2. 1. Distribució de la població mundial.
La població mundial supera els 7.000.000.000 d’habitants, però està distribuïda de forma
molt irregular: mentre a Àsia viu més del 60% del total (sols entre Índia i Xina tenen més
d’un terç de la població), Àfrica i Amèrica tenen al voltant del 14%, Europa quasi un 11%,
Oceania té un 0’5% i a l’Antàrtida no viu ningú
3. 1. Distribució de la població mundial.
Per a comprendre la distribució de la població tenim en compte la densitat de població, que
és el resultat de dividir la població total (habitants) entre la superfície que ocupa (km²)
La densitat de població d’un lloc és alta quan supera els 100 hab./km², mitjana
entre 50 i 100 hab./km², baixa entre 25 i 50 hab./km², molt baixa entre 1
i 25 hab./km² i extremadament baixa quan és inferior a 1 hab./km²
4. 1. Distribució de la població mundial.
Factors de
la distribució
Físics
El relleu: viu més gent en planes i valls situades a poca altitud
El clima: preferència pels climes temperats front als càlids i freds
El sòl: més població on els sòls són fèrtils per a l’agricultura
Humans
Econòmics: la gent va a viure en zones riques en
agricultura, indústria o activitats terciàries
Històrics (llocs on viu molta gent
des de fa mil·lennis, migracions,...
Polítics: decisions de governs que poden suposar l’expulsió
de gent o l’arribada d’emigrants, guerres, refugiats,...
5. A partir del document, respon:
a) Tipus.
b) Tema.
c) Què és la densitat de població?
d) En quines zones del món hi ha densitats de població més altes? Per què?
e) En quines zones del món hi ha densitats de població baixes? Per què?
6. 2. La dinàmica de la població.
El nombre d’habitants d’un lloc depèn del moviment natural o vegetatiu de la població
(quantitat de naixements i defuncions) i dels moviments migratoris (emigrants i immigrants)
7. 2. La dinàmica de la població: la natalitat.
Expressa el nombre de nascuts en un lloc i període de temps concrets
La taxa de natalitat expressa la relació entre el nombre de nascuts i la població total d’un lloc i
es calcula multiplicant el nombre de nascuts per mil i dividint el resultat entre la població total
Es considera que la natalitat és baixa quan la taxa de natalitat està per baix
del 15‰, mitjana entre el 15 i el 30‰ i alta per damunt del 30‰
8. 2. La dinàmica de la població: la natalitat.
La taxa de fecunditat d’un lloc relaciona la quantitat de nascuts amb la població femenina
en edat fèrtil i es calcula multiplicant el nombre de nascuts per mil i dividint el resultat
entre el nombre de dones que tenen entre 15 i 49 anys
També s’utilitza com un indicador de natalitat el nombre mitjà de fills per dona
En general, quan més desenvolupat està un país, més baixa és la seua natalitat
9. 2. La dinàmica de la població: la mortalitat.
Expressa el nombre de morts en un lloc i període de temps concrets
La taxa de mortalitat expressa la relació entre el nombre de morts i la població total i es
calcula multiplicant el nombre de morts per mil i dividint el resultat entre la població total
Es considera que la mortalitat d’un lloc és alta quan supera el 15‰,
moderada entre el 6 i el 10‰ i baixa per baix del 6‰
10. 2. La dinàmica de la població: la mortalitat.
En la mortalitat d’un país influeixen les condicions de vida, la riquesa, la incidència
de malalties i epidèmies, l’accés a la sanitat, l’envelliment de la població,...
La taxa de mortalitat infantil relaciona el nombre de xiquets i els xiquets morts
abans de fer un any i es calcula multiplicant els morts abans de fer un any per mil
i dividint-los entre el total de naixements. Als països desenvolupats aquesta
taxa és molt baixa i als subdesenvolupats alta
11. 2. La dinàmica de la població: la mortalitat.
L’esperança de vida s’expressa en anys que s’espera que, de mitjana,
visca una persona en el moment del seu naixement: és alta quan està
per damunt dels 70 anys i baixa per baix dels 60 anys
12. 2. La dinàmica de la població: el creixement natural o vegetatiu.
