però, quan la gent arribe a Kassel l’estiu que<br />
ve, ¿podran digerir tot este material? ¿Es farà visible d’alguna manera<br />
tot això per al públic?<br />
Mark Nash/ Hi haurà publicacions. De totes maneres, no crec<br />
que la intenció siga que això es faça digerible allí i aleshores. Vull dir<br />
que hi ha material en la pàgina web; pots emportar-te les publicacions<br />
i llegir-les, i, d’alguna manera, es tracta d’informar sobre els processos<br />
de reflexió de grups diferents. Crec que algunes persones s’han tornat<br />
Ute Meta Bauer/ Los temas a tratar en las plataformas<br />
fueron sugeridos por Okwui y “Democracy Unrealized” coincidió con<br />
el cambio de Gobierno en Austria, aunque ya habíamos empezado a<br />
preparar la plataforma antes de que ocurriera esto. Fue un momento<br />
importante para debatir la noción de democracia, e implica que los<br />
partidos de extrema derecha formen gobiernos por medios democráticos.<br />
Lamentablemente, Europa es un buen ejemplo de este fenómeno. No<br />
se trata sólo de Austria: Italia y Dinamarca también se enfrentan a<br />
este problema. Todos deberíamos ser conscientes de ello, y hacernos<br />
políticamente sensibles ante este peligroso desarrollo de los hechos. Y<br />
esto lleva, rápidamente, a la pregunta: “¿Qué es la democracia?”.<br />
Sune Nordgren/ Pero, cuando la gente llegue a Kassel el verano<br />
que viene, ¿podrán digerir todo este material? ¿Se visualizará de alguna<br />
manera todo esto para el público?<br />
Mark Nash/ Habrá publicaciones. De todos modos, no creo que<br />
la intención sea que esto se haga digerible allí y entonces. Quiero decir<br />
que hay material en la página web; puedes llevarte las publicaciones<br />
y leerlas y, de alguna manera, se trata de informar sobre los procesos<br />
de reflexión de grupos diferentes. Creo que algunas personas se han<br />
vuelto muy ansiosas, porque han pensado “Bueno, puedo permitirme<br />
ir a Kassel para un par de días, pero, ¿puedo absorber todo esto?”.<br />
Es un problema de todas las grandes exposiciones. De hecho, yo diría<br />
que la ansiedad podría ser el nuevo “estado de ánimo afectivo” de la<br />
exposición internacional. Hay gente muy irritada por la existencia de<br />
estas plataformas, porque no pueden asistir, o porque no las consideran<br />
-val-<br />
97
98<br />
-cas-<br />
(15)<br />
Dirigiéndose al público<br />
relevantes, o por lo que sea, pero no se trata de eso. Creo que esto refleja<br />
un malentendido sobre la articulación de lo local con lo global, y el<br />
prejuicio por parte del “amante del arte” del Primer Mundo de que el<br />
mundo debería estar transparente y abierto para ellos.<br />
Sune Nordgren/ Así que, cuando uno llega a Kassel, ¿sólo se<br />
encuentra un montón de libros?<br />
Mark Nash/ Allí (en las plataformas) se han planteado temas<br />
y cuestiones e intentan articularlas en diferentes formas para las<br />
comunidades locales, así como para el público internacional. Por<br />
ejemplo, en Criollismo y Criollización, algunos académicos dijeron<br />
“No necesitamos que estos temas se discutan en el Caribe, ya son agua<br />
pasada”. Ahora hemos conseguido convencerles de que, en realidad,<br />
sería muy interesante revisar estos debates, así que, en definitiva, lo que<br />
estamos diciendo es que estos temas son de gran interés para nosotros,<br />
y estamos abriendo este debate para vosotros, para que participéis, y<br />
para contribuyáis a él. Es un debate dirigido por Okwui y por el equipo<br />
de comisarios, así que no es un debate abierto en este sentido, pero, por<br />
otra parte, cuenta con la orden del día de interactuar con el mundo del<br />
arte y con el establishment artístico. (15). Quiero decir, vosotros ya estáis<br />
aquí, así que no formáis parte de ese mundillo del arte que no le gusta<br />
abrir un libro con menos de un cincuenta por ciento de imágenes. Esto<br />
es algo muy diferente.<br />
molt ansioses, perquè han pensat: “Bé, puc permetre’m anar a Kassel<br />
un parell de dies, però, ¿puc absorbir tot això?”. És un problema de<br />
totes les grans exposicions. De fet, jo diria que l’ansietat podria ser el<br />
nou “estat d’ànim afectiu” de l’exposició internacional. Hi ha gent molt<br />
irritada per l’existència d’estes plataformes, perquè no poden assistir-hi,<br />
o perquè no les consideren rellevants, o pel que siga, però no es tracta<br />
d’això. Crec que tot açò reflectix un malentés sobre l’articulació del local<br />
amb el global, i el prejuí per part de l’“amant de l’art” del primer món<br />
que el món hauria de ser transparent i obert per a ell.<br />
Sune Nordgren/ Així, quan un arriba a Kassel, ¿només es troba<br />
un munt de llibres?<br />
Mark Nash/ Allí (en les plataformes) s’han plantejat temes<br />
i qüestions, i intenten articular-les de diferents formes per a les<br />
comunitats locals i per al públic internacional. Per exemple, en criollisme<br />
i criollització, alguns acadèmics van dir: “No necessitem que estos temes<br />
es discutisquen al Carib, això ja està dat i beneït.” Ara hem aconseguit<br />
convéncer-los que, en realitat, seria molt interessant revisar estos debats,<br />
de manera que, en definitiva, el que estem dient és que estos temes són<br />
de gran interés per a nosaltres, i estem obrint este debat per a vosaltres,<br />
perquè hi participeu i hi contribuïu. És un debat dirigit per Okwui i<br />
per l’equip de comissaris, per tant no és un debat obert en este sentit,<br />
però, d’altra banda, l’orde del dia comprén l’objectiu d’interactuar amb<br />
el món de l’art i amb l’establishment artístic. (15). Vull dir, vosaltres<br />
-val-<br />
(15)<br />
Dirigint-se al públic
-cas-<br />
ja esteu ací, per tant no formeu part d’eixe món de l’art al qual no li<br />
agrada obrir un llibre amb menys d’un cinquanta per cent d’imatges.<br />
Açò és una cosa molt diferent.<br />
Ute Meta Bauer/ Kassel es el “hogar” de la documenta, y<br />
vamos a mantenerlo así. Un simposio, o una conferencia, opera de<br />
una manera sutilmente diferente a cómo lo hace una exposición a gran<br />
escala. La documenta tiene un público tan inmenso que la intimidad<br />
necesaria para el debate y para implicar al público es imposible de<br />
conseguir allí –una tiene que separar los formatos, pero este es sólo<br />
un aspecto de la transformación–. La documenta y Kassel tienen una<br />
historia compartida de más de cincuenta años. La mayoría de los<br />
que estamos en el equipo somos comisarios. ¿Por qué deberíamos, de<br />
repente, prescindir del “corazón” de la documenta –de la exposición–?<br />
Efectivamente, vamos a involucrar en la muestra prácticas artísticas de<br />
todo el mundo. En 1955, la documenta intentó volver a conectar a la<br />
Alemania de la Posguerra al arte internacional –lo cual implicaba invitar<br />
a muchos artistas que se habían exiliado–, para demostrar que el arte<br />
había sido condenado por los nazis.<br />
Presentar el arte internacional a tal escala en 2002 exige enfrentarse<br />
a los desarrollos recientes en la sociedad actual. Ya que vivimos en<br />
un entorno postcolonial, es importante reconocer qué fue lo que el<br />
colonialismo inscribió en distintas partes del mundo; qué rastros en<br />
profundidad ha dejado atrás, y qué se ha generado en base a ello –por<br />
ejemplo, lo Criollo, la Criollización–, fue algo que se generó desde la<br />
esclavitud. Es una práctica causada por la deslocalización forzosa.<br />
Pero esto exige un debate, una manera de abordarlo. Nos limitamos<br />
a aprovechar el potencial de la documenta para presentar este debate<br />
ante un público más amplio; proporcionamos un “valor añadido”<br />
a la exposición, y proporcionamos un contexto para las obras en la<br />
exposición. Las plataformas suman, no restan.<br />
Ute Meta Bauer/ Kassel és la “llar” de la Documenta, i<br />
anem a mantindre’l així. Un simposi, o una conferència, opera d’una<br />
manera subtilment diferent de com ho fa una exposició a gran escala.<br />
La Documenta té un públic tan immens que la intimitat necessària<br />
per al debat i per a implicar el públic és impossible d’aconseguir allí<br />
–una ha de separar els formats, però este és només un aspecte de la<br />
transformació–. La Documenta i Kassel tenen una història compartida<br />
de més de cinquanta anys. La majoria dels que estem en l’equip som<br />
comissaris. ¿Per què, de sobte, hauríem de prescindir del “cor” de la<br />
Documenta –de l’exposició–? Efectivament, involucrarem en la mostra<br />
pràctiques artístiques de tot el món. El 1955, la Documenta va intentar<br />
tornar a connectar l’Alemanya de la postguerra amb l’art internacional<br />
–cosa que implicava invitar molts artistes que s’havien exiliat–, per a<br />
demostrar que l’art havia sigut condemnat pels nazis.<br />
Presentar l’art internacional a eixa escala el 2002 exigix enfrontar-se<br />
amb els desenvolupaments recents de la societat actual. Ja que vivim<br />
en un entorn postcolonial, és important reconéixer què va ser el que<br />
el colonialisme va inscriure en distintes parts del món; quins rastres<br />
en profunditat ha deixat arrere, i què s’ha generat partint d’això –per<br />
exemple, el crioll, la criollització–, va ser una cosa que es va generar des<br />
de l’esclavitud. És una pràctica causada per la deslocalització forçosa.<br />
Però això exigix un debat, una manera d’abordar-ho. Ens limitem a<br />
-val-<br />
99
100<br />
-cas-<br />
aprofitar el potencial de la Documenta per a presentar este debat davant<br />
d’un públic més ampli; proporcionem un “valor afegit” a l’exposició, i<br />
proporcionem un context per a les obres en l’exposició. Les plataformes<br />
sumen, no resten.<br />
Membre del públic/ M’agradaria preguntar-vos als dos,<br />
¿creieu que el tipus d’exposició que esteu preparant és inevitable? ¿Hi<br />
ha alguna pressió a la qual hàgeu de respondre que només permetria<br />
este tipus d’exposició en este moment? O, en canvi, ¿podeu imaginar<br />
un altre tipus d’exposició al mateix temps, en el cas que hi haguera dos<br />
Kassels?<br />
Miembro del público/ Me gustaría preguntaros a ambos,<br />
¿creéis que el tipo de exposición que estáis preparando es inevitable?<br />
¿Existe alguna presión a la que tengáis que responder que sólo<br />
permitiría este tipo de exposición en este momento? ¿O, en cambio,<br />
podéis imaginar otro tipo de exposición al mismo tiempo, en el caso de<br />
que hubiera dos Kassels?<br />
Mark Nash/ Desde luego. En el proceso de diseñar la documenta,<br />
ya hemos tenido esta clase de conversaciones entre nosotros. Lo hacemos<br />
de manera diferente, tanto a nivel administrativo como a nivel creativo,<br />
en función de qué se le paga a cada uno, en qué hotel se queda cada uno<br />
a dormir, etc. Es un proceso colaborativo y, en cierta medida, colectivo,<br />
pero creo que la línea de dirección de Okwui va definitivamente en<br />
contra de ciertas tendencias en el mundo del arte. A lo mejor la gente<br />
necesita saber un algo –intentaré ser muy breve– sobre cómo llega a<br />
realizarse todo esto. El director artístico de la documenta es elegido por<br />
un grupo de profesionales de su mismo nivel, que también son directores<br />
de museos. Así que a un grupo de personas se les pide que hagan una<br />
recomendación, y creo que Okwui fue elegido porque había realizado<br />
dos exposiciones brillantes (“In/sight: African Photographers, 1940 to<br />
the Present”, Museo Guggenheim, Nueva York, 1996; y “DATE?”, en la<br />
Bienal de Johannesburgo, 1997), que también fueron muy inclusivas en<br />
términos de representar a artistas de una enorme variedad de lugares.<br />
Por ejemplo, creo que Johannesburgo fue la primera exposición en<br />
la que vi cinco artistas de Cuba, y dudo que haya habido más de un<br />
artista cubano alguna vez en una documenta. Lo mismo va para artistas<br />
de Latinoamérica y Asia. Así que él abarcaba un abanico mucho más<br />
Mark Nash/ Per descomptat. En el procés de dissenyar la<br />
Documenta, ja hem tingut esta classe de conversacions entre nosaltres.<br />
Ho fem de manera diferent, tant a nivell administratiu com a nivell<br />
creatiu, segons què li paguen a cada un, en quin hotel es queda cada un<br />
a dormir, etc. És un procés col·laboratiu i, en certa manera, col·lectiu,<br />
però crec que la línia de direcció d’Okwui va definitivament en contra de<br />
certes tendències en el món de l’art. Potser la gent necessita saber un poc<br />
–intentaré ser molt breu– com arriba a realitzar-se tot açò. El director<br />
artístic de la Documenta és triat per un grup de professionals del seu<br />
mateix nivell, que també són directors de museus. Així, a un grup de<br />
persones se’ls demana que facen una recomanació, i crec que Okwui<br />
va ser triat perquè havia realitzat dos exposicions brillants (“In/sight:<br />
African Photographers, 1940 to the Present”, Museu Guggenheim, Nova<br />
York, 1996; i “DATE?”, en la Biennal de Johannesburg, 1997), que<br />
-val
-cas-<br />
també van ser molt inclusives en termes de representar artistes d’una<br />
enorme varietat de llocs. Per exemple, crec que Johannesburg va ser la<br />
primera exposició en què vaig veure cinc artistes de Cuba, i dubte que<br />
hi haja hagut més d’un artista cubà alguna vegada en una documenta.<br />
El mateix val per a artistes de Llatinoamèrica i Àsia. Així, ell presentava<br />
un ventall molt més ampli, però també té un pronunciat perfil teòric,<br />
i crec que això va ser molt important per a la gent en aquell moment.<br />
La Documenta és una exposició finançada pel govern local. És un poc<br />
com si Gateshead digueren: “Deixarem d’invertir diners en BALTIC,<br />
els invertirem en una exposició quinquennal.” No queden molts diners<br />
després de prendre esta decisió, tot es gasta en el projecte. De manera<br />
que, cada cinc anys, tenim este meravellós rejovenir a Kassel, i la resta<br />
del temps el que queda és una espècie de “no-res” cultural.<br />
Sune Nordgren/ He llegit que la ciutat de Kassel recupera deu<br />
marcs per cada marc que invertix en el projecte.<br />
Mark Nash/ És possible. També és una bona operació comercial,<br />
però això ens allunya un poc de la pregunta original.<br />
Sune Nordgren/ Però és bo que ho facen, perquè a banda de<br />
la Documenta, Kassel és una ciutat molt avorrida, ¿no? ¡Hi han de fer<br />
alguna cosa!<br />
Mark Nash/ Hi ha una altra pregunta més que faré, ja que hi<br />
estic pensant, que és: ¿Està canviant la funció de la Documenta?<br />
amplio, pero también tiene un acusado perfil teórico, y creo que esto<br />
fue muy importante para la gente en aquel momento. documenta es<br />
una exposición financiada por el gobierno local. Es un poco como si<br />
Gateshead dijeran, “Vamos a dejar de invertir dinero en Baltic, vamos<br />
a invertirlo en una exposición quinquenal.”. No queda mucho dinero<br />
después de tomar esta decisión, todo se gasta en el proyecto. Así que,<br />
cada cinco años, tenemos este maravilloso rejuvenecer en Kassel, y el<br />
resto del tiempo, lo que queda es una especie de “nada” cultural.<br />
Sune Nordgren/ He leído que la ciudad de Kassel recupera diez<br />
marcos por cada marco que invierte en el proyecto.<br />
Mark Nash/ Es posible. También es una buena operación<br />
comercial, pero esto nos aleja un poco de la pregunta original.<br />
Sune Nordgren/ Pero es bueno que lo hagan, porque aparte de<br />
la documenta, Kassel es una ciudad muy aburrida, ¿no? ¡Tienen que<br />
hacer algo!<br />
Mark Nash/ Hay otra pregunta más, que haré, ya que<br />
estoy pensando en ella, que es: “¿Está cambiando la función de la<br />
documenta?”.<br />
Porque, en sus inicios, era la primera exposición de postguerra que<br />
quería volver a poner en el mapa de Alemania el arte contemporáneo,<br />
que había sido prohibido o destruido por los nazis. Por tanto, se trataba<br />
de los inicios de un nuevo internacionalismo, de un nuevo conocimiento<br />
sobre el arte contemporáneo en Alemania. Esto era antes de que las<br />
-val-<br />
101
102<br />
-cas-<br />
Perquè, al principi, era la primera exposició de postguerra que volia<br />
tornar a posar en el mapa d’Alemanya l’art contemporani, que havia<br />
sigut prohibit o destruït pels nazis. Per tant, es tractava de l’inici d’un<br />
nou internacionalisme, d’un nou coneixement sobre l’art contemporani<br />
a Alemanya. Això era abans que les biennals (a banda de la de Venècia)<br />
s’hagueren establit de veritat, mentre que ara estem en una situació<br />
en què hi ha tantíssimes biennals que, de fet, és difícil trobar una<br />
exposició d’art que no siga una biennal. Així, segons el meu parer, la<br />
Documenta ha hagut d’intentar definir-se en contra de l’estructura de<br />
biennal, a pesar que les visites que acull siguen de consum, ja que la<br />
gent del món de l’art fa el circuit de biennals, i hi inclou la Documenta.<br />
Per tant, el món del mainstream artístic està intentant reduir la<br />
Documenta a una biennal, i nosaltres estem dient: “No, no es pot fer<br />
així. No pots eixir-te amb la teua venint només un dia, i no hi haurà<br />
tantes festes com a Venècia; hauràs de treballar-t’ho un poc més, hauràs<br />
de veure més obres”.<br />
Sune Nordgren/ Crec que l’interval de cinc anys és també una<br />
idea brillant, perquè té sentit mirar cap arrere i cap avant en un marc<br />
de cinc anys. Però Okwui i vosaltres heu trobat el mètode de treball<br />
per a esta Documenta, i sembla que el director artístic serà fins i tot<br />
més important en el futur, treballant en col·lectiu o individualment.<br />
Probablement este és el camí que cal seguir per a la Documenta.<br />
bienales (aparte de la de Venecia) se hubieran establecido de verdad,<br />
mientras que ahora estamos en una situación en la que hay tantísimas<br />
bienales que, de hecho, es difícil dar con una exposición de arte que<br />
no sea una bienal. Así que, en mi opinión, la documenta ha tenido que<br />
intentar definirse en contra de la estructura de bienal, a pesar de que las<br />
visitas que acoge sean de consumo, ya que la gente del mundo del arte<br />
se hace el circuito de bienales, e incluye la documenta en ellos. Así que el<br />
mundo del mainstream artístico está intentando reducir la documenta a<br />
una bienal, y nosotros estamos diciendo “No, no se puede hacer así. No<br />
puedes salirte con la tuya viniendo un sólo día, y no habrá tantas fiestas<br />
como en Venecia; vas a tener que trabajártelo un poco más, vas a tener<br />
que ver más obras”.<br />
Sune Nordgren/ Creo que el intervalo de cinco años es también<br />
una idea brillante, porque tiene sentido mirar hacia atrás y hacia<br />
adelante en un marco de cinco años. Pero Okwui y vosotros habéis<br />
dado con método de trabajo para esta documenta, y parece que el<br />
director artístico será incluso más importante en el futuro, trabajando en<br />
colectivo o individualmente. Probablemente éste sea el camino a seguir<br />
para la documenta.<br />
Ute Meta Bauer/ El que sea un individuo o un equipo es<br />
siempre un indicativo muy simbólico, ya que cada decisión relacionada<br />
con la documenta emite algún tipo de señal. Catherine David no<br />
introdujo más mujeres artistas en la dX que Jan Hoet con DOCUMENTA<br />
IX, pero el hecho de que fuera una mujer la elegida como directora<br />
artística fue una señal muy importante. Ahora tenemos un director no-<br />
-val-
-cas-<br />
Ute Meta Bauer/ El fet que siga un individu o un equip és<br />
sempre un indicatiu molt simbòlic, ja que cada decisió relacionada<br />
amb la Documenta emet algun tipus de senyal. Catherine David no va<br />
introduir més dones artistes en la dX que Jan Hoet en la Documenta IX,<br />
però el fet que fóra una dona la triada com a directora artística va ser<br />
un senyal molt important. Ara tenim un director no europeu, i això ha<br />
provocat un debat, i a pesar del cinisme a què hem d’enfrontar-nos per<br />
este motiu, això també està enviant senyals. Viatjant a distintes parts<br />
del món, hem pogut adonar-nos de la importància d’esta decisió fora<br />
d’Europa. Però, per descomptat, això posa sobre la taula tota una sèrie<br />
de noves preguntes i debats, afirmacions com: “Enwezor ve d’Àfrica però<br />
s’ha educat als Estats Units.” Preguntes com: “Un comissari no europeu<br />
que presenta artistes de fora d’Europa, ¿no serà instrumentalitzat<br />
pel procés de globalització?”, “¿no és açò només un pas a favor de la<br />
correcció política, i ara, després de Catherine David i Okwui Enwezor,<br />
podem per favor fer negocis com tots els dies?”.<br />
Sune Nordgren/ Crec que hi ha coses que no es poden dir de<br />
cap altra manera que a través d’una exposició: és un mitjà d’expressió<br />
específic.<br />
Ute Meta Bauer/ Sí. Per a mi una exposició és una textura<br />
particular, una narrativa espacial, una manera de parlar, d’inscriure, de<br />
fer visible.<br />
europeo, y esto ha provocado un debate, y a pesar del cinismo al que<br />
tenemos que enfrentarnos a causa de ello, esto también está enviando<br />
señales. Al viajar a distintas partes del mundo, hemos podido darnos<br />
cuenta de lo importante que ha sido esta decisión fuera de Europa.<br />
Pero, desde luego, esto pone sobre la mesa toda una serie de nuevas<br />
preguntas y debates: afirmaciones como “Enwezor viene de África<br />
pero se ha educado en los Estados Unidos”. Preguntas como “Un<br />
comisario no-europeo que presenta artistas de fuera de Europa, ¿no será<br />
instrumentalizado por el proceso de globalización?” “¿No es esto sólo<br />
un paso a favor de la corrección política y ahora, después Catherine<br />
David y Okwui Enwezor, podemos por favor a hacer negocios como<br />
todos los días?”.<br />
Sune Nordgren/ Creo que hay cosas que no se pueden decir de<br />
ninguna otra manera que a través de una exposición: es un medio de<br />
expresión específico.<br />
Ute Meta Bauer/ Sí. Para mí una exposición es una textura<br />
particular, una narrativa espacial, una manera de hablar, de inscribir, de<br />
hacer visible.<br />
Miembro del público/ ¿Creéis que puede haber una<br />
documenta sin comisario?<br />
Ute Meta Bauer/ No.<br />
-val-<br />
103
104<br />
-cas-<br />
Membre del públic/ ¿Creieu que pot haver-hi una documenta<br />
sense comissari?<br />
Ute Meta Bauer/ No.<br />
Membre del públic/ ¿No podrien simplement donar els diners<br />
als artistes?<br />
Sune Nordgren/ ¿Per a què, perquè comencen a barallar-se entre<br />
ells?<br />
Mark Nash/ Els artistes tampoc se’n duen tants diners.<br />
Miembro del público/ ¿No podrían simplemente darles el<br />
dinero a los artistas?<br />
Sune Nordgren/ ¿Para qué, para que empiecen a pelearse entre<br />
ellos?<br />
Mark Nash/ Los artistas tampoco se llevan tanto dinero.<br />
Miembro del público/ No, ¡pero a lo mejor así sí lo consiguen!<br />
Ute Meta Bauer/ Pero, ¿qué clase de exposición sería ésa? ¿O<br />
te estás refiriendo a la actitud, al hecho de dejar atrás esta figura tan<br />
imponente del “comisario”?<br />
Sune Nordgren/ Vale, como actitud, supongo que sí, es válida.<br />
¿Sería posible juntar a veinte artistas en una sala y ver qué exposición<br />
saldría de ello?<br />
Ute Meta Bauer/ Desde luego, esto se ha hecho. Podríamos<br />
hablar del movimiento Dadá, los Surrealistas, el Armory Show, etc., donde<br />
unos artistas deciden organizar una exposición. Pero, para volver a tu<br />
sugerencia, ¿quién elegirá estos veinte artistas?<br />
Miembro del público/ No creo que sea posible darle el dinero<br />
a un artista que luego haga la selección.<br />
Membre del públic/ No, ¡però potser així sí que ho aconseguirien!<br />
Ute Meta Bauer/ Però, ¿quina classe d’exposició seria eixa?<br />
¿O t’estàs referint a l’actitud, al fet de deixar arrere esta figura tan imponent<br />
del “comissari”?<br />
Sune Nordgren/ Val, com a actitud, supose que, sí, és vàlida. ¿Seria<br />
possible ajuntar vint artistes en una sala i veure quina exposició eixiria d’això?<br />
Ute Meta Bauer/ Per descomptat, això s’ha fet. Podríem parlar del<br />
moviment Dadà, els surrealistes, l’Armory Show, etc., en què uns artistes<br />
decidixen organitzar una exposició. Però, per a tornar al teu suggeriment,<br />
¿qui triarà estos vint artistes?<br />
-val-
-cas-<br />
Membre del públic/ No crec que siga possible donar els diners<br />
a un artista que després faça la selecció.<br />
Sune Nordgren/ Però és molt comú hui en dia que els artistes<br />
exercisquen el paper de comissaris, i sol funcionar bé.<br />
Ute Meta Bauer/ Esta mistificació del comissari no té sentit.<br />
De fet, molts comissaris han estudiat belles arts. Hi ha molts exemples<br />
al Regne Unit: Barry Barker, William Furlong, etc. El comissariat és<br />
una professió relativament jove: no hi ha hagut una formació específica<br />
per a comissaris fins fa ben poc, per tant els comissaris provenien d’una<br />
varietat de sectors. Molts havien estudiat Història de l’Art. El comissariat<br />
és una pràctica basada en molts paràmetres diferents. No hi ha un<br />
estàndard.<br />
Membre del públic/ ¿Quin tipus de feedback reps dels artistes<br />
amb què treballes, que comissaries? ¿Fins a quin punt t’afecta este<br />
feedback? Potser podries donar-nos alguns exemples concrets. Com algú<br />
que produïx art, m’interessa molt el que ha dit Ute sobre la relació entre<br />
ser artista i ser un comissari creatiu en termes del treball productiu. Per<br />
tant, m’interessen les opinions dels artistes.<br />
Sune Nordgren/ ¿Et referixes al feedback dels artistes que han<br />
sigut seleccionats per a una exposició?<br />
Membre del públic/ Sí.<br />
Sune Nordgren/ Pero es muy común hoy en día que los artistas<br />
desempeñen el papel de comisarios, y suele funcionar bien.<br />
Ute Meta Bauer/ Esta mistificación del comisario es un<br />
sinsentido. De hecho, muchos comisarios han estudiado Bellas Artes.<br />
Hay muchos ejemplos en el Reino Unido: Barry Barker, William Furlong,<br />
etc. El comisariado es una profesión relativamente joven: no ha habido<br />
una formación específica para comisarios hasta hace bien poco, así que<br />
los comisarios provenían de una variedad de sectores. Muchos habían<br />
estudiado Historia del Arte. El comisariado es una práctica basada en<br />
muchos parámetros diferentes. No existe un estándar.<br />
Miembro del público/ ¿Qué tipo de feedback recibes de<br />
los artistas con los que trabajas, los que comisarias? ¿Hasta qué punto<br />
te afecta este feedback? A lo mejor podrías darnos algunos ejemplos<br />
concretos. Como alguien que produce arte, me interesa mucho lo que<br />
dijo Ute sobre la relación entre ser artista y ser un comisario creativo en<br />
términos del trabajo productivo. Así que me interesan las opiniones de<br />
los artistas.<br />
Sune Nordgren/ ¿Te refieres al feedback de los artistas que han<br />
sido seleccionados para una exposición?<br />
Miembro del público/ Sí.<br />
Ute Meta Bauer/ ¿Te refieres en general, o solamente a la<br />
documenta?<br />
-val-<br />
105
106<br />
-cas-<br />
Ute Meta Bauer/ ¿Et referixes en general, o només a la<br />
Documenta?<br />
Membre del públic/ ¿Potser podries donar-nos un exemple<br />
d’algú amb qui has treballat? L’exposició que vas comissariar a<br />
Barcelona, per exemple, em va semblar molt interessant.<br />
Miembro del público/ ¿Quizás pudieras darnos un ejemplo<br />
de alguien con quien has trabajado? La exposición que comisariaste en<br />
Barcelona, por ejemplo, me pareció muy interesante.<br />
Ute Meta Bauer/ Con Fareed Armaly, por ejemplo, él había<br />
tenido constancia de mi trabajo como comisaria, así que sabía dónde se<br />
metía. En el caso de Virginia Villaplana, fue mi primera colaboración<br />
con ella, y ella me comentó que la había forzado a hacer algo distinto,<br />
ya que ella suele trabajar más en estructuras autogestionadas, y que<br />
al final había agradecido lo que habíamos conseguido de esta manera.<br />
Por otra parte, yo no interferiría […] con cómo Armaly traduciría<br />
un plano; tengo que vivir con ello, como el resto de participantes,<br />
ya que de entrada se decidió que él se iba a ocupar de esta parte. Es<br />
una negociación bilateral. En otros proyectos, como ya mencioné, me<br />
enfrenté a las propuestas de los artistas. Un ejemplo podría ser mi última<br />
exposición en el Künstlerhaus Stuttgart con Douglas Gordon. Me pidió<br />
que me jugara todo el presupuesto de la exposición a una apuesta: “A<br />
que si iba a nevar o no el Día de Navidad”. Como no solemos hacer este<br />
tipo de apuestas en Alemania, teníamos que hacerlo en Inglaterra. ¡Y<br />
perdimos! Este no fue uno de los momentos más cómodos de mi vida,<br />
ya que tenía que explicarlo ante la junta de inversores. Estoy segura de<br />
que Gordon quería ver hasta dónde podía llegar con una comisaria como<br />
yo; en qué momento le diría “no”. Pero, más allá de esto, se trataba<br />
de un comentario de que aquel presupuesto era demasiado reducido<br />
para financiar una exposición y de que, las instituciones pequeñas<br />
particularmente, tienen que desarrollar alguna especie de financiación<br />
Ute Meta Bauer/ Amb Fareed Armaly, per exemple, ell havia<br />
tingut constància del meu treball com a comissària, de manera que sabia<br />
on es ficava. En el cas de Virginia Villaplana, va ser la meua primera<br />
col·laboració amb ella, i ella em va comentar que l’havia forçada<br />
a fer una cosa distinta, ja que ella sol treballar més en estructures<br />
autogestionades, i que al final havia agraït el que havíem aconseguit<br />
d’esta manera. D’altra banda, jo no interferiria […] en com Armaly<br />
traduira un pla; he de viure amb això, com la resta de participants,<br />
ja que d’entrada es va decidir que ell s’ocuparia d’esta part. És una<br />
negociació bilateral. En altres projectes, com ja he mencionat, em vaig<br />
enfrontar a les propostes dels artistes. Un exemple podria ser la meua<br />
última exposició al Künstlerhaus Stuttgart amb Douglas Gordon. Em va<br />
demanar que em jugara tot el pressupost de l’exposició a una aposta: “Si<br />
nevaria o no el dia de Nadal.” Com no solem fer este tipus d’apostes a<br />
Alemanya, havíem de fer-ho a Anglaterra. ¡I vam perdre! Este no va ser<br />
un dels moments més còmodes de la meua vida, ja que havia d’explicarho<br />
davant de la junta d’inversors. Estic segura que Gordon volia veure<br />
fins on podia arribar amb una comissària com jo; en quin moment li<br />
diria “no”. Però, més enllà d’això, es tractava d’un comentari del fet que<br />
-val-
-cas-<br />
(16)<br />
Aplausos del público<br />
aquell pressupost era massa reduït per a finançar una exposició, i que<br />
les institucions xicotetes particularment han de tindre algun finançament<br />
“creatiu” per a poder sobreviure i poder oferir alguna cosa a l’artista. Si<br />
haguérem guanyat l’aposta, hauríem pogut finançar una exposició en un<br />
altre lloc.<br />
Membre del públic/ ¿T’has negat alguna vegada a acceptar el<br />
desafiament d’un artista?<br />
Ute Meta Bauer/ No. Crec que això té molt a veure amb una<br />
relació de confiança.<br />
Sune Nordgren/ ¿Em permeteu que suggerisca que ho deixem<br />
ací, amb este magnífic exemple de bones pràctiques comissarials? ¡La<br />
ludopatia! Gràcies als nostres dos ponents, i a tots vosaltres per haver<br />
vingut. Ara, us convidem a prendre alguna cosa amb nosaltres.<br />
(16) …<br />
“creativa” para poder sobrevivir y poder ofrecer un algo al artista. De<br />
haber ganado la apuesta, hubiésemos podido financiar una exposición en<br />
otro sitio.<br />
Miembro del público/ ¿Te has negado alguna vez a aceptar<br />
el desafío de un artista?<br />
Ute Meta Bauer/ No. Creo que esto tiene mucho que ver con<br />
una relación de confianza.<br />
Sune Nordgren/ ¿Me permitís que sugiera que lo dejemos<br />
aquí, con este magnífico ejemplo de buenas prácticas comisariales? ¡La<br />
ludopatía! Gracias a nuestros dos ponentes, y a todos vosotros por haber<br />
venido. Ahora, os invitamos a tomaros algo con nosotros.<br />
(16) …<br />
-val-<br />
(16)<br />
Aplaudiments del públic<br />
107
Valencià<br />
Com a resposta al text The producers: Contemporary curators in conversation,<br />
David Arlandis i Javier Marroquì invitàren la productora<br />
cultural Y Productions, Montse Romaní i Manuel Olveira per a<br />
mantindre una sèrie de conversacions sobre aspectes fonamentals<br />
de la producció i la gestió cultural amb la intenció de recontextualitzar<br />
estos debats en el nostre panorama artístic.<br />
entrevistador (e): Per a començar l’entrevista, Montse, ens<br />
agradaria que tu mateixa feres una breu presentació del teu treball a<br />
manera de biografia i que triares un o dos dels teus últims projectes<br />
per a parlar-nos-en.<br />
montse romaní (mr): En primer lloc, agrair-vos que m’hàgeu<br />
convidat a aportar idees i opinions al debat que heu obert amb la<br />
participació d’altres agents culturals.<br />
Després de passar per la Facultat de Belles Arts i d’una breu<br />
però intensa estada a París, gràcies a una beca universitària, vaig<br />
decidir orientar el meu treball cap a la gestió artística. Entre 1992<br />
i 1997 vaig desplegar paral·lelament un treball tant en centres institucionals<br />
com en projectes autogestionats. Però va ser el 1998<br />
quan es va produir un període d’inflexió, després de realitzar<br />
un màster en comissariat independent al Goldsmiths College de<br />
la Universitat de Londres. Com a París, em va obrir un camp de<br />
coneixements que a Espanya aleshores no tenien tanta repercussió.<br />
Em referisc en concret als estudis culturals, que si bé estaven<br />
en ple debat crític, a l’estat espanyol a penes se’n dibuixaven certes<br />
anàlisis i metodologies de forma intermitent. En eixos moments<br />
els estudis culturals van ser per a mi una eina fonamental per a<br />
repensar críticament sobre el creixent paper que la cultura i l’art<br />
estaven adquirint en la transformació urbana de les ciutats o en<br />
el desplegament del turisme cultural, però també per a reflexionar<br />
sobre com la creativitat, en general, s’havia convertit en un<br />
valor prioritari en els processos de producció del capitalisme més<br />
recent. Un procés que alguns teòrics com Antonella Corsani (des<br />
del feminisme radical) i Maurizio Lazzarato (des de la filosofia i la<br />
sociologia) han conceptualitzat com a capitalisme cognitiu.<br />
Como respuesta al texto The producers: Contemporary curators in conversation,<br />
David Arlandis y Javier Marroquí invitaron a la productora<br />
cultural Y Productions, Montse Romaní y Manuel Olveira a<br />
mantener una serie de conversaciones sobre aspectos fundamentales<br />
de la producción y gestión cultural con el ánimo de recontextualizar<br />
estos debates en nuestro panorama artístico.<br />
entrevistador (e): Para comenzar la entrevista Montse, nos<br />
gustaría que tu misma hicieras una breve presentación de tu trabajo a<br />
modo de biografía y escogieras uno o dos de tus últimos proyectos para<br />
hablarnos de él.<br />
montse romaní (mr): Ante todo agradeceros que me hayáis invitado<br />
a aportar ideas y opiniones al debate que habéis abierto con<br />
la participación de otros agentes culturales.<br />
Tras mi paso por la Facultad de Bellas Artes y una breve pero<br />
intensa estancia en París, gracias a una beca universitaria, decidí<br />
orientar mi trabajo hacia la gestión artística. Entre1992 y 1997<br />
desarrollé paralelamente un trabajo tanto en centros institucionales<br />
como en proyectos autogestionados. Pero fue en 1998,<br />
cuando se produjo un periodo de inflexión, tras realizar un master<br />
en comisariado independiente en el Goldsmiths College de la<br />
Universidad de Londres. Como en París, me abrió un campo de<br />
conocimientos que en España entonces no tenían tanta repercusión.<br />
Me refiero en concreto a los estudios culturales, que si bien<br />
estaban en pleno debate crítico, en el estado español apenas se<br />
dibujaban ciertos análisis y metodologías de forma intermitente.<br />
En esos momentos los estudios culturales fueron para mi una<br />
herramienta fundamental para repensar críticamente sobre el<br />
creciente papel que la cultura y el arte estaban adquiriendo en<br />
la transformación urbana de las ciudades o en el desarrollo del<br />
turismo cultural, pero también para reflexionar sobre cómo la<br />
creatividad, en general, se había convertido en un valor prioritario<br />
en los procesos de producción del capitalismo más reciente.<br />
Un proceso que algunos teóricos como Antonella Corsani (desde<br />
el feminismo radical) y Maurizio Lazzarato (desde la filosofía y la<br />
sociología) han conceptualizado como capitalismo cognitivo.<br />
Castellano
mr<br />
Com a productora cultural i en conseqüència com a productora<br />
de sentit, no puc deixar de participar en un debat crític sobre<br />
la(les) economia(es) en què s’inscriu l’art i les formes de producció<br />
i difusió dominants que genera. De fet, quan em definisc<br />
com a productora cultural, no és intranscendent, en la mesura<br />
que és una figura que incorpora en el seu treball una simultaneïtat<br />
de pràctiques i economies (que passen per la investigació,<br />
l’escriptura, la producció, la gestió, la formació, el disseny<br />
i l’ensenyança). Sens dubte, ens trobem davant d’una enorme<br />
paradoxa: mentre, d’una banda, continuem lluitant per regularitzar<br />
els nostres drets laborals a causa de la singularitat del nostre<br />
treball creatiu, d’una altra, el nostre perfil “flexible i transversal”<br />
ha augmentat significativament el seu valor (tant simbòlicament<br />
com econòmicament).<br />
Per tot això, crec que no podem deixar d’interrogar-nos sobre<br />
les condicions que envolten les pràctiques que realitzem els productors<br />
culturals, i com eixes condicions i factors, sovint adversos,<br />
condicionen unes maneres de fer, unes xarxes de col·laboració<br />
i una acció política (sempre que entenguem la pràctica de l’art<br />
com un espai de conflicte) determinades i no unes altres.<br />
Els projectes més recents que he dut a terme han incorporat<br />
estes qüestions com a part fonamental de les reflexions abordades.<br />
Per exemple, “Total <strong>Work</strong>” (2003) va ser una exposició feta<br />
en col·laboració amb les artistes María Ruido i Ursula Biemann a<br />
la Sala Montcada de Barcelona (hui desapareguda de la seua ubicació<br />
original, si bé traslladada a l’edifici central de la Fundació<br />
La Caixa, de la qual depenia, però que de lluny manté l’esperit<br />
que la va caracteritzar com a espai de producció i experimentació<br />
de l’art). “Total <strong>Work</strong>” pretenia arreplegar alguns debats sobre les<br />
condicions de producció a partir d’una trama de discursos crítics<br />
(teoria política feminista, estudis postcolonials i teoria fílmica) i<br />
pràctiques documentals, especialment centrats en la tradicional<br />
feminització del treball hui condicionada per les mecàniques<br />
imposades per l’economia global. L’aplicació de conceptes com<br />
treball immaterial i biotreball, així com la reactualització crítica<br />
del llegat de pràctiques visuals dels primers anys setanta vinculades<br />
al feminisme, ens van servir per a revelar les mutacions expe-<br />
Como productora cultural y en consecuencia como productora<br />
de sentido, no puedo por menos que participar de un debate<br />
crítico entorno a la(s) economía(s) en la que se inscribe el arte<br />
y las formas de producción y difusión dominantes que genera.<br />
De hecho, cuando me defino como productora cultural, no es<br />
baladí, en la medida que es una figura que incorpora en su trabajo<br />
una simultaneidad de prácticas y economías (que pasan<br />
por la investigación, escritura, producción, gestión, formación,<br />
diseño, y enseñanza). Sin duda nos encontramos frente a una<br />
enorme paradoja: mientras por una parte seguimos luchando<br />
por regularizar nuestros derechos laborales debido a la singularidad<br />
que dota nuestro trabajo creativo, por otra, nuestro perfil<br />
“flexible y transversal” ha aumentado significativamente su valor<br />
(tanto simbólica como económicamente hablando).<br />
Por todo ello, creo que no podamos dejar de interrogarnos<br />
sobre las condiciones que rodean las prácticas que realizamos<br />
los productores culturales, y cómo esas condiciones y factores, a<br />
menudo adversos, condicionan unos modos de hacer, unas redes<br />
de colaboración y una acción política (siempre y cuando entendamos<br />
la práctica del arte como un espacio de conflicto) determinados<br />
y no otros.<br />
Los proyectos más recientes que he desarrollado, han incorporado<br />
estas cuestiones como parte fundamental de las reflexiones<br />
abordadas. Por ejemplo, “Total <strong>Work</strong>” (2003), fue una exposición<br />
en colaboración con las artistas María Ruido y Ursula Biemann<br />
en la Sala Montcada de Barcelona (hoy desaparecida de su ubicación<br />
original, trasladada al edificio central de la Fundación La<br />
Caixa de la cual dependía, pero que de lejos mantiene el espíritu<br />
que la caracterizó como espacio de producción y experimentación<br />
del arte). “Total <strong>Work</strong>” pretendía recoger algunos debates<br />
entorno a las condiciones de producción a partir de una trama<br />
de discursos críticos (teoría política feminista, estudios postcoloniales<br />
y teoría fílmica) y prácticas documentales, especialmente<br />
centrados en la tradicional feminización del trabajo hoy condicionada<br />
por las mecánicas impuestas por la economía global. La<br />
aplicación de conceptos como trabajo inmaterial y biotrabajo, así<br />
como la reactualización crítica del legado de prácticas visuales de<br />
los primeros años setenta vinculadas al feminismo, nos sirvieron<br />
para revelar las mutaciones experimentadas en la esfera econó-<br />
111
mr<br />
rimentades en l’esfera econòmica d’última generació. També<br />
per a investigar –com escrivia María Ruido– sobre la possibilitat/<br />
oportunitat de construir una visibilitat i una narrativa pròpies de<br />
la “nova classe treballadora” i allunyades dels models de representació<br />
hegemònics.<br />
A manera de subtrama, vam integrar-hi un segon element de<br />
reflexió sobre les condicions de producció artística, perquè ens<br />
semblava necessari situar-nos críticament dins del sistema de producció<br />
per a poder entendre quina era/és la nostra situació com<br />
a consumidores i com a generadores de plusvàlues simbòliques.<br />
A diferència de “Total <strong>Work</strong>”, que es va plantejar a partir<br />
d’una exposició com a forma discursiva, “¿Què c*** té a veure<br />
la música amb la indústria i el feminisme en un centre d’art?”<br />
(2005), es va pensar com un espai de debat, un lloc on intercanviar<br />
experiències sobre les formes de producció i difusió de la<br />
música digital i el rock alternatiu, tenint present la variable de<br />
gènere.<br />
El projecte, realitzat amb Laurence Rassel i amb l’estreta<br />
col·laboració de Ràdio Paca (www.radiopaca.net), que transmetia<br />
en directe a través d’Internet, va sorgir a partir d’un encàrrec<br />
d’Óscar Abril Ascaso per al Centre d’Art Santa Mònica de<br />
Barcelona. Sense ser alienes als debats i tallers sobre les relacions<br />
entre les pràctiques digitals, les musicals i les pràctiques feministes<br />
que en els últims anys s’han realitzat a la ciutat, vam decidir<br />
explorar les diverses estratègies de creació, producció, selecció,<br />
representació i disseminació que les configuren, en concret les<br />
construïdes pels grups, segells i mitjans independents, que asseguren<br />
la visibilitat d’una escena musical feminista o, almenys, d’una<br />
escena que tinga presents les qüestions de gènere. Elaboràrem<br />
un qüestionari base que ens va servir com a punt de partida per<br />
a entrevistar nombroses persones de diferents generacions que<br />
constituïen una àmplia representació de personal treballador<br />
vinculat, directament o indirectament, a la creació musical, els<br />
segells discogràfics, la direcció de festivals, els mitjans de comunicació,<br />
la historiografia, la producció de videoclips, etc. El qüestionari<br />
naixia d’una experiència prèvia que havia elaborat el<br />
col·lectiu Constant a Brussel·les (www.constantvzw.com) amb el<br />
mica de última generación. También para investigar –como escribía<br />
María Ruido– sobre la posibilidad/oportunidad de construir<br />
una visibilidad y una narrativa propias de la “nueva clase trabajadora”<br />
alejadas de los modelos de representación hegemónicos.<br />
A modo de subtrama, integramos un segundo elemento de<br />
reflexión entorno a las condiciones de producción artística,<br />
pues nos parecía necesario situarnos críticamente dentro del<br />
sistema de producción para poder entender cuál era/es nuestra<br />
situación como consumidoras y como generadoras de plusvalías<br />
simbólicas.<br />
A diferencia de “Total <strong>Work</strong>” que se planteó a partir de una<br />
exposición como forma discursiva, “¿Qué c*** tiene que ver la<br />
música, con la industria y el feminismo, en un centro de arte?”<br />
(2005), se pensó como un espacio de debate, un lugar donde<br />
intercambiar experiencias entorno a los modos de producción y<br />
difusión de la música digital y el rock alternativo, teniendo presente<br />
la variable de género.<br />
El proyecto, realizado junto a Laurence Rassel y con la<br />
estrecha colaboración de Radio Paca (www.radiopaca.net), que<br />
transmitía en directo a través de Internet, surgió a partir de un<br />
encargo de Oscar Abril Ascaso para el Centro de Arte Santa<br />
Mónica de Barcelona. Sin ser ajenas a los debates y talleres<br />
entorno a las relaciones entre las prácticas digitales, las musicales<br />
y las prácticas feministas que en los últimos años se han venido<br />
realizando en la ciudad, decidimos explorar las diversas estrategias<br />
de creación, producción, selección, representación y diseminación<br />
que las conforman, en concreto aquellas construidas<br />
por los grupos, sellos y medios independientes, que aseguran la<br />
visibilidad de una escena musical feminista o, al menos, de una<br />
escena que tenga presentes las cuestiones de género. Elaboramos<br />
un cuestionario base que nos sirvió como punto de partida para<br />
entrevistar a numerosas personas a nivel intergeneracional y que<br />
representaban un amplio abanico de trabajadores/as vinculados/<br />
as, directa o indirectamente, con la creación musical, los sellos<br />
discográficos, la dirección de festivales, los medios de comunicación,<br />
la historiografía, la producción de video-clips, etc. El cuestionario,<br />
nacía de una experiencia previa que había elaborado<br />
el colectivo Constant en Bruselas (www.constantvzw.com) bajo el<br />
nombre de “cocina interna”. En realidad se trataba de una selec-<br />
112
mr<br />
nom de “cuina interna”. En realitat, es tractava d’una selecció de<br />
preguntes “sobre els ingredients i les receptes del treball cultural”<br />
que ens permetia mostrar els símptomes i les traces que desplega<br />
la biopolítica en la quotidianitat del medi musical independent.<br />
Molts dels dubtes inicials van acabar confirmant les tensions i<br />
estereotips que subjauen en estos àmbits, i la necessitat que moltes<br />
persones tenien de manejar els mecanismes de producció i<br />
difusió enfront de les relacions de control (representacions, polítiques<br />
d’audiències, drets d’autor, cànons, etc.) que imposen la<br />
indústria i els mitjans de comunicació.<br />
Una altra de les qüestions que més ens van sorprendre va ser<br />
el fet que una bona part de les entrevistades provenien de l’àmbit<br />
de l’art. Un fenomen que ens va permetre dialogar sobre les relacions<br />
entre l’art i la música, i en concret sobre la recent integració<br />
del concert com a dispositiu museal. Ens preguntàvem fins a<br />
quin punt estes pràctiques musicals havien alterat les polítiques<br />
de producció, difusió i programació del museu, i al revés.<br />
e: Gràcies a tu Montse per la teua participació en este debat. Has<br />
esmentat dos projectes que certament són molt distints en la seua<br />
concepció, en “Total <strong>Work</strong>” vas utilitzar l’exposició com a mitjà de<br />
difusió de certs plantejaments i en “¿Què c*** té a veure la música amb<br />
la indústria i el feminisme en un centre d’art?”, per contra, el que vau<br />
fer fou crear una plataforma de debat i d’intercanvi. Ens agradaria que<br />
ens parlares d’alternatives al model expositiu tradicional.<br />
mr: L’elaboració de formats alternatius al dispositiu tradicional<br />
d’exposició, entés com una mena d’objectes col·locats amb un<br />
cert orde en un espai blanc, es gesta des de fa dècades. Imagine<br />
que en la vostra pregunta us referiu a quins possibles formats han<br />
marcat línies rupturistes amb el propòsit de subvertir o deconstruir<br />
la naturalesa de l’exposició com a dispositiu central del<br />
paradigma visual dominant. La qüestió resulta un tema complex,<br />
perquè, si bé alguns intents en el seu moment van ser pioners,<br />
a força de ser reproduïts ha quedat poc més que els elements<br />
estrictament formals.<br />
ción de preguntas “entorno a los ingredientes y recetas del trabajo<br />
cultural” que nos permitía recoger los síntomas y las trazas<br />
que despliega la biopolítica en la cotidianidad del medio musical<br />
independiente.<br />
Muchas de las dudas iniciales terminaron confirmando las tensiones<br />
y estereotipos que subyacen trás estos ámbitos, y de la<br />
necesidad que muchos/as tenían de manejar los mecanismos de<br />
producción y difusión frente a las relaciones de control (representaciones,<br />
políticas de audiencias, derechos de autor, cánones,<br />
etc.) que imponen la industria y los medios de comunicación.<br />
Otra de las cuestiones que más nos sorprendieron fue el<br />
hecho de que una buena parte de las entrevistadas provenían del<br />
ámbito del arte. Un fenómeno que nos permitió dialogar entorno<br />
a las relaciones entre el arte y la música, y en concreto sobre la<br />
reciente integración del concierto como dispositivo museal. Nos<br />
preguntábamos hasta qué punto estas prácticas musicales habían<br />
alterado las políticas de producción, difusión y programación del<br />
museo, y al revés.<br />
e: Gracias a ti Montse por tu participación en este debate. Has<br />
nombrado dos proyectos que ciertamente son muy distintos en su<br />
concepción, en Total <strong>Work</strong> utilizaste la exposición como medio de<br />
difusión de ciertos planteamientos y en ¿Qué c*** tiene que ver la<br />
música, con la industria y el feminismo, en un centro de arte? por<br />
el contrario, lo que hicisteis fue crear una plataforma de debate e<br />
intercambio. Nos gustaría que nos hablaras de alternativas al modelo<br />
expositivo tradicional.<br />
mr: La elaboración de formatos alternativos al dispositivo tradicional<br />
de exposición, entendido como una suerte de objetos<br />
colocados con un cierto orden en un espacio blanco, lleva gestándose<br />
desde hace décadas. Imagino que en vuestra pregunta<br />
os referís a qué posibles formatos han marcado líneas rupturistas<br />
con el propósito de subvertir o deconstruir la naturaleza<br />
de la exposición como dispositivo central del paradigma visual<br />
dominante. La cuestión resulta un tema complejo, pues si bien<br />
algunos intentos en su momento fueron pioneros, a base de ser<br />
reproducidos, sólo han quedado poco más que los elementos<br />
estrictamente formales.<br />
113
mr<br />
Una de les primeres exposicions que sempre pose d’exemple és<br />
“Information”, que va tindre lloc el 1970 al MOMA de Nova York.<br />
Com moltes altres que la van seguir, “Information” va intentar<br />
deixar arrere les convencions de l’exposició com a format hegemònic,<br />
desmuntant les figures d’autoritat que l’orde institucional<br />
del museu havia imposat i replantejant noves formes col·lectives<br />
d’acció artística. Per a fer-ho era necessari posar en dubte les clàssiques<br />
unitats de temps i espai, desjerarquitzar les relacions entre<br />
els agents que participaven en l’exposició, desplaçar el lloc i la<br />
funció habitualment designades al visitant com a subjecte de contemplació.<br />
En “Information”, els artistes van desafiar el valor de<br />
canvi de l’obra d’art pel seu valor d’ús social. El que no pensaven<br />
és que eixe valor d’ús social es convertiria en poc de temps en un<br />
nou valor de producció molt preat.<br />
Dos dècades més tard sorgiran una sèrie de projectes expositius<br />
(“Services”, Kunstraum des Universität, Luneburg, Alemanya<br />
1994, és potser el més representatiu) que tractaran obertament<br />
de la clara descompensació entre els servicis que desplega<br />
l’artista i la desregulació dels contractes i honoraris que percep,<br />
encara que no contaran fins a quin punt la possible reforma<br />
d’eixa exigència podria influir en la pèrdua de capacitat crítica<br />
i autonomia de la pràctica artística. Servici, mediació, comunicació<br />
o valor d’ús –valors propis de la pràctica artística– són ja en<br />
eixe moment conceptes altament aplicats al model de producció<br />
terciari, igual que la flexibilitat, la descentralització, la comunicació<br />
interdepartamental, el treball en equip i el networking (treball<br />
en xarxa) són tècniques i mètodes plenament introduïts en<br />
les estructures de treball corporatives. “Atelier Europa. A small<br />
Post-Fordist Drama” (Kunstverein Munic, 2004, http://www.<br />
ateliereuropa.com/) pot considerar-se una proposta expositiva<br />
recent que reobri este debat i integra les problemàtiques sobre<br />
l’agenciament institucional i la precarització de l’existència.<br />
En paral·lel a la reflexió sobre els processos econòmics en<br />
què s’inscriu l’art, els anys noranta també van marcar l’aparició<br />
d’una sèrie de prototips d’exposició que van assajar altres formes<br />
d’escriptura i la concreció de nous relats fins aleshores pràcticament<br />
exclosos. Ací tenen un paper rellevant les polítiques de la<br />
Una de las primeras exposiciones que siempre uso de ejemplo<br />
es “Information”, que tuvo lugar en 1970 en el MOMA de Nueva<br />
York. Como muchas otras que la siguieron, “Information” intentó<br />
romper con las convenciones de la exposición como formato<br />
hegemónico, desmontando las figuras de autoridad que el orden<br />
institucional del museo había impuesto y replanteando nuevas<br />
formas colectivas de acción artística. Para ello era necesario<br />
poner en cuestión las clásicas unidades de tiempo y espacio, desjerarquizar<br />
las relaciones entre los agentes que participaban en la<br />
exposición, desplazar el lugar y la función habitualmente designadas<br />
al visitante como sujeto de contemplación. En “Information”,<br />
los artistas desafiaron el valor de cambio de la obra de arte por<br />
su valor de uso social. Lo que no pensaban es que ese valor de<br />
uso social se convertiría en un nuevo valor de producción muy<br />
preciado en poco tiempo.<br />
Dos décadas más tarde surgirán una serie de proyectos expositivos<br />
(“Services”, Kunstraum des Universität, Luneburg, Alemania<br />
1994, es quizás el más representativo) que tratarán abiertamente<br />
la clara descompensación entre los servicios que desarrolla el<br />
artista en relación a la desregulación de los contratos y honorarios<br />
que percibe, aunque no contarán hasta qué punto la posible<br />
reforma de esa exigencia podría influir en la pérdida de<br />
capacidad crítica y autonomía de la práctica artística. Servicio,<br />
mediación, comunicación o valor de uso –valores propios de la<br />
práctica artística– son ya en ese momento conceptos altamente<br />
aplicados al modelo de producción terciario, al igual que la flexiblilidad,<br />
la descentralización, la comunicación interdepartamental,<br />
el trabajo en equipo y el networking, son técnicas y métodos<br />
plenamente introducidos en las estructuras de trabajo corporativas.<br />
“Atelier Europa. A small Post-Fordist Drama” (Kunstverein<br />
Munich, 2004, http://www.ateliereuropa.com/) puede considerarse<br />
una propuesta expositiva reciente que reabre este debate e<br />
integra las problemáticas entorno al agenciamiento institucional<br />
y la precarización de la existencia.<br />
En paralelo a la reflexión entorno a los procesos económicos en<br />
los que se inscribe el arte, los años 90 también marcaron la aparición<br />
de una serie de prototipos de exposición que ensayaron<br />
otras formas de escritura y la concreción de nuevos relatos hasta<br />
entonces prácticamente excluidos. Ahí juegan un papel rele-<br />
114
mr<br />
diferència, i en concret les polítiques de gènere, que despleguen<br />
una crítica a l’exposició com a dispositiu de presentació de caràcter<br />
etnocèntric, que gestiona de forma unidireccional la relació<br />
saber/poder, a través del qual les institucions han reproduït una<br />
representació homogènia del públic i una concepció elititzada<br />
del capital cultural.<br />
En el context espanyol, l’exposició “Plus Ultra” comissariada<br />
per Mar Villaespesa (Exposició Universal, Sevilla, 1992) va inaugurar<br />
eixos nous discursos conceptuals en la pràctica expositiva<br />
i la seua posada en escena posant l’accent en les pràctiques i<br />
els usos socials i no únicament en les categories i definicions de<br />
l’art. Poc abans, l’exposició “If you lived here”, comissariada per<br />
l’artista Martha Rosler (Dia Art Foundation, Nova York, 1989),<br />
que tractava sobre el fenomen de les persones sense casa, les<br />
seues causes i possibles solucions, va significar un punt d’inflexió<br />
en la concepció de l’espai expositiu com a acció política (no<br />
s’ha d’oblidar que en eixe període es gestaven als EUA les polítiques<br />
conservadores de Reagan). Amb l’objecte d’analitzar els<br />
processos de construcció de les identitats, els seus mecanismes<br />
d’exclusió i les seues formes de visibilitat, l’exposició va funcionar<br />
com un territori de subjectivació en què es van tramar les<br />
experiències amb veu pròpia de distints subjectes subalterns amb<br />
les representacions col·lectives.<br />
Com tots sabem, al final dels noranta, la concepció de<br />
l’exposició com a espai d’interacció social arriba a la seua major<br />
dimensió en la denominada estètica relacional (terme aplicat pel<br />
crític d’art francés Nicolás Bourriaud). Este és un tema espinós<br />
per la facilitat amb què s’han confós les pràctiques crítiques de<br />
caràcter col·laboratiu amb esdeveniments situacionals de caràcter<br />
lúdic i efímer. D’una altra forma, molts artistes s’han amagat<br />
darrere d’un treball en equip basant-se en pràctiques relacionades<br />
amb grups socials de naturalesa diversa, on sovint el procés<br />
d’intercanvi s’ha formalitzat amb la presència de subjectes “subcontractats”<br />
sense salari a les sales d’exposició mateix, que “treballen”<br />
seguint les ordes de l’artista.<br />
vante las políticas de la diferencia, y en concreto las políticas de<br />
género, que desarrollan una crítica a la exposición como dispositivo<br />
de presentación de carácter etnocéntrico, que gestiona de<br />
forma unidireccional la relación saber/poder, a través del cual<br />
las instituciones han reproducido una representación homogénea<br />
del público y una concepción elitizada del capital cultural.<br />
En el contexto español, la exposición “Plus Ultra” comisariada<br />
por Mar Villaespesa (Exposición Universal, Sevilla1992)<br />
inauguró esos nuevos discursos conceptuales en la práctica expositiva<br />
y su puesta en escena, poniendo el acento en las prácticas<br />
y usos sociales y no únicamente en las categorías y definiciones<br />
del arte. Poco antes, la exposición “If you lived here” comisariada<br />
por la artista Martha Rosler (Dia Art Foundation, Nueva York,<br />
1989) que trataba el fenómeno de las personas sin casa, sus causas<br />
y posibles soluciones, significó un punto de inflexión en la<br />
concepción del espacio expositivo como acción política (no hay<br />
que olvidar que en ese periodo se gestaban en USA las políticas<br />
conservadoras de Reagan). Con el objeto de analizar los procesos<br />
de construcción de las identidades, sus mecanismos de exclusión<br />
y sus formas de visibilidad, la exposición funcionó como un territorio<br />
de subjetivación en el que se tramaron las experiencias con<br />
voz propia de distintos sujetos subalternos con las representaciones<br />
colectivas.<br />
Como todos sabemos, a finales de los 90, la concepción de<br />
la exposición como un espacio de interacción social alcanza su<br />
mayor dimensión en la llamada estética relacional (término aplicado<br />
por el crítico de arte francés Nicolás Bourriaud). Este es un<br />
tema espinoso por la facilidad con que se han confundido las<br />
prácticas críticas de carácter colaborativo por eventos situacionales<br />
de carácter lúdico y efímero. De otra forma, muchos artistas se<br />
han escondido tras un trabajo en equipo apoyándose en prácticas<br />
relacionadas con grupos sociales de naturaleza diversa, donde a<br />
menudo, el proceso de intercambio se ha formalizado mediante<br />
la presencia de sujetos “subcontratados” sin salario en las propias<br />
salas de exposición, que “trabajan” siguiendo los dictados<br />
del artista.<br />
115
mr<br />
També recentment, és habitual veure com la resolució expositiva<br />
de moltes pràctiques processuals vinculades al ciberactivisme<br />
acaba reduïda (sempre en el marc institucional) a la màquina i la<br />
cadira corresponent com a mers objectes museïficats.<br />
Podria aportar diversos exemples de propostes que han assajat<br />
formats alternatius, però com veieu, també em preocupa la progressiva<br />
desactivació de conceptes i pràctiques col·laboratius originàriament<br />
definits socialment i políticament. El creixent paper<br />
que ha adquirit el comissari en les polítiques culturals ha acabat<br />
integrant-les en el seu repertori formal. En este punt, vosaltres<br />
i jo no podem escapar-nos de fer un exercici de (auto)reflexió<br />
crítica.<br />
e: Tota esta sèrie d’iniciatives expositives crítiques han patit, com dius,<br />
el setge normalitzador i neutralitzador de la institució, però aleshores<br />
¿és possible continuar pensant i practicant l’exposició com una forma<br />
de treball cultural amb un efectiu valor social, per utilitzar les teues<br />
paraules?<br />
I si és així, cosa que és necessària plantejar-se de manera contínua<br />
i seriosa, ¿com, en l’actualitat, pot desplegar-se una proposta que supere<br />
la mera exposició d’objectes i la desactivació exercida per la institució, i<br />
que tinga un valor social?<br />
mr: No tinc una fórmula que faça immune l’exposició al control<br />
institucional. A pesar d’això, continue pensant que és necessari<br />
fer exposicions en el marc institucional, perquè continua sent<br />
un espai per a l’accés i el servici públics de l’art, l’educació i la<br />
cultura. Igual que la universitat, la qual, a pesar de la crisi de legitimitat<br />
que patix, continua representant un espai públic de producció<br />
crítica del saber.<br />
Desafortunadament, a causa de les circumstàncies actuals<br />
que he indicat abans, les institucions artístiques tendixen a reformalitzar<br />
estèticament les qüestions d’orde social i exclouen tota<br />
possibilitat de conflicte. Esta tendència ha pres rellevància a través<br />
d’un gir cap al paradigma espectacular del consum visual;<br />
en la sobreexposició de les formes que reduïx els continguts a<br />
simples titulars.<br />
También recientemente, es habitual ver cómo la resolución<br />
expositiva de muchas prácticas procesuales vinculadas al ciberactivismo,<br />
