Aquest és, probablement, el forn de ceràmica més ben conservat de Catalunya:
una autèntica raresa digna de ser visitada
L'argila i la seva transformació
La matèria prima per la fabricació de tota mena de peces de ceràmica és l'argila, un material geològic molt abundant arreu i que popularment se sol anomenar simplement terra, o si és moll, fang.
L'argila pastada amb aigua esdevé una massa plàstica que, en assecar-se conserva la forma que se li dóna. Si els objectes fets amb aquest fang, un cop ben secs, són sotmesos a temperatures de 900ºC a 1.000ºC, la seva composició química canvia i es transforma en un producte ceràmic resistent que no s'altera amb l'aigua. A més alta temperatura, cap a 1.750ºC les argiles es fonen: els objectes posats a coure s'estoven, s'enganxen entre ells i en refredar-se es vitrifiquen, en un procés químic i un aspecte final semblant al vidre.
El descobriment de la ceràmica fa uns 5.000 anys va canviar la història de la humanitat, que va poder disposar de recipients per coure i guardar aliments. Més tard, fa uns 4.000 anys, a l'Orient Mitjà, ja es construïen grans edificis fets amb maons cuits, i ara hi seguim fent les cases i moltes coses més.
Els forns de ceràmica d'arreu de Catalunya estan molt malmesos si és que en queda alguna resta. Han estat identificats com a forns de ceràmica medievals, però no se sap fins quan es van utilitzar. Les masies de casa forta tenien el seu propi forn pels seus menesters. Aquests forns estaven formats per dos espais: la cambra de foc i la cambra de cocció. Ara només se’n conserva la primera, i la de Can Garrigosa destaca per la seva bona conservació.
Parts i funcionament dels antics forns de ceràmica
La cambra de foc, també anomenada fogaina, és una mena de cova artificial que s'excavava en un pendent o un marge, com més rost i compacte millor. Aquesta cambra era més o menys rodona i es deixava un pilar al mig que servia per aguantar el sostre, que estava perforat per un bon nombre de xemeneies per on pujava el foc cap a la cambra de cocció, que estava edificada just al damunt de la fogaina. Amb les successives cuites les parets i la columna de la cambra de foc esdevenien, juntament amb les xemeneies, cada vegada més sòlids, com a conseqüència de les temperatures tan altes a que eren sotmesos.
La cambra de cocció era una edificació de pedra feta just al damunt de la fogaina on es posaven les peces de ceràmica que es volien coure. Al sostre hi havia forats que es podien tapar o destapar a fi i efecte de poder controlar el procés.
El funcionament era més o menys aquest: la llenya es ficava a la cambra de foc per la boca del forn, que s'havia de mantenir encès a molta intensitat per aconseguir temperatures molt elevades, i per això calien grans quantitats de llenya. El foc pujava ben distribuït per les múltiples xemeneies cap a la cambra de cocció, on s'anava coent la ceràmica que s'hi havia posat adequadament distribuïda.
Textos i esquema, lleument modificats, de LA CULLA, Aprofitament dels material geològics.
El Camp d'Aprenentatge del Bagesés un servei educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
També us pot interessar l’article d’Albert Fàbrega i Enfedaque, Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central.