La majoria de nosaltres ens enorgullim del nostre coneixement i experiència, i de mantenir-nos fidels a les nostres creences i opinions…El que tindria sentit en un món estable. El problema és que vivim en un món que canvia ràpidament, una societat de la innovació en la qual per a sobreviure necessitem reaprendre.
A continuació, algunes dades:
- Només en 2011, vas consumir aproximadament cinc vegades més informació per dia que 25 anys abans.
- En 1950, es necessitaven uns cinquanta anys perquè es dupliqués el coneixement en medicina. En 1980, el coneixement mèdic es duplicava cada set anys, i en 2010, cada 3,5 anys! Quin sentit té ser un expert? O més aviat, què significa ser un expert en una temàtica determinada? Però si Plutó ja no és un planeta!
Per posar exemples, algunes de les nostres assumpcions més bàsiques sobre com funciona el món són directament incorrectes:
- Plutó no és un planeta;
- Les persones cegues en realitat s’han entrenat per a “veure”: les ones de so poden activar l’escorça visual i crear representacions en l’ull de la ment, de manera molt similar a com la ecolocalització ajuda als ratpenats a navegar en la foscor;
- La carn no té per què venir d’un animal;
- Les arrels de Cleopatra: el seu pare era grec, no egipci;
- Els paleontòlegs ara creuen que alguns tiranosaures tenien plomes de colors a l’esquena
Aquest és un post inspirat arran de la lectura del Think Again, d’Adam Grant, obra indispensable de la nostra Biblioteca de la Innovació.
Per a innovar, no necessites ser l’expert del grup, ni el més intel·ligent
Quan en general reflexionem sobre el que es necessita per a estar mentalment en forma i per a liderar, la primera idea que ens ve a la ment sol ser la intel·ligència. Com més intel·ligent siguis, més complexos seran els problemes que podràs resoldre i més ràpid podràs resoldre’ls.
Segur que ajuda, i està demostrat que així és.
Però hi ha trade-offs. Les recerques revelen que com més alta sigui la nota que obtinguis en una prova de coeficient intel·lectual, més probable és que caiguis en els estereotips, perquè ets més ràpid per a reconèixer patrons. I experiments recents suggereixen que com més intel·ligent ets, més et costa actualitzar les teves creences.
En un món turbulent, hi ha un altre conjunt d’habilitats cognitives que podrien ser més importants: avui ens centrem en la capacitat de repensar, desaprendre i sobretot, reaprendre.
Reaprenentatge: qüestiona els teus coneixements
Alguns psicòlegs assenyalen que som uns avars mentals: preferim la facilitat d’aferrar-nos als vells punts de vista a la dificultat de bregar amb els nous. Pura mandra cognitiva.
Nassim Taleb usa la metàfora del gall dindi d’acció de gràcies:
Quan es tracta del nostre coneixement i opinions, tendim a apegar-nos a les nostres idees. Els psicòlegs diuen a això confiscació i congelament. Preferim el confort de la convició abans que la incomoditat del dubte. Fem mofa de les persones que encara usen Windows, però encara ens aferrem a les opinions que ens formem en 1995. Escoltem més aquells punts de vista que ens fan sentir bé, en lloc d’idees diferents, que ens facin pensar massa.
“Don’t be a know-it-all company, but a learn-it-all company ”
Satya Nadella (CEO Microsoft)
Aplicant el pensament científic
La capacitat de reaprenentatge passa per un conjunt d’habilitats, però és també una manera de pensar. Ja tenim moltes de les eines mentals que necessitem. Només hem de recordar-nos de treure’ls l’òxid:
- No a aferrar-nos a les nostres idees: Quan estem en modus científic, ens neguem al fet que les nostres idees es converteixin en ideologies.
- Ment oberta de manera activa: Pensar com un científic implica alguna cosa més que reaccionar amb una ment oberta. Significa ser activament de ment oberta.