termina reducida (siempre en el marco institucional)<br />
a la máquina y su silla correspondiente como meros objetos<br />
museificados.<br />
Podría aportar varios ejemplos de propuestas que han ensayado<br />
formatos alternativos, pero como veis, también me preocupa<br />
la progresiva desactivación de conceptos y prácticas colaborativas<br />
originalmente definidas social y políticamente. El creciente papel<br />
que ha adquirido el comisario en las políticas culturales ha terminado<br />
por integrarlas en su repertorio formal. En este punto,<br />
vosotros y yo no podemos escaparnos de hacer un ejercicio de<br />
(auto)reflexión crítica.<br />
e: Toda esta serie de iniciativas expositivas críticas han sufrido, como<br />
dices, el envite normalizador y neutralizador de la institución, pero<br />
entonces ¿es posible seguir pensando y practicando la exposición como<br />
una forma de trabajo cultural con un efectivo valor social, por utilizar<br />
tus palabras?<br />
Y si es así, cosa que es necesario plantearse continúa y seriamente<br />
¿cómo, en la actualidad, puede desarrollarse una propuesta que<br />
supere la mera exposición de objetos y la desactivación ejercida por la<br />
institución, y tenga un valor social?<br />
mr: No tengo una fórmula que haga inmune la exposición al<br />
control institucional. A pesar de ello, continúo pensando que es<br />
necesario realizar exposiciones en el marco institucional, pues<br />
sigue siendo un espacio para el acceso y servicio públicos del<br />
arte, la educación y la cultura. Al igual que la universidad, la cual<br />
a pesar de la crisis de legitimidad que padece, continúa representando<br />
un espacio público de producción crítica del saber.<br />
Desafortunadamente, debido a las actuales circunstancias que<br />
he indicado antes, las instituciones artísticas tienden a reformalizar<br />
estéticamente las cuestiones de orden social y excluyen toda<br />
posibilidad de conflicto. Esta tendencia ha tomado relevancia<br />
mediante un giro hacia el paradigma espectacular del consumo<br />
visual; en la sobreexposición de las formas que reduce los contenidos<br />
a puros titulares.<br />
116
mr<br />
En contraposició amb esta tendència, a pesar de tot, crec encara<br />
en la capacitat de l’exposició com un possible lloc on assajar<br />
noves formes d’escriptura per a establir altres maneres de comunicació<br />
i intervenció social i cultural. L’exposició, lluny de la<br />
funció central que va adquirir en la modernitat, hui ha de constituir-se<br />
com un element més d’un cos crític que siga susceptible<br />
de ser reapropiat, com si es tractara d’un programa de codi<br />
obert. Per a emfasitzar esta funció, alguns productors culturals<br />
han volgut donar a l’exposició la qualitat d’espai de treball, de<br />
manera que el visitant s’aproxime a la creació des de les mateixes<br />
ferramentes que la constituïxen (les que configuren els processos),<br />
apropiant-se-les i participant així d’una experiència estètica<br />
crítica col·lectiva.<br />
Però perquè puga convertir-se en una possible eina d’intervenció<br />
en el cos social, fa falta també que l’exposició adquirisca,<br />
d’una banda, les seues pròpies dinàmiques d’autogestió (cal aleshores<br />
preguntar-se sobre com ha de ser gestionada, de quins elements<br />
es compon, des d’on i com es produïx, per qui, amb quin<br />
objecte, a qui va dirigida i per a quins usos) i, d’una altra, que<br />
incorpore o connecte transversalment diverses esferes públiques<br />
en l’elaboració dels distints discursos que genere. Per a aconseguir-ho,<br />
és necessari que desplegue processos d’agenciament (en<br />
el sentit proposat per Deleuze i Guattari) amb altres nodes de<br />
coneixement crític, i així que puga activar el radi d’acció més<br />
enllà dels murs de la institució artística.<br />
e: També nosaltres defenem la legitimitat de l’ús dels espais<br />
institucionals per a l’art pel seu caràcter públic. Però, ¿què passa amb<br />
la relació de l’art amb les esferes empresarials i les obres socials de caixes<br />
d’estalvis, que cada vegada s’incorporen més a la gestió i producció<br />
cultural? ¿Què penses de les seues iniciatives? ¿Contribuïxen a<br />
l’autonomia de la pràctica artística sobre la capacitat d’intervenció de la<br />
institució o, per contra, constituïxen una nova mediació que reproduïx<br />
els mètodes de la institució?<br />
En contraposición a esta tendencia, a pesar de todo, creo aun<br />
en la capacidad de la exposición como un posible lugar donde<br />
ensayar nuevas formas de escritura para establecer otros modos<br />
de comunicación e intervención social y cultural. La exposición,<br />
lejos de la función central que adquirió en la modernidad, hoy<br />
debe constituirse como un elemento más de un cuerpo crítico<br />
que sea susceptible de ser reapropiado, como si de un programa<br />
de código abierto se tratara. Para enfatizar esta función, algunos<br />
productores culturales han querido darle a la exposición la cualidad<br />
de espacio de trabajo, de manera que el visitante se aproxime<br />
a la creación desde las mismas herramientas que la constituyen<br />
(las que configuran los procesos), apropiándose de éstas y participando<br />
así de una experiencia estética crítica colectiva.<br />
Pero para que pueda convertirse en una posible herramienta<br />
de intervención en el cuerpo social, hace falta también que la<br />
exposición adquiera, por una parte, sus propias dinámicas de<br />
autogestión (cabe entonces preguntarse sobre cómo debe ser<br />
gestionada, de qué elementos se compone, desde dónde y cómo<br />
se produce, por quien, con qué objeto, a quienes va dirigida y<br />
para qué usos), y por otra, incorpore o conecte transversalmente<br />
diversas esferas públicas en la elaboración de los distintos discursos<br />
que genere. Para ello es necesario que desarrolle procesos de<br />
agenciamiento (en el sentido propuesto por Deleuze y Guattari)<br />
con otros nodos de conocimiento crítico, y así, pueda activar el<br />
radio de acción más allá de los muros de la institución artística.<br />
e: También nosotros defendemos la legitimidad del uso de los espacios<br />
institucionales para el arte por su carácter público. Pero qué pasa con la<br />
relación del arte con las esferas empresariales y las obras sociales de cajas<br />
de ahorros. Éstas están cada vez más, incorporándose a la gestión y<br />
producción cultural. ¿Qué piensas de sus iniciativas? ¿Contribuyen a la<br />
autonomía de la práctica artística sobre la capacidad de intervención de<br />
la institución o por el contrario constituyen una nueva mediación que<br />
reproduce los métodos de la institución?<br />
mr: Sinceramente, apenas detecto diferencias entre el modelo<br />
público y el modelo privado de apoyo y financiación del arte,<br />
entre otras cosas porque la frontera que los separa es cada vez<br />
más invisible. Museos, centros culturales, programas de patroci-<br />
117
mr<br />
mr: Sincerament, a penes detecte diferències entre el model<br />
públic i el model privat de suport i finançament de l’art, entre<br />
d’altres coses perquè la frontera que els separa és cada vegada<br />
més invisible. Museus, centres culturals, programes de patrocini,<br />
etc., tots estos espais de mediació cultural operen en última instància<br />
com a representacions del poder (siga estatal o corporatiu),<br />
ja que han entrat de ple en les agendes neoliberals. Amb<br />
relació a la vostra pregunta, potser no hauria de centrar-se tant<br />
en quin tipus d’iniciatives culturals procedixen de les esferes<br />
empresarials com a revelar quins mecanismes hi subjauen.<br />
L’any 2003 el col·lectiu Bureau d’Études, arran de la participació<br />
en un seminari a la Tate Modern, va realitzar un diagrama<br />
que traçava les articulacions entre el capital financer i el sistema<br />
de l’art a la ciutat de Londres (consultar en: http://ut.yt.t0.or.<br />
at/site/index.html). Més que denunciar, el diagrama analitzava<br />
les connexions oligàrquiques que es donen entre les entitats<br />
bancàries, les multinacionals, els museus públics i l’Arts Council.<br />
Bureau d’Études desplegava la maquinària (els fluxos de poder i<br />
les relacions no visibles que teixen) que cartografia un nou paisatge<br />
econòmic en què el sector cultural adquirix un paper cada<br />
vegada més rellevant en el creixement del PIB nacional.<br />
Seguint amb l’exemple anglés, l’auge de les indústries creatives<br />
promogut pel govern laborista els últims anys, ha esdevingut<br />
el nexe perfecte entre el capital públic i el capital privat en<br />
la producció cultural, amb la consigna de la rendibilitat econòmica<br />
immediata. Molts dels objectius que compartixen busquen<br />
estimular el poder creatiu de les ciutats, regenerar el seu teixit<br />
urbà, així com apropiar-se el capital simbòlic col·lectiu, a fi<br />
d’incorporar-se al mapa de rutes i xarxes traçat per l’economia<br />
globalitzada. Sens dubte, parlem d’un fenomen que ja s’està<br />
instal·lant al país.<br />
En este escenari, les aparents diferències entre les institucions<br />
artístiques i els centres culturals dependents d’entitats bancàries<br />
són molt subtils. Hi ha múltiples actuacions que confirmen este<br />
procés de corporativització de l’art i la cultura, que posen al descobert<br />
la influència de les estructures empresarials en els modes<br />
i les condicions de treball dels dos models, en les seues estratè-<br />
nio, etc., todos estos espacios de mediación cultural operan en<br />
última instancia como representaciones del poder (ya sea estatal<br />
o corporativo) puesto que han entrado de lleno en las agendas<br />
neoliberales. En relación a vuestra pregunta, quizá no debería<br />
centrarse tanto en qué tipo de iniciativas culturales proceden de<br />
las esferas empresariales, como en desvelar qué mecanismos subyacen<br />
detrás de ellas.<br />
En el año 2003 el colectivo Bureau d’Études, a raíz de su<br />
participación en un seminario en la Tate Modern, realizó un<br />
diagrama que trazaba las articulaciones entre el capital financiero<br />
y el sistema del arte en la ciudad de Londres (consultar<br />
en: http://ut.yt.t0.or.at/site/index.html). Más que denunciar, el<br />
diagrama analizaba las conexiones oligárquicas que se dan entre<br />
las entidades bancarias, las multinacionales, los museos públicos<br />
y el Arts Council. Bureau d’Études desplegaba la maquinaria (los<br />
flujos de poder y las relaciones no visibles que tejen) que cartografía<br />
un nuevo paisaje económico en el que el sector cultural<br />
adquiere un papel cada vez más relevante en el crecimiento del<br />
PIB nacional.<br />
Siguiendo con el ejemplo inglés, el auge de las Industrias<br />
Creativas promovido por el gobierno laborista en los últimos<br />
años, ha devenido el nexo perfecto entre el capital público y el<br />
capital privado en la producción cultural, bajo la consigna de la<br />
rentabilidad económica inmediata. Muchos de los objetivos que<br />
comparten buscan estimular el poder creativo de las ciudades,<br />
regenerar su tejido urbano, así como apropiarse del capital simbólico<br />
colectivo, con el fin de incorporarse en el mapa de rutas<br />
y redes trazado por la economía globalizada. Sin duda, hablamos<br />
de un fenómeno que ya se está instalando en nuestro país.<br />
Ante este escenario, las aparentes diferencias entre las instituciones<br />
artísticas y los centros culturales dependientes de entidades<br />
bancarias son muy sutiles. Existen múltiples actuaciones que confirman<br />
este proceso de corporativización del arte y la cultura, que<br />
ponen al descubierto la influencia de las estructuras empresariales<br />
en los modos y condiciones de trabajo de ambos modelos, en<br />
sus estrategias de promoción y en las de financiación; la designación<br />
de directores artísticos limitados al perfil de meros gestores;<br />
la incorporación de la elite empresarial en los patronatos de los<br />
museos, la subcontratación de empresas privadas para gestionar<br />
118
mr<br />
gies de promoció i en les de finançament: la designació de directors<br />
artístics limitats al perfil de mers gestors; la incorporació de<br />
l’elit empresarial en els patronats dels museus, la subcontractació<br />
d’empreses privades per a gestionar servicis o l’ampliació de<br />
les àrees de consum i marxandatge, l’intervencionisme de les<br />
empreses de gestió cultural en el disseny i l’aplicació de polítiques<br />
culturals, la subordinació de les activitats culturals a les<br />
quotes d’audiència, l’actitud paternalista en els programes de<br />
subvencions, etc.<br />
No voldria estendre esta situació a tots els espais hegemònics<br />
públics i privats, perquè, si bé hi són una excepció, uns pocs de<br />
perfil progressista estan desplegant pràctiques de contrarepresentació<br />
enfront de les tecnologies de control abans assenyalades, no<br />
sense pressions i ambigüitats. Tampoc falten els artistes conscients<br />
políticament, que han intentat subvertir estes actuacions a una<br />
escala micropolítica, com ha ocorregut recentment amb l’obra<br />
que l’artista María Ruido va realitzar per a l’espai cultural de Caja<br />
Madrid a Barcelona (en el marc del cicle “Córner”, comissariat<br />
per Martí Peran, març de 2005). Ruido va plantejar una reflexió<br />
crítica sobre les vinculacions entre les pràctiques especulatives<br />
del mercat immobiliari i les entitats bancàries als centres urbans<br />
–la seu de Caja Madrid es troba situada enfront de la plaça de<br />
Catalunya–, i el resultat va ser la suspensió de l’exposició. L’acció<br />
censora va revelar per si mateixa l’orde regulador que hi ha<br />
darrere d’estos espais corporatius de representació simbòlica.<br />
e: Recentment s’ha celebrat la trobada “10.000 francs de recompensa (el<br />
museu d’art contemporani viu o mort)”, també s’acaba de presentar el<br />
Document de bones pràctiques per a museus i centres d’art contemporani<br />
del Ministeri. En els dos es parla de la problemàtica de les interferències<br />
dels òrgans de govern als centres d’art, des dels nomenaments i<br />
remocions de directors fins a d’altres formes d’intervenció més indirectes<br />
però no menys efectives. ¿Creus que és possible arribar a un model de<br />
gestió més independent de la vida política?<br />
servicios o la ampliación de las áreas de consumo y merchandising<br />
en los mismos; el intervencionismo de las empresas de gestión<br />
cultural en el diseño y aplicación de políticas culturales; la<br />
subordinación de las actividades culturales a las cuotas de audiencia;<br />
la actitud paternalista en los programas de subvenciones; etc.<br />
No quisiera extender esta situación a todos los espacios hegemónicos<br />
públicos y privados, pues si bien aun son una excepción,<br />
unos pocos de perfil progresista, están desarrollando prácticas<br />
de contra-representación frente a las tecnologías de control<br />
antes señaladas, no sin presiones y ambigüedades. Tampoco<br />
faltan los artistas conscientes políticamente, que han intentado<br />
subvertir estas actuaciones a una escala micropolítica, como ocurrió<br />
recientemente con la obra que la artista María Ruido realizó<br />
para el espacio cultural de Caja Madrid en Barcelona (en el<br />
marco del ciclo “Corner” comisariado por Martí Peran, marzo de<br />
2005). Ruido planteó una reflexión crítica entorno a las vinculaciones<br />
entre las prácticas especulativas del mercado inmobiliario<br />
y las entidades bancarias en los centros urbanos –la sede de<br />
Caja Madrid se encuentra situada frente a la plaza de Catalunya–,<br />
cuyo resultado terminó con la suspensión de la exposición. La<br />
acción censora reveló por si misma el orden regulador que se<br />
aloja detrás de estos espacios corporativos de representación<br />
simbólica.<br />
e: Recientemente se ha celebrado el encuentro “10.000 francos de<br />
recompensa (el museo de arte contemporáneo vivo o muerto)”, también<br />
se acaba de presentar el Documento de buenas prácticas para museos<br />
y centros de arte contemporáneo del Ministerio. En ambos se habla de<br />
la problemática de las interferencias de los órganos de gobierno en los<br />
centros de arte, desde los nombramientos y ceses de directores hasta otras<br />
formas de intervención más indirectas pero no menos efectivas. ¿Crees<br />
que es posible llegar a un modelo de gestión más independiente de la<br />
vida política?<br />
mr: Antes os decía que frente a la crisis que encarna la institución<br />
artística se están ensayando algunas respuestas desde ciertos<br />
museos y centros de arte que aplican las teorías de la crítica<br />
cultural más rigurosas en un intento por devolver a las instituciones<br />
valores sociales y democráticos. Aún así, muchas de estas<br />
119
mr<br />
mr: Abans us deia que, arran de la crisi que encarna la institució<br />
artística, s’assagen algunes respostes des de certs museus i<br />
centres d’art que apliquen les teories de la crítica cultural més<br />
rigoroses, en un intent de retornar a les institucions valors socials<br />
i democràtics. Tot i així, moltes d’estes intencions no resulten<br />
efectives, perquè més enllà d’integrar continguts progressistes<br />
veiem que l’estructura en què es basen continua sense alterarse.<br />
Recentment, vam poder seguir un intens debat sobre esta<br />
paradoxa al MACBA a través del manifest que van fer públic<br />
una sèrie de treballadores que denunciaven la precarietat dels<br />
seus contractes i les condicions laborals a què eren sotmeses<br />
(consultar el bloc del col·lectiu ctrl-i: http://blog.sindominio.<br />
net/blog/ctrl-iando/ctrltext).<br />
El cas del MACBA posa en relleu les tensions entre el discurs<br />
d’esquerres que transmet el museu i el model de gestió neoliberal<br />
que regix les seues activitats.<br />
Novament, esta paradoxa ens ocuparia diverses pàgines, però<br />
m’agradaria incidir en altres qüestions de fons que afecten la gestió<br />
de l’art en tots els seus diversos ordes, i que no són alienes a la<br />
realitat concreta dels museus. Per a fer-ho, hauríem de situar-nos<br />
en el camp d’estudi de les polítiques culturals, un terreny que en<br />
el nostre context reclama una atenció urgent. En posaré alguns<br />
exemples. Si llegim el document de bones pràctiques a què heu<br />
al·ludit, podem detectar que, més enllà de la voluntat de canviar<br />
determinades dinàmiques obsoletes, es manté una concepció de<br />
les arts visuals i del seu rol social ancorada en els principis de la<br />
modernitat. I esta concepció es reproduïx també en el sistema<br />
educatiu reglat i els mitjans de comunicació, els quals continuen<br />
alimentant un clar desfasament entre la idea establida de l’art<br />
i la pràctica artística actual. És a dir, es continua potenciant un<br />
model cultural basat en el consum de l’art a través de la seua<br />
“representació i exhibició”, i al mateix temps s’invisibilitza el seu<br />
capital com a eina d’emancipació i transformació social. Aquí<br />
trobem, entre d’altres, el debat obert entre la gestió dels drets<br />
d’autor i la cultura lliure, sobre el qual fins al moment la majoria<br />
de les institucions a penes s’han pronunciat. Este debat ens porta<br />
a un altre model de gestió no resolt entre les administracions i<br />
intenciones no están resultando efectivas, pues más allá de integrar<br />
contenidos progresistas vemos que la estructura en la que se<br />
sustentan sigue sin alterarse. Recientemente pudimos seguir un<br />
intenso debate entorno a esta paradoja en el MACBA a través del<br />
manifiesto que hicieron público una serie de trabajadoras que<br />
denunciaron la precariedad de sus contratos y las condiciones<br />
laborales a las que son sometidas (consultar el weblog del colectivo<br />
ctrl-i: http://blog.sindominio.net/blog/ctrl-iando/ctrltext).<br />
El caso del MACBA pone de relieve las tensiones entre el discurso<br />
de izquierdas que transmite el museo y el modelo de gestión neoliberal<br />
que rige sus actividades.<br />
Nuevamente esta paradoja nos llevaría varias páginas, pero<br />
me gustaría incidir en otras cuestiones de fondo que afectan a la<br />
gestión del arte en todos sus diversos órdenes, y que no son ajenas<br />
a la realidad concreta de los museos. Para ello deberíamos situarnos<br />
en el campo de estudio de las políticas culturales, un terreno<br />
que en nuestro contexto reclama una atención urgente. Pondré<br />
algunos ejemplos. Si leemos el documento de buenas prácticas<br />
al que aludís podemos detectar, que más allá de la voluntad por<br />
cambiar determinadas dinámicas obsoletas, se mantiene una<br />
concepción de las artes visuales y su rol social ancorada en los<br />
principios de la modernidad. Y esta concepción se reproduce<br />
también en el sistema educativo reglado y los medios de comunicación,<br />
quienes siguen alimentando un claro desfase entre la<br />
idea establecida del arte y la práctica artística actual. Es decir, se<br />
sigue potenciando un modelo cultural basado en el consumo del<br />
arte a través de su “representación y exhibición”, a la vez que se<br />
invisibiliza su capital como herramienta de emancipación y transformación<br />
social. Ahí anda, entre otros, el debate abierto entre<br />
la gestión de los derechos de autor y la cultura libre, que hasta el<br />
momento la mayoría de las instituciones apenas se han pronunciado.<br />
Este debate nos lleva a otro modelo de gestión no resuelto<br />
entre las administraciones y los colectivos autogestionados. En la<br />
medida que se les reconoce el servicio público que realizan como<br />
agentes mediadores entre la creación y las comunidades locales,<br />
sería legítimo que, lejos del régimen de dependencia al que<br />
están sometidos por parte de las ayudas oficiales, se les cediera el<br />
control de la producción y de la gestión pública. Finalmente, por<br />
mucho que las asociaciones que representan el sector se involu-<br />
120
mr<br />
els col·lectius autogestionats. En la mesura que se’ls reconeix<br />
el servici públic que realitzen com a agents mediadors entre la<br />
creació i les comunitats locals, seria legítim que, lluny del règim<br />
de dependència a què estan sotmesos per part de les ajudes oficials,<br />
se’ls cedira el control de la producció i de la gestió pública.<br />
Finalment, per més que les associacions que representen el sector<br />
s’involucren en la redacció de documents oficials, no servirà<br />
de res si els mateixos creadors i agents de l’art s’obstinen a anteposar<br />
les quotes de prestigi i altres interessos personalistes als<br />
drets morals i econòmics col·lectius del sector, que, a diferència<br />
d’altres països, continuen pràcticament desregularitzats a l’estat<br />
espanyol.<br />
Només ens cal esperar una verdadera complicitat de<br />
l’entramat de xarxes socials i culturals per a poder contrarestar<br />
estes deficiències endèmiques.<br />
e: Gràcies Montse, ha sigut un plaer tractar amb tu d’estos temes.<br />
…<br />
cren en la redacción de documentos oficiales, no servirá de nada<br />
si los propios creadores y agentes del arte se empeñan en anteponer<br />
las cuotas de prestigio y otros intereses personalistas a los<br />
derechos morales y económicos colectivos del sector, que a diferencia<br />
de otros países, siguen prácticamente desregularizados en<br />
el Estado español.<br />
Sólo nos cabe esperar una verdadera complicidad del entramado<br />
de redes sociales y culturales para poder contrarrestar estas<br />
deficiencias endémicas.<br />
e: Gracias Montse, ha sido un placer tratar contigo estos temas.<br />
…<br />
121
yp<br />
entrevistador (e): Abans de començar la xarrada, voldríem<br />
demanar-vos que ens parlàreu del projecte que suposa Y Productions<br />
i que us estenguéreu sobre un o dos dels projectes duts a terme o en<br />
què treballeu ara.<br />
y productions (yp): YP som una productora cultural establida<br />
a Barcelona que realitzem tasques de producció, gestió, distribució<br />
i formació cultural des de l’any 2003. La nostra història com<br />
a productora no és del tot habitual, ja que cap de les membres<br />
que integrem YP tenim una formació en el camp de l’economia,<br />
la gestió i la comptabilitat ni en cap disciplina dura, els nostres<br />
actius són uns altres, que en un acte de modèstia resumirem en<br />
creativitat, energia, gran coneixement del panorama cultural i<br />
un interés per explorar els aspectes més discursius i implementar<br />
noves formes de producció cultural. En eixe sentit, YP sorgix fruit<br />
de la contingència, quatre productores culturals que ens trobem<br />
en una mateixa situació de precarietat laboral i que busquem<br />
normalitzar, a través de la constitució d’una empresa, la nostra<br />
activitat laboral i poder fer front a un panorama bastant descoratjador.<br />
Per això mateix, el nostre objectiu com a empresa no és<br />
atresorar ni acabalar diners i actius, sinó establir una plataforma<br />
que de forma continuada puga ajudar a remunerar el nostre treball<br />
i normalitzar certes relacions laborals que mantenim amb<br />
altres col·lectius o agents del context cultural. Dit açò, passarem<br />
a descriure dos projectes que en certa manera epitomitzen dos<br />
dels nostres principals interessos: per una banda, la utilització<br />
de la productora com a espai de reflexió, i per una altra, el desplegament<br />
d’estructures que ajuden a desprecaritzar el context<br />
cultural, però parlarem de “Estrategs a Barcelona” i el projecte<br />
de distribució de vídeo art “Hamaca”. “Estrategs a Barcelona” va<br />
consistir en una sèrie de conferències que organitzàrem entre<br />
abril i maig d’enguany amb les quals preteníem entendre, debatre<br />
i qüestionar el desenvolupament de les indústries creatives<br />
a Barcelona, entenent quin tipus de polítiques culturals s’estan<br />
implementant en la ciutat, com alimenta la cultura la “marca<br />
Barcelona”, i d’esta manera mesurar l’impacte econòmic de<br />
la cultura en la ciutat, com la universitat s’està preparant per a<br />
entrevistador (e): Antes de empezar con la charla quisiéramos<br />
pediros que nos hablarais del proyecto que supone Y Productions y os<br />
extendierais en uno o dos de los proyectos llevados a cabo o en los que<br />
estéis trabajando.<br />
y productions (yp): YP somos una productora cultural afincada<br />
en Barcelona que llevamos realizando labores de producción,<br />
gestión, distribución y formación cultural desde el año 2003.<br />
Nuestra historia como productora no es del todo habitual puesto<br />
que ninguno de las miembros que integramos YP tenemos una<br />
formación en el campo de la economía, gestión y contabilidad<br />
ni de ninguna disciplina dura, nuestros activos son otros, que en<br />
acto de modestia resumiremos como creatividad, energía, gran<br />
conocimiento del panorama cultural y un interés por explorar<br />
los aspectos más discursivos e implementar nuevas formas de producción<br />
cultural. En ese sentido YP surge fruto de la contingencia,<br />
cuatro productoras culturales que nos encontramos en una<br />
misma situación de precariedad laboral y que buscamos a través<br />
de la constitución de una empresa normalizar nuestra actividad<br />
laboral y poder hacer frente a un panorama bastante desalentador.<br />
Por esto mismo nuestro objetivo como empresa no es atesorar<br />
ni acaudalar dinero y activos sino establecer una plataforma<br />
que de forma continuada pueda ayudar a remunerar nuestro trabajo<br />
y normalizar ciertas relaciones laborales que mantenemos<br />
con otros colectivos o agentes del contexto cultural. Dicho esto<br />
vamos a pasar a describir dos proyectos que en cierta manera<br />
epitomizan dos de nuestros principales intereses: por un lado la<br />
utilización de la productora como espacio de reflexión y por otro<br />
el desarrollo de estructuras que ayuden a desprecarizar el contexto<br />
cultural, pero hablaremos de “Estrategas en Barcelona” y<br />
el proyecto de distribución de video arte “Hamaca”. “Estrategas<br />
en Barcelona” consistió en una serie de conferencias que organizamos<br />
entre abril y mayo de este año con las que buscábamos<br />
entender, debatir y cuestionar el desarrollo de las industrias creativas<br />
en Barcelona, entendiendo qué tipo de políticas culturales<br />
se están implementando en la ciudad, cómo alimenta la cultura a<br />
la llamada “marca Barcelona”, buscando de esta manera medir el<br />
impacto económico de la cultura en la ciudad, el cómo la universidad<br />
se está preparando para asumir la producción de trabajado-<br />
122
yp<br />
assumir la producció de treballadors culturals, fins a quin punt<br />
la ciutat servix d’incubadora de projectes culturals i, finalment,<br />
com es relacionen tots estos fenòmens amb un moviment cultural<br />
més ampli, contrastant la informació obtinguda amb processos<br />
similars ocorreguts en altres ciutats com Londres, Munic o<br />
Copenhaguen.<br />
El cicle de conferències es va realitzar al CASM i invitàrem<br />
un gran nombre de ponents, tant nacionals com internacionals,<br />
entre els quals destaquem gent com Mari Paz Balibrea, Celia<br />
Lury, Xavier Marcé, Emmanuel Rodríguez, Lluís Bonet, Anthony<br />
Davies o Jakob Jakobsen. Amb ells aconseguírem dibuixar un<br />
mapa bastant precís, vam descriure la situació actual i vam veure<br />
cap on poden derivar els models vigents amb què entenem<br />
la cultura i el seu valor com a recurs econòmic. Si voleu veure<br />
més informació sobre este projecte, la trobareu en (http://www.<br />
ypsite.net/esp/estrategas).<br />
Un altre projecte que considerem important destacar és<br />
Hamaca (http://www.hamacaonline.net), una distribuïdora<br />
de videoart que dirigim i gestionem i que és una iniciativa de<br />
l’AAVC (Associació d’Artistes Visuals de Catalunya). Després de<br />
constatar que el sector del vídeo havia sigut estructuralment oblidat<br />
a l’estat espanyol durant molt de temps i que els artistes que<br />
treballen en este mitjà han tingut grans problemes per a distribuir<br />
(i, consegüentment, ser remunerats per) el seu treball, vam<br />
considerar que era un bon moment per a establir una eina que<br />
poguera assumir este tipus de necessitats i aportar en la mesura<br />
del possible solucions per al sector. D’ací sorgix Hamaca, una<br />
distribuïdora on hem pretés introduir les estructures i els modes<br />
de funcionar de distribuïdores internacionals que ja fa molt de<br />
temps que treballen en este camp, però al seu torn adaptant-la<br />
a les peculiaritats específiques que es donen en el context nacional.<br />
De forma paral·lela, hem estat molt atents a les necessitats<br />
i als interessos dels artistes, que després de molt de temps<br />
d’autogestió han establit paràmetres i formes d’actuació personals<br />
i a voltes fins i tot idiosincràtiques. Per això Hamaca es presenta<br />
com un model conciliador que busca en una primera fase<br />
normalitzar el consum del vídeo per a poder estructurar un mer-<br />
res culturales, hasta que punto la ciudad sirve como incubadora<br />
de proyectos culturales y por último cómo se relacionan todos<br />
estos fenómenos con un movimiento cultural más amplio, contrastando<br />
la información obtenida con procesos similares acontecidos<br />
en otras ciudades como Londres, Munich o Copenhagen.<br />
El ciclo de conferencias se realizó en el CASM e invitamos a<br />
un gran número de ponentes tanto nacionales como internacionales<br />
entre los que destacamos a gente como Mari Paz Balibrea,<br />
Celia Lury, Xavier Marcé, Emmanuel Rodríguez, Lluís Bonet,<br />
Anthony Davies o Jakob Jakobsen. Con ellos conseguimos dibujar<br />
un mapa bastante preciso, describiendo la situación actual y<br />
viendo hacia donde pueden derivar los modelos vigentes con los<br />
que entendemos la cultura y su valor como recurso económico.<br />
Si queréis ver más info sobre este proyecto, la encontraréis en<br />
(http://www.ypsite.net/esp/estrategas).<br />
Otro proyecto que consideramos importante destacar es<br />
Hamaca (http://www.hamacaonline.net), una distribuidora de<br />
video arte que estamos dirigiendo y gestionando y que es una iniciativa<br />
de la AAVC (Associació d’Artistes Visuals de Catalunya).<br />
Tras constatar que el sector del video había sido estructuralmente<br />
olvidado en el estado español durante mucho tiempo y que los<br />
artistas que trabajan en este medio han tenido grandes problemas<br />
para distribuir (y consiguientemente ser remunerados por)<br />
su trabajo, consideramos que era un buen momento para establecer<br />
una herramienta que pudiera asumir este tipo de necesidades<br />
y aportar dentro de lo posible soluciones para el sector. De allí<br />
surge Hamaca, una distribuidora donde hemos buscado introducir<br />
las estructuras y modos de funcionar de distribuidoras internacionales<br />
que ya llevan mucho tiempo trabajando en este campo,<br />
pero a su vez adaptándola a las peculiaridades específicas que se<br />
dan en el contexto nacional. De forma paralela hemos estado<br />
muy atentos a las necesidades e intereses de los artistas, que tras<br />
mucho tiempo de autogestión han establecido parámetros y formas<br />
de actuación personales y en casos incluso idiosincrásicas.<br />
Por ello Hamaca se presenta como un modelo conciliador que<br />
busca en una primera fase normalizar el consumo del video para<br />
poder estructurar un mercado en una segunda fase, para que de<br />
esta forma se puedan beneficiar tanto los artistas, las instituciones<br />
como sin duda, los usuarios. Todos los vídeos a distribuir podrán<br />
123
yp<br />
cat en una segona fase, a fi que d’esta manera es puguen beneficiar<br />
tant els artistes com les institucions i, sens dubte, els usuaris.<br />
Tots els vídeos que es pretenga distribuir podran ser consultats a<br />
través de la pàgina web d’Hamaca, que serà l’espai de mediació<br />
de la distribuïdora, que es troba ubicada a Barcelona.<br />
Hamaca ha rebut ajudes de l’Entitat Autònoma de la<br />
Generalitat de Catalunya (a través de l’ICAC), del Ministeri de<br />
Cultura i de l’AECI (dependent del Ministeri d’Afers Estrangers).<br />
L’equip Hamaca ha treballat amb insistència perquè les administracions<br />
públiques se sensibilitzen amb un projecte d’estes característiques.<br />
Si bé no hem aconseguit un volum d’ajudes que puga<br />
cobrir completament les necessitats del projecte, sí que hem<br />
pogut assegurar un flux que ens permeta un bon tret d’eixida<br />
i una digna posada en marxa. I és que, com ja hem indicat,<br />
Hamaca suposa una novetat en el panorama nacional i encara<br />
queden moltes relacions i pautes per normalitzar. Per una altra<br />
banda, busquem que els beneficis que genere la distribuïdora<br />
puguen revertir en gran manera en els mateixos productors, per<br />
la qual cosa Hamaca només es quedarà de cada gestió una quantitat<br />
mínima que es reinvertirà en la distribuïdora mateixa.<br />
El projecte que llançarem al final de gener 2007 començarà<br />
amb una selecció de treballs d’uns seixanta artistes, i buscarem<br />
arribar als cent abans del final de l’any. Posteriorment el catàleg<br />
s’ampliarà anualment a través d’un comité de selecció compost<br />
per professionals externs a Hamaca que jutjaran la pertinència i<br />
rellevància de nous treballs.<br />
e: Pel que comenteu –la vostra motivació per a iniciar YP i els vostres<br />
principals objectius–, fa la sensació que intenteu cobrir algunes fallades<br />
que les institucions oficials deixen al descobert en la indústria cultural.<br />
Però, ¿quin és realment el paper que, penseu, tenen les iniciatives<br />
autogestionades dins de l’estructura d’agents culturals?<br />
yp: Bé, potser hem sintetitzat massa, en el fons muntant la productora<br />
el que buscàvem era generar una estructura que ajudara<br />
a desprecaritzar la nostra pràctica laboral i amb la qual poder<br />
fer front col·lectivament a les incerteses i els riscos implícits en<br />
ser consultados a través de la página web de Hamaca, que será el<br />
espacio de mediación de la distribuidora que se encuentra físicamente<br />
ubicada en Barcelona.<br />
Hamaca ha recibido ayudas de la Entitat Autónoma de la<br />
Generalitat de Catalunya (a través del ICAC), del Ministerio<br />
de Cultura y del AECI (dependiente del Ministerio de Asuntos<br />
Exteriores). El equipo Hamaca ha trabajado con insistencia para<br />
que las administraciones públicas se sensibilicen con un proyecto<br />
de estas características. Si bien no hemos logrado un volumen<br />
de ayudas que pueda cubrir completamente las necesidades del<br />
proyecto, sí hemos podido asegurar un flujo que nos permita un<br />
buen pistoletazo de salida y a una digna puesta en marcha. Y es<br />
que como ya hemos indicado Hamaca supone una novedad en<br />
el panorama nacional y aun quedan muchas relaciones y pautas<br />
que normalizar. Por otro lado buscamos que los beneficios que<br />
genere la distribuidora puedan recaer en gran medida en los<br />
propios productores, por lo que Hamaca solo se quedará de cada<br />
gestión una cantidad mínima que se va a reinvertir en la distribuidora<br />
misma.<br />
El proyecto que vamos a lanzar a finales de enero 2007 va a<br />
empezar con una selección de trabajos de unos 60 artistas buscando<br />
llegar a los 100 antes del final del año. Posteriormente el<br />
catálogo se ampliará anualmente a través de un comité de selección<br />
compuesto por profesionales externos a Hamaca que juzgarán<br />
la pertinencia y relevancia de nuevos trabajos.<br />
e: Por lo que comentáis –vuestra motivación para dar comienzo a YP<br />
y vuestros principales objetivos– da la sensación de que intentáis cubrir<br />
algunas fallas que las instituciones oficiales dejan al descubierto en<br />
la industria cultural. Pero ¿cuál es realmente el papel que, pensáis,<br />
tienen las iniciativas autogestionadas dentro de la estructura de agentes<br />
culturales?<br />
yp: Bueno, a lo mejor hemos sintetizado demasiado, en el fondo<br />
al montar la productora lo que buscábamos era generar una<br />
estructura que ayudara a desprecarizar nuestra práctica laboral<br />
y con la que poder hacer frente de forma colectiva a las incertezas<br />
y riesgos implícitos al mercado laboral cultural. Como podéis<br />
ver este es un objetivo muy personal, y si bien es verdad que nos<br />
124
yp<br />
el mercat laboral cultural. Com podeu veure, este és un objectiu<br />
molt personal, i, si bé és veritat que ens interessa que les externalitats<br />
derivades de la nostra pràctica puguen tindre influències<br />
positives sobre l’entorn, òbviament no pensem que siguen les<br />
empreses xicotetes les que hagen de corregir els dèficits estructurals<br />
que es donen en el camp. En eixe sentit, pensar que els<br />
col·lectius autogestionats o el teixit empresarial a escala xicoteta<br />
hagen de nàixer amb un paper concret o amb una missió<br />
específica, és erroni. El que també és desafortunat és creure<br />
que una no adquirix una sèrie de responsabilitats socials quan<br />
treballa en l’espai públic o quan desplega una activitat cultural.<br />
Lamentablement, a l’estat espanyol les administracions presten<br />
poca atenció a les necessitats del sector, i pensem que per això<br />
moltes responsabilitats acaben recaient de forma directa sobre<br />
els/les productors/es culturals; per això mateix una de les funcions<br />
que considerem que hem de realitzar, i podem realitzar,<br />
és la de fer visibles i audibles certs problemes que es donen en<br />
el context cultural. Així i tot seria ingenu pensar que és possible<br />
canviar o millorar el context sense la presa de responsabilitats i<br />
funcions de les diferents administracions i institucions culturals.<br />
e: Certament en la vostra presentació dieu que un dels motius pels<br />
quals arranca YP és el de la precarietat laboral i esmenteu com un dels<br />
vostres principals objectius treballar per una major normalització de les<br />
relacions laborals en este àmbit. La precarietat laboral és una situació<br />
fermament arrelada en el treball cultural, i la vostra iniciativa, com a<br />
resposta a este problema, és molt positiva i, de fet, heu sabut traure-li el<br />
major rendiment, però, com dieu, no és labor dels agents culturals ni<br />
de les empreses xicotetes cobrir estes fallades. Si són l’administració i les<br />
institucions culturals estatals les que han d’ocupar-se d’este assumpte,<br />
¿quines mesures penseu que haurien d’adoptar per a aconseguir,<br />
almenys, una relativa desprecarització?<br />
yp: Bé, glups, la veritat és que no som economistes ni crec que<br />
puguem articular una resposta amb aparences de solucionar ni<br />
mínimament el tema, però, mmm…, a veure, per a començar<br />
sabem que la precarització laboral no tan sols afecta l’àmbit de<br />
interesa que las externalidades derivadas de nuestra práctica puedan<br />
tener influencias positivas sobre el entorno obviamente no<br />
pensamos que sean las pequeñas empresas las que tengan que<br />
subsanar los déficits estructurales que se dan en el campo. En<br />
ese sentido pensar que los colectivos autogestionados o el tejido<br />
empresarial a pequeña escala deban de nacer con un papel concreto<br />
o con una misión específica es erróneo. Lo que también<br />
es desafortunado es creer que una no adquiere una serie de responsabilidades<br />
sociales cuando trabaja en el espacio público o<br />
cuando desarrolla una actividad cultural. Lamentablemente en<br />
el estado español las administraciones prestan poca atención a<br />
las necesidades del sector, y pensamos que por ello muchas responsabilidades<br />
acaban recayendo de forma directa sobre las y los<br />
productores culturales, por eso una de las funciones que consideramos<br />
que debemos y podemos realizar es la de hacer visibles<br />
y audibles ciertos problemas que se dan en el contexto cultural.<br />
Aun así sería ingenuo pensar que es posible cambiar ni mejorar<br />
el contexto sin la toma de responsabilidades y funciones de las<br />
diferentes administraciones e instituciones culturales.<br />
e: Ciertamente en vuestra presentación habláis de que uno de los<br />
motivos por el que arranca YP es el de la precariedad laboral y citáis<br />
como uno de vuestros principales objetivos trabajar por una mayor<br />
normalización de las relaciones laborales en este ámbito. La precariedad<br />
laboral es una situación firmemente arraigada en el trabajo cultural<br />
y vuestra iniciativa, como respuesta a este problema, es muy positiva<br />
y de hecho habéis sabido sacarle el mayor rendimiento, pero como<br />
decís, no es labor de los agentes culturales ni de pequeñas empresas<br />
cubrir estas fallas. Por lo que si son la administración e instituciones<br />
culturales estatales las que deben ocuparse de este asunto, ¿qué medidas<br />
pensáis que deberían adoptar para conseguir, al menos, una relativa<br />
desprecarización?<br />
yp: Bueno, glups, la verdad es que no somos economistas ni creo<br />
que podamos articular una respuesta con visos de solucionar ni<br />
mínimamente el tema pero mmm…a ver, para empezar sabemos<br />
que la precarización laboral no tan solo afecta al ámbito de la<br />
cultura sino que es un mal extendido a todas las prácticas laborales<br />
(pero obviamente el sector cultural es uno de los mas per-<br />
125
yp<br />
la cultura, sinó que és un mal estés a totes les pràctiques laborals<br />
(però òbviament el sector cultural és un dels més permeables i<br />
menys preparats per a fer-se càrrec d’este llast, per la qual cosa<br />
per a començar hauríem d’anul·lar el consens de Washington…<br />
Parlant ja seriosament i pensant en mesures més pràctiques, a<br />
l’estat espanyol encara no s’han establit polítiques culturals de<br />
veritat, és a dir, quasi sempre es donen projectes personalistes<br />
que busquen obtindre una visibilitat i resultats a curt termini.<br />
Això fa que no s’invertisca en projectes que busquen pal·liar dèficits<br />
de caràcter estructural en el sector. D’una banda, ens toca<br />
viure de forma molt directa els vaivens polítics, quan un o una<br />
responsable política és reemplaçada, tot el seu treball s’elimina<br />
misteriosament, i es posen en funcionament tota una sèrie de<br />
mesures o polítiques que normalment busquen resultats completament<br />
oposats a les realitzades fins al moment. Això no és bo.<br />
D’altra banda, a l’estat no tenim un marc jurídic ni fiscal capaç<br />
d’entendre les peculiaritats econòmiques i laborals del sector.<br />
Això fa que totes treballem de forma “al·legal” en el millor dels<br />
casos. Una de les conseqüències de tot això són els grans nivells<br />
d’informalitat que definixen al sector, que a llarg termini suposen<br />
un gran inconvenient, ja que les economies informals solen<br />
tindre un efecte bucle i és difícil eixir-ne. Des de l’administració<br />
tampoc s’ha realitzat cap esforç per entendre el caràcter o funcionament<br />
econòmic de la cultura, normalment semblen creure’s<br />
els informes que filtren les entitats de gestió col·lectiva, aparentment<br />
tots els diners que es generen en la cultura són fruit dels<br />
drets d’autor o els informes de la cambra de comerç, on el sector<br />
artístic només està representat per les galeries. Creure’s això<br />
és creure’s que el model operatiu que manté econòmicament la<br />
cultura contemporània és igual que el que manté el sector farmacèutic,<br />
i això és, si més no, fals. Prompte tindrem un estudi<br />
més seriós i rigorós realitzat per la gent del CIDEA, que han tingut<br />
en compte tots els actius intangibles del camp artístic i tots<br />
els agents involucrats en la cadena de valor del sector cultural.<br />
Bé, intuïsc que podríem estendre’ns, però també hem d’entonar<br />
un mea culpa, ja que moltes vegades som els/les productors/es<br />
culturals els que acceptem encàrrecs abusius, cedim treballs de<br />
meables y menos preparados para hacerse cargo de este lastre,<br />
por lo que para empezar deberíamos acabar con el Consenso<br />
de Washington …Bromas aparte y pensando en medidas más<br />
prácticas, en el estado español aún no se han establecido políticas<br />
culturales de verdad, es decir, casi siempre se dan proyectos<br />
personalistas que buscan obtener una visibilidad y resultados a<br />
corto plazo. Esto hace que no se invierta en proyectos que busquen<br />
paliar déficits de carácter estructural en el sector. Por otro<br />
lado nos toca vivir de forma muy directa los vaivenes políticos,<br />
en cuanto un o una responsable política es reemplazada, todo<br />
su trabajo se elimina misteriosamente, y se ponen en funcionamiento<br />
toda una serie de medidas o políticas que normalmente<br />
buscan resultados completamente opuestos a las realizadas hasta<br />
el momento. Esto es malo. Por otro lado en el estado no tenemos<br />
un marco jurídico ni fiscal capaz de entender las peculiaridades<br />
económicas y laborales del sector. Esto hace que todas estemos<br />
trabando de forma “a-legal” en el mejor de los casos. Una de las<br />
consecuencias de esto son los grandes niveles de informalidad<br />
que definen al sector. A largo plazo esto supone un gran inconveniente<br />
puesto que las economías informales suelen tener efecto<br />
bucle y es difícil salir de ellas. Desde la administración tampoco<br />
se ha realizado ningún esfuerzo por entender el carácter o funcionamiento<br />
económico de la cultura, normalmente parecen<br />
creerse los informes que filtran las entidades de gestión colectiva,<br />
aparentemente todo el dinero que se genera en la cultura es fruto<br />
de los derechos de autor o los informes de la cámara de comercio,<br />
donde el sector artístico sólo aparece representado por las<br />
galerías. Creerse esto es creer que el modelo operativo que sostiene<br />
económicamente a la cultura contemporánea es igual que<br />
el que mantiene en pie al sector farmacéutico, lo cual es como<br />
poco falso. Pronto tendremos un estudio más serio y riguroso<br />
realizado por la gente del CIDEA, quienes han tenido en cuenta<br />
todos los activos intangibles del campo artístico y todos los agentes<br />
involucrados en la cadena de valor del sector cultural. Bueno,<br />
intuyo que podríamos extendernos pero también hemos de entonar<br />
un mea culpa, puesto que en muchas ocasiones somos las y<br />
los productores culturales las que aceptamos encargos abusivos,<br />
126
yp<br />
forma gratuïta, treballem caps de setmana, no exigim remuneracions<br />
quan passen els nostres vídeos, etc., i tot això també influïx<br />
i molt en la precarització del sector.<br />
e:Un dels projectes que heu mencionat és Hamaca, una distribuïdora<br />
que té com a un dels seus principals objectius la difusió del vídeo.<br />
Internet, i no parlem ara d’Hamaca concretament, és una ferramenta<br />
disponible per a tots els artistes que oferix grans possibilitats per a<br />
la difusió, per exemple, a través de les xarxes p2p. No obstant això,<br />
deixa alguns problemes sense resoldre com, per exemple, la necessària<br />
remuneració dels artistes, el tema dels drets d’autor o les condicions<br />
d’exhibició. ¿Quina és la valoració que feu d’Internet com a mitjà per a<br />
la difusió del videoart?<br />
yp: Efectivament ens sembla que la xarxa obri un nou panorama<br />
de difusió de l’obra i, fins a cert punt, pot fer pensar que finalment<br />
hem trobat una ferramenta que permet l’autogestió del treball<br />
de l’artista (i quan posem l’autogestió com a objectiu no és<br />
per un anhel de funcionar al marge de tercers que puguen arribar<br />
a gestionar-la, sinó per una incapacitat per a mantindre eixe<br />
suport econòmicament). Això és el que Internet podria semblar<br />
a priori, una plataforma democràtica i on cada un pot muntar-se<br />
el seu baret virtual. Però atenció… que fins els barets de platja<br />
paguen llicències. Plataformes com Youtube ens oferixen recursos<br />
a canvi d’acceptar clàusules per les quals els drets d’explotació<br />
passen a les mans del servidor (estos sistemes no són nous, quan<br />
un obria un compte de Hotmail donava a canvi la possibilitat que<br />
la informació que el seu correu diari generava fóra explotada per<br />
Hotmail/Microsoft per als seus propis interessos). Per això constatem<br />
que en un mitjà purament informacional el que es gestiona<br />
i amb el que es mercadeja és amb això, informació. Una ha de<br />
decidir si vol participar en eixe tipus de convenis, dels quals, com<br />
a mínim, cal ser molt conscient que existixen. A causa del passeig<br />
ociós per webs de qualsevol tipus, hem deixat de valorar el clic<br />
en la casella “accepte” i a vegades no ens adonem que la informació<br />
que contenim, generem i pugem… té un valor. Òbviament<br />
no parlem de posar preu a eixe valor sense més criteri, però sí<br />
cedemos trabajos de forma gratuita, trabajamos fines de semana,<br />
no exigimos remuneraciones cuando pasan nuestros vídeos etc.<br />
lo cual también influye y mucho en como se precariza el sector.<br />
e:Uno de los proyectos que habéis citado es Hamaca una distribuidora<br />
que tiene como uno de sus principales objetivos la difusión del vídeo.<br />
Internet, y no hablamos ahora de Hamaca concretamente, es una<br />
herramienta disponible para todos los artistas que ofrece grandes<br />
posibilidades para la difusión, por ejemplo, a través de las redes p2p.<br />
Sin embargo deja algunos problemas sin resolver como, por ejemplo, la<br />
necesaria remuneración a los artistas, el tema de los derechos de autor<br />
o las condiciones de visionado ¿Cuál es la valoración que hacéis de<br />
Internet como medio para la difusión del videoarte?<br />
yp: Efectivamente nos parece que la red abre un nuevo panorama<br />
de difusión de la obra y, hasta cierto punto, puede hacer pensar<br />
en que por fin hemos dado con una herramienta que permite la<br />
autogestión del trabajo del artista ( y cuando ponemos la autogestión<br />
como objetivo no es por un anhelo de funcionar al margen<br />
de terceros que puedan llegar a gestionarla, sino por una incapacidad<br />
para sustentar ese apoyo a nivel económico). Esto es lo que<br />
Internet podría parecer a priori, una plataforma democrática y<br />
donde cada uno/a puede montarse su chiringuito virtual. Pero<br />
cuidado…que hasta los chiringuitos de playa pagan licencias.<br />
Plataformas como Youtube nos ofrecen recursos a cambio de<br />
aceptar cláusulas por las que los derechos de explotación pasan<br />
a manos del servidor (estos sistemas no son nuevos, cuando uno<br />
abría una cuenta de Hotmail daba a cambio la posibilidad de que<br />
la información que su e-maileo diario generaba fuera explotada<br />
por Hotmail/Microsoft para sus propios intereses). Por lo que<br />
nos encontramos que en un medio puramente informacional, lo<br />
que se gestiona y mercadea es eso, información. Una ha de decidir<br />
si quiere participar en ese tipo de convenios de los que, como<br />
mínimo, hay que ser muy consciente que existen. Debido al deslizarse<br />
ocioso por webs de todo tipo, hemos dejado de valorar<br />
el clic en la casilla “acepto” y a veces no nos damos cuenta que<br />
la información que contenemos, generamos y colgamos…tiene<br />
un valor. Obviamente no hablamos de ponerle precio a ese valor<br />
sin más criterio, pero si de ser conocedores de los dispositivos de<br />
127
yp<br />
de ser coneixedors dels dispositius de captura dels recursos que<br />
una produïx. D’altra banda, hi ha entitats que gestionen els drets<br />
d’autor i que (seguint a ulls clucs la legislació vigent) adapten<br />
la LPI a la xarxa. Estes entitats de gestió col·lectiva (tal com són<br />
ressenyades en la LPI) a vegades cometen la fallada o la imprudència<br />
de no entendre l’especificitat d’un mitjà tan ramificat i<br />
per on circulen gent i entitats amb interessos molt diferents.<br />
Cal fer una gestió flexible i que tinga en compte els fins per als<br />
quals es fa ús d’eixa obra. Una ha de veure com s’adapten eixos<br />
recursos i eixes diferents maneres de gestionar la seua obra al<br />
model operatiu i discursiu de la seua obra. No és recomanable<br />
que un model de gestió siga el que determine el model operatiu<br />
de l’artista. En el cas del videoart, la quantitat de possibilitats és<br />
igual d’àmplia, però cal prendre una posició. La distribuïdora de<br />
videoart Hamaca sens dubte aposta per usar la xarxa com a plataforma<br />
de difusió a través d’una gestió flexible i en què certes<br />
activitats busquen la difusió internacional del catàleg que distribuïx.<br />
Hamaca no gestiona els drets de forma exclusiva ni aplica<br />
de forma imperativa règims de tarifes no sotmesos a negociació,<br />
però, al seu torn, és una plataforma que naix amb la intenció que<br />
els autors/es siguen remunerats correctament pel seu treball i<br />
puguen obtindre servicis que ajuden a internacionalitzar la seua<br />
obra (traducció, subtitulació, fitxes tècniques i streaming de les<br />
seues obres, etc.). Estem convençuts que la xarxa possibilita crear<br />
recursos que poden ajudar tant a la difusió del videoart com a<br />
la correcta remuneració, sense crear grups enfrontats entre els<br />
dos objectius. La cultura lliure enfront dels drets d’autor és una<br />
batalla basada en preceptes maniqueus que només conduïxen a<br />
generar literatura cervantina. Passem a professionalitzar el sector<br />
de forma seriosa, entenent els àmbits en què volem crear nous<br />
mercats, i deixem els quixots per a una altra època.<br />
e: Com a equip treballeu en labors de producció, gestió, distribució i<br />
formació. Si no ens equivoquem, la vostra formació ve de les facultats<br />
de Belles Arts. En principi, la labor que fan estes facultats està un poc<br />
allunyada de tasques com les que vosaltres desplegueu. Altres productors<br />
i/o gestors culturals provenen de la disciplina de la història de l’art, de<br />
captura de los recursos que una produce. Por otro lado, existen<br />
entidades que gestionan los derechos de autor y que (siguiendo a<br />
pies juntillas la legislación vigente) adaptan la LPI a la red. Éstas<br />
entidades de gestión colectiva (tal y como son reseñadas en la<br />
LPI) a veces cometen el fallo o la imprudencia de no entender la<br />
especificidad de un medio tan ramificado y por donde circulan<br />
gentes y entidades con muy diferentes intereses. Hay que hacer<br />
una gestión flexible y que tenga en cuenta los fines para los que<br />
se hace uso de esa obra. Una tiene que ver cómo se adaptan esos<br />
recursos y esas diferentes manera de gestionar su obra al modelo<br />
operativo y discursivo de su obra. No es recomendable que un<br />
modelo de gestión sea el que determine el modelo operativo de<br />
el/la artista. En el caso del videoarte, la cantidad de posibilidades<br />
es igual de amplia, pero toca posicionarse. La distribuidora de<br />
videoarte Hamaca sin duda apuesta por usar la red como plataforma<br />
de difusión a través de una gestión flexible y donde ciertas<br />
actividades busquen la difusión internacional del catálogo que<br />
distribuye. Hamaca no gestiona los derechos de forma exclusiva<br />
ni aplica de forma imperativa regímenes tarifarios no sometidos<br />
a negociación, pero a su vez es una plataforma que nace con<br />
la intención de que los autores/as sean remunerados correctamente<br />
por su trabajo y puedan obtener a su vez servicios que<br />
ayuden a internacionalizar su obra (traducción, subtitulación,<br />
fichas técnicas y streamming de sus obras, etc.). Estamos convencidos<br />
que la red posibilita crear recursos que tanto pueden<br />
ayudar a la difusión del videoarte como a su correcta remuneración,<br />
sin crear bandos enfrentados entre ambos objetivos. La<br />
cultura libre contra los derechos de autor es una batalla basada<br />
en preceptos maniqueos que no llevan más que a generar literatura<br />
cervantina. Pasemos a profesionalizar el sector de forma<br />
seria entendiendo los ámbitos en los que queremos crear nuevos<br />
mercados y dejemos los quijotes para otra época.<br />
e: Como equipo estáis trabajando en labores de producción, gestión,<br />
distribución y formación. Si no nos equivocamos vuestra formación<br />
viene de las Facultades de Bellas Artes. En principio, la labor que están<br />
haciendo estas facultades está un poco alejada de trabajos como los que<br />
vosotros estáis desarrollando. Otros productores y /o gestores culturales<br />
provienen de la disciplina de la Historia del Arte, de la que tampoco<br />
128
yp<br />
la qual tampoc es rep una formació apropiada per a estes tasques. No<br />
obstant això, des de fa algun temps proliferen a gran velocitat múltiples<br />
cursos i màsters, sobretot de gestió cultural i de comissariat. ¿Creieu<br />
que hi ha una oferta de formació adequada per a les exigències de la<br />
producció i gestió cultural en l’actualitat?<br />
yp: Efectivament, part de la nostra formació la realitzàrem<br />
a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i òbviament nosaltres<br />
mateixos hem patit les limitacions (pedagògiques, materials,<br />
intel·lectuals) que les facultats d’este tipus tenen a l’estat<br />
espanyol. Pel que sabem, moltes universitats són completament<br />
incapaces d’entendre les necessitats i inquietuds de les noves<br />
generacions d’estudiants que passen per les seues aules, que<br />
obtenen les llicenciatures amb l’absoluta certesa d’haver errat el<br />
seu camí. A pesar d’això, hem d’admetre que hi ha persones concretes<br />
que dediquen molt de temps, energies i interés personal<br />
a obrir xicotets oasis en les universitats, però per desgràcia este<br />
tipus de personatges acaben cremant-se i constituïxen l’excepció<br />
a la trista regla. A causa dels plans de Bolonya, les facultats estan<br />
experimentant una sèrie de transformacions, i ara comencen a<br />
oferir màsters i postgraus, que són lànguids apèndixs de l’oferta<br />
que ja tenien, això sí, només si una pot permetre’s pagar els seus<br />
abusius preus. Estos cursos estan pensats de forma majoritària<br />
per a atraure estudiants internacionals (sembla que principalment<br />
llatinoamericans), els quals constituïxen una generosa font<br />
d’ingressos per a les facultats, que continuen sense renovar plantilles,<br />
discursos ni mires.<br />
D’altra banda, veiem que hi ha diversos cursos de gestió cultural<br />
en forma de postgrau o màster oferits per institucions privades,<br />
ací valdria la pena interrogar-se de forma específica sobre<br />
què entenem per gestió. Molts d’estos cursos tenen la intenció de<br />
formar professionals que puguen entrar a ocupar càrrecs administratius,<br />
o entenen la gestió com a part d’un entramat polític<br />
de cooperació internacional, diplomàcia, etc. Però, pel que hem<br />
pogut veure, presten escassa atenció a la gestió cultural entesa<br />
com a desplegament i reflexió de projectes culturals com exposicions,<br />
concerts, etc. Ens agradaria poder pensar que açò es pot<br />
se recibe una formación apropiada para estas labores. Sin embargo<br />
desde hace algún tiempo proliferan a gran velocidad múltiples cursos<br />
y masters, sobre todo, de gestión cultural y de comisariado. ¿Creéis<br />
que existe una oferta de formación adecuada a las exigencias de la<br />
producción y gestión cultural en la actualidad?<br />
yp: Efectivamente, parte de nuestra formación la realizamos en<br />
la Facultad de Bellas Artes de Barcelona y obviamente padecimos<br />
en nuestras propias carnes las limitaciones (pedagógicas, materiales,<br />
intelectuales) que las facultades de este tipo tienen en el<br />
estado español. Por lo que conocemos, muchas de ellas son completamente<br />
incapaces de entender las necesidades e inquietudes<br />
de las nuevas generaciones de estudiantes que pasan por sus<br />
aulas, que sacan las licenciaturas con la absoluta certeza de haber<br />
errado su camino. Pese a esto hemos de admitir que existen<br />
personas muy concretas que dedican mucho tiempo, energías y<br />
empeño personal en lograr abrir pequeños oasis en las universidades,<br />
pero por desgracia este tipo de personajes terminan quemándose<br />
y constituyen la excepción a la triste regla. Debido a<br />
los planes de Bolonia las facultades están sufriendo una serie de<br />
transformaciones, y ahora empiezan a ofertar masters y postgrados,<br />
que son lánguidos apéndices a la oferta que ya venían ofreciendo,<br />
eso sí, sólo si una puede permitirse pagar sus abusivos<br />
precios. Éstos cursos están pensados de forma mayoritaria para<br />
atraer estudiantes internacionales (parece que principalmente<br />
latino-americanos) los cuales constituyen una generosa fuente de<br />
ingresos para las facultades que siguen sin renovar plantillas, discursos<br />
ni miras.<br />
Por otra parte vemos que existen varios cursos de gestión cultural<br />
en forma de postgrado o master ofertados por instituciones<br />
privadas, aquí valdría la pena interrogarse de forma específica<br />
sobre que entendemos por gestión. Muchos de estos cursos tienen<br />
en mente formar a profesionales que puedan entrar a ocupar<br />
cargos administrativos, o entienden la gestión como parte de<br />
un entramado político de cooperación internacional, diplomacia,<br />
etc. Pero por lo que hemos podido ver, prestan escasa atención<br />
a la gestión cultural entendida como desarrollo y reflexión<br />
de proyectos culturales como exposiciones, conciertos, etc. Nos<br />
gustaría poder pensar que esto se puede llegar a compaginar<br />
129
arribar a compaginar amb un pensament crític que qüestione la<br />
cultura i la seua dimensió econòmica. En eixe sentit, hi ha iniciatives<br />
