Alimentació Sostenible

L’activitat, que va tenir lloc a les instal·lacions de la Confraria de Pescadors del Moll de Pescadors el 13 de juny, va ser impulsada per la Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya (XAMEC) amb la col·laboració de Mensa Cívica i Justícia Alimentària.

Entre les persones assistents s’hi van comptar persones a banda i banda del mar: hi van assistir empreses de pesca com La Platjeta o Cap a mar i patrons de vaixell com en José Cabrera; i empreses de menjador com Dovella Serveis Escolars o Ecomenja; així com intermediàries, com la Montse, peixatera del Mercat de Les Corts.

La primera part de l’acte va començar amb la presentació del projecte “Anàlisi i promoció de la pesca sostenible en col·lectivitats” que tenia per objectiu entendre la realitat de la pesca artesanal i sostenible a Barcelona i rodalies, alhora que connectar aquesta amb la demanda de peix sostenible que tenen les col·lectivitats.

Quin és l’estat de la compra de peix sostenible entre col·lectivitats? Zero malbaratament, respecte per les talles i recerca de la traçabilitat.

El projecte s’ha dut a terme tot fent entrevistes a pescadors/es, operadors logístics i col·lectivitats (escoles, hospitals, residències). Els principals resultats recollits entre les i els professionals de la pesca són que no hi ha descarts, el que significa un reaprofitament total de tot el peix pescat; que els i les pescadores tenen en compte la temporada del peix; que és un sector professional que mostra interés per iniciatives que millorin el medi ambient com Pesca Neta o la recollida de xarxes per al seu reciclatge, tot i que és un sector que acusa la falta de temps; i que el percentatge de dones pescadores és molt baix.

Els principals resultats obtinguts entre les empreses que distribueixen peix sostenible són: que en un 70% el distribueixen a col·lectivitats (escoles i hospitals); que coneixen i respecten les talles mínimes del peix, així com la temporalitat i el cicle de vida de les espècies; també distribueixen orada, llobarro, salmó i corvina d’aqüicultura o piscifactoria, el 10% del qual té certificació ecològica; i incorporen peix congelat d’alta qualitat per poder abastir escoles a un prestable i amb garantia de poder-ne proveir al llarg de tot el curs.

Les conclusions de les enquestes pel que fa a col·lectivitats (centres escolars, residències i hospitals) és que compten amb cuina als propis centres; on els peixos més populars són el lluç, el seitó, la mare de lluç, el verat, el bacallà, la tonyina, la canana, el peix de roca, les sardines, l’orada, el peix carboner, la mòllera, la rajada i la perca i el salmó (congelats); segueix predominant la compra de peix de pesca industrial; i s’informen de la traçabilitat del peix que es compra.

Després de presentar aquestes dades, a la jornada també va intervenir des de Galícia la ONG Lonxanet, que va reafirmar la necessitat de d’aportar informació i transparència a les consumidores sobre el peix que es consumeix i que és important aportar nous criteris de compra: no tenint en compte només el preu i com ve el peix envasat, sinó comptar amb valors socials, ambientals i amb la manera en què es pesca i es processa. “El sector pesquer ha d’agafar les regnes de la comercialització, per tenir control sobre les seves captures i veure recompensat el seu esforç, pagant preus justos”, va recordar Milucho Louro, de l’empresa també gallega Fresco y del Mar, exposant la seva experiència com a operador logístic i com part de la iniciativa Restauramar.

Solucions per a consumir més peix sostenible en les col·lectivitats

La tarda va acabar amb una dinàmica entre les assistents que consistia en detectar les principals barreres que hi ha perquè el peix sostenible arribi a les taules dels menjadors col·lectius. Algunes de les solucions proposades per trencar les barreres van ser:

En la pesca:

• La necessitat de donar més facilitats per embarcar per part de l’administració (donat que actualment s’exigeix un títol universitari).
• Coordinar els excedents de les llotges per oferir-les a col·lectivitats, el que reduïria el malbaratament alimentari.

En la distribució:

• Donar la possibilitat de que els pescadors puguin oferir el seu producte directament a les col·lectivitats.
• Posssibilitat de pactar preus per a algunes espècies, donat que el preu sol ser molt limitant en el menú de les col·lectivitats.
• Generar estocs de peix, amb possibilitat d’oferir el peix ja preparat. Es podrien plantejar obradors compartits a Barcelona per manipular el peix com ja existeixen a d’altres localitats com Palamós o a ciutats europees, el que augmentaria el suministre i la varietat d’espècies ofertes a col·lectivitats, sense variar el preu i reduint les espines.
• Més oferta de peix en quarta gama (productes processats envasats al buit o en atmòsferes controlades).
• Fomentant la compra pública sostenible.

En la divulgació:

• Donar a conéixer l’ofici de la pesca a les escoles i AFAs.
• Oferir més informació sobre el peix, organitzant visites a pescadors/es i confraries, oferint calendaris de temporada del peix, organitzant la setmana del peix a les escoles…
• Organitzar més xerrades, guies, tallers i/o fires de divulgació de la pesca i el sector de la peixateria sostenible a empreses de restauració.

En aquest darrer punt, les entitats organitzadores de l’acte van comprometre’s a treballar-hi, i per mostra, un botó: des de Mensa Cívica es difondrà al novembre la seva tercera campanya de pesca artesanal. La seguirem de prop!