2. 1. Antecedents literaris
• La novel·la cavalleresca té els seus orígens en unes
narracions en vers, octosíl·labs apariats, anomenades
romans courtois, de la tradició literària francesa del segle
XII.
• Aquest roman té un caràcter cortesà, es transmet per la
lectura i s’incorpora a la trama cavalleresca l’element
amorós, això darrer el distancia de la cançó de gesta.
• Els protagonistes són cavallers errants vinculats a la cort
del rei Artús.
3. • Es desenvolupen a la Bretanya. Cavallers
com Tristan, Lancelot o Perceval són els
protagonistes.
• En aquestes aventures hi intervenen una
colla d’elements meravellosos i màgics,
mags com Merlí o Morgana, i hi juga un
paper important la dama: Isolda, Ginebra...
• Aquestes obres són conegudes com a
romans de la matèria de Bretanya, o
novel·les del cicle Artúric, les composicions
del Chrétien de Troyes són les més
populars.
• S’introduïren a Catalunya al final del segle
XII i es feren obres originals en català com
El Blandín de Cornualla.
4. 2. Els llibres de cavalleries
• Seguint la tradició de les novel·les artúriques trobem els
llibres de cavalleries que es desenvolupen
fonamentalment a la literatura castellana.
• Obres com L’Amadís de Gaula i el Palmarín de
Inglaterra són exemples ben representatius.
• Aquestes obres narren les aventures d’un cavaller errant
de gran valor i força que venç els enemics enmig d’un
món ple de meravelles i éssers extraordinaris i màgics
(dracs, nans, gegants, encanteris...).
5. • L’acció de les obres se situa en paratges llunyans i
exòtics i en un temps remot. Són novel·les de caràcter
inversemblant, molt fantasioses.
• Els llibres de cavalleries van tenir molt d’èxit, sobretot
entre els cavallers del segle XV, que mitificaren la figura
dels herois i els imitaren.
6. 3. Les novel·les cavalleresques3. Les novel·les cavalleresques
• En el segle XV i fruit de la interrelació entre la realitat i la
ficció va sorgir un altre gènere: la novel·la cavalleresca.
• La novel·la cavalleresca se separa de les novel·les de
cavalleries per:
El protagonista tot i ser un cavaller fort i valent,
ho és en una mesura humana.
Les accions s’esdevenen sense la intervenció de
prodigis o d’elements meravellosos i màgics.
Els llocs i paisatges són coneguts i localitzables.
7. El temps de l’acció és proper al de l’escriptura i
alguns dels personatges són històricament
documentats.
Són, per tant, novel·les versemblants que
s’inspiren en la vida de cavallers reals de
l’època.
• Dins el gènere de la novel·la cavalleresca se situen
l’obra anònima Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, de
Joanot Martorell.