És la diferència entre el nombre de nascuts i el de morts i pot expressar creixement
si el resultat és positiu, disminució si és negatiu o creixement zero
La taxa de creixement natural es calcula restant al nombre de nascuts el nombre de morts,
multiplicant el resultat per mil i dividint entre la població total: és alt si supera el 20‰, mitjà
entre el 10 i el 20‰, baix si és inferior al 10‰ i negatiu si el resultat és inferior a 0
13. 2. La dinàmica de la població.
Per a conèixer el creixement real hem de tindre en compte el saldo migratori (diferència
entre el nombre d’immigrants i emigrants), de forma que el creixement real es calcula
sumant al creixement natural (nascuts menys morts) el saldo migratori (immigrants
menys emigrants). Per a expressar el creixement real en forma de taxa,
multipliquem el resultat anterior per mil i dividim per la població total
14. Activitat 2: La dinàmica de la població.
1.- A partir de les taules dels llocs A i B, calcula per a cadascun i respon:
a) Densitat de població de cadascun.
b) Taxa de natalitat de cadascun.
c) Taxa de mortalitat de cadascun.
d) Taxa de mortalitat infantil de cadascun.
e) Taxa de fecunditat de cadascun.
f) Creixement natural o vegetatiu de cadascun.
g) Taxa de creixement natural o vegetatiu de cadascun.
h) Saldo migratori de cadascun.
i) Creixement real de cadascun.
j) Taxa de creixement real de cadascun.
k) El lloc A, és desenvolupat o subdesenvolupat? Dóna al menys tres raons de la teua resposta.
l) El lloc B, és desenvolupat o subdesenvolupat? Dóna al menys tres raons de la teua resposta.
15. Activitat 3: La dinàmica de la població.
A partir del document, respon:
a) Tipus.
b) Tema.
c) Què és el creixement natural de la població?
d) En quines zones del món creix més la població? Per què?
e) En quines zones del món descendeix el nombre d’habitants? En quines creix poc? Per què?
16. 3. Els desequilibris demogràfics.
El creixement de la població mundial ha estat molt ràpid en el segle XX, però en els
últims anys és menor (encara que continua creixent) per la disminució de la natalitat
i la fecunditat en els països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament
Hi ha grans diferències entre el comportament demogràfic dels països
desenvolupats i subdesenvolupats, encara que tendeixen a disminuir
17. 3. Els desequilibris demogràfics: els països desenvolupats.
La principal característica és l’escàs creixement i l’envelliment de la seua població degut
a la disminució de les taxes de natalitat (dificultat per trobar un treball estable, els fills
són una despesa important, dificultat per a fer compatibles els horaris de treball i la cria
dels fills,...) i l’augment de l’esperança de vida (avanços en l’alimentació, la medecina,...)
L’envelliment de la població pot crear problemes socials per la necessitat
de diners per a pagar pensions i oferir sanitat i serveis dignes, però és pot
solucionar fàcilment si es reparteix millor la riquesa
Per a tractar de combatre aquest envelliment es fan polítiques natalistes per a
fomentar la natalitat: ampliació dels permisos de maternitat i paternitat,
ajudes econòmiques, ajudes a les famílies nombroses, creació de guarderies,...
18. 3. Els desequilibris demogràfics: els països pobres.
Als països pobres la taxa de natalitat és elevada perquè hi ha molta població jove en
edat de tindre fills i els fills són vistos com un ingrés (ajuda en el camp i el treball)
i una assegurança per a quan els pares siguen vells, ja que cuidaran d’ells
L’augment de la població en aquests països crea dificultats greus per a donar-los menjar,
sanitat, educació i treball a tots i, per tant, se’l fa responsable de la fam, desnutrició,
analfabetisme i pobresa, però realment la culpa última és la mala distribució de la riquesa
Als països pobres es fan polítiques antinatalistes per a evitar el fort creixement de la població
i la superpoblació: campanyes de planificació familiar per a fomentar l’ús d’anticonceptius,
lleis que penalitzen les famílies nombroses o els matrimonis primerencs,...