- Buscar raons per les quals podríem estar equivocats, no raons per les que hem de tenir raó, i
- Revisar els nostres punts de vista en funció del que aprenem.
- Curiositat per saber quina informació ens falta.
Perquè el propòsit de l’aprenentatge no ha de ser afirmar les nostres creences, sinó evolucionar-les. El pensament científic t’ajudarà, perquè prioritza:
- la humilitat sobre l’orgull,
- el dubte sobre la certesa,
- la curiositat sobre el tancament de ment.
“That is the dumbest idea I’veu ever heard”
(Steve Jobs, després d’escoltar el primer pitch sobre el iphone que li va fer el seu equip)
Com aplica el pensament científic a la innovació
Recentment, un quartet d’investigadors europeus va decidir esbrinar-ho. Van fer un experiment amb més de cent fundadors de startups italianes en tecnologia, comerç minorista, mobles, aliments, atenció mèdica, oci i maquinària. La majoria dels negocis dels fundadors encara no havien generat ingressos, per la qual cosa era un escenari ideal per a investigar com l’ensenyament del pensament científic influiria en el resultat final.
Els emprenedors van arribar a Milà per a un programa de formació en emprenedoria. En el transcurs de quatre mesos, van aprendre temes comuns en aquesta mena de formacions:
- crear una estratègia comercial,
- entrevistar els clients,
- crear un producte mínim viable, o
- iterar un prototip.
El que no sabien era que havien estat assignats aleatòriament a un grup de “pensament científic”, o a un grup de control. La formació per a tots dos grups va ser idèntica, excepte que es va animar a un a veure a les seves pròpies empreses a través de les ulleres d’un científic. Des d’aquesta perspectiva, el seu projecte de negoci es convertia en una teoria; les entrevistes amb els clients ajudaven a desenvolupar hipòtesis; i el seu producte mínim viable i prototip eren experiments per a provar aquestes hipòtesis. El seu objectiu va passar a ser el mesurar rigorosament els resultats i prendre decisions en funció de si les seves hipòtesis eren recolzades o refutades.
Durant l’any següent:
- les noves empreses en el grup de control van fer una mitjana de menys de $300 en ingressos.
- Les noves empreses en el grup de pensament científic van fer una mitjana de més de $ 12,000 en ingressos. Van generar ingressos més del doble de ràpid i també van atreure a nous clients abans.
- A més, els emprenedors als quals se’ls havia ensenyat a pensar com a científics, van pivotar de solució amb més del doble de freqüència que la resta.
És a dir, els emprenedors del grup de control tendien a romandre compromesos amb les seves idees i productes originals. Era massa fàcil predicar les virtuts de les seves decisions passades, esperant que algú els comprés.
El nou lideratge: experiència vs reaprenentatge
Repassem finalment la història de Blackberry: Mike Lazaridis va quedar atrapat en un cicle d’excés de confiança. Estar orgullós del seu èxit invento era lògic, però aquest orgull le suposo un greu excés de confiança. Aquest execso de confiança el desmostró amb us aposta cega pel teclat per sobre de la possibilitat de la pantalla tàctil, principal diferència de l’iPhone respecte a la seva proposta, i qiue va acabar truinfando per sobre de BlackBerry.
En definitiva, solem celebrar als grans empresaris i líders per ser de ment forta i clarivident. Se suposa que són decisius i segurs. En un altre experiment realitzat per a qüestionar aquesta assumpció es va posar a competir a emprenedors i executius en tornejos per a fixar el preu més adequat per a determinats productes en el mercat. La conclusió va ser: els millors estrategs en realitat són els més lents i insegurs. Com a científics acurats que són, es prenen el seu temps per a tenir la flexibilitat de canviar d’opinió.
Queda’t són això: a la Societat De La Innovació, els líders seran aquells que tinguin capacitat de reaprendre de manera àgil, aplicant el pensament científic