que partixen d’organismes com CIDEA, que reflexionen<br />
sobre les necessitats formatives d’artistes o productors culturals,<br />
que considerem que són positives (més informació en http://formaciocontinua.hangar.org),<br />
però entenem que només poden ser<br />
una part d’un entramat més gran d’iniciatives que promoguen<br />
un pensament crític i reflexiu sobre els processos de producció<br />
cultural. Volem afegir-hi que hi ha gent que formula reflexions<br />
molt interessants sobre l’educació en si mateixa, com poden ser<br />
Marta de Gonzalo i Publio Pérez Prieto, autors del text “Misterio<br />
de Educación” (pot consultar-se en la nostra biblioteca en línia<br />
http://ypsite.net/esp/biblio). Així, a pesar de ser conscients de<br />
les limitacions en el panorama formatiu actual, sí que veiem iniciatives<br />
i persones amb iniciatives interessants que poden ajudar<br />
a establir unes bones bases per a un ulterior desplegament d’una<br />
oferta educativa que estiga a l’altura de les necessitats del sector.<br />
e: Moltes gràcies per la vostra col·laboració, ens hauria agradat disposar<br />
de més espai per a tractar amb vosaltres d’altres qüestions, però haurem<br />
de deixar-ho per a la pròxima ocasió.<br />
yp: ¡El plaer és el nostre!<br />
yp<br />
…<br />
con un pensamiento crítico que ponga en cuestionamiento la<br />
cultura y su dimensión económica. En ese sentido hay iniciativas<br />
que parten de organismos como CIDEA que reflexionan sobre<br />
las necesidades formativas de artistas o productores culturales<br />
que consideramos son positivas (más información en http://formaciocontinua.hangar.org),<br />
pero entendemos que sólo pueden<br />
ser una parte de un entramado más grande de iniciativas que<br />
promuevan un pensamiento critico y reflexivo sobre los procesos<br />
de producción cultural. Queremos añadir que hay gente que<br />
está formulando reflexiones muy interesantes sobre la educación<br />
en sí misma como pueden ser Marta de Gonzalo y Publio Pérez<br />
Prieto, cuyo texto “Misterio de Educación” (puede consultarse en<br />
nuestra biblioteca online http://ypsite.net/esp/biblio) así que<br />
pese a que somos conscientes de las limitaciones en el panorama<br />
formativo actual, sí vemos iniciativas y personas con iniciativas<br />
interesantes que pueden ayudar a sentar unas buenas bases para<br />
un ulterior desarrollo de una oferta educativa que esté a la altura<br />
de las necesidades del sector.<br />
e: Muchas gracias por vuestra colaboración, nos hubiera gustado contar<br />
con más espacio para tratar con vosotros otras cuestiones pero tendremos<br />
que dejarlo para la próxima ocasión.<br />
yp: ¡El placer es nuestro!<br />
…<br />
130
mo<br />
entrevistador (e): Abans d’obrir esta xarrada, ens agradaria<br />
que tu mateix, Manuel, ens parlares breument de la teua trajectòria,<br />
detenint-te en un o dos projectes realitzats que consideres d’especial<br />
interés per al marc que hem fixat en esta ocasió.<br />
manuel olveira (mo): Vaig començar en el món de l’art volent<br />
ser artista, per això, en acabar Història de l’Art a Santiago de<br />
Compostel·la, me’n vaig anar a Barcelona a estudiar Belles Arts.<br />
Vaig treballar com a crític d’art, com a comissari d’exposicions o<br />
programador de vídeo. Supose que amb este historial polifacètic<br />
la meua relació amb l’art és un poc divergent i fins heterodoxa.<br />
Sempre em van interessar cert tipus de manifestacions culturals<br />
perifèriques en el món de l’art i dels museus com el teatre, la<br />
música, les activitats, el vídeo, el cinema i, sobretot, els projectes<br />
d’educació artística, als quals vaig destinar molts esforços.<br />
El fet d’haver estat molt a prop d’este tipus de manifestacions<br />
o pràctiques, dels artistes més jóvens (que ara ja no ho són tant,<br />
com tampoc ho sóc jo) i dels seus públics, determina un interés<br />
per formes de treballar i de fer, per això els meus projectes sempre<br />
han tingut un punt d’inconcret tant per les temàtiques com<br />
per les presentacions, que generalment excedixen els marcs habituals<br />
del museu o de l’exposició com a dispositiu privilegiat de<br />
trobada de l’art amb la gent. Sempre he cregut que hi ha (o, si<br />
no n’hi ha, tenim l’obligació de crear-les) formes de relació més<br />
fructíferes. Per això he obert el centre d’art fins a la matinada<br />
(com en el cas de “Lost in Sound”, CGAC, 1999), he treballat en<br />
un projecte de producció assajant el procés de producció més<br />
que mateixa la producció (“Processos oberts”, Ajuntament de<br />
Terrassa, Hangar, 2004) o, en este moment, estic desplegant un<br />
procés multifacètic i evolutiu en i amb diverses institucions que<br />
durarà tres anys (“Proxecto-Edición”, CGAC, MARCO; Fundació<br />
Luis Seoane, 2006-2008).<br />
Estos exemples servixen per a remarcar una voluntat<br />
d’investigació en els formats de treball tant des de l’àmbit estructural<br />
o institucional com procedimental. Supose que per això en<br />
el meu currículum hi ha pocs projectes, perquè cada un requerix<br />
una enorme inversió en temps, investigació i generació d’una<br />
entrevistador (e): Antes de abrir esta charla nos gustaría que tu<br />
mismo, Manuel, nos hablaras brevemente de tu trayectoria, deteniéndote<br />
en uno o dos proyectos realizados que consideres de especial interés para<br />
el marco que hemos fijado en esta ocasión.<br />
manuel olveira (mo): Comencé en el mundo del arte queriendo<br />
ser artista, por eso, al acabar Historia del Arte en Santiago<br />
de Compostela me fui a Barcelona a estudiar Bellas Artes.<br />
Trabajé como crítico de arte, como comisario de exposiciones<br />
o programador de video. Supongo que con este historial polifacético<br />
mi relación con el arte es un tanto divergente y hasta<br />
heterodoxa. Siempre me interesaron cierto tipo de manifesta-<br />
ciones culturales periféricas en el mundo del arte y de los museos<br />
como el teatro, la música, las actividades, el video, el cine y,<br />
sobre todo los proyectos de educación artística a los que destiné<br />
muchos esfuerzos.<br />
El haber estado muy cerca de este tipo de manifestaciones<br />
o prácticas, de los artistas más jóvenes (que ahora ya no lo son<br />
tanto, como tampoco lo soy yo) y de los públicos de las mismas<br />
determina un interés por formas de trabajar y de hacer, de ahí<br />
que mis proyectos siempre hayan tenido un punto de inconcretos<br />
tanto por las temáticas como por las presentaciones que generalmente<br />
exceden los marcos habituales del museo o de la exposición<br />
en cuanto que dispositivo privilegiado de encuentro del arte<br />
con la gente. Siempre he creído que hay (o si no las hay tenemos<br />
la obligación de crearlas) formas de relación más fructíferas. De<br />
ahí que haya abierto el centro de arte hasta la madrugada (como<br />
en el caso de “Lost in Sound”, CGAC, 1999), que haya trabajado<br />
en un proyecto de producción ensayando el propio proceso de<br />
producción más que la producción misma (“Processos oberts”,<br />
Ayuntamiento de Terrassa, Hangar, 2004) o que en este momento<br />
esté desarrollando un proceso multifacético y evolutivo en y con<br />
diversas instituciones a lo largo de tres años (“Proxecto-Edición”,<br />
CGAC, MARCO; Fundación Luis Seoane, 2006-2008).<br />
Estos ejemplos sirven para remarcar una voluntad de investigación<br />
en los formatos de trabajo tanto a nivel estructural o<br />
institucional como procedimental. Supongo que por eso en mi<br />
currículo hay pocos proyectos porque cada uno requiere una<br />
enorme inversión en tiempo, investigación y generación de una<br />
131
mo<br />
xarxa o estructura de treball adequada, que inclou artistes, coordinadors,<br />
proveïdors de continguts, tècnics, etc. Per a no allargarme<br />
en detalls abstrusos, detallaré un parell de característiques de<br />
dos projectes: “Processos oberts” (P_O_) i “Proxecto-Edición”.<br />
P_O_ va ser una coproducció entre l’Ajuntament de Terrassa<br />
i Hangar finançada per la Generalitat i la Diputació de Catalunya<br />
per a desplegar un projecte d’investigació sobre les condicions<br />
actuals de producció i la gestació de projectes artístics inserits<br />
en la realitat concreta de la ciutat de Terrassa. Es va configurar<br />
com un marc de treball i un punt de partida des del qual fer visibles<br />
durant set mesos processos productius a través d’una sèrie<br />
d’activitats, un espai de documentació (situat a la Sala Muncunill<br />
de Terrassa) i el diari interactiu (www.p-oberts.org). P_O_ va<br />
nàixer, així, amb la voluntat de ser una plataforma de producció<br />
artística contextualitzada a Terrassa i inserida dins del seu<br />
espai públic (considerat com un teixit de relacions i de formes de<br />
comunicació més que com un espai físic), la qual cosa vol dir que<br />
la ubicació dels diferents projectes va dependre de la naturalesa i<br />
de les necessitats de la comunicació establida entre artistes i diferents<br />
sectors de la ciutadania. És un projecte que anys més tard<br />
continua funcionant a causa de l’interés del departament d’arts<br />
plàstiques de l’Ajuntament de Terrassa, perquè Hangar se n’ha<br />
desvinculat després de la meua destitució. Atés que el projecte va<br />
fer i fa visibles els processos de la comunicació entre gestors, organitzadors<br />
o artistes i aquells processos referits a la producció, qualsevol<br />
persona interessada podrà trobar informació en els blocs de<br />
cada un dels projectes allotjats en (http://www.p-oberts.org).<br />
P_O_ va ser i és un projecte d’investigació sobre l’estatus i les<br />
necessitats de la producció artística en l’actualitat (per tant ni és<br />
un comissariat ni una exposició en ús, com s’ha volgut malinterpretar).<br />
A causa d’esta visibilització dels processos comunicatius<br />
i productius, artistes, comitents, organitzacions, patrocinadors,<br />
agents culturals i diferents sectors de públic, a través d’un encàrrec<br />
concret, amb els seus diferents treballs, els seus processos,<br />
els seus retrocessos, els seus implicats i les seues implicacions, són<br />
l’objectiu de la investigació i són també l’objectiu de l’exposició,<br />
que acabarà quan l’obra, peça o projecte s’acaben.<br />
red o estructura de trabajo adecuada que incluye a artistas, coordinadores,<br />
proveedores de contenidos, técnicos, etc. Para no alargarme<br />
en detalles abstrusos, detallaré un par de características de<br />
dos proyectos: Processos oberts (P_O_) y “Proxecto-Edición”.<br />
P_O_ fue una coproducción entre el Ajuntament de Terrassa<br />
y Hangar financiada por Generalitat y Diputació de Catalunya<br />
para desarrollar un proyecto de investigación sobre las condiciones<br />
actuales de producción y la gestación de proyectos artísticos<br />
insertados en la realidad concreta de la ciudad de Terrassa.<br />
Se configuró como un marco de trabajo y un punto de partida<br />
desde el que visibilizar durante 7 meses procesos productivos a<br />
través de una serie de actividades, un espacio de documentación<br />
(situado en la Sala Muncunill de Terrassa) y el diario interactivo<br />
(www.p-oberts.org). P_O_ nació, así, con la voluntad de ser una<br />
plataforma de producción artística contextualizada en Terrassa e<br />
insertada dentro del espacio público de la misma (entendiendo<br />
éste como un tejido de relaciones y de formas de comunicación<br />
más que como un espacio físico), lo que quiere decir que la ubicación<br />
de los diferentes proyectos dependió de la naturaleza y<br />
necesidades de la comunicación establecida entre artistas y diferentes<br />
sectores de la ciudadanía. Es un proyecto que años más<br />
tarde sigue funcionando debido al interés del departamento de<br />
artes plásticas del Ayuntamiento de Terrassa porque Hangar se<br />
ha desvinculado tras mi destitución. Dado que el proyecto hizo<br />
y hace visibles los procesos de la comunicación entre gestores,<br />
organizadores o artistas y aquellos procesos referidos a la producción,<br />
cualquier persona interesada podrá encontrar información<br />
en los weblogs de cada uno de los proyectos alojados en<br />
(http://www.p-oberts.org).<br />
P_O_ fue y es un proyecto de investigación sobre el estatus y<br />
las necesidades de la producción artística en la actualidad (por lo<br />
tanto ni es un comisariado ni una exposición al uso como se ha<br />
querido malinterpretar). Debido a esta visibilización de los procesos<br />
comunicativos y productivos artistas, comitentes, organizaciones,<br />
patrocinadores, agentes culturales y diferentes sectores<br />
de público, a través de un encargo concreto, con sus diferentes<br />
trabajos, sus procesos, sus retrocesos, sus implicados y sus<br />
implicaciones son el objetivo de la investigación y son también<br />
el objetivo de la exposición que acabará cuando la obra, pieza o<br />
proyecto estén acabados.<br />
132
mo<br />
Es tracta d’un projecte singular dins de panorama espanyol,<br />
tant per la voluntat temàtica d’indagar en les condicions, les<br />
necessitats, la realitat i l’estatus de la producció artística hui<br />
en dia, per les relacions explícites d’eixes produccions amb un<br />
context específic, com per donar a conéixer els processos pels<br />
quals eixes relacions i comunicacions entre artistes i comunitats<br />
s’establixen i s’articulen per a configurar una obra final que<br />
fins i tot hui continua el seu curs, com també ho fan cada un<br />
dels projectes produïts, que es mostren en diferents esdeveni-<br />
ments culturals.<br />
Respecte a “Proxecto-Edición”, he de dir que en part és una<br />
continuació dels mateixos objectius: una voluntat d’incidir en la<br />
investigació i la producció com a motors del projecte i una extensió<br />
de les formes de relació amb les produccions dels artistes, els<br />
seminaris i les trobades que van més enllà de l’exposició. El tema<br />
és una investigació de l’ús que estan fent els artistes dels diferents<br />
suports de l’edició contemporània, des de la fotocòpia fins a<br />
l’edició digital, passant per l’audiovisual, la ràdio o el muralisme.<br />
Des del temps en què l’art era un objecte reclòs entre les parets<br />
del cub blanc, s’han produït una sèrie de canvis en el sistema de<br />
l’art contemporani a través dels quals diverses configuracions<br />
visuals han subvertit i/o complementat la lògica de l’objecte, i<br />
determinades possibilitats han trencat o traspassat les blanques<br />
parets per a difuminar-se en i contaminar-se amb elements culturals<br />
del carrer i dels mitjans de comunicació i informació.<br />
És en este hàbil i esvarós terreny on operen els que s’interessen<br />
pel potencial creatiu dels diferents sistemes d’edició de<br />
què es disposa hui en dia, i és en eixe territori poc explorat i en<br />
expansió on es troben els recursos més suculents. El potencial<br />
de l’edició en relació amb l’art, així, opera d’una doble manera:<br />
d’una banda és extensiu (en la mesura que cada vegada ocupa<br />
més terreny i es propaga entre les conformacions dels mitjans de<br />
comunicació de massa o en els espais públics), i d’una altra és<br />
intensiu (en el sentit que, actuant fora dels paràmetres convencionals,<br />
aconseguix infiltrar-se en terrenys reservats en un altre<br />
temps a activitats extraartístiques, penetrant fins a la vida quotidiana<br />
i fent que el potencial de l’art en si s’intensifique).<br />
Se trata de un proyecto singular dentro de panorama español,<br />
tanto por la voluntad temática de indagar en las condiciones,<br />
necesidades, realidad y estatus de la producción artística hoy en<br />
día; por las relaciones explícitas de esas producciones con un<br />
contexto específico; como por dar a conocer los procesos por<br />
los que esas relaciones y comunicaciones entre artistas y comunidades<br />
se establecen y se articulan para configurar una obra final<br />
que aun hoy sigue su curso como también lo hacen cada uno de<br />
los proyectos producidos que están siendo mostrados en diferentes<br />
eventos culturales.<br />
Respecto a “Proxecto-Edición”, debo decir que en parte es<br />
una continuación de los mismos presupuestos: una voluntad de<br />
incidir en la investigación y la producción como motores del<br />
proyecto y una extensificación de las formas de relación con<br />
las producciones de los artistas, los seminarios y los encuentros<br />
que van más allá de la exposición. El tema es una investigación<br />
del uso que están realizando los artistas de los diferentes soportes<br />
de la edición contemporánea, desde la fotocopia hasta la<br />
edición digital, pasando por el audiovisual, la radio o el muralismo.<br />
Desde el tiempo en el que el arte era un objeto recluido<br />
entre las paredes del cubo blanco se han producido una serie de<br />
cambios en el sistema del arte contemporáneo mediante los que<br />
diversas configuraciones visuales han subvertido y/o complementado<br />
la lógica del objeto, y determinadas posibilidades han roto<br />
o traspasado las blancas paredes para difuminarse en y contami-<br />
narse con elementos culturales de la calle y de los medios de<br />
comunicación e información.<br />
Es en este hábil y resbaladizo terreno donde operan quienes<br />
se interesan por el potencial creativo de los diferentes sistemas<br />
de edición con los que contamos hoy en día, y es en ese territorio<br />
poco explorado y en expansión donde se hallan los recursos<br />
más suculentos. El potencial de la edición en relación con el arte,<br />
así, opera de una doble manera: por una parte es extensivo (en<br />
la medida que cada vez ocupa más terreno y se propaga entre<br />
las conformaciones de los media o en los espacios públicos), y<br />
por otra es intensivo (en el sentido que actuando fuera de los<br />
parámetros convencionales consigue infiltrarse en terrenos<br />
otrora reservados a actividades extra artísticas, penetrando hasta<br />
la vida cotidiana y haciendo que el potencial del arte en sí se<br />
intensifique).<br />
133
mo<br />
Es tracta, com estem veient, d’una acció lenta però contínua que<br />
enriquix l’art i alhora el problematitza. L’ús creatiu de l’edició<br />
genera cada vegada més problemes a alguns dels agents de l’art,<br />
des de les galeries, els col·leccionistes o els registres dels museus<br />
fins als mateixos públics, que han d’acostumar-se a noves formes<br />
de relació que superen el “no toqueu”. Atesa la “característica”<br />
inabastable de les edicions i la seua voluntat difusora fora<br />
dels espais sistematitzats per l’art, siga tant el centre d’art com<br />
el catàleg o la fitxa tècnica, els formats editorials signifiquen un<br />
repte de molt diverses maneres a l’art com a institució.<br />
Estos formats d’art excedixen les normes convencionals<br />
d’exposició, distribució, accés, fruïció i formes de relació amb<br />
la cultura, tensant el sistema de l’art. No debades la mateixa<br />
gestió d’este projecte excedix els límits museals convencionals,<br />
en el sentit que opera en tres espais d’exhibició, un espai firal,<br />
quatre ciutats gallegues, un periòdic com La Voz de Galicia, presentacions<br />
com la festa organitzada en l’IGI (Institut Galego da<br />
Información) i diversos equips de treball. Efectivament, la gestió<br />
del mateix esdeveniment en la seua complexitat incorpora la<br />
tradicional figura de direcció de projecte, però també un equip<br />
de treball constituït per Silvia Longeira, Iñaki Martínez, Uqui<br />
Permui i Lola Dopico. Este equip consta de perfils molt diferents<br />
en la formació, els interessos i les habilitats professionals,<br />
de manera que cada u pot il·luminar aspectes o proveir continguts<br />
diferents. La mateixa necessitat de buscar un equip de gestió<br />
que puga abraçar la versatilitat de situacions dels productes editorials<br />
es trasllada a la necessitat de buscar una variada gamma de<br />
formes d’exposició pública. Encara no s’han trobat formes per<br />
a visibilitzar estos treballs tan heterogenis i desafiadors amb les<br />
lògiques expositives en ús, per a treballar-hi, per a produir-los i<br />
per a beneficiar-se de les seues potencialitats.<br />
e: Has parlat de la necessitat de formes de relació més fructíferes amb<br />
el públic que la que suposa el museu o l’exposició. Ens agradaria<br />
detindre’ns més en este tema. Hem de reconéixer que encara hi ha<br />
problemes pel que fa a l’acostament del públic no especialitzat a l’art<br />
actual. ¿Quines creus que són les raons principals d’esta situació?<br />
¿Quines mesures es poden adoptar per a millorar esta relació?<br />
Se trata, como estamos viendo, de una acción lenta pero continua<br />
que enriquece el arte y a la vez lo problematiza. El uso creativo<br />
de la edición genera cada vez mayores problemas a algunos<br />
de los agentes del arte, desde las galerías, los coleccionistas o los<br />
registros de los museos hasta a los propios públicos que han de<br />
acostumbrarse a nuevas formas de relación que superan el “no<br />
tocar”. Dada la “característica” inaprensible de las ediciones y su<br />
voluntad difusora fuera de los espacios sistematizados por el arte,<br />
tanto sea el centro de arte como el catálogo o la ficha técnica, los<br />
formatos editoriales suponen un reto de muy diversas maneras al<br />
arte como institución.<br />
Estos formatos de arte exceden a las convencionales normas<br />
de exposición, distribución, acceso, fruición y formas de relación<br />
con la cultura, tensionando el sistema del arte. No en vano, la<br />
propia gestión de este proyecto excede los límites museales convencionales,<br />
en el sentido que opera en tres espacios de exhibición,<br />
un espacio ferial, cuatro ciudades gallegas, un periódico<br />
como La Voz de Galicia, presentaciones como la fiesta organizada<br />
en el IGI (Instituto Galego da Información) y varios equipos<br />
de trabajo. Efectivamente, la gestión del propio evento en<br />
su complejidad incorpora la tradicional figura de dirección del<br />
proyecto, pero también un equipo de trabajo constituido por<br />
Silvia Longeira, Iñaki Martínez, Uqui Permui y Lola Dopico. Este<br />
equipo consta de perfiles muy diferentes en su formación, intereses<br />
y habilidades profesionales, de forma que cada uno puede<br />
iluminar aspectos o proveer contenidos diferenciados. La propia<br />
necesidad de buscar un equipo de gestión que pueda abarcar<br />
la versatilidad de situaciones de los productos editoriales, se<br />
traslada a la necesidad de buscar una variada gama de formas de<br />
exposición pública. Aun no se han hallado formas para visibilizar<br />
estos trabajos tan heterogéneos y desafiantes para con las lógicas<br />
expositivas al uso, para trabajar con ellos, para producirlos y para<br />
beneficiarse de sus potencialidades.<br />
e: Has hablado de la necesidad de formas de relación más fructíferas<br />
con el público que la que supone el museo o la exposición. Nos gustaría<br />
detenernos un poco más en este tema. Hemos de reconocer que aún<br />
existen problemas en cuanto al acercamiento del público no especializado<br />
al arte actual ¿Cuales crees que son las razones principales de esta<br />
situación? ¿Qué medidas se pueden adoptar para mejorar esta relación?<br />
134
mo<br />
mo: No crec que l’art contemporani estiga més lluny d’amplis<br />
sectors de públic que en altres èpoques. La diferència és que ara<br />
ens obstinem que l’accés a l’art ha de ser democràtic, quan al<br />
final del segle XIX fins i tot hi havia persones que es queixaven al<br />
Regne Unit de l’accés dels treballadors als museus. Evidentment,<br />
no estic defenent l’elitisme. Al contrari. Però hem de saber d’on<br />
partim per a ser conscients d’on ens trobem. I ens trobem en una<br />
situació en què l’art ha gaudit d’un segle esplendorós de canvis i<br />
novetats, de dinamisme i d’energia que no s’han vist correspostos<br />
en el context en general, sobretot a l’estat espanyol. Les infraestructures<br />
de qualsevol tipus en art contemporani són recents (el<br />
CGAC va ser dels primers i només té tretze anys) i en molts casos<br />
fins i tot inexistents (falta equilibri territorial o falta diversificació<br />
en el model d’infraestructures artístiques, per exemple), i això<br />
determina una manca de tradició, educació, sensibilitat, interés,<br />
etc. Per descomptat, s’ha fet molt de camí en la normalització<br />
cultural a tots els nivells, però encara ens continua pesant un passat<br />
recent gens propici (la dictadura ens va deixar en el furgó de<br />
cua) i una desatenció a l’educació artística per part de l’educació<br />
formal o reglada. Els avanços s’han realitzat des de l’acció formativa<br />
dels museus i centres d’art, però el currículum escolar no<br />
hi ajuda perquè les assignatures d’educació artística són escasses,<br />
tenen poca dedicació horària, infraestructures deficients i a vegades<br />
professorat poc format i/o desmotivat. Per la seua banda, a<br />
més, els mitjans de comunicació solen basar-se en l’espectacle<br />
i en l’escàndol, i això no afavorix en absolut la penetració<br />
d’informació i criteri en la societat. El panorama, descrit amb<br />
estos traços tan generals, evidencia més dificultats que incentius<br />
en la consecució d’una proximitat major entre art i societat.<br />
En resum, estem demanant molt en poc de temps. I això en educació<br />
és impossible. ¿Quants museus d’art actual hi ha a l’estat<br />
amb més de vint anys d’activitat? La formació d’uns públics més<br />
actius, amb demandes més exigents i responsables i amb interés<br />
per l’art necessita temps, atenció, dedicació, retroalimentació,<br />
continuïtat en els programes, construcció de vies i ponts bidireccionals<br />
d’acostament, etc. Però sobretot, temps. Als museus se’ls<br />
demana que els resultats siguen instantanis, i això és impossible.<br />
mo: No creo que el arte contemporáneo esté más lejos de algunos<br />
amplios sectores de público que en otras épocas. La diferencia<br />
es que ahora nos empeñamos que el acceso al arte debe ser<br />
democrático, cuando a finales del XIX aun había personas que se<br />
quejaban en el Reino Unido del acceso de los trabajadores a los<br />
museos. Evidentemente no estoy defendiendo el elitismo. Todo<br />
lo contrario. Pero hemos de saber de dónde partimos para ser<br />
conscientes dónde estamos. Y estamos en una situación en la que<br />
el arte ha gozado de un siglo esplendoroso de cambios y novedades,<br />
de dinamismo y de energía que no se han visto correspondidos<br />
con el contexto en general, sobre todo en el estado<br />
español. Las infraestructuras de todo tipo en arte contemporáneo<br />
son recientes (el CGAC fue de los primeros y sólo tiene 13<br />
años de edad) y en muchos casos aun inexistentes (falta equilibrio<br />
territorial o falta diversificación en el modelo de infraestructuras<br />
artísticas, por ejemplo), lo que determina una carencia de<br />
tradición, educación, sensibilidad, interés, etc. Por supuesto que<br />
se ha andado mucho camino en aras de una normalización cultural<br />
a todos los niveles, pero aun nos sigue pesando un pasado<br />
reciente nada propicio (la dictadura nos dejó en el furgón de<br />
cola) y una desatención de la educación artística por parte de<br />
la educación formal o reglada. Los avances se han realizado<br />
desde la acción formativa de los museos y centros de arte, pero el<br />
currículo escolar no ayuda porque las asignaturas de educación<br />
artística son escasas, tienen poca dedicación horaria, deficientes<br />
infraestructuras y a veces profesorado poco formado y/o desmotivado.<br />
Por su parte, además, los medios de comunicación suelen<br />
basarse en el espectáculo y en el escándalo, lo que no favorece en<br />
absoluto la penetración de información y criterio en la sociedad.<br />
El panorama, descrito con estos trazos tan generales, evidencia<br />
más dificultades que incentivos en pos de una mayor cercanía<br />
arte-sociedad.<br />
En resumen, estamos pidiendo mucho en poco tiempo. Y<br />
eso en educación es imposible. ¿Cuántos museos de arte actual<br />
hay en el estado con más de veinte años de actividad? La formación<br />
de unos públicos más activos, con demandas más exigentes<br />
y responsables y con interés por el arte necesita tiempo, cuidado,<br />
dedicación, retroalimentación, continuidad en los programas,<br />
construcción de vías y puentes bidireccionales de acercamiento,<br />
etc. Pero sobre todo tiempo. A los museos se les pide que los<br />
135
mo<br />
Per descomptat, en el món de la cultura considere que no es pot<br />
reproduir la pressa, la urgència i la instantaneïtat que impregna<br />
l’economia.<br />
e: La investigació és un dels motors dels projectes que ens menciones.<br />
Però, certament, dins del panorama nacional són escasses les incursions<br />
en el camp de la investigació. És cert que l’endarreriment que patix<br />
Espanya pot justificar certes deficiències en el funcionament de la<br />
maquinària artística, però és necessari posar-se a treballar. ¿Quin creus<br />
que pot ser el camí per a aconseguir que museus i centres d’art tinguen<br />
una labor investigadora de qualitat?<br />
mo: La investigació és fonamental per a un artista, un comissari<br />
o una institució, és un requisit imprescindible perquè el nostre<br />
treball tinga sentit, però en la dinàmica de pressa i obsolèscencia<br />
en què estem immersos és molt difícil que es donen les<br />
condicions apropiades per a portar-la a terme. A més, la investigació,<br />
ningú te la paga mai (o en tot cas en molt poques ocasions),<br />
perquè el temps i les despeses són difícils d’encaixar en<br />
la forma de fer els pressupostos i gestionar els diners del món<br />
de l’art, o perquè invertir en investigació no té rendibilitat política<br />
ni mediàtica immediata. La precarietat del sistema, l’escassa<br />
quantia dels honoraris, l’absència de terminis generosos en el<br />
lliurament del treball, les constriccions dels temps administratius<br />
i un llarg etcètera, determinen que la investigació siga inexistent<br />
o heroica. Pràcticament només els que estan disposats a entregarse<br />
més enllà del que és raonable aconseguixen fer alguna cosa,<br />
generalment per lliure i amb unes dosis de voluntarisme que<br />
voregen l’obsessió. D’altra banda, a més, tota investigació duta a<br />
terme en estes condicions, en general, no és valorada. Un repàs<br />
de crítiques i ressenyes ens ensenya que l’especulació mediàtica i<br />
la correcció professional descafeïnada i mal entesa són més valorades<br />
que certs exercicis potser fallits, però, si més no, amb ànim<br />
investigador i arriscat.<br />
Tot el món entén que un científic o un periodista necessiten<br />
temps per a investigar, entén que han de ser pagats/des<br />
per, i per a, fer-ho, amb un fi en si mateix, no necessàriament<br />
utilitari. Però quasi ningú entendria per què un artista o una<br />
resultados sean instantáneos, y eso es imposible. Desde luego en<br />
el mundo de la cultura considero que no se puede reproducir la<br />
prisa, la urgencia y la instantaneidad que impregna la economía.<br />
e: La investigación es uno de los motores de los proyectos que nos<br />
mencionas. Pero a decir verdad dentro del panorama nacional son<br />
escasas las incursiones en el campo de la investigación. Es cierto que<br />
el retraso que sufre España puede justificar ciertas deficiencias en el<br />
funcionamiento de la maquinaria artística, pero es necesario ponerse a<br />
trabajar ¿Cual crees que puede ser el camino a seguir para conseguir que<br />
museos y centros de arte alcancen un labor investigadora de calidad?<br />
mo: La investigación es fundamental para un artista, un comisario<br />
o una institución, es un requisito imprescindible para que<br />
nuestro trabajo tenga sentido, pero en la dinámica de prisa y<br />
obsolescencia que sufrimos es muy difícil que se den las condiciones<br />
apropiadas para llevarla a cabo. Además, la investigación<br />
nadie te la paga nunca (o en todo caso en muy contadas ocasiones)<br />
porque el tiempo y los gastos son difíciles de encajar en la<br />
forma de hacer los presupuestos y gestionar el dinero del mundo<br />
del arte, o bien porque invertir en investigación no tiene rentabilidad<br />
política ni mediática inmediata. La precariedad del sistema,<br />
la escasa cuantía de los honorarios, la ausencia de plazos generosos<br />
en la entrega del trabajo, las constricciones de los tiempos<br />
administrativos y un largo etcétera determinan que la investigación<br />
es o inexistente o heroica. Prácticamente sólo quienes están<br />
dispuestos a entregarse más allá de lo razonable consiguen hacer<br />
algo, generalmente por libre y con unas dosis de voluntarismo<br />
rayano en la obsesión. Por otra parte, encima, toda investigación<br />
llevada a cabo en estas condiciones en general no es valorada.<br />
Un repaso a críticas y reseñas nos enseña que el pelotazo mediático<br />
y la corrección profesional descafeinada y mal entendida es<br />
más valorada que ciertos ejercicios, quizás fallidos, pero cuando<br />
menos con ánimo investigador y arriesgado.<br />
Todo el mundo entiende que un científico o un periodista<br />
necesitan tiempo para investigar, entienden que deba ser<br />
pagado/a por y para ello, con un fin en sí mismo, no necesariamente<br />
utilitario. Pero casi nadie entendería para qué un artista<br />
o una comisaria de exposiciones necesita tiempo para investi-<br />
136
mo<br />
comissària d’exposicions necessita temps per a investigar. Eixa<br />
falta de coneixement i reconeixement crec que és un inconvenient<br />
que condiciona enormement la normalització de l’activitat<br />
investigadora.<br />
No puc pronunciar-me sobre els camins que s’han de seguir.<br />
D’una banda, ajudaria molt que la universitat s’involucrara de<br />
veritat en este terreny (potser perquè hauria de ser la seua senya<br />
d’identitat), que s’uniren esforços per a col·laborar i fer xarxa,<br />
que poguera articular-se un cert barem per a distingir entre<br />
“efecte aparent” i investigació, que s’incloguera la investigació<br />
com a part de les beques de producció…, sobretot considere que<br />
és una bona opció generar projectes de producció i investigació<br />
amb un horitzó temporal de diversos anys. Només amb temps,<br />
diners, inversió, atenció, valoració i aposta o risc, es pot aconseguir<br />
elevar el nostre nivell en investigació, i després (o mentrestant)<br />
haurem de buscar una difusió perquè la investigació siga<br />
coneguda i repercutisca socialment.<br />
e: T’has referit a la poca valoració que la crítica ha concedit a alguna<br />
de les escasses iniciatives investigadores. També es diu que la crítica<br />
s’enxiquix enfront de l’augment de la crítica com a mera informació<br />
vinculada massa sovint als grans espectacles culturals. ¿Quin creus que<br />
és el paper que la crítica té, o pot tindre, en els intents de renovació dels<br />
models culturals en el panorama nacional?<br />
mo: L’art és una unitat sistèmica en què tots participem i de la<br />
qual tots i totes som responsables. El paper de la crítica és, com<br />
a un dels agents culturals, importantíssim, sempre que complisca<br />
la seua comesa, que és proporcionar percepcions, opinions,<br />
reflexions, fílies i fòbies sobre l’art amb criteri. Per més subjectiva<br />
que siga, tota crítica ha de basar-se en uns criteris que no han<br />
de ser exercicis de gasetiller ni de “mamporrero” de l’espectacle.<br />
Defenc la crítica com un espai d’enfrontament d’idees i concepcions,<br />
de dissensió, que tant ha de celebrar com qüestionar, tant<br />
ha de lloar com criticar. I per a fer-ho ha de complir el requisit<br />
de la independència. Jo vaig treballar de crític d’art per al cultural<br />
de l’ABC o d’El Correo Gallego fa anys i, per això, conec la<br />
professió des de dins i des de fora. Des de fora, sempre m’ha cri-<br />
gar. Esa falta de conocimiento y reconocimiento creo que es un<br />
inconveniente que condiciona enormemente la normalización<br />
de la actividad investigadora.<br />
No puedo pronunciarme sobre los caminos a seguir. Por una<br />
parte ayudaría mucho que la universidad se implique de verdad<br />
en este terreno (quizás porque habría de ser su seña de identidad),<br />
que se aúnen esfuerzos por colaborar y hacer red, que<br />
pudiese articularse cierto baremo para distinguir entre “efecto<br />
aparente” e investigación, que se incluya la investigación como<br />
parte de las becas de producción, … sobre todo considero que<br />
es una buena opción generar proyectos de producción e investigación<br />
con un horizonte temporal de varios años. Sólo con<br />
tiempo, dinero, inversión, atención, valoración y apuesta o riesgo<br />
se puede conseguir elevar nuestro nivel en investigación. A lo<br />
que después (o mientras tanto) habremos de buscar una difusión<br />
para que dicha investigación sea conocida y cale a nivel social.<br />
e: Te has referido a la poca valoración que la crítica ha concedido<br />
a alguna de las escasas iniciativas investigadoras. También se está<br />
señalando que la crítica está empequeñeciéndose frente al aumento de<br />
la presencia de la crítica como mera información vinculada, demasiado<br />
a menudo, a los grandes espectáculos culturales. ¿Cuál crees que es<br />
el papel que la crítica está jugando, o puede jugar, en los intentos de<br />
renovación de los modelos culturales en el panorama nacional?<br />
mo: El arte es una unidad sistémica de la que todos participamos<br />
y de la que todos y todas somos responsables. En papel de<br />
la crítica es, como uno de los agentes culturales, importantísimo,<br />
siempre y cuando cumpla con su cometido que es arrojar percepciones,<br />
opiniones, reflexiones, filias y fobias sobre el arte con<br />
criterio. Por muy subjetiva que sea, toda crítica ha de basarse en<br />
unos criterios que no deben ser ejercicios de gacetillero ni mamporreros<br />
del espectáculo. Defiendo la crítica como un espacio de<br />
enfrentamiento de ideas y concepciones, de disensión, que tanto<br />
debe celebrar como cuestionar, tanto debe alabar como criticar.<br />
Y para hacerlo ha de cumplir el requisito de la independencia. Yo<br />
trabajé de crítico de arte para el cultural del ABC o de El Correo<br />
Gallego hace años y, por ello, conozco la profesión desde dentro<br />
y desde fuera. Desde fuera, siempre me ha llamado la atención<br />
que algunos directores o directoras procuran colocar críticos o<br />
137
m0<br />
dat l’atenció que alguns directors o directores procuren col·locar<br />
crítics o crítiques en alguns mitjans per a garantir-se un bon tractament<br />
mediàtic. Des de dins, el que més em crida l’atenció és<br />
que no hi ha crítics. No és el mateix un periodista que un crític<br />
d’art. Vull dir que no són crítics, perquè a vegades el treball en<br />
la secció de cultura el fa un becari sense formació (cosa que mai<br />
succeiria en les seccions d’economia o de política). O que no ho<br />
són exclusivament, ja que la majoria sol treballar comissariant per<br />
a les mateixes institucions que després ha de criticar. Això determina<br />
que hi haja crítics que no saben ni escriure correctament les<br />
sigles del museu o el nom de l’artista que critiquen (generalment<br />
més amb prejuís que amb juís de valor), o que critiquen sempre<br />
les institucions per a les quals no treballen, o que sempre lloen<br />
qui els dóna menjar. Quasi ningú queda fora d’este joc pervers<br />
de dependències. Més enllà de la proximitat ideològica o estètica<br />
de certs crítics a certs museus, cosa que és pertinent i normal, és<br />
veritat que moltes vegades la crítica manté un servilisme que hauria<br />
de desaparéixer en benefici de la independència.<br />
e: Per a acabar, Manuel, ens agradaria que ens donares la teua opinió<br />
sobre el document de bones pràctiques que firma el Ministeri i que, com<br />
saps, tracta moltes de les qüestions sobre les quals hem parlat en este cicle<br />
de conversacions.<br />
mo: Potser necessita una lectura més atenta i contextualitzada,<br />
però el document de bones pràctiques és molt raonable, encara<br />
que no sé si efectiu. Dubte de l’efectivitat per dos raons: molts<br />
museus s’han anat creant o transformant amb i en personalitats<br />
jurídiques de tipus fundacional, per la qual cosa les recomanacions<br />
de la ministra ja es complixen, o almenys es complixen formalment.<br />
I això connecta amb la segona raó que motiva el meu<br />
dubte: a Espanya tenim lleis i reglamentacions per a tot, però no<br />
es complixen, o es complixen només sobre el paper. Amb això<br />
vull dir que la regeneració de les bones pràctiques hauria de<br />
ser més que un document i hauríem de veure-ho tots i totes en<br />
la pràctica. Les teories i les bones intencions han de tindre un<br />
correlat directe en l’actuació de tots els dies i no quedar-se en<br />
críticas en algunos medios para garantizarse un buen tratamiento<br />
mediático. Desde adentro, lo que más me llama la atención es<br />
que no hay críticos. No es lo mismo un periodista que un crítico<br />
de arte. Quiero decir que no son críticos porque a veces el trabajo<br />
en la sección de cultura lo realiza un becario sin formación (cosa<br />
que nunca sucedería en las secciones de economía o de política).<br />
O que no lo son exclusivamente, ya que la mayoría suele trabajar<br />
comisariando para las mismas instituciones que luego han de<br />
criticar. Esto determina que haya críticos que ni saben escribir<br />
correctamente las siglas del museo o el nombre del artista al que<br />
están criticando (generalmente más con prejuicios que con juicios<br />
de valor), o que critiquen siempre a las instituciones para<br />
las que no trabajan, o que otros siempre alaben a quien les da<br />
de comer. Casi nadie se queda fuera de este juego perverso de<br />
dependencias. Más allá de la proximidad ideológica o estética de<br />
ciertos críticos con ciertos museos, lo cual es pertinente y normal,<br />
es verdad que muchas veces la crítica mantiene un servilismo que<br />
debería desaparecer en aras de la independencia.<br />
e: Para finalizar, Manuel, nos gustaría que nos dieras tu opinión sobre<br />
el documento de buenas prácticas que firma el Ministerio y que como<br />
sabes, trata muchas de las cuestiones sobre las que hemos hablado en<br />
este ciclo de conversaciones.<br />
mo: Quizás necesita una lectura más atenta y contextualizada,<br />
pero el documento de buenas prácticas es muy razonable, aunque<br />
no sé si efectivo. Dudo de ello por dos razones: muchos<br />
museos se han ido creando o transformando con y en personalidades<br />
jurídicas de tipo fundacional, por lo que las recomendaciones<br />
de la ministra ya se cumplen, o al menos se cumplen<br />
formalmente. Y esto conecta con la segunda razón que motiva<br />
mi duda: en España tenemos leyes y reglamentaciones para todo,<br />
pero no se cumplen, o se cumplen sólo sobre el papel. Con ello<br />
quiero decir que la regeneración de las buenas prácticas debería<br />
ser más que un documento y deberíamos verlo todos y todas<br />
en la práctica. Las teorías y las buenas intenciones deben tener<br />
un correlato directo en la actuación de todos los días y no quedarse<br />
en catálogo de buenas prácticas. Lo que estoy diciendo no<br />
invalida el documento del Ministerio, sino que pide más. Pide no<br />
138
mo<br />
catàleg de bones pràctiques. El que dic no invalida el document<br />
del Ministeri, sinó que demana més. Demana no cobrir les qüestions<br />
pendents amb bones paraules o actuacions formalment subjectes<br />
a dret, sinó que tot això siga real i efectiu.<br />
Potser este document apareix després de la tan escampada<br />
crisi dels museus i dels seus problemes de gestió. Jo pense que el<br />
document hauria de ser previ a tot això, fruit de la reflexió i, per<br />
descomptat, no conjuntural ni artificialment induït. Amb això<br />
vull dir que s’ha alçat molta polseguera i hi ha qui la vol mantindre<br />
en l’aire no sé amb quins fins (supose que per a no deixar<br />
veure amb claredat el panorama). Ni la crisi dels museus és tal, ni<br />
les seues pràctiques són tan tremendes. I en tot cas si ho són, és<br />
perquè tots hi participem. Tendim a pensar que quan alguna cosa<br />
no funciona és culpa d’altres, i a no reconéixer la nostra part de<br />
responsabilitat i la nostra part de poder per a canviar-ho. Potser<br />
hauríem de fer una reflexió profunda i situar el problema en el<br />
nostre interior, en el nostre lloc de treball, en la nostra pràctica<br />
de tots els dies, fer un examen de tot això tenint en compte que<br />
som part d’eixe engranatge i veure si som part del problema o<br />
de la solució. Esta frase la vaig dir a Vigo a finals de 2005 en una<br />
reunió de directors de museus: ¿Som part del problema o part de<br />
la solució? I per desgràcia em continua semblant pertinent repetir-la.<br />
És innegable que és necessària una renovació i regeneració<br />
de les institucions, de les seues formes de gestió i d’actuació, però<br />
això no es fa solament des de la teoria ni des d’un document de<br />
bones pràctiques.<br />
e: Gràcies Manuel, sabem que han sigut dies de molt de treball per a tu,<br />
t’agraïm enormement que hages pogut oferir-nos este temps i dedicació.<br />
…<br />
recubrir las cuestiones pendientes con buenas palabras o actuaciones<br />
formalmente sujetas a derecho, sino que todo eso sea real<br />
y efectivo.<br />
Quizás este documento aparece después de la tan cacareada<br />
crisis de los museos y de los problemas de gestión de los mismos.<br />
Yo pienso que ese documento habría de ser previo a todo<br />
ello, fruto de la reflexión y, desde luego, no coyuntural ni artificialmente<br />
inducido. Con esto quiero decir que se ha levantado<br />
mucho polvo y hay quienes lo quieren mantener en el aire no<br />
sé con qué fines (supongo que para no dejar ver con claridad el<br />
panorama). Ni la crisis de los museos es tal, ni las prácticas de los<br />
mismos son tan tremendas. Y en todo caso si lo son, es porque<br />
todos participamos de ellas. Tendemos a pensar que cuando algo<br />
no funciona es culpa de otros/as y no reconocer nuestra parte<br />
de responsabilidad y nuestra parte de poder para cambiarlo.<br />
Quizás tendríamos que hacer una reflexión profunda y situar<br />
el problema en nuestro interior, en nuestro lugar de trabajo, en<br />
nuestra práctica de todos los días, hacer un examen de todo ello<br />
teniendo en cuenta que somos parte de ese engranaje y ver si<br />
somos parte del problema o de la solución. Esta frase la dije en<br />
Vigo a finales del 2005 en una reunión de directores de museos:<br />
¿Somos parte del problema o parte de la solución? Y por desgracia<br />
me sigue pareciendo pertinente repetirla. Es innegable que<br />
es necesaria una renovación y regeneración de las instituciones,<br />
de sus formas de gestión y de actuación, pero esto no se hace sólo<br />
desde la teoría ni desde un documento de buenas prácticas.<br />
e: Gracias Manuel, sabemos que han sido días de mucho trabajo para<br />
ti, te agradecemos enormemente que hayas podido darnos este tiempo y<br />
dedicación.<br />
…<br />
139
Susana BLAS, Lapses d’amor y dolor<br />
La lluna no és una porta. És una cara per dret propi, blanca com un nuc i<br />
terriblement torbada.<br />
Arrossega el mar darrere seu, com un crim fosc; i està en calma amb el badall<br />
en O del total desencant. Jo visc ací.<br />
Sylvia PLATH, La lluna i el teix<br />
En els lapses d’amor es congela el temps; per això és tan despenyada la precipitació<br />
amb què es redobla la seua fúria i el seu setge després…<br />
Carmen MARTÍN GAITE, Quaderns de tot<br />
Començaré dient que Virginia és una magnífica escriptora i assagista...<br />
i que he dubtat molt si no hauria de centrar les meues reflexions únicament<br />
en els seus assajos i en els seus treballs literaris…, tan connectats<br />
com estan amb les seues pel·lícules. També vull confessar la meua<br />
incapacitat per a dotar els meus paràgrafs d’una forma adequada,<br />
dificultat que ha retardat l’avanç d’este text, perquè els meus intents<br />
d’articular fórmules alternatives de presentació de la seua proposta<br />
polifònica, que tem trair, han fracassat. Després de moltes correccions,<br />
esborraments i collages electrònics, vaig decidir tornar a la<br />
meua primera versió, a esta que ara lligen, al relat senzill que va brollar<br />
a casa, recordant aquella última vesprada d’estiu tardà conversant<br />
amb Virginia pels cafés de València. Virginia és una extraordinària<br />
narradora, dins i fora de la càmera.<br />
Hora de sopar, cau la nit. La cuina està bruta, el greix rescola per dos paelles<br />
i una olla de pressió ha vessat caldo de carn. En taula hi ha tres plats fondos<br />
sense servir. Ubicada en primer terme, una nevera amb la porta del<br />
congelador entreoberta cruix. Al costat, dreta, una dona d’uns cinquanta<br />
anys es tapa la cara amb les mans. Alça la vista i intenta parlar. Mira al<br />
davant com si algú l’observara, i es posa les mans a les butxaques de la<br />
bata, un poc descolorit el color rosa. La bata està embuatada a l’altura<br />
del pit.<br />
Virginia VILLAPLANA, (novel·la) Ací tots els teus somnis seran realitat, 2007<br />
Els seus projectes barregen admirablement corrents de subjectivitats,<br />
algunes pròpies, d’altres prestades, tant és, al final són ecos d’una<br />
mateixa veu, la seua i la de totes. A través d’estos fragments construïx<br />
els seus relats, que després es plasmen en poesia, novel·la, assaig<br />
o pel·lícules.<br />
val 142
Susana BLAS, Lapses d’amor y dolor<br />
La luna no es una puerta. Es una cara por derecho propio, blanca como un<br />
nudillo y terriblemente turbada.<br />
Arrastra al mar detrás de sí, como un crimen oscuro; y está en calma con el<br />
bostezo en O del total desencanto. Yo vivo aquí.<br />
Sylvia PLATH, La luna y el tejo<br />
En los lapsos de amor se congela el tiempo; por eso es tan despeñada la precipitación<br />
con que se redobla su furia y su acoso después…<br />
Carmen MARTÍN GAITE, Cuadernos de todo<br />
Empezaré diciendo que Virginia es una magnífica escritora y ensayista...<br />
y que he dudado mucho si no debería centrar mis reflexiones<br />
únicamente en sus ensayos y en sus trabajos literarios… tan imbricados<br />
como están con sus películas. También quiero confesar mi incapacidad<br />
para dotar a mis párrafos de una forma adecuada, dificultad<br />
que ha retrasado el avance de este texto, pues mis intentos por articular<br />
fórmulas alternativas de presentación de su propuesta polifónica,<br />
que temo traicionar, han fracasado. Tras muchas correcciones, emborronados<br />
y collages electrónicos, decidí volver a mi primera versión, a<br />
ésta que ahora leen, al relato sencillo que brotó en casa, recordando<br />
esa última tarde de verano tardío, conversando con Virginia por los<br />
cafés de Valencia. Virginia es una extraordinaria narradora, dentro y<br />
fuera de la cámara.<br />
Horario de cena, cae la noche. La cocina está sucia, dos sartenes chorrean<br />
grasa y una olla a presión derrama caldo de carne. En la mesa hay tres<br />
platos hondos sin servir. Ubicada en primer término, una nevera con la<br />
puerta del congelador entreabierta cruje. A su lado, de pie una mujer de<br />
unos cincuenta años, se tapa la cara con las manos. Alza la vista e intenta<br />
hablar. Mira al frente como si alguien la observara, llevándose las manos<br />
a los bolsillos de la bata, algo descolorido el color rosa. La bata está acolchada<br />
a la altura del pecho.<br />
Virginia VILLAPLANA, (novela), Aquí todos tus sueños serán realidad, 2007<br />
Sus proyectos, entremezclan admirablemente corrientes de subjetividades,<br />
algunas propias, otras prestadas, da lo mismo, al final son ecos<br />
de una misma voz, la suya y la de todas. A través de estos fragmentos<br />
construye sus relatos que luego se plasman en poesía, novela, ensayo<br />
o películas.<br />
cas 143
Tampoc esperes entrar en les seues pel·lícules precipitadament, les seues<br />
obres fílmiques, com els seus escrits, posseïxen una espessor singular<br />
que t’exigix obrir una pesada porta de jardí amb cautela, normalment<br />
la del teu propi jardí, ¿la de la teua infància?..., i des d’ací ascendir<br />
pisos en un ascensor imparable, sense possibilitat de renúncia…, amb<br />
el risc d’embolicar-se massa i descobrir capes sensibles de la nostra pròpia<br />
biografia. Les seues pel·lícules, els seus relats, mostren les vides dels<br />
altres però per a portar-nos novament a la nostra pròpia pell.<br />
El jardí es torna ara fosc i espés, però aconseguim adormir-nos en un<br />
racó. A l’alba, comencem a descobrir que no n’hi havia per a tant, que<br />
aquelles formes monstruoses, aquells rostres punxeguts que ens tenallaven,<br />
només són trastos vells, tests trencats, plantes caduques i oblidades…,<br />
que podem tindre la nostra pròpia història, amb els nostres<br />
traumes, i fins i tot entrar i eixir del bosquet diverses vegades.<br />
Anades i Vingudes…<br />
No crec que ma mare haja sigut una dona feliç –escriu, segura, Virginia en la<br />
seua novel·la–. Només l’he sentida evocar un record agradable: el pati de<br />
la seua iaia, una fonteta amb peixos on solia reflectir-se, ma mare amb<br />
cinc anys era l’encarregada de mantindre neta l’aigua i alimentar els seus<br />
habitants… I una olivera, encara que l’olivera també pertany a la topografia<br />
d’eixe record… (1)<br />
Les veus que remeten a la idea de la mare en l’obra de Virginia es ramifiquen.<br />
I sa mare concreta acaba diluint-se en l’ombra de la maternitat.<br />
L’autora se submergix prompte en la seua pròpia història personal, i ja<br />
no deixarà de fer-ho mai, fins i tot quan parle dels altres.<br />
És difícil trobar una peça d’una bellesa i una sinceritat tan singulars<br />
com Anades i vingudes… per la rue de l’Assomption (1994-95),<br />
que conserva intactes la frescor i la potència de les primeres obres. En<br />
este treball s’entremesclen els punts de vista i la reconstrucció de material<br />
sensible: records de la vida de sa mare mentre treballava a París en<br />
la seua època d’emigrant, el filtre que atorga la literatura a través del<br />
relat de Perec en eixe mateix espai, i els intensos viatges de Virginia<br />
al lloc dels fets en l’època en què roda el documental, sense oblidar<br />
les ràfegues d’entrevista a sa mare i el passeig del seu “ull-càmera” pels<br />
fantasmes del seu passat tancats en els objectes de sa casa a València,<br />
on apareix també l’empremta de la figura paterna.<br />
(1) VILLAPLANA, Virginia , Aquí todos tus sueños serán realidad, 2007.<br />
val 144
Tampoco esperes entrar en sus películas precipitadamente, sus obras<br />
fílmicas, como sus escritos, poseen una espesura singular que te exige<br />
abrir una pesada puerta de jardín con cautela, normalmente la de tu<br />
propio jardín, ¿la de tu infancia?... y desde ahí, ascender pisos en un<br />
ascensor imparable, sin posibilidad de renuncia… con el riesgo de<br />
enredarnos demasiado y descubrir capas sensibles de nuestra propia<br />
biografía. Sus películas, sus relatos, recogen las vidas de los otros pero<br />
para traernos de nuevo a nuestra propia piel.<br />
El jardín se torna ahora oscuro y enmarañado, pero logramos dormirnos<br />
en un rincón. Con el amanecer, empezamos a descubrir que no<br />
eran para tanto aquellas formas monstruosas, aquellos rostros puntiagudos<br />
que nos atenazaban, que sólo son viejos trastos, macetas rotas,<br />
plantas avejentadas y olvidadas… que podemos hacernos con nuestra<br />
propia historia, con nuestros traumas, e incluso entrar y salir del bosquecillo<br />
varias veces.<br />
Idas y Venidas…<br />
No creo que mi madre haya sido una mujer feliz –escribe segura Virginia en<br />
su novela–. Sólo la he oído evocar un recuerdo agradable: el patio de su<br />
abuela, una pequeña fuente con peces en la que solía reflejarse, mi madre<br />
con cinco años era la encargada de mantener limpia el agua y alimentar<br />
a su habitantes…Y un olivo, aunque el olivo también pertenece a la<br />
topografía de ese recuerdo… (1)<br />
Las voces que remiten a la idea de la madre en la obra de Virginia,<br />
se ramifican. Y su madre concreta termina diluyéndose en la propia<br />
sombra de la maternidad. Tempranamente, la autora se sumerge en<br />
su propia historia personal, para no dejar de hacerlo ya nunca, incluso<br />
cuando hable de los otros.<br />
Es difícil encontrar una pieza de una belleza y una sinceridad<br />
tan singulares como Idas y venidas… por la rue de l´Assomption<br />
(1994-95) que conserva intacta la frescura y la potencia de las primeras<br />
obras. En este trabajo se entremezclan los puntos de vista y la<br />
reconstrucción de material sensible: recuerdos de la vida de su madre<br />
trabajando en París en su época de emigrante, el filtro que otorga la<br />
literatura de la mano del relato de Perec en ese mismo espacio, y los<br />
intensos viajes de Virginia al lugar de los hechos en la época en que<br />
rueda el documental; sin olvidar las ráfagas de entrevista a su madre y<br />
(1) VILLAPLANA, Virginia , Aquí todos tus sueños serán realidad, 2007.<br />
cas 145
Confesse que fa temps que vaig veure este treball i que continue emocionant-me<br />
cada vegada que el veig. La veu de Virginia, tremolosa,<br />
sincera, allunyada de qualsevol convencionalisme del documental<br />
clàssic, m’abat… les paraules de sa mare, desolada en el blanc i negre<br />
de les seues seqüències…, la narració de Georges Perec… És difícil<br />
trobar en el panorama espanyol una obra que qüestione amb eixa fermesa<br />
els conceptes de realitat, ficció, i les estratègies de creació i de<br />
manipulació de la Història (personal… i col·lectiva). Anades i vingudes…<br />
aporta una textura i un tempo que traslluïxen les decisions<br />
vitals i creatives de l’autora. Perquè encara que el punt de partida ja és<br />
atraient: reconstruir la seua infància i els seus fantasmes, el tractament<br />
i l’aproximació acaben guanyant la partida a qualsevol detall escabrós<br />
que oferisca la sinopsi. Virginia aconseguix una mirada sentimental,<br />
parcial, de l’assumpte, i alhora situa tots els fragments que ha utilitzat<br />
a la llum, sobre la taula, perquè, desmembrats, puguem nosaltres<br />
muntar el nostre propi trencaclosques, amb molta més facilitat que<br />
després de veure un documental en ús.<br />
Sempre que llig la proposta que feia Teresa de Lauretis (2) sobre els<br />
reptes que hauria de plantejar-se el cinema fet davall una mirada feminista,<br />
pense en l’obra de Virginia. Lauretis advoca per assumir el repte<br />
de presentar una dona múltiple, heterogènia, diversa, complexa…, i<br />
Virginia ho aconseguix sense sobresalts, discretament, però amb fermesa.<br />
La seua obra s’ha anat desplegant lentament com una madeixa<br />
on ha deixat nucs perquè cada u els desfaça…, i caps…, molts<br />
caps per lligar.<br />
Per això, si hi ha alguna dificultat en la comprensió de les seues<br />
pel·lícules, se salva assumint que forma i contingut pertanyen a una<br />
única realitat. La seua estructura està compromesa amb els seus objectius,<br />
als quals afig una poètica desbordant que embolica la nostra<br />
memòria amb la seua, que desmunta els patrons convencionals, que<br />
descús i torna a cosir, que fa donar la volta, que calça i descalça, que<br />
et puja a la terrassa per a veure des de dalt o t’acompanya a galeries<br />
subterrànies. Els seus documentals se situen en les fronteres, en els<br />
límits entre el món personal i el públic.<br />
Sense oblidar el dolor…<br />
El dolor és el material primer dels seus relats, amagat en el seu<br />
teclat… i en la seua càmera…, i la seua recerca ha sigut aconseguir<br />
una manera d’articular-lo…, crear un nou llenguatge per a abordar<br />
(2) LAURETIS, Teresa de, “Aesthetics and feminist theory: rethinking women’s<br />
cinema” en Wide Angle, vol. 6, núm. 3, gener, 1985.<br />
val 146
el deambular de su “ojo-cámara” por los fantasmas de su pasado encerrados<br />
en los objetos de su casa en Valencia donde aparece también la<br />
huella de la figura paterna.<br />
Confieso que hace tiempo que vi este trabajo y que me sigo emocionando<br />
cada vez que lo visiono. La voz de Virginia, temblorosa,<br />
sincera, alejada de cualquier convencionalismo del documental clásico,<br />
me derrumba… las palabras de su madre, desolada en el blanco<br />
y negro de sus secuencias… la narración de Georges Perec… Es difícil<br />
encontrar en el panorama español una obra que cuestione con esa firmeza<br />
los conceptos de realidad, de ficción y las propias estrategias de<br />
creación y de manipulación de la Historia (personal… y colectiva).<br />
Idas y venidas…aporta una textura y un tempo que trasparentan las<br />
decisiones vitales y creativas de la autora. Porque aunque el punto de<br />
partida ya es atrayente: reconstruir su infancia y sus fantasmas, el tratamiento<br />
y el acercamiento terminan ganando la partida a cualquier<br />
detalle escabroso que ofrezca la sinopsis. Virginia logra una mirada<br />
sentimental, parcial, del asunto; al tiempo que sitúa todos los fragmentos<br />
que ha utilizado a la luz, sobre la mesa, para que desmembrados,<br />
podamos nosotros hacer nuestro propio rompecabezas; con<br />
mucha más facilidad que tras el visionado de un documental al uso.<br />
Siempre que leo la propuesta que hacia Teresa de Lauretis (2) planteando<br />
los retos que debería plantearse el cine que se desarrolle bajo<br />
una mirada feminista pienso en la obra de Virginia. Lauretis aboga<br />
por asumir el reto de presentar una mujer múltiple, heterogénea,<br />
diversa, compleja… y Virginia lo logra sin sobresaltos, sigilosamente,<br />
pero con firmeza. Su obra se ha ido desplegando lentamente como<br />
una madeja en la que deja nudos para que cada uno desenrede… y<br />
cabos… muchos cabos sueltos.<br />
Por eso si existe alguna dificultad en la comprensión de sus películas<br />
se salva asumiendo que forma y contenido pertenecen a una<br />
única realidad. Su estructura está comprometida con su objetivos, a<br />
los que añade una poética desbordante que enreda nuestra memoria<br />
con la suya, que desmonta los patrones convencionales, que descose<br />
y vuelve a coser, que da la vuelta, que calza y descalza, que te sube a<br />
la terraza para ver desde arriba o te acompaña a galerías subterráneas.<br />
Sus documentales se sitúan en las fronteras, en los limites entre lo<br />
personal y lo público.<br />
Sin olvidar el dolor…<br />
(2) LAURETIS, Teresa de, “Aesthetics and feminist theory: rethinking women’s<br />
cinema” en Wide Angle, vol. 6, núm. 3, gener, 1985.<br />
cas 147
esta sort de punt mort…, atrevir-se a descosir amb gran generositat<br />
eixa “narració extraordinària” de la nostra vida que ens inventem cada<br />
un de nosaltres per a conviure amb el patiment.<br />
Totes tenim la nostra narració extraordinària que ens apuntala i embellix<br />
davant dels altres però en la qual un dia deixem de creure, que no podem<br />
continuar adequant davant dels altres (els pares meravellosos i comprensius,<br />
els matrimonis feliços, els fills brillants i afectuosos). Compondre eixes<br />
imatges i eixes històries ens ha costat massa temps, són la nostra muralla,<br />
l’esmalt de la nostra imatge, com les podem desmentir. Tirar endavant<br />
les històries, ser-los fidels en la nostra creu. De sobra saben tots els sers<br />
aprofitar-se de la continuïtat d’eixes històries que els altres han muntat<br />
sobre ells.”<br />
Carmen MARTÍN GAITE, Quaderns de tot<br />
Un contracinema<br />
És important destacar el compromís primerenc de Virginia amb el<br />