19. Activitat 4: Els desequilibris demogràfics.
A partir dels documents, respon:
a) Tipus de cadascun.
b) Tema conjunt.
c) Quines diferències hi ha en el món en les taxes de natalitat i en el nombre de fills per dona? Per què?
d) Quines diferències hi ha en el món en les taxes de mortalitat? Per què?
e) Segons el mapa, en quines zones del món hi ha un creixement vegetatiu major? Digues cinc països que tinguen una
alta taxa de creixement vegetatiu.
f) Segons el mapa, en quines zones del món hi ha un creixement vegetatiu baix o negatiu? Digues cinc països amb
creixement vegetatiu negatiu.
g) A què es deuen les diferències en el creixement vegetatiu que hem vist al mapa?
h) Quines polítiques demogràfiques s’apliquen en els països desenvolupats? I en els pobres?
20. 4. L’estructura demogràfica de la població.
Segons l’edat la població la dividim en tres grups: joves (de 0 a 14 anys),
adults (de 15 a 64 anys) i ancians (més de 64 anys)
Un país té molta població jove quan la natalitat és elevada; un fort predomini de la
població adulta quan la natalitat es redueix (o molta gent emigra i se’n va del país);
i una població envellida quan la natalitat és molt reduïda i l’esperança de vida alta
Segons el sexe la població es divideix en homes i dones: naixen més homes
que dones, les xifres s’igualen cap als 45-60 anys i hi ha més dones ancianes
que homes per tindre una major esperança de vida
21. 4. L’estructura demogràfica de la població.
Per a analitzar l’estructura demogràfica de població d’un lloc segons edat i sexe utilitzem
unes gràfiques de barres dobles i unides per la base que anomenem piràmides de població
Piràmide triangular o de para-sol (expansiva): té una base ampla o molt ampla
perquè la natalitat és elevada i es va fent estreta quan pugem per la baixa esperança
de vida i les dificultats per a arribar a vell, trobant molt poca població vella.
És típica de països subdesenvolupats d’Àfrica i el sud d’Àsia
22. 4. L’estructura demogràfica de la població.
Piràmides en forma de campana (estable): la base no supera al tronc (reducció de la
natalitat), però el cim també és estret (encara no hi ha massa població envellida, però
l’esperança de vida comença a pujar), de manera que la majoria de la població és adulta.
És típica de països en vies de desenvolupament d’Amèrica Llatina i est d’Àsia
23. 4. L’estructura demogràfica de la població.
Piràmides en forma d’ogiva i d’urna o bulb (regressiva): la base és més estreta
que el tronc (natalitat molt reduïda) i hi ha més població envellida al cim
(esperança de vida alta). Són pròpies dels països desenvolupats
24. Identifica a quin tipus de piràmide de població respon cadascuna, digues per què i explica-les:
25. Activitat 6: L’estructura demogràfica de la població.
A partir les dades de baix, confecciona la piràmide de població,
digues de quin tipus és i explica-la:
EDATS HOMES DONES
0-4 2.758.460 2.613.576
5-9 2.882.467 2.716.692
10-14 3.040.801 2.802.541
15-19 3.328.343 2.898.017
20-24 3.101.086 2.992.974
25-29 3.331.648 3.439.211
30-34 3.732.312 3.874.925
35-39 4.155.054 4.372.622
40-44 4.691.870 4.787.238
45-49 4.164.842 4.170.557
50-54 3.877.917 3.805.102
55-59 3.865.997 3.803.408
60-64 4.547.875 4.597.545
65-69 4.418.095 4.619.055
70-74 3.697.299 4.134.901
75-79 2.718.190 3.460.723
80-84 1.919.353 2.895.927
85-89 1.040.246 2.006.289
90-94 335.978 1.017.220
95-99 77.699 325.854
100 i més 11.795 71.684
JAPÓ (2011)
26. 5. Les migracions en l’actualitat: conceptes i causes.
