Un satèl·lit artificial és un objecte fabricat per l'home i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
El primer satèl·lit artificial va ser l'Spútnik 1 llançat l'any 1957 per l'URSS.
Encara que tant les estacions espacials, els vehicles espacials tripulats i les últimes etapes propulsores dels coets llançadors que resten en òrbita, són tots satèl·lits artificials segons la definició estricta del terme, normalment s'utilitza per a les plataformes automatitzades d'instruments en òrbita terrestre que serveixen per a fins científics, militars i/o comercials. La resta d'aquest article només prendrà en compte aquesta darrera accepció. Els elements que resten orbitant i ja no fan una funció per a la qual han estat dissenyats passen a anomenar-se residus o escombraria satel·litals. En cas que no romanguin en òrbita poden anomenar-se residus espacials.