feminisme, i amb la crítica fílmica feminista, entenent esta teoria com<br />
un marc ampli dins del qual analitzar la representació de la dona en<br />
el discurs clàssic i la construcció de l’espectadora. Tot el seu treball<br />
conté un interés per concebre un “contracinema” (3) una “desestètica<br />
feminista” (4) i això explica que la seua labor haja sigut doble, tant en<br />
el pla de realitzadora com en el de teòrica.<br />
Per això cada una de la seua peces es planteja com un nou desafiament<br />
formal, com un nou repte polític. A vegades l’entrevista és la<br />
manera idònia, d’altres, el monòleg interior, o les repeticions; desconstruir<br />
el concepte d’entrevista, entesa com a artifici; afegir recursos<br />
autobiogràfics… cartes, diaris. En principi semblaria que el seu treball<br />
patix de marca d’estil, però esta és la clau de la seua mirada: dibuixar<br />
un subjecte no unitari, múltiple, travessat per diverses experiències:<br />
socials, religioses, sexuals... Les temàtiques s’entremesclen en la seua<br />
filmografia: la seua història íntima i la de la seua família es fonen amb<br />
la de dones creadores del passat, amb les veus dels emigrants actuals,<br />
amb les confessions de Marco, transsexual de dona a home que<br />
replanteja novament les nocions de gènere i subjectivitat…<br />
(3) JOHNSTON, Claire, “Notes on Women’s cinema”, Screen Pamphlet 2, març<br />
1973, p. 4.<br />
(4) LAURETIS, Teresa de, “Aesthetics and feminist theory: rethinking women’s<br />
cinema” en Wide Angle, vol. 6, núm. 3, gener, 1985.<br />
val 148
El dolor es el material primero de sus relatos, agazapado en su<br />
teclado… y en su cámara… y su búsqueda ha sido lograr un modo<br />
de articularlo… crear un nuevo lenguaje para abordar esta suerte<br />
de punto muerto… atreverse a descoser con gran generosidad, esa<br />
“narración extraordinaria” de nuestra vida, que nos inventamos cada<br />
uno de nosotros para convivir con el sufrimiento.<br />
Todas tenemos nuestra narración extraordinaria que nos apuntala y embellece<br />
ante los demás pero en la que un día dejamos de creer, que no podemos<br />
seguir adecuando ante los otros (los padres maravillosos y comprensivos, los<br />
matrimonios felices, los hijos brillantes y afectuosos). Componer esas imágenes<br />
y esas historias nos ha costado demasiado tiempo, son nuestra muralla,<br />
el esmalte de nuestra imagen, cómo los vamos a desmentir. Llevar<br />
adelante las historias, serles fieles en nuestra cruz. De sobra saben todos los<br />
seres aprovecharse de la continuidad de esas historias que los demás han<br />
montado sobre ellos”.<br />
Carmen MARTÍN GAITE, Cuadernos de todo<br />
Un contra-cine<br />
Es importante destacar el compromiso temprano de Virginia con el<br />
feminismo, y con la crítica fílmica feminista, entendiendo esta teoría<br />
como un marco amplio dentro del cual analizar la representación de<br />
la mujer en el discurso clásico así como la construcción de la espectadora.<br />
Todo su trabajo encierra un interés por concebir un “contracine”<br />
(3) una “des-estética feminista” (4) y de ahí su labor ha sido<br />
doble, tanto en el plano de realizadora como en el de teórica.<br />
Por eso cada una de su piezas se plantea como un nuevo desafío formal,<br />
como un nuevo reto político. En ocasiones la entrevista es el<br />
modo idóneo, otras el monólogo interior, o las repeticiones; deconstruir<br />
el concepto de entrevista, entendida como artificio; añadir recursos<br />
autobiográficos… cartas, diarios. En principio parecería que su<br />
trabajo adolece de marca de estilo, pero ésta es la clave de su mirada:<br />
dibujar un sujeto no unitario, múltiple, atravesado por diversas experiencias:<br />
sociales, religiosas, sexuales... Las temáticas se entremezclan<br />
en su filmografía: su íntima historia y la de su familia se funde con<br />
(3) JOHNSTON, Claire, “Notes on Women’s cinema”, Screen Pamphlet 2, març<br />
1973, p. 4.<br />
(4) LAURETIS, Teresa de, “Aesthetics and feminist theory: rethinking women’s<br />
cinema” en Wide Angle, vol. 6, núm. 3, gener, 1985.<br />
cas 149
En este valent itinerari, Virginia compartix recerques d’aire fresc amb<br />
altres directores que, siga des del cinema documental, el cinema assaig,<br />
l’autobiogràfic, la pel·lícula domèstica, els documents etnogràfics, els<br />
films d’art o el vídeo combatiu, han plantat cara a la mirada patriarcal<br />
i unívoca, obrint bretxes de diversa índole, reescrivint les nocions de<br />
“ficció” i realitat”, d’Història i històries. Chantal Ackerman, Agnès<br />
Varda, Mira Nair, Ulrike Ottinger o Solveig Anspach, entre altres;<br />
fent desaparéixer límits entre ficció i “realitat”; Ivonne Rainer, Trinh<br />
T Minh-ha, Lourdes Portillo, Barbara Hammer, Naomi Kawase,<br />
han tractat de trobar en el llenguatge experimental noves vies de<br />
compromís.<br />
Si ens centrem en la generació de creadores espanyoles a la qual<br />
pertany Virginia que es van fer endinsar en el feminisme en els<br />
noranta, apuntarem que en el cas de l’Estat espanyol, el problema de<br />
l’assimilació dels discursos feministes va ser dur, no sols perquè no<br />
van penetrar amb normalitat en els programes d’estudi de les facultats<br />
d’Art, Història i Filosofia, sinó perquè el desconeixement general de<br />
la història del feminisme i del seu pensament va dificultar la promoció<br />
de qualsevol projecte que emprara el terme “feminisme”, i arribà a<br />
convertir en un tabú.<br />
El seu cas és a més peculiar perquè la seua obra es troba en un<br />
terreny intermedi entre les arts plàstiques i les cinematogràfiques.<br />
Poques autores coneixen com ella els dos mitjans; encara que sí<br />
que podríem esmentar també Cecilia Barriga, Maria Ruido o Sally<br />
Gutiérrez en este camí d’exploració de noves estratègies narratives i<br />
del documental creatiu.<br />
En el context de les arts plàstiques, des del final dels seixanta,<br />
assumptes com la intimitat, la vida privada i la recerca del jo van<br />
començar a ser crucials, i les dones hagueren de reinventar la seua<br />
identitat en un àmbit, el de l’art, que, a pesar d’haver-se basat tant<br />
en la seua figura, ho havia fet sense ella. I és a partir d’este moment<br />
que les creadores faran servir el vídeo com a eina de reconstrucció;<br />
se serviran d’este mitjà que no tenia una història d’exclusió de les<br />
dones. Això va permetre a moltes artistes guiar-se per una lingüística<br />
nova, la del “videoart”, allunyant-se dels codis clàssics cinematogràfics;<br />
però fins a cert punt considere que no era sinó una via de<br />
fugida…, posar-se una bena als ulls, no voler assumir les construccions<br />
realitzades pel seu “germà gran”, el cinema, que plantejava<br />
una narrativa injusta per a les dones i que calia seguir subvertint, ja<br />
que els seus llenguatges són els que continuen arribant a la majoria<br />
d’espectadores. Per això em sembla tan interessant el cas de Virginia<br />
val 150
la de mujeres creadoras del pasado, con las voces de los emigrantes<br />
actuales, con las confesiones de Marco, transexual de mujer a hombre<br />
que replantea de nuevo las nociones de género y subjetividad…<br />
En este valiente itinerario, Virginia comparte búsquedas de aire<br />
fresco con otras directoras que ya sea desde el cine documental, el<br />
cine ensayo, el autobiográfico, la película doméstica, los documentos<br />
etnográficos, los filmes de arte o el vídeo combativo, han<br />
plantado cara a la mirada patriarcal y unívoca, abriendo brechas<br />
de diversa índole, reescribiendo las nociones de “ficción” y realidad”,<br />
de Historia e historias. Chantal Ackerman, Agnès Varda,<br />
Mira Nair, Ulrike Ottinger o Solveig Anspach, entre otras; desmoronando<br />
limites entre ficción y “realidad”; Ivonne Rainer, Trinh<br />
T Minh-ha, Lourdes Portillo, Barbara Hammer, Naomi Kawase,<br />
han tratando de encontrar en el lenguaje experimental nuevas vías<br />
de compromiso.<br />
Si nos centramos en la generación de creadoras españolas a la<br />
que pertenece Virginia, que se adentraron en el feminismo en los 90,<br />
apuntaremos que en el caso del Estado español, el problema de la asimilación<br />
de los discursos feministas fue duro, no sólo porque no han<br />
penetrado con normalidad en los programas de estudio de las facultades<br />
de Arte, Historia y Filosofía, sino porque el desconocimiento<br />
general de la historia del feminismo y de su pensamiento dificultó<br />
promover cualquier proyecto que use el término “feminismo”, llegándose<br />
a convertir en un tabú.<br />
Su caso es además peculiar por encontrarse su obra en un terreno<br />
intermedio entre las artes plásticas y las cinematográficas. Pocas autoras<br />
conocen como ella ambos medios; aunque sí podríamos citar<br />
también a Cecilia Barriga, Maria Ruido o a Sally Gutiérrez en este<br />
camino de exploración de nuevas estrategias narrativas y del documental<br />
creativo.<br />
En el contexto de las artes plásticas, desde fines de los 60, asuntos<br />
como la intimidad, la vida privada y la búsqueda del yo empezaron a<br />
ser cruciales, teniendo las mujeres que reinventar su identidad en un<br />
ámbito, el del arte, que aun habiéndose basado tanto en su figura, lo<br />
había hecho sin ella. Y es a partir de este momento cuando las creadoras<br />
usarán el video como herramienta de reconstrucción, sirviéndose<br />
de este medio que no contaba con una historia de exclusión de las<br />
mujeres. Esto permitió a muchas artistas guiarse por una lingüística<br />
nueva, la del “videoarte”, alejándose de los códigos clásicos cinematográficos;<br />
pero hasta cierto punto considero que no era sino una vía de<br />
escape… ponerse una venda en los ojos no queriendo asumir las cons-<br />
cas 151
Villaplana, que coneix “els dos relats”, el del cinema i del de la imatge<br />
videogràfica, amb les seues quatre dècades d’història. El seu treball<br />
se situaria a cavall entre els dos universos, en la línia dels plantejaments<br />
de la finlandesa Eija Llisa Athila, que també treballa amb les<br />
dos narratives.<br />
La memòria oberta<br />
En la recuperació de la veu de les dones se centren alguns dels millors<br />
treballs de Virginia, que inicia una bella cerca de dones silenciades<br />
amb la peculiaritat que elles mateixes han buscat, per motius polítics<br />
o biogràfics, esborrar les seues empremtes, fet que dificulta la tasca.<br />
Virginia veu en elles un exemple i realitza els seus homenatges subtilment,<br />
des d’un desmuntatge de la idea tradicional de documental,<br />
per la qual cosa l’elecció de la forma adequada és clau. Anonymous<br />
Film Portrait. Fuera del Paraíso (1999) recupera la figura de Lucía<br />
Sánchez, fundadora del moviment llibertari Dones Lliures, i la seua<br />
relació amb América Barroso. Este treball seria un bon exemple de la<br />
manera en què Virginia aborda el retrat: renunciant a posar les protagonistes<br />
en una crònica tancada; apartant-se de qualsevol temptació<br />
de caure en tòpics o en el sensacionalisme; optant per la construcció<br />
d’un poema visual que recupera imatges de l’ús del cinematògraf a<br />
París en la seua particular adaptació del poema ultraista Cines, que<br />
Lucía va publicar el 1921.<br />
Per la seua banda, Stop-Transit (2001) ens descobrix l’univers<br />
de la poeta uruguaiana Idea Vilariño, escriptora, crítica de literatura,<br />
compositora de cançons, traductora, educadora i una de les figures del<br />
panorama hispanoamericà de les lletres més allunyada dels mitjans,<br />
que va renunciar durant molt de temps a promocionar la seua obra<br />
o el seu nom. Virginia aconseguix fer-li este homenatge col·laborant<br />
amb l’escriptora, recuperant els fons de la cinemateca d’Uruguai,<br />
explorant la idea d’“exili interior”, usant metratges de diversa procedència<br />
que fusiona amb el poemari Paraíso perdido, publicat el 1949<br />
per Idea. Enfront del tipus de film “pretesament neutral”, tancat,<br />
que reforça estereotips, l’autora fa servir estratègies textuals obertes,<br />
en contínua reescriptura, sense tractar de donar explicacions totalitzadores.<br />
Virginia entremescla distintes narratives, fins i tot els elements<br />
poètics i els teòrics. El seu discurs textual preferix el fragment,<br />
les ralentitzacions, els canvis de format, la imatge robada, els primers<br />
plans, la “repeticions” de frases clau, la col·lisió-interacció entre imatge<br />
i paraula. Discontinuïtat, fragmentació i collage, canvis d’entonació,<br />
val 152
trucciones realizadas por su “hermano mayor”, el cine, que planteaba<br />
una narrativa injusta para las mujeres y que había que seguir subvirtiendo<br />
ya que sus lenguajes son los que siguen llegando a la mayoría<br />
de espectadoras. Por eso me parece tan interesante el caso de Virginia<br />
Villaplana que conoce “ambos relatos”, el del cine y del de la imagen<br />
videográfica, con sus cuatro décadas de historia. Su trabajo, se situaría<br />
a caballo entre ambos universos en la línea de los planteamientos de la<br />
finlandesa Eija Lisa Athila que también trabaja con ambas narrativas.<br />
La memoria abierta<br />
En la recuperación de la voz de las mujeres se centran algunos de los<br />
mejores trabajos de Virginia que emprende una hermosa búsqueda<br />
de mujeres silenciadas que tienen la peculiaridad de haber buscado<br />
ellas mismas, por motivos políticos o biográficos, borrar sus huellas,<br />
lo que dificulta la tarea. Virginia ve en ellas un ejemplo y realiza sus<br />
homenajes sutilmente, desde un desmontaje de la idea tradicional de<br />
documental, por lo que la elección de la forma adecuada será clave.<br />
Anonymous Film Portrait. Fuera del Paraíso (1999) recupera la figura<br />
de Lucía Sánchez fundadora del movimiento libertario de mujeres<br />
libres y su relación con América Barroso. Este trabajo sería un buen<br />
ejemplo del modo en que Virginia aborda el retrato: renunciando a<br />
encerrar a las protagonistas en una crónica encerrada, apartándose<br />
de cualquier tentación por caer en tópicos o en el sensacionalismo;<br />
optando por la construcción de un poema visual que recupera imágenes<br />
del uso del cinematógrafo en Paris, en su particular adaptación<br />
del poema ultraísta Cines, que Lucía publicó en 1921.<br />
Por su parte, Stop-Transit (2001) nos descubre el universo de<br />
la poeta uruguaya Idea Vilariño, escritora, crítica de literatura, compositora<br />
de canciones, traductora, educadora y una de las figuras del<br />
panorama hispanoamericano de las letras más alejada de los medios,<br />
habiendo renunciado durante mucho tiempo a promocionar su obra<br />
o su nombre. Virginia logra hacerle este homenaje colaborando con<br />
la escritora, recuperando los fondos de la cinemateca de Uruguay,<br />
explorando la idea de “exilio interior”, usando metrajes de diversa<br />
procedencia que fusiona con el poemario Paraíso perdido publicado<br />
en 1949 por Idea. Frente al tipo de filme “supuestamente neutral”,<br />
cerrado, que refuerza estereotipos, la autora emplea estrategias textuales<br />
abiertas, en continua reescritura, sin tratar de dar explicaciones<br />
totalizadoras. Virginia entremezcla distintas narrativas, incluso lo poético<br />
y lo teórico. Su discurso textual prefiere el fragmento, las ralen-<br />
cas 153
de sintaxi…, el significat de les seues peces esdevé inestable… però<br />
també polisèmic.<br />
D’altra banda, tota l’obra de Virginia sorgix tenyida amb un vel<br />
de malenconia, amb una bella i plàcida foscor, de penombra agredolça,<br />
que em fa pensar en la qüestió de “fer visible l’invisible” que proposava<br />
Annette Kuhn a partir d’una nova interpretació…, com un<br />
procés crític que observe les parts ombrives que projecta la ideologia<br />
patriarcal, i faça visibles d’“altres ombres”, d’altres textures, subversives<br />
i erosionadores, del femení.<br />
El viatge interior i les fronteres mòbils<br />
El viatge és una altra de les metàfores de treball en l’obra de Virginia,<br />
a la qual hem vist viatjar a París, a l’Uruguai…, als seus records…,<br />
el viatge físic o mental es convertix en una de les estratègies de les<br />
seues investigacions creatives. Altres directores feministes han proposat<br />
el viatge com a model de coneixement; en el cas de Virginia<br />
el temps es modela en bucles temporals i els viatges són de tots els<br />
sabors. Li interessen les diverses fabulacions del fet de viatjar, ja siga la<br />
diàspora, l’exili, el refugi mental, el desterrament o la migració, totes<br />
constituïxen un cúmul d’experiències que ja van ser considerades pels<br />
teòrics postmoderns com a mitjans d’accés al “ser”; el mode de crear<br />
nous paradigmes, que en feminisme s’ha denominat “viatjar críticament”<br />
i del qual són bons exemples Sally Potter o Hélene Cixous.<br />
Molt s’ha parlat d’este “viatge desconstructiu feminista”. En el cas<br />
de Virginia, pense que el fet que les seues recerques no perseguisquen<br />
l’exòtic reforça els seus missatges i elimina la temptació “d’idealitzar<br />
la diferència”. En les seues obres, les ciutats actuen com a bases de<br />
treball; ja siga París, o Hull (en Daydream Mechanics), la fascinació<br />
per l’exotisme desapareix. Les urbs no són sinó escenaris en què<br />
sorgixen les veus, els murmuris, les ombres, en definitiva, el xoc dels<br />
altres fragments del discurs, els cossos…, i cada tros d’eixe naufragi<br />
tira en una direcció visual diferent, i es forja encara més eixa tensió<br />
amb la paraula.<br />
És cert que el seu discurs és obert, interromput…, però els riscos<br />
que es corren amb un “discurs trencat”, que navega en el territori de<br />
l’ambigüitat creativa, sempre valen la pena…; tal vegada no es tracta<br />
tant de comprendre determinats continguts ideològics, ni d’accedir a<br />
cada una de les perspectives crítiques aportades, com d’endinsar-se “en<br />
processos de pensament distints”, independentment de si n’assimilem<br />
tots els graus. Imagine que els guions de Virginia deuen reescriure’s<br />
val 154
tizaciones, los cambios de formato, la imagen robada, los primeros<br />
planos, la “repeticiones” de frases claves, la colisión interacción entre<br />
imagen y palabra. Discontinuidad, fragmentación y collage, cambios<br />
de entonación, de sintaxis… el significado de su piezas se hace inestable…<br />
pero también polisémico.<br />
Por otra parte, toda la obra de Virginia surge teñida por un velo<br />
de melancolía, por una hermosa y plácida oscuridad, de penumbra<br />
agridulce, que me hace pensar en el “hacer visible lo invisible” que<br />
proponía Annette Kuhn bajo una nueva interpretación… como un<br />
proceso crítico que vislumbre las partes sombrías que proyecta la<br />
ideología patriarcal sacando a la luz “otras sombras”, otras texturas,<br />
subversivas y desmoronantes, de lo femenino.<br />
El viaje interior y las fronteras móviles<br />
El viaje es otra de de las metáforas de trabajo en la obra de Virginia,<br />
a la que hemos visto viajar a París, a Uruguay… a sus recuerdos…<br />
el viaje físico o mental se convierte en una de las estrategias de sus<br />
investigaciones creativas. Otras directoras feministas han propuesto el<br />
hecho de viajar como modelo de conocimiento; en el caso de Virginia<br />
el tiempo se modela en bucles temporales y los viajes son de todos los<br />
sabores. Le interesan las diversas fabulaciones del viajar, ya sea la diáspora,<br />
el exilio, el refugio mental, el destierro o la migración, todos<br />
ellos conforman un cúmulo de experiencias que ya fueron consideradas<br />
por los teóricos postmodernos como medios de acceso al “ser”;<br />
el modo de crear nuevos paradigmas, lo que en feminismo se ha llamado<br />
“viajar críticamente” y del que son buenos ejemplos Sally Potter<br />
o Hélene Cixous.<br />
Mucho se ha hablado de este “viaje deconstructivo feminista”, en<br />
el caso de Virginia pienso que el hecho de que sus búsquedas no persigan<br />
lo exótico, refuerza sus mensajes y elimina la tentación “de idealizar<br />
la diferencia”. En su obras, las ciudades actúan como bases de<br />
trabajo; ya sea Paris, o Hull (en Daydream Mechanics) la fascinación<br />
por el exotismo desaparece. Las urbes no son sino escenarios en los<br />
que surgen las voces, los susurros, la sombras, en definitiva, el choque<br />
de los otros fragmentos del discurso, los cuerpos… y cada trozo de ese<br />
naufragio tira en una dirección visual diferente, forjándose más aún<br />
esa tensión con la palabra.<br />
Es cierto que su discurso es abierto, interrumpido… pero los riesgos<br />
que se corren con un “discurso roto”, que navega en el territorio<br />
de la ambigüedad creativa, siempre merecen la pena… tal vez no se<br />
cas 155
contínuament, que només adquirixen la seua forma en el procés, contaminant-se,<br />
evolucionant i creixent amb cada laberint insospitat que<br />
troben al seu pas, amb cada una de nosaltres…<br />
Us propose que us endinseu en el jardí, que obriu, tremolosos, la<br />
pesada porta i que passeu una nit en la seua fortalesa…<br />
Queda el temps, la serenitat de les estacions anomenant-se juntament amb<br />
la temperatura dels termòmetres electrònics situats en mig de les ciutats.<br />
Queda el temps, la inquietud dels segons que van delimitar els anys sense<br />
tu, ara que els anys vindran sense tu acompanyant-me en els somnis.<br />
Virginia VILLAPLANA, (novel·la) Ací tots els somnis seran realitat, 2007<br />
val 156
trate tanto de comprender determinados contenidos ideológicos, ni<br />
acceder a cada una de las perspectivas críticas aportadas, sino de adentrase<br />
“en procesos de pensamiento distintos”, independientemente de<br />
si asimilamos todos los grados. Imagino que los guiones de Virginia<br />
deben reescribirse continuamente, que sólo adquieren su forma en<br />
el proceso, contaminándose, evolucionando y creciendo con cada<br />
laberinto insospechado que encuentra a su paso, con cada una de<br />
nosotras…<br />
Os propongo que os adentréis en el jardín, que abráis temblorosos<br />
la pesada puerta y que paséis una noche en su fortaleza…<br />
Queda el tiempo, la serenidad de las estaciones nombrándose junto a la temperatura<br />
de los termómetros electrónicos situados en la mitad de las ciudades.<br />
Queda el tiempo, la inquietud de los segundos que delimitaron<br />
los años sin ti, ahora que los años vendrán sin ti acompañándome en los<br />
sueños.<br />
Virginia VILLAPLANA, (novela), Aquí todos los sueños serán realidad, 2007<br />
cas 157
Jorge Blasco<br />
aian -<br />
Arxiu<br />
d’Imatge<br />
Anònima<br />
Narrada<br />
L’aian sorgix del convenciment que la pràctica fotogràfica<br />
va molt més enllà del que fa la càmera o del que es fa amb<br />
la càmera. A pesar que etimològicament el terme fotografia<br />
així ho indica, “l’escriptura de la llum”, una vegada disparada,<br />
a la foto li queda una llarga vida en què la pràctica<br />
fotogràfica –que no la fotografia– deixa un riquíssim rastre<br />
d’actuacions que van des de la decisió de revelar o no<br />
un carret fins a la narració que utilitza la foto com a mitjà,<br />
passant per tot allò que es pot fer a una fotografia i amb<br />
una fotografia: tallar, apegar, guardar, ordenar en una<br />
caixa o àlbum, esborrar, raspar, ampliar, mostrar, comentar,<br />
destruir etc., molts són els verbs que entrarien a formar<br />
part d’eixa pràctica fotogràfica.<br />
La primera secció del treball se centra en les imatges de<br />
guerra civil espanyola, però no en la imatge bèl·lica, sinó<br />
en la imatge familiar i en la forma en què estigué present,<br />
i està, com a vestigi d’una època en què els fotògrafs eren<br />
exclusivament professionals de la càmera i les fotografies<br />
que podia posseir una persona eren més prompte poques.<br />
Poques si no cap.<br />
160<br />
aian<br />
Archivo de<br />
Imagen<br />
Anónima<br />
Narrada<br />
El aian surge del convencimiento de que la práctica foto-<br />
gráfica va mucho más allá de lo que hace la cámara o de lo<br />
que se hace con la cámara. Aunque etimológicamente el<br />
término fotografía así lo indica, “la escritura de la luz”,<br />
una vez disparada a la foto le queda una larga vida donde<br />
la práctica fotográfica –que no la fotografía– deja un riquísimo<br />
rastro de actuaciones que van desde la decisión de<br />
revelar o no un carrete hasta la narración que utiliza la foto<br />
como medio, pasando por todo lo que se le puede hacer a<br />
una fotografía y con una fotografía: cortar, pegar, guardar,<br />
ordenar en una caja o álbum, borrar, raspar, ampliar, mostrar,<br />
comentar, destruir etc., muchos son los verbos que<br />
entrarían a formar parte de esa práctica fotográfica.<br />
La primera sección del trabajo se centra en las imágenes<br />
de Guerra Civil Española, pero no en la imagen bélica,<br />
si no en la imagen familiar y en la forma en que estuvo<br />
presente, y está, como vestigio de una época en que los<br />
fotógrafos eran exclusivamente profesionales de la cámara<br />
y las fotografías que podía poseer una persona eran más<br />
bien pocas. Pocas cuando no ninguna.
valencià castellano<br />
Eixa possessió d’unes poques imatges és un punt fonamental<br />
de suport de l’aian: enfront de la massificació<br />
actual de la imatge familiar a través de la càmera domèstica,<br />
trobem l’última generació que ha viscut la foto com<br />
un fenomen singular i que, majoritàriament, ha romàs<br />
aliena a eixa massificació preferint l’antic contacte amb el<br />
paper com a objecte ple de valor.<br />
Estudiar eixa segona pràctica fotogràfica que és la<br />
gestió privada de la imatge és ric i fascinant, com ho és<br />
estudiar el perquè d’eixa foto o el perquè de la desaparició<br />
d’eixa altra. Però és, sobretot, una manera transversal<br />
d’acostar-se a un conflicte sense erosionar-ne la complexitat<br />
històrica: tots els propietaris d’imatges que participen<br />
en el projecte són això, propietaris d’imatges de l’època<br />
de la guerra que conserven, o no, eixes imatges i que estan<br />
disposats a contar de quina manera han utilitzat eixes<br />
fotografies, com van arribar a les seues mans, quins successos<br />
hi ha al seu voltant o per què van desaparéixer, etc.<br />
L’aian és un arxiu de tot el que ocorre després del clic<br />
de la màquina narrat per les persones propietàries de les<br />
imatges. Reflectix la quantitat de comportaments que<br />
l’individu té davant d’eixos trossos de paper on la realitat<br />
sembla reflectir-se: la dedicatòria, l’emmarcament,<br />
l’enviament postal, la destrucció de la imatge o, per què<br />
no, l’absència directa d’imatges. Així, una de les entrevistades<br />
afirma contundentment:<br />
(pag 165/044-aian-sgce-01)<br />
L’associació “absència d’hòmens-absència de càmera” no<br />
pot passar desapercebuda en este arxiu. És en estos trossos<br />
de realitat on es troba la humanitat i complexitat d’este<br />
treball. És precisament eixe curs callat de la història el que<br />
interessa a l’aian:<br />
(pag 165/06-aian-sgce-001)<br />
La foto del pare present en casa des de sempre però absent<br />
per a una xiqueta traumatitzada per l’absència. Una<br />
xiqueta que fins que no va ser dona i es casà no va tindre<br />
energies per a mirar-la. Un pare mort per enveges,<br />
com ella mateixa diu, com molts altres en eixe conflicte.<br />
En cada una d’estes entrevistes apareixen els verdaders<br />
horrors d’aquella època, els del veïnat o el poble menut<br />
que, amb l’excusa del conflicte, sorgien entre veïns. Eixos<br />
161<br />
Esa posesión de unas pocas imágenes es un punto fundamental<br />
de apoyo del aian : frente a la masificación actual<br />
de la imagen familiar a través de la cámara doméstica nos<br />
encontramos con la última generación que ha vivido la<br />
foto como un fenómeno singular y que, en su mayoría,<br />
ha permanecido ajena a dicha masificación prefiriendo el<br />
antiguo contacto con el papel como objeto lleno de valor.<br />
Estudiar esa segunda práctica fotográfica que es la<br />
gestión privada de la imagen es rico y fascinante como lo<br />
es estudiar el porque de esa foto o el porque de la desaparición<br />
de esta otra. Pero es, sobre todo, una manera transversal<br />
de acercarse a un conflicto sin erosionar su complejidad<br />
histórica: todos los propietarios de imágenes que participan<br />
en el proyecto son eso, propietarios de imágenes de<br />
la época de la guerra que conservan, o no, esas imágenes y<br />
que están dispuestos a contar de que modo han utilizado<br />
esas fotografías, como llegaron a sus manos, que sucesos<br />
hay alrededor de las mismas o porqué desaparecieron, etc.<br />
El aian es un archivo de todo aquello que ocurre después<br />
del clic de la máquina narrado por los propietarios<br />
de las imágenes. Refleja la cantidad de comportamientos<br />
que el individuo tiene ante esos pedazos de papel donde la<br />
realidad parece reflejarse: la dedicatoria, el enmarcado, el<br />
envío postal, la destrucción de la imagen o, porque no, la<br />
ausencia directa de la misma. Así, una de las entrevistadas<br />
afirma tajantemente:<br />
(pag 165/044-aian-sgce-01)<br />
La asociación “ausencia de hombres-ausencia de cámara”<br />
no puede pasar desapercibida en este archivo. Es en estos<br />
pequeños retazos de realidad donde se encuentra lo<br />
humano y lo complejo de ese trabajo. Es precisamente ese<br />
discurrir callado de la historia el que interesa al aian :<br />
(pag 165/06-aian-sgce-001)<br />
La foto del padre presente en casa desde siempre y sin<br />
embargo ausente para una niña traumatizada por la falta.<br />
Una niña que hasta que no fue mujer y se casó no tuvo<br />
energías para mirarla. Un padre muerto por envidias,<br />
como ella misma dice, como otros tantos en ese conflicto.<br />
En cada una de estas entrevistas surgen los pequeños<br />
horrores verdaderos de aquella época, los de vecindario<br />
o pueblo chico que, con la excusa del conflicto, brotaban
val cas<br />
que són molt més fàcils d’entendre i més temibles que els<br />
grans relats de batalles, més inquietants per la seua proximitat,<br />
perquè estan en el dia a dia, perquè s’assemblen a<br />
situacions que, amb menor intensitat, podem trobar en<br />
el present.<br />
L’aian s’aparta del relat ja sabut, i es fica en els<br />
intersticis de la història, en allò que aparentment no té<br />
importància i que, tanmateix, deixa al descobert molt<br />
del que ocorre. Hi ha molts projectes d’entrevistes, tant<br />
sobre la guerra civil com sobre la segona guerra mundial<br />
i l’holocaust. Llocs web on es pot accedir a entrevistes de<br />
supervivents que narren la seua experiència. Però estos<br />
espais solen ser llocs del que ja se sap, on és repetit novament<br />
una vegada i una altra. Res no ens estranya. Una<br />
vegada i una altra es dóna compte de la perversitat ja coneguda,<br />
en eixos testimonis que reciten la història no es diu<br />
res que no s’haja dit abans. Resten complexitat històrica<br />
al discurs, una complexitat que tal vegada es pot recobrar<br />
canviant els motius d’interrogació, buscant el breu relat<br />
fotogràfic, entre les línies del qual s’escapa la tragèdia o les<br />
condicions de vida i la situació de memòria o amnèsia d’un<br />
testimoni que no és deshumanitzat davant de la càmera.<br />
(pag 165/040-aian-sgce-01)<br />
El raspament de la imatge d’estar per casa “per a evitar<br />
problemes”. En eixes paraules tan tranquil·les s’entreveu<br />
la por d’una època en què el document podia ser prova<br />
incriminatòria i, per descomptat, una foto amb la insígnia<br />
de les Joventuts Socialistes podia haver significat seriosos<br />
problemes.<br />
Són els gestos fotogràfics que il·lustren la gestió privada<br />
de la imatge i que són rescatats ací per a construir un<br />
relat amb forma d’arxiu d’imatges, rostres i veus. No hi<br />
ha lloc ací per a la imatge que mostra el conflicte, la que<br />
l’aian conté és més eixa altra que es té de la família, que es<br />
va fer per un motiu o un altre i que ha acompanyat la biografia<br />
d’estes persones acumulant capes de significat.<br />
(pag 166/007-aian-sgce-01)<br />
Tifus, tifus, va ser l’any de la guerra. La fotografia present<br />
a casa, una casa on sembla que la dona és la que la gestiona,<br />
la guarda. En una caixa, en un marc o en un àlbum, sembla<br />
que les fotografies d’aquella època es movien més en mans<br />
162<br />
entre vecinos. Esos que son mucho más fáciles de entender<br />
y más temibles que los grandes relatos de batallas, más<br />
inquietantes por su cercanía, por estar en el día a día, por<br />
parecerse a situaciones que, con menor intensidad, podemos<br />
encontrar en el presente.<br />
El aian discurre apartándose del relato ya sabido,<br />
colándose en los intersticios de la historia, en aquello<br />
que aparentemente no tiene nada de importante y que,<br />
sin embargo, deja al descubierto mucho de lo ocurrido.<br />
Existen muchos proyectos de entrevistas, tanto sobre la<br />
guerra civil como sobre la segunda guerra mundial y el<br />
holocausto. Websites donde se puede acceder a entrevistas<br />
de supervivientes que narran su experiencia. Pero estos<br />
espacios suelen ser lugares de lo ya sabido, donde lo que<br />
ya se sabe es repetido de nuevo una y otra vez. Nada nos<br />
extraña. Una y otra vez se da cuenta de la perversidad ya<br />
conocida, nada que no se nos hubiera dicho antes se dice<br />
en esos testimonios que recitan la historia. Restan complejidad<br />
histórica al discurso, una complejidad que quizás se<br />
pueda recobrar al cambiar los motivos de interrogación, al<br />
realizar búsquedas en pos del pequeño relato fotográfico<br />
entre cuyas líneas se escapa la tragedia o las condiciones de<br />
vida y la situación de la memoria o amnesia de un testigo<br />
a quién no se deshumaniza frente a la cámara.<br />
(pag 165/040-aian-sgce-01)<br />
El raspado de la imagen de andar por casa “para evitar<br />
problemas”. En esas palabras tan tranquilas se entreve el<br />
miedo de una época en que el documento podía ser prueba<br />
incriminatoria y, por supuesto, una foto con la insignia de<br />
las Juventudes Socialistas podía haber significado serios<br />
problemas.<br />
Son los pequeños gestos fotográficos que ilustran la<br />
gestión privada de la imagen y que son rescatados aquí<br />
para construir un relato con forma de archivo de imágenes,<br />
rostros y voces. No hay sitio aquí para la imagen que<br />
muestra el conflicto, la que el aian contiene es más esa<br />
otra que se tiene de la familia, que se sacó por un motivo<br />
u otro y que ha acompañado la biografía de estas personas<br />
acumulando capas de significado.<br />
(pag 166/007-aian-sgce-01)
val cas<br />
femenines. Són fotografies heretades per filles i proce-<br />
dents de mares. No debades la major part dels testimonis<br />
de l’arxiu són de dones, perquè són elles les que amb més<br />
freqüència han gestionat eixe xicotet patrimoni familiar<br />
que és la memòria en paper fotogràfic.<br />
(pag 166/010-aian-sgce-02)<br />
Com arriba la fotografia a les mans del seu propietari<br />
actual. La foto policial que li van donar per cortesia quan<br />
es va salvar per poc de la pena de mort, la fotografia que<br />
era propietat de la mare i que ara s’ha heretat, la que ha<br />
arribat per correu, etc. Una infinitat de situacions per<br />
les quals la fotografia ha arribat al propietari actual està<br />
darrere d’estes curtes narracions que són testimonis de<br />
comportaments davant de i amb la fotografia. Imatges que<br />
es van amagar aleshores per a evitar denúncies, arrestos o<br />
afusellaments i que apareixen per sorpresa en llocs inesperats,<br />
després d’estar anys ocultes, com en este cas, en el<br />
marc d’una aquarel·la:<br />
(pag 166/016-aian-sgce-01)<br />
D’altra banda, saber com es va fer una fotografia que té<br />
aspecte d’icona. Veure com la propietària conta la història<br />
d’una imatge que per a ella va ser un dia de festa, un entreteniment<br />
que va consistir, ni més ni menys, a vestir-la de<br />
miliciana i fer-li alçar el puny per a fotografiar-la. És la<br />
xiqueta la que parla, una xiqueta que ara ja és una persona<br />
gran però que en l’acte de comentar la imatge, en l’escena<br />
creada a l’efecte, posa veu al que eixa xiqueta sentia en el<br />
moment en què es feia la instantània. Era la seua tia la que<br />
tenia idees polítiques, per a ella simplement va ser un joc,<br />
una aventura més viscuda amb la tieta que la va disfressar<br />
d’aquella manera:<br />
(pag 167/018-aian-sgce-03)<br />
Però també la imatge destruïda, cremada, feta miques, per<br />
diferents motius. Hi ha casos d’alienació mental en què la<br />
persona afectada trenca totes les fotos, pren quimera a la<br />
imatge en paper i arremet contra elles. En èpoques turbulentes<br />
en què la iconoclàstia fa acte d’aparició i s’apodera<br />
de la imatge o la icona del contrari per a destruir-lo, des-<br />
163<br />
Tifus tifus, fue cuando el año de la guerra. La fotografía<br />
presente en casa, una casa donde parece que la mujer es<br />
la que la gestiona, la guarda. En una caja, en un marco o<br />
en un álbum, parece que las fotografías de aquella época<br />
se muevan más en manos femeninas. Son fotografías heredadas<br />
por hijas y procedentes de madres. No en vano la<br />
mayor parte de los testimonios del archivo son de mujeres,<br />
pues son ellas las que, con más frecuencia, han gestionado<br />
ese pequeño patrimonio familiar que es la memoria en<br />
papel fotográfico.<br />
(pag 166/010-aian-sgce-02)<br />
Cómo llega la fotografía a manos de su actual propietario.<br />
La foto policial que le dieron por cortesía cuando se libró<br />
por poco de la pena de muerte, la fotografía que era propiedad<br />
de la madre y que ahora se ha heredado, la que ha<br />
llegado por correo, etc. Un sinfin de situaciones por las<br />
que la fotografía ha llegado a su propietario actual está<br />
detrás de estas cortas narraciones que son testimonios de<br />
comportamientos ante y con la fotografía. Imágenes que<br />
se escondieron entonces para evitar denuncias, arrestos o<br />
paseos y que aparecen por sorpresa en lugares inesperados,<br />
tras años ocultas, como en este caso, en el marco de<br />
una acuarela:<br />
(pag 166/016-aian-sgce-01)<br />
Por otro lado, saber como se hizo una fotografía que tiene<br />
aspecto de icono. Ver como la dueña cuenta la historia de<br />
una imagen que para ella fue un día de fiesta, un entretenimiento<br />
que consistió, nada más y nada menos, en vestirla<br />
de miliciana y poner el puño en alto para salir en la<br />
foto. Es la niña la que habla, una niña que ahora ya es persona<br />
mayor pero que en el acto de comentar la imagen, en<br />
la escena creada para tal efecto, pone voz a lo que esa niña<br />
sentía en el momento en que se hacía la instantánea. Era<br />
su tía la que tenía ideas políticas, para ella simplemente<br />
fue un juego, una aventura más vivida con la tieta que la<br />
disfrazó de aquel modo:<br />
(pag 167/018-aian-sgce-03)
cas<br />
truint així la memòria del que és vist com a enemic, com<br />
a contrari de les idees pròpies. Però fins i tot en eixes circumstàncies<br />
extremes, a vegades, la imatge se salva:<br />
(pag 167/22-aian-sgce-01)<br />
Tot açò ben bé podria haver pres la forma d’un documental<br />
o d’una narració fílmica, però l’arxiu, o l’organització<br />
a manera d’arxiu d’entrevistes, permet –com l’àlbum–<br />
veure d’un en un cada registre, cada rostre, cada testimoni.<br />
També permet treballar individualment cada entrevista,<br />
el muntatge, l’edició, el tractament com a cas que en si<br />
mateix no necessita dels altres per a tindre sentit però que<br />
s’enriquix per la presència dels altres. El caràcter inacabat<br />
de tot arxiu també està present en esta decisió. Sempre hi<br />
ha casos per afegir i quan falte una generació n’hi haurà<br />
una altra que heretarà les imatges d’una manera o una<br />
altra, que les manipularà, les emmarcarà i els donarà nous<br />
significats d’acord amb esta idea de fotografia com a pràctica<br />
fotogràfica complexa que s’estén per tot allò que es fa<br />
amb la foto o al seu voltant.<br />
164<br />
Jorge Blasco<br />
val<br />
Pero también la imagen destruida, quemada, hecha pedazos,<br />
por diferentes motivos. Hay casos de enajenamiento<br />
mental en los que el afectado rompe todas las fotos, le<br />
toma manía a la imagen en papel y arremete contra ellas.<br />
En épocas turbulentas en que la iconoclastia hace su aparición<br />
y se apodera de la imagen o el icono del contrario para<br />
destruirlo, destruyendo así con ello la memoria del aquello<br />
que se ve como enemigo, como contrario a las ideas<br />
propias. Pero incluso en esas circunstancias extremas, a<br />
veces, la imagen se salva:<br />
(pag 167/22-aian-sgce-01)<br />
Todo esto bien podría haber tomado la forma de un documental<br />
o de una narración fílmica, sin embargo el archivo,<br />
o la organización a modo de archivo de entrevistas, permite<br />
–como el álbum– ver uno a uno cada registro, cada<br />
rostro, cada testimonio. También permite cuidar individualmente<br />
cada entrevista, su montaje, su edición, su<br />
tratamiento como caso que en si mismo no necesita de los<br />
demás para tener sentido y que sin embargo se enriquece<br />
por la presencia de los otros. También el carácter inacabado<br />
de todo archivo está presente en esa decisión. Siempre hay<br />
casos que añadir y cuando falte una generación estará la<br />
otra que heredará las imágenes de una manera u otra, que<br />
las manipulará, las enmarcará y les dará nuevos significados<br />
de acuerdo a esta idea de fotografía como práctica<br />
fotográfica compleja que se extiende por todo aquello que<br />
se hace con la foto o alrededor de ella.<br />
Jorge Blasco
No tengo ninguna fotografía de aquella época,<br />
no, no tengo nada, no teníamos fotografías<br />
porque en casa no había hombres, éramos mi<br />
madre, mi abuela y mi hermana más pequeña<br />
que yo y no sacábamos fotografías para nada.<br />
No de aquella época no tengo nada... Si, si, sólo mujeres, mi abuela, mi<br />
madre, mi hermana y yo. No había nadie que sacara fotos, ni se nos ocurría<br />
pensar en la foto.<br />
Yo, de con mi padre no tengo ninguna, porque<br />
ya digo que fue de meses cuando él falleció…<br />
Le dijeron, “oye Félix” –que se llamaba Félix–<br />
“baja, mira que tenemos aquí una citación<br />
para que vayas a Peñafiel”. Le habían tocao tierras<br />
mejores… las envidias, lo que pasa, las envidias, que si tenía tierras más,<br />
que si tenía menos o que le habían tocao las mejores o peores. Y en el ayuntamiento<br />
de Peñafiel, ya digo y repito, le dijeron “baja que tienes aquí… que no<br />
está ésto bien”, y bajó allí y ya no volvió a casa. Yo aquí en esta foto es en la<br />
que yo le he … en la que yo … ahí la tengo y es la que llevo, y es la que está allí,<br />
está presente, ha estado presente siempre en mi casa. Luego cuando ya me<br />
he casao, me he ido fortaleciendo y ha sido cuando eso, y entonces las hemos<br />
cogido, porque éstas todas las tenía mi madre, y las hemos ido… mira pues<br />
ésta está pegada, las pegó Gustavo, vamos mi marido … y me he ido haciendo<br />
a verlas, a verlas y así ha sido. Todas éstas son fotos que vienen de mi madre.<br />
Ésta la he tenido siempre, porque he estado muchos años hasta casi poco antes<br />
de casarme yo no podía ver ni mentar nada de la palabra de mi padre.<br />
Si, ésta fue el uno de Mayo, y nos fuimos a<br />
merendar aquí, a la Aldehuela, que bajaba<br />
toda la gente... Ahí tenía la insignia del partido<br />
socialista, era de las juventudes socialistas, el<br />
otro y yo éramos apolíticos.<br />
La borré claro, porque esta fotografía es del año 36, y claro, a ver si me cogen<br />
esta fotografía y ven que este individuo tiene esto y…<br />
Ya han muerto.<br />
Este chico del medio, pues, era de las juventudes socialistas, y entonces<br />
tenía ahí en el pecho que está raspao… Y claro durante la guerra yo se la quité<br />
para evitar problemas, era un chico muy bueno, se llamaba Eladio, un chico<br />
extraordinario, muy buena persona.<br />
Se han muerto ya los dos, soy el único viviente.<br />
165<br />
044_aian_sgce_01<br />
06_aian_sgce_001<br />
040_aian_sgce_01
La tenía mi madre, que en paz descanse, mi<br />
padre, o sea, cuando él se murió yo tenía 7<br />
años. Él murió de 29, de fiebres tifoideas,<br />
que entonces en aquella época hubo como<br />
una epidemia y como no había penicilina<br />
pues ya sabe, se murió. Tifus, el tifus sí. Fue, esta foto, pues yo me acuerdo<br />
de mi padre que fue horroroso, horrible, fue como si me quitaran la vida a<br />
mí. Tenía siete años y fue horrible porque mi padre era muy cariñoso y mi<br />
madre tenía un carácter más fuerte y era como que me hubiesen quitao algo.<br />
Fue cuando el año de la guerra.<br />
Éstas fueron cuando me cogieron y me metieron<br />
en la cárcel. Pues me hicieron esa fotografía<br />
porque creían que nos iban a matar, y para<br />
mandársela a la familia. Bueno, mejor dicho,<br />
se hacían para tener informes la policía, para<br />
tenernos allí fichaos, y ésta fue la fotografía que me hicieron. Cuando nos<br />
dieron el indulto por ser menores de edad, entonces esa fotografía pues llegaron<br />
y nos la dieron, un acto que tuvieron de cortesía…<br />
Ésta es la fotografía de marras, ésta estaba en<br />
la acuarela, estaba así, y aquí está José Antonio<br />
Primo de Rivera y éste, al lado, el triunvirato de<br />
la falange, Jesús Muro, Miguel Merino y Luis<br />
(…) que son los tres que rodeaban a José Antonio<br />
Primo de Rivera. Todos los demás estos eran afiliaos, camisas viejas, que<br />
luego se les denominó camisas viejas… Hombre ésta como mínimo, ésta para<br />
mí es del 34 ó 35… Yo no lo sé, ésta yo, cuento la historia del porqué ha llegado<br />
a mi poder porque francamente para mi ha sido una sorpresa enorme… Los<br />
propietarios eran fusilables… El mantener unas túnicas en una casa particular,<br />
las túnicas del tambor de Semana Santa, pues el tener esas túnicas era ya<br />
un delito grave, y hablar de tambores no quiero decir nada... Consideraba que<br />
era un cartón, es decir, sin la fotografía, todo un cartón normal y corriente,<br />
y al sacarla digo “uy”, y dice mi mujer “ ¿y ésto qué es?”, digo “ pues esto<br />
es una comida con José Antonio Primo de Rivera” y como yo conocía un poco<br />
la historia, no de esta fotografía, sino de lo que había pasado en esa fecha,<br />
“que les enseñó a cantar el cara al sol durante esta comida”, pues bien…<br />
166<br />
007_aian_sgce_01<br />
010_aian_sgce_02<br />
016_aian_sgce_01
En esta fotografía, fue que, porque se ha dicho<br />
algunas veces, mi tía, y vino con el disfraz…,<br />
como si te disfrazasen de carnaval, para mi<br />
mentalidad, porque para la de ella si que tenía<br />
una idea, pero ni para la mía ni la para la de<br />
mi madre ni la de mi padre, ninguno era…, la tieta era así y la tolerábamos<br />
como era y ya está. También había otra que salía mi hermano, pero no la<br />
he encontrado… Me llevaron a un retratista de la carretera de Sants y me<br />
retrataron y yo debía salir pues contentísima de que me hubieran hecho un<br />
retrato, porque piensa que pocos retratos, de todos lo que tengo un poco ‘lustrosos’<br />
mi madre no me hizo ninguno, no porque no quisiera, sino porque su<br />
economía no lo permitía… Es que cuando venía mi tieta, que era miliciana<br />
o ‘revolicada’ o yo que sé, era como un día de fiesta, ¡viene la tieta! y seguro<br />
que vino un día a mi casa y dijo “ven María que te pondremos guapa” y mi<br />
madre debió decir “pues ponla guapa y ya está”... Y me llevaron al retratista,<br />
nosotros vivíamos en Hostafrancs, y bueno, yo era de aquellas niñas tan dóciles,<br />
además la época era para ser dócil, y bueno me llevaron y me quiso hacer<br />
una fotografía, me trajo ella la ropa y algún regalo que me debió traer aparte<br />
y yo contentísima, estaba la tieta y había juventud, y me llevó y me puso el<br />
traje aquel, y me retrataron... La tuvimos siempre como un recuerdo, no se<br />
rompió nunca, guardadeta allí. Y había otra, había una que era de ese mismo<br />
día, que un hermano mío que tenía cuatro años menos que yo, lo aguantaban<br />
por detrás y llevaba la gorra esta de miliciano, la gorra y la escopeta, porque<br />
lo demás no le servía.<br />
Esta foto me la hicieron en el preventorio, un<br />
preventorio que hicieron en San Rafael, entre<br />
San Rafael y el Espinar. Mi tío estaba allí,<br />
sacerdote, de capellán, y entonces pues iban a<br />
ir a inaugurarle la reina y la infanta, y tiraron<br />
fotos, y claro, yo como una chica de 13 años pues estaba allí viéndolas y sin<br />
saber cómo me encontré con que me habían sacao en la foto, y por eso tengo yo<br />
esa foto de la reina. De la reina, que a la infanta le tiraron otras también con<br />
la reina pero en esa no salí yo, o si salí no me la dieron. Y ésta por una casualidad<br />
la tengo… Yo soy ésta, no tenía más que 13 años… Primo de Rivera, padre,<br />
de los “Primos” que había después. Luego esta es la reina Victoria.<br />
Estalló la República y claro, los reyes a desaparecer y para que no desapareciera<br />
esta foto porque estaba yo, pues las que la tenían allí en el preventorio,<br />
le dijeron a mi tío que me la trajera a mí, basta que estaba yo aquí, si<br />
no ésta hubiera estao desaparecida… Parece que dijeron que las iban a quemar,<br />
yo no se si lo harían o no, pero la idea fue que dijeron eso, ‘y no queremos<br />
que quemen a su sobrina’… Sí, según entraba, a la entrada, allí estaba la<br />
policía, para que no entraran nada más que las personas que podían entrar<br />
y debían, y había pues mucho barullo y mucha gente, tiraban fotos, muchísimas<br />
tiraron.<br />
167<br />
018_aian_sgce_03<br />
22_aian_sgce_01
-val-<br />
Bambilàndia Elfriede JELINEK<br />
Elfriede JELINEK, premi Nobel de literatura 2004, presenta<br />
Bambilàndia, un al·legat contra la guerra escrit per una de les<br />
plomes més combatives i compromeses dels nostres dies. Esta<br />
obra aplega dos textos d’aire teatral sobre una actualitat en<br />
guerra permanent i el seu reflex tergiversat en els mitjans de<br />
comunicació a través de la primera persona del singular.<br />
Fragment: No sé no sé. Poseu-vos una gorra d’eixes que<br />
es fan amb una calça i un nuc dalt, com la que solia portar<br />
sempre mon pare amb la seua roba de feina quan estava<br />
construint la nostra caseta familiar. Mai no vaig veure res<br />
més horrible. No sé per quin castic, per quina culpa mereix<br />
un posar-se una cosa tan lletja. Es talla la calça, s’hi<br />
fa un nuc dalt de manera que quede una espècie de pompó<br />
i després es posa al cap. Això és tot.<br />
Els agraïsc a Èsquil i als perses la traducció d’Oskar<br />
Werner. Si és per mi també poden afegir-hi una mica de<br />
Nietzsche. Però la resta tampoc és meu. És de mals pares.<br />
És dels mitjans.<br />
Ja s’obri pas, a través del sol, primer missatger de la<br />
desgràcia, i toca el senyor que, ¿com es deia?, tots sabem<br />
com es deia, ja s’obri pas l’exèrcit per la ciutat, poderós en<br />
components, l’exèrcit, però no prou poderós, entre famolencs,<br />
assedegats s’obri pas, estrangulant-se, l’exèrcit, i a<br />
través de la ciutat també plena de gent que apareix amenaçadora<br />
en el seu camí, massa gran, enorme en nombre,<br />
tan malvats els seus actes, menor no és el que ella ha de<br />
tolerar, la ciutat, que resulta familiar al fons, allí on jau, al<br />
desert, els habitants cuits fa temps pel sol com un exèrcit<br />
de terracota. ¿Com podem després de tot això tornar a reconciliar-nos<br />
amb el poble babiloni? No importa el que es<br />
diga, ells clamen només aigua, només aigua, només aigua,<br />
-170-
-cas-<br />
Bambilandia Elfriede JELINEK<br />
Elfriede JELINEK, Premio Nobel de Literatura 2004, presenta<br />
Bambilandia, un alegato contra la guerra escrito por una de<br />
las plumas más combativas y comprometidas de nuestros días.<br />
Esta obra reúne dos textos de aire teatral sobre una actualidad<br />
en guerra permanente y su reflejo tergiversado en los medios de<br />
comunicación a través de la primera persona del singular.<br />
Fragmento: No sé no sé. Pónganse un gorro de ésos que<br />
se hacen con una media con un nudo arriba, como solía<br />
usar siempre mi padre con su ropa de trabajo cuando estaba<br />
construyendo nuestra casita familiar. Nunca vi nada más<br />
horrible. No sé qué castigo, por qué culpa merecen ustedes<br />
ponerse algo tan feo. Se corta la media, se le hace un nudo<br />
arriba de modo que quede una especie de pompón y luego se<br />
calza en la cabeza. Eso es todo.<br />
Vaya mi agradecimiento a Esquilo y a los persas en la<br />
traducción de Oskar Werner. Si es por mí también pueden<br />
agregar una pizca de Nietzsche. Pero el resto tampoco es<br />
mío. Es de malos padres. Es de los medios.<br />
Ya se abre paso, a través el sol, primer mensajero de la<br />
desgracia, alcanzando al señor que, ¿cuál era su nombre?,<br />
todos conocen su nombre, ya se abre paso el ejército por la<br />
ciudad, poderoso en tamaño el ejército, y no obstante no lo<br />
suficientemente poderoso, entre hambrientos, sedientos se<br />
abre paso, estrangulándose, el ejército, y a través de la ciudad<br />
también llena de gente que aparece amenazante en su<br />
camino, demasiado grande, enorme en número, tan malvados<br />
sus actos, menor no es, lo que ella debe tolerar, la ciudad,<br />
que resulta familiar al fondo, allí donde yace, en el desierto,<br />
sus habitantes hace tiempo cocidos por el sol como<br />
un ejército de terracota. ¿Cómo podemos después de todo<br />
esto volver a reconciliarnos con el pueblo babilonio? No<br />
-171-
-val-<br />
només menjar, només menjar. El meu fill, el meu fill, els<br />
meus dos fills, els meus tres fills, els meus quatre fills. Ja no<br />
estan. Ja no estan. Millor les dos coses juntes: aigua i menjar.<br />
Els paquets d’aliments, anem a baixar-los ja dels camions,<br />
més ràpid per favor, que si no, ja no més regats per<br />
l’aigua, els habitants de la ciutat els esclafaran els cranis a<br />
les hosts elegides del senyor, i amb això tot un món de sentiments,<br />
com només nosaltres, només nosaltres coneixem<br />
en occident, i una onada d’odi, com només ells la coneixen<br />
allí. També tenim set, nosaltres, sí senyor, però almenys no<br />
odiem, sí senyor, encara que tenim els nostres sentiments<br />
respecte de tot això. Però no els exterioritzem almenys. No<br />
estem mancats en absolut de sentiments, nosaltres, i ¿on<br />
conduïm nosaltres els sentiments? ¿D’on vénen, i on van?<br />
¿On ens conduïxen ells, a nosaltres? A alliberar el poble<br />
ens conduïxen, a nosaltres.<br />
¿I per què aleshores es comporten així? ¿No volen ser<br />
lliures? ¿Lliures però només a condició que els entenguen?<br />
¿Què? Sempre es diu massa o massa poc. Eixa exigència<br />
de despullar-se totalment amb cada paraula que un diu és<br />
una ingenuïtat. Per això no diguem res esta vegada. Millor<br />
així. Un sempre espera que l’altre pose la millor intenció<br />
per a entendre’l, a un, si no no diria ni una paraula davant<br />
de tants micròfons i càmeres. Un sempre es protegix enfront<br />
d’allò desconegut. Un sempre diu el que un vol que<br />
pensen sobre un, no el que un pensa. ¿Què? ¿Què? ¿Que ells<br />
no volen ser entesos en absolut? ¿I aleshores per què ens<br />
preocupem? Si a nosaltres tant se’ns en dóna. Nosaltres<br />
fem el que volem. No, no sempre podem fer el que volem.<br />
Però no per això armem un escàndol. Som autèntics. Directament<br />
ens llancem a la rapinya, i perden les nostres<br />
preses quan volem alguna cosa. I perdem la raó quan no<br />
ho aconseguim. ¿On ha anat a parar tot eixe petroli desaprofitat?<br />
Crema. Crema. Explosius al voltant dels pous<br />
-172-
-cas-<br />
importa lo que se diga, ellos claman sólo agua, sólo agua,<br />
sólo agua, sólo comida, sólo comida. Mi hijo, mi hijo, mis<br />
dos hijos, mis tres hijos, mis cuatro hijos. Ya no están. Ya<br />
no están. Mejor ambas cosas juntas: agua y comida. Los paquetes<br />
de alimentos, vamos, a bajarlos ya de los camiones,<br />
más rápido por favor, que si no, ya no más regados por el<br />
agua, los habitantes de la ciudad les aplastarán los cráneos<br />
a las huestes elegidas del señor, y con ello todo un mundo de<br />
sentimientos, como sólo nosotros, sólo nosotros conocemos<br />
en occidente, y una oleada de odio, como sólo ellos la conocen<br />
allí. También tenemos sed nosotros, sí señor, pero por<br />
lo menos no odiamos, sí señor, aunque sí tenemos nuestros<br />
sentimientos al respecto. Pero no los exteriorizamos por lo<br />
menos. No carecemos en absoluto de sentimientos nosotros,<br />
¿y adónde conducimos nosotros los sentimientos? ¿De dónde<br />
vienen, y adónde van? ¿Adónde nos conducen ellos a nosotros?<br />
A liberar al pueblo nos conducen a nosotros.<br />
¿Y por qué entonces se comportan así? ¿No quieren ser<br />
libres? ¿Libres pero sólo a condición de que los entiendan?<br />
¿Qué? Siempre se dice demasiado o demasiado poco.<br />
Esa exigencia de desnudarse totalmente con cada palabra<br />
que uno dice es una ingenuidad. Por eso esta vez no digamos<br />
nada. Mejor así. Uno siempre espera que el otro ponga<br />
la mejor intención para entenderlo a uno, si no no diría ni<br />
una palabra ante tantos micrófonos y cámaras. Uno siempre<br />
se protege frente a lo desconocido. Uno siempre dice lo<br />
que uno quiere que piensen sobre uno, no lo que uno piensa.<br />
¿Qué? ¿Qué? ¿Qué ellos no quieren en absoluto que se los<br />
entienda? ¿Y entonces por qué nos preocupamos? Si a nosotros<br />
nos da lo mismo. Nosotros hacemos lo que queremos.<br />
No, no siempre podemos hacer lo que queremos. Pero no por<br />
eso hacemos un escándalo. Somos auténticos. Directamente<br />
nos lanzamos a la rapiña, y pierden nuestras presas cuando<br />
queremos algo. Y perdemos el juicio cuando no lo consegui-<br />
-173-
-val-<br />
on el petroli estancat crema sense sentit. Una cosa difícil<br />
d’imaginar-se, i més difícil de predir encara. A qui aconseguira<br />
salvar-se del corrent del mar salobre, a eixe almenys<br />
el mataríem. Pot cremar la nostra casa, poden cremar<br />
les imatges dels nostres déus, però no el nostre petroli,<br />
no el nostre televisor, hem de conservar-lo, el nostre altar<br />
no pot desaparéixer sense deixar empremta, perquè ell és<br />
l’empremta! És la nostra bala traçadora, que deixa un solc<br />
lluminós perquè puguem veure en la foscor. Perquè també<br />
en la foscor puguem veure com cau el raig sobre el torrent<br />
de l’exèrcit enemic. I ací tenim també la nostra munició<br />
d’urani empobrit, la vaig buscar fa poc, és que la necessitem<br />
peremptòriament. Mire, li explicaré bé, clarament, el<br />
perquè: l’energia cinètica d’un projectil depén de la velocitat<br />
i la massa. No pot menjar-se cap Mars, ¿no és així?<br />
No pot menjar-se cap barreta de cereals, ni cap d’eixes barretes<br />
Kinder, el més lleuger i nutritiu que els pares poden<br />
comprar als xiquets perquè s’ho enduguen a l’escola i estudien<br />
bé, tot això per a recuperar les energies perdudes, o<br />
per a obtindre l’energia que no posseïx el projectil. No pot<br />
ni ha de menjar en absolut, en això ha tingut sort. D’ací<br />
és d’on sorgix la seua força i poder de penetració, i on lamentablement<br />
acaba la força dels nostres arguments. Els<br />
canons del tanc de combat tenen un diàmetre menut, de no<br />
més de 12 cm, ¿no és així?, ¿com es pot obtindre amb això<br />
un poder de penetració decent? El nostre problema és que<br />
hem d’aconseguir un gran impacte en poc d’espai i l’urani<br />
té una alta densitat, eixa és la seua desgràcia. També és la<br />
nostra desgràcia, perquè pot ser que ens acabe emmalaltint.<br />
Però és més la nostra sort que la nostra desgràcia, si<br />
ho pensem des del punt de vista de la guerra. Envestides<br />
d’esperó contra vaixells indòcils, això de segur que no,<br />
això és cosa del passat. L’impacte és total, el de l’urani.<br />
Així com també causa impacte el que este senyor ens aca-<br />
-174-
-cas-<br />
mos. ¿Adónde fue a parar todo ese petróleo desaprovechado?<br />
Arde. Arde. Explosivos alrededor de los pozos donde el petróleo<br />
estancado arde sin sentido. Algo difícil de imaginarse,<br />
y más difícil de predecir aún. A quien lograra salvarse<br />
de la corriente del mar salobre, a ése por lo menos lo mataríamos.<br />
Puede arder nuestra casa, pueden arder las imágenes<br />
de nuestros dioses, pero no nuestro petróleo, no nuestro<br />
televisor, debemos conservarlo, nuestro altar no puede desaparecer<br />
sin dejar huella, ¡pues él es la huella! Es nuestra<br />
bala trazadora que deja una estela luminosa para que podamos<br />
ver en la oscuridad. Para que también en la oscuridad<br />
podamos ver cómo cae el rayo sobre el torrente del ejército<br />
enemigo. Y ahí tenemos también nuestra munición de uranio<br />
empobrecido, la busqué hace poco, es que la necesitamos<br />
perentoriamente. Vea, le explicaré bien, claramente, el<br />
por qué: la energía cinética de un proyectil depende de la<br />
velocidad y la masa. No puede comerse ningún Mars, ¿no es<br />
así? No puede comerse ninguna barrita de cereales, ni ninguna<br />
de esas barritas Kinder, lo más ligero y nutritivo que<br />
los padres pueden comprarles a los niños para que se lleven<br />
a la escuela y estudien bien, todo esto a fin de recuperar las<br />
energías perdidas, o para obtener la energía que no posee<br />
el proyectil. No puede ni debe comer en absoluto, en eso ha<br />
tenido suerte. De ahí es de donde surge su fuerza y poder<br />
de penetración, y donde lamentablemente termina la fuerza<br />
de nuestros argumentos. Los cañones del tanque de combate<br />
tienen un diámetro pequeño, de no más de 12 cm, ¿no es<br />
así?, ¿cómo se puede obtener con eso un poder de penetración<br />
decente? Nuestro problema es que tenemos que lograr<br />
un gran impacto en poco espacio y el uranio tiene una alta<br />
densidad, ésa es su desgracia. También es nuestra desgracia,<br />
porque puede ser que nos termine enfermando. Pero es más<br />
nuestra suerte que nuestra desgracia, si lo pensamos desde<br />
el punto de vista de la guerra. Embestidas de espolón contra<br />
-175-
-val-<br />
ba de dir. Constantment corren a enviar més reforços, però<br />
ell no ha de córrer personalment. No m’ho puc traure del<br />
cap: ¿els sentiments estan tots morts, tots, de veritat?<br />
¿Per què hagueren de veure tantes coses espantoses, tant<br />
de patiment, o què, o per què? ¿Tots? ¿Que vosaltres tenieu<br />
alguns sentiments, però els altres no en tenien cap? Això<br />
no pot ser! No, això no m’ho crec, són vius, són vius encara,<br />
no, no ho són. Són morts, no hi ha res a fer. Tal vegada<br />
ells no coneixen cap sentiment personalment. I pensar que<br />
creuen en Déu. Però això no els basta. Ells volen alliberar<br />
la pàtria. Però no poden, perquè només nosaltres resistim<br />
amb fermesa al seductor, que només voldria detindre’ns<br />
fermament, i qüestionem la religió i l’arena qüestionem i<br />
l’aigua qüestionem, només nosaltres coneixem Déu i ens<br />
hem adonat que no el volem, nosaltres, seductors de ningú,<br />
nosaltres, seductors de la imatge solament. Quan arribem<br />
a casa, de seguida connectem la imatge. Ha de funcionar.<br />
I funciona. De seguida. Mai s’esvaïx sense deixar rastre,<br />
la nostra divinitat, les imatges, que allí veiem, que només<br />
allí veiem, en la pantalla en marxa. Aleshores, apartem<br />
este poble de la fe, a canvi li donem les nostres imatges,<br />