Anomenem migracions als desplaçaments de població d’un territori a
un altre que comporten un canvi de residència temporal o permanent
En tot moviment migratori el protagonista emigra del lloc d’on ix
(emigrant és qui se’n va d’un lloc) i immigra al lloc on arriba
(immigrant és qui arriba per a viure a un territori nou)
El saldo migratori és la diferència entre el nombre d’immigrants i emigrants d’un lloc
(I-E) i pot ser positiu (arriben més persones que se’n van), negatiu (se’n van més
persones que arriben) o equilibrat (arriben les mateixes persones que se’n van)
PAÍS
D’ORIGEN
PAÍS DE
DESTÍ
EMIGRACIÓ IMMIGRACIÓ
FACTORS DE
REPULSIÓ
FACTORS
D’ATRACCIÓ
RETORN
27. 5. Les migracions en l’actualitat: conceptes i
causes.
Classificació
Segons el lloc
de desplaçament
Interiors o nacionals: es fan dins d’un mateix país
Exteriors o internacionals: es fan d’un país a un altre
Segons la
durada
Permanents: per a no tornar
Temporals: per a una temporada, tornant
al lloc d’origen en acabar aquesta
Segons la
formació
Qualificats: amb estudis superiors i buscant feines qualificades
Sense formació: sense estudis i acceptant feines
poc qualificades i normalment mal pagades
Segons la situació
laboral o política
Refugiats: han abandonat el país d’origen per desastres
naturals, guerres o persecucions polítiques o socials
Legalitzats: tenen permís de residència,
treball i/o estudi en el lloc d’arribada
Indocumentats: no tenen cap dels permisos
anteriors en el lloc d’arribada
28. 5. Les migracions en l’actualitat: conceptes i
causes.
Causes
Entre les causes destaquen les grans diferències de riquesa entre zones riques
i pobres del món: la gent emigra de les zones més pobres a les més riques
Factors
d’expulsió
Econòmics: atur, treballs en pèssimes condicions, pobresa, fam,...
Polítics: guerres, persecucions,...
Mediambientals o naturals: sequeres, desertització,
inundacions, terratrèmols, volcans,...
Socioculturals: manca de llibertats, persecucions socials,...
Factors
d’atracció
Econòmics: busquen treball, a poder ser segons la seua
formació, i millors condicions de vida
Sociopolítics: llibertat, refugi, democràcia, pau, més serveis
Culturals: mateix idioma, ciutats modernes,...
Naturals: aigua, millor clima,...
29. Activitat 7: Les migracions en l’actualitat:
conceptes i causes.
1.- Què és un emigrant? I un immigrant? Pot ser una persona emigrant
i immigrant al mateix temps?
2.- Què és el saldo migratori? Com pot ser?
3.- Explica, en forma de redacció, les diferents classificacions que
podem fer de les migracions.
30. Activitat 8: Les migracions en l’actualitat: conceptes i causes.
A partir del document de baix, respon:
a) Tipus.
b) Tema.
c) Explica, per separat, l’evolució de la renda en la seua mitjana, en la dels països rics i en la
dels països pobres.
d) Quines diferències de renda hi ha, en l’actualitat, entre els països rics i els pobres? Com
creus que pot afectar açò als moviments migratoris?
e) Explica, en forma de redacció, les causes de les migracions.
31. 6. Els moviments migratoris actuals.
En el món actual, cada vegada més globalitzat, les migracions afecten a tot el món,
facilitades per les millores dels transports i les comunicacions: més de 200 milions
de persones viuen fora del seu país d’origen (3% de la població mundial)
Entre els països desenvolupats destaca l’emigració de treballadors qualificats, que no
solen tindre problemes per a desplaçar-se des del seu país a qualsevol altre del món
Però la major part de les migracions internacionals són de treballadors no qualificats
que van dels països pobres i superpoblats als països més desenvolupats i que sovint
troben moltes dificultats per a entrar en aquests països
32. 6. Els moviments migratoris actuals.
