Trump divideix la Unió Europea

L’intent de la Unió Europea de reaccionar unida a l’elecció de Donald Trump ha acabat per exposar les divisions internes del club, atribolat pel repte que suposa la seva futura escissió, amb la partida del Regne Unit. Mentre que uns veuen elements per preocupar-se seriosament pel gir polític als Estats Units, d’altres es queixen de la reacció prematura i desmesurada que fins ara han demostrat alguns governs europeus.

Alemanya ha tingut l’ actitud més ferma d’Europa quant a Trump: la cancellera Angela Merkel va mostrar la seva disposició a col·laborar amb la nova administració, però posant per davant una sèrie de valors i principis que molts consideren que ell ha posat en qüestió. El seu ministre d’Afers Exteriors, Frank Steinmeier, que fa poc va titllar Trump de “predicador de l’odi”, va prendre la iniciativa i va demanar a Federica Mogherini, alta representant per a la Política Exterior europea, que convoqués un sopar dels caps de la diplomàcia europea diumenge per avaluar la situació. La resposta va ser desigual. El Regne Unit i Hongria van decidir no assistir-hi. El ministre francès, Jean-Marc Ayrault, es va quedar a París per atendre un compromís previ, mentre que un problema ­tècnic a l’avió impedia al promotor de la citació, Steinmeier, arribar a temps al sopar. Va arribar quan uns quants ja se n’anaven.

Mogherini va restar importància que Boris Johnson, ministre d’Exteriors britànic, els deixés plantats abans-d’ahir. “Suposo que és normal que un país que ha decidit abandonar la UE no estigui tan interessat en el futur de les nostres relacions amb els Estats Units”, va dir. El Govern de Theresa May ha fet seus els plantejaments de la campanya per la sortida del Regne Unit del club comunitari i en l’elecció de Trump veu “una oportunitat” més que un problema. “És important no prejutjar el futur president”, va manifestar ahir Johnson, que veu que pot aportar “moltes coses positives” a Europa i els EUA. La foto que Donald Trump es va
fer dissabte passat amb Nigel Fara- (UKIP), l’impulsor del Brexit, il·lustra bé per què molts ho dubten.

Tampoc no estan d’acord amb la irada reacció d’alguns polítics europeus Polònia i Hongria, dos països governats per partits que també defensen plantejaments proteccionistes i nacionalistes. “Europa té molts problemes, però els Estats Units no n’és un”, va afirmar el ministre d’Afers Exteriors de Polònia, Witold Waszczykowski. Trump “no és un nen problemàtic que exigeixi discussions especials”, va afegir el ministre polonès, partidari de centrar-se en qüestions “més urgents”. Peter Szijjártó, cap de la diplomàcia hongaresa, va titllar el sopar de pèrdua de temps i la reacció europea, d’“histèrica”.

Espanya es va posicionar amb els qui defensen un enfocament més pragmàtic, com Holanda. “El que Espanya i Europa desitgen és deixar clar que això és una elecció del poble americà que Espanya i Europa respecten, i que estem desitjosos de continuar la relació transatlàntica, que és per sobre del color polític d’un i un altre costat de l’ Atlàntic”, va afirmar el ministre d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, que va atribuir la reacció de França a qüestions electorals internes. “Un dels veritables perills avui per al món és l’auge dels nacionalismes, cal prestar extrema atenció”, va alertar el seu ministre, Jean-Marc Ayrault, que creu que és allò a què pot conduir l’aïllacionisme que defensa Trump.

Pressionada per la futura sortida del Regne Unit i la perspectiva d’un Washington menys amic d’Europa que en el passat, la Unió comença a pensar seriosament en avançar en la seva pròpia defensa i seguretat comuna, al marge de l’OTAN. Els ministres d’Exteriors i de Defensa europeus van donar suport al full de ruta presentat per Mogherini per desenvolupar-la, però amb moltes cauteles. “ No es tracta de crear un exèrcit europeu ni de crear un quarter general propi, ni d’ocupar-nos de la defensa territorial europea, ni d’una competència a l’OTAN”, va aclarir, sinó de “dotar-nos de capacitats i eines conjuntes”.

El pla preveu crear capacitats de planificació d’operacions no executives, més cooperació amb l’ Agència Europea de Defensa, finançament conjunt de missions, crear batallons i la possibilitat d’avançar mitjançant grups pioners, com proposen Alemanya, França, Itàlia i Espanya. Encara que cap altre país no s’hi ha adherit, s’espera que aviat s’hi sumin d’altres. “No és el moment de discussions teòriques a anys vista, sinó de prendre decisions concretes a partir de demà mateix”, va reivindicar Mogherini. El nou context global va suavitzar les reticències habituals dels països bàltics o de l’ Est, que temen que això debiliti l’OTAN, van assegurar diverses fonts.