i s’ha acabat. I així tot estarà bé. Així este poble quedarà<br />
destruït, este poble que desconeix la primacia de la persona,<br />
perquè un poble sense la persona individual no existix.<br />
Però el déu, a ell, sí que el coneixen. Això és el fet principal.<br />
No coneixen a ningú, no volen a ningú, però el déu, a<br />
ell, sí que el coneixen. Desconeixen el que són els sentiments,<br />
però suposadament coneixen un déu. Ells ho diuen.<br />
I també saben que eixe déu és el seu. Però ara ens coneixeran<br />
a nosaltres. ¿Apostem que prompte nosaltres serem els<br />
seus déus? ¿No? Bé, aleshores no. El qui no vol, és que ja<br />
té. Ja s’obri pas del senyor coronat l’exèrcit, amenaça de<br />
totes les ciutats, i ja vénen tots els noms, que coneixem o<br />
que no coneixem, què importa, Aràbia o com es diga està<br />
-176-
-cas-<br />
barcos indóciles, eso seguro que no, eso es cosa del pasado.<br />
El impacto es total, el del uranio. Así como también impacta<br />
lo que este señor nos acaba de decir. Constantemente corren<br />
a enviarse más refuerzos, pero él no tiene que correr personalmente.<br />
No me lo puedo sacar de la cabeza: ¿los sentimientos<br />
están todos muertos, todos, en serio?<br />
¿Por qué tuvieron que ver tantas cosas espantosas, tanto<br />
sufrimiento, o qué, o por qué? ¿Todos? ¿Que ustedes tenían<br />
algunos sentimientos, pero los otros no tienen ninguno?<br />
¡Eso no puede ser! No, eso no lo creo, están vivos, están<br />
vivos aún, no, no lo están. Están muertos, no hay nada que<br />
hacer. Tal vez ellos no conocen ningún sentimiento personalmente.<br />
Y pensar que creen en Dios. Pero eso no les basta.<br />
Ellos quieren liberar a la patria. Pero no pueden, pues sólo<br />
nosotros resistimos con firmeza al seductor, que no querría<br />
más que detenernos firmemente, y cuestionamos la religión<br />
y la arena cuestionamos y el agua cuestionamos, sólo nosotros<br />
conocemos a Dios y nos hemos dado cuenta de que no<br />
lo queremos, nosotros, seductores de nadie, nosotros, seductores<br />
de la imagen solamente. Cuando llegamos a casa, en<br />
seguida encendemos la imagen. Tiene que funcionar. Y funciona.<br />
Enseguida. Jamás se desvanece sin dejar rastro nuestra<br />
divinidad, las imágenes, que allí vemos, que sólo allí vemos,<br />
en la pantalla encendida. Entonces, apartamos a este<br />
pueblo de la fe, a cambio le damos nuestras imágenes, y se<br />
acabó. Y así todo estará bien. Así este pueblo quedará destruido,<br />
este pueblo que desconoce la primacía de la persona,<br />
pues un pueblo sin la persona individual no existe. Pero al<br />
dios, a él sí lo conocen. Eso es lo principal. No conocen a<br />
nadie, no quieren a nadie, pero al dios, a él sí lo conocen.<br />
Desconocen lo que son los sentimientos, pero a un dios conocen<br />
supuestamente. Ellos lo dicen. Y también saben que<br />
ese dios es el suyo. Pero ahora nos conocerán a nosotros.<br />
¿Apostamos a que pronto nosotros seremos sus dioses? ¿No?<br />
-177-
-val-<br />
ple de noms, alguns els coneixen tots, no hi ha ningú que<br />
no conega a ningú, fins i tot el qui no coneix cap persona<br />
coneix almenys algú que coneix una persona, ja que Babilònia<br />
envia ràpidament una bigarrada multitud i ja no la<br />
retira. I tots ells, els senyors que impartixen les ordes, els<br />
que porten els noms, duen una pesada càrrega en els seus<br />
auris vehicles, vull dir, en realitat els cotxes els porten a<br />
ells i no al revés, ells només porten el combustible darrere<br />
dels nostres vehicles, on a vegades nosaltres també morim.<br />
Gràcies de totes maneres, amb gust el prenem, amb gust, el<br />
suc daurat, amb ell reguem eixa flor esplèndida d’hòmens<br />
que va partir cap a la terra babilònia. Però ¿què volia dir?<br />
Sí. Tots ells, que amenacen el veí, troben més interessant<br />
l’orgull que ser tots iguals, sí, això troben. Així és. De veritat.<br />
Però en canvi a ells els trobem, on siga que es troben,<br />
subordinats a l’implacable comandament del rei. Potser<br />
algú fugirà d’ells, però els que vindran en seran més. El<br />
poble anglés i el nord-americà, que van anar a la guerra,<br />
per exemple. Ells són de llocs opulents i rics en or. Però,<br />
per descomptat, en volen més. Sempre en volen més.<br />
Elfriede JELINEK, Bambilàndia<br />
-178-
-cas-<br />
Bueno, entonces no. El que no quiere, es que ya tiene. Ya se<br />
abre paso del señor coronado el ejército, amenaza de todas<br />
las ciudades, y ya vienen todos los nombres, que conocemos<br />
o que no conocemos, qué más da, Arabia o como se llame<br />
rebosa de nombres, algunos de ellos los conocen todos, no<br />
hay nadie que no conozca a nadie, hasta el que no conoce a<br />
ninguna persona conoce por lo menos a alguien que conoce<br />
a una persona pues Babilonia envía raudamente abigarrada<br />
muchedumbre y ya no la retira. Y todos ellos, los señores<br />
que imparten las órdenes, los que portan los nombres, llevan<br />
una pesada carga en sus áureos vehículos, quiero decir, en<br />
realidad los coches los llevan a ellos y no al revés, ellos sólo<br />
llevan el combustible detrás de nuestros vehículos, donde<br />
a veces nosotros también perecemos. Gracias de todos modos,<br />
con gusto lo tomamos, con gusto, el jugo dorado, con<br />
él regamos esa flor espléndida de hombres que partió hacia<br />
la tierra babilonia. ¿Pero qué quería decir? Sí. Todos ellos,<br />
que amenazan al vecino, hallan más interesante el orgullo<br />
que ser todos iguales, sí, eso hallan. Así es. En serio. Pero en<br />
cambio a ellos los hallamos, donde sea que se encuentren,<br />
subordinados al implacable mandato del rey. Quizás alguien<br />
huirá de ellos, pero más serán los que vendrán. El pueblo<br />
inglés y el norteamericano, que marcharon a la guerra, por<br />
ejemplo. Son ellos de moradas opulentas y ricas en oro. Pero<br />
por supuesto quieren más. Siempre quieren más.<br />
Elfriede JELINEK, Bambilandia<br />
-179-
-val-<br />
Resposta de Virgina Villaplana<br />
Els morts demanen als vius: recordeu-ho tot i conteu-ho, no<br />
sols per a combatre la memòria sinó perquè la nostra vida,<br />
deixant de si mateixa una empremta, conserve el seu sentit.<br />
Tzvetan TODOROV, Enfront del límit<br />
Quan els mostrem imatges de les ferides produïdes pel<br />
napalm vostés tancaran els ulls. Vostés tancaran els ulls a<br />
les imatges, després tancaran els ulls als rècords, després<br />
tancaran els ulls als fets.<br />
Harum FAROCKI, Foc inextingible<br />
Hi ha testimonis, com hi ha documents, fotografies, sons i<br />
imatges en moviment. No es tracta de representar la infàmia<br />
de la història com un fet documentat.<br />
Hi ha certeses, fins i tot sobre la incertesa que deixen<br />
les absències. Per este relat transiten les paraules i el desafiament<br />
de la representació de l’horror. Transiten també els<br />
exercicis quotidians de la memòria.<br />
Durant la postguerra espanyola, al cementeri de València<br />
van ser soterrades entre l’1 d’abril de 1939 i el 31 de<br />
desembre de 1945, més de 26.300 represaliats i represaliades<br />
víctimes d’execucions extrajudicials, tortures, palisses<br />
i maltractaments per part de l’aparell repressor de<br />
l’autarquia franquista.<br />
Este relat que ara lliges a manera de relat biogràfic<br />
és un espai que conté les restes d’eixa infàmia. Fosses de<br />
l’oblit cobertes amb les restes de la demolició de la memòria.<br />
Durant l’adolescència passejava cada estiu per este cementeri<br />
mediterrani prenent fotografies de la disposició<br />
de les làpides, la longitud dels arbres i l’aparició de les<br />
ombres darrere de les flors que adornaven el dolor d’una<br />
-180-
-cas-<br />
Respuesta de Virginia Villaplana<br />
Los muertos demandan a los vivos: recordadlo todo y contadlo,<br />
no solamente para combatir la memoria sino para que nuestra<br />
vida, al dejar de sí una huella, conserve su sentido.<br />
Tzvetan TODOROV, Frente al límite<br />
Cuando les mostremos imágenes de las heridas producidas<br />
por el Napalm ustedes cerrarán los ojos. Ustedes cerrarán los<br />
ojos frente a las imágenes, luego cerrarán los ojos frente a los<br />
recuerdos, luego cerrarán los ojos frente a los hechos.<br />
Harum FAROCKI, Fuego inextinguible<br />
Hay testimonios, como hay documentos, fotografías, sonidos<br />
e imágenes en movimiento. No se trata de representar<br />
cuando la infamia de la historia es un hecho documentado.<br />
Hay certezas, incluso sobre la incertidumbre que dejan las<br />
ausencias. En este relato transitan las palabras y el desafío<br />
de la representación del horror. Transitan también los ejercicios<br />
cotidianos de la memoria.<br />
Durante la posguerra española en el cementerio de Valencia<br />
fueron enterradas entre el 1 de abril de 1939 y el 31<br />
de diciembre de 1945, más de 26.300 represaliados y represaliadas<br />
víctimas de ejecuciones extrajudiciales, torturas,<br />
palizas y malos tratos por parte del aparato represor de la<br />
autarquía franquista.<br />
Este relato que ahora lees a modo de relato biográfico<br />
es un espacio que contiene los restos de esa infamia. Fosas<br />
del olvido cubiertas con los restos de la demolición de la<br />
memoria.<br />
Durante la adolescencia paseaba cada verano por este<br />
cementerio mediterráneo tomando fotografías de la disposición<br />
de las lápidas, la longitud de los árboles y la aparición<br />
de las sombras tras las flores que adornaban el dolor de<br />
-181-
-val-<br />
absència. Durant anys vaig buscar l’espai exacte on estaven<br />
soterrats els meus familiars llunyans. Els meus familiars<br />
morts.<br />
Recorde que vaig fotografiar en blanc i negre cada un<br />
dels racons d’este cementeri mediterrani sense trobar els<br />
meus familiars morts i finalment vaig desistir de buscarlos.<br />
Un lloc per a la seua imatge.<br />
D’aquelles imatges que no han sobreviscut al temps<br />
em queda l’afirmació de no haver trobat els seus rostres<br />
llunyans.<br />
Durant anys vaig buscar l’espai exacte on estaven soterrats<br />
els meus familiars llunyans. Els meus familiars<br />
morts. Vaig tornar fa uns anys a esta ciutat mediterrània<br />
però fins fa uns mesos ningú m’havia contat que mai no<br />
trobaria les seues tombes. Perquè els seus cossos no estaven<br />
soterrats en cap sepultura visible, sinó en unes fosses<br />
comunes i anònimes juntament amb els que van resistir,<br />
entre les restes d’aquells i aquelles 26.300 represaliats i represaliades<br />
republicans durant la postguerra espanyola a<br />
la ciutat de València.<br />
Un cartell d’accés restringit a una de les distintes fosses<br />
comunes que encara són visibles en la secció 7a dreta<br />
del cementeri de València mostra la intenció de destruir el<br />
lloc. L’empresa constructora ens informa sobre adjudicació<br />
d’una obra pública, 1.110 nínxols de nova construcció sobre<br />
l’arquitectura subterrània de les fosses comunes:<br />
“PROHIBIT EL PAS A TOTA PERSONA ALIENA A L’OBRA”<br />
La mort i els exercicis de la memòria quotidiana que conté<br />
este relat, insistixen en l’exhumació de la infàmia. Ara,<br />
mentre tu lliges de forma anònima estes paraules.Fa anys<br />
algunes d’estes fosses comunes, les situades en les seccions<br />
8a, 10ª i 5a esquerra, van ser cobertes de ciment, i sobre<br />
-182-
-cas-<br />
una ausencia. Durante años busqué el espacio exacto donde<br />
estaban enterrados mis familiares lejanos. Mis familiares<br />
muertos.<br />
Recuerdo que fotografié en blanco y negro cada uno de<br />
los rincones de este cementerio mediterráneo sin encontrar<br />
a mis familiares muertos y finalmente desistí de la búsqueda.<br />
Un lugar para su imagen.<br />
De aquellas imágenes que no han sobrevivido al tiempo<br />
me queda la afirmación de no haber encontrado sus rostros<br />
lejanos.<br />
Durante años busqué el espacio exacto donde estaban<br />
enterrados mis familiares lejanos. Mis familiares muertos.<br />
Volví hace unos años a esta ciudad mediterránea pero hasta<br />
hace unos meses nadie me había contado que jamás encontraría<br />
sus tumbas. Porque sus cuerpos no estaban enterrados<br />
en ninguna sepultura visible, si no en unas fosas comunes<br />
y anónimas junto a quienes resistieron, entre los restos<br />
de aquellos y aquellas 26.300 represaliados y represaliadas<br />
republicanos durante la posguerra española en la ciudad de<br />
Valencia.<br />
Un cartel de acceso restringido a una de las distintas<br />
fosas comunes que aún son visibles en la sección 7ª derecha<br />
del cementerio de Valencia muestra la intención de destruir<br />
este lugar. La empresa constructora nos informa sobre<br />
adjudicación de una obra pública, 1.110 nichos de nueva<br />
construcción sobre la arquitectura subterránea de las Fosas<br />
comunes:<br />
“PROHIBIDO EL PASO A TODA PERSONA AJENA A LA OBRA”<br />
La muerte y los ejercicios de la memoria cotidiana, que contiene<br />
este relato, insisten en la exhumación de la infamia.<br />
Ahora mientras tú lees de forma anónima estas palabras.<br />
Hace años algunas de estas fosas comunes, las situadas en<br />
-183-
-val-<br />
la memòria cimentada es van construir distints nínxols i<br />
sepultures “preferents” monumentals i d’ús individual que<br />
albergarien altres cossos, altres capes de terra, memòria i<br />
asfalt transitable.<br />
La ciutat asfaltada i els seus morts. Aquella que Ernesto<br />
Sábato narrà en el llibre Sobre héroes y tumbas sembla<br />
adoptar la forma d’una memòria líquida. Com una imatge<br />
que torna a dissoldre’s en el present.<br />
Per això, les paraules d’este relat únicament es detindran<br />
amb l’exhumació de la infàmia.<br />
El malparat estat d’algunes sepultures improvisades<br />
competix amb la terra que ha sigut remoguda en estes fosses<br />
comunes i que deixa en alguns casos restes humanes<br />
al descobert. Part d’esta terra remoguda va ser traslladada<br />
a una pedrera de Sagunt durant el transcurs d’esta<br />
primavera. Amb esta maniobra d’ocultació es dificultava<br />
l’exhumació i la labor d’identificació dels cossos. Els<br />
noms se superposen en les pàgines dels llibres del Registre<br />
d’Enterraments del Cementeri General de València. Les<br />
pàgines estan datades entre l’1 d’abril de 1939 i el 31 de<br />
desembre de 1945:<br />
“PROHIBIT EL PAS A TOTA PERSONA ALIENA A LA HIS-<br />
TÒRIA PRESENT”<br />
El fet històric es transforma en memòria, esta és una<br />
memòria cultural i productiva. El seu curs estètic no és<br />
al·legòric, no és simbòlic, tampoc representatiu, en primer<br />
lloc és necessàriament reflexiu. No narra els fets del passat,<br />
sinó que torna el problema de nou al present.<br />
En el primer assaig de La crisi de la cultura, titulat “La<br />
tradició i l’edat moderna”, escriu Hannah Arendt respecte<br />
de la cara política de “la dominació totalitària contemporània”,<br />
que la seua institució no té precedents i no pot<br />
-184-
-cas-<br />
las secciones 8ª, la 10ª, la 5ª izquierda, fueron cubiertas de<br />
cemento, y sobre la memoria cimentada se construyeron<br />
distintos nichos y sepulturas “preferentes” monumentales y<br />
de uso individual que albergarían otros cuerpos, otras capas<br />
de tierra, memoria y asfalto transitable.<br />
La ciudad asfaltada y sus muertos. Aquella que Ernesto<br />
Sábato narrara en el libro Sobre héroes y tumbas parece<br />
adoptar la forma de una memoria líquida. Como una imagen<br />
que vuelve a disolverse en el presente.<br />
Por ello, las palabras de este relato únicamente se detendrán<br />
con la exhumación de la infamia.<br />
El maltrecho estado de algunas sepulturas improvisadas<br />
compite con la tierra que ha sido removida en estas fosas<br />
comunes, dejando en algunos casos restos humanos al descubierto.<br />
Parte de esta tierra removida fue trasladada a una<br />
cantera de Sagunto durante el transcurso de esta primavera.<br />
Con esta maniobra de ocultación se dificultaba la exhumación<br />
y la labor de identificación de los cuerpos. Los nombres<br />
se superponen en las páginas de los libros del Registro<br />
de Enterramientos del Cementerio General de Valencia. Las<br />
páginas están fechadas entre el 1 de abril de 1939 y 31 de<br />
diciembre de 1945:<br />
“PROHIBIDO EL PASO A TODA PERSONA AJENA A LA HIS-<br />
TORIA PRESENTE”<br />
El hecho histórico se transforma en memoria, ésta es una<br />
memoria cultural y productiva. Su devenir estético no es<br />
alegórico, no es simbólico, tampoco representativo, ante<br />
todo es necesariamente reflexivo. No narra los hechos<br />
del pasado, si no que devuelven el problema de nuevo al<br />
presente.<br />
En el primer ensayo de La crisis de la cultura, titulado<br />
“La tradición y la edad moderna”, escribe Hannah Arendt,<br />
-185-
-val-<br />
ser compresa amb l’ajuda de les categories habituals del<br />
pensament polític, així com els seus crims no poden ser jutjats<br />
amb els criteris morals tradicionals o castigats dins<br />
del quadro legal tradicional de les nostres civilitzacions.<br />
Este fet ha trencat la continuïtat de la història occidental.<br />
Probablement l’estructura d’este relat que ara lliges<br />
de forma anònima. ¿Quina és la frontera per on passa eixa<br />
ruptura que instaura un abans i un després? El que definix<br />
políticament els règims totalitaris és la concentració<br />
omnímoda del poder, excloent de qualsevol oposició o dissidència.<br />
Però és menys per la seua base política que per<br />
un corol·lari inexorable d’esta base que els totalitarismes<br />
contemporanis esgarren sense remei el teixit de la continuïtat<br />
històrica: el nou tractament de la mort, és a dir, la<br />
desaparició de la memòria i la demolició de les seues restes.<br />
Exercicis quotidians d’una memòria obstinada.<br />
Virginia VILLAPLANA, L’exhumació de la infàmia<br />
-186-
-cas-<br />
respecto de la cara política de “la dominación totalitaria<br />
contemporánea”, que su institución no tiene precedentes y<br />
no puede ser comprendida con ayuda de las categorías habituales<br />
del pensamiento político así como sus crímenes no<br />
pueden ser juzgados con los criterios morales tradicionales<br />
o castigados dentro del cuadro legal tradicional de nuestras<br />
civilizaciones. Este hecho ha roto la continuidad de la historia<br />
occidental. Probablemente la estructura de este relato<br />
que ahora lees de forma anónima. ¿Cuál es la frontera por<br />
donde pasa esa ruptura que instaura un antes y un después?<br />
Lo que define políticamente a los regímenes totalitarios es<br />
la concentración omnímoda del poder, excluyente de cualquier<br />
oposición o disidencia. Pero es menos por su base política<br />
que por un corolario inexorable de la misma por lo<br />
que los totalitarismos contemporáneos rasgan sin remedio<br />
el tejido de la continuidad histórica: el nuevo tratamiento<br />
de la muerte, esto es, la desaparición de la memoria y la demolición<br />
de sus restos. Ejercicios cotidianos de una memoria<br />
obstinada.<br />
Virginia VILLAPLANA, La exhumación de la infamia<br />
-187-
[189]<br />
ENGLISH TRANSLATION
[191] [ENG]<br />
When, a decade ago, the ‘La Gallera’ space was first<br />
introduced to the exhibition circuit of our city, nobody<br />
thought that it would consolidate itself as a reference<br />
point in the most innovative art production so quickly.<br />
The impulse behind this highly idiosyncratic art<br />
space on behalf of the Museum Consortium, which has<br />
situated it at the cutting edge of contemporaneity, is<br />
mainly due to two circumstances which have been present<br />
from the very beginning. On the one hand, the young age<br />
of the selected artists, with a rich offer of avantgarde<br />
languages, and, on the other hand, the possibility<br />
offered to the Valencian public to a direct access and<br />
first hand experience of the avant-garde art created in<br />
our region.<br />
Those premises are at the very hear of this new<br />
initiative which, under the title ‘Infinite Cinema’,<br />
allows Virginia Villaplana (a Valencian artist, although<br />
born in Paris), to elaborate an original project on the<br />
wide range of suggestions offered nowadays by the world<br />
of audio-visual creation.<br />
Given the capacity —already proven in previous<br />
installations and exhibition projects— and the interest<br />
created by among the cognoscenti of the most contemporary<br />
art forms, I am firmly convinced that this new initiative<br />
will become yet another incentive for a city which, like<br />
Valencia, has always firmly supported art and culture in<br />
all their manifestations.<br />
·························································<br />
—Francisco Camps Ortiz—<br />
President of the Valencian Autonomous Government<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
INTROducTION<br />
---------------------------------------------------------<br />
—David Arlandis—<br />
—Javier Marroquí—<br />
An introduction, as a form of agency, immaterial<br />
production, and self-criticism<br />
·························································<br />
From the very moment we approached Virginia Villaplana<br />
with the proposition of producing a project for the ‘La<br />
Gallera’ space together, we agreed on the need to advance<br />
by following two lines of work. The first was the one<br />
that lead us to the permanent questioning of the ‘making<br />
do’ what we were going to do and which would turn into<br />
a process of acquiring knowledge. We decided that this<br />
self-critical spirit should encompass every stage in the<br />
project, from the initial ideas - and that involved the<br />
scrapping and reconsideration of many ideas - to the final<br />
production of the project which, on the other hand, could<br />
not possibly coincide with the end of our exhibition in<br />
‘La Gallera’, but, rather, needed to grow in time and<br />
space, at the very least in terms of the relationships<br />
established with other cultural producers and the web<br />
site which, in a different realm, would continue the<br />
process we have decided to develop.<br />
The second line of work — which starts off<br />
simultaneously with the first one and which now develops in<br />
parallel to it — consists in establishing, as a counterbalance<br />
to the critique of the ‘making do’, a narrative<br />
line, an idea of ‘what we’re going to do’: a project of<br />
collective creation of knowledge focused on the problem<br />
of individual memory and the digital imaginary, its<br />
social importance and its cultural representation through<br />
an act of collaborative work with a diversity of cultural<br />
producers, social agents and ‘audience/makers’ as active<br />
participants.<br />
The time-line of continuous work, initiated in<br />
2004, drove us to the realisation that the most coherent<br />
possibility was to enjoin this self-critical will with<br />
the idea of making our intentions explicit. We thought<br />
that it was only fair that, if we were going to go to<br />
the length of re-considering every single phase in the<br />
process, these phases should remain, as far as possible,<br />
visible to anyone likely to join us in our questioning<br />
of the cultural ‘making do’. For this reason, this very<br />
introductory text attempts to enunciate the two paths of<br />
work we have walked so far.<br />
The spirit of the times. Why do this? Why here and now?<br />
·························································<br />
In this very publication we have attempted to translate<br />
into Spanish, for the first time, ‘The Producers’, a<br />
conversation between Ute Meta Bauer, Mark Nash, and<br />
Sune Nordgren, which took place in BALTIC in 2001,<br />
with the intention of connecting local discussions in<br />
local context. An exercise in re-contextualisation<br />
which necessarily alludes to the need of updating the<br />
potentiality of the critical discourses in the sphere
[192] [ENG]<br />
of public art. On the other hand, only a few weeks ago,<br />
ADACE (the Association of Spanish Contemporary Art<br />
Directors) organised, on the UNIA premises in Baeza,<br />
a congress under the title ‘A Reward of 10.000 francs<br />
(The Contemporary Art Museum, Dead or Alive)’, with the<br />
intention of drawing a reflection on the mistakes which<br />
have lead to the world-wide stagnant state of museum<br />
institutions.<br />
In the case of Spain, it has to be said that the<br />
museums and contemporary art centres grew at such a<br />
fast pace that it has not been possible, hitherto, to<br />
critically reflect on some of the fundamental issues<br />
related to their operation. And it is becoming obvious<br />
that the continuity of these debates is essential in<br />
order to avoid the reduction of culture to a series of<br />
spectacular devices of leisure and consumption, and to<br />
continue to understand the commons, in the terms used<br />
by Martin Jay, as a space of resistance. There are, of<br />
course, enough reasons for this state of discontent.<br />
In the above-mentioned summit in Baeza, there was talk<br />
about, among other things, political interferences,<br />
whether direct (appointments, dismissals, closing-down of<br />
centres, or any number of impositions), or those defined,<br />
in the terms used by Borja-Villel, as more indirect (such<br />
as the acceptance of imposed museum models). There was<br />
also talk of the role of the museums in society; of the<br />
aggravating dictatorship implied in the requirement of the<br />
number of visits to be achieved, which look more and more<br />
like a strive for electoral votes and poll results; of<br />
the need to develop long-term projects, regardless of the<br />
electoral mandates; or of the very conflictive processes<br />
of appointment and dismissal of museum directors; among<br />
many other topics.<br />
If we locate ourselves even closer to the ground, we<br />
can see that the kind of problems visible on a national<br />
— and even international — scale are also reproduced in<br />
the sphere of contemporary art in the Autonomous Community<br />
of Valencia, which is where we work. We can easily<br />
recall notorious cases of dismissals and appointments,<br />
very un-subtle political interferences, as well as a few<br />
other, more subtle cases. We can also point at cases of<br />
stagnation in the structural operations of institutions,<br />
or a lack of will to proceed efficiently, and the total<br />
lack of operational capacity when trying to establish a<br />
connection with the realities of current art practises.<br />
Above all, though, what becomes most visible is the lack<br />
of initiatives premised on self-criticism and renewal at<br />
the heart of the diverse art institutions.<br />
Why, then, do this here and now? Indeed, the<br />
problems evident in Spanish art institutions are also<br />
evident on a local scale. This explains the fact that the<br />
choice of a number of cultural producers has resulted in<br />
their institutional capitulation. We consider this a valid<br />
choice — fair and reasonable, but by no means the only<br />
possible choice. Indeed, independent cultural production<br />
contributes a lot to the cultural life of the community;<br />
but this choice also implies relinquishing a space and<br />
a set of resources which are fully legitimate, and the<br />
decision which involves an inevitable problem — that of<br />
limiting production to a minority which must be a priori<br />
connected to the art scene. The exodus or voluntary exile<br />
from the cultural institutions ends with a confinement<br />
in the minority circles, far from the general public.<br />
For this reason, again, we feel the need for forms of<br />
continuous cultural resistance and negotiation.<br />
On the other hand, beyond capitulation, there is another<br />
option, which consists in not allowing cultural production<br />
to move away from, fall silent, or become invisible<br />
within the public sphere, which is most closely connected<br />
to society. By all means, we are talking about public<br />
centres, which belong to all of us, are destined to all<br />
of us, and sustained by our taxes. This is why we believe<br />
that an effort must be made, as far as possible, to make<br />
good use of them, to open up a niche within the official<br />
programmes, in order to reclaim a more autonomous,<br />
collaborative, and negotiated use of the public space,<br />
and, at the same time, a more coherent attitude towards<br />
the art practises of the 21st Century and their modes of<br />
production of knowledge.<br />
But… What is this?<br />
·························································<br />
We should start by saying that, above all, this project<br />
is not an exhibition of Virginia Villaplana curated by<br />
Javier Marroquí and David Arlandis. From the very outset,<br />
there was a search for a break-down of the hierarchy of<br />
the curator-artist roles, so that, beyond an individual<br />
exhibition, the result could be a project of collective<br />
production of knowledge, maybe initially an outcome of<br />
the work of us three, but later as an effect of the work<br />
of a range of cultural producers and social agents who<br />
take part and have committed themselves with their effort<br />
to this project titled ‘Infinite Cinema, digital imaginary<br />
and individual memories’.<br />
As we already suggested in the first lines of this<br />
introduction, this project is based on the firm will for<br />
agency and self-criticism. It has been our desire, we<br />
insist, to criticise the making do in parallel to our<br />
deciding what to do, given the local context of Valencia<br />
in which the project is taking place. At every step we<br />
have taken so far — and it will continue in the same<br />
way in the future — has been preceded by an effort of<br />
reflection and questioning of the modes, the means, and<br />
the ends. Similarly, we have attempted to leave the<br />
stages of this process visible, as a critical exercise,<br />
we have decided to make them explicit in order to provide<br />
an incentive for their critique on behalf of everybody<br />
who approaches the project.<br />
This initial commitment to reflection has lead us<br />
to reject the exhibition model based on an aesthetic<br />
contemplation of art pieces as objects, in favour of<br />
conceiving the project as a time/space of work in<br />
constant evolution. ‘Infinite Cinema’ is not an event,<br />
it is a place for immaterial labour, a space in which<br />
participating in a programme of aesthetic initiatives<br />
leads the visitor to a collective critical aesthetic<br />
experience, this effectively eliminating their condition<br />
of spectators, in order to turn them into active<br />
participants in the process of knowledge creation implied<br />
in the meeting space of ‘La Gallera’.<br />
This programme of initiatives corresponds with a<br />
will and a need to recuperate a space which was once a
[193]<br />
vehicle for projects which were, to a large extent, well<br />
connected to the artistic reality of the country, but<br />
which has, in the past few years, moved aways from both<br />
the art scene and the city it belongs to. The exhibition<br />
design we have developed makes this will evident, as well<br />
as the need for the exhibition space to be completed<br />
by these spectators-cum-active participants. The whole<br />
exhibition design has been conceived according to the<br />
same idea of making the totality of the project explicit.<br />
For this reason, the centre of the exhibition space,<br />
usually a placeholder for the piece on show, will be<br />
vacated in order to make space for the participants.<br />
According to this design, anyone who enters the<br />
exhibition hall will see, explicitly, in the same space,<br />
the essential areas which inform ‘Infinite Cinema’: the<br />
publication, the workshop/seminar, and, surrounding the<br />
whole project and as an instrument, the film production of<br />
Virginia Villaplana.<br />
In ‘Infinite Cinema’ we decided — we’re always<br />
referring to the team of all three of us here — to<br />
undertake an oblique reading of the film and video<br />
production of Virginia Villaplana as a material which is<br />
very appropriate for a reflection on the concept of digital<br />
memory and its representation. As we said above, there<br />
was never any intention to produce an individual show, as<br />
a compilation of her work. Not all her video pieces are<br />
present and neither would it have been at all possible to<br />
summarise all her production through her videos alone.<br />
These traditional exhibition concepts were never part of<br />
our project. What we have pretended, to the contrary, was<br />
to use part of Virginia’s production as one more element,<br />
integrated within a set of devices capable of working on<br />
a concept which we do consider crucial in what one could<br />
call the poetics of her production. In fact, reinforcing<br />
the idea of blurring the roles of curator and artist, we<br />
have to say that it was Virginia Villaplana who suggested<br />
the videos to use and which ones to leave out. And the<br />
choice was made while taking into consideration, we have<br />
to insist yet again, the pieces’ value as generators of<br />
thought and debate, leaving out other considerations<br />
such as novelty or ‘aesthetic achievement’. Each one of<br />
these video productions available in the room is related<br />
to memory, but always bearing in mind that we are not<br />
considering the term ‘memory’ in a limited sense, as<br />
something evocative, but, on the contrary, as a term<br />
which alludes to a multi-dimensional concept referring to<br />
the realities capable of transforming new realities and<br />
individual subjectivities open to change.<br />
The exhibition’s second instrument is titled<br />
‘Continuous Screening. <strong>Cultural</strong> Narratives and Memory<br />
Technologies’, a film workshop/seminar which encompasses<br />
a variety of activities, such as a film workshop, a<br />
conference programme, a film cycle and a series of talks<br />
under the name ‘Stories’.<br />
Virginia Villaplana will direct the film workshop,<br />
which will take place in the same space as the exhibition,<br />
‘La Gallera’, and will take over the central area, as we<br />
already mentioned. The aim is to transform the traditional<br />
exhibition space in a space for the collective production<br />
of knowledge through the development of a media lab which<br />
will lead to the production of a collective film by the<br />
participants. The latter, aside form having at their<br />
disposal the aid and guidance of Virginia Villaplana, will<br />
have the opportunity to work with a series of artists and<br />
cultural producers who will visit ‘La Gallera’, shaping a<br />
programme of six conference sessions in which they will<br />
be able to view and discuss works by: Marta de Gonzalo<br />
and Publio Pérez Prieto, Miriam Lozano, Pedro Ortuño,<br />
David Domingo, Cecilia Barriga, and María Ruido.<br />
‘Disordered Versions’ is the title of the film and<br />
video programme which will be shown in ‘La Gallera’ in<br />
parallel to the development of the project. Similarly to<br />
the conference sessions, these projections will be fully<br />
open to the public, so that the idea of an exhibition<br />
space can be left behind in favour of the idea of a<br />
meeting space where one can participate in an extensive<br />
programme of activities. Finally, within the workshop,<br />
there will be a series of talks titled ‘Stories’. A<br />
variety of social agents will take place in it, and will<br />
narrate their micro-political experiences in the first<br />
person. Thus, the participants will be able to resort not<br />
only to the cultural narratives of memory, but also with<br />
the first-person testimonials of actual life experiences.<br />
The publication has been designed as an essential<br />
element in the project’s machinery. We didn’t want it<br />
to be a traditional exhibition catalogue, but, rather,<br />
a space for reflection and work on the main lines of the<br />
project. In concordance with the desire to make explicit<br />
the critical methodology at work, the publication<br />
opens with the translation of the text ‘The Producers:<br />
Contemporary Curators in Conversation’, which records a<br />
talk between Ute Meta Bauer and Mark Nash, moderated by<br />
Sune Nordgren, in which alternative forms of cultural<br />
production are discussed. It is a text in which one can<br />
come across a number of innovative contributions to the<br />
field of cultural production, and which, in fact, makes<br />
explicit part of the production mode we have attempted<br />
to develop in this project. Taking this text up as a<br />
starting point, we considered it necessary to take this<br />
conversation and these reflections into our own territory,<br />
so we invited the cultural production organisation<br />
YP, Montse Romaní, and Manuel Olveira to have a brief<br />
conversation on a some fundamental aspects of cultural<br />
production and management in our country. After this<br />
preparatory labour of critical reflection, in accordance<br />
with the totality of the project, we came across the<br />
texts of Jorge Blasco and Susana Blas, the first of<br />
them about the AIAN (Archive of the Narrated Anonymous<br />
Image), which tells the story of common ground between<br />
photography and individual memory; and the second one,<br />
focused on the production of Virginia Villaplana. Finally,<br />
the publication includes a couple of literary texts,<br />
the first of which is an excerpt from Elfriede Jelinek’s<br />
‘Bambyland’, and the second is a literary response to the<br />
first text by Virginia Villaplana.<br />
Epilogue. Strategies of breaking through,<br />
post-Transition, immaterial production and quotes<br />
as pedagogical files in freedom<br />
·························································<br />
«[…] We, the post-contemporary, count on a word for this<br />
discovery, a word which has tended to displace the old
[194] [ENG]<br />
language of disciplines and forms: of course, that word,<br />
the word medium, and above all, its plural form, media,<br />
nowadays combines three relatively different aspects:<br />
that of an artistic mode, or specific form of aesthetic<br />
production, that of a specific technology which is usually<br />
organised around a central device or machine, and, finally,<br />
that of the social institution. These three meanings do<br />
not define a medium, or the media; rather, they designate<br />
the different dimensions which must be faced in order to<br />
complete or construct a definition.»<br />
—Fredric JAMESON—<br />
«People talk about liberating cinema. But, what do we<br />
are about the liberation of an art form in which Pierre,<br />
Jacques or Françoise can happily express their feelings<br />
of being slaves? The only interesting task is the<br />
liberation of everyday life, not only from the perspective<br />
of history, but also for ourselves, in one big go. This<br />
would involve the demolition of all the alienated forms<br />
of communication. We must destroy cinema.»<br />
—Guy DEBORD—<br />
«We have a strong feeling that, nowadays, people have<br />
lost the power of vision. We only read, we don’t see<br />
images (…) We are trying to invent, to find new forms of<br />
expressing new contents. But new forms and new contents<br />
that still remain between form and content. We want to<br />
communicate. But we ask ourselves, what do we want to<br />
communicate, what do we have to communicate, what do we<br />
mean by communication?.»<br />
—Jean-Luc GODARD—<br />
«Immaterial labour is seen at the crossroads (it is the<br />
interface) of the new production/consumption relationship.<br />
Immaterial labour activates and organises the production/<br />
consumption relationship. This activation of both the<br />
productive cooperation and the social relationship with<br />
the consumer, is embodied in and through processes of<br />
communication. Immaterial labour is always innovating the<br />
form and conditions of communication (and, therefore, of<br />
work and of consumption). It informs and embodies the<br />
necessities, the imaginary, the taste of the consumer,<br />
and these products, in turn, become powerful producers of<br />
necessities, of imaginaries, of tastes. The particularity<br />
of the commodity produced through immaterial labour<br />
consists in the fact that it is not destroyed in the act<br />
of consumption, but it expands, transforms, and creates<br />
the ideological and cultural environment of the consumer.<br />
It does not reproduce the physical capacity of the work<br />
force, it transforms its user.»<br />
—Mauricio LAZZARATO—<br />
«What for me represents — for now — the ideal<br />
formula was described by Ernst Larsen in a recent<br />
essay on video-cinema: ‘To transform the process of<br />
ideological identification into political criticism,<br />
without relinquishing the issue of identity.’ (*For<br />
an Impure Cinevideo, The Independent, May 1990). For<br />
me, political criticism is not only the criticism of<br />
oppressive social forces, bur also that of the dominant<br />
forms of representation of these forces. I remember<br />
Godard’s old saying about not making political films,<br />
but making them politically. Which allows me to engage<br />
many of the dominant cinematographic conventions. The<br />
splitting of identities, the optical degeneration of<br />
the images, the character whose visibility for the<br />
other remains unexplained, acting with an inadequate<br />
voice or synchronisation, printed attributions of<br />
quoted monologues, etc. All these tricks coma and go in<br />
narratively planned scenes. I am learning to play closer<br />
and closer to the rules.. in order to better break them…<br />
to better break them.»<br />
—Yvonne RAINER—<br />
«The intermitents, having left the work/dole disjunctive,<br />
attack the capitalist project in the point in which it<br />
articulates its most efficient weapon: flexibility. They<br />
set in motion a radical questioning of the ‘employment<br />
for life’ and ‘suffered flexibility’ disjunctive, while<br />
openly reclaiming the re-appropriation of mobility. The<br />
defense of job places is limited to intervening in an<br />
already-coded production, one which is already defined by<br />
capitalist organisation. The intermitents, on the other<br />
hand, introduce a surplus, a ‘one too many’ full of<br />
virtualities which debate the very concept of production<br />
and work.»<br />
—Antonella CORSANI—<br />
«The machines of information and communication operate<br />
in the heart of human subjectivity, not only at the<br />
core of their memories, their intelligence, but also of<br />
their sensibility, their emotions and their unconscious<br />
ghosts.»<br />
—Félix GUATTARI—<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////
[195]<br />
THE PROducERS: contemporary curators in conversation<br />
---------------------------------------------------------<br />
—Ute Meta Bauer and Mark Nash in conversation. Chaired by<br />
Sune Nordgren—<br />
14 november 2001, University of Newcastle, Department of<br />
Fine Art.<br />
Susan Hiller<br />
Good evenIng, I’m Susan Hiller. BALTIC Chair of<br />
Contemporary Art at the University of Newcastle. It gives<br />
me great pleasure to introduce today’s distinguished<br />
speakers. Ute Meta Bauer and Mark Nash, in the tenth of<br />
these discusslon events organised jointly by BALTIC, The<br />
Centre for Contemporary Art, and the Department of Fine<br />
Art here at the University.<br />
One of the aims of the series initially was to<br />
extend the discussion in this region about curatorial<br />
issues leading up to the opening of the large new<br />
international art space that BALTIC will be. We hoped<br />
to expand the local context for criticas thinking<br />
about the role and nature of art today by inviting<br />
speakers who were not from the region to contribute<br />
their individual points of view and at the same time, to<br />
expose the visiting speakers to a barrage of information<br />
and feedback from people here about perspectives and<br />
histories that they might know nothing about. In other<br />
words, we were aiming for sorne sort of reciprocity: the<br />
international meeting with the local; the local informing<br />
the international and vice versa. It’s for that reason<br />
that these events are organised: so that the audience has<br />
a significant opportunity to raise points of discussion<br />
and information. That’s why the speakers are asked to<br />
talk relatively briefly on their own before entering into<br />
a conversation with each other, with the chair and with<br />
you, the audience. With this in mind, we are particularly<br />
pleased and honoured to have with us today’s speakers,<br />
Ute Meta Bauer and Mark Nash, who are both independent<br />
curators and scholars of contemporary art. They have<br />
undertaken the important role of selecting and shaping<br />
the forthcoming documenta exhibition in Kassel, Germany,<br />
arguably the most prestigious and historically important<br />
group exhibition in the world. Sune Nordgren is today’s<br />
chair and I’m sure he needs no further introduction to<br />
any of you. So, over to you Sune.<br />
Sune Nordgren<br />
Thank you. As you know this is the tenth meeting between<br />
curators and artists in this series initiated by Susan<br />
Hiller. So, just following the usual sequence of events,<br />
I’d like to ask Ute Meta Bauer to start the presentation<br />
of her current practice and a little bit of background<br />
to her work. Then 1’11 ask Mark to speak about the same<br />
thing, then we’Il have a discussion in which you (to<br />
audience) will be invited to participate as well. Please,<br />
Ute Meta Bauer.<br />
ute Meta Bauer<br />
Thanks to Susan Hiller for her introduction and for the<br />
invitation to speak in this series, and thanks also to<br />
BALTIC for getting us here. 1 will focus today on two<br />
exhibition projects, which concentrate on a specific<br />
thematic issue, rather than the projects 1 have curated<br />
with individual artists.<br />
But first let me introduce myself. 1 studied at the<br />
Academy of Fine Arts in Hamburg and started, in 1982, to<br />
work with an artists’ group called ‘Stille Helden’, and<br />
part of our practice was to create exhibitions and other<br />
events. In other words, during my studies 1 was already<br />
involved in curating, without necessarily knowing that<br />
this would be considered a curatorial practice. This had<br />
its roots in a dissatisfaction with how institutions<br />
in Germany at that time — the early eighties — were<br />
handling a younger generation of artists, and how these<br />
institutions dealt with artistic works which were not<br />
necessarily intended lo be put on a wali or just situated<br />
within a space. In other words, ephemeral, performative,<br />
sound or media work were kind of ignored in the majority<br />
of our museums. Instead of complaining, we decided, along<br />
with some other people, to formulate our own situations,<br />
our own events and our own exhibitions. As a result of<br />
that, 1 slowly shifted fields and in the meantime 1 have<br />
been working as a Freelance curator for about fifteen<br />
years.<br />
First 1 will speak about the exhibition<br />
‘Architectures of Discourse’ that is currently on show<br />
at Fundació Antoni Tapies in Barcelona. This is a museum<br />
that is based on the collection of the Catalan artist<br />
Antoni Tapies.<br />
Furthermore, the foundation shows contemporary art,<br />
usually individual exhibitions by well-known artists, for<br />
example Marcel Broodthaers, Hans Haacke, Lygia Ciark,<br />
Merce Cunningham and Victor Burgin, but with a specific<br />
focus on the conceptual and political implication of<br />
those pasitions. Some years ago the former director,<br />
Manuel Borja Villel, decided to invite a different guest<br />
curator each year to focus on a conternporary discourse<br />
related to a younger generation of artists.<br />
Another exhibition 1 want to preseni is ‘First Story<br />
- Women Building/New Narratives for the 21 st Century’<br />
that just opened in Portugal and takes places on the<br />
occasion of Porto being the European <strong>Cultural</strong> Capital<br />
of 2001. This is a slightly bigger exhibition, which is<br />
oriented towards a wider public that is not necessarily<br />
an art audience. The different examples of projects are<br />
embedded in quite different contexts and have, therefore,<br />
a different audience profile. 1 do not say that because 1<br />
care overmuch about audience profile: a specific project<br />
will find its audience anyway, but 1 Iike to know who 1 am<br />
addressing with a project.<br />
(Shows slides of ‘Architectures of Discourse’.)<br />
‘Architectures of Discourse’ consists of five contributions<br />
from tour individuals and one group formation. The<br />
project is organised around the sense of a curatorial<br />
derivé, framed by an art institution at the opportune<br />
meeting of its exhibition hall with its research library<br />
containing around three hundred different cultural<br />
periodica1s. How can one create a spatial intertwining of<br />
the two separate functions of exhibiting and researching?<br />
In other words, what does Fundació Antoni Tapies, with<br />
its specific parameters — museum, exhibition hall, and<br />
research library — offer to current artistic practice?
[196] [ENG]<br />
1 always ask myseff, ‘What kind of space do we create<br />
with an exhibition?’ For me, an exhibition is first and<br />
foremost a communicative space. 1 am interested in an<br />
interaction between the so-called participants and the<br />
so-called audience. At its best, the audience becomes a<br />
participant of another kind. 1 want to force a thinking<br />
and re-thinking of one’s own perspective, including my<br />
own role as curator.<br />
The Fundació Antoni Tapies is situated in a<br />
Modernist building constructed between 1880 and 1885<br />
by the architects Doménech and Montaner in the centre<br />
of Barcelona. It was a former publishing house and the<br />
library of the foundation is located in its former book<br />
storage area using its original shelves. On the rooftop<br />
of the building you can see Tapies’ sculpture ‘Núvol 1<br />
cadira’. This huge sculpture looks more like a hallmark<br />
than an artwork and functions in the way that Robert<br />
Venturi, Denise Scott Brown and Steven Ixenour introduce<br />
the iconography of big outdoor signs within a business<br />
metropolis in their publication ‘Learning from Las<br />
Vegas.’<br />
‘Architectures of Discourse’ started through a<br />
collaborative thought-process with the American artist<br />
Fareed Armaly. In the past we co-operated on several<br />
projects as co-curators. For this project he developed<br />
an ‘ld_Entity’ that engaged in how this project could<br />
unfold in a multilude of ways to reflect artistic practice<br />
as a discipline in formation. He was communicating the<br />
other artists’ contributions through a navigation system<br />
that went beyond the display or layout of an exhibition<br />
and included as well the development of a new periodical<br />
with the title case. Fareed Armaly translated Tapies’<br />
rooftop sculpture into a graphic pattern that functions<br />
as a navigator, a non-linear dense structure, to reflect<br />
the way discourses intertwine statements, options and<br />
arguments and how they overlap or fold into each other. As<br />
mentioned, Fareed Armaly decided to use that pattern as a<br />
guiding system throughout all the spaces of ‘Architectures<br />
of Discourse’. The indoor walls of the building framing<br />
the exhibition space were painted with a grey-blue wire-<br />
Iike graphic template based on the sculpture, while the<br />
inserted exhibition walls were painted in different<br />
colours, indicating each contribution. The exhibition<br />
space became an extension of the library, but with a<br />
different way of organising information. It functions<br />
more as an activated open-access workspace offering prefiltered<br />
material on selected and spectfic issues.<br />
(Shows slides of and describes works by Mika Vainio,<br />
Viviana Narotzky and Virginia Villapiana from the<br />
exhibition.)<br />
Another contribution is by Mika Vainio, a Finnish<br />
composer, musician and member of the hand Pan Sonic. He is<br />
interested in researching existing, often-overheard urban<br />
round sources and the sonic scapes a city offers. For his<br />
project ‘Sondear. Sound of three microphones connected<br />
to sculpture through Fx-Unit’ he installed microphones<br />
on the metal sculpture ‘Núvol 1 cadira’ by Antoni Tapies<br />
on the rooftop of the foundation. He transmitted the<br />
sound of the vibrations on the metal sculpture created<br />
by the different weather conditions and the rush-hour<br />
traffic outside, to a space inside, an auditorium, that is<br />
usually soundproofed to shield outside sounds.<br />
The next contribution, by a group of cultural<br />
practitioners called madeinbarceiona, is titled<br />
‘Approaching the Library as Activist: An Exercise in<br />
Speculative Erraticism’. madeinbarcelona are critical<br />
of the tremendous gentrification that Barcelona is<br />
undergoing, due to the changes that have occurred since<br />
the 1992 Olympics. On the one hand, this has brought<br />
economic and Iifestyle benefits to the city, which has<br />
become an up-to-date cosmopolitas metropolis. But on the<br />
other hand, that had a price and caused the dislocation<br />
of many inhabitants of the ‘old’ city, the harbour line,<br />
to the borders or edges of the ‘new’ city. The sunny side<br />
of this development also created shadows that are not<br />
usually visible to those tourists visiting the cultural<br />
highlights in town. The city government put a tremendous<br />
pressure on their art institutions to satisfy the shortstay<br />
tourist industry. 1 am not keen, necessarily, on<br />
targeting those two to three day tourists in the city,<br />
rather than addressing its citizens.<br />
Viviana Narotzky’s contribution, ‘The Footnote, the<br />
Chair and the City: Sorne Thoughts on Catalan Design’,<br />
reflects the legendary ‘Barcelona design’ developed<br />
in the period of ‘opening up’ after all the years of<br />
dictatorship under Franco. She brings two different sites<br />
together, the Fundació Antoni Tapies and the well-known<br />
Barcelona household goods shop, Vinron, and develops in<br />
each, a section that unfolds from a discourse concerning<br />
Barcelona, post-Franco design and Catalan identity. The<br />
main operating elements are the idea of the footnote as a<br />
knowledge-generating tool and the chair as an object of<br />
design.<br />
The next project was by Virginia Villaplana: an<br />
artist/filmmaker whose contribution ‘Acts of Reading<br />
and Writing’ also reflects on the periodicals of the<br />
Foundation with practical and theoretical interventions.<br />
By developing a new serial index, these interventions<br />
will mark the gaps discovered through a review, from a<br />
feminist perspective, linked to post-feminism, gender<br />
representation and media culture.<br />
Instead of a catalogue we produced a new periodical<br />
called case that emerged from a desire to link discourses<br />
situated within different disciplines and fields, and to<br />
collaborate with peopie searching for a space for crlical<br />
reflections on the current state of cultural debates.<br />
Somewhere between a case and a case history, case is<br />
structured around a philosophy linked to the process of<br />
project development.<br />
(Shows slides of ‘First Story - Women Building/New<br />
Narratives for the 21 st Century’.)<br />
The most recent show 1 curated is called ‘First Story -<br />
Women Building/New Narratives for the 21 st Century’. It<br />
is currently on show in a brand new building, the Galeria<br />
do Palacio in Porto, Portugal. It is the first municipal<br />
gallery in Porto and its 1,200 square metres are extended<br />
over two floors, with no dividing walls. 1 was curious<br />
myself to see how we would manage this exhibition with<br />
many different contributions in a space with no dividing<br />
walls. Therefore 1 cornmissioned two architects. Itsuko
[197]<br />
Hasegawa from Japan and Nina Cohen from South Africa,<br />
to create a spatial division which avoids the necessity<br />
for wall building. Due to budget restrictions, rone of<br />
the architects could join us in Porto ahead of the final<br />
instaliation, so we had to cornmunicate via Internet,<br />
fax and phone. They sent us their drawings and we had to<br />
realise their proposals out of those drawings.<br />
Itsuko Hasegawa decided to use ‘Harappas’, which<br />
in japanese culture mark a place of free expression.<br />
Her proposal was to spread out five big polished silver<br />
aluminium eclipses floating through the ground floor, like<br />
shiny, dancing islands, each hosting a participating<br />
group. As a kind of opposition to that open spatial form.<br />
she proposed as her own contribution a small tearoom, a<br />
‘Chashitu’, because she considers the tearoom a highly<br />
disciplined space that forces you to reflect on the<br />
disciplined behaviour of the human body in relation to<br />
architecture, and vice versa.<br />
Nina Cohen developed a guiding system comprising<br />
large plots stretched between ceiling and floor. where each<br />
project could introduce itself in Portuguese and English.<br />
The various contributions were worked out by artists,<br />
art historians and other cultural producers; introducing<br />
other women’s work, projects, women’s organisations and<br />
approaches to feminist practice.<br />
The contribution by Christiane Erharter titled<br />
‘XXOI’ concentrated on how a radio prograrnme could<br />
introduce women in electronic music, seen as a form of<br />
feminist practice. Furthermore. she offered a workshop<br />
tor women in Porto on the making of an independent radio<br />
programme: researching material and moderating as well as<br />
introducing how the tcchnical side functions.<br />
(Slide) In the background of the ground floor you see<br />
a full-scale wall pattern based on the ground plans of<br />
womens’ houses built in different times and at different<br />
locations. On the end of the large ‘Harappa you see the<br />
small tearoom and on its other end, a protection field<br />
is hanging at the edge of the elipse. Here Hasegawa<br />
screened a video-montage showing how ‘Harappas’ are used<br />
to stage performances of various kinds interspersed with<br />
visuals of her architecture. She is one of the first<br />
female architects in Japan who is building, for example,<br />
remarkable museum architecture, including a mayor<br />
performing arts centre in Niigata. Japan.<br />
The exhibition architecture is intended to create,<br />
within this large-scale exhibition, an atmosphere in<br />
which one should feel comfortable and where one is<br />
invited to spend some time to look through the vast<br />
amount of videos. books and other visual material.<br />
(Shows slides and describes work by some of the<br />
participants: ‘Global Feminism’ by the Austrian Group<br />
Fo/Go Lab; concerts by the Berlin-based musician Barbara<br />
Morgenstern, and Gudrun Gut from Monika Enterprise.)<br />
Another contribution, by Rebecca Gomperts, is<br />
called Women on Waves. Gomperts first studied fine art in<br />
The Netherlands and then finished her studies to become a<br />
gynaecologist. Her project Women on Waves is dealing with<br />
the fact that every five minutes a woman dies in the world<br />
due to an illegal abortion. The base for the activities<br />
of the Women ora Waves project is a mobile. portable<br />
gynaecological unit designed by the Dutch group Atelier<br />
van Lieshout. and which fits in a standard shipping<br />
container. This unit can easily be loaded on a ship,<br />
which enables it to travel worldwide to wherever it is<br />
needed. The first operation of this unit was in summer 2001<br />
when it went on a chartered Dutch ship to Ireland, which<br />
created a big debate in the media and caused some conflict<br />
between lreland and The Netherlands. The legal situation<br />
is that although abortion is iIlegal in Ireland, as soon<br />
the ship leaves the coastline and reaches international<br />
waters. Dutch law applies and Women on Waves can deliver<br />
an abortion pill until the ninth week of pregnancy.<br />
What impressed me a lot is how one motivated<br />
woman could accomplish the many huge steps and small<br />
details necessary to make this project happen on all its<br />
levels. Rebecca Gornperts had to secure funding, get all<br />
the permissions, legal registrations and so forth. In<br />
Portugal abortion is still iIlegal after a controversial<br />
referendum a few years ago. Women on Waves engaged in cooperation<br />
with Pro Choice groups spread all oven Portugal.<br />
The introduction of this project in the framework of<br />
‘First Story…’ was successful, as these was again a major<br />
response from the media, backing the ongoing discussion<br />
of the Portuguese Pro-Choice groups.<br />
With the symbolic capital we had in our pockets — as<br />
we were considered a major project of the Visual Arts<br />
and Architecture programme of Porto 2001 — we were able<br />
to communicate women’s concerns through their own voices<br />
to a major audience. Not necessariy through the visitor<br />
numbers of the exhibition in the Galena do Palacio, but<br />
through the amount of space these issues occupied in<br />
Portugal’s journals and the many reactions that caused.<br />
(Slides and further descriptions of works in the show:<br />
Regina Möller: ‘Herstones’: womenspacework; LSD: ‘In/<br />
Visible <strong>Work</strong>: New Strategies for Women’s Survival’; Nicole<br />
Wolf: ‘Choice as Concept - New Narratives in Imanes and<br />
Discourses of Independent Women Film Makers in India’;<br />
the American Trina Robbins: ‘Commix as Feminist Practise,<br />
New Narrations by Women in Comix’; Elke Zobl: Grrrl<br />
Zines: ‘No Beauty Tips or Guilt Trips’; María Eichhorn:<br />
Puhlications of the participants of ‘First Story…’)<br />
Some of you might be curious about the forthcoming<br />
Documenta l1. Documenta l1 opened on March 15th 2001 in<br />
Vienna at the Academy of Fine Arts, where 1 teach, with<br />
Plafforml ‘Democracy Unrealized’. Then Documenta 11 moved<br />
to New Delhi. Platform2 concentrated on ‘Experiments<br />
with Truth: Transitionah Justice and the Processes of<br />
Truth and Reconcillation’ and recently the second part of<br />
Platform1 finished in Berlin.<br />
In Vienna we hosted more than twenty lectores and<br />
numerous round table discussions with political theorists,<br />
architects, and activists in the historicist architecture<br />
of the assembly hall of the Vienna Academy. It was indeed<br />
a very feudal, hierarchical and official setting, but on<br />
the other hand, this mirrored the point of departure of<br />
‘Democracy Unrealized’.<br />
As the first platform took place within an art<br />
academy, we discussed with Okwui Enwezor and the Documenta<br />
l1 team the question of what this platform could offer to<br />
students? How could they get access to issues they might<br />
not be familiar with or cannot relate to their field of<br />
studies?