Principals
rutes
migratòries
Dels països superpoblats del sud i sud-est d’Àsia cap a Japó,
península d’Aràbia, Unió Europea, Amèrica del Nord i Austràlia
Dels països africans cap a Europa Occidental
De l’est d’Europa cap a Europa Occidental
D’Amèrica Central i del Sud cap a Amèrica del Nord i Europa Occidental
33. Activitat 9: Els moviments migratoris actuals.
A partir del document de baix, respon:
a) Tipus.
b) Tema.
c) Des de quines zones del món ix la majoria de l’emigració poc qualificada? Per què?
d) Cap a quines zones del món va la majoria de l’emigració poc qualificada? Per què?
e) Quins són els principals corrents de mà d’obra qualificada? Per què?
f) A banda de la qualificació, quina diferència sol haver entre ser un emigrant qualificat i un
poc qualificat?
34. 7. Conseqüències de les migracions:
econòmiques.El país emissor perd població jove en edat de treballar i això empobreix al
país (especialment si és mà d’obra qualificada), però disminuirà l’atur i
arribaran diners que envien aquests emigrants per a les famílies
El país receptor es beneficia econòmicament de l’arribada d’immigrants (si hi ha treball):
augmenta la població treballadora, el consum i la recaptació d’impostos → més riquesa
35. 7. Conseqüències de les migracions: demogràfiques.
El país emissor, en emigrar els joves, perd població, disminueix la natalitat, s’envelleix i, en
ocasions, poden haver problemes si els emigrants són quasi tots homes o quasi tots dones
El país receptor guanya població, es rejoveneix i augmenta la natalitat
EMIRATS ÀRABS (2010)
36. 7. Conseqüències de les migracions: socioculturals.
El país emissor redueix l’atur i el perill de conflictes socials, però es trenquen les famílies
Al país receptor augmenta la riquesa i diversitat cultural, però cal invertir més en
serveis públics (educació, sanitat, serveis socials) i hi ha perill de que apareguen
conductes racistes i xenòfobes contra la població immigrant
Els emigrants han d’adaptar-se a una nova cultura i llengua, solen tindre treballs en pitjors
condicions (pitjors condicions de vida, guetos) i pateixen el racisme i xenofòbia d’alguns
En el cas d’emigrants indocumentats poden ser víctimes de tràfic il·legal (màfies)
i són explotats per empresaris sense escrúpols que busquen el seu propi benefici,
perjudicant a la resta de la població (no paguen impostos)
37. Activitat 10: Conseqüències de les migracions.
Escolta la cançó Pueblo Blanco de Joan Manuel Serrat (la lletra la tens baix) i respon:
a) Tipus de document, autor, data i disc a què pertany.
b) Tema.
c) Qui canta, teòricament, la cançó (narrador)? Com ho saps?
d) Com és el poble? De què viuen? En quina part d’Espanya creus que pot estar? Per què?
e) Amb què somien els joves del poble? Per què? I les persones majors? Per què?
f) Què aconsella el narrador als joves del poble? Per què?
g) Explica, redactant, les conseqüències que té l’emigració per als llocs d’on se’n va la gent.
h) Explica, redactant, les conseqüències que té l’emigració per als llocs on arriben els
immigrants.
38. 8. Les migracions interiors a Espanya.
Les migracions interiors, que es produeixen entre territoris espanyols, són les més nombroses
Des de mitjans segle XIX fins a 1975 es produeix l’èxode rural: emigració
massiva del camp a les ciutats, especialment entre 1950 i 1975
Aquesta emigració ix de les zones amb una agricultura extensiva de secà (Andalusia,
Extremadura, les dues Castelles, Aragó, Galícia,...) i es dirigeix a les ciutats i zones
industrials, les zones amb una agricultura intensiva de regadiu i, posteriorment, a les zones
que tenen més turisme (Catalunya, País Basc, Madrid, Comunitat Valenciana, illes,...)
39. 8. Les migracions interiors a Espanya.
Aquesta emigració va suposar un creixement molt gran i desordenat de les ciutats,
creixent en la perifèria barris marginals on vivien els immigrants que arribaven
A partir del 1975 l’èxode rural és molt menor i, fins i tot, es produeixen
retorns de gent que, quan es jubila, torna al seu poble d’origen
En l’actualitat les principals migracions interiors es produeixen
dins de les zones urbanes (entre pobles i ciutats propers)
40. 8. Les migracions interiors a la Comunitat
Valenciana.La Comunitat Valenciana també experimenta el seu èxode rural fins a 1975:
la població de les zones de secà de l’interior de Castelló i València emigra
cap a les zones de la costa i de l’eix industrial interior que va de València a
Alacant per a treballar en l’agricultura de regadiu, la indústria i els serveis
A més, la Comunitat Valenciana, des del 1955, rep immigrants d’altres zones
espanyoles com Castella la Manxa, Andalusia, Extremadura, Múrcia o Aragó
41. Activitat 11: Les migracions interiors a Espanya i la Comunitat
Valenciana.
A partir dels tres documents de baix, respon:
a) Tipus de cada document.
b) Tema conjunt als tres.
c) Quines zones d’Espanya perden població entre 1960 i 1975? Quines zones guanyen població? Per què?
d) Quines cinc regions espanyoles van perdre més població entre 1961 i 1970? Quanta cadascuna d’elles? Quines altres
perden població?
e) Quines quatre regions espanyoles van guanyar més població entre 1961 i 1970? Quanta cadascuna d’elles? Quines
altres guanyen població?
f) Quines zones de la Comunitat Valenciana van perdre població entre 1950 i 1991? Quines la van guanyar? Per què?
g) Explica el que sàpigues sobre les migracions interiors a Espanya i la Comunitat Valenciana.
42. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana.
Tradicionalment Espanya ha estat un país d’emigrants, amb l’excepció del període 1990-2010
Etapes
1a etapa (1850-1975): emigració cap a Amèrica Llatina i Europa Occidental
2a etapa (1990-2010): arribada d’immigració de tot el món
3a etapa (des del 2010): novament emigració, especialment a Europa Occidental
43. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
1a etapa (1850-1975)
La pobresa a Espanya va fer que, entre 1850 i 1929, una part de la població jove
emigrara cap a Amèrica Llatina (especialment des de Canàries i el nord d’Espanya)
En el cas valencià, es va produir també una emigració des d’Alacant cap a Algèria
Després de la Guerra Civil es van exiliar més de mig milió d’espanyols que van haver
de fugir de la repressió franquista cap a Europa, l’URSS, Amèrica i el nord d’Àfrica
44. Entre 1960 i 1973, la pobresa a Espanya i el fort creixement econòmic
d’Europa Occidental van fer que al voltant de dos milions d’espanyols
emigraren a Europa, especialment a França, Alemanya i Suïssa
A partir del 1973, amb la crisi econòmica a Europa, van tornar gran part dels
emigrants i l’emigració exterior va ser molt menor entre 1973 i 1990
45. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
2a etapa (1990-2010)
Amb el creixement econòmic espanyol, aquesta és una etapa de saldo migratori molt
positiu: arriben molts més immigrants que emigrants ixen del país i la població
estrangera en Espanya, arriben a ser de més de 5’7 milions en 2010
Per nacionalitats, destacava l’arribada d’immigrants romanesos, marroquins, britànics i
equatorians; mentre per regions destacarien Amèrica Llatina, Europa i nord d’Àfrica
46. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
2a etapa (1990-2010)
Entre les causes de l’arribada d’immigrants la més important era el creixement
econòmic i la falta de mà d’obra, especialment poc qualificada (construcció, servei
domèstic, agricultura,...); però també influeixen l’entrada i ampliacions de la Unió
Europea, la proximitat a Àfrica i els lligams culturals amb Amèrica Llatina
Tres tipus
d’immigrants
Treballadors poc qualificats que venien per motius econòmics
o laborals buscant una feina i una millor qualitat de vida
des d’Amèrica Llatina, Àfrica i l’est d’Europa
Jubilats del nord d’Europa que busquen el millor clima
i les platges de la costa mediterrània i les illes
Treballadors qualificats (minoria)
47. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
2a etapa (1990-2010)
Aquesta immigració va fer créixer la població, la va rejovenir i va fer augmentar la
natalitat, va ajudar al creixement econòmic (treballs poc qualificats i mal remunerats,
augment del consum,...) i va fer possible pagar les pensions i les despeses socials amb
els seus impostos, encara que també s’han trobat amb problemes d’integració i brots
de racisme i xenofòbia, especialment quan comença la crisi econòmica
A partir del 2007, amb la crisi econòmica, disminueix l’entrada
d’immigrants i, a partir del 2011, tornem a ser un país d’emigrants
48. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com.