[198] [ENG]<br />
We created a lounge designed by the artist Heimo<br />
Zobernig with bis students in our sculpture department<br />
and organised a series of workshops guided by the<br />
political theorist Oliver Marchan and the Berlin-based<br />
filmmaker and author Hito Steyerl. Out of that, the<br />
students accomplished quite a number of interviews with<br />
the lecturers in order to come closer to their specific<br />
positions and to remove the barrier between the ‘star<br />
speaker’ and the audience. If you have to interview<br />
someone, then you have to engage with the subjects: you<br />
have to prepare questions, get involved. We had some<br />
intense sessions with these lecturers. Stuart Hall, our<br />
keynote speaker, was generous with his time, as were many<br />
others. The workshops with the students —anybody could<br />
join in. although it was opera to a limited number of<br />
people— was the first of various ‘Educational Projects’<br />
that are part of Documenta 11. Sarat Maharaj at the<br />
Humboldt Liniversity, Berlin, guided another series and<br />
in Kassel we wiil be jomned from spring to fall 2002 by<br />
fine young cultural practitioners from different parts of<br />
the world to give the next generation of curators access<br />
to the development process of Documenta 11.<br />
The golden chairs proposed by Heimo Zobernig<br />
that you see En the first few seating fines are used in<br />
Austria when a State contract has tu be signed. The<br />
couch you see here in the Inunge once belonged to the<br />
working room of the President of the Second Republic<br />
of Austria. The historical furniture Zobernig borrowed<br />
from the Hofimmobiliendepot for the lounge are all kinds<br />
ot wrtnesses to situations and rnornents related to the<br />
development of acting democracy in Austria. But that fact<br />
wasn’t labelled anywhere: you were 1ust using the very<br />
same furniture for another historical moment - that of<br />
the opening of Documentan 11.<br />
That was an introduction to some curatorial<br />
projects. 1 hope you have some questions later. Thank<br />
you.<br />
(Audience applause)<br />
Mark Nash<br />
That was fantastic, Ute. One of the themes that came out<br />
for me was the collaborative nature of your practice and<br />
thought that might be a way of introducing some of the<br />
different ways in which i’ve been working.<br />
1 started studying film at an art school, The Slade,<br />
in, whenever it was — a long time ago, we won’t go into<br />
the exact date now! For a long time 1 was envolved in<br />
teaching and in film education in different forms, as well<br />
as producing an academic magazine called Screen. 1 was<br />
thinking about fhat in relation to what late was saying.<br />
Of course, editing and producing magazines and criticism<br />
is inevitably a collaborative process in which you’re<br />
working in ways that are analogous to the way the curator<br />
works, or can work, in trying to help articulate the<br />
meanings that the individual contributors are producing.<br />
After about ten years of that sort of practice.<br />
decided that 1 wanted to gef more actively and creatively<br />
involved in film and video production. it was the<br />
beginnings of Channel 4 television in Britain. 1 formed a<br />
small production company, Zero One, and we made a number<br />
of independent productions on different aspects of film<br />
and one or two small art pieces. 1 was then fortunate<br />
enough to meet up with the film-maker and current Turner<br />
Prize nominee Isaac Julien, with whom 1 worked in<br />
different capacities on most of his projects. 1 would<br />
say, in one way or another, my work with Isaac has been<br />
of a collaborative kind, think the first project of his 1<br />
specifically worked on was his film ‘Looking for Langstone’<br />
(1987) which 1 think you wi11 probably have seen, a poetic<br />
documentary on the life of black American poet Langstone<br />
Hughes. 1 was specifically involved in working in the<br />
archive in The States where 1 was teaching at the time. 1<br />
continued to work with Isaac in different ways and ended<br />
up producing a couple of his projects, including the<br />
short film `The Attendant’ (1992), part of a trilogy about<br />
spectatorship and the museum, and this ionger feature<br />
documentary on Frantz Fanon. What 1 thought 1 would do is<br />
show you a small clip of that.<br />
(Film plays)<br />
This is a feature length film (‘Frantz Fanon: Black<br />
Skin White Mask’, 1966) which started life as a<br />
documentary project for the BBC in the mid-1990s. lt’s<br />
about documenting the life of Frantz Fanon, the black<br />
psychiatrist and revolutionary, but it’s aiso about the<br />
resonance and relevance of his ideas today. So Isaac and<br />
1 were involved in editing and combining selections from<br />
Fanon’s writings which were then interpreted dramatically.<br />
Originally it was a total collaboration and then, under<br />
the pressure of time and different personalities, our<br />
contributions diverged somewhat: 1 became more of the<br />
producer and Isaac was very definitely the director.<br />
You’ll see something of Isaac’s contributmon in the<br />
first few minutes that I’II show you now: the way he<br />
works with tableaux vivants: these very composed shots<br />
which mediate, if you like, between drama, documentary<br />
and photography, but at the same time informed by this<br />
idea to really explore critical and theoretical ideas<br />
in a visual form. The film was made and shown in cinemas<br />
in Britain, France and the United States and was shown<br />
on television in Britain, and I think maybe in some<br />
Scandinavian countries, but lt’s also been distributed a<br />
lot around the world. So without more ado 1’11 show you<br />
five minutes of that and then bring you up to date on some<br />
more recent projects.<br />
(Film plays)<br />
The one element 1 haven’t been able to show you in this<br />
clip is interviews with members of his family that are<br />
still alive. But you get the layer of cultural critics,<br />
both Homi Bhabha and Stuart Hall, the archive material<br />
of De Gaulle in Algiers and this little bit of blackand-white<br />
footage of Fanon at a 1960 conference which<br />
we discovered in Paris when we were doing our film<br />
research. So, just to make the obvious point that film, in<br />
particular. is a collaborative process. l mean, it was<br />
something that made Brecht, in the 1930s, pick out film as<br />
the twentieth-century collaborative al form, because you<br />
can’t make a film of any level of complexity just under<br />
your own auspices. You have to work with a whole range of
[199]<br />
skills’ technicians, researchers and so on. This project<br />
was produced very much in that spirit.<br />
Through this project 1 was also able to meet Okwui<br />
Enwezor, the current artistic director of Documenta l1.<br />
He’d seen the film and he asked Isaac and myself lo prepare<br />
a short installation version of which was shown in the<br />
Johannesburg Biennale (1998). Out of that experience 1<br />
ended up working with Okwui on a project of his callad<br />
‘The Short Century: independence and Liberation Movements<br />
in Africa 1947-93’. lt’s a multimedia exhibition with<br />
a lot of film and moving image material. In fact, we<br />
had about forty different moving image sources in the<br />
exhibition as well as a lot of painting and sculpture. The<br />
exhibition started off in Munich, then it moved to Berlin<br />
and it’s currently in Chicago and will subsequently be<br />
in New York. The approach behind that was in some ways<br />
similar. 1 think. to the approach Ute has in her work. of<br />
creating a sort of resource centre. The whole exhibition<br />
is seen as a resource of images and sounds with which<br />
people can try and reconstruct something of the energy and<br />
enthusiasm of the ideas behind the social, political and<br />
artistic movements, without being exhaustive. It would<br />
have been impossible to do an exhibition which covered<br />
a11 the independence movements in Africa: some fifty-odd<br />
countries, of which about forty became independent at<br />
that time.<br />
1’ve also contributed in different ways to a number<br />
of other projects which I’II mention briefly. 1 understand<br />
Guy Brett was here recently and 1 was very privileged to<br />
work with Guy on his exhibition, ‘Force Fields: phases of<br />
the kinetic’ (2001), where 1 worked in a more traditional<br />
associate curator role, helping him to locate materials<br />
and present them. lt’s a rather curious phenomenon in the<br />
current state of the moving image in exhibitions, that<br />
very few galleries and institutions are able to produce<br />
moving images and project them in anything like the way<br />
they are designed to be shown.<br />
In Munich, for reasons that we won’t go into,<br />
everything was on VHS and this is not the best projection<br />
medium. On the other hand, some galleries have now<br />
completely converted themselves to DVDs which are much<br />
better, but aiso very expensive to originate. And that<br />
brought me up against the strange fact that in film and<br />
video in particular, very little attempt has been made<br />
to focus on the conservation of recent film and video<br />
work. I’m quite interested in tne workshop movement,<br />
the British film and video workshop movement from the<br />
1980s in particular, and very Iittle of that work still<br />
exists in screenable form and very little of that work is<br />
preserved. The only thing that you can say in favour of<br />
DVD, apart from the increased image quality over VHS, is<br />
that it does provide a semi-permanent record of the work.<br />
In the 1980s 1 was commissioned by the Arts Council<br />
to do a touring show on artists’ film and video because<br />
I’d been particularly impressed by the work of artists,<br />
especially in New York, who were working with film, video<br />
and moving image. 1 produced one of the first touring<br />
shows of this work, including pieces by Richard Serra,<br />
Dara Birnbaum and Joan Jonas, which travelled around and<br />
then got stuck in a cupboard in the Arts Council because<br />
they couldn’t work out what to do with NTSC American<br />
standard tapes! This was before the concept of moving-<br />
image exhibitions had really taken off in this country.<br />
it was subsequently re-shown at the Serpentine when they<br />
were in their Warren Street transition period while the<br />
gallery proper was being renovated.<br />
About a year ago 1 started working with a young<br />
curator, Alexandre Pollazzon from Paris —he’s now working<br />
al the Palais de Tokyo— on a sort of updated version of<br />
that, which we called ‘My Generation’. 1t was a twentyfour<br />
hour video projection extravaganza in which we showed<br />
about four hundred single-ohannel pieces over a period<br />
of twenty-four hours - it was amazingly successfu1. The<br />
concept was to create a flexible space where you could<br />
look at work for as long as you wanted to. There was a<br />
big screen powered by a 10,000 lumen projector which<br />
is about twenty or thirty times more powerful than a<br />
standard projector and used for outdoor projections.<br />
Around that were various other spaces, which included a<br />
bar, a restaurant and a place where people could talk<br />
casually so you could move up and down the auditoriurn if<br />
you wanted to focus on a particular work undisturbed. You<br />
could be at the front if you wanted and it you weren’t<br />
interested in that work you couid move to the back. The<br />
titles of the works as they came up were projected on<br />
one side. There was a rough running order but it was<br />
also informed with a kind of VJ approach, where you had<br />
to gauge the feeling of the audience before moving on to<br />
the next piece of work. So there was some kind of element<br />
of trying to fit into the dynamic of the space. As 1 say,<br />
it was a very successful presentation. 1 think. A lot<br />
of people came and it was held in the Atiantis Gallery<br />
(London) where Douglas Gordon did his ‘Feature Film’<br />
presentation a year and a hall ago. As a result of that<br />
we may stage it in other spaces iri the future.<br />
As Ute mentioned. 1’m also involved in this<br />
documenta project which is both a series of platforms<br />
and discussions as well as a final art exhibition in<br />
Kassel, Germany, next year. l’ve also been involved in<br />
these platforms, particularly in an upcoming one which<br />
is tocussing on the issues which the Fanon film also<br />
addresses: issues of culture and diaspora, particularly<br />
the black diaspora in the Caribbean where Fanon comes<br />
from. There will be a working group which meets in the<br />
Caribbean in January which will then produce a publication<br />
that will feed into the final exhibition publications<br />
policy.<br />
l think that’s probably al1 1 need to say about the<br />
different things that [‘ve been working on. 1 would say<br />
that the theme of collaboration is very important and<br />
that there are two sorts of approaches that you can take,<br />
in my experience, to curating. You can do whal I used to<br />
do under the oid fashioned term of ‘programming’, where<br />
you’re programming film and video and in which the film<br />
and video is really determining the meaning. It’s a very<br />
‘lite’ curatorial approach if you like, sort of letting<br />
things estabIish their own meaning in one way or another.<br />
Or, you can construct in a much more directed way as we<br />
did. think, with ‘The Short Century’. Both, 1 think, are<br />
appropriate for different kinds of situations.<br />
1’11 leave it at that and we can talk more in<br />
conversation afferwards. Thanks.<br />
(Audience applause)
[200] [ENG]<br />
Sune Nordgen<br />
Thank you very much for those presentations. As you<br />
may know, this series of lectures is named after Susan<br />
Hiller’s favourite film. So far we have had a long list<br />
of very interesting speakers here - curators. artists,<br />
producers - and it feels like tonight we’re perhaps<br />
closer to the tale of this series than ever before. I<br />
would like to start by picking up on this idea of working<br />
collaboratively, working in a team. We have heard how<br />
Mark, as a film producer, has worked very much in a team,<br />
but also read an interview with Ute in which (to Ute) you<br />
said that in the early eighties, film actually influenced<br />
you much more ‘han any other visual art form. Could you<br />
develop this a bit? 1 realise it must have influenced your<br />
way of working when 1 see the nonhierarchical way you<br />
work with students and artists today. And to follow on<br />
from that, a personal question —1’m thinking of BALTIC<br />
of course — which is, do you think that it’s possible to<br />
curate within an institution? Because you’re both free<br />
spirits and you’re working as freelance curators and<br />
producers outside institutions. So do you think it’s<br />
possible to create this kind of atmosphere and spirit<br />
within an institution as well?<br />
ute Meta Bauer<br />
1 worked for five years as the artistic director of an<br />
artists’ space, the Künstlerhaus Stuttgart, and for the<br />
past six years 1 have been the head of the Institute for<br />
Contemporary Art at the Academy of Fine Arts in Vienna.<br />
These are both institutions that shape, maybe in a<br />
different way, what you cal1 exhibitions and programming.<br />
lf you work in an institution you can develop a longer<br />
relationship with what you ca11 your audience. As<br />
director, one shares the benefits of that, as this offers<br />
a much longer time period in which to grow together and<br />
to share issues. So for me. both options of working are<br />
important. But usually after five years 1 feel a Iittle<br />
too comfortable with a place: you’re even friends with<br />
your enemies! Then it’s time to put myself in a more<br />
uncomfortable situation again.<br />
Sune Nordgen<br />
Five years, 1 suppose, is a good period?<br />
ute Meta Bauer<br />
I think so. Artistic practice is a quite demanding<br />
activity, as s curatorial practice. To me art is not about<br />
pleasing people. 1t’s really important to negotiate the<br />
issues you believe in yourself. Sometimes you cannot do<br />
that while working within an institution. For my way of<br />
perceiving the artistic field it was aiways important to<br />
give equal weight to exhibitions. symposia, publications<br />
etc., although 1 see them as spaces which have different<br />
qualities.<br />
When 1 started to make art, cultural disciplines<br />
were much more intertwined. In Britain there is a long<br />
tradition of art students becoming musicians of course,<br />
but in the early eighties the link between art and music<br />
was all over the place. Take, for example, the punk era<br />
and Jame Reid, who was the graphic designer for the Sex<br />
Pistols: he was influenced by the Dada approach to montage<br />
and collage. He re-introduced this early twentieth-century<br />
art practice that was generated by a political resistance<br />
against WW1, in the context of an over-commercialised and<br />
fucked-up music industry in the UK as a strategy to create<br />
recognition. In art spaces there were poetry readings,<br />
people were shooting films, happenings and performances<br />
took place. There was a shared language between the<br />
fields. This open spirit influenced me. And then, at a<br />
later period in the eighties, 1 was also engaged in<br />
debates such as: ‘What is an art space?’ ‘What is an<br />
artist?’ ‘What is an art institution?’ and what links<br />
all of that with our society? 1 related those questions<br />
to positions of Conceptual art and to institutional<br />
critique; to artist like Dan Graham, Michael Asher, Joan<br />
Jonas, Yvonne Rainer, Dara Birnbaum, Group Material, Hans<br />
Haacke; to the system theory of Luhmann and Rorty and to<br />
the habitual fieids introduced by Pierre Sourdieu. But<br />
sure, the collaborative structure necessary to create a<br />
film attracted me a lot.<br />
1 like to collaborate with other people because I<br />
get more challenged than if 1 just circle around myself.<br />
It forces me to re-think, to re-view, and lo go deeper<br />
finto a subject. It’s just the way 1 prefer to work. Dther<br />
people like lo work in a different way; this is not the<br />
only option. You have to know what’s most appropriate for<br />
yourself. Some artists just cannot work in this kind of<br />
relationship. 1 forced some of them to try it this way and<br />
some artists forced me to work differently with them. For<br />
example, 1 curaled two one-person exhibitions with the<br />
Paris-based Israeli artist Absalon, who was very demanding<br />
in a constructive sense. He was quite concentrated on his<br />
work and 1 was really caught by him and worked hard to<br />
dive mentally into his way of approaching things to make<br />
the exhibition happen in exactly the way he wanted. So<br />
it’s a kind of two-way process of negotiation.<br />
Sune Nordgen<br />
So you think lhere were more crossovers in the eighties<br />
than there are today?<br />
ute Meta Bauer<br />
In lhe early eighties yes, whilst in the late eighties<br />
it was really more about a referente to the art system<br />
itseff. Sure, there were always people who worked<br />
differently, but in the art boom of the eighties art<br />
was reflecting the `surface’, the comodification of art,<br />
the art system and the market as a mechanism. That was<br />
expressed in quite a number of works, particularly in New<br />
York, where a top market ruled the late eighties.<br />
Mark Nash<br />
I was actually thinking of something I didn’t mention in<br />
my talk which was in the eighties, exactly the period<br />
you were just talking about. It wasn’t just a question<br />
of producing a film or video that was important; it was<br />
also how it was shown and talked about. You didn’t<br />
necessarily have to have the filmmaker, the artist, so<br />
to speak, presenting it. It was a way of deconstructing<br />
the questions of authorship and saying well, the issues<br />
that these project raise can be approached in different<br />
ways. It was tied in, perhaps a little bit too much with<br />
the funding that was released in the eighties for film<br />
and video workshops: arts funding it collapsed with the
[201]<br />
end of the Labour government. It had certain weaknesses<br />
in that I think it was a little too voluntaristic - it<br />
came from a left political practice and didn’t perhaps,<br />
as Ute said, make sufficient allowances for the variety<br />
of ways artists work. Some artists work in incredibly<br />
obssesional, focused ways - there’s no way they’re going<br />
to share anything. There were definitely limits to that<br />
practice, but it was a way of creating a certain kind of<br />
openness and fluidity wich we don’t have in the same way<br />
today. Although you see it in the way your practice (to<br />
Ute) connects to the eighties in exhibition terms, or<br />
somebody else, like the work that Group Material did in<br />
The States, for example. There are quite a lot different<br />
practitioners who are still continuing to work in that<br />
way.<br />
Sune Nordgen<br />
lt’s interesting that you’re both describing another side<br />
of the eighties because from the public’s point of view,<br />
if you look back, the eighties were very much the era of<br />
the big painting, with all this expensive art and the<br />
commercial galleries were doing very good business. But<br />
you are almost describing the opposite, which is quite<br />
interesting.<br />
Question<br />
It seems to me that this is al1 heavily inflected with<br />
seventies-isms and Ute, some of the exhibitions you<br />
showed looked very seventies to me, when the presentation<br />
of information became the current art practice. 1’m glad<br />
that some of that did inflect the eighties and the ongoing<br />
nature of that approach is gaining increasing visibility<br />
in both of your practices. But if does worry me somewhat<br />
and 1 wonder, given film culture on the one hand and<br />
sophisticated visual presentations of information on<br />
the other, whether certain other values that have been<br />
protected, ring-fenced or whatever within what’s called<br />
fine art practice might well be denigrated by this kind of<br />
approach? 1 know you both did talk about specific artists<br />
who have a very individualised, egocentric insistente on<br />
doing things their way.<br />
1 suppose what I‘m asking is how you wouid negotiate<br />
between a value system, in a hierarchy of values, between<br />
that traditional kind of approach —which obviously comes<br />
out of a humanistic version of the individual— and<br />
collaborative presentations of information? In a twentyfour<br />
hour screening of individual videos where you don’t<br />
know who has nade each video, for example? Do you see<br />
what 1’m saying?<br />
Mark Nash<br />
You did know.<br />
Question<br />
Did you? Even though you’d mixed up the order?<br />
Mark Nash<br />
Yes, because we had a separate feed from the computer<br />
on a different screen. We always had the correct title<br />
of it, but we didin’t want to publish the running order<br />
so people said, ‘Well, at 2.45 there’s this video I want<br />
to see, I’m going to stay for that.’ It was more like,<br />
‘this is amazing, what is this?’ That makes it a little<br />
more dinamic. The list approach is a very museological<br />
approach, which is useful when you want to see things,<br />
but we wanted to liven things up.<br />
I do understand that question and I think in some<br />
ways you’re right. I certainly come from that seventies<br />
generation and that’s a particular way of working that<br />
I’ve tried stay with in one way of working that I’ve<br />
tried to stay in one way or another. It’s not necessarily<br />
the way people work today and I’m not sure how you create<br />
the conditions for renewing that, except in institutions<br />
like this (the University) perhaps. Even coming here<br />
today and talking with students I’ve had the sense of<br />
how very different art schools are in a relatively<br />
small country like Britain and that some of them are<br />
clearly geared towards creating different collaborative<br />
experiences - even though it’s not theorised like that<br />
- whilst others are much more individually focussed.<br />
But the art market is certainly totally against that. I<br />
mean, I can give yoy a banal anecdote around the Turner<br />
Prize; I think Isaac Julien discovered that as a nominee<br />
he didin’t even get enough invitations for key people<br />
who’d worked on his projects, because he wanted their<br />
contributions recognised. He had a list of credits but<br />
there were only tickets for the top five on the list and<br />
the others couldn’t go to the opening! The Tate is a big<br />
bureaucractic institution and The Turner Prize is not<br />
about recognising an artist’s work. At its best, it’s<br />
about creating a public discourse about art, which is<br />
very different.<br />
Sune Nordgren<br />
1 don’t know if it’s from the seventies or eighties, or<br />
whatever. 1 think it’s more the case that these things<br />
always go on but that during a particular decade other<br />
things get hyped. But they are still there as a kind of<br />
undercurrent and someone has to pick them up, perhaps<br />
twenty or thirty years later.<br />
ute Meta Bauer<br />
The public never knows all the details of why the art<br />
system or the market picks up an artist and his/her work,<br />
or not; there are many factors involved. As a curator I<br />
am even attracted to positions that are not necessarily<br />
my cup of tea — but 1 want to know more about them. 1 was<br />
producing many one-person shows at the beginning of my<br />
curatorial career, concentrating on the artistic practice<br />
of one artist at a time. Thematic exhibitions function<br />
in a different way, as they have their own inherent<br />
problematics and they are much more about exposing the<br />
qualities or non-qualities of a curator.<br />
comment from the audience<br />
Basicaliy 1 think this is a key issue and I’m just trying<br />
lo see all the facets of it.<br />
Mark Nash<br />
if 1 can just butt in for one minute, because 1 think<br />
1 agree with Late. There are practices like this, but<br />
actually people don’t research or find the artists who<br />
work in that way because they don’t fit into those<br />
established models. Somehow, developing the framework
[202] [ENG]<br />
which would value that approach more is important and one<br />
can see how it operates historically.<br />
Question<br />
One other aspect of this clarity of practice seems to be<br />
your own role as curators in the whole creative endeavour,<br />
in which, it seems to me, the boundaries between being an<br />
artist and a curator can become rather blurred. Do you<br />
see yourselves as having a creative role in putting an<br />
exhibition together? Are you actually becoming artists<br />
yourselves?<br />
ute Meta Bauer<br />
1 am trained as an artist —but what does it really<br />
mean to be an artist? Through an exhibition 1 try to<br />
articulate, to create a spatial narrative; 1 try to<br />
formulate a position— to me there’s no difference if you<br />
make an exhibition or if you write poetry or an essay.<br />
So 1 think it’s much more important to define and to<br />
communicate through curatorial practice what artistic<br />
practice is today.<br />
Sure, as a curator you can also have an<br />
administrative side — you archive and adminístrate art,<br />
which is often the mandate within a museum. It depends<br />
in what field you decide to work. When 1 was working<br />
on one-person projects with artists, 1 mostly had the<br />
part of the producen So to return to your question of<br />
curators becoming artists, what is the importance of that<br />
question? When 1 go to see an exhibition 1 want to be<br />
challenged, irritated, attracted, forced to re-think etc.<br />
1f the artist managed that through his/her work, that’s<br />
fine; if the curator managed that, that’s fine too.<br />
Sune Nordgren<br />
Artistic practice, as we’ve seen it traditionally, is<br />
kind of egocentric work. If you are working in this<br />
collaborative way, as a film-maker for example, your<br />
name is still at the top of the poster. So how can you<br />
communicate this collaboration to the wider public?<br />
ute Meta Bauer<br />
In a cinema some people stay and read the credits to the<br />
end and others leave their seats when they have seen the<br />
director’s name. It depends on the people who perceive<br />
it; what they’re interested in. Some people know who the<br />
producer or a record is, but not who the lead singer<br />
is and vice versa. You see what you want to see and the<br />
media is concentrated on stars. The Turner Prize is, as<br />
it were, the Academy Awards of the fine arts. We must not<br />
be naive about it; that’s how a mediated world works.<br />
But neither should we hide the fact that we all want<br />
recognition.<br />
Question<br />
You seem quite apologetic about this…<br />
ute Meta Bauer<br />
No, sometiomes it’s good to have an ego.<br />
Question<br />
I would like to ask Ute, you talked about collaboration,<br />
and towards the end of you talk, you mentioned documenta<br />
briefly. I wondered if you could expand a little bit more<br />
on this exhibition?<br />
Sune Nordgren<br />
This is probably an unavoidable question for both of you,<br />
since yoy are two of the team of seven curators for the<br />
next year’s documenta. Could I pick up on this question<br />
and be a little bit naughty and ask whether either of<br />
you felt, when you were invited by Okwui Enwenzor, you<br />
had to play a kind of role? (To Ute) You’re the feminist<br />
political curator and (to Mark) you’re taking care of the<br />
flim? Hou do you work as a team of seven curators on one<br />
exhibition?<br />
ute Meta Bauer<br />
1 think concerning Mark it wasn’t only film, but more<br />
specifically, political film and ‘Third Cinema’. One<br />
scans a person before one works with her/him and<br />
normally you know what a person focuses on in her/his<br />
working practice. It is not an easy process to work<br />
with seven people and therefore hierarchies have to be<br />
cleared first. Okwui Enwezor is the artistic director<br />
of Documenta l1 and we, as co-curators, are thinking<br />
partners, a support structure for him. In other projects<br />
1 am deciding the direction, and 1 must say, 1 really<br />
appreciate collaborating, for documenta, on the level of<br />
discussing, arguing, learning and debating in a shared,<br />
developing process. This heterogeneous group of people is<br />
a challenge for me and to negoliate with six people, to<br />
discuss art and its implications, to go and see projects<br />
together oven a period of years, that has an impact. We<br />
are very privileged in that sense to have access to and<br />
to share ad this information.<br />
ute Meta Bauer<br />
And Okwui is the first non-European artistic director of<br />
documenta 1 think?<br />
ute Meta Bauer<br />
Yes, and that created expectations of all sorts. From the<br />
beginning it was clear that if we show international art<br />
- in other words, artistic practices from different parts<br />
of the worid - we also have to consider the social and<br />
political specificities of each locafity. We cannot just<br />
‘import’ artists from Asia, Africa etc. without engaging<br />
in their conditions of living, producing, distributing<br />
and so forth. And in this process of engagement, one has<br />
to question what happened in tercos of ‘Modernity’ in<br />
these places? ‘Modernity’ is so much more inscribed in<br />
colonial and post-colonial settings, so that quite a deep<br />
review of a number of cultural histories is required.<br />
Documenta 11 is a kind of shared learning and developing<br />
process that involves such a vast number of thinkers,<br />
artists and activists from many disciplines<br />
Sune Nordgren<br />
Of course, documenta has to find new ways in a new world<br />
after Jan Hoet’s very chaotic DOCUMENTA IX in 1992,<br />
for example. Then Catherine David made a documenta<br />
which lasted for one hundred days instead of just an<br />
opening for the critics and the public, which was quite<br />
interesting (documenta X, 1997). Could you describe the
[203]<br />
platform system that you have developed a little bit more<br />
because 1 think that’s part of your trying to find a new<br />
direction for documenta as weIl?<br />
Mark Nash<br />
l think, in a way, that does come out of what we were<br />
talking about earlier. I mean, Okwui is younger than<br />
myself certainly, but he is very interested in the work<br />
of these collaborative, collective processes and also<br />
a wide range of political and artistic practices. So he<br />
wanted to bring theoretical debates into the body of<br />
the exhibition and into the discourses surrounding the<br />
exhibition, but in a different way to Catherine David.<br />
His idea was to respect the specificity of those artista<br />
who have theoretical/philosophical practices and they<br />
have to be developed with their own means, through<br />
conferences, discussions, people writing, talking and<br />
thinking. They can’t be transplanted into an exhibition,<br />
they have to develop according to their own logic. So we<br />
have developed a series of focussed themes for platform<br />
discussion, some of which we already mentioned, like<br />
Creolity/Creolisation or, as Ute mentioned, issues of<br />
truth and reconciliation, questions of urbanism and urban<br />
planning, all important topics which inform a lot of<br />
current artistic practices but which aren’t necessarily<br />
reflected in them. That avoids having an exhibition which<br />
is in any way seen as didactic in a bad sense because<br />
you’re not trying to make people engage with material<br />
in ways that they may not want to. What will result,<br />
1 think, from this process is quite an interesting<br />
exhibition experience where there will be the main set of<br />
artistic projects in Kassel itself, but there’11 be these<br />
surrounding discourses which will enable people to pick<br />
up ideas and issues and explore them in different ways.<br />
A particular way of articulating theory and practice,<br />
1 guess, and we do work on those as much as we work on<br />
choosing the artists, in a way. And in a way, 1 think he<br />
(Okwui Enwezor) chose us al1 because we were involved in<br />
those kinds of practices.<br />
Question<br />
I’d just like to ask a little bit more about the very<br />
specific collaborative nature of these platforms because 1<br />
think it’s really important not to conflate these notions<br />
of teamwork in productions with collaborative practices,<br />
which 1 think are very distinct processes. No artwork<br />
comes into the world without arriving there through the<br />
efforts of a team - whether it’s a sculpture that takes<br />
five people to load into a van to the gallery or whatever.<br />
Teamwork is endemic to cultural production; without it<br />
you wouldn’t get anywhere.<br />
One of the things l’ve enjoyed recently is an<br />
awareness of a younger generation of artists who are<br />
finding their way again with those kind of processes and<br />
producing some very interesting work, but also it seerns<br />
to be very important to work out what the nature of that<br />
collaboration is and what roles people play. So when<br />
you talk about the documenta platforms, 1 really would<br />
Iike to know in a bit more detail how they work. Mark,<br />
when you talk about choosing issues and people getting<br />
involved in those issues, are issues being brought to the<br />
platforms and as such become part of them, or are issues<br />
being presentad to people that they can then become<br />
engaged with?<br />
Sune Nordgren<br />
It’s also very important to say that the platforms took<br />
place in many different countries, which was a very<br />
interesting extension.<br />
Mark Nash<br />
You’d have to talk about each one specifically, so 1’II<br />
maybe reply with one or two examples and Ute can also<br />
reply. For instance, 1 was involved with the one that<br />
we put on in New Delhi, programming a resource centre<br />
of materials, film and video, on issues of truth and<br />
reconciliation from around the world. That was a very<br />
dynamic conference situation in which the documenta team<br />
provided a range of speakers to raise a series of issues,<br />
but in a way that engaged with the Indian community that<br />
was there, the intellectual community of New Delhi. So<br />
that was particularly successful because it took off in a<br />
way that you wouldn’t have leen able to predict and that<br />
was done in a more formal, academic way.<br />
The one weere working on around Creolity and<br />
Creolisation is a more loase workshop sort of approach.<br />
There are slightly different ways of working with people<br />
from the more formal to the more informal.<br />
ute Meta Bauer<br />
1 would add that in New Delhi about haif of the audience<br />
were relatad to art, while in Vienna, although the<br />
Platform 1 took place in an art academy, a smaller<br />
proportion of the audience came from the so-called art<br />
world. In a European country in particular, people think<br />
that democracy is a ‘given’; it’s a specific issue for<br />
a politicaliy-interested audience. So why should one<br />
discuss questions of democracy in an art context? Whilst<br />
in the context of New Delhi, where the political history<br />
of the partition of India and Pakistan is inscribed in<br />
the memories and everyday thinking of people, for the<br />
artists it was normal to attend a conference that had a<br />
clear political agenda.<br />
Therefore in Vienna, as described earlier, a lounge<br />
accompanied the lectures where we could work with the<br />
students in a different setting on these specific issues.<br />
it is quite demanding to confront art students with more<br />
than twenty positions from the field of political theory,<br />
practice and activism. 1 myself haven’t read half the<br />
publications of these distinct speakers, even though 1<br />
know who they are and 1 am aware of their relevance.<br />
The task was how to make their ways of thinking,<br />
their arguments and their practices, accessible and<br />
communicative? We had two different kinds of workshops,<br />
one dealing with documentary film, guided by the filmmaker<br />
and author Hito Steyerl to establish a filmic archive<br />
on this topic; the other group worked with a political<br />
theorist, Oliver Marchan, who himself has an interest in<br />
visual culture and art. Immanuel Wallerstein’s theory<br />
about ‘The Modern World-System’ was very important for<br />
the work of Swedish artist Öyvind Fahlström for example,<br />
or take Stuart Hall, whose notion of cultural studies<br />
and writing on racism and cultural identity are of such<br />
importance for many artists. We tried to re-introduce
[204] [ENG]<br />
democracy as an ongoing project through a multitude of<br />
voices.<br />
Sune Nordgren<br />
Did you feel, when you put up these platforms, that<br />
you managed to bring up the issues that were actually<br />
relevant to the place in question or did you bring the<br />
issues with you?<br />
ute Meta Bauer<br />
The topics of the platforms were suggested by Okwui and<br />
‘Democracy Unrealized’ coincided with the change of<br />
government in Austria, although we started to work on<br />
this plattorm before that. It was an important moment to<br />
discuss the notion of democracy and what does it mean, if<br />
right-wing parties join governments elected by democratic<br />
means? Europe is unfortunately a strong example. It’s<br />
not only Austria: Italy and Denmark are also confronted<br />
with that. All of us should have an awareness of and be<br />
politically sensitive to this frightening development.<br />
This quickly leads you to ask yourself, ‘What is<br />
democracy?’<br />
Sune Nordgren<br />
But when people arrive in Kassel next summer, will it be<br />
possible for them to digest all this material; will it be<br />
visualised in any way?<br />
Mark Nash<br />
There’ll be publications. 1 don’t think the intention<br />
is to digest it there and then anyway. 1 mean, there’s<br />
material on the web site; you can take publications away<br />
and read them and in a sense, it’s also informing the<br />
thinking of different groups. 1 think some people have<br />
got very anxious because they thought, ‘WelI, 1 can only<br />
afford to go to Kassel for two days, how can 1 absorb a11<br />
this?’ That’s a problem of al1 big exhibitions. In fact,<br />
1 would say that anxiety may be the new affective mood<br />
of the international exhibition. some people are quite<br />
angry that these platforms are up because they say they<br />
can’t go to them or they’re not relevant and so on, which<br />
misses the point. 1 think it reflects a misunderstanding<br />
about the articulation of the local with the global, and<br />
a presumption on behalf of the First World art ‘Iover’<br />
that the world should be transparently open to them.<br />
Sune Nordgren<br />
So it’s just a pile of books when you arrive in Kassel?<br />
Mark Nash<br />
They (the platforms) set up themes and issues and try lo<br />
articulate them in different ways for local communities<br />
as well as for the international audience. For instante,<br />
on Creole and Creoiisation, some academics said, ‘We<br />
don’t really need to have these issues discussed in the<br />
Caribbean, they’re old hat.’ Now we’ve persuaded them<br />
that actually, it might be interesting to look at these<br />
debates again so we’re definitely saying that these are<br />
topics that are of interest to us and we’re offering this<br />
discussion for you to participate in and contribute to.<br />
It is driven by Okwui and the curatorial team so it isn’t<br />
participatory in that sense, but then got that other<br />
agenda of interacting with the art world and the art<br />
establishment. (To audience) 1 mean, you’re here already<br />
so you’re not that parí of the art worid that doesn’t<br />
like picking up a book that has less than fifty per cent<br />
images. That’s very different.<br />
ute Meta Bauer<br />
Kassel is the ‘home’ of the documenta exhibition and we<br />
stick to that. A symposium or a conference functions in<br />
a slightly different way lo a large-scale exhibition.<br />
documenta has such a vast audience and the intimacy<br />
you need for discussion and to involve an audience<br />
is impossible within that — one has to separate the<br />
formats, but that was just one aspect. documenta and<br />
Kassel have an intertwined history of almost fifty<br />
years. Most of us in the team are curators. Why should<br />
we suddenly give up the ‘heart’ of documenta — the<br />
exhibition? We will indeed involve artistic practices<br />
from different parts of the world. In 1955 documenta<br />
tried to reconnect Germany, in the aftermath of WW2, to<br />
international art — that meant inviting many artists who<br />
had been in exile, to show art that had been condemned<br />
by the Nazis.<br />
Introducing international art on such a scale in<br />
2002 requires an engagement with developments in today’s<br />
society. As we are living in a post-colonial setting one<br />
has to recognise what colonialism inscribed in different<br />
parts of the world; what heavy traces that has left<br />
behind and what was generated out of that — for example<br />
Créolite, Créolisation generated out of slavery; it is a<br />
practice that emerged through a forced dislocation. But<br />
this demands a discussion, an engagement. We just use<br />
the potential of documenta to introduce this debate to<br />
a wider audience; we give a ‘surplus’ to the exhibition<br />
and we give the introduced work a context. The platforms<br />
are something more, not something less.<br />
Question<br />
Can 1 ask both of you, do you think that the kind of<br />
exhibition that you’re going to make is inevitable? is<br />
there a kind of pressure that you’re responding to that<br />
could only allow this kind of exhibition at this time?<br />
Or could you imagine a very different kind of exhibition<br />
existing at the same time if there were two Kassels?<br />
Mark Nash<br />
Certainly. In running documenta ourselves we already<br />
have those kind of conversations. We would do this<br />
differently, administratively and creativeiy, from<br />
who gets paid what to who stays in which hotel. lt’s<br />
collaborative and collective in a certain way bul 1<br />
think Okwui’s direction s very much against certain<br />
tendencies in the art world. Maybe people need to know<br />
a Iittle bit - I’II try and be very brief - about how<br />
it all comes about. The artistic director of documenta<br />
is chosen by a group of his or her peers who are also<br />
museum directors. So a group of people are asked to make<br />
a recommendation and I think Okwui was chosen because<br />
he’d done a couple of brilliant shows (‘ln/sight:<br />
African Photographers, 1940 to the Present; Guggenheim<br />
Museum, New York, 1996;’ at the Guggenheim DATE?;
[205]<br />
The Johannesburg Biennale, 1997) which were aleo very<br />
inclusive in terms of representing artists from a wide<br />
range of backgrounds. For instance, 1 think Johannesburg<br />
was the first show I’d been to where there were five artists<br />
from Cuba for example, and 1 doubt if more than one Cuban<br />
artist was ever in documenta. The same for Latin America<br />
and for Asia. So he had a much wider range but also a<br />
theoretical focus and 1 think that probably seized the<br />
imagination of the people at the time. documenta is a<br />
show which is funded by local government. It’s a bit like<br />
if Gateshead said, ‘Let’s not pul al1 our money into the<br />
BALTIC, let’s put it into a five year exhibitian.’ There’s<br />
not much money left after you’ve made that decision, it<br />
all goce into the project. So every five years there’s<br />
this great flowering in Kassel and the resf of the time it<br />
is a bit of a cultural ‘nothing’.<br />
Sune Nordgren<br />
1 read that the city of Kassel gets ten marks back for<br />
every mark they invest.<br />
Mark Nash<br />
That’s possible. It is also a good business operation,<br />
which is taking us away slightly from the original<br />
question.<br />
Sune Nordgren<br />
But it’s good they do it because it’s a completely baring<br />
city otherwise isn’t it? They have to do something!<br />
Mark Nash<br />
There’s another question, which 111 ask since 1’m<br />
thinking of it, which is, ‘Is the function of documenta<br />
changing?’<br />
Because when it started it was the first post-War<br />
exhibition lo try to reintroduce cantemporary art, which<br />
had been banned or destroyed by the Nazis, into Germany.<br />
So it was abaut the beginnings of a new internationalism,<br />
a new knowledge of art in Germany This was before any<br />
biennales (apart from Venice) had really been established,<br />
whereas now we’re in this situation where there are so<br />
many biennales going on that it’s actually very difficult<br />
to find art exhibitions which function in a different way.<br />
So documenta has had to try and define itself, 1 think,<br />
against the biennale structure even though people consume<br />
and attend as part of it, because art world people go on<br />
the biennale circuit and they include documenta in that.<br />
So the mainstream art world tries to reduce documenta to<br />
the condition of a biennale and we’re trying al1 the time<br />
to say, ‘No, you can’t do it like that. You won’t get<br />
away with only coming for one day and there’s not going<br />
to be as many panties as there were in Venice; you’ve<br />
actually got to work harder, look at more art works.’<br />
Sune Nordgren<br />
1 think the interval of five years is brilliant as well<br />
because it makes sense to look backwards or forwards over<br />
a fiveyear period. But Okwui and you have found a working<br />
method for this documenta and it seems like the artistic<br />
director now will be even more important in the future,<br />
whether they work with a team or individually. That’s<br />
probably the way forward for documenta.<br />
ute Meta Bauer<br />
If there is an individual or a team it is always a very<br />
symbolic indicator as each decision related to documenta<br />
sends out a signal. Catherine David did not necessarily<br />
introduce more female artists with dX than Jan Hoet did<br />
with DOCUMENTA IX, but the fact that a woman was finally<br />
appointed artistic director was a majar signal. Now we<br />
have a non-European curator and there is a discussion<br />
around that, and in spite of the cynicism we sometimes<br />
have to lace related to that, it again sends out signals.<br />
Travelling to different parts of the world, we register<br />
what strong meaning this decision has outside of Europe.<br />
But sure, that rases a lot of new questions, debates;<br />
statements like, ‘Enwezor comes from Africa but is<br />
trained in the US.’ uestions Iike, ‘Will a non-European<br />
curator showing non-European art get instrumentalised in<br />
the globalisation process?’ ‘Was this just a politicallycorrect<br />
step and now, alter Catherine David and Okwui<br />
Enwezor, can we go back to business as usual?’<br />
Sune Nordgren<br />
1 think there are things that cannot be said in any other<br />
way than with an exhibition: it’s a specific means of<br />
expression.<br />
ute Meta Bauer<br />
Yes. To me an exhibition is a particular texture, a<br />
spatial narrative, a way to speak, to inscribe, to make<br />
visible.<br />
Question<br />
Do you think there could be a documenta without a<br />
curator?<br />
ute Meta Bauer<br />
No.<br />
Question<br />
Couldn’t they just give the money to artists?<br />
Sune Nordgren<br />
So they could start fighting wrth each other, you mean!<br />
Mark Nash<br />
The artists don’t get much money.<br />
Question<br />
No, but maybe they’d get more!<br />
ute Meta Bauer<br />
But what kind of exhibition should that be? Or do you<br />
mean the attitude, to give up this powerful figure of the<br />
‘curator’?<br />
Sune Nordgren<br />
OK, as an attitude, yes. Would it be possible to bring<br />
twenty artists together in one place and see if an<br />
exhibition comes out of it?<br />
ute Meta Bauer<br />
Sure, that has been done before. Look at the Dada<br />
movement, the Surrealists, the Armory Show etc., where a
[206] [ENG]<br />
group of artists decided to organise an exhibition. But<br />
to come back to your suggestion - who would then choose<br />
the twenty artists?<br />
Question<br />
1 don’t think you can say you would give the money to an<br />
artist who would then go round selecting.<br />
Sune Nordgren<br />
But quite often now you have artists doing the curating<br />
and it works very well.<br />
ute Meta Bauer<br />
This mystification of the curator is nonsense. Actually<br />
many curators are trained as artists. You have many<br />
examples in U.K: Barry Barker, William Furlong etc.<br />
Curating is a fairly young profession; there was no<br />
specific training for curators until fairly recently, so<br />
curators carne from a variety of backgrounds - many had<br />
studied art history. Curating is a practice based on many<br />
different parameters. There is no standard.<br />
Question<br />
What sort of feedback do you get from the artists that<br />
you work with, that you curate? How sensitive are you to<br />
that? Perhaps you could give some examples. As somebody<br />
who makes art myself, I’m interested in what Ute was<br />
saying about the relationship between being an artist<br />
and being a creative curator in terms of the work. So I’m<br />
interested in the actual opinions of the artists.<br />
Sune Nordgren<br />
You mean the feedback from the artists that are actually<br />
chosen for an exhibition?<br />
Question<br />
Yes,<br />
ute Meta Bauer<br />
You mean in general, not only in terms of documenta?<br />
Question<br />
Perhaps you could give an example of somebody that you<br />
worked with? Maybe the exhibition you made in<br />
Barcelona, which 1 thought was very interesting.<br />
ute Meta Bauer<br />
With Fareed Armaly for example, he has known my curatorial<br />
work for many years, so he knew what he was getting into.<br />
With Virginia Vllaplana, 1 collaborated with her for<br />
the first time and she said 1 forced her to do something<br />
slightly different as she usually works more in selforganised<br />
structures, but al the end she appreciated what<br />
we accomplished that way. On the other hand, 1 wouldn’t<br />
interfere with Armaly’s translation of a layout; 1 have<br />
to live with it, like the other participants, as it was<br />
agreed he would be responsible for that parí. It is a<br />
twoway negotiation.<br />
in other projects, as 1 have mentioned, 1 was<br />
confronted with artists’ proposals. An example is my<br />
last exhibition at Künstlerhaus Stuttgart with Douglas<br />
Gordon. He asked me to pul the whole exhibition budget<br />
finto a bet: ‘Whether or not it would show on Christmas<br />
Day’. As we do not have these kinds of bets in Germany<br />
we had to do it in Britain. We lost! That was not the<br />
most confortable moment, as 1 had to explain that to<br />
my board. Gordon, 1 am sure, wanted to test how far he<br />
could go with me as a curator; when 1 would say ‘no’. But<br />
beyond that, this was a clear comment that this budget<br />
was still too iow to finance an exhibition and that in<br />
particular, smaller institutions have to develop some<br />
sort of ‘creative’ budgeting to survive and to offer at<br />
Ieast something to the artist. If we had won, we would<br />
have had the necessary budget to make a properly financed<br />
exhibition together elsewhere.<br />
Question<br />
Have you ever said ‘no’ when artists have challenged you?<br />
ute Meta Bauer<br />
No. 1 think it has a lot to do with a relationship of<br />
trust.<br />
Sune Nordgren<br />
Could 1 suggest that we close here with this very good<br />
example of good curatorial practice: gambling! Thank you<br />
to our two speakers this evening, and to all of you for<br />
coming. Please join us for a drink.<br />
(Audience applause)<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////
[207]<br />
INTERvIEWS<br />
---------------------------------------------------------<br />
In response to the text The Producers: Contemporary<br />
Curators in Conversation, we invited the cultural<br />
production company YP, Montse Romaní and Manuel Olveira<br />
for a series of conversations on some fundamental aspects<br />
of cultural production and administration, with the<br />
desire to re-contextualise these debates in our artistic<br />
realm.<br />
·························································<br />
Interviewer (I). To start with the interview, Montse,<br />
we’d like you to give us a brief presentation of your<br />
work, as a kind of biography, and that you yourself<br />
choose a couple of recent projects to tell us about.<br />
Montse Romaní (M.R.). Above all, I’d like to thank you<br />
for inviting me to contribute my ideas and opinions to<br />
the debate you have activated with the help of other<br />
cultural agents.<br />
After graduating in Fine Arts, and a brief but<br />
intense residence in Paris thanks to a student grant, I<br />
decided to orient my work towards art administration.<br />
Between 1992 and 1997 I developed a number of parallel<br />
lines of work, both in institutional centres, and in<br />
independent projects. But it was in 1998 that a turningpoint<br />
moment came along, when I finished a Master’s degree<br />
in independent curating at London’s Goldsmith’s College.<br />
As was the case in Paris, it opened up a field of knowledge<br />
for me which was not so easily accessible here in Spain.<br />
Specifically, I refer to cultural studies, which, while<br />
being in the front line of critical debate, were hardly<br />
mentioned in some analysis and methodologies. At that<br />
time, for me cultural studies became an essential tool<br />
for a critical re-thinking of the increasingly important<br />
role of culture and art in the urban transformation of<br />
the cities or in the development of cultural tourism, but<br />
also as a way to reflect on how creativity, in general,<br />
had become a primary value in the production processes<br />
of recent capitalism. A process which theoreticians such<br />
as Antonella Corsani (from the standpoint of radical<br />
feminism) and Maurizio Lazzarato (from the standpoint of<br />
philosophy and sociology) have defined conceptually as<br />
cognitive capitalism.<br />
As a cultural producer, and, therefore, as a<br />
producer of meaning, I cannot but participate in a<br />
critical debate on the economy in which art and the<br />
dominant forms of production and distribution it<br />
generates are inscribed. In fact, by defining myself<br />
as a cultural producer, I don’t do it in vain, to the<br />
extent that this is a kind of figure that incorporates<br />
a simultaneity of practises and economies in her work<br />
(research, writing, production, administration, training,<br />
design, and teaching). Without a doubt, we are facing a<br />
huge paradox: while, on one hand, we continue to struggle<br />
for the regularisation of our labour rights, because of<br />
the peculiarity of our creative work, on the other hand,<br />
our ‘flexible and transversal’ profile has gained a lot of<br />
value (both in symbolic and in economic terms).<br />
Because of all this, I think that we cannot stop<br />
questioning ourselves on the conditions surrounding our<br />
practise as cultural producers, and how these factors and<br />
conditions, often adverse, condition a determined set<br />
of practises, a series of networks of collaboration and<br />
political action (on the condition that we understand art<br />
practise as a space of conflict ) and not others.<br />
The most recent projects I have developed have<br />
incorporated these issues as a fundamental part of the<br />
reflections they engage in. For example, ‘Total <strong>Work</strong>’<br />
(2003) was an exhibition produced in collaboration with<br />
the artists María Ruido and Ursula Biemann in Barcelona’s<br />
Sala Montcada (now moved away from its original location,<br />
which was part of the Caixa Foundation headquarters, but<br />
still maintains, remotely, the spirit it had as a space<br />
for art production and experimentation). ‘Total <strong>Work</strong>’<br />
pretended to present some of the debates surrounding<br />
the conditions of production on the basis of a meshwork<br />
of critical discourses (feminist political theory,<br />
post-colonial studies and film studies) and documentary<br />
practises, especially focused on the traditional<br />
feminisation of work, conditioned nowadays by the<br />
imposed mechanics of global economy. The application of<br />
concepts such as immaterial labour and bio-work, as well<br />
as a critical update of the legacy of visual practises<br />
from the beginning of the 60’s, related to the feminist<br />
movement, allowed us to reveal the mutations experienced<br />
in the sphere of economics of the last generation. It<br />
also allowed us to research — as María Ruido expressed<br />
it — the possibility/opportunity for constructing a new<br />
visibility and a narrative for the ‘new working class’,<br />
far removed from the hegemonic representational models.<br />
As a subtext, we integrated a second element of<br />
reflection on the conditions of artistic production since<br />
we found it necessary to situate ourselves critically<br />
within the production system, in order to gain an<br />
understanding of what was/is our situation as consumers<br />
and as generators of symbolic surplus.<br />
Unlike ‘Total <strong>Work</strong>’, which was premised on the<br />
discursive form of an exhibition, ‘What the f*** does<br />
music have to do with industry and feminism in an art<br />
centre? (2005) was conceived as a space for debate,<br />
a place for the exchange of experiences on the modes<br />
of production and distribution of digital music and<br />
alternative rock, with an emphasis on the gender variable.<br />
The project, developed in collaboration with<br />
Laurance Rassel and with the close collaboration of Radio<br />
Paca (http://www.radiopaca.net) which would netcast live,<br />
was prompted by a commission by Óscar Abril Ascaso for<br />
the Santa Mónica Centre in Barcelona. Without straying<br />
from the debates and workshops on the subject of the<br />
relationships between digital and musical practises,<br />
and the feminist practises which have been taking<br />
place in the city in the last few years, we decided to<br />
explore the diverse strategies of creation, production,<br />
selection, representation and distribution which inform<br />
these practises, and, more specifically, those of the<br />
independent groups, labels and media, which guarantee the<br />
visibility of a feminist musical scene, or, at least, of<br />
a scene which maintains an awareness of gender issues.<br />
We prepared a questionnaire which became a departure<br />
point for interviewing a number of representatives of<br />
different generations, and a wide variety of workers,<br />
related, more-or-less directly, with musical creation,
[208] [ENG]<br />
record labels, festival organisation, communication<br />
media, history, production of video-clips, etc. The<br />
questionnaire was prompted by a previous experience<br />
by the Constant collective in Brussels (http://www.<br />
constantvzw.com), under the name ‘internal kitchen’. In<br />
fact, it was a selection of questions ‘on the ingredients<br />
and recipes of cultural work’, which allowed us to gauge<br />
the symptoms and traces of bio-politics on the everyday<br />
life of the independent musical medium.<br />
Many of the initial doubts ended up confirming<br />
the tensions and stereotypes hiding in these cultural<br />
environments, and the need that many had to handle the<br />
mechanisms and distribution against the relationships of<br />
control (live shows, popularity polls, authors rights,<br />
levies, etc.) imposed by the industry and the media.<br />
Another issue which surprised us a lot was the fact<br />
that a high percentage of the interviewed were coming from<br />
the art world. This phenomenon allowed us to establish<br />
a dialogue regarding the relationships between art and<br />
music, and, more specifically, on the recent integration<br />
of the live show as a museum device. We were wondering<br />
to what extent these musical practises had altered the<br />
politics of production, distribution and program of the<br />
museum, or to what extent the effect was the opposite.<br />
I. Our thanks go to you, Montse, for participating in<br />
this debate. You have mentioned two projects which are<br />
certainly diverse in the way they have been conceived.<br />
In ‘Total <strong>Work</strong>’ you used the exhibition as a means of<br />
propagating certain political positions, whereas in ‘What<br />
the f*** does music have to do with industry and feminism<br />
in an art centre?’ what you did was to create a platform<br />
for debate and exchange. We would like you to talk to<br />
us about the alternatives to the traditional exhibition<br />
model.<br />
MR. The elaboration of alternative models to the<br />
traditional exhibition device, understood as a series<br />
of objects organised according to a certain order in a<br />
white space, has been taking place for decades now. I<br />
imagine that in your question you are referring to what<br />
possible formats have traced lines of rupture with the<br />
purpose of subverting or deconstructing the nature of<br />
the exhibition as a central mechanism of the dominant<br />
visual paradigm. The question is a complex one, because,<br />
while some attempts have been successful in the past,<br />
their reproduction has reduced them to a set of formal<br />
elements.<br />
One of the first exhibitions I always mention as an<br />
example is ‘Information’, which took place in 1970, at<br />
the MOMA, New York.<br />
Like many of the exhibitions that followed in its<br />
trace, ‘Information’ attempted to break up the conventions<br />
of the exhibition as a hegemonic model, deconstructing<br />
the figures of authority which the institutional order of<br />
the museum had imposed and posing new collective forms<br />
of art action. To achieve this, it was necessary to<br />
question the classical units of time and space, to break<br />
down the hierarchy of the relations between the agents<br />
taking part in the exhibition, to displace the space and<br />
function normally assigned to the visitor as a subject of<br />
contemplation. In ‘Information’ the artists challenged<br />
the exchange value of the work of art in favour of its<br />
social use value. What they were unaware of was that this<br />
social use value would very soon become a highly-prized<br />
new production value.<br />
Two decades later, a series of exhibition projects<br />
would sping out (the most representative one perhaps being<br />
‘Services’, Kunstraum des Universität, Luneburg, Germany<br />
1994), which would openly engage the obvious imbalance<br />
between the services provided by the artist in relation<br />
to the de-regularisation of the contracts and fees she<br />
is awarded, although they will not tell to what extent<br />
a possible reform of these requirements would have an<br />
effect in the loss of critical capacity and autonomy of<br />
the artistic practise. Service, mediation, communication<br />
or use value — the values of art practise — are already,<br />
as we speak, highly-used concepts in the model of<br />
tertiary production, while those of flexibility, decentralisation,<br />
interdepartmental communication, teamwork<br />
and networking are techniques and methodologies fully<br />
integrated in the structures of corporate work. ‘Atelier<br />
Europa. A small Post-Fordist Drama’ (Kunstverein Munich,<br />
2004, http://www.ateliereuropa.com/) can be considered a<br />
recent exhibition proposal which re-opens this debate and<br />
integrates the problematisation of institutional agency<br />
and the precariousness of existence.<br />
Simultaneously to the reflection on the economical<br />
processes in which art is inscribed, the 90’s also marked<br />
the appearance of a series of exhibition prototypes which<br />
essayed other forms of writing, and the specifying of new,<br />
hitherto practically excluded narratives. The politics<br />
of difference, and, more specifically the politics of<br />
gender, play an important role there, by developing a<br />
critique of the exhibition as an ethno-centric mechanism<br />
of presentation, which deals uni-directionally with<br />
the knowledge/power relationship, through which the<br />
institutions have reproduced a homogeneous representation<br />
of the public, and a stylised understanding of cultural<br />
capital.<br />
In the Spanish context, the exhibition ‘Plus<br />
Ultra’, curated by Mar Villaespesa (Universal Exhibition,<br />
Seville, 1992) broke locally these new conceptual<br />
discourses of exhibition practise and their mise-enscene,<br />
emphasising the social practises and uses of art,<br />
and not only its categories and definitions. Slightly<br />
earlier than that, the exhibition ‘If You Lived Here’,<br />
curated by Martha Rosler (Dia Art Foundation, New York,<br />
1989), which dealt with the issue of homelessness, its<br />
causes and possible solutions, represented a turning<br />
point in the understanding of the exhibition space as<br />
a space for political action (we must not forget that<br />
that was the time when the conservative politics of<br />
Reagan were being conceived in the US). With the aim of<br />
analysing the processes of identity construction, its<br />
mechanisms of exclusion and its forms of visibility, the<br />
exhibition operated as a territory of subjectivation in<br />
which the first-person experiences of sub-altern subjext<br />
were intertwined with the collective representations.<br />
As we all know, at the end of the 90’s, the<br />
understanding of an exhibition as space for social<br />
interaction acquires its highest popularity in the socalled<br />
relational aesthetics (a term used by French art<br />
critic Nicolás Bourriaud). This is a slippery subject,
[209]<br />
mainly due to the ease with which collaborative critical<br />
practises have been confused with situational events of<br />
a ludic and ephimeral nature. On the other hand, many<br />
artists have hidden behind the teamwork, with the excuse<br />
of a set of practises in collaboration with diverse social<br />
groups, in which, rather often, the exchange process has<br />
been resolved with the presence of unpaid ‘subcontracted’<br />
individuals in the exhibition space, ‘working’ under the<br />
artist’s mandates.<br />
Also recently, it has become common to witness how<br />
the exhibitive resolution of many process-based practises<br />
related to cyber-activism is reduced (always in an<br />
institutional setting) to a computer and a chair in front<br />
of it, as mere museum props.<br />
I could contribute a number of examples of projects<br />
which have essayed alternative formats, but, as you can<br />
see, I am also concerned with the gradual neutralisation<br />
of collaborative concepts and practises which were<br />
originally conceived socially and politically. The<br />
increasingly important role of the curator in the field of<br />
cultural politics has had the side-effect of integrating<br />
the latter in his formal repertoire. At this point,<br />
neither you nor me can avoid the need to do an exercise<br />
of (self-)critical reflection.<br />
I. This whole series of critical exhibition initiatives<br />
has suffered, as you say, the normalising and<br />
neutralising counter-action of the institution. But,<br />
then, is it possible to continue thinking and practising<br />
in the exhibition realm as a form of cultural work with<br />
an efficient social value, to quote your own terms?<br />
And, if it so, something we need to re-thing<br />
seriously and continuously is how can a current initiative<br />
develop that can overcome the mere exhibition of objects<br />
and the neutralisation on behalf of the institution, and<br />
still maintain a social value?<br />
MR. I don’t have a formula which can make an exhibition<br />
immune to institutional control. Despite this, I still<br />
think that it is necessary to produce exhibitions in the<br />
institutional realm, since this is still a space for the<br />
access and the public services of art, education and<br />
culture. Much like universities which, despite suffering<br />
a crisis of legitimation, still represent a public space<br />
for the critical production of knowledge.<br />
Unfortunately, due the current circumstances I have<br />
already mentioned, art institutions tend to formally<br />
reproduce social issues, and exclude the possibility of<br />
a conflict. This tendency has become even more relevant<br />
in the turn towards a spectacular paradigm of visual<br />
consumption; in a formal over-exposure which reduces<br />
contents to mere headlines.<br />
Against this tendency, and despite everything,<br />
I believe in an exhibition’s capacity as a possible<br />
place where we can essay new forms of writing in<br />
order to establish other modes of social and cultural<br />
communication and intervention. The exhibition, far from<br />
the central functionality it acquired during Modernity,<br />
nowadays needs to be constituted as one more element of<br />
a critical corpus which needs to be susceptible of being<br />
re-appropriated, as if it was an open source programme.<br />
In order to emphasise this functionality, some cultural<br />
producers have tried to give the exhibition the quality of<br />
a work space, so that the visitor can approach creation<br />
from the viewpoint of the same tools which constitute it<br />
(which configure the processes), appropriating them and<br />
thus participating in a critical collective aesthetic<br />
experience.<br />
But, in order for this to become a possible tool<br />
for intervention in the social body, the exhibition also<br />
needs to acquire, on the one hand, its own dynamics of<br />
self-management (which begs the question of how can it be<br />
managed, with what aim, what elements constitute it, how<br />
and what is being produced, by who, who is it targeted<br />
at, and for what use), and, on the other hand, it needs<br />
to incorporate or transversally connect different public<br />
spheres in the elaboration of the different discourses it<br />
is to generate. For this, it needs to develop processes<br />
of agency (in the sense proposed by Deleuze and Guattari)<br />
with other nodes of critical knowledge, so that it can<br />
activate a radius of action which goes beyond the walls<br />
of the art institution.<br />
I. We also defend the legitimacy of the use of<br />
institutional spaces for art, due to their public nature.<br />
But what about the relationship of art with the corporate<br />
sphere, and with the savings bank network? There is<br />
an increasing amount of them, and they are quickly<br />
incorporating themselves into the field of cultural<br />
production and administration. What is your opinion of<br />
these initiatives? Do they contribute to the autonomy<br />
of art practises beyond the capacity for institutional<br />
intervention, or do they merely constitute a new layer of<br />
mediation, which reproduces the institutional methodology?<br />
MR. Sincerely, I can hardly detect any differences<br />
between the public and the private model of support and<br />
funding for the arts, among other things, because the<br />
separation between them is less and less significant.<br />
Museums, cultural centres, patronage programmes, etc…<br />
at the end of the day, all these spaces of cultural<br />
mediation operate as representations of power (whether<br />
that be state or corporate power), since they are high<br />
on the neo-liberal agendas. Concerning your question,<br />
maybe it is not so much an issue of what kind of cultural<br />
initiatives come from the corporate sphere, but rather to<br />
reveal the underlying mechanisms behind them.<br />
In 2003, the Bureau d’Êtudes collective, after<br />
participating in a seminar at the Tate Modern, produced<br />
a diagram which traced the articulations between financial<br />
capital and the art system in the city of London (see:<br />
http://ut.yt.t0.or.at/site/index.html). Rather than<br />
an accusation, what the diagram did was analyse the<br />
authoritarian connections between financial entities,<br />
multinationals, public museums, and the Arts Council.<br />
Bureau d’Êtudes laid out the machinery (the flows of power<br />
and the invisible relationships they weave) which maps<br />
out the new economic landscape in which the cultural<br />
sector is achieving an increasingly relevant role in the<br />
growth of the GNP.<br />
To continue with the English example, the booming<br />
Creative Industries championed by the Labour Government<br />
in the past few years has come to be the perfect nexus<br />
between public and private capital in cultural production,
[210] [ENG]<br />
under the slogan of immediate economic profitability. Many<br />
of their shared objectives strive to stimulate creative<br />
power in the cities, to regenerate their urban fabric, as<br />
well as to appropriate the collective symbolic capital,<br />
with the desire to become part of the route and network<br />
map traced out by the globalised economy. Without a<br />
doubt, we are talking about a phenomenon which is already<br />
taking place in our country.<br />
In the wake of this scenario, the apparent<br />
differences between art institutions and cultural centres<br />
dependent on bank institutions are very subtle. There are<br />
cases that confirm this process of corporativisation of<br />
art and culture, which reveal the influence of corporate<br />
structures on the modes and conditions and work of both<br />
models, in their promotional and funding strategies; the<br />
appointment of art directors limited to the profile of mere<br />
administrators; the incorporation of the corporate elite<br />
in museum patronage, the sub-hiring of private companies<br />
in order to manage services or the expansion of their<br />
areas of consumption and merchandising; interventionism<br />
on behalf of cultural management companies in the design<br />
and expansion of cultural policies; the subiordination<br />
of cultural activities to opinion polls; the patronising<br />
attitude of public grant programmes; etc.<br />
I wouldn’t like to extend this description to<br />
all the hegemonic public and private spaces, since,<br />
while still being an exception, a few of them, with a<br />
clearly progressive spirit, are developing counterrepresentational<br />
practises in relation to the abovementioned<br />
technologies of control, though not without<br />
pressures and ambiguities. There is no lack, either, of<br />
politically-conscious artists, who have attempted to<br />
subvert, on a micro-political level, these actions, as was<br />
the case, recently, with María Ruido’s project for Caja<br />
Madrid’s cultural space in Barcelona (within the ‘Corner’<br />
programme, curated by Martí Peran, in March 2005). Ruido<br />
proposed a critical reflection on the connections between<br />
speculation practises in the real estate market and the<br />
financial institutions in urban centres — Caja Madrid’s<br />
headquarters is located opposite the Plaza de Catalunya,<br />
Barcelona — the result of which was the cancellation<br />
of the exhibition. The act of censorship revealed, by<br />
itself, the regulatory order behind these corporate<br />
spaces of symbolic representation.<br />
I. At the recent congress ‘A Reward of 10.000 francs (The<br />
Contemporary Art Museum, Dead or Alive)’, a Document of<br />
Fair Practise for Contemporary Art Museums and Centres was<br />
presented. In both cases, there is talk about the problem<br />
of political interference in the governing bodies of art<br />
centres, from arbitrary appointments and dismissals of<br />
directors to less direct but no less effective forms of<br />
intervention. Do you think it is possible to come up with<br />
a management model which can be more independent from the<br />
political sphere?<br />
MR. Previously, I spoke of the crisis of the art<br />
institution, and how, in response to that, a number of<br />
museums and art centres who apply the more rigorous<br />
theories of cultural critique are trying out some<br />
responses, in an attempt to give back the institutions<br />
their social and democratic values. Still, many of these<br />
intentions are not being very effective, since, beyond<br />
the integration of progressive content, we see that<br />
the underlying supporting structure is not changing.<br />
Recently, we could follow an intense debate on this<br />
paradox in the MACBA, through the manifesto made public<br />
by a series of workers who denounced their contracts and<br />
the working conditions they are under (you can read the<br />
ctrl-i collective’s blog here: http://blog.sindominio.<br />
net/blog/ctrl-iando/ctrltext).<br />
The MACBA case highlights the tensions between the<br />
left-wing discourse championed by the museum, and the<br />
neo-liberal model of administration which governs its<br />
activities.<br />
Again, this paradox could take up many pages, but<br />
I’d like to insist on other basic issues which affect art<br />
administration in all its diverse dimensions, and which<br />
are not far removed from the museums’ concrete reality.<br />
For this reason, we need to position ourselves in the<br />
field of study of cultural politics, a terrain which,<br />
in our context, urgently claims for attention. I will<br />
provide some examples. If we read the Document of Fair<br />
Practise for Contemporary Art Museums and Centres you<br />
mention, we can detect that, beyond the will to change<br />
certain obsolete dynamics, there remains an understanding<br />
of visual arts and their social role still stuck in the<br />
beginning of Modernity. And this understanding is also<br />
being reproduced in the educational system, and in the<br />
media, who continue to foster a clear imbalance between<br />
the established idea of art and current art practise. That<br />
is, they are still championing a cultural model based on<br />
the consumption of art through its ‘representation and<br />
exhibition’, while at the same time, its capital as a tool<br />
for social emancipation and transformation is disavowed.<br />
Among us, there is the open debate between author’s<br />
rights management and free culture, regarding which few<br />
if any institutions have made a statement. This debate<br />
leads us to another model of administration unresolved<br />
by the institutions and the independent collectives. As<br />
far as they receive recognition for the public service<br />
they provide as mediation agents between creation and<br />
the local communities, it would be legitimate, instead<br />
of the regime of total dependency on official funding<br />
they are subjected to, they be given the control on the<br />
production and public art administration. Finally, it is<br />
of no significance that the associations representing the<br />
sector would get involved in the publication of official<br />
documents — that will be pointless as long as the very<br />
art creators and agents keep imposing their own prestige<br />
quotas and personal interests to the moral and economic<br />
collective rights of the sector, which, unlike other<br />
countries, are completely de-regularised in the Spanish<br />
State.<br />
We can only deposit our hope in the true complicity<br />
of the social and cultural networks to be able to<br />
compensate these endemic deficiencies.<br />
I. Thank you, Montse, it has been a real pleasure to<br />
engage these issues with you.<br />
·························································
[211]<br />
I. Before we start, we would like to ask you to tell<br />
about the YP project and expand a little bit on a couple<br />
of recent project you have completed or are currently<br />
working on.<br />
Y Productions (YP). YP is a cultural production<br />
company based in Barcelona, which has been involved<br />
in production, management, distribution, training and<br />
education since 2003. Our background as a production<br />
company is not a usual one, since none of the members<br />
of YP have been trained in the fields of economics,<br />
management, accounting, or any other of the hard<br />
disciplines, our assets are rather different, which,<br />
with some modesty, we’d like to summarise as creativity,<br />
energy, a thorough knowledge of the cultural field and a<br />
keen interest in exploring the most discursive aspects<br />
of, and to implement new forms of cultural production.<br />
In this sense, YP appeared as a result of a certain<br />
contingency, just four cultural producers who found<br />
themselves in the same situation of work precariousness,<br />
and decided, through the incorporation of a company, to<br />
normalise our labour activities and to be able to face<br />
up to the rather daunting state of the cultural field.<br />
For this very reason, our aim as a company is not to<br />
accumulate money or assets, but to establish a platform<br />
which would aid, on a permanent basis, the retribution<br />
of our work and would normalise certain labour relations<br />
which we maintain with other collectives or agents in the<br />
cultural field.<br />
Having said that, we will proceed to describe two<br />
projects which, to some extent, epitomise two of our<br />
main interests: on the one hand, the use of the company<br />
as a space for reflection, and, on the other hand, the<br />
development of structures which can aid the normalisation<br />
of labour relations in the cultural field. We are going to<br />
talk about ‘Strategists in Barcelona’, and the video art<br />
distribution project ‘Hamaca’. ‘Strategists in Barcelona’<br />
consisted in a conference series which we organised<br />
between April and May 2006, in which we attempted to<br />
comprehend, debate, and question the development of the<br />
creative industries in Barcelona, by trying to understand<br />
the kind of cultural politics which are currently applied<br />
in the city, how culture feeds the ‘Barcelona trademark’,<br />
and thus trying to gauge the economic impact of culture<br />
in the city, how universities are getting ready to<br />
assimilate the production of cultural workers, to what<br />
extent the city serves as an incubator for cultural<br />
projects, and, finally, to find out how all these phenomena<br />
relate to a wider cultural movement, by contrasting the<br />
information obtained with that of similar projects in<br />
other cities, such as London, Munich or Copenhagen.<br />
The conference series took place in the Centre<br />
d’Art Santa Mónica, and we invited a large panel of<br />
speakers, both local and international, notable of<br />
whom were Mari Paz Balibrea, Celia Lury, Xavier Marcé,<br />
Emmanuel Rodríguez, Lluís Bonet, Anthony Davies or Jakob<br />
Jakobsen. Together with them, we managed to trace fairly<br />
accurate map which described the current situation and<br />
provided an outlook on where the current models we count<br />
on for understanding culture and its value as an economic<br />
resource could go. If you need more info on this project,<br />
you can find it at http://www.ypsite.net/esp/estrategas.<br />
Another project we consider important enough to mention<br />
here is Hamaca (http://www.hamacaonline.net), a video<br />
distribution company we are chairing and managing as<br />
part of an initiative of the AAVC (The Association<br />
of Catalonian Visual Artists). After concluding that<br />
the video sector had been structurally ignored by the<br />
Spanish State for a long time, and that the artists<br />
working in this medium were facing serious difficulties<br />
in distributing (and, therefore, getting paid for) their<br />
work, we considered that it was the right time to set up<br />
a tool which could take care of these necessities and<br />
could contribute, whenever possible, solutions for the<br />
sector. This is how Hamaca came about, a distribution<br />
company in which we have tried to introduce the<br />
structures and operating philosophy of international<br />
distribution companies which have been working in this<br />
field for a long time, but, at the same time, trying<br />
to adapt it to the specific peculiarities of the local<br />
context. In parallel to this, we have been very aware of<br />
the needs and interests of the artists, who, after many<br />
years of self-organisation, have established personal,<br />
and sometimes even rather idiosyncratic, parameters and<br />
forms of operation. This is why Hamaca is presented as a<br />
model of conciliation, which strives, in the first place,<br />
to normalise the consumption of video works, in order<br />
to be able to structure a market in a second phase, so<br />
that both artists, institutions, and, no doubt, users can<br />
all benefit. All the video works distributed by Hamaca<br />
can be consulted at our website, which will be the space<br />
of mediation with the distribution company, physically<br />
located in Barcelona.<br />
Hamaca has received funding from the Entitat<br />
Autónoma de la Generalitat de Catalunya (through the<br />
ICAC), the Ministry of Culture, and the AECI (dependent<br />
on the Ministry of Foreign Affairs). The Hamaca team<br />
has worked insistently to raise awareness in the public<br />
administration about a project of these characteristics.<br />
While we haven’t managed the amount of funding necessary<br />
to fully cover the costs of the operation, we have managed<br />
to guarantee a steady flow of aid, which has allowed us to<br />
kick-start the project in the way it deserves. For, as<br />
we said, Hamaca is unprecedented in Spain, and there are<br />
still many relations and patterns to normalise. On the<br />
other hand, we are trying to guarantee that the profits<br />
made by the distribution company can be re-directed, as<br />
much as possible, to the producers themselves, which<br />
means that Hamaca will only keep a small amount per<br />
operation, which will be re-invested into the company.<br />
The project we are going to launch in January 2006<br />
will start off with a selection of works by some 60<br />
artists, with the intention of reaching the number 100<br />
by the end of the year. Afterwards, the catalogue will<br />
grow on an annual basis, through a selection committee<br />
composed by independent professionals who will evaluate<br />
the relevance and adequacy of the new projects.<br />
I. From what you’re saying — your motivation for<br />
incorporating YP and your main objectives — is seems like<br />
you have set out to cover some of the lacks left behind<br />
by the official institutions in the culture industry. But<br />
what do you think is the real role of self-organised<br />
initiatives in the structure of cultural agents?
[212] [ENG]<br />
YP. Well, maybe we summarised things a bit too much. At<br />
the end of the day, by setting up a production company<br />
what we wanted to do was to generate a structure which<br />
would help in the regularisation of our professional<br />
practises, and with which we could face up to the<br />
uncertainties and risks implicit in the cultural labour<br />
market. As you can see this is a very personal aim, and,<br />
while it is true that we are very interested in the<br />
positive effect on the scene of the external consequences<br />
of our practise, we obviously don’t believe that the<br />
correction of some serious structural lacks in this<br />
field should be up to small businesses. In this sense,<br />
it would be a mistake to think that self-organised<br />
collectives or the small business realm should start off<br />
with a particular role or with a particular mission.<br />
It would also be rather misguided to believe that one<br />
doesn’t acquire a series of social responsibilities when<br />
she operates in the public space or when she develops a<br />
cultural activity. Unfortunately, public administrations<br />
in the Spanish State don’t pay attention to the sector’s<br />
necessities, and we think that’s the reason why many<br />
responsibilities end up falling directly on the shoulders<br />
of the cultural producers. This is also the reason why<br />
we believe that one of the functions we should and we<br />
can fulfil is that of drawing the spotlight on certain<br />
problems in the cultural sector. But, still, it would be<br />
naive to think that it is possible to change or improve<br />
the context without accepting the responsibilities and<br />
functions of the different cultural administrations and<br />
institutions.<br />
I. In your presentation you certainly mention that<br />
one of the reasons for founding YP is that of work<br />
precariousness and you name the normalisation of of labour<br />
relations in this sector as one of your main objectives.<br />
<strong>Work</strong> precariousness is a firmly entrenched situation in<br />
cultural work, and your project, as a response to this<br />
issue, is very positive. In fact, you have managed to<br />
make it very productive in this sense, although, as you<br />
say, it is not up to the cultural agents or the small<br />
businesses to cover up for these deficiencies. So, if<br />
public administrations and cultural institutions are to<br />
step forward and deal with this issue, what measures you<br />
think they should take in order to, at least, stave off<br />
precariousness to some degree?<br />
YP. Well… erm… the fact is, we’re neither economists,<br />
nor do I think we are capable of articulating an answer<br />
which could provide even a slight attempt of a solution<br />
for this issue, but, hmmm… Let me see, to start with, we<br />
know that work precariousness doesn’t affect the cultural<br />
realm alone, but is actually very extended in all spheres<br />
of labour (but, obviously, the cultural sector is one of<br />
the most easily affected ones, and the one least prepared<br />
to deal with this ballast, so, to start with, we should<br />
get rid of the Washington Consensus ;-)…<br />
Now, seriously, and thinking about more practical<br />
measures, the Spanish State still hasn’t established any<br />
kind of cultural politics proper. That is, in almost<br />
every case what is at stake is a project driven mainly by<br />
personal interests, which seeks short-term visibility and<br />
results. This results in a lack of investment in projects<br />
that try to compensate structural deficiencies in the<br />
sector. On the other hand, we are subjected to directly<br />
experiencing the political oscillations, so, as soon as a<br />
politician is dismissed from her position, all her work<br />
also mysteriously vanishes, and a huge set of measures<br />
and policies are set in motion in order to achieve<br />
the exactly opposite results to those of the previous<br />
administration. This is a bad thing. On the other hand, in<br />
this State, we lack any legal or fiscal framework capable<br />
of understanding the economic and labour peculiarities of<br />
this sector. This results in all of us working ‘under the<br />
counter’, at best. One of the consequences of this is the<br />
highly informal tone that characterises this sector. In<br />
the long run, this implies a great inconvenience, since<br />
informal economies tend to have a loop effect, and they<br />
are difficult to disengage from. From the administration’s<br />
position, there hasn’t been any effort in understanding<br />
the character or economic operation of culture, either.<br />
Normally, they appear to believe the reports filtered<br />
by the collective management agencies, so, apparently,<br />
all the income generated by the sector is the result of<br />
author’s rights or the Chamber of Commerce’s reports,<br />
where the art sector is only represented by the<br />
galleries. To believe this is like believing that the<br />
operation model which sustains contemporary culture is<br />
the same as the one supporting the pharmaceutical sector,<br />
which is rather false. We will soon have a more serious<br />
and rigorous report, thanks to the CIDEA team, who have<br />
taken into account all the intangible assets involved<br />
in the cultural sector’s chain of values. Well, I have<br />
the feeling that we could go on and on with this, but we<br />
should also be a little bit more self-critical, since<br />
fairly often, it is us, the cultural producers that give<br />
our works away for free, work on weekends, don’t demand<br />
payments for our video screenings, etc., which also has<br />
an important effect in the precarious state of this<br />
sector.<br />
I. One of the projects you have mentioned is Hamaca, a<br />
video distribution company, one of the main objectives<br />
of which is the promotion of video. The Internet — and<br />
we’re not talking specifically about Hamaca here — is a<br />
readily available tool for all artists, and it allows<br />
great possibilities for distribution and promotion, such<br />
as p2p networks. Nevertheless, it leaves out some issues<br />
such as the necessary retribution of artists, author’s<br />
rights or screening conditions. What is your opinion of<br />
the Internet as a means of promoting video art?<br />
YP. Indeed, we feel that the Net opens a whole new<br />
scenario for the distribution of works, and, to some<br />
extent, it might give the impression that we have finally<br />
found a tool which allows the self-organisation of the<br />
artist’s work (and when we speak of self-organisation,<br />
it is not out of a desire to work independently from<br />
third parties, but of the impossibility to sustain such<br />
an activity economically). This is what the Internet<br />
might appear like a priori, a democratic platform where<br />
everyone can set up her virtual market stall. But, be<br />
careful… Even beach-side stalls have to pay a licence.<br />
Platforms like YouTube offer resources in exchange of<br />
accepting legal clauses which grant exploitation rights
[213]<br />
to the server (These systems are nothing new, even years<br />
ago, when one opened a Hotmail account, one granted the<br />
right to Hotmail/Microsoft to exploit all the contents of<br />
their mail for their own interest). So, we find ourselves<br />
in a purely informational medium, and what is being<br />
managed and marketed is just that — information. One has<br />
to decide whether she wants to participate in this kind<br />
of agreements, the existence of which we need to be, at<br />
the very least, aware of. Due to our leisurely surfing<br />
from site to site, we have ceased to pay attention to the<br />
click on the ‘Accept’ button, and sometimes we ignore<br />
that the information we contain, generate or upload…<br />
has a certain value. Obviously, we’re not talking about<br />
unceremoniously setting a price to this value, but we<br />
insist that we must be aware of the capturing devices of<br />
the resources one produces. On the other hand, there are<br />
certain agencies that manage author’s rights and that<br />
(blindly following the current legislation) adapt the<br />
LPI (Intellectual Property Law) to the network. These<br />
collective management entities (as the LPI mentions<br />
them) sometimes make the mistake, or the carelessness,<br />
of not understanding the specificity of such a diverse<br />
medium, which is inhabited by individuals and entities<br />
with a wide diversity of interests. What is needed is<br />
a flexible management, which can understand the purpose<br />
of the use of a particular work. One needs to see how<br />
these resources and different means of managing her work<br />
adapt themsleves to the operational and discursive model<br />
of her work. It is not recommendable that it should<br />
be the management model that determines an artist’s<br />
operational model. In the case of video art, the amount<br />
of possibilities is equally wide, but we need to position<br />
ourselves. The Hamaca video art distribution company, no<br />
doubt, champions the use of the net as a distribution<br />
platform through a flexible management in which certain<br />
activities can vie for international promotion of our<br />
catalogue. Hamaca does not manage author’s rights in an<br />
exclusive manner, nor does it necessarily apply rate<br />
regimes without negotiation, but, at the same time, it<br />
is a platform which was founded with the intention to<br />
guarantee that authors are appropriately retributed for<br />
their work, and that they can, in turn, access services<br />
which can internationalise their production (translation,<br />
subtitling, technical one-sheets or video streaming,<br />
etc.) We are convinced that the net allows the creation<br />
of resources which can aid both the promotion of video<br />
art and its adequate retribution, without generating<br />
a conflict between both objectives. The free culture<br />
vs. author’s rights conflict is based on manipulated<br />
presumptions which only lead to a Cervantesque amount of<br />
literature. Let us move on to seriously professionalise<br />
the sector, with a good understanding of the realms in<br />
which we want to create new markets and let’s leave the<br />
Don Quixotes for other times.<br />
I. As a team, you work in the fields of production,<br />
management, distribution and training. If we are not<br />
mistaken, your own academic background comes from the<br />
Fine Arts Faculties. At a first glance, the fields covered<br />
by these institutions are somewhat removed from the kind<br />
of activities you engage in. Other cultural producers/<br />
administrators normally come from an Art History<br />
background, where there aren’t any programmes really<br />
dedicated to these professional fields. Nevertheless,<br />
recently, there has been a quick proliferation of a<br />
variety of post-graduate courses and Master’s degrees,<br />
above all in cultural administration and curating.<br />
Do you think there is an adequate academic offer for<br />
the requirements of current cultural production and<br />
administration?<br />
YP. Indeed, part of our training took place in the Fine<br />
Arts Faculty of Barcelona, and, of course, we suffered<br />
in the flesh the (didactic, material, intellectual)<br />
limitations which this kind of faculties have in the<br />
Spanish State. As far as we know, many of them are<br />
completely incapable of understanding the needs and<br />
concerns of the new generations of students that walk<br />
through their doors, who end up graduating with the firm<br />
conviction of having taken the wrong route. Despite<br />
all this, we have to admit that there is a number of<br />
specific individuals who dedicate a lot of time, energies<br />
and personal effort in opening up small oasis in the<br />
universities, but, unfortunately, this kind of people tend<br />
to burn out quickly, and really constitute the exception<br />
to a rather sad rule. Due to the Bologna plans, faculties<br />
are suffering a series of transformations, and are now<br />
beginning to offer masters and post-graduate courses,<br />
which are really tepid appendices to their previous<br />
academic offer, of course, only if one can afford the<br />
abusive tuition fees. These courses have been designed<br />
to attract international students (it looks like mostly<br />
Latin-American ones), who represent a generous source of<br />
income for faculties which still refuse to change their<br />
personnel, their discourses, or their points of view.<br />
On the other hand, we have noticed the existence<br />
of a number of courses in cultural administration in the<br />
form of post-graduate or master’s degrees offered by a<br />
number of private entities. In this case, it would be wise<br />
to ask ourselves what is it exactly that we understand<br />
by cultural administration. Many of these courses are<br />
oriented towards the training of professionals that<br />
can take over administrative positions, or understand<br />
administration as a part of the international cooperation<br />
or diplomatic political network. But, as far as we<br />
have seen, they pay very little attention to cultural<br />
administration understood as a process of development<br />
and reflection on cultural projects such as exhibitions,<br />
concerts, etc. We would like to think that it is possible<br />
to combine this with critical discourse that can come<br />
to question culture and its economic dimension. In this<br />
sense, there have been a number of initiatives on behalf<br />
of organisms such as CIDEA, who reflect on the training<br />
needs of artists and cultural producers, which we find<br />
positive (for more info, see http://formaciocontinua.<br />
hangar.org), but which we understand as only one part of<br />
a larger infrastructure of initiatives which can promote<br />
a critical and reflexive discourse on the processes of<br />
cultural production. We would like to add that there are<br />
people who are formulating very interesting reflections<br />
on the subject of education itself, as is the case of<br />
Marta de Gonzalo and Publio Pérez Prieto in ‘Misterio<br />
de Educación’ (which can be consulted at our on-line<br />
library: http://ypsite.net/esp/biblio), so, despite being
[214] [ENG]<br />
aware of the limitations of the current educational field,<br />
we do see initiatives and individuals with interesting<br />
initiatives which can help build up the foundations for a<br />
future development of an educational offer on a par with<br />
the necessities of the cultural sector.<br />
I. Thanks a lot for you collaboration. We would have<br />
liked to have more space available to touch upon other<br />
issues with you, but we will have to leave this out for<br />
another occasion.<br />
YP. The pleasure is ours!<br />
·························································<br />
I. Before we continue with our conversation, Manuel, we<br />
would like you to talk to us briefly about your career,<br />
and give us some detail on one or two projects you have<br />
produced that you find particularly interesting for the<br />
discussion context we have set up.<br />
Manuel Olveira (MO). I started out in the art world with<br />
the desire to become an artist, so, after graduating<br />
in Art History in Santiago de Compostela, I went to<br />
Barcelona to study Fine Arts. I worked as an art critic,<br />
curator, and video programmer. I suppose that, with this<br />
multi-faceted background, my relationship to the art<br />
world es rather divergent, and even heterodox. I have<br />
always been interested in a certain kind of peripheral<br />
cultural manifestations in the field of art and museums,<br />
such as theatre, music, other activities, video, cinema,<br />
and, above all, the art education programmes, to which I<br />
have dedicated a great deal of effort.<br />
Having remained so close to this kind of<br />
manifestations or practises, and to the youngest artists<br />
(who, by the way, aren’t that young anymore, as neither<br />
am I), and to their audiences determines my interest in<br />
forms of working and ways to proceed, which is why my<br />
projects have always maintained a point of indeterminacy,<br />
both in their subject matter and in their presentation,<br />
which would normally go beyond the conventional framework<br />
of the museum or the exhibition as a privileged site<br />
for the contact between art and audience. I have always<br />
believed that there are (and, if there aren’t, then we’ll<br />
have the obligation to create them) more productive<br />
forms of relation. Which is why I have kept an art<br />
centre open until the early morning hours (as was the<br />
case with ‘Lost in Sound’, CGAC, 1999), have worked<br />
on a production project by rehearsing the production<br />
process itself, rather than the end result (‘Processos<br />
oberts’, Ayuntamiento de Terrassa, Hangar, 2004), or that<br />
right now I have been involved in the development of a<br />
multi-faceted and evolutionary process in, and with the<br />
collaboration of a number of institutions for the last<br />
three years (‘Proxecto-Edición’, CGAC, MARCO; Fundación<br />
Luis Seoane, 2006-2008).<br />
These examples should highlight a will for<br />
research in the formats of work both on a structural<br />
and institutional level and on a procedural level. I<br />
suppose that this is why there are so few projects in<br />
my curriculum — each one of them requires an enormous<br />
investment of time, research, and the generation of an<br />
adequate work network or structure which includes artists,<br />
coordinators, content providers, technicians, etc. In<br />
order to not go on with unnecessary details, I will<br />
expand on some characteristics of two projects: Processos<br />
oberts (P_O_) and ‘Proxecto-Edición’. P_O_ was a coproduction<br />
with the Terrassa City Council and Hangar,<br />
funded by the Generalitat and Diputación de Catalunya,<br />
with the purpose of developing a research project on the<br />
current conditions of production and the creation of art<br />
projects which can be inserted into the concrete reality<br />
of the city of Terrassa. We configured a work scenario and<br />
a point of departure, from which to highlight, over a<br />
period of 7 months, productive processes through a series<br />
of activities, a documentation centre (situated in the<br />
Sala Muncunill in Terrassa), and the interactive diary<br />
http://www.p-oberts.org.<br />
Thus, P_O_ was born with the desire of being<br />
a platform for contextualised art production in<br />
Terrassa, inserted within the public space of the city<br />
(understanding this public space as the fabric of<br />
relations and forms of communication, rather than as a<br />
physical space), which means that the localisation of the<br />
different projects depended on the nature and necessities<br />
of the communication process established between the<br />
artists and different sectors of the citizenry. This<br />
project continues to progress, years later, due to the<br />
interest of the Visual Arts Department of the Terrassa<br />
City Council, since Hangar has lost interest in the<br />
project after my dismissal. Since the project made<br />
explicit — and continues to do so — the communication<br />
between administrators, organisers, artists, and the<br />
processes of production, anyone interested can find<br />
information in the projects’ individual blogs at (http://<br />
www.p-oberts.org).<br />
P_O_ was, and remains, a project of research<br />
into the current status and needs of art production<br />
(and, therefore, it was neither a curating project, nor<br />
a conventional exhibition, as it has been sometimes<br />
misinterpreted). Due to this enunciation of the processes<br />
of communication and production, artists, committee<br />
members, organisations, sponsors, cultural agents and<br />
different sectors of the audience, through a particular<br />
commission, with their different occupations, processes,<br />
re-treats, implieds and implications are the objects of<br />
research and they are also the target of the exhibition<br />
which will take place whenever the work, piece or project<br />
are finished.<br />
It is a unique project in the Spanish art world,<br />
both due to its will to dig into the conditions, needs,<br />
realities and status of contemporary art production; and<br />
due to the explicit relationships of these production<br />
processes with a specific context; as well as due to its<br />
making explicit the processes by which these relationships<br />
and communications between artists and communities are<br />
established and articulated in order to configure a final<br />
work which, even today, remains alive, as do each of the<br />
produced project which are being exhibited in a number of<br />
cultural events.<br />
Regarding ‘Proxecto-Edición’, I have to say that<br />
it is, in part, a continuation of the same premises: a<br />
will to emphasise research and production as the main<br />
driving forces of the project, and an externalisation
[215]<br />
of the forms of relationship with the art projects, the<br />
seminars and the summits which go beyond the notion of<br />
an exhibition. The aim is a research into the use that<br />
artists make of contemporary publishing media, from the<br />
photocopy to digital edition, encompassing audiovisual<br />
production, radio or mural art. Ever since the times<br />
when art was an object confined to the walls of the<br />
white cube, a number of changes have taken place in<br />
the system of contemporary art, by which a number of<br />
visual configurations have subverted and/or complemented<br />
the logic of the object, and certain possibilities<br />
have broken or gone beyond the white walls in order to<br />
dissolve themselves and contaminate the cultural elements<br />
of the street and the media. It is in this fascinating<br />
and slippery terrain, that those truly interested in the<br />
creative potential of the different publishing systems we<br />
have at our disposal nowadays operate, and it is in this<br />
rather unexplored and expanding territory that we find the<br />
most interesting resources. The publishing potential, in<br />
relation to art, operates in a twofold manner: on the one<br />
hand, it is extensive (in the sense that it occupies more<br />
and more terrain and it propagates among the different<br />
forms of media and public spaces), and on the other<br />
it is intensive (in the sense that, by acting outside<br />
the conventional parameters, it manages to infiltrate<br />
areas hitherto reserved to extra-artistic activities,<br />
penetrating into everyday life and thus intensifying<br />
art’s potential itself).<br />
As we can see, this is a case of a slow but<br />
continuous action which enriches the art world and<br />
simultaneously questions it. The creative use of<br />
publishing generates more and more problems for some art<br />
agents, starting with the galleries, the collectors,<br />
and the museum archives, and ending with the audience,<br />
which has to become accustomed to the new forms of<br />
relating to the art work which go beyond the traditional<br />
‘Do Not Touch’. Due to the ‘characteristic’ elusiveness<br />
of publications, and their will for promotion outside<br />
the the spaces systematised by art, whether that be an<br />
art centre, or a catalogue or a technical registry,<br />
publishing formats pose a multi-faceted challenge to the<br />
art institution.<br />
These art forms exceed the conventional norms<br />
of exhibition, distribution, access, productivity and<br />
forms of relating to culture, thus applying a tension<br />
on the art world. It is no coincidence that the very<br />
organisation of this project goes beyond the conventional<br />
museum limits, in the sense that it operates in three<br />
exhibition spaces, an industry fair space, four Galician<br />
cities, and presentations such as the party organised<br />
by the IGI (Galician Institute of Information), and a<br />
number of work teams. Indeed, the management of such a<br />
complex event involves the traditional figure of a project<br />
director, but also a work team constituted by Silvia<br />
Longeira, Iñaki Martínez, Uqui Permui and Lola Dopico.<br />
This team presents a wide diversity of professional<br />
profiles, in terms of their academic background, interests<br />
and professional skills, so that each member can shed<br />
light on certain aspects of the project or provide<br />
different kinds of content. The very need to find a work<br />
team capable of encompassing the range of versatility of<br />
publishing products is due to the need to come up with<br />
a diverse range of public exhibition forms. We still<br />
haven’t decided on the exact forms of presenting these<br />
heterogeneous and challenging works in terms of the<br />
conventional exhibition language, in order to work with<br />
them, to produce them and to benefit from their potential.<br />
I. You have spoken about the necessity of more productive<br />
forms of relating to the audience than what the museum<br />
or the exhibition provide. We would like to examine this<br />
issue more closely. We have to recognise that there<br />
are still some problems regarding the approach of nonspecialised<br />
audiences to contemporary art. What do you<br />
think are the main reasons for this? What measures can be<br />
adopted to improve this relationship?<br />
MO. I don’t believe the contemporary art is further away<br />
from some wide audience sectors nowadays than in previous<br />
historical periods. The difference is that nowadays we<br />
are very concerned about the democratic access to art,<br />
whereas towards the end of the 19th century, in the UK<br />
there were still people complaining about working class<br />
people having access to the museums. Of course, I am<br />
not defending elitism. But we need to know where we’re<br />
coming from in order to be aware of where we are. And we<br />
are in a situation in which art has enjoyed a splendid<br />
century of change, innovation and energy which have not<br />
been mirrored in the general context, especially in the<br />
Spanish State.<br />
Most infrastructures related to contemporary art<br />
are relatively recent (CGAC was one of the first, and<br />
it is only 13 years old), and in many cases, they are<br />
still inexistent (for lack of a territorial balance or<br />
lack of diversification in the art infrastructure model,<br />
for example), which determines a lack of tradition,<br />
education, sensibility, interest, etc. Of course, a lot<br />
has been done for the sake of a cultural normalisation,<br />
at all levels, but we are still burdened with a very<br />
adverse recent past (the dictatorship left us lagging<br />
behind), and a lack of care in art education on behalf<br />
of both the public and private educational systems. The<br />
major advances have come from the training programmes of<br />
museums and art centres, but the school curriculum is of<br />
no help here, since there are hardly any art education<br />
school subjects, they are assigned few hours a week, they<br />
are not provided the necessary infrastructure, and the<br />
teaching personnel is often exhausted and/or generally<br />
not motivated. On the other hand, the media tend to rely<br />
on scandal and spectacle, and that doesn’t help the<br />
introduction of information and criteria in society. This<br />
broadly-described landscape presents more difficulties<br />
than incentives in terms of a closer art-society<br />
relationship. In a nutshell, we are asking for too much,<br />
too soon. And, in education, this is impossible. How many<br />
museums of contemporary art are there in the country with<br />
more than 20 years of activity? The education of a more<br />
active public, with higher, more responsible demands, and<br />
with an interest in art requires time, care, dedication,<br />
feedback, a continuity in educational programmes, a<br />
construction of bi-directional bridges of approach, etc.<br />
But, above all, time. Museums are required to present<br />
immediate results, and that is impossible. At least, as<br />
far as the world of culture is concerned, I am convinced
[216] [ENG]<br />
that it is impossible to emulate the rush, the urgency<br />
and the instantaneous nature that impregnates economy.<br />
I. Research is one of the main driving forces of the<br />
projects you mention. But, to be honest, on a local<br />
level, there are barely any experiments with a true will<br />
for research. It is true that the relative lag of Spain<br />
in terms of development can justify some deficiencies in<br />
the operation of the art machinery, but we need to get<br />
to work. Which do you think can be the path to follow<br />
in order for museums and art centres to achieve a high<br />
quality standard in terms of research?<br />
MO. Research is something fundamental for an artist,<br />
a curator, or an institution, it is an indispensable<br />
requirement so that our work can have a meaning, but in<br />
the dynamics of rush and obsolescence we are suffering,<br />
it is very difficult to achieve the adequate conditions<br />
for research to take place. Furthermore, you never get<br />
paid for research alone (or, in any case, very rarely),<br />
since time and expenses are very difficult to gauge in<br />
terms of how budgets are prepared and funding is managed<br />
in the art world. Or because investing in research doesn’t<br />
have an immediate political or media profitability. The<br />
precariousness of the system, the insufficient fees,<br />
the lack of generous deadlines, the constrictions of<br />
administrative cycles and a long etcetera make research<br />
something inexistent or heroic. Only those prepared to<br />
dedicate themselves beyond what’s reasonable manage to<br />
get anything done, generally independently, and with a<br />
degree of commitment which comes close to obsession. On<br />
the other hand, to make matters worse, most research done<br />
under these conditions receives hardly any recognition at<br />
all. A brief look at the critical reviews shows us that<br />
the media backlash and a tepid professional correctness<br />
are valued higher than certain exercises which might<br />
appear to fail, but at least prove a will to research and<br />
take a risk.<br />
Everybody finds it normal that a scientist or a<br />
journalist require time for research, and they understand<br />
that they have to be paid for their research, as if<br />
the research was an end in itself, and not necessarily<br />
a utilitarian one. But almost nobody understands why<br />
an artist or a curator require time for research. I<br />
think that this lack of knowledge and recognition is<br />
an obstacle which conditions to a great degree the<br />
normalisation of research activities. I cannot really say<br />
anything about the possible path to follow. On the one<br />
hand, it would help a lot if universities became involved<br />
in this field (maybe because that was supposed to be their<br />
defining characteristic), if they united their efforts and<br />
established a network of collaboration, that a certain<br />
benchmark could be implemented, so that a distinction<br />
could be made between ‘apparent effect’ and research, that<br />
research be included in production grants… Above all, I<br />
think it is a good idea to generate projects of research<br />
and production which can encompass one or two years. Only<br />
with time, money, investment, attention, appreciation<br />
and risk-taking we can manage to improve our level of<br />
research. Which we will later (or simultaneously) have to<br />
find a way to promote, so that this research can have an<br />
effect on a social level.<br />
I. You have mentioned the low critical appreciation of<br />
some of the few research initiatives. There is also<br />
evidence of a certain shrinking effect in the critical<br />
press, in terms of it becoming more of a mere comment<br />
related to large cultural spectacles. What do you think is<br />
— or could be — the role of art criticism in the attempts<br />
to innovate in the cultural models in our country?<br />
MO. Art is a systemic unit in which we all participate<br />
in, and of which we are all responsible. The role of<br />
criticism is, as one of the cultural agents, very<br />
important, as far as it fulfils its purpose, which<br />
consists in providing insights, opinions, reflections,<br />
likes or dislikes about art, with certain criteria. As<br />
subjective as it can be, any criticism has to be based on<br />
some kind of criteria, which cannot be simple hacks and<br />
spectacle tabloids. I defend criticism as a space for the<br />
facing off of ideas and concepts, as a space for dissent,<br />
which has to celebrate as much as it questions, it must<br />
champion as much as it criticises. In order to achieve<br />
this, it must fulfil the requirement of being independent.<br />
Years ago, I worked as an art critic for the cultural<br />
supplements of the newspapers ABC and El Correo Gallego,<br />
and, because of this, I know the profession inside out.<br />
From the outside, I have always been intrigued by how<br />
certain directors position critics in certain media<br />
channels in order to guarantee a good media reception for<br />
their work. From the inside, what called my attention<br />
the most is that there are no critics. A journalist is<br />
not the same thing as an art critic. What I mean is that<br />
they are critics because sometimes the job to cover the<br />
cultural section of a newspaper is handed over to an<br />
untrained intern (something which would never happen in<br />
the economic or political sections). Or, that they are<br />
not exclusively critics, since the majority tend to work<br />
as curators for the same institutions they are later<br />
supposed to criticise. This determines the fact that<br />
there are critics that can’t spell out the acronym of the<br />
museum or the name of the artist they are criticising<br />
(generally, with more prejudice than value judgement),<br />
or that they would always criticising the institutions<br />
they happen not to work for, or that they always champion<br />
the ones that give them work. Almost nobody escapes this<br />
perverse game of dependencies. Beyond the ideological<br />
or aesthetic proximity of certain critics and certain<br />
museums, which is relevant and normal, it is true that<br />
quite often the critical sector maintains a kind of<br />
slave-like attitude which should disappear in favour of<br />
independence.<br />
I. Finally, Manuel, we’d like you to give us your opinion<br />
about the Document of Fair Practise for Contemporary Art<br />
Museums and Centres signed by the Ministry of Culture<br />
which, as you are aware, deals with many of the issues we<br />
have discussed in these conversations.<br />
MO. Maybe it requires a more careful, better<br />
contextualised reading, but the Document of Fair<br />
Practise is very reasonable, although I’m not sure it<br />
is effective. I doubt that on two grounds: many museums<br />
have already been created as, or have transformed<br />
themselves into, foundation-like legal bodies, so that
[217]<br />
the Minister’s recommendations are already been fulfilled,<br />
if only formally. And this links to the second reason<br />
for my doubt: in Spain, we have laws and regulations<br />
for everything, but they are not observed, or they<br />
are only observed on paper. What I mean by this is<br />
that the re-generation of fair practise should be more<br />
than a document, and we should all see this put into<br />
practise. Theories and good intentions should be directly<br />
corresponded in everyday practise, and simply remain as<br />
a catalogue of good intentions. What I’m saying doesn’t<br />
invalidate the Ministry’s document — it’s asking for<br />
more. It asks for the pending issues not to be covered up<br />
in good words and actions which are formally legal, but<br />
to make all this real and effective. Maybe this document<br />
appears in the wake of the much talked-about crisis of<br />
the museums, and the problems in their administration<br />
that the crisis brought to light. I think this document<br />
should have appeared before all that, as a result of<br />
reflection, and, of course, not as something contextual or<br />
artificially induced. What I mean by this is that a lot of<br />
noise has been made about this document, and many would<br />
like to keep the noise going, with unclear intentions<br />
(maybe to guarantee that no-one pays attention to the<br />
actual state of affairs). The crisis of the museums is<br />
not real, and their practises are not that horrible,<br />
either. And, even if they were, that would be because<br />
we all partake in them. We tend to think that whenever<br />
something is malfunctioning, it is always someone else’s<br />
fault, instead of recognising our responsibility in it,<br />
and our power to correct it. Maybe we should think deeply<br />
about this, and situate the problem inside ourselves, at<br />
our workplace, in our everyday practise, and examine all<br />
that critically, and try to find out whether we’re part<br />
of the solution or part of the problem. I said this in<br />
Vigo in 2005 in a meeting of museum directors: ‘Are we<br />
part of the problem, or are we part of the solution?’<br />
And, unfortunately, I still think it is relevant to keep<br />
asking that question. There is no doubt that we need a<br />
renewal and a re-generation or four institutions, of<br />
their forms of administration and operation, but that’s<br />
not done in theory or via a document of fair practise.<br />
I. Thank you, Manuel, we are aware that you have been<br />
awfully busy these days, we are very grateful for your<br />
time and dedication.<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
LAPSES Of LOvE ANd PAIN<br />
uNSTITcHING THE WORk Of vIRGINIA vILLAPLANA<br />
---------------------------------------------------------<br />
—Susana Blas—<br />
«The Moon is not a door. It is a face all of its own.<br />
White like a knuckle, and terribly perturbed. It drags<br />
the sea behind, like a dark crime; and it stays calm with<br />
a yawn in O, for total disenchantment. I live here.»<br />
—Sylvia PLATH, ‘The Moon and the Counter Piece’—<br />
«Time is frozen in the lapses of love; this is why the<br />
fall down the precipice, which doubles its rage and its<br />
latter harassment is so intense.»<br />
—Carmen MARTÍN GAITE, ‘Cuadernos de todo’—<br />
I would like to start by saying that Virginia Villaplana<br />
is a magnificent writer and essayist… and that I have<br />
had many doubts as to whether I should concentrate my<br />
reflections only on her essays and her literary production…<br />
intertwined as they are with her films. I would also like<br />
to confess my incapacity to provide an adequate form<br />
for my paragraphs, a difficulty which has endangered the<br />
progress of this text, since my attempts at articulating<br />
alternative formulae with which to present her polyphonic<br />
initiatives, which I would hate to betray, have failed.<br />
After many corrections, smudges and electronic collages,<br />
I decided to go back to the first version, to the one<br />
you are now reading, to the the simple story which was<br />
conceived here at home, remembering that last late summer<br />
afternoon with Virginia, café-crawling around Valencia.<br />
Virginia is an extraordinary narrator, with or without a<br />
camera.<br />
«Dinnertime, the sun is setting. The kitchen is dirty,<br />
two fat-dripping frying pans and a pressure cooker is<br />
spilling gravy. On the table there are three deep dishes,<br />
empty. In the foreground, a screeching fridge with its<br />
freezer half-open. Next to it, a standing woman, around<br />
50, is covering her face with her hands. She looks up,<br />
and tries to speak. She looks forward, as if someone was<br />
watching her, putting her hands in the pockets of her<br />
rather faded pink dressing gown. The dressing gown is<br />
padded at breast level.»<br />
—Virginia VILLAPLANA, (novel) ‘Aquí todos tus sueños<br />
serán realidad’, 2007—<br />
Her projects brilliantly intertwine currents of<br />
subjectivity, some of them her own, some of them borrowed,<br />
as if it mattered, in the end, they are all echoes of the<br />
same voice, her voice, and every other woman’s voice.<br />
With these fragments, she builds her stories which are<br />
later embodied in poetry, novels, essays or films.<br />
You cannot expect to enter her films in a rush,<br />
either. Her film production, much like her writings, have<br />
a peculiar density which demands one to open the heavy<br />
garden gate carefully; normally, it’s the gate of one’s<br />
own garden… the garden of your childhood years? From<br />
there on, go up in an unstoppable elevator, beyond any<br />
possibility of turning back… running the risk of becoming
[218] [ENG]<br />
too involved and discovering sensitive layers in our own<br />
biography. Her films, her stories, take up the lives of<br />
others, but only in order to return us back inside our<br />
own skin.<br />
Now the garden is turning dark and entangled, but<br />
we manage to fall asleep in a corner. At sunrise, we<br />
begin to discover that those monstrous shapes were no big<br />
deal, those pointed faces which would threaten us were no<br />
more than some old junk, broken flowerpots, dry plants and<br />
bushes… that we could take over our own history, with our<br />
traumas, and even enter and exit the little forest over<br />
and over again.<br />
up and down…<br />
·························································<br />
I don’t think my mother was a very happy woman - Virginia<br />
writes with conviction in her novel - I have only heard<br />
her recall one fond memory: her grandmother’s backyard, a<br />
small fountain with fishes in which she could see her own<br />
reflection. At the age of five, my mother was in charge of<br />
keeping the water clean and feeding the inhabitants of<br />
the fountain… And an olive tree, although the olive tree<br />
also belongs to the topography of this same memory… (1)<br />
The voices that recall the idea of the mother in<br />
Virginia’s work fork out in many directions. And the<br />
concrete, specific figure of her mother ends up diluted in<br />
the very shadow of maternity itself. At an early stage,<br />
the author dives into her own personal history, never to<br />
give it up again, even when speaking of others.<br />
It is hard to come by a piece with the beauty and<br />
sincerity of ‘Idas y venidas… por la rue de l´Assomption’<br />
(1994-95), which maintains the freshness and the energy<br />
of her first works. In this piece, the points of view<br />
and the reconstruction of sensitive material are mixed:<br />
memories of her mother’s life, working in Paris as an<br />
immigrant back in the day, the literary filter of Georges<br />
Perec’s story about the same urban space, and Virginia’s<br />
intense journeys to the scene of the events at the time<br />
the documentary was shot; without forgetting the sudden<br />
flashbacks of the interview with her mother and the<br />
drifting of her ‘camera-eye’ through the ghosts of her<br />
past, locked inside the objects of her house in Valencia,<br />
where the ghost of the father figure appears, too.<br />
I have to confess that I saw this piece a long<br />
time ago and that I still get very emotional every time<br />
I see it. Virginia’s voice, trembling, sincere, far<br />
removed from the conventions of classical documentaries,<br />
disarms me… the words of her mother, so desolate in her<br />
black and white sequences… Georges Perec’s narration…<br />
In the Spanish audiovisual scene, it is hard to come<br />
by a piece which can so firmly question the concepts of<br />
reality, fiction, and the very strategies of creation and<br />
manipulation of history (personal history… and also the<br />
collective one). ‘Up and down…’ contributes a texture<br />
and a time which reveal the vital and creative decisions<br />
of the author. Because, if the piece’s starting point is<br />
already attractive: to reconstruct her childhood, and the<br />
ghosts from her past, the treatment and approach end up<br />
gaining the upper hand on any scabrous detail offered by<br />
the synopsis. Virginia achieves a sentimental, partial<br />
gaze on the subject matter; while at the same time she<br />
lays out all the fragments used clearly on the table, so<br />
that, once they have been dismembered, we can build our<br />
own puzzle with them; and we can do this much more easily<br />
than after seeing a conventional documentary.<br />
Every time I read the proposal put forward by<br />
Teresa de Lauretis on the challenges to be faced by the<br />
cinema developed from a feminist standpoint, I think of<br />
the work of Virginia. Lauretis proposes an assumption of<br />
the challenge of presenting a multiple, heterogeneous,<br />
diverse, and complex woman… and Virginia achieves that,<br />
without disturbances, in a silent, but firm way. Her work<br />
has slowly unfolded like a skein which leaves knots open<br />
so that each one of us can untie them… and loose ends…<br />
many loose ends (2).<br />
This is the reason why, if there were to be<br />
any difficulty in understanding her work, it would be<br />
overcome by assuming that form and content belong to<br />
the same, single reality. Its structure is committed<br />
to its objectives, to which she adds an overwhelming<br />
poetic, which interweaves our memory with her own, and<br />
deconstructs conventional paradigms, which stitches<br />
things up and then unstitches them, which turns around,<br />
which dons and unties, which takes you upstairs to the<br />
terrace in order to take a look from above or takes<br />
you to underground galleries. Her documentaries are<br />
positioned at the borderlines, on the limits between the<br />
private and the public.<br />
Lest we forget the pain…<br />
Pain is the raw material of her stories, always<br />
poised at the keyboard… and inside her camera… and her<br />
search has consisted in finding a way to articulate pain….<br />
to create a new language in order to engage this kind of<br />
blind spot… to dare to unstitch, with great generosity,<br />
this ‘extraordinary narrative’ of our life, which each<br />
one of us makes up in order to live with suffering.<br />
«We all have our extraordinary narrative which supports<br />
us and beautifies us to the others, but which one day we<br />
cease to believe in, which we can no longer adapt to the<br />
others (the marvellous and always understanding parents,<br />
the happy marriages, the brilliant and affectionate<br />
children). It has taken us too long to compose these<br />
images and these stories, they are our fortress walls,<br />
the enamel on our image — how are we to discredit them?<br />
To further these fictions, to remain loyal to them in our<br />
suffering. Everybody knows how to take advantage of the<br />
continuity of these stories that the others have built on<br />
top of them.»<br />
—Carmen MARTÍN GAITE, ‘Cuadernos de todo’—<br />
A counter-cinema<br />
·························································<br />
It is important to draw attention to Virginia’s early<br />
commitment to feminism, and to feminist film criticism,<br />
understanding this critical theory as a wide framework<br />
within which to analyse the representation of women in<br />
the classical discourse, as well as the construction of<br />
the woman-spectator. All her work contains an interest<br />
in creating a ‘counter-cinema’ (3), a ‘feminist dis-
[219]<br />
aesthetic’ (4), and, in this sense, her task has been<br />
doubled, operating both as a film director and as a<br />
theorist.<br />
But each one of her pieces is posited as a<br />
new formal challenge, as a new political challenge.<br />
Occasionally, the correct method would be an interview,<br />
and, sometimes, it would be an interior monologue, or<br />
repetition; to deconstruct the concept of an interview<br />
understood as an artifice; to add autobiographical<br />
resources… letters, diaries.<br />
Initially, it might seem as if her work suffers<br />
from a certain stylisation, but that is the key to her<br />
gaze: to draw a non-unitary, multiple subject, traversed<br />
by different experiences: social, religious, sexual ones…<br />
The subject matter is intertwined in her film production:<br />
her intimate story and that of her family are fused with<br />
those of creative women from the past, with the voices of<br />
contemporary immigrants, with the confessions of Marco, a<br />
trans-sexual, a woman who became a man, which re-position<br />
the notions of gender and subjectivity…<br />
In this brave trajectory, Virginia shares the strive<br />
for fresh air with other film directors, who, whether they<br />
belong to the field of documentary cinema, or experimental<br />
essay film, or autobiographical cinema, home movies,<br />
ethnographic documents, art films or political video,<br />
have all faced up to the patriarchal, monolithic gaze,<br />
opening up a wide diversity of niches and crevices, rewriting<br />
the notions of ‘fiction’ and ‘reality’, of History<br />
or histories. Chantal Ackerman, Agnès Varda, Mira Nair,<br />
Ulrike Ottinger or Solveig Anspach, among many others;<br />
breaking down the limits between fiction and ‘reality’;<br />
Ivonne Rainer, Trinh T Minh-ha, Lourdes Portillo,<br />
Barbara Hammer, Naomi Kawase are all trying to find, in<br />
experimental language, new paths for commitment.<br />
If we are to concentrate on the generation of<br />
Spanish women artists Virginia belongs to, who entered<br />
the feminist field in the 1990’s, we should point out<br />
that, in the Spanish case, the problem of assimilating<br />
feminist discourses was a particularly hard one, not<br />
only because they had not followed the normal path of<br />
penetration in the study programs of Art, History and<br />
Philosophy, but because the general lack of knowledge of<br />
the history of feminism and of its thought made it very<br />
hard to promote any project under the ‘feminist’ moniker,<br />
to the point where it almost became a taboo.<br />
Her case is also peculiar because her production<br />
stands in such an interstice between visual arts and film.<br />
Few women directors are as well acquainted as she is<br />
with both fields; although we could also mention Cecilia<br />
Barriga, María Ruido, or Sally Gutiérrez, who also<br />
follow this line of exploration into the new narrative<br />
strategies and the feature documentary.<br />
In the context of visual arts, since the end of<br />
the 1960’s, topics such as intimacy, private life and<br />
the search for the self have become crucial, with women<br />
having to re-invent their identity in a realm — that<br />
of art — which, although it has been greatly premised<br />
on their figure, it had done so without them. And this<br />
is when women artists started resorting to video as a<br />
tool for reconstruction, taking advantage of this medium<br />
which was not tinted with a history of rejection of<br />
women. This allowed many women artists to adopt a new<br />
artistic grammar, that of ‘video art’, moving away from<br />
the classical codes of cinema. Still, to some extent, I<br />
do consider this an escape route… blindfolding oneself<br />
in order not to assume the constructions of our ‘big<br />
brother’, cinema, which had articulated a narrative which<br />
was hostile to women, and which had to be continuously<br />
subverted, since it is this very film language that<br />
appears to be most accessible to the wide audience. This<br />
is why I find Virginia Villaplana’s case so interesting<br />
- for she is familiar with ‘both narratives’, that of<br />
film and that of the video image, with its four decades<br />
of history. Her work can be situated half-way between<br />
both unverses, along the lines of the position of Finnish<br />
artist Eija Lisa Athila, who also works with both kinds<br />
of narrative.<br />
Open-ended memory<br />
·························································<br />
Some of her best works focus on the recuperation of the<br />
voice of women, by setting out on a beautiful search for<br />
silenced women with the peculiarity of they themselves<br />
having attempted — whether for personal or political<br />
reasons — to wipe out their own traces; which greatly<br />
increases the difficulty of the task. Virginia sees in<br />
them an example and she set out on the production of<br />
her homages with great subtlety, from the standpoint a<br />
deconstruction of the traditional notion of a documentary,<br />
which determines that the choice of the right form would<br />
be the key factor for success. ‘Anonymous Film Portrait.<br />
Fuera del Paraíso’ (1999) recuperates the figure of Lucía<br />
Sánchez, the founder of the libertarian movement Mujeres<br />
libres, and her relationship with América Barroso.This<br />
piece could be a good example of the way in which Virginia<br />
engages with the notion of portraiture: relinquishing any<br />
attempt to lock up the protagonists in a closed account,<br />
steering clear from any temptation to fall back on common<br />
places or on sensationalism; opting for the construction<br />
of a visual poem which recuperates footage of the use of<br />
cameras in Paris, in her peculiar adaptation of Ultraist<br />
poem ‘Cines’, which Lucía published in 1921.<br />
Furthermore, ‘Stop Transit’ (2001) reveals the<br />
universe of Uruguayan poet Idea Vilariño, writer, literary<br />
critic, songwriter, translator, teacher, and one of the<br />
most marginal figures in the Latin-American literary world<br />
— having renounced, for many years, to promote her work<br />
or her name. Virginia manages to pay homage to Idea by<br />
collaborating with her, recuperating footage from the<br />
Uruguayan film archive, exploring the notion of ‘inner<br />
exile’, using footage from diverse sources, which she<br />
fuses with the Paraíso perdido poetry book, published<br />
by Idea in 1949. In contrast to the kind of ‘apparently<br />
neutral’, closed, stereotype-reinforcing film, the<br />
author applies open textual strategies, in a process of<br />
continuous re-writing, without providing any totalising<br />
explanations. Virginia interweaves diverse narratives,<br />
sometimes as far apart as poetry and theory. Her textual<br />
discourse prefers the fragment, the slowing-down, the<br />
sudden change of format, the stolen image, the closeup,<br />
the ‘repetitions’ of key sentences, the collision<br />
and interaction of words and images. Discontinuity,
[220] [ENG]<br />
fragmentation, and collage, changes in intonation,<br />
syntax… the meaning of her pieces becomes unstable… but<br />
also polysemous.<br />
On the other hand, all of Virginia’s production<br />
is imbued with a melancholic veil, by a beautiful and<br />
pleasing darkness, by a bittersweet half-light, which<br />
makes me think of the ‘making the invisible visible’<br />
proposed by Annette Kuhn under a new interpretation,<br />
under a different light… as a critical process which can<br />
shed light on the shadowed parts projected by patriarchal<br />
ideology, drawing the ‘other shadows’, other subversive<br />
and crumbling textures, into the light.<br />
The inner travel and the mobile borders<br />
·························································<br />
Travel is another important metaphor in the work of<br />
Virginia Villaplana, whom we have seen travelling to<br />
Paris, to Uruguay… to her memories… The physical or<br />
mental trip becomes one of the strategies in her creative<br />
research. Other feminist directors have proposed the act<br />
of travelling as a model of knowledge; in the case of<br />
Virginia, time is modelled into temporal loops and the<br />
trips come in all flavours. She is interested in different<br />
way to understand the trip: whether they be a diaspora,<br />
an exile, a mental refuge, or a migration, they all<br />
inform a set of experiences which were already considered<br />
by postmodern theorists as means to access ‘being’; as a<br />
means to create new paradigms, which, in feminist terms,<br />
has been called ‘critical travelling’, and which has two<br />
prime examples in the cases of Sally Potter and Hélene<br />
Cixous.<br />
There has been a lot of talk about ‘deconstructive<br />
feminist travel’, and in the case of Virginia I believe<br />
that the fact that her search does not pursue the exotic,<br />
reinforces her message and eliminates the temptation<br />
to ‘idealise difference’. In her works, the cities act<br />
like work centres; whether that be Paris, or Hull (in<br />
‘Daydream Mechanics’), the fascination with the exotic<br />
vanishes. Urban centres are nothing but scenery where<br />
the voices, whispers, shadows and, finally, the clash<br />
between other fragments of discourse, of bodies… And each<br />
fragment of this shipwreck drifts in a different visual<br />
direction, increasing the tension with the words.<br />
It is true that her discourse is open-ended,<br />
interrupted… but the risks one runs with a ‘broken<br />
discourse’, which drifts into the territory of creative<br />
ambiguity, are always worth it… Maybe it is not so much<br />
a case of understanding certain ideological contents,<br />
nor is it a case of gaining access to each and every<br />
critical perspective in play, but to venture ‘into<br />
different thought processes’, regardless of whether we<br />
can fully assimilate them. I can imagine that Virginia’s<br />
script are being continuously re-written, that they only<br />
achieve their final form in the process, by contamination,<br />
evolution and growth with each sudden labyrinth they find<br />
along the way, with each one of us… I can only suggest<br />
that you walk into the garden, carefully open the heavy<br />
door and spend the night in her fortress…<br />
«What’s left is time, the serenity of the seasons calling<br />
each other next to the temperature of the electronic<br />
thermometers placed in the middle of the cities. What’s<br />
left is time, the restlessness of the seconds which<br />
traced out the years without you, now that the years will<br />
come by without you joining me in dreams.»<br />
—Virginia Villaplana, (novel), Aquí todos los sueños<br />
serán realidad, 2007—<br />
·························································<br />
(1) VILLAPLANA, Virginia , Aquí todos tus sueños serán<br />
realidad, 2007.<br />
(2) LAURETIS, Teresa de, ‘Aesthetics and feminist theory:<br />
rethinking women’s cinema’ in Wide Angle, vol. 6, N. 3,<br />
January, 1985.<br />
(3) JOHNSTON, Claire, ‘Notes on Women’s cinema’, Screen<br />
Pamphlet 2, March 1973, p. 4.<br />
(4) LAURETIS, Teresa de, ‘Aesthetics and feminist theory:<br />
rethinking women’s cinema’ in Wide Angle, vol. 6, n. 3,<br />
January, 1985.<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////
[221]<br />
AIAN<br />
---------------------------------------------------------<br />
—J. Blasco—<br />
The AIAN (Archive of the Anonymous Narrated Image) was<br />
born from the conviction that photographic practise goes<br />
far beyond what a camera does, or what is done with a<br />
camera. Although etymologically the term photography<br />
defines it as ‘writing with light’, once the picture<br />
has been taken, the picture has a long life ahead of<br />
itself, where photographic practise — and not photography<br />
— leaves a rich trace of operations which range from the<br />
decision to develop a roll or not to do so, all the way<br />
up to the narrative which uses the picture as a medium,<br />
passing through anything which can be done to a picture<br />
or with a picture: crop, glue, keep, organise in a<br />
shoebox or an album, wipe out, scratch, enlarge, show,<br />
comment, destroy, etc., many of these verbs would become<br />
part of this photographic practise.<br />
The first section of the project focuses on the<br />
images of the Spanish Civil War, but not so much in war<br />
images, as in the family picture, and in the way it was<br />
present — and remains present — as a vestige of an era<br />
when photographers were exclusively camera professionals,<br />
and the picture an individual could own were normally<br />
very few. Few, or none. This possession of a few pictures<br />
is a fundamental point for AIAN: in the wake of the<br />
current massive propagation of the family picture through<br />
the home camera, we can still find members of the last<br />
generation that experienced the photograph as a specific<br />
phenomenon, and which, mainly, has remained removed from<br />
this massive propagation, preferring the physical touch<br />
of photographic paper as a precious object.<br />
Studying this second photographic practise — which<br />
consists in the private, individual management of the<br />
image — is a rich and fascinating endeavor, as it is to<br />
study why this kind picture, and why is the other kind<br />
disappearing. But, above all, it is a transversal approach<br />
to a conflict which avoids an erosion of its historical<br />
complexity: all the owners of images that take part are<br />
exactly that: owners of wartime images they keep, or not,<br />
said images and who are open to provide a testimony on<br />
how they have used these photographs, how did they come<br />
across them, what has taken place around these pictures,<br />
or why did they disappear, etc.<br />
The AIAN is an archive of all that takes place<br />
after the shutter opens and closes, told by the owners<br />
of the images. It reflects the quantity of behaviours<br />
that an individual develops around these pieces of<br />
paper which seem to reflect reality: the dedication, the<br />
framing, sending it by mail, destroying the images, or,<br />
why not, the very absence of the image. Thus, one of the<br />
interviewed women states categorically:<br />
(p. 165/044-aian-sgce-01)<br />
‘I don’t have any pictures from those times, no, nothing<br />
at all, we didn’t have any pictures because there were no<br />
men at home, it was just my mother, my grandmother, my<br />
younger sister, and we never took pictures of anything.<br />
No, I don’t have anything from that period. Yes, yes, it<br />
was only women, my grandmother, my mother, my sister and<br />
me. There was no-one to take pictures, and we never even<br />
thought of photographs.’<br />
Associating ‘absence of men’ to ‘absence of a camera’<br />
cannot pass by unnoticed in this archive. It is in these<br />
small fragments of reality that one comes across the<br />
human and the actual complexity of this task. This silent<br />
historical discourse is what AIAN is really interested<br />
in:<br />
(p. 165/06-aian-sgce-001)<br />
‘Me, no, I haven’t got any pictures taken with me Dad,<br />
because I said it was only a few months earlier that he<br />
had died… They told him, ‘hey, Félix’ — that was his name<br />
— ‘come down, look, we have a summons here, you’re to go<br />
to Peñafiel’. So he was off to pastures green… Envy, it’s<br />
always envy, whether he got more land, whether he had<br />
more or less land, whether his land was better or worse…<br />
And in Peñafiel, as I was saying, they said, ‘come down,<br />
there’s this thing here… it’s not quite right’, and he<br />
went down and he never came back home again. And this<br />
picture I have here, which I… in which I… I’ve got it<br />
here and I carry it with me, and it’s there, it’s always<br />
been here at home with me. Then, when I married, I became<br />
stronger, and that was when, that’s when we took them,<br />
because my mother used to keep all of them, and they’ve<br />
gone… Look, this one here has been glued, Gustavo glued<br />
them, I mean, my husband… And I’ve kind of got used to<br />
looking at them, and that’s how it has gone. All these<br />
pictures belonged to my mother. I’ve always kept this<br />
one, because many years, until just before I got married,<br />
I couldn’t even say a word about my father.’<br />
The picture of the father, permanently present<br />
at home and still absent for a girl traumatised by his<br />
lack. A girl who, until she became a woman and got<br />
married couldn’t even gather the strength to look at it.<br />
A father who was a victim of envy, as she herself says,<br />
like many others in that conflict. In each interview, real<br />
little disasters would come out in the open, the kind of<br />
horrors that would take place in a small neighbourhood<br />
or a village, among neighbours. These are much easier<br />
to understand and much scarier than the great battle<br />
narratives, they are more disturbing because of their<br />
proximity, of their being part of everyday life, of<br />
their seeming uncannily like situations we can find even<br />
nowadays, although without that intensity.<br />
AIAN develops my stepping aside from the already<br />
known narrative, and slipping through the interstices<br />
of history, in that which apparently lacks any real<br />
importance and which, nevertheless, reveals a lot about<br />
what happened. There are many interview projects,<br />
about subjects such as the Civil War or World War II<br />
or the Holocaust. There are websites where one can<br />
access interviews with survivors who talk about their<br />
experiences. But these spaces tend to be places of<br />
what is already known, where what is already known is<br />
repeated over and over again. There is nothing there to<br />
surprise us. We come to realise, over and over again, the<br />
perversity we already know, there is nothing previously<br />
untold in these testimonials that recite history. They<br />
eliminate the historical complexity of the discourse, a
[222] [ENG]<br />
complexity which might be recovered if we change the<br />
motivation of the enquiry, if we set out to search for<br />
the small photographic story between the lines of which<br />
we can see the tragedy or the living conditions and the<br />
actual state of memory or amnesia of a witness who is<br />
not dehumanised in front of the camera.<br />
(p. 165/040-aian-sgce-01)<br />
‘Yes, that was on the 1st of May, we went on a picnic<br />
there, to Aldehuela, that’s where everybody used to go…<br />
The Socialist Party had their insignia there, he was a<br />
member of the Socialist Youth, the other guy and me, we<br />
were apolitical.<br />
Of course, I wiped it out, because this picture<br />
is from 1936, and, of course, if I got caught with this<br />
picture on me and someone saw this guy with that thing…<br />
They’re dead now.<br />
That boy in the middle, well, he belonged to the<br />
Socialist Youth, and he had that thing on his chest that<br />
I scraped away… And, of course, during the War, I took<br />
it away to keep him out of trouble, he was a good boy,<br />
his name was Eladio, an extraordinary boy, a very nice<br />
person. They are both dead, I’m the only one alive.’<br />
Scraping a family picture ‘to keep out of trouble’.<br />
In these words, pronounced so calmly, one can see the<br />
fear of an era in which a document could be taken as<br />
incriminating evidence, and, of course, a picture with<br />
the insignia of the Socialist Party would have involved<br />
some serious problems.<br />
It is the small photographic details that<br />
illustrate the private, personal management of the<br />
image and which are recovered here in order to build a<br />
narrative in the form of an archive of images, faces,<br />
and voices. There is no place here for images that<br />
illustrate the conflict, the AIAN is the place for this<br />
other kind of picture, the family portrait, the one<br />
taken on a particular occasion, and which has become<br />
part of these people’s biography, accumulating layer<br />
after layer of meaning.<br />
(p. 166/007-aian-sgce-01)<br />
‘My mother kept it, God bless her, my father, I mean, I<br />
was 7 when he died. He died at the age of 29, of typhoid<br />
fever, of which there was an epidemic back then, and<br />
since there was no penicillin, well, you know, he died.<br />
Typhoid fever, yes the typhoids. This picture, well, I<br />
remember my father and it was horrible, terrible, it as<br />
if they were taking my life away from me. I was 7, and<br />
it was terrible because my father was very kind and my<br />
mother had a stronger character, and it was as if they<br />
were taking something away from me. It was the year of<br />
the War.’<br />
Typhoids, typhoids, it was the year of the War.<br />
The picture at home, a household which seems to be<br />
managed by the widow, keeps it. In a box, in a frame,<br />
or in an album, it seems like the pictures of that<br />
period would tend to move in female hands. These are<br />
pictures inherited from mothers to daughters. It is no<br />
coincidence that the majority of testimonials in the<br />
archive are those of women, since it was them that, most<br />
often, would take care of this small family heritage,<br />
the memory registered on photographic paper.<br />
(p. 166/010-aian-sgce-02)<br />
These were from when they caught me and put me in<br />
prison. They took this picture of me because they<br />
thought they were going to kill us, so we could send it<br />
back to our families. Well, actually, they took them for<br />
the police record, so they could keep a tab on us, and<br />
that was the picture they took of me. When we got our<br />
amnesty for being underage, well, then they came and<br />
gave us the pictures, yes, they had that small act of<br />
courtesy…’<br />
The story of how a picture ends up in the hands<br />
of its owner. The police mugshot given away after<br />
the sitter just narrowly avoids the death penalty,<br />
the picture which belonged to the mother and which<br />
has been inherited, the picture which arrived trough<br />
the post, etc. What’s behind these short narratives,<br />
which are really testimonials of the treatment and<br />
attitude towards the picture, is an infinity of possible<br />
situations in which the pictures reach their current<br />
owner. Images which were once hidden in order to avoid<br />
possible legal accusations, detentions or summary<br />
executions, and which suddenly appear, by surprise, in<br />
unexpected places, after being in hiding for years, as<br />
is the case here, where the picture appear inside the<br />
frame of a watercolour:<br />
(p. 166/016-aian-sgce-01)<br />
This is the damn picture here, this one, it was in<br />
the watercolour, like that, and here is José Antonio<br />
Primo de Rivera, and here, next to him, the Phalanx<br />
Triumvirate, Jesús Muro, Miguel Merino and Luis (…),<br />
who were the three men surrounding Primo de Rivera. All<br />
the rest of them were affiliates, old hat, they used to<br />
call them ‘old shirts’ later on… Ah, man, this one is<br />
at least… I think it’s from 1934 or 1935… I don’t know,<br />
I’m simply telling the story of how it appeared here,<br />
because, for me, frankly, it has been a huge surprise… I<br />
mean, they could have had the owners shot… Just keeping<br />
tunics in a private home, I mean, the drummers’ tunics<br />
from the Easter processions, that was considered a<br />
serious crime, and don’t get me started on the drums…<br />
I thought it was a piece of cardboard, I mean,<br />
without the picture, it was all an ordinary piece of<br />
cardboard, and when I took it out, I went ‘Hey’, and my<br />
wife said ‘What is this?’, and I said ‘Well, this looks<br />
like a lunch with José Antonio Primo de Rivera’, and<br />
since I knew a thing or two about history, not about<br />
this picture, but about what had happened at that time,<br />
I said ‘he taught them how to sing ‘Cara al sol’ during<br />
that meal.’ Well, then…<br />
On the other hand, it is interesting to find out<br />
how a particular picture which acquires an iconic status<br />
was taken. Seeing the owner tell the story of an image<br />
which, to her, represents a celebration day, an evening<br />
of entertainment which consisted in nothing less but<br />
dressing her up in a militia uniform and having her pose<br />
with the fist in the air for the picture. It is the girl
[223]<br />
that speaks, a girl that is now a grown-up, but who, in<br />
the very act of commenting on the picture, in the scene<br />
set up for that occasion, provides the voice-over for<br />
what that girl felt at the time when the picture was<br />
being taken. It was her aunt that had all the political<br />
ideas, for her, it was all a game, a particular adventure<br />
she experienced with her auntie, who had dressed her up<br />
like that:<br />
(p. 167/018-aian-sgce-03)<br />
‘In this picture, the case was, since people say that a<br />
lot, my aunt, she came with the uniform… I mean, it was<br />
like being dressed up for a carnival party, to my mind,<br />
because for her it was different, she did have a clue,<br />
in any case, but for me or for my mom or for my dad… it<br />
wasn’t like that for any of us… My auntie was like that,<br />
and we tolerated her the way she was, and that was that.<br />
There was another one, with my brother in it, but I<br />
couldn’t find it.<br />
They took me to a studio on the Sants road, and they<br />
took a portrait of me, and I must have come out really<br />
cheerful, really happy to have had a portrait taken,<br />
because, bear in mind that there were very few portraits,<br />
of all the ‘decent-looking’ ones I’ve got, my mother<br />
never took a single one of them, not because I didn’t<br />
want her to, but because she couldn’t afford it… I mean,<br />
when my auntie arrived at our place, and my auntie was<br />
in the militia, and she was a ‘revolutionary’ type, or<br />
whatever, it was like a party, ‘Auntie’s coming!’, and<br />
I’m sure she came by one day and said, ‘Come here, María,<br />
we’re going to dress you up really well.’, and my mother<br />
must have said, ‘Well, then, dress her up nicely and<br />
that’s that’…<br />
And they took me to the studio, we used to live<br />
in Hostafrancs, and, well, I was one of the nicest<br />
girls, and the times were right for being a nice girl,<br />
and, well, they took me there, and she wanted to have a<br />
picture taken of me, and she brought the clothes, and<br />
a present, and I must have been so happy, you know, my<br />
auntie was there, and the atmosphere was really youthful,<br />
and she took me away, and I put on that uniform, and<br />
they took a portrait of me… We always kept the picture<br />
as a souvenir, you know, it never got torn or ripped, it<br />
was well kept here. And there was another one, from that<br />
same day, in which one of my brothers, who was four years<br />
younger than me, they held him up and put a militia beret<br />
on his head, he just had that, the beret and the shotgun,<br />
because he couldn’t use anything else.’<br />
But there is also that other picture - the destroyed<br />
one, the one which was burned, ripped to pieces, for<br />
whatever reason. There are cases of mental alienation<br />
in which the victim rips up all the pictures, becomes<br />
obsessed with the image on the paper and attacks it. In<br />
turbulent times, when iconoclasm rears its face and takes<br />
over the image or the icon of the opponent in order to<br />
destroy it, thus destroying with it the memory of what<br />
is interpreted as the enemy, as someone opposed to one’s<br />
ideas. But even in these extreme circumstances, sometimes<br />
the picture survives:<br />
(p. 167/22-aian-sgce-01)<br />
‘This one was taken during the quarantine, in the<br />
quarantine yard they built in San Rafael, between San<br />
Rafael and El Espinar. My uncle was there, he was a<br />
priest, a chaplain, and well, the queen and the princess<br />
were going to officially open it, and they made pictures,<br />
and, of course, me, as a 13 year old girl, I was there<br />
looking and I don’t know how but I realised they had<br />
taken the picture, and that’s why I have this picture of<br />
the queen. Of the queen only, they took some others with<br />
the princess, too, but I wasn’t in these pictures, or if<br />
I was there, they never gave them to me. And this one, y<br />
chance, I still keep it… Here, this is me, I was only 13…<br />
Primo de Rivera senior, father of all the other ‘Primos’<br />
who were to come. Then, this is queen Victoria. Then the<br />
Republic came about and, of course, the king and queen<br />
had to go away, and in order to make sure this picture<br />
didn’t disappear, and they just had the pictures there<br />
in the quarantine yard, they told my uncle to take it to<br />
me, so if it wasn’t for me being in the picture, it would<br />
have disappeared. I think they told him they were going<br />
to burn the pictures, I’m not sure whether they did that<br />
or not, but that’s what they said, ‘We don’t want them<br />
to burn your niece’… Yes, right there, at the entrance,<br />
the police was there, to make sure that only the invited<br />
people would get in, and there was a loud crowd, a lot of<br />
people, and they were taking a lot of pictures, they took<br />
many.’<br />
All this could have easily taken the form of a<br />
documentary or a film narration, but, nevertheless,<br />
the archive, or the archive-like organisation of the<br />
interviews, allows us — as if it were an album of sorts<br />
— to see each entry in the register, each face, each<br />
testimonial one by one, individually. It also allows us<br />
to work carefully on each individual interview, on its<br />
editing, its treatment as an individual case study, as<br />
if it didn’t need the rest of the archive to produce<br />
meaning, but it is nevertheless enriched by it. Also,<br />
the unfinished aspect of any archive is also present in<br />
this decision. There are always more cases to add, and<br />
when one generation is absent, there will be another one<br />
which will inherit the pictures one way or another, will<br />
manipulate them, frame them, and give them new meanings<br />
according to the idea of photography as a complex<br />
photographic practise, which grows over anything done<br />
with the picture or around it.<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////
[224] [ENG]<br />
BAMBYLANd<br />
---------------------------------------------------------<br />
—Elfriede Jelinek—<br />
Elfriede Jelinek, Literature Nobel Prize for 2004,<br />
presents Bambyland, a pledge against war written by one<br />
of today’s most committed authors. This work compiles two<br />
drama texts on a contemporaneity which is permanently at<br />
war, and its hijacked reflection in the media through the<br />
use of the first person singular.<br />
Excerpt<br />
·························································<br />
I dunno, I dunno. Put on one of those caps they make with<br />
a pantyhose and a knot on top, like the one my father<br />
used to wear at work when he was building our home. I’d<br />
never seen anything quite as horrible. I can’t imagine<br />
the punishment, the guilt you people deserve in order to<br />
wear something that ugly. You cut the pantyhose, you tie<br />
a knot on the upper part, so it acts like a pompom and<br />
then you fit it on your head. And that’s it.<br />
Send my regards to Aeschylus and the Persians, as<br />
translated by Oskar Werner. As far as I’m concerned, you<br />
can also add a touch of Nietzsche. But the rest of it is<br />
not all mine, either. It runs in the family. It belongs<br />
to the media.<br />
It’s already making its way through the sunshine,<br />
the first harbinger of disaster, catching up with the man<br />
— What was his name? Everybody knows is name — the army.<br />
The army is already making its way through the city, the<br />
large, mighty army, but still not mighty enough, it’s<br />
making its way through the hungry ones, the thirsty ones,<br />
strangling itself, the army is making its way through<br />
the city, and the city is also filling up with people who<br />
seem threatening in their walk, too large, too numerous,<br />
so evil their deeds, it can’t be any smaller; what she<br />
has to tolerate, the city, which seems almost familiar,<br />
back there in the desert, its citizens having been burnt<br />
by the sun like a terracotta army. After all this, how<br />
can we make our peace with the Babylonian people? No<br />
matter what’s being said, they only want water, only<br />
water, only water, only food, only food. My son, my son,<br />
my two sons, my three sons, my four sons. They’re gone.<br />
They’re gone. Even better - try both things at the same<br />
time: water and food. The food parcels, come on, let’s<br />
unload them from the trucks, hurry up please, otherwise,<br />
without water, the inhabitants of the city will smash<br />
the skulls of God’s Chosen Army, and thus they’ll squash<br />
a world of feelings that only we, only we in the West<br />
can know, a that’ll bring on a wave of hate, the kind of<br />
hate that only they can know. We’re thirsty, too, yes<br />
sir, but at least we don’t hate, no sir, although we are<br />
rather partial towards that. But at least we don’t let<br />
them show. We’re not bereft of feelings, us, and where do<br />
we take our feelings? Where do they come from, where are<br />
they going? Where are they leading us? They’re leading us<br />
to liberate the people. Why are they behaving like this,<br />
then? Don’t they want to be free? Or do they want to be<br />
free only if they’re going to be understood? What? One<br />
always says either too much or not enough. This desire to<br />
reveal completely oneself with each single word is naive.<br />
So, this time, we’d better hush. It’s better this way.<br />
One always expects the others to show the best possible<br />
predisposition to understand them, otherwise one wouldn’t<br />
even mutter a word in front of so many microphones and<br />
cameras. One always protects oneself from the unknown.<br />
One always says what one expects the others to think of<br />
one, not what one thinks. What? What? You mean they don’t<br />
want to make themselves understood at all? What are we<br />
so worried about, then? As if we cared… We do what we<br />
please. No, we can’t always do as we please. But we make<br />
no bones about it. We’re for real. We plunge straight<br />
into pillage, and our game are to blame when there’s<br />
something we want. And we lose our mind when we can’t<br />
get it. Where did all that wasted oil go? It’s burning.<br />
Burning. Explosives all around the oil wells where all<br />
the oil just burns away, senselessly. It’s hard to<br />
imagine, and ever harder to foresee. If someone survived<br />
the salty sea currents, at least we would kill them. Our<br />
houses might burn, the images of our gods might burn, but<br />
not our oil, not our TV, we must preserve them, our altar<br />
cannot disappear without trace - since it is the trace<br />
itself! It’s our tracing bullet, trailblazing a luminous<br />
line through so that we can see in the darkness. So that<br />
even in the darkness we can see how the lightning falls<br />
on the torrent of the enemy army. Also there we have our<br />
ammunition of depleted uranium, I searched for it awhile<br />
ago, the thing is, we need it immediately. Look, I’ll try<br />
and explain properly, clearly, the reason for all this:<br />
the kinetic energy of a missile depends on its speed<br />
and mass. It can’t ear a Mars bar, right? It can’t eat<br />
a cereal bar, or one of those Kinder bars, the lightest<br />
and most nutritive parents can buy for their kids to<br />
take to school so they can study well, it all has to do<br />
with recuperating wasted energy, or with obtaining the<br />
energy which the missile lacks. It can’t, and shouldn’t,<br />
eat at all — it’s lucky to be that way. That’s where its<br />
strength and its penetrating power come from, and where,<br />
unfortunately, were the power of our arguments ends. The<br />
diameter of a tank cannon is small, no more than 12 cm,<br />
right? How can you get any decent penetrating power from<br />
that? Our problem is that we must attain a great impact in<br />
a very small space, and uranium is unfortunate enough to<br />
be very dense. We’re also unfortunate, since the uranium<br />
might end up making us ill. But our luck here is greater<br />
than our misfortune, if we look at it from a military<br />
perspective. Battleships ramming each other, that’s gone<br />
for sure, that’s a thing of the past. It’s total impact,<br />
that uranium thing. An impact not unlike that of what<br />
that person just told us. There’s this constant rush for<br />
more reinforcements, but this man, he doesn’t personally<br />
rush for anything. I can’t get it out of my mind: are all<br />
feelings dead, seriously dead? Why did they have to see<br />
so many terrible things, so much suffering, oh why? Are<br />
they all dead? You mean, you had some feelings, but the<br />
others didn’t? That’s impossible! No, I don’t believe so,<br />
they’re alive, they’re still alive, no, no they aren’t.<br />
They’re dead, there’s nothing to be done about it. Maybe<br />
they have never met a feeling in person. Just to think<br />
that they believe in God. But that’s not enough for them.<br />
They want to liberate their fatherland. But they can’t,<br />
since only we can effectively resist the seducer, who’ll
[225]<br />
only want to firmly retain us, and we question religion<br />
and we question the sand and we question the water, we<br />
alone know God, and we’ve come to realise we don’t love<br />
him, we, seducers of nobody, we, seducers of the image<br />
alone. When we arrive home, we immediately turn on the<br />
image. It has to work. And work it does. Immediately.<br />
Our deity never vanishes without trace, our images, the<br />
ones we see there, the once we only see there, on the lit<br />
screen. Then, we drag this people away from faith, and<br />
in return, we give them our images, and it’s over. This<br />
way, everything will be fine. This way this people cannot<br />
exist without the individual. But their god, oh, they<br />
know their god. That’s the main thing. They know nobody,<br />
they love nobody, but their god, they know him. They know<br />
nothing about feelings, but, apparently, they know their<br />
god. That’s what they say. And they also know that god<br />
is theirs. But now, they’ll get to know us. What are the<br />
stakes on us becoming their gods? None? Oh, well, we won’t<br />
then. He who has no want, must have a lot. So the army<br />
is already making its way, a threat to all cities, and<br />
here come all the names, the ones we know and the ones we<br />
don’t know, who cares, Arabia or whatever it’s called is<br />
full of names, some of them know them all, there’s noone<br />
who knows no-one, even those who know nobody know at<br />
least one person who knows somebody, for Babylon throws<br />
up a noisy, mixed crowd, and never takes it back. All of<br />
them, the men shouting orders, the men bearing names,<br />
carry a heavy cargo in their golden vehicles, I mean,<br />
really, the cars carry them, not the other way around,<br />
they only carry the fuel behind our vehicles, where<br />
sometimes we also die. Thanks anyway, it’s a real treat,<br />
this golden juice, we use it to water this splendid flower<br />
of men which set off to the land of Babylon. What was I<br />
trying to say? Yes. All of them, all of them who threaten<br />
their neighbour, all of them find pride more interesting<br />
than equality, that’s what they find. That’s it. Honestly.<br />
But them, we find them, wherever they are, subject to the<br />
relentless rule of the king. Maybe someone will run away<br />
from them, but there’ll be more where they came from.<br />
The British and American people, who went to war, for<br />
example. Them from wealthy dwellings, rich in gold. But,<br />
of course, they want more. They always want more.<br />
A response by virginia villaplana to E. Jelinek’s text<br />
·························································<br />
«The dead appeal to the living: remember it all, and tell<br />
the story, not just to fight memory, but so that our life,<br />
by leaving behind its trace, can retain its meaning.»<br />
—Tzvetan TODOROV, ‘Facing the Limit’—<br />
«When we show you images of the wounds inflicted by<br />
napalm, you will close your eyes. You will close your<br />
eyes to the images, then you will close your eyes to the<br />
memories, then you will close your eyes to the facts.»<br />
—Harum FAROCKI, ‘The Undying Fire’—<br />
There are accounts, much like there are documents,<br />
photographs, sounds and moving images. It is not a matter<br />
of representation when the disgrace of History is a<br />
documented fact.<br />
There are certainties, even regarding the uncertainty<br />
left behind by the absences. Words and the challenge of<br />
representing horror pass through this story. So do the<br />
everyday memory exercises.<br />
During the Spanish Postwar, between April 1st<br />
1939 and December 31st 1945, over 26.300 victims of<br />
reprisals and of summary executions, tortures, beatings<br />
and mistreatment on behalf of the repressive regime of<br />
Franco’s autarchic regime were buried in the cemetery of<br />
Valencia.<br />
The story you are reading as a biographic narrative<br />
is a space which contains the remnants of this infamy.<br />
Common graves of oblivion covered with the remains of the<br />
demolition of memory.<br />
When I was a teenager I used to take walks in this<br />
Mediterranean cemetery in the summer, and I would take<br />
pictures of the disposition of the tombstones, the height<br />
of the trees and the way shadows would appear behind<br />
the flowers which were there to decorate the pain of an<br />
absence. For years I searched for the exact place where<br />
my distant relatives were buried. My dead relatives.<br />
I remember taking black and white photographs of<br />
every corner of this Mediterranean cemetery, without<br />
finding my dead relatives, so I finally gave up on my<br />
search. A place for their image.<br />
From those images that haven’t survived through<br />
time, I keep the statement of not having found those<br />
distant faces.<br />
For years I searched for the place where my distant<br />
relatives were buried. My dead relatives. A few years<br />
ago, I returned to this Mediterranean city, but until a<br />
few months ago, nobody had told me that I was never to<br />
find their graves. For their bodies were not buried in a<br />
visible grave, but in a common, anonymous one, together<br />
with those who resisted, among the remains of those<br />
26.300 Republican victims during the Spanish Postwar in<br />
the city of Valencia.<br />
A signpost barring the way to one of a number<br />
of still-visible common graves in the 7th right-hand<br />
section of the Valencia cemetery reveals the intention<br />
of destroying this place. The construction company<br />
informs us of the results of a public tender for urban<br />
development, 1.110 newly-built niches on top of the<br />
underground architecture of the common graves:<br />
‘NO ENTRY. AUTHORISED PERSONNEL ONLY.’<br />
Death, and the exercises of everyday memory contained in<br />
this story insist on the exhumation of the infamy. Now,<br />
while you read these words anonymously.<br />
Years ago, some of these common graves, the ones<br />
located in the 8th, 10th, and 5th left-hand-side sections,<br />
were covered in cement, and over the cemented memory a<br />
variety of niches and ‘preferential’, monumental tombs<br />
were built. They were meant for individual use, there to<br />
house other bodies, other layers of earth, memory, and<br />
impenetrable tarmac.<br />
The asphalted city and its dead. The kind of city<br />
described by Ernesto Sábato in Sobre héroes y tumbas<br />
seems to take the form of liquid memory. Like an image<br />
which leaks back into the present.