Valenciana: 2a etapa (1990-2010)
A la Comunitat Valenciana passa el mateix que a la resta d’Espanya: arriben a haver
900.000 estrangers, més de la meitat a la província d’Alacant, especialment britànics,
romanesos, alemanys, búlgars, equatorians i colombians
49. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
3a etapa (des del 2010)
Des del 2008 comença a pujar el nombre d’emigrants i, des del 2010, se’n va
més gent que entra: saldo migratori negatiu, que provoca, junt a la baixada
d’una natalitat que ja era baixa, una disminució de la població
Aquest canvi es deu a la greu crisi econòmica que comença en 2007
i a un atur que ha arribat als sis milions de treballadors
Les xifres oficials parlen de 300.000 espanyols que han emigrat des del 2008, però altres
estudis calculen en més de 500.000 els espanyols que han emigrat des de l’inici de la crisi
50. 9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana:
3a etapa (des del 2010)
A aquests cal afegir encara un major nombre d’estrangers que havien
arribat abans i que han abandonat Espanya en quedar-se sense treball
La major part d’emigrants són menors d’edat (fills d’immigrants que tenen la nacionalitat
espanyola i tornen al país d’origen amb els pares), però destaquen els joves qualificats,
encara que també emigren joves sense qualificar i famílies d’adults joves
51. Activitat 12: Les migracions exteriors a Espanya i la
Comunitat Valenciana.
Els principals destins són Regne Unit, França, Estats Units i Alemanya
La situació a la Comunitat Valenciana és semblant a la d’Espanya: en 2012
el saldo migratori era negatiu en més de 10.000 persones, especialment en
València i Castelló, ja que Alacant encara mantenia un saldo positiu (en 2013 ja no)
52. Activitat 13: Les migracions exteriors a Espanya i la
Comunitat Valenciana.
A partir dels dos documents, respon:
a) Tipus de cadascun i autor i llibre del primer.
b) Tema conjunt.
c) Quants espanyols van emigrar a Europa entre 1960 i 1973? En quins anys van emigrar
més? Per què es va produir aquesta emigració?
d) Cap a quins països es dirigien principalment els espanyols? Per què?
e) Explica, en forma de redacció, el que sàpigues sobre l’emigració espanyola entre 1850 i
1975.
53. Activitat14: Les migracions exteriors a Espanya
i la Comunitat Valenciana.
A partir dels dos documents, respon:
a) Tipus de cada document.
b) Tema conjunt.
c) Explica l’evolució de la població estrangera a Espanya entre 1990 i 2010.
d) Per què va arribar tanta població immigrant a Espanya en eixe període?
e) De quins països venien més immigrants? Quina d’aquesta immigració era fonamentalment
laboral (per a treballar) i quina residencial (per a viure)?
f) Explica, en forma de redacció, tot el que sàpigues sobre la immigració estrangera a
Espanya i la Comunitat Valenciana entre 1990 i 2010.
54. Activitat 15: Les migracions exteriors a Espanya i la
Comunitat Valenciana.
3.- A partir dels dos documents de baix, respon:
a) Tipus de cada document.
b) Tema conjunt.
c) Explica l’evolució del saldo migratori espanyol entre 2008 i 2012. Per què ha passat això?
d) Digues a quins cinc països estan emigrant més els espanyols, en quina quantitat i per què
en cada cas.
e) Explica el que sàpigues sobre les migracions exteriors actuals a Espanya i la Comunitat
Valenciana.
55. Activitat de síntesi
Elabora el següent vocabulari:
●
natalitat,
●
mortalitat,
●
mortalitat infantil,
●
esperança de vida,
●
explosió demogràfica
●
migració,
●
saldo migratori,
●
refugiat,
●
emigrant,
●
immigrant,
●
èxode rural,
●
fuga de cervells.