[226] [ENG]<br />
For this reason, the words in this story won’t stop until<br />
the infamy is exhumed.<br />
The sorry state of some improvised tombs competes<br />
with the ground dug out from these common graves,<br />
occasionally revealing parts of human bodies. This<br />
spring, some of the dug out ground was moved to a quarry<br />
in Sagunto. This hiding maneuvre made exhumation and<br />
identification of the bodies even more difficult. The names<br />
are layered over pages of the Registry of Burials of the<br />
General Cemetery of Valencia. The pages are dated between<br />
April the 1st 1939 and December the 31st 1945:<br />
‘NO ENTRY. PERSONNEL ACQUAINTED WITH CONTEMPORARY HISTORY<br />
ONLY.’<br />
The historical fact turns into memory, a cultural,<br />
productive memory. Its aesthetic becoming in not<br />
allegorical, not symbolic, it is nor representational,<br />
either, it is, above all, reflexive. It doesn’t tell the<br />
story of the facts of the past. Instead, it returns the<br />
problem back to the present.<br />
In the first essay of The Crisis of Culture, titled<br />
‘Tradition and the Modern Age’, Hannah Arendt says,<br />
regarding the political face of ‘contemporary totalitarian<br />
domination’, that its institution is unprecedented,<br />
and cannot be understood with the usual categories of<br />
political thought, much like its crimes cannot be judged<br />
by traditional moral criteria, or punished within the<br />
traditional legal framework of our civilisations. This<br />
fact has broken up the continuity of Western history.<br />
Probably the structure of this story, the one you are<br />
reading anonymously. Where is the line crossed by<br />
this schism which brings along a before and an after?<br />
What defines totalitarian regimes, politically, is the<br />
total concentration of power, excluding any opposition<br />
or dissidence. But it is not so much their political<br />
base, but its inevitable corollary that contemporary<br />
totalitarian regimes inevitably pierce through the<br />
[curtain] of historical continuity: a new understanding<br />
of death, that is, the disappearance of memory and the<br />
demolition of its remnants. Everyday exercises of an<br />
obstinate memory.<br />
—Virginia VILLAPLANA, ‘The exhumation of infamy’—<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
vIRGINIA vILLAPLANA cv<br />
---------------------------------------------------------<br />
Writer, filmaker and media artist (Paris, 1972)<br />
Studies in Film Direction and Scriptwriting, The London<br />
Film Academy.<br />
B.A. in Journalism. M.Phil courses in Theory of<br />
Discourse and Communication. Department of Language Theory<br />
and Communication Sciences, University of Valencia.<br />
Within the realm of audiovisual production, she has<br />
produced documentaries such as, among others: Daydream<br />
Mechanics, Tras las fronteras, Stop Transit, Anonymous<br />
Film Portrait, NUIT, Doble Escenario, and Idas y venidas<br />
por la rue de L’assomption, which have obtained a number<br />
of prizes at local and international film festivals. These<br />
documentaries have been broadcast in TV and cultural<br />
programs such as ‘Fronteras/No-lugar’ (Metrópolis,<br />
Televisión Española, TVE2), ‘El cine del afuera:<br />
el espíritu del retrato’, San Sebastián, Monocanal<br />
(National Museum Nacional Reina Sofía, Madrid, 2002), and<br />
Videodiarios (La Casa Encendida, Madrid, 2005).<br />
Within the realm of writing, she has received<br />
the XV Alfons Roig Essay Prize (1998) and the Espais<br />
Prize with ‘El Sueño Colectivo’, RealTV (2004), as<br />
weell as the Cinema Jove Prize as a short cut director<br />
(1997). She has published a story book for adults, ‘24<br />
contratiempos’ (Ediciones de la Mirada, 2001), as well<br />
as diverse articles and essays on cinema, photography,<br />
cultural criticism and gender studies. Among a number of<br />
publications dedicated to cinema and narrative, she has<br />
published essays on film-makers Margierite Duras, Arturo<br />
Ripstein, Pere Portabella, Agnès Varda, Chris Marker,<br />
Jean Eustache and Ulrike Ottinger.<br />
She has lived and studied cinema and literature in<br />
cities like London, Montevideo, Buenos Aires, Bologna and<br />
Paris.<br />
In the field of educational and cultural<br />
administration, she has organised the Universitylevel<br />
seminars ‘Relatos imaginarios en torno al sujeto<br />
femenino’ (2001), ‘La política de construir significados’<br />
(2002) y ‘Violencia contra mujeres, justicia y medios de<br />
comunicación’ (2002).<br />
Recently, she curated ‘Cárcel de amor. Relatos<br />
culturales sobre la violencia de género’ a film and new<br />
technologies festival and publication. (Ministerio de<br />
Cultura, 2005).<br />
Programmes, Exhibitions, film and video festivals<br />
·························································<br />
> Pasarse de la Raya, Art&Idea, Mexico and USA, 1997.<br />
Atelier Europa. Kunstverein, München, 2004<br />
> D-Foto 2006. Feria Internacional de Video y Fotografía<br />
Contemporánea, San Sebastián.<br />
> Middlesex, Madrid, 2006.<br />
> Arco 2006, Feria de Arte Contemporáneo, Visor Gallery.<br />
> Arquitecturas del discurso. Fundació Antoni Tàpies, Ute<br />
Meta Bauer, Barcelona, 2002<br />
> Cine y casi cine, MNCARS, Madrid, 2002<br />
> VERBARIUM, CCCB, Barcelona, 2002
[227]<br />
> Outsourcing, Institute of International Visual Arts,<br />
Londres, 2002<br />
> Monocanal, MNCARS, Madrid 2002<br />
> Transacciones/Fadaia, Unia-Tarifa y Sevilla, 2004<br />
> Read*Write*Execute*, Madrid,2002<br />
<strong>Work</strong>s in international museums and film archives<br />
·························································<br />
> Eastern Mennonite Museum, USA (Virginia).<br />
> Mediateca Cinenova Collection, London.<br />
> Institute of Internacional Visual Arts Collection,<br />
INIVA, London.<br />
> Archivo ovni, cccb, Barcelona.<br />
> Data Bank Collection. Films: Female filmworkers in<br />
Europe. Department of Culture in Frankfurt/Main.<br />
> Colección de Cine y Antropología. Universidad Pública<br />
de Navarra.<br />
> Cinemazed Collection, Brussels.<br />
> Fundation Georges Perec Collection, Paris.<br />
fILMWORkS<br />
---------------------------------------------------------<br />
Escenario doble<br />
·························································<br />
2004, colour, digital Betacam, 25’. Spain.D Feature<br />
documentary. Direction, script and editing: Virginia<br />
Villaplana<br />
Synopsis: This feature documentary is premised on the<br />
relationship between a drag king performance by Myriam<br />
Marzouk and the story of Marco, a trans-sexual woman who<br />
became a man, who tells his story. The stage and the<br />
interview posit a revision of the notions of gender,<br />
subjectivity, and culture.<br />
Bibliography: Gonzalo, Marta de y Pérez Prieto, Publio,<br />
El incremento, Fundació Espais d’Art Contemporani,<br />
febrero 2005, p. 102-105. Publication of the script of<br />
Escenario Doble / Navarrete, Carmen, Ruido, María and<br />
Vila, Fefa, ‘Trastornos para devenir: entre artes y<br />
políticas feministas en el Estado español’, Desacuerdos,<br />
vol. 2, 2005, p. 158-187.<br />
daydream Mechanics<br />
·························································<br />
2001, colour, Digital Betacam, 17’. U.K. Feature<br />
documentary. Experimental essay. Direction, script and<br />
editing: Virginia Villaplana<br />
Synopsis: This feature documentary, shot in 16 mm,<br />
posits, beginning its very title and with the opening<br />
sequences, the clash between the imaginary dimension and<br />
the specificity of the mechanical-material-industrial<br />
dimension which the film text offers to the viewer, by<br />
situating her in the urban landscape of the City of Hull<br />
(England). It speaks of the mytho-poietic capacity of film<br />
discourse: the capacity to disturb and transform reality,<br />
rather than to simply represent it. Its power to create<br />
worlds and effects of veracity, its power to appeal to<br />
us. The drifts through the city through the eye of the<br />
16 mm camera present and almost still urban landscape,<br />
through the photographic registry which takes over the<br />
time unit of a full day, a working day which wakes up the<br />
city streets of Hull at 8 in the morning, only to leave<br />
them, lifeless and deserted, at 5 in the afternoon.<br />
Bibliography: Colaizzi, Giulia, Monocanal, Museo Nacional<br />
Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, 2003, p. 182-183<br />
/ Hedditch, Emma (ed)., Mary Kelly’s engagement with<br />
‘cinema’, Cinenova Women Film and Video Distribution,<br />
London, 2004, p. 22-25 / Navarro, Mariano, ‘Cine de<br />
artistas’, El País <strong>Cultural</strong>, Madrid, July 12th, 2000,<br />
p. 24-25 / Rodríguez, Hilario J., ‘La comodidad del<br />
espectador’, Banda aparte, Revista de cine, Formas<br />
de ver, nº 20, Valencia, February 2001, p. 76-77 /<br />
Villaplana, Virginia, Outsourcing. Visual culture, INIVA.<br />
Institute of International Visual Arts, London.<br />
Tras las fronteras del Sueño de la Inmigración.<br />
Sin papeles<br />
·························································<br />
1999-2000, colour, Digital Betacam, 25’. Spain.<br />
Feature documentary. Direction, script and editing:<br />
Virginia Villaplana<br />
Synopsis: A feature documentary on immigration, culture<br />
and integration, which reveals the current situation of<br />
injustice towards the illegal immigrants and their lack<br />
of legal protection according to the Spanish Immigration<br />
Law. A confrontation between the dream and the actual<br />
experience in the local context of the city of Valencia<br />
(Ruzafa quarter) through the viewpoint of a variety of<br />
countries of origin. Comments on immigration, personal<br />
accounts and statements. Portraits which re-locate and<br />
reveal the cultural, religious and racial intolerance in<br />
our country. A feature documentary produced on the basis<br />
of the audiovisual workshop ‘La Inmigración en Imágenes’.<br />
With the collaboration of Said Saber, Araceli Cabrera,<br />
Samir Ahamdanech, Said Chainoud, Oulaya Hadda, Brochra<br />
Tibari, Austine Osaro, Lovina Lopete, Mohamed El Meski,<br />
Mousa Khalaf, Mohamed Ainani, Fouad Yonoussi, Michael<br />
Morrosov, Alexander Dumbadze, and Mohamed Laasri.<br />
Bibliography: Transacciones. A project of the ‘UNIA<br />
arte y pensamiento 2004’ programme of the Universidad<br />
Internacional de Andalucía (UNIA), with the collaboration<br />
of the Tarifa Town Council, coordinated by Mar<br />
Villaespesa & Indymedia estrecho/madiaq, 2004. Web:<br />
http://transacciones.wewearbuildings.cc/transacciones/<br />
display/46/index.php / TVE2, Metrópolis, ‘Emigración<br />
e interculturalidad. Frontera no- lugar’. Broadcast<br />
on January 23rd 2003. A programme by Susana Blas. (TV<br />
broadcast) / VV.AA., Puntos de Encuentro y Áreas de<br />
descanso, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales,<br />
Sala Amadís, Madrid, 2000, p. 38-39 y 73-85 / VV.AA.,<br />
Del Mono Azul al Cuello Blanco, Transformación social y<br />
práctica artística en la era postindustrial. Chapter:
[228] [ENG]<br />
Villaplana Ruiz, Virginia.: ‘Prácticas documentales en la<br />
construcción de relatos audiovisuales’, Consellería de<br />
Cultura de la Generalitat Valenciana, Valencia, 2003, p.<br />
206-215.<br />
Stop-transit<br />
·························································<br />
2001, colour, Digital Betacam, 12’, 2000. Uruguay/ Spain.<br />
Feature documentary. Direction, script and editing:<br />
Virginia Villaplana<br />
Synopsis: A documentary essay on the gaze and memory,<br />
produced in collaboration with poet Idea Vilariño in the<br />
film archives of Uruguay. An exchange between visual and<br />
textual narratives, which speak of the inner exile as a<br />
frontier. Language, urban narrative and psychogeographical<br />
space through the city of Montevideo. Two voices build<br />
the presence, two characters displaced from the order of<br />
discourse through a narration based on the poetry book<br />
Paraíso perdido, by Idea Vilariño, published in 1949.<br />
Bibliography: Calle, R. de la - Beguiristain M. - Ortuño<br />
P. - Villaplana, V., ‘Cultura electrónica: vídeo y medios<br />
contextuales en la práctica cultural’, in Divers. Arte<br />
y diversidad cultural (coordinated by Javier Marroquí<br />
y David Arlandis), Universitat de València, La Nau,<br />
Valencia, 2003, p. 77-75 / OVNI 4ª Video festival, Centro<br />
de Cultura Contemporánea, Barcelona / Villaplana Ruiz,<br />
Virginia, ‘Fahrenheit 451. Una película de ficción’.<br />
Published in FILES, MUSAC (Museo de Arte Contemporáneo de<br />
Castilla León), 2004, p. 134-137.<br />
Anonymous film portrait. fuera del Paraíso<br />
·························································<br />
1999, b/w and colour, Digital Betacam, 12’. Spain.<br />
Feature documentary. Experimental cinema. Direction,<br />
script and editing: Virginia Villaplana<br />
Synopsis: A reunion between Lucía Sánchez Saornil<br />
(Madrid, 1895 - Valencia, 1970), poet and founder of the<br />
libertarian movement Mujeres Libres, and América Barroso.<br />
Everyday panoramics of the cinematographer situated in<br />
the urban space of Paris in the beginning of the 20th<br />
Century. This experimental documentary is premised<br />
on a free adaptation of the poem ‘Cines’, written by<br />
Lucía Sánchez Saornil in 1921. The poem was published<br />
on February 20th 1921 in the Ultraist poetry magazine<br />
‘Ultra’. This experimental documentary posits the<br />
clash between the word and the image as poetic forms of<br />
summoning the collective memory of Spanish feminism.<br />
Bibliography: Handout programme, 7ª Mostra Internacional<br />
de films de donnes, Barcelona / Radio Temporaire, archives<br />
sonores, L´Ecole du Magazin (Grenoble, France) / Selva,<br />
Marta - Solá, Anna, Diez años de la muestra internacional<br />
de filmes de mujeres Barcelona. La empresa de sus talentos,<br />
Paidos, Barcelona, 2002, p. 225 y 288 / Villaplana,<br />
Virginia, 24 Contratiempos, Ediciones de la Mirada,<br />
Valencia, 2001, pp. 39-48 / VV.AA., Solo para tus ojos,<br />
Erreakzioa, Arteleku, Diputación Foral de Guipúzcoa,<br />
Donosti, 1998, pp. 121-123 / VV.AA., Encuentros de Vídeo/<br />
Altermedia en Pamplona 1998. Chapter: Virginia Villaplana<br />
Ruiz: ‘La imagen contrariada’, Gobierno de Navarra,<br />
Pamplona, Departamento de Educación y Cultura, 1999, p.<br />
123-129.<br />
Idas y venidas por la rue de L´assomption<br />
·························································<br />
1994-1995. Colour and b/w, Betacam. 14’. France/Spain.<br />
Documentary shortcut Direction, script and editing:<br />
Virginia Villaplana<br />
Synopsis: Throughout its two years in the making (1994-<br />
1995), in Paris, this video turns to the short story ‘Up<br />
and down la rue l’assomption’ by Georges Perec. The very<br />
street described by Georges Perec has changed nowadays,<br />
and the images of this transformation are juxtaposed with<br />
the narration of the story, which presents the past of<br />
this urban space, la rue l’assomption. The portrait of<br />
the street during the 1970’s reveals the memory of its<br />
inhabitants. One of these characters, one of the stories,<br />
is told by my mother, Teresa Ruiz, in an interview taken<br />
during the mid-1990’s. Teresa Ruiz layers her memory of<br />
being a Spanish immigrant in the city of Paris during<br />
the 1970s over the memory of that place as told by<br />
Georges Perec. La rue de l’assomption, the street she<br />
used to walk through every morning on her way to work. A<br />
documentary and biographical narrative enunciated by a<br />
writing capable of subverting the order of descriptive<br />
narration of the original story.<br />
Bibliography: Villaplana, Virginia, ‘Escritura y mass<br />
media. Anotaciones a la escritura generativa de Georges<br />
Perec. Memoria, espacio urbano, narración en historia’,<br />
Valencia 1999, Banda Aparte, Revista de cine. Formas<br />
de ver, Valencia, febrero 1999, p. 43-49 / Handout<br />
programmes for the sessions: En construcción. Programa de<br />
nueva videocreación e infografía española. Centro de Arte<br />
Santa Mónica, Barcelona / Videodiarios. A programme at La<br />
Casa Encendida, Madrid, 2005.<br />
Teatro Mundi (<strong>Work</strong> in Process)<br />
·························································<br />
Looped video projection and photography installation.<br />
Synopsis: ‘To historically articulate the past doesn’t<br />
mean to get to know it ‘the way it really was’. It<br />
means to harness a memory the way it shines in a moment<br />
of danger. (…) Danger threatens both the heritage of<br />
tradition and those that receive it. (…) In any historical<br />
period, tradition need to be freed from the grasp of the<br />
corresponding conformism which is about to subjugate it.’<br />
—Walter BENJAMIN, in his Thesis on the Philosophy of<br />
History—<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////
[233] [CAS] [VAL]<br />
VirginiA ViLLApLAnA CV<br />
---------------------------------------------------------<br />
Writer, filmaker and media artist (París, 1972)<br />
Estudios de Dirección y guión cinematográfico, The London<br />
Film Academy.<br />
Licenciada en Ciencias de la Comunicación. Estudios<br />
de doctorado en Teoría del discurso y comunicación.<br />
Departamento de teoría de los lenguajes y Ciencias de la<br />
Comunicación, (Universidad de Valencia).<br />
En el ámbito de la producción audiovisual ha<br />
obtenido diversos premios en festivales nacionales e<br />
internacionales de cine, así como el premio RealTV (2004)<br />
y el premio Cinema Jove a la dirección de cortometraje<br />
(1997) Ha realizado y producido los documentales de<br />
creación, que aparecen en este libro entre otros. Estos<br />
documentales de creación han sido emitidos en programas<br />
como ‘Fronteras/No-Lugar’ (Metrópolis, Televisión<br />
Española, TVE2), ‘El cine del afuera: el espíritu del<br />
retrato’, San Sebastián, Monocanal (Museo Nacional Reina<br />
Sofía, Madrid, 2002), Videodiarios (La Casa Encendida,<br />
2005).<br />
En el ámbito de la escritura recibió el XV Premio<br />
Alfons Roig de Ensayo (1998) y el premio Espais con el<br />
Sueño Colectivo. Ha publicado el libro de cuentos para<br />
adultos ‘24 contratiempos’ (Ediciones de la Mirada,<br />
2001), así como numerosos artículos y ensayos sobre cine,<br />
fotografía, crítica cultural y género. Entre los diversos<br />
libros dedicados al cine y la narración ha publicado en<br />
los libros ensayos sobre los cineastas Marguerite Duras,<br />
Arturo Ripstein, Pere Portabella, Agnès Varda, Chris<br />
Marker, Jean Eustache y Ulrike Ottinger.<br />
Ha vivido y complementado sus estudios de cine y<br />
literatura en las ciudades de Londres, Montevideo, Buenos<br />
Aires, Bolonia y París.<br />
En el ámbito de la gestión de la educación y la<br />
cultura ha organizado los seminarios universitarios:<br />
‘Relatos imaginarios en torno al sujeto femenino”<br />
(2001), ‘La política de construir significados” (2002)<br />
y ‘Violencia contra mujeres, justicia y medios de<br />
comunicación’ (2002).<br />
Recientemente ha comisariado el ciclo de cine<br />
y nuevas tecnologías y coeditado el libro ‘Cárcel de<br />
amor. Relatos culturales sobre la violencia de género’<br />
(Ministerio de Cultura, 2005).<br />
programas, Muestras, Festivales de cine y vídeo<br />
·························································<br />
> Pasarse de la Raya, Art&Idea, México y USA, 1997<br />
> Atelier Europa. Kunstverein, München, 2004<br />
> D-Foto 2006. Feria Internacional de Video y Fotografía<br />
Contemporánea, San Sebastián<br />
> Middlesex, Madrid, 2006<br />
> Arco 2006, Feria de Arte Contemporáneo, Galería Visor<br />
> Arquitecturas del discurso. Fundació Antoni Tàpies, Ute<br />
Meta Bauer, Barcelona, 2002<br />
> Cine y casi cine, MNCARS, Madrid, 2002<br />
> VERBARIUM, CCCB, Barcelona, 2002<br />
VirginiA ViLLApLAnA CV<br />
--------------------------------------------------------<br />
Writer, filmaker and media artist (París, 1972)<br />
Estudis de direcció i guió cinematogràfic, The London Film<br />
Academy.<br />
Llicenciada en Ciències de la Comunicació. Estudis<br />
de doctorat en Teoria del discurs i comunicació.<br />
Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la<br />
Comunicació (Universitat de València).<br />
En l’àmbit de la producció audiovisual ha obtingut<br />
diversos premis en festivals de cinema nacionals i<br />
internacionals, així com RealTV (2004), el premi Cinema<br />
Jove a la direcció de curtmetratges (1997). Ha realitzat<br />
i produït els documentals de creació del llibre entre<br />
altres.Estos documentals de creació han sigut emesos<br />
en programes televisius i culturals com ‘Fronteras/No-<br />
Lugar’ (Metrópolis, Televisió Espanyola, TVE2), ‘El cine<br />
del afuera: el espíritu del retrato’, Sant Sebastià,<br />
Monocanal (Museu Nacional Reina Sofia, Madrid, 2002),<br />
Videodiarios (La Casa Encendida, 2005).<br />
En l’àmbit de l’escriptura ha rebut el XV Premi<br />
Alfons Roig d’assaig (1998) i el premio Espais con el<br />
Sueño Colectivo.Ha publicat el llibre de contes per a<br />
adults ‘24 contratiempos’ (Ediciones de la Mirada, 2001),<br />
així com nombrosos articles i assajos sobre cinema,<br />
fotografia, crítica cultural i gènere. Entre els diversos<br />
llibres dedicats al cinema i la narració, ha publicat<br />
assajos sobre els cineastes Marguerite Duras, Arturo<br />
Ripstein, Pere Portabella, Agnès Varda, Chris Marker,<br />
Jean Eustache i Ulrike Ottinger.<br />
Recentment, ha comissariat el cicle de cinema i<br />
noves tecnologies i ha coeditat el llibre Cárcel de<br />
amor. Relatos culturales sobre la violencia de género<br />
(Ministeri de Cultura, 2005).<br />
Ha viscut i complementat els seus estudis de cinema<br />
i literatura a les ciutats de Londres, Montevideo, Buenos<br />
Aires, Bolonya i París.<br />
En l’àmbit de la gestió de l’educació i la cultura,<br />
ha organitzat els seminaris universitaris: ‘Relats<br />
imaginaris entorn del subjecte femení’ (2001), ‘La<br />
política de construir significats’ (2002) i ‘Violència<br />
contra dones, justícia i mitjans de comunicació’ (2002).<br />
programes, Mostres, Festivals de Cinema i Vídeo<br />
························································<br />
> Pasarse de la Raya, Art&Idea, Mèxic i EUA, 1997<br />
> Atelier Europa. Kunstverein, Munic, 2004<br />
> D-Foto 2006. Fira Internacional de Vídeo i Fotografia<br />
Contemporània, Sant Sebastià<br />
> Middlesex, Madrid, 2006.<br />
> Arco 2006, Fira d’Art Contemporani, Galeria Visor.<br />
> Arquitecturas del discurso. Fundació Antoni Tàpies, Ute<br />
Meta Bauer, Barcelona, 2002.<br />
> Cine y casi cine, MNCARS, Madrid, 2002.<br />
> VERBARIUM, CCCB, Barcelona, 2002.<br />
> Outsourcing, Institute of International Visual Arts,<br />
Londres, 2002.<br />
> Monocanal, MNCARS, Madrid 2002.
[234] [CAS]<br />
> Outsourcing, Institute of International Visual Arts,<br />
Londres, 2002<br />
> Monocanal, MNCARS, Madrid 2002<br />
> Transacciones/Fadaia, Unia-Tarifa y Sevilla, 2004<br />
> Read*Write*Execute*, Madrid,2002<br />
Obras en museos y archivos fílmicos internacionales<br />
·························································<br />
> Museo Eastern Mennonite, USA (Estado de Virginia).<br />
> Colección Mediateca Cinenova, Londres.<br />
> Colección Institute of Internacional Visual Arts,<br />
INIVA, Londres.<br />
> Archivo OVNI, CCCB, Barcelona.<br />
> Colección Data Bank. Films: Female filmworkers in<br />
Europe. Department of Culture in Frankfurt/Main.<br />
> Colección de Cine y Antropología. Universidad Pública<br />
de Navarra.<br />
> Colección <strong>CINE</strong>MAZED, Bruselas.<br />
> Colección Fundation Georges Perec, París.<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
[VAL]<br />
> Transacciones/Fadaia, Unia-Tarifa i Sevilla, 2004.<br />
> Read*Write*Execute*, Madrid, 2002.<br />
Obres en museus i arxius fílmics internacionals<br />
·························································<br />
> Museu Eastern Mennonite, EUA (estat de Virgínia).<br />
> Col·lecció Mediateca Cinenova, Londres.<br />
> Col·lecció Institute of Internacional Visual Arts,<br />
INIVA, Londres.<br />
> Arxiu OVNI, CCCB, Barcelona.<br />
> Col·lecció Data Bank. Films: Female filmworkers in<br />
Europe. Department of Culture in Frankfurt/Main.<br />
> Col·lecció de Cinema i Antropologia. Universitat<br />
Pública de Navarra.<br />
> Col·lecció <strong>CINE</strong>MAZED, Brussel·les.<br />
> Col·lecció Fundation Georges Perec, París.<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////<br />
//////////////////////////////////////////////////////////
[235]<br />
FiLMwOrkS
[237] [CAS]<br />
idAS y VenidAS pOr LA rue de L´ASSOMptiOn<br />
---------------------------------------------------------<br />
1994-1995. Cortometraje documental. Color y b/n, formato<br />
Betacam. Dur. 14 min. Francia/España.<br />
Realización, guión y montaje: Virginia Villaplana.<br />
Sinopsis<br />
··························································<br />
Este vídeo a través de dos años de grabación 1994-1995<br />
en París retoma el relato Idas y venidas por la rue de<br />
L´assomption 1969-1975 del escritor Georges Perec. La<br />
misma calle que fue descrita por Georges Perec ahora ha<br />
cambiado, ante las imágenes de ese cambio se superpone<br />
la lectura del relato del escritor que presenta el<br />
pasado de ese espacio urbano la rue de L´assomption. El<br />
retrato de esta calle durante los años setenta vislumbra<br />
la memoria de quienes transitaron ese espacio. Uno de<br />
esos personajes, uno de esos relatos lo narra Teresa Ruiz<br />
mi madre, durante una entrevista realizada a mediados<br />
de los años noventa. Teresa Ruiz superpone su memoria de<br />
mujer migrante española en la ciudad de París, durante la<br />
década los años setenta, a la memoria de aquel lugar de<br />
París narrado por Georges Perec. La rue de L´assomption<br />
aquella calle que ella transitaba cada mañana para ir a<br />
trabajar. Un relato documental y biográfico enunciado por<br />
la escritura capaz de subvertir el orden de la narración<br />
descriptiva del relato original.<br />
referencias bibliográficas<br />
·························································<br />
> Virginia Villaplana: ‘Escritura y mass media.<br />
Anotaciones a la escritura generativa de Georges Perec.<br />
Memoria, espacio urbano, narración en historia’,<br />
Valencia 1999, Banda Aparte, Revista de cine. Formas de<br />
ver, Valencia febrero 1999,pp.43-49.<br />
Folletos de mano ciclos y programas:<br />
> En construcción. Programa de nueva videocreación<br />
e infografía española. Centro de Arte Santa Mónica,<br />
Barcelona, 1997.<br />
> Videodiarios. Programa La Casa Encendida, Madrid, 2005.<br />
[237] [VAL]<br />
idAS y VenidAS pOr LA rue de L’ASSOMptiOn<br />
---------------------------------------------------------<br />
1994-1995. Curtmetratge documental. color i b/n, format<br />
Betacam, dur. 14 min. França/Espanya.<br />
Realització, guió i muntatge: Virginia Villaplana<br />
Sinopsi<br />
··························································<br />
Este vídeo a través de dos anys de gravació, 1994-1995,<br />
a París, reprén el relat Idas y venidas por la rue de<br />
L’assomption, 1969-1975, de l’escriptor Georges Perec.<br />
El mateix carrer descrit per Georges Perec ara ha canviat;<br />
a les imatges d’eixe canvi se superposa la lectura del<br />
relat de l’escriptor que presenta el passat d’eixe espai<br />
urbà, la rue de L’assomption. El retrat d’este carrer<br />
durant els anys setanta deixa entreveure la memòria dels<br />
qui transitaren per eixe espai. Un d’eixos personatges,<br />
un d’eixos relats, el narra Teresa Ruiz, ma mare, durant<br />
una entrevista feta a mitjans dels anys noranta. Teresa<br />
Ruiz superposa la seua memòria de dona emigrant espanyola<br />
a la ciutat de París durant la dècada dels anys setanta<br />
a la memòria d’aquell lloc de París narrat per Georges<br />
Perec. La rue de L’assomption, aquell carrer per on<br />
ella passava cada matí per a anar a treballar. Un relat<br />
documental i biogràfic enunciat per l’escriptura, capaç<br />
de subvertir l’orde de la narració descriptiva del relat<br />
original.<br />
referències bibliogràfiques<br />
·························································<br />
>VILLAPLANA, Virginia, ‘Escritura y mass media.<br />
Anotaciones a la escritura generativa de Georges Perec.<br />
Memoria, espacio urbano, narración en historia’, València<br />
1999, Banda Aparte, Revista de Cine. Formas de ver,<br />
València, febrer 1999, pp. 43-49.<br />
Fullets de mà de cicles i programes:<br />
>En construcción. Programa de nova videocreació i<br />
infografia espanyola. Centre d’Art Santa Mònica,<br />
Barcelona, 1997.<br />
>Videodiarios. Programa La Casa Encendida, Madrid, 2005.
[245] [CAS]<br />
AnOnyMOuS FiLM pOrtrAit. FuerA deL pArAíSO<br />
---------------------------------------------------------<br />
1999, b/n y color, Betacam digital, dur. 12 min. España.<br />
Documental de creación. Cine experimental<br />
Realización, guión y montaje: Virginia Villaplana<br />
Sinopsis<br />
·························································<br />
Reencuentro entre Lucía Sánchez Saornil (Madrid 1895-<br />
Valencia 1970) poeta y fundadora del movimiento libertario<br />
Mujeres Libres y América Barroso. Panoramas cotidianos<br />
del cinematógrafo situados en el espacio urbano de París<br />
en los inicios del siglo XX. Este documental experimental<br />
parte de la libre adaptación del poema Cines que Lucía<br />
Sánchez Saornil escribió en 1921. El poema Cines fue<br />
publicado el 20 de febrero de 1921 en la revista de poesía<br />
ultraísta Ultra. Este documental experimental plantea la<br />
colisión entre la palabra y la imagen como forma poéticas<br />
de convocar la memoria cultural del feminismo en España.<br />
referencias bibliográficas<br />
·························································<br />
> VV.AA., Solo para tus ojos, Erreakzioa, Arteleku,<br />
Diputación Foral de Guipúzcoa, Donosti, 1998, pp.<br />
121-123.<br />
> Radio Temporaire, ARCHIVES SONORES, L´Ecole du Magazin<br />
(Grenoble, Francia).<br />
> Catálogo de mano, 7ª Mostra Internacional de films de<br />
donnes, Barcelona, 1999.<br />
> VV.AA., Encuentros de Vídeo/Altermedia en Pamplona<br />
1998. Título capítulo: Virginia Villaplana Ruiz: ‘La<br />
imagen contrariada’, Gobierno de Navarra, Pamplona,<br />
Departamento de Educación y Cultura, 1999, pp. 123-129.<br />
> VILLAPLANA, Virginia, 24 Contratiempos, Ediciones de la<br />
Mirada, Valencia, 2001, pp. 39-48.<br />
> SELVA, Marta – SOLÁ, Anna, Diez años de la muestra<br />
internacional de filmes de mujeres Barcelona. La empresa<br />
de sus talentos, Paidos, Barcelona, 2002, pp. 225 y 288.<br />
[245] [VAL]<br />
AnOnyMOuS FiLM pOrtrAit. FuerA deL pArAíSO<br />
---------------------------------------------------------<br />
1999, b/n i color, Betacam digital, dur. 12 min. Espanya.<br />
Documental de creació. Cinema experimental<br />
Realització, guió i muntatge: Virginia Villaplana<br />
Sinopsi<br />
·························································<br />
Retrobament entre Lucía Sánchez Saornil (Madrid 1895-<br />
València 1970), poeta i fundadora del moviment llibertari<br />
Dones Lliures, i América Barroso. Panorames quotidians<br />
del cinematògraf situats a l’espai urbà de París al<br />
començament del segle XX. Este documental experimental<br />
partix de la lliure adaptació del poema Cines que Lucía<br />
Sánchez Saornil va escriure el 1921. El poema Cines va<br />
ser publicat el 20 de febrer de 1921 en la revista de<br />
poesia ultraista Ultra. Este documental experimental<br />
planteja la col·lisió entre la paraula i la imatge com<br />
a formes poètiques de convocar la memòria cultural del<br />
feminisme a Espanya.<br />
referències bibliogràfiques:<br />
·························································<br />
> DIVERSOS AUTORS, Solo para tus ojos, Erreakzioa,<br />
Arteleku, Diputació Foral de Guipúscoa, Donosti, 1998,<br />
pp. 121-123.<br />
> Radio Temporaire, ARCHIVES SONORES, L’Ecole du Magazin<br />
(Grenoble, França).<br />
> Catàleg de mà, VII Mostra Internacional de Films de<br />
Dones, Barcelona, 1999.<br />
> DIVERSOS AUTORS, Encuentros de Vídeo/Altermedia en<br />
Pamplona 1998. Títol capítol: Virginia Villaplana Ruiz:<br />
‘La imagen contrariada’. Govern de Navarra, Pamplona,<br />
Departament d’Educació i Cultura, 1999, pp. 123-129.<br />
> VILLAPLANA, Virginia, 24 Contratiempos, Ediciones de la<br />
Mirada, València, 2001, pp. 39-48.<br />
> SELVA, Marta – SOLÀ, Anna, Diez años de la muestra<br />
internacional de filmes de mujeres Barcelona. La empresa<br />
de sus talentos, Paidos, Barcelona, 2002, pp. 225 i 288.
[249] [CAS]<br />
StOp-trAnSit<br />
---------------------------------------------------------<br />
2001, color, Betacam digital, dur. 12 min. 2000. Uruguay,<br />
España. Documental de creación. Realización, guión y<br />
montaje: Virginia Villaplana<br />
Sinopsis<br />
·························································<br />
Ensayo documental sobre la mirada y la memoria,<br />
realizado junto a la poetisa Idea Vilariño en los fondos<br />
de la cinemateca de Uruguay. Intercambios entre la<br />
narración de imágenes y la palabra que hablan del exilio<br />
interior como frontera. Lenguaje, relato urbano y espacio<br />
psicogeográfico a través de la ciudad de Montevideo. Dos<br />
voces construyen la presencia, dos personajes desplazados<br />
del orden del discurso mediante la narración de un<br />
relato basado en el poemario Paraíso perdido publicado en<br />
1949 por Idea Vilariño.<br />
referencias bibliográficas<br />
·························································<br />
> CALLE, R. de la – BEGUIRISTAIN M. – ORTUÑO P.<br />
– VILLAPLANA, V., ‘Cultura electrónica: vídeo y medios<br />
contextuales en la práctica cultural’, en Divers. Arte<br />
y diversidad cultural (coords. Javier Marroquí y David<br />
Arlandis), Universitat de València, La Nau, Valencia,<br />
2003, pp. 77-75.<br />
> OVNI 4ª Muestra vídeo, Centro de Cultura Contemporánea,<br />
Barcelona.<br />
> VILLAPLANA RUIZ, Virginia, ‘Fahrenheit 451. Una<br />
película de ficción’. Publicado en FILES, MUSAC (Museo de<br />
Arte Contemporáneo de Castilla León), 2004, pp. 134-137.<br />
[VAL]<br />
StOp-trAnSit<br />
---------------------------------------------------------<br />
2001, color, Betacam digital, dur. 12 min. 2000. Uruguai,<br />
Espanya. Documental de creació. Realització, guió i<br />
muntatge: Virginia Villaplana<br />
Sinopsi<br />
·························································<br />
Assaig documental sobre la mirada i la memòria,<br />
realitzat amb la poetessa Idea Vilariño en els fons de<br />
la Cinemateca d’Uruguai. Intercanvis entre la narració<br />
d’imatges i la paraula que parlen de l’exili interior com<br />
a frontera. Llenguatge, relat urbà i espai psicogeogràfic<br />
a través de la ciutat de Montevideo. Dos veus construïxen<br />
la presència, dos personatges desplaçats de l’orde del<br />
discurs mitjançant la narració d’un relat basat en<br />
el poemari Paraíso perdido, publicat el 1949 per Idea<br />
Vilariño.<br />
referències bibliogràfiques:<br />
·························································<br />
> CALLE, R. de la – BEGUIRISTAIN M. – ORTUÑO P.<br />
– VILLAPLANA, V., ‘Cultura electrónica: vídeo y medios<br />
contextuales en la práctica cultural’, en Divers. Arte<br />
y diversidad cultural (coords. Javier Marroquí i David<br />
Arlandis), Universitat de València, La Nau, València,<br />
2003, pp. 77-75.<br />
> OVNI 4a Mostra Vídeo, Centre de Cultura Contemporània,<br />
Barcelona.<br />
> VILLAPLANA RUIZ, Virginia, ‘Fahrenheit 451. Una<br />
película de ficción’. Publicat en FILES, MUSAC (Museu<br />
d’Art Contemporani de Castella Lleó), 2004, pp. 134-137.
[259] [CAS]<br />
trAS LAS FrOnterAS deL SueñO de LA inMigrACión.<br />
Sin pApeLeS<br />
---------------------------------------------------------<br />
1999-2000, color, Betacam digital, dur. 25 min. España.<br />
Documental de creación. Realización, guión y montaje:<br />
Virginia Villaplana<br />
Sinopsis<br />
·························································<br />
Documental de creación sobre inmigración, cultura e<br />
integración que muestra la actual situación de injusticia<br />
de inmigrantes sin papeles y su desprotección ante la<br />
ley de extranjería española. Confrontación entre el<br />
sueño y las experiencias desde los diferentes países de<br />
origen en el contexto local de la ciudad de Valencia.<br />
Barrio de Ruzafa. Comentarios sobre : la inmigración,<br />
testimonios y declaraciones. Retratos que resitúan y<br />
revelan la intolerancia cultural, religiosa y racial de<br />
nuestro país.<br />
Documental de creación realizado a partir del taller<br />
audiovisual: ‘La Inmigración en Imágenes’.<br />
Con la colaboración de Said Saber, Araceli Cabrera,<br />
Samir Ahamdanech, Said Chainoud, Oulaya Hadda, Brochra<br />
Tibari, Austine Osaro, Lovina Lopete, Mohamed El Meski,<br />
Mousa Khalaf, Mohamed Ainani, Fouad Yonoussi, Michael<br />
Morrosov, Alexander Dumbadze, Mohamed Laasri.<br />
referencias bibliográficas<br />
·························································<br />
> TRANSACCIONES. Un proyecto del programa ‘UNIA arte y<br />
pensamiento 2004’ de la Universidad Internacional de<br />
Andalucía (UNIA), en colaboración con el Ayuntamiento<br />
de Tarifa, coordinado por Mar Villaespesa & Indymedia<br />
estrecho/madiaq, 2004.<br />
Web: HIPERVÍNCULO ‘http://transacciones.<br />
wewearbuildings.cc/transacciones/display/46/index.php’<br />
http://transacciones.wewearbuildings.cc/transacciones/<br />
display/46/index.php<br />
> TVE2 programa Metrópolis, ‘Emigración e<br />
interculturalidad. Frontera no-lugar’. Emisión 23 de<br />
enero de 2003. Programa a cargo de Susana Blas. (Emisión<br />
televisiva).<br />
> VV.AA., Puntos de Encuentro y Áreas de descanso,<br />
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Sala Amadís,<br />
Madrid, 2000, pp. 38-39 y 73-85.<br />
> VV.AA., Del Mono Azul al Cuello Blanco, Transformación<br />
social y práctica artística en la era postindustrial.<br />
Título capítulo: Villaplana Ruiz, Virginia.: ‘Prácticas<br />
documentales en la construcción de relatos audiovisuales’,<br />
Consellería de Cultura de la Generalitat Valenciana,<br />
Valencia, 2003, pp. 206-215.<br />
[VAL]<br />
trAS LAS FrOnterAS deL SueñO de LA inMigrACión. Sin<br />
pApeLeS.<br />
---------------------------------------------------------<br />
1999-2000, color, Betacam digital, dur. 25 min. Espanya.<br />
Documental de creació. Realització, guió i muntatge:<br />
Virginia Villaplana<br />
Sinopsi<br />
·························································<br />
Documental de creació sobre immigració, cultura i<br />
integració que mostra l’actual situació d’injustícia dels<br />
immigrants sense papers i la seua desprotecció davant<br />
de la llei d’estrangeria espanyola. Confrontació entre<br />
el somni i les experiències des dels diferents països<br />
d’origen en el context local de la ciutat de València.<br />
Barri de Russafa. Comentaris sobre la immigració,<br />
testimonis i declaracions. Retrats que resituen i revelen<br />
la intolerància cultural, religiosa i racial del nostre<br />
país.<br />
Documental de creació realitzat a partir del taller<br />
audiovisual ‘La immigració en imatges’.<br />
Amb la col·laboració de Said Saber, Araceli Cabrera,<br />
Samir Ahamdanech, Said Chainoud, Oulaya Hadda, Brochra<br />
Tibari, Austine Osaro, Lovina Lopete, Mohamed El Meski,<br />
Mousa Khalaf, Mohamed Ainani, Fouad Yonoussi, Michael<br />
Morrosov, Alexander Dumbadze, Mohamed Laasri.<br />
Referències bibliogràfiques<br />
·························································<br />
> TRANSACCIONES. Un projecte del programa ‘UNIA art<br />
i pensament 2004’ de la Universitat Internacional<br />
d’Andalusia (UNIA), en col·laboració amb l’Ajuntament<br />
de Tarifa, coordinat per Mar Villaespesa & Indymedia<br />
estrecho/madiaq, 2004.<br />
Web: HIPERVÍNCULO ‘http://transacciones.<br />
wewearbuildings.cc/transacciones/display/46/index.php’<br />
http://transacciones.wewearbuildings.cc/transacciones/<br />
display/46/index.php<br />
> TVE2 programa Metrópolis, ‘Emigración e<br />
interculturalidad. Frontera no-lugar’. Emissió 23 de<br />
gener de 2003. Programa a càrrec de Susana Blas. (Emissió<br />
televisiva.)<br />
> DIVERSOS AUTORS, Puntos de Encuentro y Áreas de<br />
descanso, Ministeri de Treball i Afers Socials, Sala<br />
Amadís, Madrid, 2000, pp. 38-39 i 73-85.<br />
> DIVERSOS AUTORS, Del mono azul al cuello blanco.<br />
Transformación social y práctica artística en la era<br />
postindustrial. Títol capítol: Villaplana Ruiz, Virginia:<br />
‘Prácticas documentales en la construcción de relatos<br />
audiovisuales’, Conselleria de Cultura de la Generalitat<br />
Valenciana, València, 2003, pp. 206-215.
[263] [CAS]<br />
dAydreAM MeChAniCS<br />
---------------------------------------------------------<br />
2001, color, Betacam digital, dur. 17 min. U.K.<br />
Documental de creación. Ensayo experimental<br />
Realización, guión y montaje: Virginia Villaplana<br />
Sinopsis<br />
·························································<br />
Este documental de creación rodado en 16 mm plantea ya<br />
en el título y con las secuencias de apertura del texto<br />
el choque entre la dimensión imaginaria y la concreción<br />
de lo mecánico-material-industrial que el texto en su<br />
conjunto presenta al espectador, al situarle en el<br />
paisaje urbano de la ciudad de Hull (Inglaterra). Nos<br />
habla, en definitiva, de la capacidad fabuladora, poética<br />
y poiésica, del discurso cinematográfico: la capacidad<br />
de trastornar y transformar la realidad más que de<br />
simplemente representarla, su poder para crear mundos<br />
y efectos de verdad, su potencial para interpelarnos.<br />
Las derivas que se hicieron en esta ciudad a través<br />
de la cámara de 16 mm presenta un paisaje urbano casi<br />
inmóvil a través de registro fotográfico recorriendo la<br />
unidad temporal de un día, una jornada laboral que hace<br />
despertar las calles de la ciudad de Hull a las 8 de la<br />
mañana para dejarlas completamente sin vida y desiertas a<br />
las 17 horas.<br />
referencias bibliográficas<br />
·························································<br />
> COLAIZZI, Giulia, Monocanal, Museo Nacional Centro de<br />
Arte Reina Sofía, Madrid, 2003, pp. 182-183.<br />
> HEDDITCH, Emma (ed)., Marykelly engagement with<br />
‘cinema’, Cinenova Women Film and Video Distribution,<br />
Londres, 2004, pp. 22-25.<br />
> NAVARRO, Mariano, ‘Cine de artistas’, El País <strong>Cultural</strong>,<br />
Madrid, 12 de julio 2000, pp. 24-25.<br />
> RODRÍGUEZ, Hilario J., ‘La comodidad del espectador’,<br />
Banda aparte, Revista de cine, Formas de ver, nº 20,<br />
Valencia, febrero 2001, pp. 76-77.<br />
> VILLAPLANA, Virginia, Outsourcing. Visual culture,<br />
INIVA. Institute of international visual arts, Londres,<br />
2003.<br />
[VAL]<br />
dAydreAM MeChAniCS<br />
---------------------------------------------------------<br />
2001, color, Betacam digital, dur. 17 min. Regne Unit.<br />
Documental de creació. Assaig experimental<br />
Realització, guió i muntatge: Virginia Villaplana<br />
Sinopsi<br />
·························································<br />
Este documental de creació rodat en 16 mm planteja ja<br />
en el títol i en les seqüències d’obertura del text el<br />
xoc entre la dimensió imaginària i la concreció del món<br />
mecànic-material-industrial que el text en el seu conjunt<br />
presenta a l’espectador, situant-lo al paisatge urbà de la<br />
ciutat de Hull (Anglaterra). Ens parla, en definitiva, de<br />
la capacitat fabuladora, poètica i poièsica del discurs<br />
cinematogràfic: la capacitat de capgirar i transformar<br />
la realitat, més que de simplement representar-la, el<br />
seu poder per a crear móns i efectes de veritat, el seu<br />
potencial per a interpel·lar-nos. Les derives que es<br />
van fer en esta ciutat amb la càmera de 16 mm presenten<br />
un paisatge urbà quasi immòbil a través d’un registre<br />
fotogràfic que recorre la unitat temporal d’un dia, una<br />
jornada laboral que fa despertar els carrers de la ciutat<br />
de Hull a les 8 del matí i que les deixa completament<br />
sense vida i desertes a les 17 hores.<br />
referències bibliogràfiques<br />
·························································<br />
> COLAIZZI, Giulia, Monocanal, Museu Nacional Centre<br />
d’Art Reina Sofia, Madrid, 2003, pp. 182-183.<br />
> HEDDITCH, Emma (ed)., Marykelly engagement with<br />
‘cinema’, Cinenova Women Film and Video Distribution,<br />
Londres, 2004, pp. 22-25.<br />
> NAVARRO, Mariano, ‘Cine de artistas’, El País <strong>Cultural</strong>,<br />
Madrid, 12 de juliol 2000, pp. 24-25.<br />
> RODRÍGUEZ, Hilario J., ‘La comodidad del espectador’,<br />
Banda Aparte, Revista de Cine, Formas de ver, núm. 20,<br />
València, febrer 2001, pp. 76-77.<br />
> VILLAPLANA, Virginia, Outsourcing. Visual culture,<br />
INIVA. Institute of international visual arts, Londres,<br />
2003.
[271] [CAS]<br />
eSCenAriO dObLe<br />
---------------------------------------------------------<br />
2004, color, Betacam digital, dur. 25 min. España.<br />
Documental de creación. Realización, guión y montaje:<br />
Virginia Villaplana<br />
Sinopsis<br />
·························································<br />
Este documental de creación a partir de la relación entre<br />
una performance dragking de Myriam Marzouk y el relato de<br />
Marco transexual de mujer a hombre narra la experiencia<br />
de ambas vida. El escenario y la entrevista plantea una<br />
revisión en torno a las nociones de género, subjetividad<br />
y cultura.<br />
referencias bibliográficas<br />
·························································<br />
> GONZALO, Marta de y PÉREZ PRIETO, Publio, El incremento,<br />
Fundació Espais d’Art Contemporani, febrero 2005, pp.<br />
102-105. Publicación del guión Escenario Doble.<br />
> NAVARRETE, Carmen, RUIDO, María y VILA, Fefa,<br />
‘Trastornos para devenir: entre artes y políticas<br />
feministas en el Estado español’, Desacuerdos, vol. 2,<br />
2005, pp. 158-187.<br />
[VAL]<br />
eSCenAriO dObLe<br />
---------------------------------------------------------<br />
2004, color, Betacam digital, dur. 25 min. Espanya.<br />
Documental de creació. Realització, guió i muntatge:<br />
Virginia Villaplana<br />
Sinopsi<br />
·························································<br />
Este documental de creació a partir de la relació entre<br />
una performance dragking de Myriam Marzouk i el relat de<br />
Marco, transsexual de dona a home, narra l’experiència<br />
de les dos vides. L’escenari i l’entrevista planteja<br />
una revisió de les nocions de gènere, subjectivitat i<br />
cultura.<br />
referències bibliogràfiques<br />
·························································<br />
> GONZALO, Marta de i PÉREZ PRIETO, Publio, El incremento,<br />
Fundació Espais d’Art Contemporani, febrer 2005, pp. 102-<br />
105. Publicació del guió Escenario Doble.<br />
> NAVARRETE, Carmen, RUIDO, María i VILA, Fefa,<br />
‘Trastornos para devenir: entre artes y políticas<br />
feministas en el Estado español’, Desacuerdos, vol. 2,<br />
2005, pp. 158-187.
[277] [CAS]<br />
teAtrO Mundi (wOrk in prOCeSS)<br />
---------------------------------------------------------<br />
Instalación Proyección Vídeo en Loop y serie fotográfica.<br />
Sinopsis<br />
·························································<br />
«Articular históricamente lo pasado no significa conocerlo<br />
‘tal y como verdaderamente ha sido’. Significa adueñarse<br />
de un recuerdo tal y como relumbra en el instante de un<br />
peligro. (…) El peligro amenaza tanto al patrimonio de la<br />
tradición como a los que lo reciben. (…) En toda época<br />
ha de intentarse arrancar la tradición al respectivo<br />
conformismo que está a punto de subyugarla.»<br />
—Walter BENJAMIN en sus ‘Tesis de Filosofía de la<br />
Historia’—<br />
[VAL]<br />
teAtrO Mundi (wOrk in prOCeSS)<br />
---------------------------------------------------------<br />
Instal.lació Projecció Vídeo en Loop i serie fotogràfica.<br />
Sinopsi<br />
·························································<br />
«Articular històricament allò passat no significa ‘tal<br />
i com vertaderament ha sigut’. Significa apropiar-se<br />
d’un record tal i com llueix a l’instant d’un perill.<br />
El perill amenaça tant al patrimoni de la tradició, com<br />
als que ho reben. En tota època s’ha d’intentar arrancar<br />
la tradició al respectiu conformisme que està a punt de<br />
subjugar-la.»<br />
—Walter BENJAMIN a les seues ‘Tesis de Filosofia de la<br />
Història’—